Pràctica 1: EL TREBALL DE LABORATORI

Objectius:
- Entendre la necessitat del seguiment d’unes pautes a l’hora de treballar en un laboratori i saber
expressar per escrit la realització d’assaigs experimentals.
- Descriure el material de laboratori, classificar-lo segons el seu ús i aprendre a manipular-lo
correctament.
- Conèixer i aplicar les normes de seguretat al laboratori.
- Conèixer l’organització dels productes al laboratori.
- Interpretar els símbols de perillositat relacionats amb els productes químics.

Procediment:

1. NORMES DE SEGURETAT
Primer de tot, cal dir que qualsevol iniciativa sobre la seguretat i els accidents al laboratori l’ha de
supervisar el professor.

10 normes bàsiques generals per accedir al laboratori de química

1. Cal treballar amb tranquil·litat, sense córrer. És imprescindible utilitzar una bata de laboratori per
preservar la roba i les ulleres de seguretat homologades per preservar la vista.
2. S’ha d’anar molt amb compte amb els productes corrosius per evitar que esquitxin el cos o la
roba. S’han de manipular sempre amb molta cura i procurar no respirar-ne els vapors.
3. Per evitar possibles incendis, els productes inflamables, com l’alcohol, els èters, el cloroform, etc.,
s’han de manipular lluny del foc.
4. A l’hora d’apagar la flama dels fogonets, s’han de tancar bé les claus per evitar possibles fuites.
5. S’han d’observar els pictogrames que apareixen en els productes per tal de manipular-los
convenientment.
6. A l’hora d’escalfar un tub d’assaig hi ha el perill que el contingut surti violentament. Per evitar-ho,
s’ha d’escalfar intermitentment o bé acostar-lo inclinat a la flama. Mai no s’ha d’orientar la boca
del tub cap a la cara.
7. Si durant la pràctica es trenca qualsevol material de vidre, s’ha de dir al professor i procurar que
no en quedin restes.
8. No s’han de fer mai experiments que no estiguin descrits en el manual de pràctiques: hi pot haver
reaccions incontrolades!
9. No s’ha de retornar el reactiu sobrant al recipient original perquè el producte pot ser impur i,
sobretot, per la possibilitat d’equivocar-se de recipient i donar lloc a reaccions violentes.
10. Les reaccions en què es desprenguin gasos s’han de fer a les vitrines i amb l’extractor en marxa. Si
no es disposa de vitrina, l’experiència s’ha de fer en un lloc obert o amb possibilitats de deixar el
recipient en què es produeix la reacció.
 Consells específics
1. Protecció de la vista. És obligatori portar ulleres de seguretat al laboratori, però si, malgrat això,
hi ha algun accident, és recomanable rentar-se els ulls amb aigua abundant i immediatament
després visitar un oftalmòleg.
2. Incendis. Evidentment està prohibit fumar al laboratori, com a qualsevol altre lloc del centre. S’ha
de tenir cura amb el foc. Si es produeix un incendi, es recomana apartar-se’n i esperar que el
professorat utilitzi l’extintor. En cas d’incendi de la roba, mai no s’ha de córrer, perquè el foc
agafa més força amb l’aire; en tot cas s’ha de caminar cap a l’extintor, la manta o la dutxa.
3. Talls i cremades. Els talls s’han de rentar amb aigua i para l’hemorràgia. Si les cremades son lleus i
han estat produïdes per flames o per contacte amb objectes calents, s’ha de submergir la part
afectada en aigua freda o gel. No és recomanable l’ús de pomades.
Les cremades greus han de ser tractades per un especialista. Si les cremades són produïdes per
productes químics, s’ha d’intentar contrarestar-ne l’efecte:
- Si és una cremada d’un àcid, cal rentar la ferida amb una base feble: una dissolució diluïda de
bicarbonat (hidrogencarbonat de sodi).
- Si és d’un àlcali, amb un àcid feble: una dissolució diluïda d’àcid acètic o vinagre.
4. Escalfament de productes. S’ha de tenir en compte que la majoria dels dissolvents orgànics són
inflamables i, per tant, és imprescindible utilitzar banys d’aigua (bany maria) per els productes
que bullin per sota dels 100 ºC. Cal evitar treballar directament a la flama.
5. Menjar al laboratori. Està prohibit menjar o beure al laboratori a causa de la presència de
substàncies tòxiques que podrien contaminar els aliments. Evidentment, està absolutament
prohibit tastar qualsevol producte de laboratori.
6. Ingestió de productes suposadament tòxics. En cas d’intoxicació.
- S’ha de provocar immediatament el vòmit de l’intoxicat donant-li aigua amb sal.
- S’ha de traslladar immediatament l’intoxicat al servei d’urgències amb el producte que ha
provocar l’accident.
- No s’ha de donar mai llet a l’accidentat.
7. Contacte de productes tòxics amb la pell o les mucoses. S’ha de rentar molt bé la zona afectada
amb aigua de l’aixeta, i després anar al dermatòleg si hi ha irritació o hi ha hagut contacte del
producte amb alguna ferida.
8. És imprescindible netejar molt bé el material de laboratori després de cada experimentació, ja
que si hi queden restes de productes poden provocar resultats erronis.

2. CLASSIFICACIÓ DE L’UTILLATGE DE LABORATORI

La majoria dels aparells i atuells bàsics en un laboratori químic és de vidre PYREX, perquè aquest
material reuneix una sèrie de qualitats que altres materials no tenen, com ara:
- Poca reactivitat davant la gran majoria de productes químics.
- Transparència, que permet observar les barreges o les reaccions.
- Preu raonable.
També es fa servir la porcellana, que no és transparent, però permet escalfar a temperatures més
altes, suporta sense trencar-se contrastos de temperatura i també és inerta a la majoria de reactius
químics.
 DISSENYATS PER MESURAR VOLUMS DE LÍQUIDS IMATGES
Recipient de forma esfèrica, de fons pla, el
coll del qual és llarg i estret amb una osca
que ens indica la capacitat. S’enrasa fins a la
Matràs
osca i podem conèixer amb precisió el
aforat
volum del líquid. És emprat sobretot per a
preparar solucions de concentració
coneguda.

Recipient graduat cilíndric que serveix per

Proveta mesurar de manera no precisa volums
graduada relativament grans. Normalment té la
graduació en mL.

Recipient graduat en forma de tub i amb

una clau en la part inferior per regular el pas
Bureta
del líquid. S’utilitza en volumetries. Es
graduada
necessita un suport perquè l’usuari pugui
tenir mobilitat a les mans.

Instrument en forma de tub que s’utilitza

per mesurar volums petits. Ni ha de
diferents tipus:
- Aforada: mesura de forma precisa
un únic volum.
Pipeta
- Graduada: permet mesurar diversos
volums amb el mateix instrument,
però de manera menys precisa.
Per introduir líquids en pipetes, s’utilitza un
pi-pum.
 DISSENYATS PER BARREJAR I ESCALFAR IMATGES
Recipient cilíndric amb un bec. És l’estric
útil per a tot el laboratori. L’utilitzem
per dissoldre, escalfar, barrejar,
Vas de
remenar, fer reaccionar, etc. Si són
precipitats
graduats, permeten mesurar volums
aproximats. En tenim de diferents
capacitats.
Recipient en forma de cònica i fons pla
que permet agitar líquids. S’utilitza per
dissoldre i escalfar dissolucions, però
Erlenmeyer
sobretot, juntament amb la bureta, es
fa servir en volumetries o valoracions.
Permet mesurar volums aproximats.

Tub de vidre tancat per un extrem que

s’utilitza normalment per fer proves
Tub d’assaig
qualitatives i, per tant, amb quantitats
petites.

Recipient de forma esfèrica amb coll

llarg i estret. Pot tenir fons pla o rodó.
Serveix per escalfar i contenir líquids. És
un aparell bàsic per fer destil·lacions i
Matràs
reaccions en què es necessita escalfar
líquids i connectar el recipient amb
altres aparells, ja que el seu fons rodó
ajuda a distribuir bé l’escalfor.
Càpsules de Recipients en forma de casquet esfèric
porcellana i amb un petit bec que serveixen per
gresols escalfar substàncies a temperatures
elevades en què el vidre difícilment
resistiria.
 ALTRE MATERIAL DE LABORATORI IMATGES

Embut de Instrument que s’utilitza per separar els

filtració sòlids no dissolts en líquids.

Embut de
Serveix per separar líquids immiscibles.
decantació

Aparell per destil·lacions i reaccions en

Refrigerant què es refreda el component més
volàtil.

Vareta de vidre Serveix per remenar.

Serveix per pesar substàncies sòlides a

Vidre de
la balança. Útil per evaporar o sublimar
rellotge
quantitats molt petites.

Instrument usat per mesurar la

Termòmetre
temperatura.

Morter Atuell utilitzat per triturar productes.

Estri que serveix per triar quantitats

Comptagotes molt petites de líquids.
Kitasato Recipient per filtrar al buit.

Aparell emprat per filtrar de manera

ràpida al buit. Juntament amb el
Embut Büchner
Kitasato es poden realitzar filtracions
més precises al buit.

Instrument que serveix per mesurar

Balança
masses.

Estri per agafar petites quantitats de

Espàtula
productes sòlids.

Poden ser de suro o de goma, foradats

Taps o no, i serveixen per fer muntatges
d’aparells.

És un instrument de laboratori que té

Gradeta per finalitat mantenir-hi drets tot tipus
de tubs o vials, incloent tubs d'assaig.
3. ELEMENTS DE SEGURETAT
En un laboratori es poden provocar accidents de diversa consideració, com incendis, explosions,
intoxicacions i cremades. S’ha de disposar, per tant, d’elements d’actuació adequats per tal que els
efectes poden estar controlats.

a) Situació de les sortides

b) Situació dels elements de seguretat

c) Situació dels recipients de residus

d) Normes generals de treball i instruccions sobre l’actuació en cas d’un accident

4. ELS PRODUCTES EN UN LABORATORI DE QUÍMICA
La primera informació que rep la persona sobre un producte en el moment d’utilitzar-lo és l’etiqueta.
Per això, tot recipient que contingui un producte químic perillós ha de portar obligatòriament una
etiqueta en la llengua oficial en la qual s’especifiqui:
- El nom de la substància o preparat. Si es tracta d’un preparat, segons la perillositat i la
concentració de les substàncies que el formen, se n’ha d’especificar el nom.
- Nom, adreça i telèfon del fabricant o del responsable de la comercialització del producte.
- Símbols i indicacions de perill.

5. SÍMBOLS DE LABORATORI

Aquests productes provoquen efectes nefasts

per els organismes del medi aquàtic (peixos,
crustacis, algues, altres plantes aquàtiques, etc)

Aquests productes poden explotar al contacte

amb una flama, espurna, electricitat estàtica,
sota l’efecte de la calor, xocs, fricció, etc.

Els productes poden inflamar-se al contacte amb

una font d’ignició (flama, espurna, electricitat
estàtica, etc.) per calor o fricció; al contacte

Poden provocar o agreujar un incendi o una

explosió en presencia de productes
combustibles. Són productes comburents.

Aquests productes químics són corrosius i poden

atacar o destruir metalls
Aquests productes són gasos a pressió en un
recipient. Alguns poden explotar amb la calor: es
tracta de gasos comprimits, liquats o dissolts. Els
liquats refrigerats poden produir cremades o
ferides relacionades amb el fred que
s’anomenen cremades o ferides criogèniques

Produeixen efectes adversos per la salut, inclòs a

petites dosis. Poden provocar nàusees, vòmits,
mals de cap, pèrdua del coneixement, i fins i tot,
la mort

Poden causar danys irreversibles a la pell i ulls,

en cas de contacte o projecció.

Aquests productes produeixen efectes adversos

en dosis altes. També poden produir irritació en
ulls, gola, nas i pell. Provoquen al·lèrgies
cutànies, somnolència i vertigen.

Es pot referir a:
- Productes cancerígens: poden provocar càncer.
- Productes mutàgens: poden modificar l’ADN de
les cèl·lules i provocar danys a la persona
exposada o a la seva descendència.
- Productes tòxics per a la reproducció: poden
produir efectes nefasts en les funcions sexuals,
perjudicar la fertilitat o provocar la mort del
fetus o donar lloc a malformacions.
- Productes que poden modificar el
funcionament de certs òrgans (fetge, sistema
nerviós...)
- Productes que poden provocar greus efectes
sobre els pulmons i provocar al·lèrgies
respiratòries.
4. CONTROL I ORGANITZACIÓ DELS PRODUCTES AL LABORATORI
Els productes de laboratori han d’estar guardats en un magatzem. El més recomanable, tot i que no
és el més usual, és que laboratori i magatzem estiguin separats per raons de seguretat. Quan
necessitem qualsevol producte, l’anem a buscar al magatzem i , un cop finalitzada la pràctica, l’hi
tornem.
Un dels factors que es ajuden a tenir controlats els productes és establir un ordre al magatzem. El
primer criteri d’ordenació és la màxima seguretat. No s’han de posar els líquids a les parts altes dels
prestatges per evitar, que, en agafar-los, puguin caure i trencar-se. Cal posar els productes
inflamables tots junts, separats dels comburents, i en armaris de seguretat, si es pot. Cal evitar
posar a prop els productes que puguin reaccionar entre ells.

5. ELIMINACIÓ DE PRODUCTES SOBRANTS I RESIDUS

L’eliminació dels productes sobrants i dels residus del laboratori ha de respectar els criteris de
seguretat cap a les persones i les instal·lacions, i ha d’evitar la contaminació del medi ambient.
Malgrat la quantitat i el tipus de productes que s’usen en les pràctiques de laboratori dels centres
no sol representar un greu perill per al medi ambient, cal fer-ne el tractament adequat, tant pel risc
en ell mateix com perquè és una qüestió d’actitud i d’educació cívica.
Segons com s’han d’eliminar els productes, els podem classificar:
- Productes no perillosos solubles en aigua. Els abocarem tranquil·lament a la pica. Per
exemple, sal de cuina.
- Productes no perillosos no solubles en aigua. Els podem llençar al cubell del laboratori, i
s’evacuarà amb els residus urbans. Per exemple, guix i talc.
- Productes àcids o àlcalis. S’han de neutralitzar i/o diluir. Un cop fet això, podran llençar-se
a la pica. Per exemple, el salfumant o la sosa.
- Productes perillosos. El professorat els recollirà i els tractarà convenientment, seguint les
directrius de les autoritats sanitàries i mediambientals. Entre aquests productes hi ha, per
exemple, els derivats del mercuri, del plom, del benzè i els compostos clorats, entre
d’altres.
Alguns exemples de com s’han d’eliminar certs productes són:
- Una dissolució d’aigua i sal de cuina (NaCl). És una mescla innòcua, i per tant es pot
eliminar per la pica del laboratori.
- Dissolució d’àcid clorhídric (HCl). Cal neutralitzar la dissolució amb un àlcali, i després, ja es
pot eliminar per la pica del laboratori.
- Residu de carbonat de calci. És un producte no tòxic, que es pot abocar directament al
cubell d’escombraries.