Joan Fuster, Diccionari per a ociosos

1. Cadira
Idea clau:
La vida lliure de patiment (la tecnologia feta per a facilitar-nos la vida).
Altres idees i reflexions:
- Mostra l’evolució d’un objecte quotidià per fer visible al lector l’evolució del pensament humà
i la societat en general (ara prioritzem la comoditat front a l’opulència que es perseguia en
temps anteriors; lluita en favor de la llibertat i el gaudi, en compte d’una vida plena de
sacrificis i opressió.
- Compara l’avanç de la ciència i la tecnologia amb el de la confortabilitat de les cadires
(“artefactes”); així, ens fa veure com pot ser que un objecte, que no necessita de pressupost,
sinó d’un poc d’enginy/imaginació, no ha sigut confortable molt abans… Sembla que la vida
sempre s’ha entés com un camí de patiment (exemple: Jesús en la Creu), per què?, interessos
humans/socials?
- Referència al descobriment de Cristòfol Colom: ironitza sobre l’absurditat del detall de la
confortabilitat de les cadires i, per això, ho compara amb un dels grans descobriments per a
nosaltres, dos fets que “han arribat tard” en el temps.
- Referència a l’actitud: era la manca de voluntat d’enfrontar-se a un canvi, la que no ha permés
una arquitectura que assumira la funció de descans i confortabilitat d’una cadira. Així doncs,
podem veure certa crítica a la comoditat a què estem acostumats i poca actitud proactiva cap
al canvi.
Estil (trets més cridaners)
- Recursos ortotipogràfics (guions, incisos entre comes...): inclouen opinions personals, algunes
amb certa ironia.
- Preguntes retòriques.
- Diàleg amb el lector: ús de la 1a p. pl. i referències directes a través del mot “lector”.
- Lèxic valoratiu.

2. Covardia
Idea clau:
La por com a tret compartit per totes les persones.
Altres idees i reflexions:
- La por existeix per covardia i tots els éssers són susceptibles de mostrar-la.
- La por es mesura i es gestiona a partir dels límits de moralitat de cada persona, per això és
una qualitat mesurable per comparació.
- Ús del terme “temerari/valent” per referir-se a la gestió que els éssers humans fan de la por:
mesurable per comparació a l’altre.
- No s’ha de condemnar la por (covardia), ja que no hi ha cap límit moral per mesurar-la.
Estil (trets més cridaners):
- lèxic valoratiu.
- ús connotatiu del llenguatge.
- Ús de la 2a p. per mantenir un diàleg obert amb el lector i increpar-lo cap a la reflexió.
- Comparacions i exemples.

3. Escepticisme
Idea clau
Reivindicació del dubte metòdic. (l’ecepticisme ajuda a raonar; el raonamet és un motor de canvi; si
no hi ha raonament, estem prop del fanatisme).
Altres idees i reflexions
- Premissa: escepticisme és una doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de
conéixer la veritat. Aleshores, Fuster fa una apologia (defensa) d’aquesta creença.
- Enumeració de 6 camps que conformen una societat: intel·lectual, moral, social, polític, tècnic
i literari. Una societat amb unes creences i cultura determinades.
- Paraules clau de cadascuna de les entrades (antítesis que fonamenten la defensa sobre
l’escepticisme i motiven la reflexió del lector):
- Intel·lectual: raó vs. dubte
- Moral: sarcasme vs. caritat
- Social: assassí vs. heroïsme
- Polític: revolució vs. resignació
- Tècnic: concret vs. abstracció
- Literari: l’escriptura creativa s’escapa per a la raó humana, ja que la seua base és la
imaginació. (Aquesta entrada no presenta termes oposats).
- El text acaba amb un “etcètera”: final obert, enumeració inacabada que busca la reflexió i
continuïtat per part del lector.
- Conclusió?: l’escepticisme ha de ser la primera de les facetes que governen una
societat/pensament/cultura. Cal dubtar/relativitzar per progressar i intentar arribar a la
veritat/certesa. Serà possible arribar-hi?
Estil (trets més cridaners)
- Enumeració inacabada que dialoga amb el lector.
- Ús de la 1a p. (declaració d’intencions).
- Antítesis que busquen la reflexió i la ironia.

4. Gent
Idea clau
“Jo sóc l’altre per als altres, quan dic “gent”, m’hi incloc”.
Altres idees i reflexions
- El terme “gent” fa referència als altres; en aquest sentit, pensar en l’alteritat és obrir-se a
l’exercici de la llibertat.
- Defugim la submissió.
- Som selectius en la selecció de termes que utilitzem per a incloure’ns, inclús en els moments
en què utilitzem el possessiu.
- Defensa de la reflexió, la crítica, el pensament i l’opinió pròpia dels éssers humans.
- La gent és el reflex d’un mateix.
Estil (trets més cridaners):
- Cometes amb valor metalingüístic.
- Exemples d’expressions col·loquials que recolzen la idea que transmet.
- Lèxic valoratiu.
- Ús de la primera persona.
- Ús de la puntuació per a modular el discurs.
 5. Lectura
Idea clau
Llegir és seguir vivint.
Altres idees i reflexions
- Tendència a no ser coneixedors de la nostra realitat; ho podem considerar una malaltia social,
o tal vegada individual?
- Evitem la realitat més pròxima a nosaltres: com és el cas dels lectors.
- Distingeix diferents tipus de lectors (dos per plaer, un per obligació):
- Lectors cultes que defugen les lectures actuals: no lligen llibres contemporanis, ni
diaris… es consideren lectors “anacrònics”. En aquest punt fa una referència a dos
referents de la Revolució Francesa (Wamba i Napoleó). A més a més, enumera les
raons d’aquest tipus de lectors: conéixer el patrimoni cultural, la comprensió del
present a partir del passat i la lectura de clàssics.
- Lector actual: el sentit de tot el que es va produir en el passat el dóna el present.
- Lector professional: per treball.
- La lectura és comprensió en general, no “fugida”.
- Existeixen diferents tipus de lectors perquè a cadascun els mou un interés diferent.
- Compara la lectura amb altres arts. Cada ésser interpreta les arts segons els seus interessos
(humanització de les arts). Lectura com a addicció i fàrmac per a la vida (referència a Larbaud:
escriptor francés, referent en el canvi literari del segle XX).
- Llegir és viure, segons les conviccions de cadascú.
Estil (trets més cridaners)
- Ús de la 1a p.
- lèxic valoratiu.
- recursos ortotipogràfics amb funció modalitzadora.

6. Rellotge
Idea clau
La tecnologia varia la percepció del temps.
Altres idees i reflexions
- Recorregut pels diferents tipus de rellotges al llarg de la història: rellotges públics, rellotges
de paret, rellotge de butxaca, rellotges de polsera.
- Funció dels rellotges: fer-nos conscients del pas del temps
- Comparació de la noció del temps en el passat i en el present: a mesura que prenem major
consciència i exactitud del moment en què ens trobem, s’accelera el temps (el ritme de vida)
i se’ns fa més visible el final (la mort).
- Revolució tecnològica.
Estil (trets més cridaners)
- Frases fetes.
- Primera persona.

7. Ser
Idea clau
Ens imaginem distints de com som per a sobreviure.
Altres idees i reflexions
- Paciència per a suportar-se: cal tolerar-se, amb resignació.
Estil (trets més cridaners)
- Sentència.
- Ironia: suportar-se a un mateix?

8. Xenofòbia

Idea clau
La identitat de grup es construeix contra un altre grup.
Altres idees i reflexions
- Xenofòbia: odi a l’estranger.
- Estranger: polèmica. Qui és estranger? Tots ho som en certa mesura per a altres.
- Punt d’inflexió en la polèmica contra l’estranger: el turista (estranger entés com a client -
aporta un benefici).
- Paper fonamental de l’educació: humilitat (referència a Monsieur Chauvin, soldat imaginari
basat en l’exhibicionisme i la falta de modèstia).

Estil (trets més cridaners)

- ús de la 1a i 2a persona: diàleg amb el lector.
- Final obert: incita a la reflexió.
- Lèxic valoratiu.