CONFERÈNCIA: “Psicomotricitat a la llar d’infants.

què, com i quan”

Dra. Maite Mas

En l’etapa d’escola bressol l’infant té necessitat de moure’s, ja que està en una

etapa de desenvolupament psicomotor. Per tant, des de l’escola li hem d’oferir
contextos de joc on es pugui moure lliurament per anar desplegant tot el seu
potencial de desenvolupament.

L’infant necessita actuar per percebre perquè això es el que li permetrà anar
coneixent el mon a través dels sentits i anar acumulant diferents experiències
que seran la base dels seus aprenentatges. Per això és important oferir
contextos de joc rics en diferents materials per oferir diferents percepcions i,
per tant, diferents possibilitats de joc.

L’educació infantil és una etapa caracteritzada per la globalitat, donada la

indissoluble vinculació entre el cos (desenvolupament sensoriomotriu), l'emoció
(desenvolupament perceptiu-motor) i l'activitat cognitiva (desenvolupament
cognitiu). Des d’aquesta perspectiva, la psicomotricitat ens ofereix la possibilitat
d’educar globalment i, per tant, que l’infant es pugui desenvolupar
harmònicament. La psicomotricitat actua per afavorir el desenvolupament de
totes les potencialitats del subjecte. La via per fer-ho és utilitzar el cos, l'acció,
el moviment com instruments de relació del subjecte amb un mateix, amb les
altres persones i amb el seu entorn. L'acte motor es converteix en un recurs
adaptatiu en la interacció del subjecte amb el seu mitjà. El cos és el mitjà de
comunicació, l'instrument pel qual ens expressem i, a través d'ell, de la seva
acció sobre el mitjà, l’infant podrà accedir a la representació mental de
l'experiència, a la progressiva internalització del món extern.

Per tant, s’entén per psicomotricitat la facultat que permet, facilita i potencia el
desenvolupament físic, psíquic i social del nen a través del moviment. El
concepte de psicomotricitat mostra una noció evolutiva segons la qual existeix
una identitat entre funcions neuromotrius (desenvolupament corporal i motòric) i
les seves funcions psíquiques (desenvolupament cognitiu i socio-afectiu) que
tenen lloc mitjançant un procés que és únic i unidireccional on el cos del nen és
l’element bàsic de contacte amb el món exterior.
La psicomotricitat educativa és la psicomotricitat que fem a l’escola i l’hem de
realitzar el més aviat possible, perquè? Perquè diferents estudis actuals posen
de manifest que la pràctica psicomotriu afavoreix el desenvolupament
psicomotor i aquest desenvolupament és indispensable, perquè després
s’esdevingui un bon desenvolupament cognitiu. Per tant, la relació cos i ment
que ja parlaven antigament els filòsofs, actualment s’està demostrant
científicament. En etapes educatives posterior, en primària, per exemple també
s’està posant de manifest que la pràctica sistemàtica d’esport per part dels
nens i nens en etapa escolar millora el seu rendiment acadèmic.

Per tant, és important que la pràctica psicomotriu estigui sistematitzada en el

dia a dia de l’escola. Per aconseguir-ho, ha d’estar ubicada en el treball
educatiu de l’escola i aquest treball. Això implica que li hem de dedicar un espai
i un temps perquè els infants puguin desplegar tot el seu potencial.

És important en aquesta etapa educativa donar temps als infants per

desenvolupar el seu joc, donar possibilitats d’endinsar-se en el joc,
d’aprofundir-lo i afavorir estructures d’atenció, concentració, experimentació,
imaginació o creativitat... indispensables en tota l’etapa educativa de l’infant.

Per concloure l’educació psicomotriu és una forma d’entendre l’educació,

basada en una pedagogia activa que té la mirada en l’infant des d’una
perspectiva global i que pondera el moviment per millorar el desenvolupament
de capacitats intel·lectuals, afectives i socials dels infants. Per tant entenem
l’escola bressol com un espai educatiu obert, més tolerant i menys subjecte a
criteris exclusivament intel·lectuals, un espai on els infants pugui ser feliços i
créixer en llibertat jugant.

Barcelona, 2 de juliol de 2018