l’acompanyament lector a

LA PRIMERA INFÀNCIA
Material desenvolupat per Montse, Colilles, Anna
Juan i Marta Roig
LA LECTURA I LA PRIMERA INFÀNCIA
● La lectura com una eina de vincle i una eina
d’acompanyament
● La lectura un acte gratuït.
● La lectura com un acte polític
● La lectura com un espai més d’experimentació i descoberta
de joc i aprenentatge
per què llegir abans de descodificar lletres?
● Reforça el vincle afectiu entre adult i nen. I per tant, el
vincle amb el llibre.
● Estimula la imaginació i la creativitat i potencia la
curiositat.
● Transmet els valors culturals.
● Educa la sensibilitat.
● Contribueix a la construcció del subjecte, amb referents externs
als del seu context.
● Ajuda a comprendre el món intern i extern i a establir una
relació constant entre ells.
● I permet eixamplar l’experiència vital, sempre limitada.
per què llegir abans de descodificar lletres?
● Afavoreix el desenvolupament i l’enriquiment del llenguatge i
ofereix noves formes d’expressió oral.
● Facilita la descoberta del seu potencial per relacionar-nos amb
allò absent i situar-nos i explicar-nos en aquell altre temps de
la ficció.
● Contribueix a la internalització de l'esquema narratiu i
familiaritza als més petits amb un llenguatge propi a l'escrit.
● Permet activitats que suggestionen el nen: la relectura, la
possibilitat de retrobar-se amb un mateix text, de la mateixa
forma, amb les mateixes paraules.
● Ofereix un model de lectura expressiva.
● La lectura en veu alta afavoreix l'experiència del relat
possibilitant així la comprensió global i la possibilitat
d’internar-se en els universos emocionals de les obres.
Hem de donar als nenes i nenes l’oportunitat
de sentir abans de comprendre, d’experimentar
abans de conèixer, ja que no hi ha res en la
intel·ligència que no hagi passat abans pels
sentits”
Jean piaget basant-se en una frase d’aristòtil
la mediació a la primera infància

Què? Amb qui? Com? Quan?

On? i, Per què?
què?
● Quins llibres?
● L’itinerari lector, un passeig pels llibres, un passeig pel món
● Importància de la diversitat i la qualitat dels llibres
○ acceptem llibres regalats?
● Importància de la variabilitat de la biblioteca d’aula (en base
a què?)
QUÈ LLEGEIXEN? UN POSSIBLE RECORREGUT
● LLIBRES QUE CANTEN I BRESSOLEN L’ÀNIMA: estadi poètic

● LLIBRES QUE JUGUEN: experimentació, sorpresa i exploració

● IMATGIARIS: el plaer d’ordenar (o resignificar) el món

● EL PLAER DE RETROBAR-SE AMB AMICS ÍNTIMS: els llibres de

personatges o el principi de la identificació

● LLIBRES DE CONEIXEMENT: el paler dotar de sentit el món i

jugar amb ell

● LES PRIMERES HISTÒRIES: el plaer de la lectura en veu

alta
com i amb qui llegeixen?

“Necessitat d’un adult amorós amb

disponibilitat plena per compartir
moments qualitativament importants.”
Associació Accès
com llegeixen?
“No se trata de forzar un aprendizaje precoz. Se trata de
tomar el tiempo para estar con el pequeño y darle a probar,
relajadamente, antes del estrés de los primeros
aprendizajes, el placer maravillosamente gratuïto de esos
primeros encuentros con los libros (que deben vivirse como
un juego).”
Geneviève Patte
Com i amb qui?
Preguntar-nos pel com significa preguntar-nos per quines
possibles formes de lectura poden portar a terme els
infants.

Lectura compartida:

● Crear i afiançar el vincle

● Passar de la recepció individual a la compartida
● Introducció de nous referents i noves obres i autores

A l’escola, amb l’educadora i a casa, amb la família.

Com i amb qui?
Lectura compartida:

● Amb tot el grup classe: referents compartits

● Amb petits grups: per una atenció més intensa.
● Lectura d’un a un: lectura íntima
● lectura per parelles: fomentar la verbalització.
● Padrins de lectura
● Lectors convidats
com i amb qui?
Lectura lliure:

● Moments d’exploració i redescobertes

● Espais per anar construint el seu propi
itinerari i el seu sentit del gust

Condicionants pel seu bon funcionament:

● Disposició i accés dels llibres

● Rituals d’inici i tancament o accès obert de forma
permanent
● Relació prèvia amb els llibres
● Característiques de l’espai de lectura lliure
● Variabilitat de la biblioteca de lectura lliure
● Explicació del funcionament del temps de lectura lliure
com i amb qui?
Lectura guiada:Projectes pedagògics de descoberta literària

● Descoberta i submersió en els mons ficcionals de determinats

autors
● Propiciar la creació d’ambients o contextos d’immersió
● Treball a llarg termini de determinats aspectes literaris,
temàtics, estètics, etc.
● Projectes que afavoreixen l’experiència a través de la creació

Portar a terme en diverses sessions (llarg termini)

com i amb qui?
Lectura guiada:Projectes pedagògics de descoberta literària

múltiples accions

● de descoberta
● de lectura conjunta
● de creació
Expos-xerrades
● de documentació -activitats
● visites d’autors/Il·lustradors familiars
Guies- maletes
● amb accions per a les famílies viatgeres
● de vincle amb d’altres entitats i espais
del context (biblioteca pública-museus,..)
com i amb qui?
com i amb qui?

Fer partíceps
als infants de
la gestió del
fons.
Com i amb qui?
com i amb qui? La família una aliada indispensable

● Donar-los informació pràctica sobre com compartir la lectura entre pares

i fills. (articles, tríptics, espai d’info permanent...)

● Presentar-los títols, autors, tipus llibres, etc. (guies de lectura,

recomanacions per Nadal, St Jordi o l’estiu,..., una imatge dels llibres
que expliquem a l’aula i les lletres de les cançons que els cantem )

● Dotar-los d’espais d’intercanvi amb d’altres pares per compartir

experiències i vivències. (club de lectura, blog, trobades, ...)

● Facilitar-los la lectura del que llegeixen els nens, per conèixer-los

millor i retrobar-se amb l’emoció de la infantesa. (maletes viatgeres, l’
àlbum de lectures, aquesta setmana he llegit, a l’escola ens han arribat
aquest llibres)

● Animar-los a llegir com adults i gaudir fent-ho, per tal d’encomanar

aquesta passió d’adults als infants, que, per la simple admiració envers
els pares se sentiran atrets a llegir. ( regal d’un poema, d’inicis de
novel·les,...)
quan?
“Però com fer perquè aquestes lectures permetin efectivament
als nens d'accedir al plaer de llegir, perquè el contacte
amb el llibre sigui natural ? La resposta es troba sens
dubte en la qualitat dels llibres presentats però també en
la freqüència de les trobades entre el petit nen i la màgia
del llibre.”

Dominique Rateau
● Importància de la planificació
● Importància de la introducció de temps quotidians de
lectura a l’aula.
on?
“Els infants transiten habitualment entre el món
real i l’imaginari i els habiten tots dos gairebé
en la mateixa proporció.”
Marta Roig

“(...) el espacio infantil sería ante todo un

espacio para la práctica y la representación, es
decir, un espacio consagrado por un lado a la
interacción generalizada, y, por el otro, el
ejercicio intensivo de la imaginación.
(...) el espacio de la infancia (como el del
sueño, la locura y el mito) es el denominado
espacio antropológico, es el que no está, en el
sentido de que no es un estado, sino un acaecer”.

Manuel Delgado
On?
● Importància de suggerir, de crear espais
encantats
● Importància de delimitar, separar

reflexions sobre l’espai:

● Quina la localització? dins l‟aula, fora de

l‟aula?
● Quines dimensions?
● Quin aspecte?
○ el terra? coixins, parquet, catifa?
○ els mobles? alts, baixos, fusta, plàstic,
sofà, butaca, taula...
○ Quina il·luminació: llum natural,
fluorescents, làmpares,...
On?
Crear racons i temps per a la
lectura és construir portes,
túnels, passadissos, forats negres
i llodrigueres que permetin als
infants anar i venir d’un món a
l’altre i construir-se un espai
propi, personal, íntim, un espai
que no serà ni aquest ni aquell, un
espai únic des d’on construir
sentit.
On? La llum, el sostre,
els habitacles,...
On? Veig, veig… els llibres del
mes
On? Un caminet fins als
llibres

Un hàbit, un
ritual
moltes gràcies
 Ritme, melodia,
paraules i
moviment
L’essència de la primera literatura
Al ritme de les paraules

● El batec del cor de la mare i altres sons.

● El ritme del dia dia: menjar, dormir, banyar-se,
canviar-se, jugar,
● El ritme, l’ordre dins del caos.
● El ritme de l’oralitat: recolzat pels accents, la
dinàmica del moviment, la rima i el sil·labeig prosòdic.
L’itinerari poètic
Antonio Rubio
L’itinerari poètic de l’infant

Encara dins la panxa...

● El corpus: sons del cos de la mare (batec, la respiració,
la marxa, el fluids…), la vibració i la pròìa veu de la
mare.
Estructures rítmiques prenatals que ordenen el caos i
permeten a l’infant començar a predir missatges i preparar
respostes.
L’itinerari poètic de l’infant

0-3
● El corpus líric: les cançons de bressol, els jocs de
falda, les moixaines,...
● L’espai poètic: L’espai íntim, el cos de l’infant.
L’itinerari poètic de l’infant

6-9
● El corpus líric: embarbussaments, endevinalles,
refranys,...
● L’espai poètic: L’espai simbòlic, el llenguatge!
L’itinerari poètic de l’infant
3-6
● El corpus líric: Jocs de triar, jocs amb objectes
(pilota, pedretes, pals, bales, xapes,...), cantarelles
de gronxador, de saltar a corda, de jocs de mans, de
rotllana, d’escenificació, de jugar a cegues,
d’amargar-se i perseguir-se, de moure’s i quedar-se
quiet.
● L’espai poètic: L’espai públic, l’entorn (la classe, el
pati, la plaça,el carrer,...)
Cançons de bressol (Montse Colilles)
● L’anar a dormir és molt important i pot ser molt
dificultós per alguns infants i alguns adults perquè
concentra amb força dos moments importants:
○ el de ser acollit, estimat, subjectat,
○ i el de la separació física més contundent.
● Les visicituds de la separació impliquen una elaboració
de la pèrdua tan per part de l'infant com per part de
l'adult. Les cançons de bressol són una eina per
acompanyar aquest procés.”
● Vénen per suplir una carència expressada per un plor que
és calmat amb un cant
● No són semàtiques, sinó prosòdiques.
Jocs de falda i cançons per cavalcar
● Els balancins, els gronxadors,... són els segons
bressols.
● Gairebé sempre es construeixen a partir d’estructures
binàries, que els donen un ritme constant d’anar i venir
i que, si s’altera, retorna de nou.
Estructures binàries : moviment binari, diàleg- pregunta,
resposta-, vers i estrofa.
● Van i venen, com l’adult i acompanyen la seva absència.
Segons la funcionalitat...
● Moixaines (l’amor pel propi cos)
● Jocs de dits i cantarelles que juguen amb les mans (consciència
corporal)
● Jocs per amagar i descobrir (L’absent i el pensament simbòlic)
● Jocs de falda i cançons per balancejar (L’anar i venir de
l’adult en el sí d’una quotidianitat rítmica)
● Cantarelles per fer pessigolles, per triar, per curar,...
La melodia de la llengua

● Literatura prosòdica vs. literatura semàntica

● Una música que transporta l’estructura d’una llengua
● Melodies flexibles, condicionades per les estructures
rítmiques i amb múltiples variants (El gegant del pi i
Escarbat bum bum)
Les paraules i el llenguatge literari
● Acompanyen el desenvolupament del pensament simbòlic,
creant mons ficcionals i presències que se sobreposen al
context físic del present, dialoguen amb la seva realitat
quotidiana i els obren noves dimensions vitals.
● Ajuden a l’infant a relacionar-se amb l’absència.
● Són una sortida al caos i l’autoritarisme del llenguatge
fàctic.
● Es construeix en base a estructures simbòliques que són
comunes a totes les cultures.
● Ofereixen el llenguatge a l’infant, perquè pugui
posseir-lo.
A partir del moviment i la interacció amb el cos...
Promouen diverses disposicions corporals de l’infant
(estirat, assegut, dret) que ofereixen camps visuals
diferents i punts de suport i equilibri nous i cada vegada
amb menys superfície de contacte, més autònoms.

Li permeten descobrir les sensacions plaents del seu cos a

partir de moviments que van in crescendo fins a fer
pessigolles.

Faciliten les carícies però també en limiten l'excés,

establint un context, un marc regulat que eviti que
esdevinguin devoradores.
Més enllà de la
tradició
Llibres contemporanis
Poegrames
● Inicien a la lectura de la
imatge i la descodificació
de signes visuals.
● Respecten els moviments
sacàdics de l’ull en la
lectura.
● Ofereixen les 7 estructures
poètiques bàsiques
Llibres de sons i onomatopeies
Acompanyar la descoberta de la pròpia veu
 Textos rimats i contes melòdics
Estructures narratives que es construeixen sobre bases poètiques
de rima consonàntica
contes melòdics per llegir en veu alta
cançons i poemes
LLIBRES ESPECIALS I
D’ARTISTA
EL LLIBRE COM A OBJECTE I LA LECTURA
SENSORIAL
¡Jugar es algo serio,
los niños de hoy son los adultos de mañana
ayudémosles a crecer libres de estereotipos
ayudémosles a desarrollar todos los sentidos
ayudémosles a ser más sensibles
un niño creativo es un niño feliz!
Bruno Munari 1986
 “El llibre d’artista no és un llibre d’art.
el llibre d’artista no és un llibre sobre l’art.
El llibre d’artista és una obra d’art”.
Guy Schraenen
"El llibre
d'artista és una
expressió estètica
que utilitza el
llibre com a
suport d'un
treball artístic."

Élisabeth Lortic, 2003

Per què els llibres d’artista?
● Abans de dominar el
llenguatge, els infants
entren en contacte amb
el món de manera física,
directa i densa.
● Exploració i
manipulació.

“Toucher c’est lire!”

Sophie Courtil
llibres d’artista
● Els límits de la seva definició són líquids.

● Fan aturar la mirada i la mà, perquè proposen una intriga, una

curiositat visual o un aspecte inusual.

● Llibres que volen divertir, provocar la curiositat i

interpel·lar el lector. I més que explicar històries linials se
centren en estimular els sentits, apel·lar a l'imaginari i
proposar formes per descobrir el món i reconèixer l'entorn més
proper a través del joc i la sorpresa.

● Proposen reflexions sobre l'objecte llibre, sobre com

utilitzar-lo o sobre com aquest es val de diferents elements per
crear significat.
llibres d’artista

● Llibres-objecte. Tot
conta.
● Universos lúdics pensats
per a l’experimentació.
munari
“Si un infant troba una
sorpresa en un llibre
quan és petit,
continuarà buscant
sorpreses als llibres la
resta de la seva vida.”

Bruno Munari
komagata
● Sorpresa: joc del cucú
● Transformació
● Mini esdeveniments
● Ritme en tres temps
● Tempo lent: obliguen a
prendre temps
● Llenguatge de formes,
colors, textures i
ritmes.
● Joc
● Cicle, pas del temps
● Fragilitat
Iela i Enzo Mari
● Formes depurades
● Imatges
sintètiques
● Cicle de la vida:
metamorfosis
poètiques
● Llibre com a punt
de partida pel
diàleg amb els
infants
● Joc: donar
estructures de joc
tana hoban
● Estimular la mirada
● Formes depurades
● Estranyament
● Joc amb les formes, els colors, els ritmes
● Exploració, hipòtesis i descoberta en 2
temps
● Encadenament
Kveta Pakovská
«He intentat fer els llibres
com si fossin objectes d'art
en paper, com petits museus
de paraules i imatges.»

● Joc amb la geometria, els

colors, el llibre com
objecte tridimensional.

● Relació amb l’escultura i

amb la pintura.
ELS IMATGIARIS
EL PLAER D’ORDENAR EL MÓN
“Els imatgiaris són un
conjunt d’imatges
plàstiques (acompanyades o
no del seu equivalent
lingüístic) que es
presenta en forma de
llibre no narratiu, on
l’enumeració reemplaça la
història o on la història
és mínima
(protohistòria).”

Glòria Gorchs, “Reflexions al voltant dels

bebès i la lectura. Els imatgiaris”, Faristol,
62.
 1. Perquè permeten desenvolupar els
tres actes essencials de la
lectura, segons Durand:
○ reconèixer
○ identificar-se

per què són interessants?

○ imaginar
2. Perquè permeten l’apropiació del
món a través de la
representació.
3. Perquè permeten descobrir, amb
l’hàbit, la temporalitat.
4. Perquè possibiliten una educació
de la mirada: importància de la
variabilitat.
 ● Educació de la mirada:
recerca d’elements concrets
en una escena complexa.
● Descoberta del segon plànol

per què són interessants?

i de què poden passar
diverses històries a l’hora
● Comprensió de
microhistòries.
● Descoberta de la
temporalitat
● Verbalització
De la importància dels estímuls sensorials a
l’explosió del llenguatge!
● Cada cosa una paraula
● Assenyaladors
● El llenguatge ja està aquí!
«Existe en el niño una pasión por
conocer. Nombrar es una manera de
tomar posesión del mundo, de
integrarlos en su vida. Se
necesitan palabras e imágenes
para decir el mundo, conocerlo y
compartirlo. Reconocer, nombrar,
todo eso se vive mejor cuando el
adulto está ahí para acompañar al
pequeño, para repetir como un eco
lo que el nombra.»
Geneviève Patte
De la importància dels estímuls sensorials a
l’explosió del llenguatge!

● Balbuceig
● jocs fònics
● recol·lectors
imatgiaris d’escenes amb diversos elements i microhistòries

Otoño, Gerda Müller,

ING Ediciones
El libro del otoño,
Rotraut Susanne-Berner,
Anaya Infantil
LA playa, Germano Zullo y Albertine,
Anaya
el plaer de jugar amb el món: classificar, apilar, ordenar

Zoològic, Jöelle Jolivet, Grup 62

Bestiario, Adrienne Barman, Libros del

Zorro Rojo
Katie Couprie i
Antoine Louchard,
Todo un mundo,
Anaya.
 l’anti-imatgiari?

L’Àlbum de
l’Adela, Claude
Ponti, Lata de
Sal
HI HAVIA UNA
VEGADA
PRIMERES NARRATIVES
contes tradicionals

● Provenen de la tradició oral i són el llegat de la saviesa

ancestral i simbòlica i l’imaginari col·lectiu dels propis
humans vers els humans Han estat estudiats des de
múltiples corrents interpretatives: formalisme i
estructuralisme (Propp), postestructuralisme (Todorov),
antropologia (Elíade), psicoanàlisis (Bettelheim), crítica
arquetipal (Jung, Von Franz), el feminisme (Bottigheimer,
Stone)
● Resumeixen l’estructura narrativa bàsica (el viatge de
l’heroi) i serveixen de pilar per altres gèneres
● Ofereixen una representació simbòlica de la humanitat que
els fa atemporals
creats per ser narrats, creats per ser escoltats
NARRAR
Demana d’una apropiació prèvia de la història per part del
narrador/a
És una de les experiències literàries més agradables que es
pot oferir a la infància.
Ofereix ocasions inmillorables per sentir-se aprop de la
persona que relata, per aventurar-se al món dels símbols i
practicar la repetició com a forma d’adquisició de
coneixements i de memòria.

És responsabilitat de l’escola la transmissió del patrimoni

cultural i linguístic.
creats per ser narrats, creats per ser escoltats
ESCOLTAR

Permet a l’infant recrear i imaginar amb llibertat allò que

s’explica.

Educa l’oïda i l’atenció plena

Dóna valor al llenguatge i la paraula, eines poderoses per

elles mateixes
contes D’autor
● Tot i que alguns es puguin haver
popularitzat (Andersen), tenen
una autoria concreta al darrera.
● Es podrien agrupar en funció de
gèneres i tipologies i en el
context contemporani en
destacarien 2:
○ Les primeres narratives
○ Àlbums il·lustrats.
contes populars
vs.
contes D’autor

Diferències entre el folklore i la literatura segons

Zipe. Quadre extret de la tesi doctoral de Brenda
Bellorín: De lo universal a lo global: nuevas formas
del folklore en los álbumes para niños, 2015.
“En realitat la bona literatura transcendeix la
funcionalitat, no serveix, o no hauria de servir per
res; consumir literatura amb el pretex de solucionar
alguna cosa, o d’explicar alguna emoció, o algun
estat, és fer un ús molt limitat d’aquest art. Els
contes no haurien de servir per donar lliçons, no
neixen amb una finalitat didàctica, sinó que el seu
valor és tot allò que reflecteixen sobre la
complexitat humana i que- en ser escoltats o llegits-
ressonen amb alguna cosa molt més profunda.
Per aquesta raó té molta menys força la literatura
infantil moderna, tan de moda els últims temps,
concebuda per “treballar emocions””
Martínez Pardo, Eva. Sota la pell del llop: acompanyar les emocions amb els contes
tradicionals. Graó, 2017 (Micro-macro referències; 19). P. 17
Àlbums: ELEMENTS
PER A L’ANÀLISI
Àlbums: creats per ser llegits, creats per ser mirats
És la tipologia que neix especialment pensada per als més
petits.

El sentit de les obres es configura a partir de la

informació que aporten el text i la imatge, que estableixen
entre ells relacions complexes que van més enllà de
l’ornamentació.

Són títols pensats per ser llegits i ser mirats,

Àlbums: elements per a l’anàlisi
● Doble destinatari: múltiples interpretacions segons la
competència literària.

● Variabilitat, hibridació i heterogeneïtat.

● La importància de la il·lustració incita a l’exploració.

Fan del petit lector un observador i és un element clau
per aprendre a llegir i decodificar imatges. Inviten a
sospitar de la suposada facilitat de la lectura
d’imatges.
Àlbums: elements per a l’anàlisi
CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES HISTÒRIES (ÀLBUM)

● Preeminència de la imatge (adquireix el rol de descripció, més enllà

d’altres funcions): autonomia
● Estructures lineals i repetitives (algunes poden ser acumulatives o
encadenades), moltes vegades circulars (inciten a la relectura).
○ Importància de la repetició
○ Capacitat de fer hipòtesis i anticipacions
● Focalitzacions sobre personatges protagonistes clars i ben construïts.
Normalment personatges plans, però no sempre...
● Temàtiques properes als seus interessos (no als dels adults).
● Ús de la rima, de sons, onomatopeies, cantarelles i repeticions, per
marcar la musicalitat del llenguatge i permetre major autonomia.
● Ritmes diversos que imposen canvis de velocitat en la lectura de l’adult.
● Estil directe o narradors omniscients en tercera persona (algú li conta
una història a algú)