V I D R E S

VIDRE SODO–CÀLCIC

Aimone Angelini - Rota

 ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ PÀG 1

2. OBTENCIÓ PÀG 2

3. PROCESSAMENT PÀG 3

4. BIBLIOGRAFIA PÀG 5
1. INTRODUCCIÓ. BREU HISTÒRIA DEL VIDRE

Algunes troballes arqueològiques identifiquen l’aparició del vidre entre el 3500 i el 3000 aC.
a Egipte i Àsia Menor, però van ser els fenicis els que van difondre els primers objectes i les
tècniques del vidre des de Mesopotàmia (1200 aC.) a tot el Mediterrani, donant lloc a objectes
monocromàtics o amb filaments de colors i als mosaics amb tessel·les de vidre.

Durant el període hel·lenístic es va desenvolupar la producció de vidre, i els experts localitzen

a Assíria l’origen del vidre bufat cap al 50 aC. L’impuls a la fabricació de làmines de vidre
deriva de l’ús de vidrieres emplomades a partir del 700, i més cap a l’any 1000, amb la
construcció de les grans catedrals gòtiques a Europa. A partir d’aquí, se succeeixen les noves
tècniques: després del vidre colat, el sistema de discos, el del cilindre, el dels corrons i, l’any
1900, amb l’inici de la producció industrial contínua, el vidre estirat i després, cap a finals dels
anys 60, la tècnica float de Sir Alastair Plikington, que suplantaria totes les altres tecnologies
de fabricació de vidre pla.

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL VIDRE – QUÈ ÉS EL VIDRE

Des del punt de vista químic, el vidre és un sòlid amorf obtingut per fusió de materials
cristal·lins. En la sílice cristal·lina, els tetraedres estan disposats de manera ordenada a l’espai.
El vidre també es troba en estat natural. El més abundant és l’obsidiana, un material lluent fosc,
molt dur, format a les roques volcàniques, i que els homes prehistòrics van aprendre a treballar
per a fer-ne eines (fulles de ganivet, puntes de fletxa, etc.)

Pel que fa a la composició química, hi ha les següents classes principals de vidres:

• QUARS FOS
• SILICAT SÒDIC
• VIDRE SODO-CÀLCIC
• VIDRE DE BOROSILICAT
• VIDRE AL PLOM
• VIDRES PER A ÒPTICA
• VIDRES ESPECIALS
• VITRIFICATS O ESMALTS

1
2. OBTENCIÓ

El vidre s’obté principalment a partir de les següents matèries primeres:

• Un vitrificant: sílice (sorra d’alta qualitat)

• Àlcalis per a canviar l’estat de la sílice de sòlid a líquid (carbonats sòdic i potàssic)
• Estabilitzants per a reduir el desgast per la intempèrie: òxid càlcic, òxid de magnesi,
(pedra calcària o dolomita) i òxid d’alumini.
• Alguns agents d’afinament per a eliminar les bombolles que es formen durant la fusió:
sodi, sulfat potàssic i càlcic, nitrat sòdic i potàssic.
• Petites quantitats d’altres additius per a dotar el producte final de diverses
característiques específiques.

Més del 50% de la producció total de carbonat de sodi es destina a la fabricació de vidre. El
vidre sodo-càlcic combina tres materials essencials: sílice (sorra), calç i carbonat de sodi: 71-
73 % SiO2, 12-14% Na2O i 10-12% CaO. Els òxids disminueixen el punt de fluïdificació, de
1600 ºC a 730 ºC. S’hi afegeix MgO per tal de prevenir la desvitrificació i s’hi afegeix Al2O3
per a millorar la durabilitat. D’aquesta combinació s’obté el vidre pla, emprat per a
tancaments, a la indústria automotriu i a la construcció. També el vidre emprat per a la
producció d’ampolles i envasos. Els envasos de vidre no contaminen i no alteren el sabor del
producte que contenen.

2
3. PROCESSAMENT
El punt en què la mescla de matèries primeres passa de l’estat sòlid a líquid viscós varia entre
els 1300 i 1500 ºC. Aquesta etapa de fusió, així com la d’afinament, és comú a tots els
subsectors del vidre. “Afinament” és l’etapa que consisteix en homogeneïtzar la temperatura
del vidre fos recentment per tal de poder-lo conformar. Durant l’afinament es força la sortida
de gasos que han quedat atrapats dins la massa de vidre durant la fusió.
Si bé els processos de fusió i afinament són comuns, els seus paràmetres difereixen segons el
producte final que es vulgui obtenir. El tipus de vidre, el procés de conformació i les exigències
de qualitat del mercat tenen una influència determinant sobre els paràmetres de fusió.

Deformació viscosa
El vidre es comporta com un líquid viscós per sobre de la temperatura de transició vitrosa. Si
s’aplica una força, es produeix una deformació permanent del vidre. La deformació viscosa
augmenta quan augmenta la temperatura per sobre de la transició vitrosa, segons una llei de

tipus Arrhenius:

Propietats reològiques
La viscositat del vidre respecte a la temperatura és la propietat fonamental que determina els
processos de fusió, conformació, temprat, etc.
Es defineixen les següents temperatures de referència (normes ASTM):
- Working point – Temperatura a la qual la viscositat del vidre és 103 Pa*s
El vidre és prou fluid per a la major part dels processos de conformació
- Upper end – Temperatura a la qual el vidre està llest per a ser treballat
- Lower end – Temperatura a la qual la viscositat és >103 Pa*s
El vidre és prou viscós com per mantenir la forma
- Softening point – El vidre flueix amb el seu pes. Temperatura corresponent a la viscositat
106,6Pa*s (densitat 2,5 g/cm, Tensió sup. 0,3 N/m)

Matèries primeres i composició del batch

Els ingredients principals per a un bany de fusió són tres:
- Un vitrificant sílice introduït en forma de sorra
- Un fundent sosa o potassa en forma de sulfat o carbonat
- Un estabilitzant que li confereix al vidre la insolubilitat a l’aigua

3
 - El vidre reciclat és la matèria més cara i serveix per facilitar la fusió dels altres elements,
reduir la temperatura de fusió, l’energia de fusió (-25 %) i la pols

Forns de regeneració (Martin-Siemens)

Aquests forns poden recuperar la calor produïda. L’eficiència de producció és de 2 t/m2 i un
consum de 10000 KJ/Kg, eficiència 30%, produccions diàries fins a 700 t/dia, temperatura de
fusió de 1400ºC.

Forns elèctrics (Cold crown)

Empren contenidors de molibdè, electrons de Mo, grafit o SnO2, consum de 3000 KJ/Kg,
producció típica 4 t/dia, màxima 120 t/dia. Contaminen menys perquè els fums es contenen en
scrubbers.

El procés Pilkington Float

Es va introduir el 1959 i ha substituït tots els altres mètodes de conformació de vidre pla. El
forn de fusió medeix 9 m d’amplada x 45 m de llargada i conté més de 1200 t de vidre. El vidre
fos es fa lliscar al damunt d’un bany d’estany fos de 3-4 m d’amplada i 50 m de llargada per
6cm de gruix. S’utilitza l’estany per a la tensió superficial, la densitat i el baix punt de fusió.
Una instal·lació float pot produir 400 t/dia amb 4 persones per torn de treball.

Altres processos als quals es pot sotmetre el vidre

Es poden fer fibres de vidre per a telecomunicacions i òptica, vidres temprats mitjançant
procediments químics o de temperatura, vidres estratificats, vidres de seguretat (antidisturbis i
antibales), vidres amb tractaments especials tèrmics, miralls, vidres serigrafiats, envasos per a
l’alimentació i per a la indústria mèdica...

4
4. BIBLIOGRAFIA
Tava, Maurizio, IL VETRO -[en línia]: Caratteristiche, Tipologie, Tecnologie di Produzione,
Migliori Tecniche Disponibili per il Controllo degli Impatti. I.D. Studio e Analisi dei Processi
Tecnologici e Produttivi, 2012-, [consulta: 11 de novembre de 2021]. Disponible a: <
http://www.appa.provincia.tn.it/binary/pat_appa_restyle/pubblicazioni/IL_VETRO_sito.1426
236614.pdf>

CITAV, MANUAL DEL VIDRIO. CITAV, 1977

Vidrio en la Sociedad. Proceso productivo [en línia], [consulta: 11 de novembre de 2021].

Disponible a: <https://www.vidrio.org/el-vidrio-en-la-sociedad/descripcion-del-proceso-
productivo/>

Tema 7: Materiales cerámicos y vidrios [en línia], [consulta: 11 de novembre de 2021].

Disponible a : <https://portal.uah.es/portal/page/portal/GP_EPD/PG-MA-ASIG/PG-ASIG-
32912/TAB42351/Tema%207%20(Vidrio)%20Materiales%20ETSA%20(II).pdf>

Química del vidrio [en línia], [consulta: 11 de novembre de 2021]. Disponible a:

<https://triplenlace.com/2013/02/04/quimica-del-vidrio/>

La guida del vetro [en línia]: Guida pratica alla conoscenza, progettazione e
utilizzo del vetro, [consulta: 11 de novembre de 2021]. Disponible a:
<http://www.vetreriacarlorossi.it/wp-content/uploads/2020/05/GUIA.pdf>

Producción del vidrio [en línia], [consulta: 7 de desembre de 2021]. Disponible a:

<http://siliceas.com/node/39>

Licciulli Antonio, Corso di Scienza e Ingegneria dei Materiali. Università di Salento, Italia. Il
Vetro [en línia], [consulta: 8 de desembre de 2021]. Disponible a:
<http://www.antonio.licciulli.unisalento.it/didattica_2005/vetro_produzione.pdf>