Unitat 3 : Lleis ponderals de la química.

Lleis dels gasos

3.1. Lleis ponderals.
3.2. Lleis volumètriques.
3.3. Massa molecular. Nombre d’Avogadro. Concepte de mol.
3.4. Composició centesimal.
3.5 Fórmula empírica i fórmula molecular.
3.6 Lleis del gasos ideals.

3.1 LLEIS PONDERALS

Les lleis ponderals fan referència a la quantitat de matèria de les distintes substàncies que intervé
en una reacció química.
Llei de conservació de la massa o Llei de Lavoisier
En una reacció química que es faci en un recipient tancat no es produeix un canvi apreciable
en la quantitat de massa, és a dir, la massa total del reactius és igual a la massa total del
productes. Aquesta llei també es pot enunciar d’una forma més general de la següent manera: “la
materia ni es crea ni es destrueix, sinó que només es transforma”.

Llei de les proporcions constants o definides o Llei de Proust

Estableix que un compost té sempre els mateixos elements i en les mateixes proporcions,
independentment del procés mitjançant el qual s’ha format. O dit d’una altra forma “quan dos o
més elements es combinen químicament per formar un mateix compost, sempre ho fan en una
relació de masses constant”.

3.2 LLEIS VOLUMÈTRIQUES.

Llei dels volums de combinació o Llei de Gay-Lussac:
Els volums dels gasos que reaccionen i dels gasos obtinguts mantenen una relació numèrica
molt senzilla sempre que es treballi a pressió i temperatura constants.
Per exemple :
• 1 litre d’hidrogen reacciona amb 1 litre de clor per donar 2 litres de clorur d’hidrogen o
• 1 litre d’oxigen reaccionen amb 2 litres d’hidrogen per donar 2 litres de vapor d’aigua.
• 3 litres d’hidrogen reaccionen amb 1 litre de nitrogen per donar 2 litres d’amoníac.

Hipòtesi d’Avogadro
Avogadro va suposar que les substàncies que reaccionaven no sempre eren àtoms sinó que
podien esser agrupacions d’àtoms i que va denominar molècules, d’aquesta forma la llei dels
volums de combinació es podia explicar.
Volums iguals de gasos diferents, en les mateixes condicions de pressió i temperatura,
contenen el mateix nombre de molècules.
3.3 MASSA MOLECULAR. NOMBRE D’AVOGADRO. CONCEPTE DE MOL.
La massa dels àtoms és molt petita, del l’ordre de 10 -27 - 10-25 kg. Per aquesta raó, als científics
els resulta més convenient utilitzar una unitat de massa igual de petita. S’utilitza la unitat de massa
atòmica (u) que es defineix com la dotzena part de la massa d’un àtom de carboni-12, equivalent a
1,66 10-27 kg.
De la mateixa manera que un àtom té una massa atòmica relativa (calculada tenint en compte
l’abundància de cada isòtop a la naturalesa), les molècules tenen una massa molecular relativa
(Mr), que es calcula sumant les masses atòmiques relatives de tots els àtoms que les formen.
Les unitats de la massa molecular s’expressen en umas (u) o sense unitats:
Per exemple:
• la massa molecular de l’àcid sulfúric H2SO4 és:
Mr (H2SO4) = 2·Mr(H)+ 1·Mr(S)+ 4·Mr (O)= 2·1 + 1·32+ 4·16 = 98
• la massa molecular de la glucosa C6H12O6 és:
Mr (C6H12O6) = 6·Mr (C)+ 12·Mr(H) + 6·Mr(O)= 2·1 + 1·32+ 4·16 = 6·12 + 12·1 +6·16 = 180

Els àtoms i les molècules tenen una mida molt petita que, encara que agafem una petita
quantitat de matèria, el nombre d’àtoms o de molècules que conté és enorme. Per exemple, en una
gota d’aigua hi ha aproximadament 1670 trilions de molècules d’aigua, que en notació científica és
1,67 1021 molècules.
El fet d’emprar nombres tant grans resulta incòmode i, per això, els científics han acordat
utilitzar una unitat el mol per mesurar la quantitat de substància.
El mol correspon a la quantitat de substància que conté 6,022·1023 partícules.
El nombre 6,022·1023 es representa mitjançant NA i s’anomena nombre d’Avogadro.
El mol fa referència a diferents partícules : àtoms, ions, molècules, ...
Es compleix que la massa d’un mol d’una substància és la seva massa atòmica o molecular
expressada en grams. Per exemple 1 mol de H2SO4 és 98 g; 1 mol de glucosa (C6H12O6) és 180 g.
Per aquesta raó a la massa molecular també se l'anomena massa molar i s'expressa en g/mol

Exemple :
1. Si tenim 250 g d’aigua, determina :
◦ Quants mols d’aigua tenim?
Mr(H2O) = 2·1 + 16 = 18 g/mol
1 mol aigua
250 g d ' aigua · =13,9 mols d ' aigua
18 g
◦ Quantes molècules d’aigua hi ha en aquesta quantitat?
6,022 · 1023 molècules d ' aigua 24
13,9 mols d ' aigua· =8,37 ·10 molècules d ' iagua
1 mol d ' aigua
◦ Quants mols d’àtoms d’hidrogen hi ha en aquesta quantitat?
2 mols d ' àtoms d ' hidrogen
13,9 mols d ' aigua· =27,8 mols d ' àtoms d ' hidrogen
1 mol d ' aigua
 IMPORTANT :
23
En 1 molècula d’aigua 1 mol d’aigua = 6,022·10 molècules d’aigua En 1 mol d’aigua (H 2O)
(H2O) hi ha : hi ha :

2 àtom d’H En 6,022·1023 molècules d’aigua hi ha 2 mols d’àtoms d’H

(2·6,022·1023) àtoms d’H= 2 mols d’àtoms d’H
1 àtom d’O En 6,022·1023 molècules d’aigua hi ha 6,022·1023 1 mol d’àtoms d’O
àtoms d’O = 1 mol d’oxigen

3.4 COMPOSICIÓ CENTESIMAL.

Indica el tant per cent en massa de cada un dels elements que la integren.
A partir de la formula d’un compost es pot obtenir la composició centesimal.
Exemple :
2. Determina la composició centesimal del hidròxid de calci :
Calculam la massa molar del hidròxid de calci : M r(Ca(OH)2)=40·1+16·2+1·2= 40+32+2 = 74 g/mol
En 1 mol de Ca(OH)2 hi ha 74 g de Ca(OH)2 dels quals :
• 40 g són de Ca
• 32 g són d’O
• 2 g són d’H

Per obtenir la composició centesimal, calculam quina massa de cada àtom hi ha per a 100 g de
compost :
Ca : 100 g Ca(OH ) · 40 g de Ca
2 =54,05% de Ca
74 g Ca(OH )2

O: 100 g Ca(OH ) · 32 g de O
2 =43,24 % de O
74 g Ca(OH )2

H : 100 g Ca(OH ) · 2 g de H ó 100- 54,05 – 43,24= 2,71% de H

2 =2,71% de H
74 g Ca(OH )2

3.5 FÓRMULA EMPÍRICA I MOLECULAR

La fórmula molecular indica el tipus i nombre real d’àtoms que formen la molècula d’un
compost. (És la formula que apareix per exemple a les substàncies moleculars covalents o als
compostos orgànics)
La fórmula empírica indica la proporció en que es combinen els àtoms, expressada en
nombres enters senzills (És la formula que apareix per exemple en els compostos iònics)
Exemple :
Compost Fórmula empírica Fórmula molecular
Aigua oxigenada HO H2O2
Diòxid de carboni CO2 CO2
Glucosa CH2O C6H12O6
Òxid d’alumini Al2O3 Al2O3
La fórmula empírica s’obté de la composició centesimal ( o d’alguna altra forma de donar la
proporció entre els elements) .
La fórmula molecular serà un múltiple de l’empírica i l’obtindrem a partir d’aquesta utilitzant la
massa molar.
M r ( Fórmula molecular)
Fórmula molecular=Nº·Fórmula empírica nº=
M r ( Fórmula empírica)
Exemple :
3. Determina la fórmula empírica d’un compost format per un 36,84% de N i la resta d’oxigen.
La formula del compost serà de la forma NxOy.
A partir de la composició centesimal trobarem els mols de cada element :
N : 36,84 % 1 mol de N
36,84 g N · =2,63 mols de N
14 g N

O = 100-36,84 = 63,16% 1 mol de N

63,16 gO · =3,95 mols de O
16 g O

Així la fórmula del compost seria : N2,63O3,95

Les formules es donen en nombre enters més senzills, per obtenir la fórmula mantenint la
proporció, dividint els dos nombres pel més petit :
N 2,63 O 3,95 =N 1 O 1,5
2,63 2,63

Si els dos nombres que obtenim en aquesta primera aproximació no són enters, multipliquem per
un nombre senzill fins a obtenir-lo (en aquest cas, basta multiplicar per 2 ). Així la fórmula empírica
serà : N 1·2 O1,5·2=N 2 O3
4. Determina la fórmula empírica i molecular del butà sabent que conté un 82,64% de C i un
17,36 % d’H i que la seva massa molar és de 58,08 g/mol
La formula del compost serà de la forma CxHy.
A partir de la composició centesimal trobarem els mols de cada element :
C : 82,64 % 1 mol de C
82,64 g C · =6,89 mols de C
12 g C

H = 17,36% 1 mol de H
17,36 g H · =17,36 mols de H
1g H

Així la fórmula del compost seria : C6,89H17,36

Per obtenir la fórmula mantenint la proporció, dividint els dos nombres pel més petit :
C 6,89 H 17,36 =C1 H 2,5
6,89 6,89

Encara no tenim nombres enters, multiplicam per 2 per aconseguir-los : C1·2 H 2,5·2=C 2 H 5
LA FÓRMULA EMPÍRICA DEL BUTÀ SERÀ : C2H5
Per obtenir la fórmula molecular utilitzam la massa molar donada a l’enunciat i la comparam amb la
massa molar de la fórmula empírica obtenida :
Mr(C2H5) = 2·12 + 5·1 = 29 g/mol
M r ( Fórmula molecular) 58,08
nº= = ≃2
M r ( Fórmula empírica) 29
LA FÓRMULA MOLECULAR DEL BUTÀ SERÀ : C2H5 ·2 = C4H10
3.6 LLEIS DELS GASOS IDEALS
Elsa gasos es caracteritzen per tenir una forma variable i ocupar tot el volum del recipient que els
conté.
Per mesurar la quantitat de gas es fa de manera indirecta, a partir de tres variables :
• Volum : És la mesura del lloc que ocupa el gas dins un recipient (correspon al volum del
recipient).
Unitats : litres, ml, cm³, m³…. 1L = 1 dm³ = 1000 cm³ Unitat del S.I : m3
• Temperatura : Està relacionada amb la velocitat mitjana de les partícules del gas.
Es mesura en ºC (escala Celsius o centígrada) o K (escala Kelvin). T(K) =T(ºC) + 273
Unitat del S.I : K
• Pressió : és la mesura del nombre de xocs de les partícules del gas amb les parets del
recipient .
Es mesura en atmosferes (atm), Pascals (Pa), mil·limetres de mercuri (mm de Hg), mil·libars
(mbar).
Unitats del S.I : Pa 1 atm=1,01·105 Pa; 1 atm=760 mm Hg

La llei dels gasos ideals relaciona les tres variables anteriors per a un gas ideal. i s'expressa amb
l'equació dels gasos ideals : PV =nRT

On:
P : pressió (atm)
V : volum (litres)
N : nombre de mols
R : constant dels gasos ideals; R =0,082 atm·L/K·mol
T : temperatura (K)

L’hidrogen l’oxigen, el nitrogen i el diòxid de carboni són exemples de gasos ideals a

temperatura ambient. No són gasos ideals les substàncies gasoses a temperatures properes al
seu punt d’ebullició. Per exemple, el vapor d’aigua a 105 ºC no és un gas ideal.
Condicions estàndard : P = 1 atm ; T = 25ºC = 298 K

Condicions normals (C. N.) : P= 1 atm ; T = 0 ºC = 273 K En aquestes condicions 1 mol de

qualsevol gas ocupa 22,4 litres.

Per una mateixa quantitat de gas si variam les condicions de P, T o V, la relació entre les
variables serà :
P1 V 1 P2 V 2
=
T1 T2

Un altre forma d’expressar les lleis dels gasos ideals en funció de la densitat és:

P M=d R T

on M : és la massa molar del gas

d : densitat del gas (unitats g/L)