● Vídeo d'Andrea Cuenca que explica en 11 minuts Joan Fuster i el Diccionari

per a ociosos:
​https://www.youtube.com/watch?v=wWan-w1arSM

● Documental sobre Joan Fuster (curt)

https://www.youtube.com/watch?v=dhpxqPk3N8Y

● Presentació: les preguntes de les PAU sobre Fuster.

https://portal.edu.gva.es/cefireelx/wp-content/uploads/sites/215/2020/03/Publicaci%
C3%B3_Diccionari-per-a-ociosos-J.-Fuster.pdf

● Els aforismes (vídeo materials ed. Bromera)

https://www.youtube.com/watch?v=o_c_zzEtL48

● Vida i obra de Joan Fuster

https://espaijoanfuster.org/un-esquema-biografic/

Característiques generals de Diccionari per a ociosos.

L'estructura de Diccionari per a ociosos és senzilla: una sèrie d'escrits d'extensió
desigual i de temàtica variada ordenats alfabèticament.
Hi predomina el model estructural argumentatiu. Són assajos de caire deliberatiu, és
a dir, centrats en la reflexió, amb un to marcadament persuasiu. Fuster també ha
conreat els assajos divulgatius (assajos acadèmics, és a dir, textos que representen
un punt de vista personal sobre un tema especialitzat).

Sovint els textos queden oberts a interpretacions: Fuster no dóna solucions ni

morals, aporta punts de vista diferents o personals que inciten a la nostra reflexió.
Tots els textos van encapçalats per una paraula que fa de títol. Els títols es poden
considerar parcialment temàtics, ja que ens indiquen el tema que s'hi tractarà però
no l'enfocament ni el punt de vista de l'emissor. Atesa
l'estructura de diccionari, anomenarem «entrada» a cadascun dels títols tal com es
fa en els autèntics diccionaris.

Hi ha una varietat de tipologies en Diccionari per a ociosos: des de l'aforisme a la

divagació i la dissertació sistematitzada.
La temàtica és molt variada, sempre centrada al voltant de l'ésser humà, i hi
apareixen tant referències cultes i erudites com elements trets de la quotidianitat.

Els eixos temàtics al voltant dels quals giren els textos que analitzarem són els
següents:

• «Cadira»: concepció de la vida lliure de patiments.

• «Covardia»: la por com un element compartit per tots els éssers
humans.
• «Escepticisme»: reivindicació del dubte metòdic.
• «Gent»: relativitat del terme «gent» (tots som «gent»); quan dic «gent»
m'incloc en un grup determinat. Jo soc l’altre per als altres.
• «Lectura»: llegir és seguir vivint (passió per la lectura).
• «Rellotge»: la tecnologia varia la percepció del temps.
• «Ser» (aforisme): ens imaginem distints de com som per a sobreviure.
• «Xenofòbia»: la identitat d'un grup es construeix contra un altre grup
(tots som estrangers en relació a un altre grup i podem patir la xenofòbia
d'un altre).

La llengua és estàndard però molt flexible i àgil. Hi apareixen elements més

col·loquials i d'altres de més cultes (recordeu que són textos literaris) i abundants
figures retòriques. Fuster fa servir l'estàndard oriental.
Hi abunden l'humor i la ironia, cosa que us obligarà a «llegir entre línies» i no
quedar-vos en allò superficial i anecdòtic. Segons Vicent Salvador al pròleg de
Diccionari per a ociosos, l'escriptura de Fuster es pot considerar una «escriptura en
mànigues de camisa», és a dir, «amb una mida lliure segons les circumstàncies de
l'escriptura i sense la necessitat d'acabament definitiu que el tractat o la novel·la
imposen», una escriptura que s'adapta al devenir del pensament i les necessitats de
l'escriptor i que dota els textos d'un caire de provisionalitat i una tendència a la
brevetat i al fragmentarisme que és pròpia de l'assaig, en general, i de l'assaig
fusterià en particular.
Aquesta és, potser, una de les causes per les quals Fuster, que començà escrivint
poesia, es va decantar, tot descartant la novel·la, pel gènere assagístic i descriu
molt bé tant l'estructura com la varietat de formes que trobem en Diccionari per a
ociosos i en altres de les seues obres.

LLENGUA I ESTIL.
1. Enunciació subjectiva, i sovint irònica.
2. Abundància d'elements modalitzadors (explica’ls)
3. Registre estàndard amb pinzellades d'oralitat.
4. Diàleg amb el lector.
5. Abundància de preguntes retòriques.
6. Abundància d'incisos (entre comes, amb guionets i parèntesis), cometes i
cursives (amb els usos convencionals o modalitzador).
7. Intertextualitat.