Jornada de Zones Escolars Rurals

Castell de Verd, 28 de juny de 2017

Bon dia,

Alguns avui podreu posar cara a la persona que us envia els correus des del
Secretariat descola Rural. Sc aqu perqu com a coordinador del Secretariat formo
part de la Taula de Rural del Departament dEnsenyament, que s qui ha organitzat
aquesta jornada. Tamb tinc la sort de poder impartir una assignatura optativa descola
rural a la Facultat dEducaci de la UDG, i aix s el que posa al programa de la
jornada i pot semblar que sigui un expert en el tema, per que consti que em resulta
difcil fer aquesta introducci per al treball posterior, ja que tots vosaltres, des del
moment que heu optat per agafar les regnes duna ZER o duna escola de poble, segur
que en sou tan experts com jo mateix.

De tota manera tot aix s circumstancial. El que si s, es que faig de mestre a

lescola PUIG SEGALAR a la ZER TRAMUNTANA. La Zer Tramuntana s una de les
15 primeres que es van formar all a lany 1990, quan gent del Departament
dEnsenyament daleshores va creure en un projecte que es presentava sobre el que
seria la creaci de les ZERS, un projecte que es presentava des de les bases, des
dels mateixos mestres descola rural i que crec i ho dic en majscules, ara que est
tant de moda parlar dinnovaci, va ser una autntica innovaci en el sistema educatiu
daquest pas.

Faig aquesta petita referncia als comenaments perqu crec i la gent que formem la
Taula de Rural tamb creuen que les circumstncies daquells inicis han canviat
substancialment i cal un replantejament, un repensar cap on ha danar lescola rural i
les ZERS en lactualitat, repensar la seva organitzaci i les seves metodologies i
aspectes ms pedaggics.Com pensem que ha de ser i ha de funcionar la ZER?. Us
asseguro que des de la Taula de Rural fa fora temps que hi pensem i per aix la
necessitat davui de poder-ne parlar amb tots vosaltres i poder fer uns grups de treball,
desprs, per poder tenir una visi, una mirada molt ms mplia. Per tan, el treball
important davui s el que pugueu fer vosaltres desprs. Mirar de ser breu, ja que
moltes vegades parlem molt des de la meva posici i deixem poc temps al treball
posterior de reflexi.

En els seus inicis, les ZERS neixen com a conseqncia duna poltica de
concentracions escolars, que va portar al tancament de fora escoles de poble i daqu
va nixer la frase de no hem de moure nens i nenes sin mestres i de la solitud en
qu es trobaven molts mestres descoles rurals i la seva necessitat de poder compartir
experincies, maneres de fer, amb altres mestres propers en el territori o no tan
propers i tamb per la necessitat de rendibilitzar recursos, fossin humans o materials.
Segurament en lactualitat aix no s tan daquesta manera ja que el fet de compartir,
de sentir-se acompanyat, aquesta sensaci de solitud no s tanta degut molt
probablement a que les tecnologies ens apropen molt ms i ens faciliten poder
compartir metodologies, experincies i maneres de treballar. Alguna cosa deu haver
passat quan a lany 2008 a Catalunya rem 103 ZER i en lactualitat nhi ha 84.

Fixeu-vos que utilitzo molt la paraula compartir. Quan parlem de ZER i descola rural
de qu estem parlant?

s una instituci escolar de carcter pblic formada per escoles rurals, generalment
dun entorn proper. Es considera com un centre nic, que respecta la entitat jurdica de
les escoles que la integren.
Totes les escoles de la ZER comparteixen el projecte educatiu, les normes
dorganitzaci i funcionament, la programaci i la memria anual, tenint en
compte la singularitat de cada una de les escoles.

Evidentment cada ZER, de les 84 que queden, te les seves peculiaritats i cada una s
diferent de les altres, per la seva composici, pel nombre descoles que les formen, per
la mida daquestes escoles, per les metodologies i projectes de cada una. I aix fa que
potser shagi anat perdent aquest compartir el projecte educatiu, les NOFC,... Potser, i
dic potser, ens estem agafant massa en la singularitat de cada una de les escoles i
perdem lhoritz de ZER i aix fa que algunes es trenquin, es desfacin o simplement
no actun com a ZER, es a dir, que no comparteixen un mateix projecte. Quan es va
redactar la LEC i el Decret de Direcci de Centres, a la disposici addicional quinzena
apareix el concepte de centre nic per a la seva gesti. Aquest concepte, al meu mode
dentendre, t efectes ms en la constituci de les plantilles o a efectes administratius
que no pas pedaggics. I s aqu on hauria de residir el concepte de ZER.

Deixeu-me que posi com a exemple la meva ZER, per en conec fora altres que
tamb ho han fet aix o que ho estan fent i tamb daltres que no. Quan vam dissenyar
lactual projecte educatiu es va fer a nivell de ZER. Tenim un nic projecte per totes
tres escoles que la formen, tot i que per nmero dalumnes sn ben diferents. Van
mirar tot all que tenem en com i vam decidir compartir el mateix projecte i si alguna
de les escoles volia fer quelcom diferent a les altres, ho respectem per respectar la
seva singularitat per ho sumem al projecte de ZER. La singularitat ha de sumar, no
excloure. Ho entenem aix. Per tant tenim un mateix projecte, unes mateixes NOFC, un
mateix Pla Anual i una mateixa memria, on consten les singularitats de cada una de
les escoles com un annex. Cal dir que amb el Decret de Direcci de Centres, en el cas
de les ZER es podia constituir el Consell de Direcci, un rgan format per lequip
directiu de ZER i els directors/es de cada una de les escoles. Per tant les decisions
dorganitzaci, funcionament, decisions metodolgiques es prenen de forma
consensuada entre totes les escoles, ja que totes hi sn representades. El Consell de
direcci s lautntic rgan de presa de decisions que afecten a tota la ZER i aix no
tenim problemes per saber si lequip directiu de ZER est per sobre del de les escoles
o si els directors de cada escola, atenent a la seva singularitat, poden fer el que volen.
I aix no implica que totes les escoles hagin de fer el mateix, el que dic s que les
diferncies han de sumar i no excloure. Fa poc en una escola duna ZER de la
Cerdanya i mexplicaven que ells ho feien al revs, que estaven decidint el projecte de
cada una de les escoles i llavors tenien en compte les coincidncies per elaborar el
projecte de ZER. En definitiva, compartir.

A vegades som els mateixos mestres de cada una de les escoles que ens creem les
diferncies pels motius que siguin, ara no hi entrar. Per a vegades potser es
important que pensem que les ZER sn un model de cohesi i de treball en xarxa i
cooperatiu si voleu. I potser pensem noms en els mestres i no tant amb les criatures.
Segur que tots compartim uns mestres itinerants i unes sortides escolars conjuntes i
trobades de ZER per fer obtenir aquesta cohesi de ZER.

Deixeu-me una altra vegada que us posi un exemple, que va una mica ms enll. A la
ZER Tramuntana tenim un RAC de ZER. A principi de cada curs, a totes les aules de
la ZER es construeix aquest rac. Hi ha les fotografies de tots els nens i nenes i dels
mestres i les mestres que sn del mateix cicle i amb els quals compartiran moltes de
les activitats que aniran fent junts durant el curs. I cada nen i nena t un amic de ZER
amb el qual compartiran activitats concretes: durant el primer trimestre sescriuen, els
de cicle inicial en catal, els cicle mitj en castell i els grans en angls i mantindran
aquesta correspondncia durant el curs. Per Nadal cada criatura fa una postal per al
seu amic que li entrega personalment, el segon trimestre es solen fer un regal personal
que generalment s una activitat de plstica, a totes les sortides i trobades fan alguna
activitat amb el seu amic i al final de curs reben tots una fotografia dels dos amics de
ZER. Tamb compartim un projecte com, cada curs, tots els alumnes de la ZER.
Aquest any hem navegat per la Mediterrnia. I per explicar-se tot el treball que han fet
cada uns dels cicles ho hem fet a travs de videoconferncies. Tots, des de P3 fins a
sis, per cicles. Sn maneres de fer cohesi de ZER entre els alumnes. I si ells la
viuen, als mestres tamb ens s molt ms fcil tamb entendre el sentit de ZER. Est
clar que pels mestres tamb fem moltes activitats que ens ajuden a mantenir aquest
esperit. A la ZER Tramuntana tenim una comissi de treball que s la COMIF
(Comissi de Festes). Us asseguro que durant el curs es fan diverses activitats que
ajuden i molt a mantenir aquest esperit de ZER.

A la facultat, al comenar loptativa descola rural sempre faig dues preguntes als
alumnes: qu en saben descola rural i qu en volen saber? A la primera pregunta,
generalment nhi ha pocs que en spiguen gaire coses tret que ells mateixos en vagin
ser alumnes, que sn pocs. A la segona, la pregunta sol ser: Com es fa per gestionar
una aula multinivell? I sempre els contesto que si al final del semestre els he contestat
a la pregunta ja haurem avanat molt. De fet s la mateixa pregunta que fan molts
mestres que arriben a una escola de poble o a una ZER i els dius que hauran
dimpartir classe en un grup de 4t i 5 i 6 per exemple.

Estic convenut que els grups multinivell, multigrau, alumnes de diferents edats en
una mateixa aula, com en vulguem dir, s una de les potencialitats de lescola rural.
Laltra potencialitat s la rtio mestre/ alumnes per grup. I nhi ha moltes daltres de
potencialitats: la interacci entre aquests alumnes de diferents nivells dins la mateixa
aula, latenci individual i/o a la diversitat que permet respectar ritmes de treball,
maduraci i aprenentatge de cada alumne, la flexibilitat ( dhoraris, de currculum, de
materials, de recursos, dagrupaments, de tasques, dactivitats, despais,...), de
metodologia que potencia lautonomia, la responsabilitat i els hbits de treball
(plans de treball, projectes, assemblees, conferncies, presentacions, desdoblaments
de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup, cooperatiu...) i la
globalitzaci dels continguts curriculars i la seva adequaci plena a lentorn i realitat
propera.

La pregunta s , estem perdent aquesta essncia? Aprofitem de veritat aquesta

diversitat a laula o tendim cada vegada ms desdoblar grups el mxim dhores
possibles a laula fins incls a treballar un mestre amb noms 4 o 5 alumnes? No seria
millor aprofitar per entrar dos mestres a laula per poder fer projectes engrescadors,
per exemple? Us heu fixat que totes aquests nous models innovadors proposen
metodologies que ja fa molts anys es feien i encara, per sort, es fan servir a les
escoles rurals?

Lescola rural ha de ser una aposta pedaggica viva. I es mantindr viva si la seva
capacitat de creure en la prpia autonomia, que s la que li dna sentit, la fa capa de
seguir organitzant, dissenyant i portant a terme activitats pedaggiques especfiques.
El futur de lescola rural i de les ZER passa per continuar treballant pel mateix cam i
acceptant els nous reptes de la nova estructura socioeconmica del mn rural, on la
pluralitat de tot tipus, hi ha arribat tamb. s doncs aquesta lEscola que cal vetllar
perqu pugui seguir aportant un model pedaggic diferent i de qualitat, als grups de
nens i nenes que segueixen aquesta opci educativa, aquest model dEscola com a
Escola model. (* Marta Barrera. Secretariat descola rural)

Miquel Payar
Mestre de lEscola PUIG SEGALAR - ZER TRAMUNTANA
Coordinador del Secretariat de lEscola Rural