DOCUMENT BASE PER PROMOURE LA

MILLORA DE LA POLÍTICA EDUCATIVA

RURAL DE CATALUNYA

PROCÉS PARTICIPATIU EL FUTUR DE L’ESCOLA RURAL

OBSERVATORI D’EDUCACIÓ RURAL DE CATALUNYA

ROSER BOIX. FACULTAT EDUCACIÓ UNIVERSITAT DE BARCELONA.

VERDÚ, 26 DE JUNY DEL 2018

- L’any 2013, el Secretariat d’Escola Rural i l’Observatori
d’Educació Rural vam iniciar un procés participatiu a partir
d’un document titulat Cap on va l’escola rural ?

- Aquest primer document era de valoració, i autocrítica de com

estava la situació de la nostra escola rural i proposava millores
per seguir avançant ; el vam considerar com un primer
proposta/projecte pel Nou Decret d’Escola Rural.

Era un document a debatre, socialitzar i consensuar

Posant la màxima importància en la participació de les
persones que treballen i viuen en el context educatiu rural
Per elaborar aquest primer document vam convocar
professionals de diversos àmbits de la comunitat educativa a
participar en tres grups de treball:

a) Formació, desenvolupament i reconeixement

professional

b) Agrupament d’escoles, itinerants, plantilles i

legislació

c) Metodologia didàctica

El SERC el va seguir treballant de forma

coordinada amb el desenvolupament dels grups de
treball
Per aprofundir i complementar més el debat el SERC i l’OBERC
inicia un 2on procés participatiu l’any 2016.

amb un debat intern i més extens entre els agents

vinculats a l’escola rural:

• Mestres en actiu i mestres jubilats d’escoles rural

• Famílies que viuen en context rural

• Alumnes i exalumnes d’escola rural

• Administració Local

• Universitats

• Mestres en formació
Durant l’any 2017 es fan 8 grups de discussió territorial formats
per aquests agents:

• Dos directius: d’escola i de ZER.

• Dos mestres: Un tutor i un itinerant.

• Dos familiars: Una d’AMPA i l’altre no.

• Dos representants d’ajuntament: Un alcalde i un regidor

d’educació.

• Dos agents comunitaris: D’entitats socials culturals o

esportives dels pobles.

• Dos possibles perfils oberts relacionats amb la comunitat

educativa.
I en els següents territoris:
• 1 grup a Ponent

• 1 grup a l’Alt Pirineu i Aran

• 1 grup al Camp de Tarragona

• 1 grup a les Terres de l’Ebre

• 1 grup a la Catalunya Central

• 2 grup a les Comarques de Girona

• 1 grup a les Comarques de Barcelona

I es debat sobre 4 àmbits: ruralitat, escola i metodologia, formació, i escola

i ZER
Com a resultat del primer i del segon procés en surt aquest document
base pel debat, entès com:

• Un document de síntesi

• Un document que ha intentat detectar els elements claus per al futur

de l’escola rural catalana

• Un document de reflexió per establir propostes de qualitat per a

l’escola rural

• Un document a contrastar i socialitzar ja finalment, amb el

professionals de l’educació rural per tal que en surti un document
definitiu.

UN DOCUMENT DE REPTES
.
El document està estructurat en 7 reptes:

Repte 1:
Sobre un currículum contextualitzat
Repte 2:
Sobre la participació de l’escola en al construcció del projectes
comunitaris
Repte 3:
Sobre la mobilitat dels infants i les seves famílies per a anar a una
escola rural
Repte 4
Sobre el valor de la multigraduació i tendència al treball amb un sol
grau quan creixen les escoles o els grups
Repte 5
Sobre l’autonomia de l’escola en el marc de la ZER
Repte 6
Sobre la necessitat d’una formació específica com a mestre
d’escola rural
Repte 7
Sobre l’adaptació de la normativa a les realitat de l’escola rural i les
ZER
En cada repte hi ha:

• un plantejament vinculat al marc teòric que complementa i

fonamenta el repte.

• Unes idees claus per la reflexió amb exemples extrets del

què es va comentar als grups de discussió. Aquestes
idees van ser extretes després d’una anàlisi qualitativa i
acurada de les aportacions.

• unes qüestions significatives per buscar línies d’acció que

es van treballar el 25 de novembre del 2017 a Tarragona,
Jornada Futur de l’escola rural a Catalunya. I les opinions,
reflexions i experiències que van sorgir de la Jornada.
Què en surt de cada repte?
Repte 1:
Sobre un currículum contextualitzat
.
El currículum oficial tingui la suficient flexibilitat i obertura per contextualitzar-se
i donar cabuda als projectes vinculats amb la reconstrucció identitària dels
espais rurals i la promoció de la ruralitat.

Paper de les famílies, ajuntaments.

Aportaciones dels agents:
Papers dels Mestres - seguretat

• Canvis demogràfics, socials i econòmics dels pobles

• Manca de treball per a la gent jove i per tant, alguns emigren.
• Escoles petites tancades o sota el fantasma del tancament.
• Sensació generalitzada que s’està perdent l’essència de la ruralitat.
• Sensació que els infants tenen menys contacte amb l’entorn proper
Repte 2:
Sobre la participació de l’escola en al construcció del projectes
comunitaris
.
Paper rellevant de l’escola rural en la democràcia, la participació, la implicació i
el compromís en el desenvolupament de projectes comunitaris.

Aportaciones
L’escola comdels agents:facilitador de l‘encaix entre persones diferentes pels
a element
canvis que s’han donat als pobles.

Elevar els graus d’empoderadament de la comunitat educativa i cercar

complicitats entre els diferents agents educatius.

• Diversitat creixent del tipus de famílies que genera complexitat.

• La identificació de la comunitat amb el projecte educatiu té a veure com les possibilitats de
participació en el seu disseny, desenvolupament i avaluació.
• Coneixement dels mestres del patrimoni rural.
• Fomentar més la creativitat a l‘escola rural per tal que els alumnes puguin desenvolupar
projectes i noves oportunitats laborals a la zona que viuen. L’Administració Educativa ho ha de
fomentar.
Repte 3:
Sobre la mobilitat dels infants i les seves famílies per a anar a una
escola rural
.
Davant la mobilitat creixent: l’Administració Educativa hauria de deixar
matricular els infants que no són del poble, especialmente a les escoles que
tenen davallada d’alumnes per mantenir-les obertes.
Aportaciones dels agents:
Es proposa una mobilitat per afinitats a projectes singulars. Escollir escola,
com a la ciutat, pel seu projecte educatiu i això pot ser un potent incentiu per
fomentar canvis de vida.
• Turisme escolar
• En alguns pobles ha augmentat la població però amb poc esperit rural que fa desvirtuar el
sentit de l’escola rural.
• La manca de vincles de l’infant amb el poble quan és de fora.
• Les famíiles no tenen problemas per desplaçar-se buscant la mllor escola per als seus fills.
• Des del territori i per al territori com a lema a favor d’una educació que anés més enllà de
l’escola de poble.
Repte 4:
Sobre el valor de la multigraduació i tendència al treball amb un sol grau
quan creixen les escoles o els grups
La multigraduació ha de ser el valor
. pedagògic a l’escola rural.

S’han de valorar les hores de dedicació i de preparació per part del mestre per
dinamitzar les clases i coordinar els grups de diferents nivells/graus.

Creació de ladels
Aportaciones figura del mestre-acompanyant que ajudés als mestres nous a
agents:
entendre la multigraduació.

Necessitat d’estabilitzar la plantilla per poder treballar de forma més implicada i

constant.
• Tendència a desdoblar grups i realitzar diferents matèries per grups encara que això suposi
tenir molt pocs alumnes per subgrup.
• Dficicultats en els materials a l’abast de les escles quan a multigraduació. El llibre de text no
sempre ajuda.
• Més hores per coordinar el treball dels mestres per aplicar metodologies globalitzadores.
• Necessitat de més temps per parlar en el Claustre sobre aspectes metodològics, organitzatius
i de línia d’escola.
Repte 5:
Sobre l’autonomia de l’escola en el marc de la ZER
.
Necessitat de mantenir les ZER’s, potenciant encara més la cohesió social i
coordinació del projecte educatiu de ZER, prou ampli peque cada escola pugui
adaptar-se a la seva realitat.

Aportaciones delslaagents:
Seguir preservant identitat de cada escola que forma part d’una agrupació.

Plantejar altres tipus d’agrupament d’escoles: grup d’escoles vinculades (GEV)

que no hauríen de compartir projecte educatiu però si la resta de
característiques de la ZER. Paper de l’Administració Educativa per pautar
models d’agrupació d’escola rural
• Singularitat de cada escola dins de la ZER
• Les escoles de la ZER han de tenir una certa proximitat geogràfica,.
• No hi ha un únic model de ZER a Catalunya.
• La ZER afavoreix també l’arrelament al territori .
• Revisió del marc legal de escola rural en tots els seus models i que respongui a les
necessitats i realitats del territori.
Repte 6:
Sobre la necessitat d’una formació específica com a mestre d’escola rural
.
Necessitat d’un formació més específica sobre escola rural .

Necessitat d’una formació en multigraduació: dotar als futurs mestres

d’estratègies i recursos tant a nivell organitzatiu com metodològic i d’avaluació
per fer front a la realiat de l’escola rural i de la ZER.
Aportaciones dels agents:
Necessitat de formació en la direcció d’escola rural i de ZER
.
Facilitar des de l’Administració Educativa una formació permanent de qualitat
als mestres tenint en compte les necessitats del territori i les seves
especificitats.

• Formació més humanista per fer front a als reptes de l’educació.

• Cultura més crítica en relació a la societat i a l’educació
• Fomentar la visita de mestres rurals a escoles rurals..
• Difusió de les escoles rurals innovadores.
• Potenciar encara més les pràctiques de mestre a les escoles rurals.
Repte 7:
Sobre l’adaptació de la normativa a les realitats de l’escola rural i les ZER
La burocràcia i normativa per part del
. Departament d’Ensenyament no
contempla prou l’especificitat de l’escola rural. Cal una normativa adaptada.

El Departament d’Eensenyament ha de seguir afavorint polítiques educatives a

l’escola rural i ales ZER. Política d’escoles bressol, incorporació dels infants d’1 i
Aportaciones dels agents: 2 anys..

Serveis de menjador, cal que el Departament d’Enenyament prengui

consciencia que surt més car que en una escola urbana.

• Es considera que hi ha sensibilitats diferents en relació a l’escola rural per part dels
Serveis Territorials
• Programes informàtics adaptats a les necessitats dels mestres itinerants, per exemple
per posar notes .Aplicatius més simples.
• Adaptar la normativa a la realitat, no com una escola d’una línia.
• Trobar la complicitat dels diferents agents, especialment els municipis.
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ