VOCABULARI D E L S PASTORS
JOAN AMADES
dels pastors, no n'hi ha dues
que sonin igual; els pastors
tenen les orelles afinadíssimes
per a aquest so, tant, que co-
neixen per ell totes llurs esque-
lles, i tins, en alguns casos, les
dels ramats veísn; i si algun
c a p d'un altre ramat entra
dintre del terme de pastura
propi, és aviat advertit pel so
de l'esquella que porta. Totes
les ovelles que menen xais
porten esquella, i quan, per
haver-se barrejat molt el bes-
tiar, es fa difícil que algun
xai trobi la seva mare, es
fa sonar l'esquella d'aques-
ta o l'esquellí del fill, i com
que un i altre es coneixen
prou bé el so, aviat es tro-
ben. E l bestiar no sempre
v a esquellat; mentre està a
muntanya no porta esquella,
i tota l'csquelleria es guarda
en la barraca, junt amb els
collars, penjats en estaques, en
alguns casos fora de la caba-
nya i tapats amb una borrassa.
Quan el ramat va de camí,
sempre llueix la seva esque-
lleria, i el seu pas produeix
una especial remor plena d'in-
finits i variats sons. Les es-
quelles reben noms variats
segons les seves mides. Cada
tipus és adequat a una mena
de caps de liestiar : el tipus
anomenat pròpiament esquella,
per la seva mida, és la que por-
ten les ovelles terçales i quar-
tales. L a categoria de les es-
quelles segons la mena de
bestiar i el seu càrrec en el
ramat és sols pròpia del bes-
tiar de llana. (D'ús general.)
E s q u e l l a de l a pega — Esquella
vella i de mal so, a la qual es
•39
treu el batall i s'afegeix un
mànec, i es fa servir de reci-
pient per a contenir i escalfar
la pega que s'usa per a afegir
les potes trencades del bestiar.
(Vallcebre, Orús, Rupit, Mer-
lès, Ripoll.)
Esquellada f. — Ovella o cabra
principal que serveix com de
guia al ramat i que v a davant
d'aquest amb una grossa es-
quella. (Vallcebre, Orús, R u -
pit. Merlès, Ripoll.)
• A un pastor mc n'ha donada,
me'n fa guardar la ramadà;
n'he perduda l'csquellada,
el vaquer me l'ha trobada.»
(Cançó del Rossinyol.)
Esquellar v. — a) Donar el to
a les esquelles. É s cosa que
vol molta gràcia i enginy, i
que és considerada com un
estret secret sols conegut pels
esquellaires de Sant Pere de
Torelló. Segons la veu po-
pular, es dóna la tonalitat a
les esquelles omplint el seu
buc de palla barrejada amb
buina de bou i enterrant-les
un espai de temps determinat
en terra o argila humida per
aigua de riera; el secret con-
sisteix en la proporció de la
palla i els fems i en el temps
en què ha d'estar enterrada.
Les esquelles de Sant Pere de
Torelló gaudeixen de gran
fama entre tots els pastors, i
els esquellers corren amb gran
èxit totes les fires pirinenques
venent llurs productes, b) Po-
sar les esquelles al bestiar.
(Vallcebre, Rupit, Orús, Mer-
lès, Ripoll.)
Esquellard m. — Esquella peti-
ta, però no tant com l'es-
quellinc, i de so més greu que
aquest, que porten els borrecs
i borregucs. (Vallcebre, Orús,
Rupit. Merlès. Ripoll.)
Esquellaró m. — Esquellard.
(Sant Julià de Lòria.)
Esqueller m. — Manyac. (Sant
Julià de Lòria, Vallcebre, la
Jonquera, Orús, Rupit, Mer-
lès. Ripoll.) (Bosch de la Trin-
xeria.)
•I algun bocf mastegat
al moltonet enflocat,
a l'esqueller i al manyac.»
(Relació de la vida dels pastors.)
Esquellera f.-Esquellada. (Bosch
de la Trinxeria.)
•I en estant tip,
juga un poc amb el cabrit
dc l'esquellera.»
(Relació de la vida dels pastors.)
Esquelleri m. — Esquella petita
que porten els xais, de so
molt agut. (Merlès.)
Esquelleria f. — Conjunt d'es-
quelles i borrombes d'un ra-
mat. E l s pastors tenen en
gran goig i joia que l'csquelle-
ria dels seus ramats faci un
so de conjunt simpàtic i agra-
dable. Vegeu el que diem en el
mot carrerada. (Vallcebre, R u -
pit, Orús, Merlès, Ripoll.)
«I m'assegura un bon vell
d'experiència,
que jamai sa paciència
se cansaria
de sentir l'esquclleria
de sos moltons.»
(Relació de la vida dels pastors.)
Esquellerlnc m. — Esquelleri.
E s q u c l l e r ó m . — Esquellí. (Bosch
de la. Trinxeria.)
Esquellí m . — Esquelleri.
Esquelllnc m. — Esquelleri.
Esquena f. — Part superior de
la fulla de la dalla.
Esquerdallot m. — Esquella es-
querdada i desentonada que
es sol penjar al coll de les
truges. Són les úniques de la
seva espècie ciue duen esque-
lla i encara, dolenta. (Vallce-
bre, Orús, Rupit, Merlès, Ri-
poll.)
Esquerdejar v . — Reparar les
esquerdes que s'hagin pogut
produir a la cabanya per
efecte de les gelades de 1 hi-
vern, per evitar que hi hagi
goteres que l'enrunin. Solen
esquerdejar els paredaires. (Ri-
poll, Vallcebre, Orús. Rupit,
Merlès.)
Esquerer m. — Paquet de diver-
sos collars, que, durant l'estiu,
que el bestiar no en gasta,
s'enresten amb una corda per
guardar-los. (Vallcebre, Mer-
lès, Ripoll.)
Esquilar v.—Tondrc. (Poboleda.)
Estable m . — a) Corral per al
bestiar boví. (Orús.) b) Grí-
pia de la menjadora. (Rupit.)
E s t a c a f. — a) Travesser de
fusta que es posa accessòria-
ment a la carreta per augmen-
taria capacitat d'aquesta quan
s'ha de transportar herba o
palla. (Rupit.) b) Fusta cla-
vada en la paret, on es lliga
el bestiar boví mentre és a
la cort. (Vallcebre, Orús, Mer-
lès, Ripoll.)
E s t a c a r v. — Lligar els bous a
les estaques retenint-los de
marxar.
Estalviada f. — Prat clos o tan-