TRACTAMENT DE FANGS I BIOGÀS .

Tractament dels fangs i biogàs.

 La línia de fangs en una EDAR intenta aprofitar els possibles residus sòlids que
queden en els decantadors primari i secundari per tal de que siguin utilitzats com a
matèria prima en diferents camps.

 La utilització dels fangs pot ser com a:

 Compostatge i fertilitzant per agricultura. No ha de contenir metalls pesants, ni
tòxics orgànics, ni quantitats significatives de certes bactèries ( E. Coli, Salmonella
spp, Clostridium perfingens )
 Material combustible: Els fangs generalment tenen gran quantitat de matèria
orgànica pel que poden ser utilitzats com a combustible, però tenen que estar
suficientment assecats i estabilitzats per tenir un poder calorífic interessant. ( Un
fang sec té un poder calorífic mig de un 20 KJ/g (la Hulla en te 32 KJ/g)
 Com a resultat del procés d’estabilització dels fangs per digestió anaeròbica és pot
produir també biogas que pot ser utilitzat o per escalfar el digestor, per deshidratar
els mateixos fangs o per generar electricitat per l'ús de la depuradora.
 Tractament de fangs i biogàs.
 Per tal de poder aprofitar els fangs en la EDAR tenim que realitzar bàsicament tres
processos
 Espessiment : Consisteix en reduir el volum del fang mitjançant la seva
concentració per una millor procesabilitat en passos posteriors (permet disminuir
de mida les instal·lacions, estalviar energia en la digestió i assecament,etc) Es pot
fer per gravetat o per flotació.
 Estabilització-Digestió: És l’etapa en la qual s’elimina i/o transforma la matèria
orgànica mitjançant processos de digestió anaeròbica. Elimina les males olors
 Deshidratació i secat : En aquesta etapa s’elimina el màxim d’aigua possible
mitjançant processos físics per tal de donar-los consistència i que siguin
manejables.

 Cal ressaltar la diferencia entre espessiment i deshidratació, mentre en el

primer es perd aigua del fang, aquest encara té consistència líquida mentre
en la deshidratació el producte final és sòlid (encara que amb una gran
quantitat d’aigua).
Tractament de fangs.
 Tractament de fangs.
 Els fangs provenen de el decantador primari ( fangs primaris ) o del secundari (fangs
secundaris o actius ).
 La composició dels mateixos depèn molt del efluent tractat però podem veure algunes
diferencies entre ells.
 Els fangs primaris: són altament fermentables perquè la matèria orgànica no ha estat
estabilitzada, de color girs i d’aspecte llimós. Contenen també un grau important de
matèria inorgànica procedent de sòlids en suspensió. Normalment tenen entre un 3 i un
4 % de sòlids.
 Els fangs secundaris: són més aviat de color marronós fosc, més estables
biològicament produeixen menys olor. La seva composició és normalment biomassa i
sòlids orgànics insolubles, la concentració de sòlids és de un 0,5 a un 2%.

 Normalment els fangs primaris i secundaris es poden espessir separadament i barrejar-se

després o es poden barrejar i tractar conjuntament, també a vegades els fangs primaris
s'addicionen al decantador secundari per ser tractats biològicament i només treballar amb
el fang del decantador secundari.
 Tractament de fangs. Espessiment.
 Els fangs produïts en les EDARS estan compostos almenys en un 95% d’aigua. El procés
d’espessiment consisteix en augmentar la concentració dels fangs per tal d’obtenir els
següents beneficis:
 Reducció del volum necessari dels tancs i equips.
 Disminució de la calor requerida pel digestor.
 Menor quantitat de combustible necessari en cas de incineració.
 Reducció dels costos de transport posterior al seu tractament.

 Mètodes principals:
 Espessiment per gravetat.
 Espessiment per flotació

 Com a mètodes alternatius tenim l’espessiment mecànic que el tractarem en la fase de

deshidratació.
Espessiment per gravetat (o estàtic)
 Tractament de fangs. Espessiment.
 Espessiment per gravetat (o estàtic):

 Es produeix en decantadors semblants als primaris i secundaris.

 L’espessiment es produeix per decantació dels sòlids
Piqueta
 Es deixen els fangs 1 o 2 dies. Alts temps hidràulics (barra)
 Els fangs entren normalment per un dels cantons per la part
superior del espessidor.
 Es recullen els fangs al fons del decantador mitjançant
rascadors que escombren el fons rasqueta
 També trobem piquetes (barres verticals) que homogeneïtzen
els fangs i permeten la sortida de gasos i materials volàtils.
 El sobrenedant d’aquest processos es torna a tractar en el
circuit d’aigua .
 El percentatge de sòlids en els fangs espessits va del 1-3%
inicial al 6-10 % final.
Espessiment per flotació (o dinàmic)

VÍDEO
Tractament de fangs. Espessiment.
 Tractament de fangs. Espessiment
 Espessiment per flotació (o dinàmic)

 En aquest cas s’utilitza aire que es injectat junt amb els fangs.
L’ entrada d’aquests pot ser pel fons o per la meitat del tanc.
 Les bombolles formen flòculs amb els fangs i aquests
s’acumulen a la superfície per flotació.
 La mida de la bombolla ha de ser petita per millorar la flotació i
el temps de retenció, així com per evitar turbulències.
 Els fangs son retirats en superfície mitjançant aspes
(desnatadors )
 Aquest sistema és més indicat per fangs biològics que són més
lleugers i per composicions més baixes en fangs de < 1%-3%.
 En un espessidor per flotació també és poden recollir
els fangs que es depositin per gravetat, en aquest cas
l’entrada de fangs ha de ser per la meitat del tanc.
L’equipament també disposarà de rasquetes al fons del
tanc.
La flotació per aire dissolt es basa en un procés físic-químic que
separa les partícules sòlides de les líquides mitjançant l'addició de
bombolles d'aire molt fines.

Aquestes bombolles s'adhereixen a les partícules sòlides i les confereix

una velocitat d'ascensió molt ràpida. Un cop a la superfície, els fangs són
arrossegats mecànicament fins a una tremuja.

Es calcula que la flotació per aire dissolt proporciona una velocitat

d'ascensió 5 vegades més gran que la velocitat de decantació que es
produeix en un decantador convencional. Amb el consegüent estalvi de
temps i espai que això suposa.

https://www.youtube.com/watch?
time_continue=44&v=f6tn92HiG8Q&feature
=emb_logo
Tractament de fangs. Espessiment
 Tractament de fangs.
Espessiment
PARAMETRES CRÍTICS AVANTATGES INCONVENIENTS

ESPESSIMENT PER TEMPS HIDRAULIC POC CONSUM ENERGETIC NECESSITAT DE LLARGS TEMPS
GRAVETAT HIDRAULICS
TEMPERATURA POCA INVERSIÓ NECESSITAT DE ESPAI

COMPOSICIÓ FANGS MALES OLORS

CONCENTRACIÓ DE FANGS

ESPESSIMENT PER TEMPS HIDRAULIC ALTA EFICIENCIA CONSUM ENERGETIC ALT

FLOTACIÓ
DENSITAT DELS FANGS. TEMPS DE RESIDENCIA MÉS MAJOR MANTENIMENT
CURTS
TEMPERATURA. INDICAT PER FANGS
BIOLÒGICS.
QUANTITAT DE FANGS
BIOLÒGICS
PRESSIÓ D'AIRE

MIDA DE LA BOMBOLLA
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 L’estabilització dels fangs és una etapa en que els principals objectius són:

 Que la matèria orgànica estigui en formes estables no reactives, això comporta la

eliminació d’olors i humitat i fa el producte manejable per posteriors usos.
 Reduir la quantitat de gèrmens patògens.
 Reduir el volum de fangs a evacuar.

 Això és pot fer mitjançant tres processos.

 Estabilització química
 Digestió aeròbica
 Digestió anaeròbica.

 En el procés de estabilització química no es produeix la reducció dels volums de fangs.

 Es important en aquests processos veure quins productes tenim al final per poder
valoritzar els fangs produïts.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Estabilització Química :
 Normalment és un tractament amb calç viva CaO o calç hidratada Ca(OH) 2
 S’afegeix calç als fangs això provoca una eliminació dels gèrmens patògens, de les
substancies orgàniques putrefactables i dels olors.
 Es necessiten grans quantitats de calç, mantenir el pH molt bàsic (sobre 12 durant 2
hores i sobre 11 durant dies) i temps de contacte molt alt (dies)
 Es pot fer abans de l’espessiment o després de l’espessiment, però aquest últim cas
és molt més òptim, perquè és pot utilitzar calç en pols (sense aigua) i no es
produeixen carbonatacions en el procés d’espessiment (cosa que passa amb el
tractament previ)
 Es molt important que la mescla sigui homogènia perquè sinó quedarien bosses amb
matèria orgànica putrefactable.
 S’utilitza poc perquè augmenta el volum de fangs. El producte resultant és utilitzable
com a adob però només per sòls molt àcids. ( degut a la basicitat dels fangs
resultants)
 Normalment s’utilitza com a tractament addicional o substitutori temporal d’altres
processos.
Estabilització-Digestió dels fangs.
 Digestió aeròbica.
 Procés biològic en el que, per acció microbiològica, s’oxida la matèria orgànica,
mitjançant l’adició d’ oxigen en digestors oberts com els del tractament secundari.
D’aquesta manera es redueix la massa final del fang i es modifica per adequar-lo a
processos posteriors.
 Perquè es produeixi aquesta digestió és necessària la injecció d’aire de bombolla
petita.
 És un procés similar al bioreactor secundari en el qual els bacteris
s’alimenten de la matèria orgànica que hi ha al reactor. Un cop aquest
aliment s’ha acabat es produeix la respiració endògena que és que per mantenir-se
vius consumeixen parts no critiques de les seves cèl·lules (protoplasma) reduint la
massa biològica.
 La matèria orgànica passa als productes finals són H2O, CO2 i NH3 amb el que es
redueix el volum de fangs que passa a productes gasosos.
 C5H7NO2→5CO2+ NH3+2H2O ve a ser la representació e dels processos químics
que es duen a terme en la digestió aeròbica.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Digestió aeròbica :
 Igual que el tractament secundari depèn de
 pH entre 4,5 i 7,5
 Temperatura : podem distingir tres tipus de microorganismes segons la temperatura en la
que viuen i actuen
 bacterias crioflliques (-2 a 30°C)
 mesofíliques (20 a 45°C)
 termofíliques (45 a 70°C).
 En els processos aeròbics la majoria de les bactèries son mesofíliques, per tant el millor
es conservar aquesta temperatura. A l’hivern els rendiments baixen molt.
 Quantitat de microorganismes (valor òptim 4 g /ml)
 Concentració d’oxigen 2 ppm
 El temps de tractament de la digestió aeròbica és de uns 10-15 dies.
 Quantitat de fangs primaris, els fangs primaris tenen una digestió més difícil per tant si hi ha
una gran quantitat d’aquests s’haurà d’augmentar el temps de residencia hidràulic.
 Normalment només es pot oxidar entre el 70 i el 85 % de la matèria orgànica dels fangs.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Digestió anaeròbica : La digestió anaerobia és una fermentació en ausencia de
oxigen que estabiltiza la materia orgànica transformant-la en gas metà y CO 2. Es un
procés molt complexe on intervenen gran nombre i tipus de bacteries
 ÉS un procés lent i hi intervenen diferents tipus de bactèries. En podem
distingir diverses fases.
 Hidròlisis: S’hidrolitzen (trenquen) els compostos orgànics (lípids, proteïnes,
carbohidrats) a monòmers dissolts (aminoàcids, sucres, àcids grassos ) acció que
realitzen les bactèries hidrolítiques
 Acidogènesis o Fermentació A partir dels monòmers dissolts generen àcids
orgànics, alcohols, CO2 i H2. Acció que realitzen les bactèries acidogèniques
 Acetogènesis : A partir dels àcids orgànics i alcohols les bactèries
acetogèniques formen àcetat junt amb CO2 i H2
 Metanogènesis finalment les bactèries metanogèniques utilitzen l’acetat, el CO 2
i H2 per formar CH4, i CO2
Estabilització-Digestió dels fangs.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 La digestió anaeròbica és un procés lent de una sola etapa molt sensible a diferents
factors. Aquests són:
 Temperatura : Es un procés molt sensible a les temperatures normalment es
produeix en condicions mesofil·les (30-40ºC) ja que les bactèries
metanogèniques es quan treballen millor. El procés també pot treballar a
temperatures termòfiles tenint un major rendiment però essent molt sensible i amb
un cost més alt.
 pH: Degut a la presencia de les bactèries metanogèniques és necessari mantenir el
pH dins el rang 6,8-7,4 que és on aquestes bactèries tenen més activitat. Quan el pH
és menor que 6,0 o major que 8,0 aquestes bactèries deixen de tenir activitat.
 Aussència de substàncies toxiques Antibiòtics, desinfectants, herbicides, solvents
orgànics i concentracions altes de metalls pesants.
 Nutrients : necessita la presencia de certes quantitats de N i P perquè creixin les
bactèries.
 Estabilització-Digestió dels fangs.

 Carrega orgànica : La carrega és un aspecte important. Una càrrega insuficient

provoca una baixa producció de Biogàs, però una càrrega excessiva pot
comportar la acidificació del digestor ja que les bactèries formadores d’àcid tenen
una major activitat que les bactèries metanogèniques, produint una baixa del
rendiment.
 Temps de retenció hidràulic : És un procés lent i requereix de temps de
retenció de entre 15-30 dies (en condicions mesofil·les)
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Digestió anaeròbica: es produeix en reactors tapats per evitar la
presencia de oxigen.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Els reactors per la digestió anaeròbica tenen els següents elements :
 Un sistema de mescla amb parts mòbils (hèlices, pales) o mitjançant la recirculació
del metà produït.
 Un sistema de calefacció per treballar a les temperatures mesofil·les.
 Una sortida a la part superior per reactor per al gas.
 Una sortida a la part inferior per els fangs ja estabilitzats.
 Una sortida de líquids per la part superior per si hi ha massa afluent.
 Estabilització-Digestió dels fangs.
 Existeixen també reactors de dues fases :
 En una es produeixen les fases de hidròlisis , acidogenesis i pot treballar a pH més
àcids i en un segon es produeix la etapa de metanogènesisi amb pH més controlat.
 Augmenten el rendiment de la generació de metà del 50% al 65 %
 Permeten tenir més flexibilitat en el control dels paràmetres.
 Digestió aerobica
Avantatges Inconvenients.
Temps de residencia més curts Necessitat de bombejar aire. Major consum energetic
Reactors més petits No produeix biogàs com a subproducte.

Procés més senzill, parametres d'operació A baixes temperatures no es produeix.

menys exigents
Fangs més estables i utilitzables
Menor risc perque no produeix gassos
inflamables
Reducció d'olors
Digestió anaerobica
Avantatges Inconvenients
Produeix biogàs com a subproducte Control de parametres molt acurat
Costos energetics baixos Alts temps de residencia hidraulics

Reducció de la massa de fangs Reactors grans

Reducció d'olors Risc més elevat per la producció de gasos inflamables
i productes tòxics (sulfhidic)
Més sostenible.
 Tractament de fangs. Deshidratació.
 Després de la digestió hem d’assecar i deshidratar els fangs fins a tenir almenys un 30%
de matèria seca per tal de transportar-lo a l’abocament o fer-ne un ús com a material de
compostatge o combustible.

 Per fer aquest procés de deshidratació tenim varies tècniques :

 Eres d’assecament
 Espessidores centrífugues.
 Tambors rotatius.
 Filtres de banda per gravetat.
 Filtres de premsa

 Alguns d’aquests sistemes utilitzen reactius químics com polielectròlits per coagular i
espessir el fang
 Alguns d’aquests sistemes també es poden utilitzar en la fase inicial d’espessament dels
fangs especialment els tambors rotatius i les bandes per gravetat.
 Tractament de fangs. Deshidratació
 Les eres d’assecament són dipòsits de poca
altura amb el fons inclinat on es deixen assecar els
fangs per acció del sol i l’aire.
 Serveixen per petites depuradores i sempre que el
clima tingui forta insolació i poques precipitacions.
 Els fangs es dipositen en capes de 20-30 cm sobre
un llit de sorra i grava per recollir els lixiviats del
fang.
 El procés combina l’evaporació superficial amb la
compressió a més profunditat per eliminar l’aigua
 S’aconsegueix un 40% de sòlids després de uns 10-
15 dies (depèn de la temperatura ambiental)
 Es barat i no utilitza reactius com polielectròlit ni
energia, però requereix de molt espai, temps i
unes condicions climàtiques especials i es difícil
extreure els fangs assecats.
 Tractament de fangs. Deshidratació
 Espessidores Centrífugues: Son equips
formats per un rotor (cos cilíndric rotatori)
dins del qual hi ha un eix helicoïdal que
també gira, però a una mica menys velocitat
que el rotor. El rotor va arrossegant els sòlids
fins la part davantera on es descarreguen,
mentre impulsa els líquids cap a la part de
darrera.
 Són molt eficaces i ràpides, ocupen poc lloc,
normalment no es necessiten reactius
(electròlits), però tenen un alt consum
energètic.
 Tractament de fangs. Deshidratació
 Tambors rotatius. Es tracta de una sèrie de tamisos
cilíndrics rotatius normalment inclinats. Hi ha un primer
tambor d’alimentació on normalment s’hi afegeixen
polielectròlits per flocular i concentrar el fang i a continuació
passen per una sèrie de tamisos que separen els fangs
sòlids de l’aigua.
El fang espessit surt per un dels extrems del tambor i
l’aigua passa a través dels tamisos.
 Tenen l’avantatge de que tenen un manteniment fàcil, baix
consum energètic i ocupen poc lloc. Els inconvenients són
que es obligatori l'ús de polielectròlit i que el grau de
concentració no es molt alt (3-4%)
Tractament de fangs. Deshidratació
 Tractament de fangs. Deshidratació
 Filtres de banda: consisteix en depositar i distribuir els fangs junt amb
electròlit sobre una banda que es desplaça sobre rodets. L’aigua s’escorre per
gravetat i deixa els fangs sobre la banda mòbil fins a una zona de descàrrega.
Durant el recorregut de la banda una sèrie de ganivetes tallen i formen petits
canals sobre el fang per deixar caure l’aigua. Es la etapa de drenatge
 Poden tenir una segona etapa o etapa de prensat on el fang transcorre entre
dues teles filtrants exercint progressivament una pressió per tal de que
s’escorri l’aigua.
 Un cop depositats els fangs la banda fa un recorregut per netejar-se.
 En general tenen les avantatges que funcionen en continuo i es necessita
poca mà d’obra i consumeixen poca energia. Els desavantatges són que
necessiten un alt manteniment (tenen una gran quantitat de peces
mecàniques (rodets, bandes etc) i usen electròlit i el grau de deshidratació no
es molt alt.
Tractament de fangs. Deshidratació
 Tractament de fangs. Deshidratació

 Filtre de prensa : Es un sistema de filtració per pressió. Normalment es

possa el fang entre una serie de bastidors d’acer que sostenen una malla
(normalment de polipropilè) que deixa passar l’aigua. Quan aquestes
malles estan plenes de fang un pistó neumàtic les pressiona deixant
escórrer una gran quantitat d’aigua que va a un sistema de drenatge.
 Posteriorment es retira el pistó i el fang es deixa caure de les malles.
 Són sistemes que permeten una alta deshidratació. Els fangs es poden
concentrar entre un 25 i un 60%
 Les avantatges són que obtenen un alta deshidratació, no utilitzen
electròlits, i el consum energètic es moderat. Les desavantatges és que
treballen en cicles (no continuo) i que requereixen més mà d’obra
Tractament de fangs. Deshidratació