Literatura francesa

02/02/22

TEMA 1 LA LITERATURA

SUBTEMA 1.1 Objectes d’estudi, instruments i objectius.

La literatura occidental es centra bastant en el concepte de que es la literatura. Durant el curs,

nítidament potser no quedarà esclarit el que es la literatura, però s’intentarà fer una
aproximació. *cartes entre els escriptors francesos donen claus per entendre la literatura*

El text pot ser escrit o oral, son els dos resultats de al literatura i les dues formes que es poden
analitzar. A la literatura s’utilitza bastant una paraula, récit, que significa discurs.

Per fer qualsevol estudi sempre partirem de la unitat mínima de significat, per després arribar
a la unitat màxima, que pot ser el mon literari d’un autor, o el mon literari duna època sencera.

La literatura te una característica única, entre totes les disciplines, que la fa exclusiva, la
característica es que a la llengua i la literatura, l’objecte d’estudi coincideix amb l’instrument,
per parlar de la mateixa ciència s’utilitza el mateix instrument, la llengua.

Com es pot donar una impressió de bons crítics? Utilitzant un mètode, un camí, tendim a
demostrar la nostra adequació, o el nostre llenguatge, mostrant que hi ha una estructura al
nostre anàlisi. Partim d’unes normes bàsiques. Com mes metodologies es coneguin, mes
discursos pràctics es poden elaborar.

*buscar crítica segle XX* buscar Que vol dir crítica ? hi ha hagut una especialització del
significat, el que fa es sospesar els diferents elements, (sempre necessitem una comparació
per pensar o sospesar, no es pensa una idea sola sense comparació) quan algú diu que ha estat
molt crític, es suposa que ha estat demolidor, es concentra en el rebuig. La critica, no es
fixar-se en allò que va malament, sinó que allò que va be, de tot el dolent, agafar la part bona.
Hem de tenir clar que es allò que volem reproduir, després de la critica. La critica d’un llibre
per tant, es mirar les parts del llibre que es poden millorar. Però encara es mes interessant
descrubir quins sons els aspectes immillorables del llibre.

La diferencia entre critica literària i teoria literària. La teoria literària , es de tipus historicista,
es veu l’evolució de que significa la literatura i que es diu de com s’estudia la literatura. El
gènere dona un etiquetatge que surt dunes característiques, si sabem el gènere, ja sabrem
quines característiques hem de buscar.

Es pot relacionar l’aparició del concepte de la realitat i el seu anàlisi amb l’aparició de la
novel·la, el gènere triomfador. Tot això te a veure amb la teoria literària, en el discurs en el que
es parla amb subjectivitat; jo, nosaltres.. terminologia subjectiva.

En canvi al critica literària es l’aplicació dallo que la teoria literària observa, sempre que doni
resultats, el problema es que cada època dona uns resultats diferents, cada època amb unes
respectives “obsessions”. Tenim dos bibliografies, la primària, que serien els textos originals en
si, i la secundaria, que serien els textos que son escrits a partir de la observació dels originals.

Critica literària del segle XX, es molt important la metodologia, per entendre-la.

Una paraula rellevant a la critica literària es l’especularitat. Es un joc de miralls.

*Tradició* ( buscar definició) definida a la literatura contemporània; la progressió d eles
ciències humanes es per acumulació i no per tradició. El coneixement humanista es progressiu,
la tradició el que fa es que tu puguis afegir alguna cosa més.

L’estudi humanista sempre busca el perquè. La sospita científica típica de l’home

contemporani.

Els escriptors que estudiarem assisteixen a la creació de la lingüística.

Lectura obligatòria: le temps retrouvé marcel Proust edició francesa o traduïda. Edició Alcover
no llegir la traducció, llegir-nos la de Viena.