UNITAT 3.

ELABORACIÓ DE MODELS
I REGISTRES D´OCLUSIÓ

PRÒTESIS I ORTODÒNCIA
CURS 2022-2023

IES JAUME I ONTINYENT – CURS 2022/23 – MARINA BLANCO SORIANO

1. INTRODUCCIÓ

Els primers passos per a la confecció de pròtesis dentals i aparells

d'ortodòncia és obtindre la rèplica de la boca del pacient. Per a això es
realitza el denominat buidatge d'impressions amb escaiola. Existeixen
diferents tipus d'escaiola i la seua utilització dependrà de la mena de
pròtesi que es vaja a realitzar.

El següent pas és obtindre el registre de mossegada o oclusió del pacient.

És un pas important en el qual cal aconseguir la major estabilitat i
funcionalitat possible per a una correcta oclusió i estètica. Per a això
s'empra un instrument, denominat articulador, que simula els moviments
de la mandíbula del pacient, com són obertura, tancament, lateralıtat,
retrusión i protrusió. En combinació amb el articulador s'empra el
denominat arc facial, mitjançant el qual es pretén aconseguir la relació
craneomaxilar més exacta possible, per al posterior ajust de l'oclusió de la
pròtesi entre tots dos maxil·lars.
 1. INTRODUCCIÓ
1.1. Aplicacions del guix en
odontología

Individualització de models
Preparació de models Material per a impressions i elaboració de troquels.
d'estudi i de treball. (en desús).

Materials auxiliars per a

Articulació de models: processos de fabricació de Motles per al
fixació dels mateixos a les pròtesi en el laboratori processament de polímers
platines del articulador. (revestir i enmuflar). dentals.
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.2 Propietats desitjables en el
guix

• Endurir (fraguar) ràpidament, però donant temps per a la seua manipulació.

• Reproduir amb exactitud els detalls del negatiu de la impressió.

• Compatible amb els materials d'impressió

• Tindre la resistència adequada per als treballs als quals estan destinats.
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.3 Tipus de guix

GUIX PER A IMPRESSIÓ Actualment en desús. S'utilitzava en la presa d'impressions, però s'ha substituït
O TIPUS I per materials amb millors propietats, com els hidrocoloides i els elastòmers.

És el més emprat en el laboratori pel seu baix preu, a més de ser bla i fràgil. Les
seues partícules són de grandària irregular, grans i poroses, la qual cosa li
GUIX PARÍS, TALLER O confereix una duresa inferior en comparació amb altres escaioles. Els seus usos
TIPUS II més comuns són:
• Buidatge de models d'estudi.
• Articulació de models.
• Zocalat de models.
• Encofrat o enmuflat per a l'elaboració de pròtesis acríliques.

Proporciona major duresa, exactitud i resistència que la escaiola París. Els seus
usos més comuns són:
GUIX PEDRA O TIPUS III • Buidatge de models de treball per a pròtesi acrílica.
• Models per a encerat diagnòstic.
• Pròtesis completes, parcials, ortodòncia, fèrules...
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.3 Tipus de guix

Molt poc porós i de gran resistència (a la fractura i a l'abrasió), duresa i precisió. Té

una mínima expansió durant l'enduriment. Les seues partícules són xicotetes de
grandària, la qual cosa li confereix menys porositat i necessita menys quantitat
d'aigua per a la seua preparació. Els seus usos més comuns són:
GUIX PEDRA
• Buidatge de models de treball per a pròtesis fixes, pròtesis amovibles
MILLORADA O TIPUS IV
metàl·liques i pròtesis sobre implants.
• Buidatge de models per a ortodòncia.
Novedoso
GUIX PER A IMPRESSIÓ O TIPUS V De recent aparició, ofereix major resistència a la compressió que el tipus IV,
gràcies a la incorporació de sals amb algunes resines

A més d'aquests grups bàsics, hi ha guix amb característiques especials, com les
escaioles d'enduriment ràpid (endurides i llistes per a usar-se en cinc minuts),
però que tenen un temps de treball molt curt, per la qual cosa requereixen d'una
manipulació també ràpida.
ALTRES TIPUS
D'altra banda, hi ha guix als quals se'ls afigen xicotetes dosis de plàstic o resina
per a reduir la seua fragilitat i millorar la seua resistència a l'abrasió.
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.3 Tipus de guix

Guix tipus II
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.3 Tipus de guix

Guix tipus III

 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.3 Tipus de guix

Guix tipus IV
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.4 Conservació del pols
d´escaiola

Atés que les escaioles són sensibles als canvis d'humitat relativa de l'ambient i que junt amb el guix poden absorbir l'aigua,
és possible que perden les seues propietats útils, ja que:

• Quan el guix s'hidrata parcialment, disminueix el seu temps d'enduriment per l'aparició de centres de cristal·lització
(dihidrats).
• Si s'hidrata en excés, el material no s´endureix, ja que no queda suficient hemihidrato per a formar una massa
cohesiva.

Per a evitar que això succeïsca, cal seguir unes normes:

• L'utensili amb el qual es pren la quantitat necessària de pols de l'envàs que el conté ha d'estar ben sec.

• Mai cal introduir en la pols objectes humits.

• L'envàs que el conté ha d'estar sec, ser hermètic i romandre sempre ben tapat.

• L'envàs ha d'estar allunyat de murs, pisos o llocs humits.

 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS

2.5 Temps d´enduriment (FRAGUADO)

2.5.1. Tipus de temps d´enduriment

• Temps d'enduriment inicial: període comprés entre l'inici de la mescla i la desaparició de la lluentor.
Determina el temps de treball, és a dir, el temps durant el qual es pot treballar el guix.

• Temps d'enduriment final: temps comprés des de l'inici de la mescla fins a l'enduriment total de la massa.
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.5 Temps d´enduriment (FRAGUADO)

2.5.3. Factors que intervenen i alteren el temps d´enduriment

• Els nuclis de cristal·lització: són estructures cristal·lines en les quals s'inicia la reacció d'enduriment de
l'escaiola i al voltant de les quals es cristal·litza la resta de guix, el que dona com resultat una massa sòlida. Com
més gran siga el nombre de centres de cristal·lització presents en l'escaiola, més ràpida serà la reacció i, per
tant, menor serà el temps d'enduriment.

• Utilització de productes químics: augmenten el temps que tarda el hemihidrat a diluir-se, la qual cosa
prolonga el temps de treball (retardadors). També poden accelerar la reacció d'enduriment (acceleradors) i
actuar com a nuclis de cristal·lització.
 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.5 Temps d´enduriment (FRAGUADO)

2.5.4. Factors que depenen solament de l´operador

• Relació aigua-pols: com més gran siga la quantitat d'aigua i menor la quantitat de pols, menor nombre de
nuclis de cristal·lització i, per tant, major temps d'enduriment.

• Espatulat: a major espatulat, major nombre de nuclis de cristal·lització i menor temps d'enduriment,
perquè els primers nuclis que es formen comencen a trencar-se i dividir-se en dos. Si es vol reduir el temps
d'enduriment, ha de variar-se aquest aspecte i no la relació aigua-guix.

• Temperatura de l'aigua:

- 20-37 °C: menor temps d'enduriment.

- +37 °C: major temps d'enduriment.

- 100 °C: no hi ha enduriment, perquè es deshidrata la pols.

 2. MATERIALS PER A LA ELABORACIÓ DE MODELS
2.6 Recomanacions per a l'ús i maneig
del guix
 4. CURA DEL MODEL

§ Si en retirar el model de la impressió la seua superfície no és dura i

llisa, cal sospitar de la seua precisió.

§ Una vegada finalitzades les reaccions d'enduriment en el model, les

seues dimensions es mantindran en condicions normals de
temperatura i humitat ambientals.

§ Ja que el model és lleument soluble en aigua, si fora necessari

banyar-ho, s'haurà de submergir en aigua saturada amb sulfat de
calci.

§ Els models d’escaiola s'emmagatzemaran a temperatura ambient

perquè no hi haja un canvi dimensional. Això es deu al fet que, si la
temperatura augmenta de 90 °C a 110 °C, pot produir-se una
contracció, ja que s'eliminarà l'aigua de cristal·lització i el dihidrat
es transformarà en hemihidrat.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
Un registre d'oclusió recull la forma en la qual es relacionen les dents de totes dues arcades. No sempre recull
l'oclusió en relació cèntrica, ja que pot ser que es necessite registrar la posició de màxima intercuspidación o una
oclusió amb la mandíbula protruida, segons el tractament.

L'objectiu principal de realitzar un registre oclusal és el de millorar les relacions intermaxil·lars en els tres plans
de l'espai i poder transmetre al articulador la posició que té un maxil·lar respecte a l'altre. Normalment
s'elaboren en cera, encara que poden utilitzar-se també altres materials com la silicona, la resina o la modelina.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals
5.1.1 Tipus de ceres dentals

Poden ser de tres tipus segons el seu punt d'estovament:

§ Ceres dures: no es deformen a temperatura ambient.

§ Ceres intermèdies: parcialment emmotllables a temperatura ambient.

§ Ceres blanes: totalment emmotllables a temperatura ambient.

5.1.2 Composició

Les ceres són polímers orgànics procedents d'èsters formats per llargues cadenes hidrocarbonades. Les
ceres d'ús dental són combinacions de diferents ceres i altres elements de propietats termoplàstiques, la
composició de les quals determina el seu ús. Són una mescla de ceres naturals i ceres sintètiques juntament
amb resines, olis, gomes, greixos i agents colorants que milloren les seues propietats de base.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ

5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu ortige

 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES MINERALS

§ Fonen entre els 50 °C i els 70 °C.

§ S'ablaneixen entre els 37 °C i els 55 °C.
§ Són relativament blanes.
CERES DE PARAFINA § Són fràgils a temperatura ambient.
§ Durant la seua solidificació i refredament es produeix una contracció volumètrica important.
§ Es consideren la cera base, a la qual se li agreguen altres ceres que milloren les seues propietats.

• Tenen punts de fusió més alts, entre 60 °C i 91 °C.

• S'obtenen a partir de les fraccions més pesades dels olis de petroli.
• Són menys fràgils que les anteriors.
CERES • Experimenten un canvi volumètric menor que les anteriors en solidificar.
MICROCRISTALINES • S´utilitza per a modificar els punts de fusió i ablaniment d´altres ceres
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES MINERALS

CERA DE • Temperatura de fusió de 65 °C.

OZOQUERITA • És similar a la microcristal·lina, té gran afinitat amb els olis.

• Té un pes molecular més alt, un interval de fusió més elevat i major duresa que les
CERESINA anteriors.
• S'utilitza per a incrementar l'interval de fusió de les parafines.

• Similars a les vegetals amb un interval de fusió que oscil·la entre 72 °C i 92 °C.
• Són dures, fràgils i llustroses.
CERES MONTANA • Es mesclen bé amb altres ceres.
• Sovint s'usen com a substitut de les ceres vegetals per a millorar la duresa i l'interval de
fusió de les parafines.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES VEGETALS

CERA DE • S'obté de les palmeres de carnauba, típiques de sud-amèrica.

CARNAUBA • Es caracteritza per la seua duresa, resistència i tenacitat.
• Tenen un interval de fusió molt alt, d'entre 84 °C i 91 °C.
• S'utilitza per a augmentar la lluentor superficial, l'interval de fusió i la duresa de les parafines.

CERA DE URICURI • Molt similar a l'anterior, però amb un interval de fusió una mica menor, d'entre 79 °C i 84 °C.

• Característiques similars a la carnauba, però menys dura i amb una temperatura de fusió
una mica menor, d'entre 68 °C i 75 °C.
CERA DE • S'utilitza per a endurir les parafines.
CANDELILLA
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES VEGETALS

GOMA
DAMAR • S'afig a les ceres per a augmentar les seues propietats adhesives, la qual cosa torna a la mescla
més suau, més tenaç i més resistent a la descamació superficial.

CERA DE JAPÓ I • No són ceres vertaderes, sinó greixos.

MANTEGA DE CACAO • La cera de japó és un material fort, mal·leable i apegalós que fon als 51 °C. Pot mesclar-se amb
parafina per a millorar la seua adhesivitat i la seua capacitat d'emulsió.
• La mantega de cacau és fràgil a temperatura ambient. S'utilitza per a protegir els teixits blans
contra la deshidratació, augmentar el grau d´adhesió i resistència
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES D´INSECTES

• Té un interval de fusió baix, d'entre 63 °C i 70 °C.

CERA DE ABEJA • S'utilitza principalment per a modificar les propietats de les parafines, de
manera que es tornen menys fràgils i més mal·leables a temperatura ambient.

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES D´ANIMALS

• No són molt emprades en odontologia.

CERA ESPERMACETI
• S'aconsegueix de l'esperma de balena i s'usa per a recobrir el fil dental.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.3 Tipus de ceres segons el seu oritge: CERES SINTÈTIQUES

Les ceres sintètiques són compostos orgànics complexos de composició química variada. Quant a la seua
temperatura de fusió o la duresa, són molt semblants a les ceres naturals.

Són útils perquè es pot controlar la seua composició de forma molt exacta, al contrari del que succeeix
amb les ceres naturals. Així s'obtenen resultats estandarditzats, més còmodes per al seu maneig.

Algunes d'aquestes ceres són les ceres de polietilé, les ceres de polietilenglicol, les ceres d'hidrocarburs
halogenats, les ceres hidrogenades o les ceres d'èsters, les quals deriven de la reacció d'àcids i alcohols
grassos.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.4 Aditius en les ceres

A les ceres se'ls afigen additius per a millorar les seues propietats, així com el seu aspecte extern:

• Cera Dammara. Resina d'origen vegetal que proporciona una major plasticitat, resistència i adhesivitat a
les ceres. Les gomes són solubles en aigua.
• Àcid esteàric. Grasa que s'empra com a additiu en les ceres. Pot ser d'origen animal o vegetal.
• Colofònia. Resina utilitzada per a ablanir i donar elasticitat a les ceres.
• Colorants. Mitjançant els pigments s'aporta color a les ceres.
• Trementina. S'extrau de la goma d'alguns tipus de coníferes. Actua com a dissolvent.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.4. Propietats mecàniques i tèrmiques de les ceres dentals

Dúctils
Duresa
En resum...

JS'han de poder tallar. Mal·leables

Fluides
JS'han de poder adaptar i doblegar-se.
JHan de tindre una certa adhesivitat.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

• Ceres per a patrons. Estan compostes fonamentalment
per parafina, microcristal·lina, cera d'abella, etc.
Depenent de la seua duresa es divideixen en tipus I i
tipus II:

Ø Tipus 1. era amb una consistència dura que s'empra per

a realitzar patrons directes en la boca.
Ø Tipus 2. Cera de consistència mes blana que la de tipus 1,
que s'empra en el laboratori per a la realització de
corones, ponts i incrustacions.

Les ceres de modelatge han de tindre unes característiques

mes precises que les altres ceres, a causa de la precisió que
es necessita per a realitzar detalls anatòmics de les
superfícies de les peces dentals
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

• Ceres per a registres oclusals: el seu component principal és la parafina, juntament amb cera
d'abella i cera de carnauba.

• Ceres per a modelatge de corrons (rodillos).

• Ceres per a planxes base de pròtesis.

• Cera per a impressions.

• Ceres per a maniobres de processament en el laboratori protèsic

 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

• Ceres per a registres oclusals: el seu component principal és la parafina, juntament amb cera
d'abella i cera de carnauba.

• Ceres per a modelatge de corrons (rodillos).

• Ceres per a planxes base de pròtesis.

• Cera per a impressions.

• Ceres per a maniobres de processament en el laboratori protèsic: per a encofrat, alleujat, adhesió,
confecció d'abeuradors, etcètera.
 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

 5. MATERIALS PER AL REGISTRE D´OCLUSIÓ
5.1 Ceres dentals

5.1.5. Tipus de ceres dentals segons l'ús que se'ls dona

 6. ARTICULADORS DENTALS
A més de les impressions dentàries i els registres d'oclusió, també és útil obtindre una altra sèrie de registres perquè la
pròtesi s'adapte tan bé com siga possible a les característiques del seu entorn, tant funcional com estèticament:

La longitud i amplària de les futures dents La localització de la línia mitjana La quantitat de dent visible
protèsiques (grandària de l'espai protèsic o i de les línies canines. en somriure i en repòs.
espai existent per a col·locar la rehabilitació).

L'orientació del pla oclusal respecte a les

estructures facials (corrons d'articulació) i la El suport yugal i espai lingual. El color dentari
base del crani (presa de l'arc facial).

La posició de l'eix de rotació condilar o de La dimensió vertical o altura del El suport labial o orientació
frontissa. terç inferior de la cara. del llavi superior.

Uns certs detalls personalitzats

La quantitat de dent visible en somriure i en que caracteritzen les dents del
repòs. pacient.
 6. ARTICULADORS DENTALS
6.1 Tipus d´articuladors

CLASE II
CLASE I
Reprodueixen tancament i obertura, a més de
Només reprodueixen tancament
moviments protrusius i laterals
amb una angulació fixa del articulador.

CLASE IV
CLASE III
Reprodueixen exactament les posicions i els
Reprodueixen posicions en forma exacta i els
moviments mandibulars amb les mateixes
moviments en forma mitjana i
angulacions que les del pacient i en forma curvilínia.
rectilínia. També són coneguts com semiadaptables
També són coneguts com totalment adaptables.
o semiajustables.
 6. ARTICULADORS DENTALS
6.2 Funcionament Perquè el muntatge dels models i l'ajust de l´articulador siguen
correctes, és necessari tindre cinc registres clau:
1 Les impressions superior i inferior del pacient, per a
obtindre d'elles un positivat en escaiola.

2 Un registre en cera de la posició oclusal en la qual es

muntarà la posició que té un maxil·lar respecte a
l'altre.

3 Un registre en cera de la posició oclusal existent en els

moviments de protrusiva i de lateralitat per a fixar els
diversos paràmetres que admet el articulador.

4 Un registre de la dimensió vertical o altura del terç

inferior de la cara, que es defineix com la relació
vertical existent entre tots dos maxil·lars, la qual
s'obté amb ajuda d'unes planxes d'articulació.

5 Un registre de l'orientació del pla oclusal respecte a la

base del crani, la qual cosa s'aconsegueix amb ajuda
d'un arc facial.
 6. ARTICULADORS DENTALS
6.2 Funcionament

Per a obtindre els dos últims són necessàries aquestes eines:

Planxa d'articulació: estructura que simula, en materials de

pitjor qualitat, la pròtesi definitiva. Es col·loca en la boca del
pacient per a reunir, amb ajuda de la seua fesomia facial i
anatomia oral, tots els registres necessaris per a confeccionar
una pròtesi individualitzada i adaptada a les característiques
anatòmiques d'aquest. Les dents estan simulades amb corrons
de cera que es recolzen sobre una base fabricada en materials
termoplàstics o en resina.
 6. ARTICULADORS DENTALS
6.2 Funcionament

Per a obtindre els dos últims són necessàries aquestes eines:

Arc facial: instrument mecànic prefabricat format per diverses peces

articulades entre si i que es relaciona de manera òptima amb
l´articulador, la qual cosa permet la transferència craneomaxilar.
L'arc facial registra i transfereix a l´articulador la relació entre el
maxil·lar superior i la base del crani.

Altres instruments: a part d'aquests elements bàsics, hi ha eines més sofisticades que permeten registrar
articulars i *oclusales de forma molt més precisa (localitzadors de l'eix de gir, arcs *axiógrafos, arcs
*patógrafos, etcètera), per a així obtindre registres més complexos.
 7. ARC FACIAL

L'arc facial és un instrument que registra la relació del maxil·lar superior respecte a la base del
crani i la transfereix a l´articulador (transferència craneomaxilar).
 7. ARC FACIAL
7.1 Funcionament

Per a l'elaboració correcta de tota pròtesi i fèrula de

descàrrega, cal prendre el registre amb l'arc facial i fer el
muntatge del model superior.

Una vegada muntat el model superior en la posició

anatòmica, s'empren els registres d'oclusió per a muntar
el model inferior en la relació oclusal desitjada. Després,
amb ajuda dels registres d'oclusió en lateralitat i
protrusiva, s'ajusten els valors de l'angle de Bennett i la
inclinació de la trajectòria condílea en el articulador.
 7. ARC FACIAL
7.2. Tipus d´arcs facials segons el
registre a obtindre

1. Anatòmics:

Només poden registrar i transferir la posició del maxil·lar respecte a la base del crani i, a vegades, la
distància intercondilar i l'eix de frontissa.

Poden ser de dues classes:

• Estàndard: utilitzen una localització estàndard de l'eix de frontissa, en lloc de tractar de localitzar-
lo de manera exacta.

• De localització: poden localitzar l'eix de la frontissa de manera exacta i utilitzar-lo en la

transferència *craneomaxilar.
 7. ARC FACIAL
7.2. Tipus d´arcs facials segons el
registre a obtindre

2. Cinemàtics:

Poden registrar i transferir la posició del *maxi- *lar respecte a la base del crani, la distància *intercondilar,
l'eix de frontissa i els moviments mandibulars.
Poden ser de dues classes:

• *Axiógrafos: poden registrar els moviments mandibulars únicament en el pla sagital.

• Pantògrafs: poden registrar els moviments mandibulars en els tres plans de l'espai. Són molt
complicats d'utilitzar.

En general, s'utilitzen arcs facials anatòmics estàndard, que són els de maneig més senzill. La resta es
reserven per a casos complicats amb greus patologies *oclusales i articulars.
 7. ARC FACIAL
7.2. Parts d'un arc facial anatòmic
estàndard
2 Indicador del tercer punt del pla de referència

1 Cos de l´arc

4
3 Vástagos o tronco de montaje

Horquilla o tenedor
 7. ARC FACIAL
7.2. Parts d'un arc facial anatòmic
estàndard
 7. ARC FACIAL
7.3. Procediment de pressa de l´arc facial

Per a realitzar la tècnica de presa de l'arc facial anatòmic estàndard es necessita, a part de l'arc, un joc bàsic d'exploració
odontològica i un escalfador per a cera. Se segueixen aquests passos:

1 Preparar la forqueta, recobrint-la en part o íntegrament amb cera o un altre material termoplàstic. La superfície de
la cera ha de quedar llisa per a permetre un registre del pla oclusal el més nítid possible

2 Introduir la forqueta en el bany calent per a ablanir la cera.

3 Comprovar que la cera no està excessivament calenta i introduir la forqueta en la boca, de manera que impacte
contra el pla oclusal superior. Ha de quedar centrada en la línia mitjana

4 Una vegada que la cera estiga dura, extraure la forqueta i comprovar que el registre del pla *oclusal és correcte i
que no hi ha perforacions de la cera. És recomanable refredar-la amb aigua o aire per a evitar la seua deformació

5 Retallar els excessos de cera per a evitar que interferisquen amb el tronc de muntatge.

6 Recol·locar la forqueta en la boca, de manera que la petjada coincidisca amb el pla oclusal, i demanar al pacient
que la subjecte en aquesta posició amb les dues mans. La forqueta ha de romandre estable, sense *basculaciones
 7. ARC FACIAL
7.3. Procediment de pressa de l´arc facial

7 Prendre el cos de l'arc i fixar-lo en el tronc de muntatge, de manera que els caragols de fixació del mateix queden
lliures

8 Col·locar el cos al cap del pacient i localitzar l'eix de gir

9 Situar l'indicador del tercer punt del pla de referència en la seua posició, la qual cosa permet situar el cos en
correspondència amb aquest pla

10 Connectar la forqueta amb el tronc de muntatge i, una vegada assegurat que aquesta es troba en la seua posició
correcta, collar fort els caragols de fixació del tronc. Queda així recollida la relació que existeix entre el pla *oclusal
i el pla de referència de l'arc facial
11 Eliminar l'indicador del tercer punt del pla de referència, retirar l'arc de la cara del pacient i assegurar que la
posició fixada pel tronc de muntatge no varie..

12 Enviar al laboratori l'arc facial ben protegit per a evitar alteracions de la posició registrada, o muntat sobre el
*articulador directament en clínica