DETERMINACIÓ de la

PROPORCIÓ MOLAR
en què reaccionen
2 composotos
 ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ 3
2. OBJECTIUS 3
3.INSTRUMENTS I MATERIALS 3
4.PROCEDIMENT 3
5. RESULTATS 4
6.ANÀLISI DE RESULTATS 5
7.CONCLUSIONS 6

 1.INTRODUCCIÓ

La solubilitat és una mesura de la capacitat de dissoldre’s una determinada substància

(solut) dintre un medi determinat (dissolvent). La de una sal en aigua normalment
depèn de la temperatura, i n’hi ha que són insolubles a temperatura ambient.

Quan tenim una dissolució d’una sal com seria el cas del iodur de potassi o el nitrat de
plom(II) podem observar que totes dos sals són solubles en aigua, però quan les
mesclem entre elles, apreciem que ràpidament, es crea un precipitat caracteritzat per
tenir un color groc molt intens. Aquest precipitat és degut a que al mesclar-se les
dues dissolucions, els cations I anions es recombinen donant lloc a dues noves sals
com és el cas del nitrat de potassi (KNO3) o del iodur de plom (II). Aquesta primera
sal és soluble, pel que es manté dissolta amb l’aigua i no es pot apreciar, però el iodur
de plom (II) (PbI2), és una sal molt insoluble, pel que precipita, donant lloc a aquest
precipitat groc.

En aquesta pràctica estudiarem la variació de l’altura del precipitat, segons la

quantitat de Pb(NO3)2 que afegim a 5ml de KI.

2. OBJECTIUS

L’objectiu principal de la pràctica és:

• Determinar els coeficients estequiomètrics de la reacció:

x Pb(NO3)2 + y KI

3.INSTRUMENTS I MATERIALS

• Pb(NO3)2 • Aigua destil·lada

• Alcohol • Graella
• 6 tubs d’assaig • Centrifugadora
• Regle o cinta mètrica • Vas de precipitats
• KI • Matràs aforat

4.PROCEDIMENT

1. Preparem 50 mL d’una dissolució d’1M de nitrat de plom (II) i 100 mL d’una

dissolució d’1M de iodur de potassi. Per a fer-ho primerament haurem de
realitzar els càlculs. Per a la dissolució de nitrat de plom (II), necessitarem
16,56g i per a la dissolució de iodur de potassis 21,4g.

1 mol 331,2g
0,05L Pb(NO3)2· · =16,56g Pb(NO3)2
1L 1 mol

0,1L KI· 1 mol · 214,001=21,4g KI

1L 1 mol

 2. Seguidament, duiem a terme tot el procediment per a realitzar les dissolucions,

és a dir, pesem els elements, els diluim amb una mica d’aigua destil·lada en un
vas de precipitats, ho posem en un matràs aforat del volum corresponent i
enrassem.

3. Un cop fetes les dissolucions, agafem sis tubs d’assaig i col·loquem 5mL de la
dissolució 1M de KI a cada tub.

4. Després, afegim als sis tubs volums creixents de Pb(NO3)2 1M, de la maera
següent: 1ml; 1,5ml; 2ml; 2,5ml; 3ml; 4ml.

5. Ara, afegim un parell de gotes d’alcohol a cada tub per a facilitar la formació del
precipitat.
6. Finalment, solament ens queda esperar a que el precipitat sedimenti, en el cas
del meu grup, hem utilitzat la centrifugadora per a adelantar el procés. Un cop
sedimentat, mesura les altures de precipitat que s’han format a cada tub.

5. RESULTATS

Volum Pb(NO3)2 Altura Precipitat

1ml 0,7cm

1,5ml 1,3cm

2ml 1,5cm

2,5ml 1,6cm

3ml 1,3cm

4ml 1cm

Altura precipitat
(Cm)

Volum Pb(NO3)2
(ml)

 6.ANÀLISI DE RESULTATS

A partir dels resultats obtinguts en l’apartat anterior, a simple vista podem observar
que l’altura del precipitat en relació al volum de dissolució 1M de Pb(NO3)2 va
aumentan proporcionalment, fins que arriba als 2,5ml de disolució. A partir d’aquest
punt, podem observar que la relación de les dos variables passa a ser inversament
proporcional, és a dir, que com més quantitat de disolució tindrem, menys altura de
precipitat.

L’altura del precipitat varia constantment en relació al volum de Pb(NO3)2. Això, pot ser
donat a que el reactiu limitant en el nostre cas és tota l’estona el mateix
element ,Pb(NO3)2, fins que arriba un moment en el que deixa de ser-ho i és el KI el
que passa a convertir-se en reactiu limitant. En aquest moment és quan l’altura deixa
d’incrementar i comença a disminuïr.
Els dos reactius citats, és a dir, el Pb(NO3)2 i el KI reaccionen en una proporció 1:2, és
a dir, per cada mol de Pb(NO3)2 reaccionaran 2 mols 2· de KI. Aquesta proporció, la
poder saber gràcies a la llei de Lavoiser la qual ens diu que la matèria ni es crea ni es
destrueix, sinó que solament es transforma, per tant, a partir de la descomposició
dels dos reacts, podem saber quis productes obtindrem i conseqüentment, podrem
ajustar la reacció i saber la proporció:

Pb(NO3)2 2· KI KNO3 PbI2

2+ - - -
Pb NO3 K
+
I K
+
NO3
- Pb2+ I

V(ml) mols nitrat V(ml)

Mols iodur Reactiu
nitrat de de iodur de
de potassi limitant
plom(II) plom(II) potassi

1 0,014 1,49 0,028 Pb(NO3)2

1,5 0,021 2,23 0,042 Pb(NO3)2

2 0,027 2,87 0,054 Pb(NO3)2

2,5 0,034 3,62 0,068 Pb(NO3)2

3 0,041 4,36 0,082 Pb(NO3)2

4 0,055 5,85 0,11 KI

 7.CONCLUSIONS

Un cop realitzada la pràctica i analitzats els resultats d’aquesta, podem concloure que
la disminució de l’altura del precipitat és degut a que s’ha produit un canvi pel que fa
al reactiu limitant. En els primers casos, el reactiu limitant era el Pb(NO3)2, mentre
que a l’últim cas el reactiu limitant a passat a ser el KI. Aquest fet, ha provocat que al
ser l’altre reactiu el limitant, la quantitat de precipitat canvies, perquè la proporció no
era la mateixa, ja que mentre la relació entre el Pb(NO3)2 i el PbI2 era de 1:1 (1 mol
de Pb(NO3)2 per cada mol de PbI2), la relació entre KI i PbI2 era de 2:1 (2 mols de KI
per cada mol de PbI2).

Tenint en compte aquests resultats podem observar que en el nostre cas, ha hagut un
error a l’hora de mesurar l’altura del tub d’assaig amb 3cm de Pb(NO3)2, ja que tenint
en compte els resultats obtinguts, en aquest cas l’altura de precipitat hauria de ser
superior a la de 2,5cm i no inferior com ens ha sortit a nosaltres. Aquest error ha
pogut estar provocat o bé per un error a l’hora de mesurar l’altura, ja que ho feiem
amb un regle i a ull, pel que l’error de mesura era present, o bé perquè se’ns va
quedar algun fragment de precipitat separat de la resta (com fent una cova) i vam
mesurar aquell tub després de moure’l, sense deixar que acabés de precipitar tota la
mostra.