VOCABULARI DELS PASTORS
les potetes del mort, en alguns
Abaixar v. — Esquilar la llana
d'una pell, després de mort
l'animal. (Vallcebre, Merlès,
Ripoll.)
Abeurada f. — Acte d'abeurar
el bestiar.
Abeurador m. — a) Toll, em-
bassament o corrent d'aigua
on s'abeura el bestiar, b) Pa-
ratge o indret tocant el cabal
d'aigua on es va a beure, que
reuneix les condicions necessà-
ries perquè el bestiar pugui
beure sense perill d'ofegar-se ni
fer-se mal, i que és adequat per
a acostar-se a l'aigua i poder
beure amb facilitat.
Abeurall m. — Barreja d'aigua
i farina que es dóna com a
beguda al bestiar boví quan
està malalt o se'l vol pcixar
bé. (Rupit, Merlès, Ripoll.)
Abeurar v. — Menar el bestiar
en llocs on pugui beure amb
facilitat.
Ablanlr v . — a) Estovar i sua-
vitzar, la pluja, l'herba massa
seca i magra. (Vallcebre, Orús,
Rupit, Merlès, Ripoll.) b) Po-
sar els collars del bestiar din-
tre d'una caldera d'aigua, per
espai d'unes hores, perquè s es-
tovin i la fusta perdi l'endu-
riment i assecament que hagi
pogut agafar durant el temps
que no ha servit, i prengui la
dolcesa i flexibilitat necessàries
perquè es puguin obrir sense
71
o estimbat era del ramat propi
A mort, per encomanar-li la seva
perill de trencar-los. (Vallce-
bre, Orús, la Jonquera, Rupit,
Merlès, Ripoll.)
Aboquir v. — Practicar les cabres
l'acte de la generació. (Prat de
Comte, Beseit, Xerta.)
Abordar v. — Atacar, envestir.
S'aplica especialment al bes-
tiar boví. (Vallcebre, Orús,
Rupit.)
Aborrilonar-se v. — Prendre's la
llet en fer formatges. (Prat de
Comte, Tamarit de Llitera.)
Abornar v. — Cotar, donar-se
cops de cap el bestiar. (Pobo-
leda.)
Abric m. — Pell de xai amb qua-
tre forats, corresponents a ca-
da una de les potes, que, a tall
de vestit, es posa al damunt
d'un bord. L'abric es fa amb
la pell d'un xaiet acabat de
morir i es posa damunt d'un
altre xai bord que la seva
mare no vol criar, per fer-lo
criar a la mare del mort, que,
sentint en el bord la mateixa
ferum del seu fill, per vestir
aquest la mateixa pell d'aquell,
el cria sense dificultat. (Vall-
cebre, Merlès, Ripoll.)
Abrigar v. — Cobrir un x a i
bord amb la pell o abric d'un
altre xai mort. Quan l'abric
no s'encaixa o no ajusta prou
bé al bord, ultra passar-li les
quatre potetes pels quatre fo-
rats de l'abric corresponents a
indrets se li cus l'abric amb
la seva pròpia pell. Perquè la
mare del mort pugui creure
millor que el bord és el seu
fill, es frega ben fortament
per la cara d'aquell la pell del
ferum. (Vallcebre, Merlès, Ri-
po") , ,
Acampar v. — a) Estendre's el
bestiar pel prat, per pasturar.
(Vallcebre, Rupit, Merlès, Ri-
poll.) b) Resistir i suportar bé
el bestiar les rigors de la tem-
peratura hivernal i les dificul-
tats d'alimentació per causa
d'ella. (Vallcebre. Rupit, Mer-
lès, Ripoll.)
Acampat, -ada a d j . — Que ha
escapat dels rigors hivernals
amb bona salut i amb bona
predisposició per a créixer i
engreixar-se. (Vallcebre, R u -
pit, Merlès, Ripoll.)
Acantonar-se v. — Reunir-se tot
el bestiar en un mateix indret,
ja dintre del corral, ja en la
pastura. (Vallcebre, Merlès.)
Acassolar-se v. — Fer cassola el
bestiar. Quan és el bestiar a
muntanya, reunits i confosos
els caps de diferents ramats
en un de molt gros, els caps
de cada un dels petits ra-
mats que formen el gros, mai
no arriben a una confusió ab-
soluta, i en moltes ocasions,
sobretot a la pleta, per dormir
es reuneixen en grups formats
pels caps de cada ramat petit.
Aquest curiós costum del bes-
tiar de llana permet als pas-
tors que són a muntanya me-
nant ramats de milers de caps,
de poder saber en un moment
donat si algun cap perdut, mort
o d'algun dels altres que com-
ponen la barreja o ramat to-
tal, puix que, a part d'altres
moments, en apletar-se per
dormir i en fer cassola, pot
comptar-los. (Sant Julià de
Lòria, Sarroca de Bellera, Ro-
da.)
Aclamar v. — Cridar els caps
de bestiar pel seu nom propi.
(Vallcebre, la Jonquera, Rupit,
Merlès, Ripoll.)
Acolletar v. — Subjectar un ani-
mal pel coll per escorxar-lo.
(Orús.)
Acombolar v . — Comboiar. (Sant
Julià de Lòria.)
Aconillar-se v. — Separar-se un
cap de bestiar de la massa o
grup del ramat. (Prat de Com-
te, Xerta.)
Acorralar v. — Tancar el bes-
tiar en el corral.
Acorralat, -ada adj. — Tancat
en el corral.
«El bestiar acorralat
tuteja aviat.»
«Bestiar acorralat
el comprador sempre el sap.»
Acossar v. — Donar-se cops de
cap, empaitar-se i joguinejar.
S'usa aplicat especialment al
bestiar boví. (Vallcebre, Orús,
Rupit, Merlès, Ripoll.)
Acotar v. — Acossar. (Vallcebre,
Rupit.)
«En terres estranyes
les vaques acoten els bous.i
Acotnat, -ada adj. — S'aplica als
prats i herbes quan aquestes
són ben greixoses i de gran
contingut alimentós. (VaUce-