PRÀCTICA A

PREPARACIÓ DE DIFERENTS SOLUCIONS DE NaCl I MESURA DE LA SEVA

DENSITAT

TEORIA

Mesures de massa
En aquest curs es farà servir la balança analítica (± 0,0001 g) d’un sol plat, aparell car i
delicat, sempre que calgui una gran exactitud i precisió a l’hora de pesar. Per a pesades no tan
acurades s’utilitzarà una balança de precisió (± 0,001 g). Cal utilitzar tots aquests aparells amb
molt de compte per tal de mantenir-ne la sensibilitat i la capacitat de donar resultats molt
exactes. S’han de seguir atentament les instruccions del professor.

Mesures volumètriques
L’alumne farà servir quatre tipus
d’instruments de vidre dissenyats per a mesurar
líquids amb exactitud. Dos d’aquests, la pipeta i
la bureta, lliuren o transvasen una quantitat
determinada de líquid a un altre recipient. En
canvi, la proveta i el matràs contenen un volum
determinat de líquid.
Per tal de fer-ne un ús correcte, cal tenir molt
en compte la netedat, ja què els aparells de vidre
bruts poden originar grans errors. L’aigua i les
solucions diluïdes formen una fina pel·lícula tot
al llarg de les parets dels atuells de vidre, però si
la superfície està bruta o greixosa, s’hi formen
gotes que s’adhereixen a la paret i no s’escolen.
En la majoria de casos es pot treure la brutícia i
el greix mitjançant una neteja a fons amb
detergent i un raspall. Després, cal esbandir
l’utillatge de vidre unes quantes vegades amb
aigua de l’aixeta i, a la fi, amb aigua destil·lada,
deixant-ho eixugar si hi ha temps. Si no, per no
diluir la solució a utilitzar, es pot esbandir els
recipients volumètrics tres vegades amb 5 o 10
ml d’aquesta solució, deixant escórrer totalment cada porció abans d’introduir-hi la següent.
-1-
Pipetes
Les pipetes porten o bé senyals de graduació tot al llarg del tub (pipetes graduades) o bé
una sola marca d’aforament (pipetes de transvasament). Les pipetes estan calibrades per a
transvasar una quantitat determinada de líquid a un altre recipient. També hi ha pipetes amb
dos aforaments. Aquestes, però, no s’utilitzaran en aquest curs.

Buretes
Les buretes lliuren volums precisos i variables. Estan graduades i tenen una precisió de
0,02 ml. La clau de pas permet lliurar volums molt petits (per exemple, 0,05 ml) o grans (per
exemple, 25 ml).

COM S’UTILITZA LA BURETA

1. Ompliu la bureta, neta, amb el líquid fins més amunt de la graduació zero. Obriu després la
clau de pas, només un moment, per deixar sortir una mica de líquid i treure’n les bombolles
d’aire que poden quedar atrapades a la punta de la bureta.
2. Torneu a obrir la clau de pas deixant baixar el líquid a poc a poc, fins que la part inferior del
menisc coincideixi amb la marca d’aforament. Com que el volum que lliura la bureta és la
diferència entre dues lectures no cal començar cada vegada amb el líquid a la graduació zero.
3. En llegir la bureta, cal evitar l’error de paral·laxi. Un lector de buretes que llisca pel tub és
un ajut (veure’n el dibuix).Un mateix se’n pot fer un amb una targeta blanca. S’hi fan dos talls
paral·lels, d’uns 5 cm de llarg i separats uns 3 cm. Acolorir la part inferior de la targeta, entre
els dos talls, de vermell o negre. Aquest senzill artifici defineix clarament el menisc i el fa

-2-
fàcil de llegir. El menisc en solucions molt fosques és, de vegades, impossible de veure; en
aquests casos, cal llegir-ne la superfície circular superior.

4. Ajusteu el cabal de líquid mitjançant el dit gros i dos dits més al voltant de la clau de pas,
fent una lleugera pressió cap endins sobre la clau de tefló per a evitar que degoti. Un bon
control de la clau de pas per a poder lliurar, amb precisió, volums grans o petits, demana
molta pràctica i els músculs relaxats.

-3-
Les lectures de la bureta solen registrar-se així:

Lectura inicial Lectura final Volum lliurat

Assaig nº 1 0,00 ml 12,65 ml 12,65 ml

Assaig nº 2 2,00 ml 14,60 ml 12,60 ml

Assaig nº 3 2,50 ml 15,12 ml 12,62 ml

Provetes graduades
Aquests recipients cilíndrics i amb
graduacions, mesuren volums aproximats
de líquid. Les graduacions indiquen el
volum contingut a la proveta. El dibuix
indica la manera correcta de llegir el menisc
del líquid, tenint l’ull horitzontal amb la
superfície del líquid. Així s’eviten els errors
de paral·laxi. És bàsic disposar d’una bona
il·luminació, mirant a través d’una bona
font de llum com és ara una finestra.

Matrassos aforats
Aquests s’utilitzen per a preparar solucions estàndard, és a dir, solucions de composició
exacta. Un dels procediments consisteix en introduir una
mostra, el pes de la qual es coneix exactament, i
posteriorment petites quantitats de dissolvent (aigua, en
general) fins a dissolució total. Després s’hi afegeix
dissolvent fins a la marca d’aforament. La concentració
de la solució es calcula a partir del pes de la mostra i el
volum del matràs. Aquest, de forma de pera, però
normalment de fons pla, té un coll llarg i estret on es
troba la marca d’aforament. Està calibrat per a contenir
un volum establert de líquid a una temperatura
determinada sempre i quan la part inferior del menisc
estigui alineada amb la marca d’aforament. És important,
doncs, d’evitar l’error de paral·laxi i de no ultrapassar el
menisc.

-4-
1. Peseu acuradament una mostra en un vas de precipitats petit.
2. Dissoleu la mostra amb una petita quantitat de dissolvent.
3. Transferiu la solució a un matràs aforat.
4. Ompliu el matràs amb el dissolvent fins a un quart de la marca d’aforament.
5. Tapeu el matràs i barrejar enèrgicament el líquid, agitant el matràs, però sense invertir-lo.
6. Afegiu-hi dissolvent fins arribar a la meitat o a tres quarts de la marca d’aforament. Tornar
a barrejar la solució.
7. Deixeu que la barreja assoleixi la temperatura ambient o la temperatura establerta per a la
calibració.
8. Alineeu el nivell de líquid amb la marca d’aforament mitjançant l’adició de dissolvent gota
a gota, fent servir un comptagotes.

Unitats de concentració i dilucions

Molaritat
Una unitat molt corrent de concentració és la molaritat (o formalitat), que es defineix com
el nombre de mols (o pes-fórmula) de solut per litre de solució. Per exemple, una solució 1
molar (1 formal) conté un mol (un pes-fórmula) de solut dissolt en un litre de solució; i una
solució 0,5 M conté 0,5 mols de solut per litre.

Dilucions
Una de les maneres d’obtenir solucions d’una determinada concentració consisteix en diluir
una solució concentrada, de concentració perfectament coneguda, i que s’anomena solució
“stock”. Cal recordar que, en diluir una solució, la quantitat que hi ha de solut és constant;
només s’hi afegeix dissolvent. Per tant, el nombre de mols (o mil·limols) de solut no canvia.
El mil·limol (mmol = 10-3 mol) és una unitat adequada en problemes de dilució ja què
sovint els procediments de treball de laboratori donen els volums en mil·lilitres. L’expressió
mmol/ml. equival a les unitats conegudes de mol/l, molaritat.

Densitat

En aquest experiment de laboratori es determina la densitat de diverses solucions. La

densitat és una propietat característica de tota substància. La massa d’una substància és una
dada que no aporta cap informació sobre ella. En canvi, la densitat és, de vegades, el camí per
a esbrinar-ne la identitat o l’estructura:

-5-
 massa g gramssolució
densitat   o bé
volum ml ml solució

fent les mesures en condicions estàndard de temperatura i pressió.

OBJECTIUS

- Aprendre a pesar en les balances analítica, de precisió i granatari.

- Aprendre les tècniques volumètriques i verificar-ne la precisió.
- Preparar diferents solucions de concentració coneguda d’una sal (NaCl), mitjançant les
tècniques anteriors; determinar-ne la densitat.
- Construir un gràfic i buscar-hi relacions entre les variables concentració (M) i densitat del
NaCl (aq).
- Determinar la concentració d’una solució de NaCl.

PROCEDIMENT

1. Preparació d’una solució estàndard de clorur sòdic 4 M.

a) Calculeu els grams de NaCl que faran falta per a tenir 100 ml de solució 4M de clorur
sòdic (o de la molaritat que indiqui el professor).
b) Peseu el clorur sòdic. Utilitzeu un vas de precipitats de 100 ml i la balança de
precisió.
c) Dissoleu el clorur sòdic en aquest vas de precipitats amb una petita quantitat d’aigua
destil·lada. Transferiu-lo al matràs aforat. Afegiu aigua destil·lada fins la meitat o
tres quarts de la capacitat del matràs i agitar-lo. Afegiu més aigua fins exactament
100 ml (la part inferior del menisc just ha de tocar la marca d’aforament tenint l’ull a
la mateixa horitzontal).

2. Determinació de la densitat de la solució estàndard.

Suggeriment: Peseu amb precaució un vas de precipitats, net i sec. Poseu-hi, amb la
pipeta, 10,00 ml de la solució estàndard i torneu a pesar el vas. Calculeu
la densitat, i vigileu amb el nombre de xifres significatives. Fer aquest
procés 2 vegades més agafant els 10 ml amb una bureta i després amb
una proveta.

-6-
3. Preparació de tres dissolucions de molaritat coneguda a partir de la solució de NaCl 4
M (1,2,3 M). Determinació de la seva densitat.

Suggeriment: Calculeu el volum de NaCl 4 M que farà falta per a preparar 20 ml de solució 3
M, 2 M i 1 M. Poseu la solució 4 M a la bureta. Lliureu els volums de NaCl 4
M calculats a cada matràs aforat. Afegiu aigua estil.lada i enraseu. Determineu
la densitat de cada solució prenent una mostra de 10 ml (amb pipeta) en un vas
de precipitats tarat.

4. Amb les dades obtingudes en les solucions de NaCl construïu un gràfic i relacioneu les
variables concentració (expressada en M) i densitat (g/ml).

5. Demaneu al professor una mostra de solució de NaCl de concentració desconeguda.

Determineu la densitat experimentalment i calculeu la concentració.

-7-