VOCABULARI DELS PASTORS
JOAN AMADES
de mal de perdiu. (Vallcebre,
Orús. Rupit. Merlès. Ripoll.)
E m p e s s o l a r v. — Travar les po-
tes del bestiar amb pessols,
perquè no es bellugui mentre
se l'esquila. Empessolen els
mossos de la casa de l'amo
del bestiar, i sempre procuren
anar prou lleugers perquè els
tonedors no tinguin d'estar pa-
rats. No és obligació dels pas-
tors l'empessolar. (Vallcebre,
Orús. Rupit. Merlès. Ripoll.)
Empilar-se v . — Apilar-se. (Po-
boleda.)
Empltjolar-se v. — Resistir-se
un cap de bestiar a ésser aga-
fat, ja fugint, ja amagant-se
o valent-se d'altre mitjà. (Prat
de Comte, Tortosa, Xerta.
Beseit.)
Empriu m. — Terreny comú, en
el qual pot pasturar-se lliure-
ment a m b certes condicions.
Aquests drets de lliure pastura
o ús d'empriu. solen tenir un
origen molt reculat i obscur, si
bé es troben diferents docu-
ments medievals que els rati-
fiquen. Generalment, no solen
ésser absolutament lliures, sinó
reservats sols als ramats d'una
població, o d'una contrada més
o menys extensa, i està pri-
vada l'entrada als ramats fo-
rasters, damunt dels quals es
posen forts tributs, si volen
anar-hi, i sancions tan fortes,
com la pèrdua del lx-stiar quan
aquest penetra en un empriu
en el qual no té lliure accés.
Normalment, encara que si-
guin de propietat comunal,
el veïnat no engega el bestiar
en els emprius sense satisfer
un pagament en profit del
fons comú. Actualment encara
131
una espiga punxeguda que ja més de manera ben franca.
l'Ajuntament de Graus cobra (O'ús general.)
tenen a aquest efecte.
40,000 ptes. anuals per la llo- Enculrar-se v . — Patir d'encui-
Encontre m. — Accident desgra-
ga o venda de les herbes dels rament.
ciat i desagradable sofert pel
seus emprius. E n c u n a r v. — Peixar bé el seu
bestiar. (Ripoll.)
E n a i g u a m e n t m. — E n y o r a m e n t xai, les ovelles acabades de
Encorralar v. — Tancar el bes-
o tristesa que sol patir el bes- parir, sobretot en le-s primeres
tiar al corral. (Poboleda, Sant
tiar de llana i cabrú. Segons mimades. (Poboleda.)
Quintí de Mediona.)
el dir dels pastors, té per ori- Enfebrat, - a d a adj. — Atacat de
Encorralat, - a d a adj. — Tancat
gen el 110 haver pogut satis- la febre o cadarn del fenc.
al corral.
fer un desig sentit, no haver Entelat, - a d a adj. — Dit del cap
Encortar v. — Encorralar, tan-
pogut menjar alguna herba que de bestiar que pateix del fetge
car el bestiar a la cort. (Sant
li es anyívola, voler sortir del (segons el dir dels pastors).
Juüà de Lòria, Vallcebre,
corral en moments que no ha Se'T cura lligant les dues ore-
Rupit. Orús, Merlès. Ripoll.)
de sortir. E s coneix q u e el lles del pacient amb un cordó
(Bosch de la Trinxeria.)
ramat s'enaigua perquè es po- de llana en diversos dobles, de
sa a belar tot alhora amb • — A n e u . aneu. porqucirola. manera que quedin aquestes
gran insistència. E s cura lli- que ja és hora d'encortar. ben aplanades al cap. Aques-
gant a l'orella esquerra un ví- — Per tota altra fóra hora. ta operació produeix inflor a
met tan fort i estret com es per a mi encara no ho és.» les orelles; un cop obtinguda
pot. (Sant Julià de Lòria, Vall- (Cançó de la Porqueirola.) aquesta, e-s punxen amb una
cebre, Orús, Rupit, Merlès, agulla les orelles i s'en fa sortir
Ripoll.) un líquid que, al dir dels pas-
Encortar-se v. — Amatomir-se la
Enalguar-se v. — Patir d'enai- tors, s'emporta el mal. t o m
llet en el braguer i no poder
guament. a complement, s'engorgen al
sortir. (Poboleda. Sant Quintí
E n a r c a t , - a d a adj. — Fredolic, pacient un parell d'ous ben
de Mediona.)
que sent molt els rigors del frescos : primerament, el lí-
Encortat, - a d a adj. — Encorra-
fred, els quals cl fan estar mig quid, i després, les closques
lat, tancat a la cort.
malaltís. (Tortosa, Xerta, B e - ben aixafades, i se'l pot do-
Encuirament m. — Malatia o
seit.) nar j a per guarit. Sol eníelar-
defecte del bestiar boví, que
Enarpategar-se v. — Alçar-se i se el bestiar de llana. (Merlès,
consisteix a agafar-se, en-
dreçar-se el bestiar boví des- Ripoll.)
ganxar-se la pell de l'esquena
prés d'una caiguda forta. ( R u - Enflltja (pron. : -,'a) i. — M a -
fortament a l'espinada i pro-
pit.) laltia del bestiar de llana i
duir-se com una canal de llarg
Encabrestellar v. — Posar el c a - rabril, que es caracteritza per
a llarg de l'espinada, per om-
bestrell al bestiar de llana. la inflor. (Poboleda.)
plir-se les costelles abans que
Eiu-aclarnat, -ada adj. — Que Enfreixurat, -ada adj. — Atacat
es desprengui la pell. E s creu
està atacat de la febre del de la freixura. (Merlès, Ri-
que és produït per magresa i
fenc o cadarn del fenc. poll.)
manca de prou bona pastura.
E n c a l ç a r v. — Empaitar el gos E n g a n x a r v. — a) Practicar l'ac-
E s cura estirant ben forta-
d'atura al bestiar. (Ripoll.) te de la generació, el bes-
ment la pell a m b unes tena-
E n c a m o r r a r - s e v. — Tornar-se tiar, bj Quedar les femelles
lles toixes per no fer mal al
boig un cap de bestiar. (Ta- fecundades. (Prat de Comte,
pacient fins a aconseguir que
marit de Llitera, Roda.) Tortosa, Beseit, Xerta.)
la pell es desagafi i quedi
E n g e g a r v. — Aviar, treure el
Encluseta f. — Petita enclusa o baldera. E l creu que un cap
bestiar a la pastura. (D'ús ge-
bigòrnia de ferro que usen els que hagi estat encuirat. difí-
neral.)
dallaires per a picar i afilar la cilment pot engreixar-se mai
dalla. La claven a terra amb