Unitat 2. Material de Laboratori

UNITAT 2: EL MATERIAL
DE LABORATORI
MIREIA TORRES CUENCA 2022/2023

CLASSIFICACIÓ DEL MATERIAL
SEGONS EL
MATERIAL DE ALTRES
SEGONS
FABRICACIÓ: CLASSIFICACIONS:
L’INVENTARI:
• MATERIAL DE VIDRE • VOLUMÈTRIC O NO
• MATERIAL FUNGIBLE VOLUMÈTRIC
• MATERIAL DE PLÀSTIC
• MATERIAL • MATERIAL DE • D’UN SOL ÚS O MÉS D’UN ÚS
INVENTARIABLE PORCELLANA • ESTÈRIL O NO ESTÈRL
• ALTRES (CAUXÓ,
METALL,...)
SEGONS L’INVENTARI
MATERIAL FUNGIBLE:
• Materials que tenen una vida útil curta.
• Podem classificar-los en:
• Material reutilitzable: suporten temperatures elevades i són més inerts que els d’un
sol ús. S’han de rentar, desinfectar o esterilitzar després d’utilitzar-los.
• D’un sol ús: es rebutgen després de fer-los servir.
MATERIAL INVENTARIABLE:
• Fa referència a aquells que tenen una llarga duració i necessiten un
manteniment: equips, aparells,...
1. MATERIAL DE VIDRE
• Es tracta de material fungible molt utilitzat, es tracta
d’un vidre d’alta qualitat que conté borosilicat (Pyrex,
Kimax,...)
• Les seues característiques són les següents:
✓Resisteix Tª elevades (fins 600ºC)
✓Gran resistència química front a àcids i bases.
✓Gran estabilitat i transparència.
• El principal inconvenient és la seua fragilitat.
1. MATERIAL DE VIDRE
RECOMANACIONS :
• Comprovar que no presenta fissures ni trencaments.
• No deixar a les vores de la bancada o prestatges.
• Utilitzar pinces i suports adequats al tamany, de forma
que quede ben fix però sense apretar en excés.
• Mai escalfar un recipient totalment tancat.
• No sometre a canvis bruscs de Tª ni P.
• Buidar, rentar i assecar el més aviat possible.
1.1. MATERIAL DE VIDRE VOLUMÈTRIC
• Es fan servir per a mesurar, contenir o transferir volums exactes de
líquid.
• Estan calibrats per a mesurar el volum exacte en les condicions del
fabricant (normalment a 20ºC).
• Podem trobar:
✓Instruments graduats: amb una escala graduada que ens permet
mesurar diversos volums
✓Instruments aforats: només una línia que ens indica un volum concret.
PROVETA
GRADUADA
MATRÀS
AFORAT
Matràs aforat Proveta Bureta Pipeta

CODIS IMPRESOS
✓Volum nominal i unitat: volum màxim que admet, ex 250ml.
✓Error màxim o límit de tolerància: pot estar expressada en volum o
en % i ens indica l’exactitud al valor real.
• Una proveta de 25ml ± 0,25ml: la proveta mesurarà entre

24’75-25’25ml
• Un matràs de 50ml ± 1%: el matràs mesurarà entre 49,5 -
50,5 ml
EXACTITUT: grau en el qual ens
apropem al valor real en una
mesura.
PRECISIÓ: grau en el qual el
valor que ofereix la mesura
repetida varies vegades, es
sempre la mateix.
CODIS IMPRESOS
✓Classe: instruments de classe A i B. Els de classe A tenen un límit de
tolerància menor (la meitat) als B.
✓Temperatura de referència:
✓Codi contenir/abocar:
• In o TC: (contenir) el volum nominal correspon al líquid contingut.
Ex: matrassos aforats.
• Ex o TD: (abocar) el volum nominal correspon al líquid abocat. Ex:
pipetes. Es te en compte el residu líquid a les parets.
ÚS
✓En funció del que volem, hem de elegir bé
l’instrument volumètric.
✓Enrasar: omplir un instrument fins la línia que
marca el volum que busquem Com que el líquid
fa una curvatura (menisc),l’enrasat correcte és
de la base del menisc i a l’altura dels nostres ulls.
https://www.youtube.com/watch?v=ESYcmsiFU8k
CORRECTE
INCORRECTE
ÚS
✓Enrasar instruments TC: omplim poc a poc fins
quasi arribar. Enrasem gota a gota a l’altura dels
ulls.
✓Enrasar instruments TD: omplim fins superar la
línia i després buidem gota a gota a l’altura dels
ulls.
PIPETES GRADUADES
✓Per a transferir un volum concret de líquid.
✓S’han d’acoplar a un dispositiu de succió(propipeta,
pera de succió,...).
✓Hi ha de 1 a 10ml, a la part superior tenen una línia
de color estàndard que identifica el volum.
✓Menys precises que les aforades.
✓També hi ha de plàstic estèril.
PIPETES GRADUADES
Tipus 1: buidatge parcial, el 0 es troba a
la part superior de l’escala. S’omplin
fins al 0 i es buida fins la línia del volum
desitjat.
Tipus 2: buidatge total, el 0 es troba a
la part inferior de l’escala. S’omplin fins
el volum desitjat.
PIPETES GRADUADES
Tipus 1: buidatge parcial, el 0 es troba a
la part superior de l’escala. S’omplin fins
al 0 i es buida fins la línia del volum
desitjat.
Tipus 2: buidatge total, el 0 es troba a la
part inferior de l’escala. S’omplin fins el
volum desitjat.
PIPETES AFORADES
✓S’utilitzen per a mesurar un volum fix.
✓Presenten una zona eixamplada en el centre.
✓Dos tipus:
✓Enrasament simple: sols una línia d’aforament, que
cal buidar completament.
✓Enrasament doble: dues línies, per a dispensar el
volum correcte, s’enrasa en la superior i es buida fins
la inferior.
BURETA
✓Molt semblant a les pipetes graduades,
encara que de diàmetre superior.
✓S’utilitzen per a fer valoracions de
dissolucions de concentració desconeguda.
✓En la part inferior, tenen una clau de pas,
aquesta s’ha de manipular amb la mà
esquerra, mentre que la dreta s’utilitza per a
agitar l’envàs de la valoració.
PROVETA
✓Volums variables (25ml-2000ml)
✓Formada per un tub transparent de vidre.
✓Utilitzada principalment per a mesurar volums i
transferir-los a un altre recipient (dissolucions).
✓Material molt sensible (s’observa el doble
menisc)
✓Material resistent a elevades Tª.
MATRASSOS AFORATS
✓Tenen un coll llarg i estret on porten la línia
d’aforament.
✓Permeten l’ús de taps.
✓La majoria són de classe A.
✓Mai hi ha que escalfar-los (podrien perdre la seva
precisió).
✓Normalment s’utilitzen per a preparar dissolucions d’un
volum determinat.
1.2. MATERIAL DE VIDRE NO VOLUMÈTRIC
✓Al laboratori s’utilitzen molts instruments de vidre.
✓Alguns inclosos a aquest grup, porten escales de
graduació i el volum nominal, però no soles incloure
el límit de tolerància. Sols s’utilitzen per a volums
aproximats.
✓En l’actualitat alguns d’aquests instruments es
substitueixen per altres fabricats en plàstics de
diverses qualitats, en funció del seu ús.
VAS DE PRECIPITATS
✓Volum variable (50ml-2000mL)
✓Marge d’error elevat. Per a volums generals.
✓Vidre resistent a elevades Tª.
✓Funcions variades: mesclar substàncies, pesar
líquids, escalfar,...
MATRÀS ERLENMEYER
✓Volums variables (50-500ml)
✓Marge d’error elevat, sols volums generals.
✓La part estreta redueix l’evaporació de líquids i facilita
l’agitació del contingut.
✓Permet l’ús de taps.
✓Funcions variades: mesclar substàncies, pesar líquids,
escalfar,...
MATRÀS KITASATO
✓Volums variables (50-500ml)
✓Es tracta d’un matràs amb una tubuladura lateral,
per a connectar a dispositius especials.
✓Marge d’error elevat, sols volums generals.
✓Funcions: destil·lacions, recol·lecció de gasos,
filtracions al buit,...
TUB D’ASSAIGS
✓Diferents tipus, de vidre o plàstic, graduats o no, amb tap o
sense, de múltiples usos o d’un sol us,...
✓Usos molt diversos (contenir, conservar, mesclar, escalfar,...)
TUBS CAPILARS
✓Tubs molt fins.
✓En un extrem porten una línia de color blau (porten
heparina) o roig (tubs secs).
✓S’utilitzen en hematologia.
✓Es poden centrifugar a la microcentrífuga.
PIPETA WESTERGERN
✓Per a calcular la velocitat de sedimentació dels
glòbuls rojos
✓Semblant a la graduada.
✓Amb un èmbol final que permet que la sang puje per
pressió. D’un sol ús.
PIPETA DE DILUCIÓ
✓Per a diluir la sang amb la cambra de recompte de
cèl·lules.
EMBUT
✓Transvasar líquids i dissolucions. Filtrar, (utilitzant paper de filtre).
✓Resistent a elevades Tª
✓També hi ha de plàstic i porcellana.
CRISTALITZADORS
✓Vidre resistent i gros.
✓Alguns porten tapa. Poden ser circulars o quadrats i existeixen de
diferents grandàries.
✓Per a realitzar tincions per decantació o inundació i per a reaccions
de cristal·lització.
VARETA DE VIDRE
✓Rígida i resistent, també a elevades Tª
✓Per a agitar solucions, tincions,...
VIDRE DE RELLOTGE
✓Làmina de vidre còncava-convexa.
✓Pesar sòlids o transferir-los a altre recipient,
dessecar xicotetes quantitats de sòlids,...
PORTAOBJECTES
✓Fina làmina rectangular de vidre, on es disposen
les mostres per a observar al microscopi.
✓Hi ha diversos tipus, bisellats, excavats i
esmerilats.
CUBREOBJECTES
✓Làmina molt fina i quadrada per a cobrir les
mostres al portaobjectes
✓Solen ser de 18 x 18mm
CAMBRA CONTAGLÒBULS (cambra neubauer)
✓Per a contar un nombre de partícules en un líquid.
✓Lamines de vidre amb dos reticles esmerilats, quedant dues àrees entre uns
suports també esmerilats.
✓El cobre queda a 1mm del reticle.
CUBETES DE TINCIÓ
✓Instruments de vidre transparent per a realitzar tincions per
immersió.
✓Existeixen diverses formes i grandàries, que poden contenir més
o menys portaobjectes i en diferent disposició
EMBUT DE DECANTACIÓ
✓Amb forma de pera. Tenen tap i a la part inferior una
clau de pas.
✓S’utilitzen per a fer extraccions de líquids.
DESSECADOR
✓Recipient de vidre gros utilitzar per a evitar que
determinats soluts agafen humitat.
✓Tenen una tapa hermètica i dos compartiments, en el
1
1 es posa el solut i al 2 un deshidratant.
2
MORTER
✓Formats per un recipient i una maça. Per a polvoritzar determinades
substàncies.
✓En vidre gros i resistent a altes Tª.
✓També hi ha de porcellana.
FLASCONS DE VIDRE
✓Per a contenir substàncies.
✓Diverses formes i mides.
✓Poden ser transparents o ámbar.
COMPTAGOTES
✓Per a transvasar xicotetes volums de líquids, alguns
estan graduats.
✓De vidre resistent àcids, corrosius,...
✓Porten un xumet de goma a un extrem, per a
succionar per buit.
CUBETES D’ESPECTOFOTÓMETRE
✓Contenen les mostres en dissolució per a l’espectrofotometria.
✓Tenen una gran transparència.
✓Solen tindre forma prismàtica amb cares paral·leles i d’espessor variable. La
base és quadrada i d’1cm.
✓Construïdes en:
• Quars o sílice per a lectures en la regió UV
• Vidre, quars o plàstic (un sol ús) per a la regió
visible
• NaCl o CaF2 per a la regió IR
2. MATERIAL DE PLÀSTIC
• El material de plàstic presenta certes
avantatges, per exemple menor fragilitat.
• Però, presenten menys estabilitat química,
menys resistència al calor i menys
transparència.
• Alguns són d’un sol ús, altres es poden
reutilitzar, inclús alguns esterilitzar a l’autoclau.
PLAQUES PETRI
✓Recipients cilíndrics i amb tapa.
✓Per a realitzar cultius.
✓Habitualment tenen 10cm de diàmetre.
✓També existeixen de vidre, encara que en l’actualitat
es solen utilitzar de plàstic estèril d’un sol ús.
✓De vegades es compren amb el medi de cultiu
incorporat.
PIPETA PASTEUR
✓Pipeta molt petita generalment de plàstic (també hi
ha de vidre)
✓Serveixen per transferir volums (en gotes per
exemple)
✓Poden ser estèrils o no estèrils
✓Porten un xumet en l’extrem superior per poder fer
el buit i que el líquid pugi pel seu interior
MICROPIPETA
✓Per a absorbir i transferir xicotets volums de
líquids (microlitres μl)
✓S’utilitzen puntes de pipeta de plàstic d’un sol ús.
✓Les micropipetes es nombren en funció del volum
màxim que poden contenir. Ex: P10, P100, P1000,
admeten volums màxims de 10, 100 i 1000 µl,
respectivament.
MICROPIPETA
✓Podem trobar diversos tipus:
• De volum fix: sols pipeteja un volum concret.
• De volum variable: tenen un sistema de rodetes per
a seleccionar un volum concret.
• Multicanal: són capaces de dispensar volums
concrets a la vegada a diversos espais.
• Electròniques: permeten automatitzar una
seqüència de volums, guardar protocols,...)
MICROPIPETA VOLUM VARIABLE
https://www.youtube.com/watch?v=3leT7THt3Ac
MICROPIPETA VOLUM FIX MICROPIPETA ELECTRTÒNICA
2. MATERIAL
DE PLÀSTIC
PARTS DE LA
MICROPIPETA
PUNTES DE PIPETA
✓Les puntes de micropipeta són d’un sol ús i tenen diferents
colors en funció de la seva capacitat.
• Color blanc:fins 10 µl. Entre 2-200μl
• Color groc: fins 200 µl.

• Color blau: fins 1.000 µl
✓S’acoplen a la pipeta (sense tocar amb les mans) i es solten

mitjançant un botó ejector de la pipeta.
✓El líquid, sempre queda a la punta de la pipeta (mai passa a Entre 100-1000μl
l’interior de la micropipeta)
TUBS EPPENDORF O DE MICROCENTRÍFUGA
✓Tubs de plàstic amb fons cònic i tapa.
✓S’utilitzen sobretot a biologia molecular i
bioquímica, tan per a centrifugar com per a
contenir xicotets volums de mostra.
✓La seua grandària oscil·la entre els 200µl i els 2ml.
✓Suporten Tª de -20ºC a 121ºC.
GRADETES RECTANGULARS O MICROTITER
✓Contenir eppendorfs i/o puntes de pipeta que
contenen substàncies determinades
✓Son rectangulars de plàstic
✓Poder congelar-se.
FLASCÓ RENTADOR
✓Recipients per contenir aigua destil·lada, amb capacitat
500-1000 ml.
✓En general són de plàstic (també poden ser de vidre).
✓ Tenen tap i un tub fi i doblegat, que s'empra per a contenir
aigua destil·lada o desionizada. S'empra per a donar
l'última esbandida al material de vidre després de rentat, i
en la preparació de dissolucions.
✓Aquests flascons mai han de contenir altre tipus de líquids.
✓El flascó només s'obre per a emplenar-lo.
ULLERES DE PROTECCIÓ
✓S’utilitzen per protegir la vista d’agents
contaminants, tòxics i/o perillosos.
PROPIPETES
✓S’utilitzen acoplades a les pipetes graduades.
✓Succionen el líquid per les pipetes.
✓Evita errors de mesura per imprecisió del pols o la ingestió accidental
de productes potencialment tòxics.
✓S’ha d’anar amb molt de compte perquè en els models de prepipeta
macro i semiautomàtica, mai el volum de líquid ha d’entrar en l’aparell.
✓L’utilitzarem sempre per pipetejar.
✓Existeixen diversos tipus.
PROPIPETES DE CREMALLERA O PI PUPMP
✓Són les que utilitzarem al nostre laboratori.
✓Tenen una rodeta(cremallera), que és l’èmbol
mitjançant el qual succionem el líquid.
✓Per a abocar el volum desitjat:
• Lentament baixant la roda.
• Ràpidament pressionant el botó lateral.
3. MATERIAL DE PORCELLANA
EMBUTS DE FILTRACIÓ BUCHNER
✓Per filtracions de substàncies
✓Part interior esmerilada per a què no
s’enganxin restes de la substància filtrada.
✓Diversos diàmetres i mides.
✓En desús.
3. MATERIAL DE PORCELLANA
CÀPSULES DE PORCELLANA
✓Per escalfar i evaporar líquids i/o cristal·litzar sòlids
✓També s’usa per contenir sòlids que en plàstic
serien corrosius.
✓Diverses mides
✓En desús
4. ALTRES MATERIALS
NANCES DE CULTIU
✓Per fer sembres de cultius, arrossegar
microorganismes i fer extensions.
✓Base d’acer, platí o alumini
✓Filament de microm, tungstè o platí
✓Acabament en forma rodona o en punta
✓Estèrils o no estèrils
4. ALTRES MATERIALS
GRADETES PER A TUBS
✓Son suports per tubs d’assaig, de centrífuga, cubetes,...
✓Poden ser de diferents formes, tamanys i materials
4. ALTRES MATERIALS
SUPORTS PER A
SUPORTS BURETA COLUMNES
WESTERGREEN
4. ALTRES MATERIALS
ESPÀTULES
✓Instrument amb mànec de plàstic.
✓Té una fulla o lamina de metall.
✓Normalment tenen a un extrem forma de
cullera, per a facilitar la recollida.
✓S’utilitzen per recollir de substàncies en
petites quantitats.
4. ALTRES MATERIALS
PINCES
✓Existeixen de diversos materials
(metàl·liques, d’alumini, de fusta), i tenen
diferents funcions:
• De fusta: per agafar tubs d’assaig calents
o per escalfar-los en una font de calor.
• D’alumini: per agafar objectes molt
diminuts.
5. MATERIAL INVENTARIABLE
5.1. DISPOSITIUS PER A MESURAR MASSA
BALANÇA
✓Hem de tindre en compte les característiques següents:
• Capacitat de càrrega: quantitat màxima que són capaces de
mesurar.
• Sensibilitat: mínima quantitat que són capaces de mesurar.
Apareix com a valor de d i és el nombre de dígits després de la
coma.
TIPUS DE BALANCES
BALANCES MECÀNIQUES
✓En desús.
BALANCES ELECTRÒNIQUES
TIPUS DE BALANÇA SENSIBILITAT

Ultramicrobalances 0,1µg
Microbalances 1µg
Semimicrobalances 10µg
Balances analítiques 100µg
Balances de precisió 1000µg- 1g
TIPUS DE BALANCES
BALANCES DIGITALS.
✓ Disposen d’un platet, on es col·loca la
substància a pesar (mai directament) .
✓ Funcionen mitjançant un electroimant
✓Més precises que les mecàniques.
TIPUS DE BALANCES
BALANCES ANALÍTICA
✓Major precisió i exactitud que les digitals.
✓El plat on es du a terme la pesada esta
dintre d’una cambra de vidre que evita les
oscil·lacions produïdes per l’aire.
5.2. DISPOSITIUS DE CALOR
ESTUFES
✓Estufes de dessecació i esterilització:
• Es fan servir a Tª entre 105-110ºper a
eliminar d'humitat de substàncies i a 250º
per a esterilitzar per calor.
• Disposen d’un sistema de ventilació
interior perquè la Tª es distribueixi de
forma uniforme.
ESTUFES
✓Estufes de cultiu
• Per mantenir i incubar medis de cultiu a
baixa temperatura (un màxim 60 ºC).
• A l’exterior, hi ha els pilots de funcionament,
un termòmetre graduat fins a 60 ºC que
indica la temperatura aproximada de
funcionament i el selector de temperatura.
• Normalment tenen una doble porta.
BANYS TERMOSTÀTICS
✓Serveixen per temperar o escalfar.
✓L'escalfament del recipient que conté la substància és produït
pel contacte d'aigua calenta o bullint a la pressió atmosfèrica.
✓S'usen per a les incubacions amb temperatures ajustables fins a
100ºC (pot ser superior si en lloc d’aigua destil·lada es col·loca
oli), no obstant això la temperatura mes empleada és la de 37ºC.
BANYS TERMOSTÀTICS
✓Hem de tenir en compte quan emplenem amb aigua, no fer-ho
en excés, s’ha d’evitar vessar líquid fora del bany.
✓És important fixar el recipient que introduïm al bany (almenys en
unes pinces).
PLAQUES CALEFACTORES
✓Proporcionen calor seca.
✓Les més habituals són plaques calefactores-agitadores.
✓S’utilitzen principalment per a facilitar la dissolució d’una mostra,
aconseguir una evaporació suau, accelerar reaccions i covar cultius
microbians
✓Precaució: la placa pot estar calenta un temps després de apagar-la.
TERMOBLOCS
✓Dispositius que calfen uniformement un
bloc de metall on es col·loquen tubs.
✓La majoria són de calor seca (hi ha que
funcionen en aigua)
✓Alguns inclouen funció agitadora.
✓S’utilitzen sobretot en biologia molecular.
AUTOCLAU
✓Dispositiu hermètic, que utilitza calor
humit per a esterilitzar.
✓Utilitza el vapor d’aigua a alta pressió
per esterilitzar material divers de
laboratori sense que l’aigua arribe al punt
d’ebullició.
BEC DE BUNSEN
✓Tub connectat a una font de gas.
✓Proporciona una flama sense fum.
✓Es gasta per a esterilitzar o per calfar (malla
bestur).
5.3. DISPOSITIUS DE FRED DISPOSITIU Tª
✓S’utilitzen per a conservar mostres,
Neveres 4 a 6ºC
reactius i medis de cultiu (per a ralentir
el creixement bacterià s'empren Congeladors -18 a -20ºC
temperatures al voltant dels 4ºC).
Ultracongeladors -80ºC
✓Es important portar un estricte control i
registre de la Tª interna. Dispositius de -180ºC
criogènia (N
✓Existeixen diversos tipus. líquid)
5.3. DISPOSITIUS DE FRED
PLAQUES FREDES
✓S’utilitzen per a la confecció de blocs de
parafina als laboratoris de anatomia
patològica.
✓Les mostres preparades s’inclouen en
parafina que es refreda per a solidificar-la
i formar un bloc.
5.4. DISPOSITIUS DE BUIT
BOMBES DE BUIT
✓Es connecten mitjançant un tub de
cautxú a altre instrument.
✓Succiona l’aire de l’interior, reduint la
pressió fins fer el buit.
✓Es sol utilitzar junt al matràs de Kitasato.
5.5. DISPOSITIUS DE MESCLA I SEPARACIÓ
✓Per a operacions de barreja i homogeneïtzació de components
d’una mescla.
✓Procés molt habitual al laboratori.
✓Destaquem els agitadors, centrífugues i cromatògrafs. Tots ells
apliquen propietats físiques.
AGITADORS :Per a homogeneïtzar correctament
dissolucions.
✓Agitadors magnètics:
• Per a agitar mescles líquides.
• És tracta d’un petit imant (mosca), i una placa amb
un magneto rotatori (camp magnètic que mou
l’imant).
• La mosca es col·loca dins del recipient amb la mescla.
• Permet regular la intensitat i alguns també la Tª.
AGITADORS
✓Agitadors cinètics
• Mitjançant moviments del suport: de
vibració o vòrtex, orbitals, de vaivé, de
balanceig o de rotació,...
• Mitjançant una vareta connectada al
dispositiu.
• També hi ha amb regulació de Tª.
AGITADORS
✓Agitadors cinètics. VÓRTEX
• Aquesta agitació es produeix per un moviment de gran
velocitat i petita excentricitat, ideal per a agitar tubs
d'assaig.
• Existeixen dos tipus de Vórtex:
• Vórtex d'un capçal: per a un sol tub d'assaig amb capçal
de goma intercanviable. Xassís pintat amb peus
antilliscants, velocitat regulable i commutadora per a
escollir entre agitar en continu o només sota pressió.
• Vórtex de diversos capçals: per a diversos tubs d'assaig.
CENTRÍFUGUES
✓Molt utilitzades als laboratoris per a diverses mostres.
✓Aconsegueix separar components d’una mostra líquida en
diferents parts (segons la seua densitat).
✓El panell de comandament pot variar en funció del model
d’aparell però consta bàsicament d’un selector de velocitat (en
rpm), d’un temporitzador i diversos indicadors de funcionament.
CENTRÍFUGUES
CENTRÍFUGUES DE MICROHEMATOCRIT
✓És una centrífuga adaptada per a l’ús de tubs capil·lars.
✓Els tubs se situen en el disc giratori en posició horitzontal amb la
marca de color del tub mirant endins.
✓Cada posició té una numeració diferent per tal de saber quina és
la mostra col·locada.
✓Te una capacitat de gir de 10.000 a12.000 rpm.
CENTRÍFUGUES DE MICROHEMATOCRIT
5.6. DISPOSITIUS PER A MÈTODES INSTRUMENTALS
PHmetre
✓Per a mesurar en exactitud el pH de reactius,
dissolucions i medis de cultiu.
✓Es tracta de voltímetres.
✓El que fan, és mesurar la diferència de
potencial que es desenvolupa a través d’una
fina membrana de vidre que separa dues
solucions amb diferents concentracions de
protons.
Refractómetre
✓Es basa en la propietat de la llum variar
l’angle de refracció, en funció de la
concentració de partícules d’una mostra.
✓Pot mesurar les concentracions de
diverses substàncies segons les
necessitats: proteïnes, sucres, en diversos
tipus de mostres
Espectofotómetre
✓Aparell que s’utilitza per mesurar
concentracions de determinats analits,
relacionant l’absorció a una determinada
longitud d’ona d’una mostra de concentració
coneguda i la mostra problema.
✓Hi ha diversos tipus: d’absorció atòmica,
d’absorció molecular, espectrofotòmetres
d’emissió,...
Cubeta d’electroforesi
✓Dispositiu que s’utilitza en la realització de
separacions electroforètiques sobre tot de
proteïnes.
✓Es tracta d’un depòsit amb dos compartiments
que contenen el tampó de electroforesis, entre
les quals ese col·loca el gel. La cubeta incorpora
els electrodes entre els quals s’establira el camp
elèctric.
Espectometre de mases
✓Per a analitzar la composició molecular d’una mostra amb gran
precisisó.
✓Consta de 3 elements: font d’ionització, analitzador de masses i
detector.
✓Els ions generats mitjançant la vaporització de la mostra, síon
accelerats cap un analitzador i separats en funció de la
massa/càrrega mitjançant camps elèctrics i magnètics.
Espectometre de mases
5.7. ALTRES DISPOSITIUS
Microscopi
✓El microscopi és una de les eines més utilitzades en
un laboratori clínic.
✓La seva funció és ampliar la imatge de les mostres
obtingudes.
✓Com que pot ampliar molt les imatges permet
observar les possibles anomalies que es detecten en
els teixits humans i les cèl·lules sanguínies humanes.
✓Existeixen diversos tipus (estudiarem més avant).
Microtom
✓S’utilitza al laboratori d’anatomia patològica, serveix per realitzar talls
histològics, per a la seva posterior observació al microscopi.
Termociclador o màquina de PCR
✓Es el dispositiu on es realitza la PCR
(Reacció en Cadena de la Polimerasa).
✓S’utilitza en Biologia Molecular.
Esterilitzador de nances de cultiu
✓Dispositiu fabricat amb elements ceràmics que
porta un tub interior de quars d’alta qualitat.
✓Pot utilitzar-se en lloc anaeròbics ja que no
necessita oxigen per ser utilitzat (infrarojos).
✓La seva funció és incinerar nanses de sembra,
agulles, tubs de cultiu i material petit en 5/9
segons a una temperatura de 900ºC.
Comptador de colònies
✓Aparell format per una base on s’introdueix la
placa de petri amb el medi de cultiu i una lupa
de considerable augment per observar i poder
recomptar les colònies formades en el medi de
cultiu.
✓Pot comptar fins a 999 colònies i té un polsador
de posada a 0.
✓El recompte es fa prement amb un objecte
puntegut sobre la pantalla inferior.
Autoanalitzador
✓És un aparell de laboratori
que permet fer anàlisis de
forma automàtica.
✓Es poden analitzar moltes
mostres i diferents analits a la
vegada, sense la intervenció
manual d’un tècnic.
Autoanalitzador
Autoanalitzador de Equip de recompte Comptador

bioquímica automatitzat de automatitzat de
microorganismes cèl·lules sanguínies
Cabines extractores de gasos
✓Per a retenir substàncies gasoses o vapors, per adsorció a
filtres de Carbó actiu.
✓Filtres tipus A: per a cetones, èters o alcohols, però no per a
grans quantitats d’àcids inorgànics.
✓Filtres tipus B: per a àcids i bases inorgàniques.
✓Filtres tipus F: per a formaldehid, formol i derivats.
✓Filtres tipus K: amoníac, amines i orgànics.
Cabines de seguretat biològica
✓Dissenyades per a protegir a la persona usuària i l’ambient de riscos
associats al maneig de materials biològics perillosos.
✓ Utilitzen filtres per a partícules sòlides i líquides (aerosols). Poden
ser:
• HEPA: filtres d’aire d’eficàcia molt alta, 99,995% d’eficiència de filtració
de partícules de 0,3µm o més.
• ULPA: filtres d’aire de penetració ultrabaixa: 99,999995% d’eficiència
de filtració de partícules de 0,3µm o més.
✓Existeixen 3 classes.
Classe I
✓Destinades a tasques amb agents
biològics que comporten un risc lleu
o moderat.
✓Protegeixen a la persona usuària i
el medi ambient, però NO als
productes manipulats, que queden
exposats a l’exterior.
Classe II
✓Destinades a tasques amb agents
biològics que comporten un risc
lleu o moderat.
✓Protegeixen a la persona usuària i
el medi ambient, i també als
productes manipulats.
Cabines de seguretat biològica Classe II
✓A més de la corrent cap a l’interior com les de classe I, sobre la
superfície de treball hi ha una corrent descendent de flux laminar,
uniforme i unidireccional que travessa prèviament un filtre.
✓Ambdós fluxos d’aire són conduïts per unes reixetes situades a la
part anterior i posterior de l’àrea de treball a un espai des del qual
l’aire és redistribuït.
✓Un tan per cent del mateix és extret mentre que la resta és reciclat
sobre l’àrea de treball.
✓El sistema de filtració (filtres HEPA) de l’aire pot variar segons els
fabricants, però tant l’aire reciclat com l’extret han de ser filtrats
almenys una vegada.
✓Hi ha, bàsicament, dos tipus de cabines de classe II que es diferencien en
la proporció d’aire reciclat, en les velocitats d’aire a l’obertura frontal i
sobre l’àrea de treball:
• Cabines de seguretat biològica de classe II tipus A (70 recirculat,30% extret)
• Cabines de seguretat biològica de classe II tipus B (30% recirculat, 70%
extret)
Cabina se seguretat Classe II A Cabina se seguretat Classe II B

Cabines de seguretat biològica Classe III
✓Dissenyades per a manipular agents biològics dels grups de risc
3 i 4.
✓Estan hermèticament segellades, separen completament els
treballadors del treball que estigui fent, mitjançant barreres
físiques (panell frontal completament tancat, manipulació amb
guants de goma).
✓L’interior es manté a pressió negativa.
Cabines de seguretat biològica Classe
III
✓L’aire s’agafa del local o de l’exterior i es
filtra (filtre HEPA). En la seva extracció
(100%), hi sol haver dos filtres HEPA
muntats en sèrie, per a la completa
purificació de l’aire extret.
✓Aquest tipus de cabines són d’un grau
màxim de protecció per als treballadors, i
s’evita fins i tot l’exposició per contacte.
6. TÈCNIQUES BÀSIQUES
PESADA DE REACTIUS SOLIDS
✓Agafar el reactiu i llegir l’etiqueta.
✓Agafar un recipient(got de precipitats, vidre
de rellotge, càpsula de porcellana,...) i
col·locar-lo a la balança: anotar el pes o Tarar la
balança (posar-la a 0).
✓ Depositar poc a poc el producte que volem
pesar, fent servir una espàtula(sòlids)neta i
seca
✓Anotar el resultat.
TRANSFERÈNCIA DE SÒLIDS A MATRASSOS AFORATS
Per a la preparació de dissolucions. Dos formes:
✓PRIMERA:
• Afegir una porció adequada d’aigua destil·lada al vas de
precipitats o recipient en el que s’ha pesat el reactiu, i amb
l’ajuda d’una vareta de vidre dissoldre el solut.
• Una vegada s’ha realitzat la dissolució, l’aboquem al matràs
amb l’ajuda d’un embut.
• Es renta el vas varies vegades amb aigua destil·lada, fins
assegurar-se que tot el solut ha estat transferit al matràs.
Per a la preparació de dissolucions. Dos formes:
✓SEGONA:
• Passar amb molta cura el sòlid pesat al matràs directament.
• Cal ajudar-nos d’un embut.
• Aquest mètode es pot utilitzar quan el reactiu és de tipus
pol·luent.
• Finalment, s’ha d’arrastrar tota la pols del recipient al matràs
rentant varies vegades amb aigua destil·lada, ajudant-se
d’un flascó rentador.
Una vegada transferida la quantitat de solut desitjada al matràs,
hem d’ajustar el volum de la dissolució. Per a la qual cosa:
1. Afegim aigua destil·lada al matràs fins al començament del coll (evitar
omplir part d’aquest) i agitar suaument el matràs fins que es dissolga el
sòlid transferit.
2. Agregar novament aigua destil·lada amb molta cura fins a prop de la
marca de l’enrasament. Afegir l’última porció amb un comptagotes fins
que la tangent a la corba del menisc coincidisca amb la línia de
l’enrasament.
3. Tapar el matràs i barrejar bé la dissolució, agitant i invertint varies
vegades el matràs.
TRANSFERÈNCIA DE LÍQUIDS
✓Per evitar esquitxades al vessar un
líquid d’un recipient a un altre, es
recolza una vareta de vidre sobre la
vorera del recipient de manera que
el líquid flueixi per la vareta.
✓Si el recipient té una obertura
menuda, s’ha d’utilitzar un embut
net en el que caigui el líquid
procedent de la vareta. https://www.youtube.com/watch?v=Mq8raJfacvY
ÚS DE LA PIPETA
Com ja hem vist una pipeta graduada ens permet
transferir un volum determinat de líquid.
✓ La pipeta s’ompli per succió (amb l’ajuda d’una
prepipeta), fins a l’anell superior d’enrasament, i
es deixa caure després el líquid contingut, el
volum de líquid transferit serà l’especificat.
✓En les pipetes de doble enràs. El volum
especificat en la pipeta és el vessat quan
exactament es desallotja el líquid contingut
entre els dos enrasaments.
https://www.youtube.com/watch?v=txI-u_vomTI&t=245s
ÚS DE LA PIPETA
1. Introduir la pipeta neta i seca en la dissolució: l’extrem amb punta,
ha d’estar sempre introduït sota la superfície de la dissolució, sinó es
pot succionar aire.
2. Succionar per l’extrem superior fins introduir en ella una menuda
quantitat de solució per homogeneïtzar la seva superfície interna.
Després es buida la pipeta descarregant aquest líquid.
3. Seguidament s’ompli de dissolució per succió fins un punt
lleugerament superior al seu enrasament.
4. S’ajusta el nivell del líquid de manera que el fons del menisc quede
tangent sobre l’enrasament.
ÚS DE LA PIPETA
5. Per transferir el volum desitjat, s’acciona la prepipeta i es deixa
caure la dissolució recolzant la punta de pipeta amb un angle de 45º
en la paret del recipient al que se desitgem transvasar el líquid.
6. La poca quantitat de líquid que queda sempre en l’extrem no s’ha
de buidar, bufant ni sacsant la pipeta.
MAI S’HA DE PIPETEJAR AMB LA BOCA
NO S’HA D’INTRODUIR MAI LA PIPETA DIRECTAMENT EN ELS
FLASCONS DE REACTIUS.
ÚS DE LA MICROPIPETA
1. Col·locar la punta de pipeta a la micropipeta, aplicant una lleugera
pressió (no amb la mà).
2. Realitzar unes esbandides prèvies de la punta abans del pipeteig:
omplir i buidar la punta amb el líquid que volem piptetejar (es pot
reutilitzar o refusar). Aquesta operació permet:
• Equilibrar la capa de líquid que s'adhereix a l’interior de la punta i crear
superfícies de contacte idèntiques a totes les alíquotes.
• Adaptar l’aire de la pipeta a la Tª de la mostra.
• Neutralitzar els efectes capil·lars en les pipetes de microvolum.
DOS TÈCNIQUES DE PIPETEIG
TÈCNICA DIRECTA: per a la majoria dels líquids
1. Escollir la punta de pipeta
2. Ajustar el volum desitjat (per augmentar el volum girar en sentit
contrari a les agulles del rellotge i per disminuir-lo en el sentit de
les agulles)
3. Fer les esbandides prèvies.
https://www.youtube.com/watch?v=3leT7THt3Ac
4. Carregar la pipeta:
• Pressionar fins el primer topall.
• Introduir la punta al líquid de forma vertical, aplicant una
immersió correcta: submergir massa augmenta la pressió sobre
la punta, fent que entre líquid abans de pipetejar, però si no es
submergeix correctament, pot entrar aire a la punta.
• Soltar l’èmbol (càrrega).
• Traure la micropipeta amb la punta tocant les parets del
recipient, per soltar l’excés de la punta.
5. Dispensar el líquid:
• Col·locar la micropipeta de forma que la punta toque les parets
del recipient.
• Pressionar l’èmbol fins al primer topall i després fins al segon
(buida la punta totalment)
• Traure la punta del recipient i soltar l’èmbol.
6. Rebutjar la punta al contenidor de residus prement el botó
ejector.
1 2 3 4
TÈCNICA
DIRECTA
TÈCNICA INVERSA: per a pipetejar solucions molt viscoses amb
tendència a formar escuma. La diferència es la càrrega i la
dispensació del volum:
1. Carregar la pipeta: pressionar l’èmbol fins el segon topall, i
soltar fins la posició inicial (càrrega)
2. Dispensar el volum: pressionar l’èmbol fins el primer topall,
després retirem la micropipeta.
3. Rebutjar la resta: pressionant fins al segon topall.
1 2 3 4 5
TÈCNICA
INVERSA
FI

Unitat 2. Material de Laboratori

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat 2. Material de Laboratori

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNITAT 2: EL MATERIAL

MIREIA TORRES CUENCA 2022/2023

Matràs aforat Proveta Bureta Pipeta

• Una proveta de 25ml ± 0,25ml: la proveta mesurarà entre

• Color groc: fins 200 µl.

✓S’acoplen a la pipeta (sense tocar amb les mans) i es solten

TIPUS DE BALANÇA SENSIBILITAT

Autoanalitzador de Equip de recompte Comptador

Cabina se seguretat Classe II A Cabina se seguretat Classe II B

You might also like