Formació 2019-2020

DOCUMENT DE TREBALL I D’ÚS INTERN

Tipus de preguntes
Ser conscient del tipus de preguntes que fa el mestre a l’aula permet treballar per modificar la
pròpia intervenció si es creu convenient. La taula recull aportacions de diferents autors sobre la
importància del tipus de preguntes que es fan en una aula, especificant les característiques i
aportant exemples de cada un.

TIPUS DE PREGUNTES
Obertes (Márquez & Pedreira, 2011)
⁻ Potencien el desenvolupament de diferents
respostes.
⁻ Desenvolupen el pensament dinàmic dels infants.
⁻ Permeten esbrinar els coneixements previs dels
nens,
⁻ ja que potencien que aquests verbalitzin les maneres
⁻ pròpies de pensar i de veure els fenòmens.
⁻ Provoquen la discussió i confrontació de les diferents
⁻ respostes obtingudes.
⁻
“Imagina com deu ser un pollet per dintre”
Productives (Márquez & Pedreira, 2011)
⁻ Donen respostes inèdites, és a dir, respostes
creatives, complexes, diverses, pensades i
justificades des del propi criteri.
⁻ Desenvolupen respostes intel·ligents.
⁻ Desenvolupen l’acció de pensar i porten l’infant a
donar la resposta partint de les seves experiències
prèvies.
Tancades
⁻ Se centren clarament en la recerca de la resposta
correcta.
⁻ No ens acosten al model explicatiu dels nens.
⁻ La recerca de la resposta correcta pot estimular
l’activitat lectora i la recerca en els llibres.
⁻
“Identifica i escriu ales, potes i cua
en aquesta imatge d’un ocell”
Reproductives
⁻ No impliquen el pensament sinó que inciten a cercar
la resposta correcta.
⁻ L’infant o bé ja sap la resposta o pot saber-la a partir
de fonts secundàries d’informació: llibres, internet...
“Quines són les parts d’una planta?”

“Com creus que s’ho fa la planta per créixer?”

Alt nivell cognitiu (Roca, 2007) Baix nivell cognitiu
⁻ Desenvolupen la capacitat per conèixer, ⁻ Porten a la memorització de les respostes.
comprendre, justificar i raonar.
⁻ Desenvolupen el pensament crític i creatiu. “De quin color veus el sol?”
⁻ Per trobar respostes l’infant parteix del seu model
explicatiu personal i li cal revisar i crear noves
connexions, a partir de la integració de les idees.

“Què passaria si desaparegués el sol?”

Centrades en la persona (Amos, 2002; Harlen, Centrades en la matèria
1998)
⁻ Afavoreixen la participació i la implicació en ⁻ No demanen el que els infants pensen, sinó la
l’aprenentatge, ja que es pot respondre amb les resposta correcta.
pròpies idees i no es demana contestar la idea
correcta. “Què hi ha dins de les bombolles?”
⁻ El nen és més fàcil que s’impliqui i pensi davant la
pregunta.

“Què creus que hi pot haver dins de les

bombolles?”

Referències:

Enric Queralt i Catà

http://www.blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra
 Formació 2019-2020
DOCUMENT DE TREBALL I D’ÚS INTERN

⁻ MARQUEZ, C.; PEDREIRA, M. (2011). “Per què insistim a conversar per aprendre ciències?”. Articles
de Didàctica de la Llengua i de la Literatura (54), pàg. 29-36.
⁻ ROCA, M. (2007). Les preguntes en l’aprenentatge de les ciències. UAB, Bellaterra.
⁻ AMOS, S. (2002). “Teachers’ questions in the science classroom”. A: Aspects of teaching secondary
science. London: The open University.
⁻ HARLEN, W. (1998). Enseñanza y aprendizaje de las ciencias. Madrid: Ministerio de Educación y
Ciencia, Centro de Publicaciones: Ediciones Morata.

Tasca:
Analitzar les preguntes que s’han proposat als alumnes des començament de curs i en les diverses
àrees. Situar dins la taula dos exemples de cadascuna, per cicles:

TIPUS DE PREGUNTES
Obertes (Márquez & Pedreira, 2011) Tancades

Productives (Márquez & Pedreira, 2011) Reproductives

Alt nivell cognitiu (Roca, 2007) Baix nivell cognitiu

Centrades en la persona (Amos, 2002; Harlen, Centrades en la matèria

1998)

Enric Queralt i Catà

http://www.blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra