Com podem donar resposta a la diversitat de

necessitats que presenten els infants Gemma Alsina

Un moment per mirar
Per comprendre el que s divers hem
de conixer el que s com

EMOCIONS
AFERRAMENT
LLENGUATGE
RELACIONS SOCIALS
AGRESSIVITAT
 EMOCIONS

Entre ladult i linfant sestableix un circuit comunicatiu

recproc on les emocions tenen el paper transmissor
fonamental.
Sense les emocions percebudes i compartides, els infants i els
adults serien cecs a laltre i la criana esdevindria impossible.
 FASES DEL DESENVOLUPAMENT
EMOCIONAL FUNCIONAL
Aprn a mirar, escoltar i estar en calma (de 0 a 3 mesos)

Aprn a sentir-se proper als altres (de 2 a 7 mesos)

Aprn a comunicar-se sense paraules (de 3 a 10 mesos)

Aprn a resoldre problemes conjuntament amb els altres (de 9 a 18 mesos)

Aprn a construir idees sobre les emocions i usar paraules (de 18 a 36 mesos).

Aprn a raonar sobre ell mateix i a comprendre el raonament dels altres.

(Greenspan i Greenspan, 1997)

 AFERRAMENT

Laferrament s la tendncia naturalment programada dels infants que els

inclina a establir una relaci especial amb els seus cuidadors (Bowlby,1987).
Serveix per garantir la protecci, apaivagar langoixa, calmar la por,
conservar lequilibri psicolgic i encoratjar els comportaments autnoms i
lexploraci.
 DESENVOLUPAMENT DE
LAFERRAMENT
El nad sembla "sintonitzat" amb certs senyals de del
medi ambient. Aquests senyals sn majoritriament
d'origen hum.

Possiblement, primer a travs de l'olfacte i desprs per

la vista, el nad desenvolupa preferncia per un o ms
cuidadors.

Linfant est en condicions de demostrar una conducta

daferrament activa, com buscar activament la
proximitat amb la figura daferrament i seguir-la.

Linfant pot imaginar els plans i percepcions del

cuidador i hi sintonitzen els seus propis plans i
activitats.

(Bowlby, 1969)
 LLENGUATGE

Ladquisici del llenguatge es dna en un espai social i compartit

entre els que dominen el llenguatge i els que lhan daprendre.
El significat que linfant atorga a les paraules est lligat a la prpia
experincia.
 SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL
LLENGUATGE
Universalment, ladult t ben
definit el seu paper i les
La comunicaci comena els
ajudes que ha de prestar a
primers dies de vida.
linfant per tal que aquest
vagi adquirint el llenguatge.
El llenguatge i el
Lefecte Mateu: el ric desenvolupament psicosocial
senriqueix. y emocional estan
interrelacionats.
LUS DEL LLENGUATGE A LESCOLA
Sestableixen dues corrents
daprenentatge. Linfant
aprn de ladult i ladult
aprn a adaptar-se a cada
infant.
Les dificultats en el
llenguatge estan
persistentment associades a
baix rendiment acadmic.
 RELACIONS SOCIALS

Laferrament segur i el llenguatge ens permeten

establir relacions de confiana amb els adults i amb
els iguals.
SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LES
HABILITATS SOCIALS
El joc entre iguals s un context natural i dinmic ideal per
reforar l'adquisici d'importants competncies socials.

Els nens amb

El procs de problemes severs de
negociaci, fins i tot comunicaci, que
La intervenci El conflicte i el rebuig
deixar la resoluci final s'allen, que mostren
educativa en el joc s dels companys pot
en mans dels nens, limitades habilitats
la ms efectiva per inhibir la motivaci
ajuda als nens a socials o destreses
millorar les dels nens a participar
entendres mtuament motores tendeixen a
interaccions entre els en les activitats que es
i a desenvolupar desenvolupar actituds
nens. desenvolupen a laula.
formes constructives inadequades i a
de resoldre conflictes. interactuar menys amb
els seus companys
 SOBRE LAGRESSIVITAT

Lagressivitat s una resposta natural a la percepci damenaa.

Per a la majoria de nens i nenes, ls de lagressi fsica va augmentant progressivament fins
linterval aproximat que va dels 30 als 42 mesos i desprs disminueix de forma regular.
Els infants aprenen progressivament a utilitzar el llenguatge i altres formes de comunicaci
social en comptes de lagressi fsica com a eines per a lexpressi de les emocions, els desigs
i les intencions.
 SOBRE LAGRESSIVITAT
Contrriament a la creena popular, els nens no necessiten
veure models agressius per utilitzar lagressivitat.

Els nens no necessiten

aprendre a fer rebequeries.

La majoria de nens aprenen a inhibir els comportaments

agressius utilitzant altres habilitats emergents en aquesta etapa.

Leducaci infantil s la millor etapa per ajudar

als nens a aprendre alternatives a l'agressi.

(Tremblay, 2012)
Un moment per sentir
Les intervencions universals

CERCLE DE SEGURETAT
PREPARAR ESCENARIS
GUIAR POSITIVAMENT
OBSERVAR - ESPERAR
TENIR TRAA
SER EQUITATIU
 CERCLE DE SEGURETAT

No em
demanis el
que no puc fer

(Cooper, Hoffman, Marvin, & Powell, 1998)

 PREPARAR ELS ESCENARIS

Proactivitat Prevenci
GUIAR POSITIVAMENT

Confiana Cooperaci

Refor
 OBSERVAR - ESPERAR

Somriure,
Mirar el Estar
aixecar les
Estar davant qu fa, expectant Si cal,
celles,
del nen. escoltar el amb ajudar.
inclinar el
que diu. entusiasme.
cap.
 TENIR TRAA

Quan
Encadenar Sorprendre, Canviar de
acabem....
enrere. despistar. marxa.
farem...
 SER EQUITATIU

IGUALTAT EQUITAT
 I LES REBEQUERIES?
PER QU? PER A QU ACTUACI
MALESTAR Patiment Reduir el patiment Validar i sostenir
IMPOTNCIA Desesperaci Seguretat Apoderar
CATRTIC Alt nivell destrs Reduir l'estrs Permetre i guiar
MANIOBRA Imposar voluntat Aconseguir un objectiu Establir lmits

CRITERIS GENERALS:
Validar la preocupaci del nen.
Diferenciar estre lmits i cstigs.
Ser ferm i amable.

Els bons tractes als nens sn laportaci de cura, afecte, estimulaci, protecci
educaci i socialitzaci necessaris per a un desenvolupament mental sa.
Una estona per pensar