Contaminacio Aigua - Sessió 6 I 7

Bloc III: Tecnologies
Mediambientals
III.1. Contaminació de l’aigua
Tecnologia del Medi Ambient – 3er GEQ-GEBA
Sandra Contreras Iglesias
1
Tractaments secundaris
Llacunatge:
• El llacunatge es fonamenta en les complexes interaccions físiques, químiques i
biològiques que es produeixen de manera natural en els ecosistemes aquàtics
per eliminar o transformar microorganismes patògens, matèria orgànica, nutrients
i sòlids en suspensió, entre altres.
• La depuració es produeix de manera natural principalment mitjançant l’activitat
metabòlica de microorganismes i algues, a la velocitat imposada per les
condicions ambientals.
• Hi ha dos tipus de llacunatge:
Llacunatge natural: sense requeriments energètics externs, excepte els naturals
(llum del sol i vent).
Llacunatge artificial: amb requeriments energètics per al subministrament artificial
d’oxigen.
2
Llacunatge:
Els llacunatges artificials són de dos tipus:

• Llacunes airejades: l’aireig suposa una aportació extra d’oxigen als
bacteris. Procés essencialment igual que el de fangs actius però en un
dipòsit excavat en terreny, amb menor concentració de llots i en general
sense recirculació de fangs.
• Llacunatge d’alt rendiment: la mescla permet distribuir les algues
homogèniament i augmentar la seva exposició a la llum, així com els
nutrients a disposició dels bacteris i les algues.
3
Aiguamolls:
• S’anomena aiguamoll qualsevol depressió on l’aigua s’acumula diversos dies durant
el període de crescuda, on s’estableix una determinada flora aquàtica i on el sòl està
parcialment saturat d’aigua.
• Les zones humides construïdes o constructed wetlands són sistemes artificials
dissenyats i construïts per reproduir els processos naturals d’autodepuració que es
donen en les zones humides o aiguamolls naturals en un ambient més controlable.
• Els mecanismes de depuració són complexos i inclouen processos físics, químics i
biològics, i engloben l’oxidació i la reducció bacteriana, la filtració, la sedimentació i
la precipitació química.
• La matèria orgànica es degrada per acció dels bacteris heteròtrofs, mentre que
l’oxidació del nitrogen amoniacal a nitrats I nitrits la porten a terme bacteris
nitrificants autòtrofs.
• Aquesta població bacteriana es desenvolupa en les zones aeròbiques que estan
situades al voltant de les arrels i els rizomes.
• Aquests bacteris són els mateixos que es troben en els sistemes de depuració
convencionals.
• En condicions anòxiques, i mitjançant bacteris heteròtrofs anaeròbics, es produeix la
degradació anaeròbica i els nitrats es transformen a N2.
4
Aiguamolls:
5
Reactors Biològics de Membrana (MBR):
És una combinació de procés de fangs actius i separació per membranes, que
s’utilitza tant per al tractament d’aigües residuals urbanes com industrials.
Hi ha dos configuracions possibles:
- amb recirculació externa entre el tanc biològic i el mòdul de membranes
- amb el mòdul de membranes immers en el tanc d’aereació, on l’efluent és filtrat
a través de les membranes i la biomassa roman en el tanc. Aquesta
configuración implica menors consums energètics i plantes més compactes
En aquest cas, el mòdul de membranes substitueix el decantador secundari,

obtenint-se:
- Elevades concentracions de biomassa (TSS: 5-15 g/L)
- Temps de retenció de sòlids superiors
- Millor separació dels fangs (no depenen de decantabilitat)
- Planta més compacta (reducció 1/3-1/5)
Inconvenients:
- Majors consums energètics per bombeig
- Consum de reactius per neteja de membranes
- Substitució de membranes
6
Filtres percoladors:
- Llit format per un medi molt permeable al que s’adhereixen els microorganismes i
a través del qual percola l’aigua residual
- Medi filtrant: pedres, materials plàstics de rebliment
- Els de pedra solen ser circulars i l’aigua es distribueix per la part superior
mitjançant un distribuïdor rotatori
- Els de materials plàstics poden tenir diferent formes
- Sistema de drenatge inferior per recollir l’aigua tractada i els sòlids biològics que
s’hagin separat del medi -> passen a un tanc de sedimentació
7
8
Biodiscs:
- Discs circulars de poliestirè, PVC, polietilè, sobre un eix, no massa separats,
parcialment submergits i giren lentament
- La biomassa s’adhereix a la superfície dels discs formant una pel·lícula
- De forma alternativa es posa en contacte amb la matèria orgànica de l’aigua i amb
l’oxigen de l’aire
- La rotació també ajuda a l’eliminació de l’excés de sòlids mantenint-los en
suspensió
9
Tractament anaerobi:
- Eliminació de matèria orgànica d’aigües residuals i oxidació i estabilització dels

fangs produïts en el tractament biològic
- Formació de biogàs: metà (60-80%), CO2 (40-20%) com a components majoritaris,
que pot ser utilitzat com a combustible
- Procés lent => alts temps de residència, alta concentració de microorganismes
10
11
Paràmetres d’operació:
- Oxigen dissolt: absència total d’oxigen en els digestors.
- Temperatura: Transcorre a velocitat adequada en zona mesòfila (20-
45ºC) i termòfila (45-65ºC). Es treballa entre 35-37ºC
- pH: El pH s’ha de mantenir pròxim a 7 (6.8-7.4). Un valor per sota de
6.8 inhibeix la metanogènesi.
- Alcalinitat: Com que el procés allibera una gran quantitat de CO2 (30 –
35%), s’ha de mantenir la alcalinitat necessària per estar a pH neutre.
HCO3-/CO2 per regular pH. Alcalinitat: 1000-5000 ppm
- Inhibidors: metalls pesants (ex. Cu), tòxics orgànics,...
- Nutrients: necessitats inferiors als processos aerobis. Relació
DBO/N/P 100/0.5/0.1
12
Balanç de DQO pels processos anaerobis i aerobis
13
14
Tractaments terciaris
Tractaments terciaris:
• Microtamitzat
• Filtració
• Precipitació i coagulació
• Adsorció
• Intercanvi iònic
• Osmosi inversa
• Electrodiálisi
• Cloració i ozonització
• Processos de reducció de nutrients
• Processos d’oxidació avançada (AOP)
• Altres
15
Els tractaments terciaris s’apliquen quan les aigües residuals necessiten una
depuració més gran que la que s’ha pogut obtenir amb els tractaments primaris i
secundaris.
Això pot ésser degut al fet que els tractaments primari i secundari són del tot
insuficients, o que les exigències de l’Administració de les condicions a complir
en el punt d’abocament són molt elevades, o bé que aquesta aigua es pensa
reutilitzar en alguna part concreta del procés o per un usuari extern a la estació de
tractament.
La necessitat d'un tractament terciari pot augmentar per:
• Alta quantitat de sòlids en suspensió després de la clarificació secundària
• DQO elevada després del tractament secundari
• Nivells alts de nutrients després del tractament secundari
• Color després del tractament secundari
• Límits més estrictes pels sòlids en suspensió, DQO, fòsfor
16
Sòlids en suspensió i matèria orgànica biodegradable:
- Coagulació: ús de coagulants, seguit de decantació i filtració

- Filtració terciària: sense procés previ de coagulació, generalment filtració
amb sorra o algun material més porós (filtració biològica, amb una pel·lícula
bacteriana que ajuda a reduir la DBO).
- Llacunes de afinament: combinació de sedimentació i airejament natural en
dipòsits de baixa profunditat
17
Compostos orgànics dissolts no biodegradables (refractaris):
Eliminació de microcontaminants refractaris, generalment de caràcter

tòxic:
- Adsorció sobre carbó actiu: els compostos a eliminar es fixen

sobre el carbó actiu per mitjans físics o químics. El carbó actiu es pot
regenerar, generalment per via tèrmica, per reduir costos.
- Oxidació química: s'eliminen els compostos orgànics per oxidació

amb peròxid d'hidrogen o ozó. Amb l'ozó s'eliminen colors i olors
desagradables.
18
Eliminació de nutrients:
• Les aigües residuals poden contenir alts nivells dels nutrients nitrogen i fòsfor.
• L'alliberament excessiva per al medi ambient pot conduir a una acumulació de
nutrients, anomenat eutrofització, que pot estimular el creixement excessiu de
les males herbes, algues i cianobacteris (algues verdes i blaves).
• Això pot provocar una proliferació d'algues, un ràpid creixement de la població
d'algues. La quantitat d’algues creix desmesuradament i, finalment, la majoria
d'elles moren.
• La descomposició de les algues per les bactèries consumeix l'oxigen dissolt a
l'aigua i la majoria o la totalitat dels animals moren, el que crea encara més
matèria orgànica per les bactèries.
• A més de causar desoxigenació, algunes espècies d'algues produeixen toxines
que contaminen els subministraments d'aigua potable.
• Diferents processos de tractament són necessaris per eliminar el nitrogen i el
fòsfor.
19
L'eliminació de nitrogen.
• L'eliminació de nitrogen es realitza a través de l'oxidació biològica del
nitrogen en forma d’amoni a nitrat (nitrificació), seguida de la
desnitrificació, reducció del nitrat a gas nitrogen. El gas nitrogen és
alliberat a l'atmosfera i per tant eliminat de l'aigua.
• La nitrificació en si és un procés de dos passos aeròbics, cada pas facilitat
per un tipus diferent dels bacteris.
L'oxidació de l'amoníac (NH3) a nitrits (NO2-) es fa per Nitrosomonas.
L'oxidació de nitrit a nitrat (NO3-) es fa per Nitrobacter.
• La desnitrificació requereix condicions anòxiques i es realitza amb una gran
varietat de bactèries.
20
Nitrificació/Desnitrificació:
Com en el cas de l’eliminació de carboni, la nitrificació es pot realitzar en un procés
biològic de creixement en suspensió Aire
Normalment es realitza al mateix temps que Clarificador
l’eliminació de carboni en el mateix procés Influent Efluent
amb un tanc d’aireació, un clarificador i

recirculació de fangs. Tanc d’aireació
En el cas de possible inhibició o en presència Recirculació fangs activats Purga
de components tòxics, es pot considerar un

procés amb dos tancs d’aireació.
El carboni i les substàncies tòxiques són eliminades al primer tanc i així, es pot realitzar la
nitrificació sense perills al segon.
Una petita part de l’alimentació es desvia al segon tanc per tenir sòlids per la segona
floculació i sedimentació.
El temps de residència hidràulic i de sòlids és més gran a la nitrificació ja que el creixement
bacterià és molt més lent.
Bypass
Eliminació de C Nitrificació
Clarificador (opcional) Clarificador
Efluent
Influent
Tanc d’aireació Tanc d’aireació

21
Recirculació fangs activats Purga Recirculació fangs activats Purga
Eliminació del fòsfor.
• L'eliminació del fòsfor és important ja que és un nutrient què facilita el
creixement d'algues en molts sistemes d'aigua dolça.
• També és especialment important en cas de reutilització de l'aigua.
• El fòsfor es pot eliminar biològicament. En aquest procés, bactèries
específiques, acumulen grans quantitats de fòsfor dins de les seves cèl·lules
(fins al 20% de la seva massa). Aquesta biomassa té un alt valor com a
fertilitzant.
• L'eliminació del fòsfor es pot aconseguir també mitjançant precipitació química,
generalment amb sals de ferro, alumini o calç.
• L'eliminació química és més fàcil d'operar i és sovint més fiable que l'eliminació
biològica del fòsfor.
Aigua a Sedimentació Fangs Sedimentació Filtre Efluent

tractar primària actius secundària terciari
Fangs Fangs Lavat
Sals 22
Fòsfor
Sals dissoltes:
S'han d'eliminar quan l'aigua es reutilitzarà per a reg
-Ions a eliminar: Na+, K+, Ca2+, Mg2+, HCO3-, Cl- i SO42-.
- Mètodes: destil lació, intercanvi iònic i processos de membrana
23
Desinfecció:
• El propòsit de la desinfecció en el tractament d'aigües residuals és reduir
substancialment el nombre de microorganismes patògens a l'aigua per
poder ser reutilitzada.
• És necessària quan l’efluent final té un contingut important de microorganismes
patògens i en cas de reutilització de les aigües.
• L'eficàcia de la desinfecció depèn de la qualitat de l'aigua tractada (per exemple,
terbolesa, pH, etc...).
• Els mètodes comuns de desinfecció inclouen la ozonització, clor, UV, o
hipoclorit de sodi.
24
Desinfecció:
25
Processos d’Oxidació Avançada:
homogeneos heterogeneos
fotolisis Fe+3/UV/H2O2 O3 O3/UV O3/H2O2 TiO2/UV
sonolisis
electrolisis
Radical ·OH
(condicions suaus) pressió atmosfèrica i temperatura ambient 26

Processos d’Oxidació Avançada:
1000
Incineracion
100
COD (g.L-1)
OXIDACION
HUMEDA
10 H2O2/UV Oxidación Biologica
O3/UV (anerobia)
Fe2+/H2O2 Oxidación Biologica
Adsorcion (aerobia)
1
0,1 1 10 100 1000
Qagua residual (m3.h-1)
27
Tractament de fangs
Processos de tractament del fangs formats.
Processos de línia de fangs

Procedència dels fangs
Deshidratació Estabilització Evacuació
• Pretractament • Espessiment • Digestió aeròbia • Recuperació de

• Sedimentació • Floculació • Digestió anaeròbia subproductes
• Floculació • Flotació • Oxidació humida • Llacunatge
• Flotació • Evaporació • Incineració • Abocament al terreny
• Filtració • Centrifugació • Calcinació
• Oxidació • Filtració amb buit • Desinfecció
• Precipitació • Filtres premsa
• Vibració
• Zones de secat
28
Tractament de fangs
Línia de fangs
- Tipus de fangs:
- primaris: decantació primària: sòlids en suspensió. Concentració en
sòlids 1-3%
- secundaris: tractament biològic: biomassa produïda en el procés.
Concentració en sòlids 0.6-1% en sistemes de fangs activats. Menys
decantabilitat i més contingut en matèria orgànica.
- mixtes: mescla de primaris i secundaris. Concentració en sòlids 2-3% i
en més d’un 60% de matèria orgànica
- Tractament: El tractament dels fangs ha de comportar essencialment les següents fases:
• Reducció de volum per evitar l’ús de grans quantitats de fangs.
• Estabilització dels mateixos per evitar problemes de fermentació i altres riscos.
• Consecució d’una textura adequada per a que resulti utilitzable i fàcilment transportable.
Totes aquestes fases de tractament i eliminació dels fangs impliquen una sèrie d’etapes
que es defineixen a continuació.
29
Tractament de fangs
Abocadors
Llits
d’assecat
Abocament
Aeròbia Filtres de al mar
Gravetat Químic
buit
Condicionar
sòls
Centrifugació Anaeròbia Centrífugues
Fangs Ús
agrícola
Assecat
Flotació Tèrmic
tèrmic
Química Incineració
Espessiment Condicionament
Filtres a
Estabilització banda
o digestió Compost
Filtres
premsa
Altres
Deshidratació
Processos Destí
Diagrama de flux general del tractament i disposició dels fangs. 30

Tractament de fangs
Espessiment o concentració dels fangs:
L’espessiment aconsegueix un increment de la concentració dels fangs

per eliminació d’aigua reduint-se així el volum dels mateixos i millorant el
rendiment dels processos posteriors.
Els mètodes d’espessiment més coneguts són per:
- gravetat: s'utilitza per concentrar els fangs primaris en tancs

convencionals de sedimentació (més fàcilment decantables).
S'aconsegueixen concentracions de 6-10% de matèria seca en el
fang.
- flotació: s'utilitza per concentrar els fangs secundaris, de baixa

densitat, amb l'ús d'aire com a mitjà d'arrossegament.
S'aconsegueixen concentracions de 3-7% de matèria seca en el
fang
- centrifugació: s’utilitza principalment per a la deshidratació, tot i que

també es pot utilitzar en la concentració de fangs secundaris
En ambdós casos l'aigua recuperada s'envia a la línia d'aigües per tractament
31
Tractament de fangs
Estabilització dels fangs: L’estabilització consisteix en l’eliminació o destrucció
accelerada i controlada d’una part o de la totalitat de la matèria orgànica.
L’objectiu és reduir la presència de patògens, eliminar olors desagradables i inhibir,
reduir o eliminar el potencial de putrefacció.
Els procediments més usuals d’estabilització són:
a) Digestió anaeròbia: el fang cru entra en contacte amb fang actiu en un

digestor tancat, a 35-37 ºC, per un període de 10-40 dies. Es produeix biogàs
que pot utilitzar com a combustible.
b) Digestió aeròbia: el fang se sotmet a airejament durant 10-25 dies, obtenint

CO2, aigua i espècies inorgàniques.
c) Estabilització química per elevació del pH a 12 mitjançant l’addició de cal als

fangs líquids i eventualment deshidratats mecànicament, impedint la
proliferació dels microorganismes.
d) Estabilització tèrmica: s'escalfa a 260 ºC durant 30-40 minuts a pressions de

40-100 atm, aconseguint 80% matèria seca (oxidació humida). No necessita
condicionament.
32
Tractament de fangs
Condicionament:
És una fase prèvia preparatòria per una major eficàcia de la fase posterior.
Amb el condicionament s’aconsegueix una millora en la deshidratació o

espessiment i per tant, es facilitarà l’eliminació de l’aigua.
El condicionament químic, orgànic o inorgànic, i el condicionament tèrmic són els

més utilitzats.
- Químic: Coagulació-floculació de la matèria sòlida amb polielectrolits orgànics,

clorur fèrric, cal, sulfat d’alúmina... Inconvenient: producció extra de fangs.
- Tèrmic: Escalfament dels fangs a una temperatura de 160-210ºC, produint-se

un canvi en l’estructura dels fangs
33
Tractament de fangs
Deshidratació i assecat:
S'elimina la major quantitat possible d'aigua del fang digerit, per poder gestionar-
la seu destí final.
- La deshidratació pot ser per filtració o centrifugació i s'arriba a humitats de
20-25%. Per millorar el seu rendiment cal que els fangs hagin passat per
l’espessidor. Els tractaments més comuns són:
- Eres d’assecatge: filtració sobre un llit de sorra acompanyada de
evaporació. Reduccions d’humitat del 60-80%.
- Filtre banda: fer passar el fang per unes teles filtrants, en que per efecte
de la pressió d’uns rodets sobre el fang l’aigua passa a través de les teles.
- Filtre premsa: premsatge del fang entre dues plaques que després
s’obriran per extreure el tortó de fang.
- L'assecat es pot realitzar en forns d'assecat instantani o rotatori, i s'arriba a
humitats inferiors a 10%.
Sortida del fang d’un filtre premsa
34
Tractament de fangs
Destinació final del fang
- Ús agrícola: implica el reciclatge del fang per al seu ús com a adob orgànic o
compost. Proporciona a la terra matèria orgànica i nutrients. No s'ha d'aplicar
davant excés de metalls pesants i presència de patògens. Ha de complir la
legislació.
- Cimentera: el fang s'incinera al forn d'una planta cimentera, reemplaçant el
combustible d'origen fòssil (coque) que s'utilitza habitualment.
- Incineració: reducció tèrmica de la matèria orgànica dels fangs. Es redueix el
volum del fang i es recupera energia. No obstant això requereix alts costos
d'inversió i explotació i genera gasos i cendres residuals.
- Abocador: última opció en cas de no ser possible una destinació millor. Cal
determinar prèviament la perillositat del fang per decidir el seu enviament a un
abocador de residus sòlids urbans (no perillós) o un dipòsit de seguretat
(perillós). La humitat màxima ha de ser de 65% per a reduir la possibilitat de
lixiviats.
35
Tractament de fangs
36
Tractament de fangs
https://condorchem.com/es/blog/tratamiento-del-biogas/ 37
Tractament d’aigües residuals industrials
38
Tractament d’aigües residuals industrials
Sector industrial Substancias contaminantes principales
Construcción Sólidos en suspensión, metales, pH.
Minería Sólidos en suspensión, metales pesados, materia orgánica, pH, cianuros.

Energía Calor, hidrocarburos y productos químicos.
Textil y piel Cromo, taninos, tensoactivos, sulfuros, colorantes, grasas, disolventes
orgánicos, ácidos acético y fórmico, sólidos en suspensión.
Automoción Aceites lubricantes, pinturas y aguas residuales.
Navales Petróleo, productos químicos, disolventes y pigmentos.
Siderurgia. Cascarillas, aceites, metales disueltos, emulsiones, sosas y ácidos
Química inorgánica Hg, P, fluoruros, cianuros, amoniaco, nitritos, ácido sulfhídrico, F, Mn, Mo,
Pb, Ag, Se, Zn, etc. y los compuestos de todos ellos.
Química orgánica Organohalogenados, organosilícicos, compuestos tóxicos y otros que
afectan al balance de oxígeno.
Fertilizantes Nitratos y fosfatos.
Pasta y papel Sólidos en suspensión y otros que afectan al balance de oxígeno.
Plaguicidas Organohalogenados, organofosforados, compuestos tóxicos, biocidas,
etc.
Fibras químicas. Aceites minerales y otros que afectan al balance de oxígeno
Pinturas, barnices y Compuestos organoestánnicos, compuestos de Zn, Cr, Se, Mo, Ti, Sn,
39
tintas Ba, Co, etc.
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector
químic (Juny 2016)
Les fonts principals de generació d’aigües residuals a la indústria

química són:
- Síntesis químiques
- Sistemes humits de tractament per a la depuració de l'aire
- Condicionament de l'aigua apta per al consum
- Sistemes de purga de l'aigua que alimenta les calderes de vapor
- Emissions procedents dels cicles de refrigeració
- Rentat consecutiu de filtres i bescanviadors iònics
- Lixiviats dels abocadors
- Aigües pluvials procedents de zones contaminades, etc.
40
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector químic
El seu impacte principal es caracteritza per:

- El cabal
- La presència de substàncies contaminants (expressat com càrrega
o concentració): NH4+, NO3-, NO2-, PO43-, metalls pesants, àcids I sals
inorgàniques, compostos orgànics (e.g. BTEX, compostos orgànics
halogenats), greixos, etc
- L’efecte o potencial perillós sobre el medi receptor (aigües),
expressat com a condensat o suma de paràmetres: TSS, DBO, DQO,
AOX/EOX, VOX, pH, conductivitat I temperatura.
- L’efecte sobre els organismes del medi receptor (aigües), expressat
en termes de toxicitat (aguda, crònica, mutageneicitat).
41
Tecnologies MTD
42
Tecnologies MTD
Tractament i gestió d’aigües i gasos residuals en el sector químic –
Tècniques considerades
Tècniques de separació o clarificació:

1. Separació de sòlids grollers
2. Sedimentació
3. Flotació amb aire
4. Filtració
5. Microfiltració/ultrafiltració
6. Separació d'olis i greixos
7. Electrocoagulació
43
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament físico-químic:

1. Precipitació/sedimentació/filtració
2. Cristal·lització
3. Oxidació química
4. Oxidació humida
5. Oxidació supercrítica amb aigua
6. Reducció química
7. Hidròlisi
8. Nanofiltració/osmosi inversa
9. Adsorció
10. Bescanvi iònic
11. Extracció
12. Destil·lació/rectificació
13. Evaporació
14. “Stripping”
44
15. Incineració
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament biològic:

1. Digestió anaeròbica com el procés de contacte anaerobi, el procés
UASB, procés de llit fix, procés de llit expandit,
2. Eliminació biològica de compostos de sofre i metalls pesats.
3. Digestió aeròbica com el procés de fangs activats, procés de reactor
biològic de membrana, procés de filtre percolador, procés de llit
expandit, procés de biofiltre llit fix.
4. Nitrificació/desnitrificació
5. Tractament biològic centralitzat d'aigües residuals.
45
Tecnologies MTD
Tècniques de tractament de fangs:

- Operacions preliminars
- Operacions d'espessiment de fangs
- Estabilització de fangs
- Condicionament de fangs
- Tècniques de deshidratació de fangs
- Operacions d'assecatge
- Oxidació tèrmica de fangs
- Disposició dels fangs a les mateixes instal·lacions.
46
Tecnologies MTD
47
Tecnologies MTD
Conclusions sobre les MTD
MTD 1.Para mejorar el desempeño ambiental general, la MTD consiste en implantar y

cumplir un sistema de gestión ambiental (SGA)
MTD 2.Para facilitar la reducción de las emisiones al agua y a la atmósfera y la reducción del
uso del agua, la MTD consiste en establecer y mantener un inventario de flujos de aguas y
gases residuales, como parte del sistema de gestión ambiental (véase la MTD 1)
MTD 3.Respecto a las emisiones al agua relevantes, identificadas en el inventario de flujos de

aguas residuales (véase la MTD 2), la MTD consiste en controlar los principales parámetros
del proceso (incluido el control continuo del caudal de aguas residuales, el pH y la
temperatura) en lugares clave (por ejemplo, entrada al tratamiento previo y entrada al
tratamiento final).
MTD 4.La MTD consiste en controlar las emisiones al agua de conformidad con las normas
EN, al menos con la frecuencia mínima que se indica. Si no se dispone de normas EN, la MTD
consiste en aplicar las normas ISO u otras normas nacionales o internacionales que garanticen
la obtención de datos de calidad científica equivalente
48
Tecnologies MTD
MTD 7.Para reducir el consumo de agua y la generación de aguas residuales, la MTD consiste
en reducir el volumen y/o la carga contaminante de los flujos de aguas residuales, fomentar la
reutilización de aguas residuales en el proceso de producción y recuperar y reutilizar las
materias primas.
MTD 8.Para evitar la contaminación de aguas no contaminadas y reducir las emisiones al

agua, la MTD consiste en separar los flujos de aguas residuales no contaminadas de los flujos
de aguas residuales que requieren tratamiento.
MTD 9.Para evitar las emisiones incontroladas al agua, la MTD consiste en prever una
capacidad de almacenamiento tampón adecuada para las aguas residuales generadas en
condiciones distintas de las condiciones normales de funcionamiento, sobre la base de una
evaluación del riesgo (teniendo en cuenta, por ejemplo, el tipo de contaminante, los efectos en
tratamientos posteriores y en el medio receptor) y adoptar otras medidas adecuadas (por
ejemplo, control, tratamiento, reutilización).
49
Tecnologies MTD
MTD 10.Para reducir las emisiones al agua, la MTD consiste en utilizar una estrategia
integrada de gestión y tratamiento de aguas residuales que incluya una combinación adecuada
de las técnicas, en el orden de prioridad que figura a continuación.
50
Tecnologies MTD
Niveles de emisión asociados a las MTD (NEA-MTD):
MTD 11.Para reducir las emisiones al agua, la MTD consiste en pretratar las aguas residuales
que contienen contaminantes que no pueden eliminarse adecuadamente durante el tratamiento
final de las aguas residuales por medio de técnicas apropiadas:
El pretratamiento de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada de
gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10) y, en general, es necesario:
- proteger la depuradora final (por ejemplo, protección de la depuradora biológica contra
compuestos inhibidores o tóxicos),
- eliminar compuestos que no se reducen de manera suficiente durante su tratamiento final
(por ejemplo, compuestos tóxicos, compuestos orgánicos no biodegradables/poco
biodegradables, compuestos orgánicos presentes en concentraciones elevadas o metales
durante el tratamiento biológico),
- eliminar compuestos que, de otro modo, se escapan a la atmósfera procedentes del sistema de
recogida o durante su tratamiento final (por ejemplo, compuestos orgánicos halogenados
volátiles, benceno),
- eliminar compuestos que tienen otros efectos negativos (por ejemplo, corrosión de los
equipos; reacción no deseada con otras sustancias; contaminación de los lodos de aguas 51
residuales)
Tecnologies MTD
El tratamiento final de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada
de gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10).
52
Tecnologies MTD
El tratamiento final de aguas residuales se lleva a cabo como parte de una estrategia integrada
de gestión y tratamiento de aguas residuales (véase la MTD 10).
No distingeix entre tipus

de massa receptora!!
53
Tecnologies MTD
54
Tecnologies MTD
MTD 14.Para reducir el volumen de lodos de aguas residuales que exigen un tratamiento
ulterior o la eliminación y para reducir su posible impacto ambiental, la MTD consiste en
utilizar una o varias de las técnicas descritas a continuación.
55
Tecnologies MTD
Conclusions sobre les MTD (document 2003)
Un sistema adequat de recollida d’aigües residuals:
- Separar l'aigua de procés de les aigües pluvials no contaminades i d'altres

emissions d’aigües no contaminades.
- Segregar l'aigua residual de procés, segons la seva càrrega de
contaminació: orgànica, inorgànica, inorgànica amb o sense càrrega
orgànica significativa, o contaminació insignificant.
- Impermeabilitzar les superfícies on es pot produir una potencial
contaminació allà on això sigui viable
- Fer drenatges a part per a les àrees de risc de contaminació
- Utilitzar conduccions no soterrades per a l'aigua de procés dins de la
planta entre els punts de generació d'aigües residuals i el dispositiu final del
tractament.
- Instal·lar basses de retenció amb capacitat per a fallades que es puguin
produir i d’aigua per a incendis de cara a una situació de risc.
56
Tecnologies MTD
57
Tecnologies MTD
Olis i hidrocarburs:
- Separació de l'oli que hi hagi a l'aigua mitjançant cicló, microfiltració o

separador API (American Petroleum Institute),
- Microfiltració, filtració granular mitjana o flotació amb gas.
- Tractament biològic.
58
Tecnologies MTD
Sòlids en suspensió:
- Sedimentació/flotació amb aire per capturar la major part de la càrrega

- Filtració mecànica
- Microfiltració o ultrafiltració quan es necessita aigua residual lliure de
sòlids.
- Tècniques que facilitin la recuperació de substàncies
- Quan hi hagi material finament dispers => aplicar agents coagulants I
floculants
59
Tecnologies MTD
60
Tecnologies MTD
Metalls pesants:
- Segregar, el màxim possible, les aigües residuals que continguin metalls, i

- Tractar els corrents d'aigües residuals segregades a la font abans que es
barregin amb altres corrents i
- Utilitzar tècniques que en facin possible la recuperació, el màxim possible,
- Realitzar una eliminació addicional de metalls pesats en una EDAR final
com a pas de refinament, amb el subsegüent tractament del fang, si cal.
Les tècniques apropiades són:

- Precipitació/sedimentació (o flotació amb aire) /filtració (o microfiltració o
ultrafiltració)
- Cristal·lització
- Bescanvi iònic
61
- Nanofiltració (o osmosi inversa).
Tecnologies MTD
62
Tecnologies MTD
Sals i/o àcids:
- Evaporació
- Bescanvi iònic
- Osmosi inversa
- Eliminació biològica del sulfat (utilitzat només per al sulfat, però quan hi ha
metalls pesants també s'han d'eliminar).
63
Tecnologies MTD
64
Tecnologies MTD
Substàncies refractàries i/o tòxiques:

Elecció 1: tècniques que faciliten la recuperació de substàncies:
- Nanofiltració o osmosi inversa
- Adsorció
- Extracció
- Destil·lació/rectificació
- Evaporació
- Stripping
Elecció 2: tècniques per augmentar la biodegradabilitat:
- Oxidació química, però cal tenir cura amb els agents que continguin clor
- Reducció química
- Hidròlisi química
Elecció 3: tècniques de reducció que comporten un consum d'energia
considerable:
- Oxidació humida (amb variants de baixa pressió o d’alta pressió)
- Oxidació tèrmica
65
Tecnologies MTD
66
Tecnologies MTD
67
Tecnologies MTD
68
Tecnologies MTD
Substàncies biodegradables: Un o combinació dels següents:

- Pretractament biològic per alleujar l’EDAR biològica centralitzada d’alta càrrega
biodegradable (o com a pas final de refinament). Les tècniques apropiades són:
1. Reactor de contacte anaerobi (ACR)
2. Procés anaerobi UASB
3. Procés de llit fix anaerobi i aerobi
4. Procés de llit expandit anaerobi
5. Procés de fangs activats
6. Bioreactor de membrana
7. Filtre percolador
8. Procés de biofiltre amb llit fix
- Nitrificació/desnitrificació quan les aigües residuals contenen una càrrega de nitrogen
- Tractament biològic centralitzat evitant la introducció de contaminants no

biodegradables quan aquests poden ser causa d'un mal funcionament del sistema de
tractament i quan la planta no és l'adequada per tractarlos. Nivells d’emissió associats
a les MTD per a la DBO després del tractament biològic centralitzat és <20 mg/L.
Fangs activats: càrrega baixa biològica amb una càrrega diària de DQO ≤ 0,25 kg/kg
69
de fang.
Tecnologies MTD
70
Tecnologies MTD
71
Tecnologies MTD
Fangs de les aigües residuals:
- Operacions preliminars: trituració, mescla, emmagatzematge, desarenat

- Operacions d'espessiment de llots: per gravetat, centrifugació, flotació, cinta
per gravetat, tambor rotatori
- Estabilització de llots: estabilització química, estabilització tèrmica, digestió
anaeròbia, digestió aeròbia,
- Condicionament de llots: químic, tèrmic
- Tècniques de deshidratació de llots: centrífuga, filtres premsa
- Operacions d’assecat: rotatori, per ruixat, incandescència, evaporació
- Oxidació tèrmica de llots: incineració, WAO,
- Deposició de llots a l'abocador.
72
Tecnologies MTD
Tècniques emergents:
73
Tecnologies MTD
74
Tecnologies MTD
75
Tecnologies MTD
76

Contaminacio Aigua - Sessió 6 I 7

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Contaminacio Aigua - Sessió 6 I 7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bloc III: Tecnologies

Els llacunatges artificials són de dos tipus:

En aquest cas, el mòdul de membranes substitueix el decantador secundari,

- Eliminació de matèria orgànica d’aigües residuals i oxidació i estabilització dels

Balanç de DQO pels processos anaerobis i aerobis

- Coagulació: ús de coagulants, seguit de decantació i filtració

Eliminació de microcontaminants refractaris, generalment de caràcter

- Adsorció sobre carbó actiu: els compostos a eliminar es fixen

- Oxidació química: s'eliminen els compostos orgànics per oxidació

Normalment es realitza al mateix temps que Clarificador

l’eliminació de carboni en el mateix procés Influent Efluent

amb un tanc d’aireació, un clarificador i

En el cas de possible inhibició o en presència Recirculació fangs activats Purga

de components tòxics, es pot considerar un

Tanc d’aireació Tanc d’aireació

Aigua a Sedimentació Fangs Sedimentació Filtre Efluent

S'han d'eliminar quan l'aigua es reutilitzarà per a reg

-Ions a eliminar: Na+, K+, Ca2+, Mg2+, HCO3-, Cl- i SO42-.

- Mètodes: destil lació, intercanvi iònic i processos de membrana

fotolisis Fe+3/UV/H2O2 O3 O3/UV O3/H2O2 TiO2/UV

(condicions suaus) pressió atmosfèrica i temperatura ambient 26

Processos de línia de fangs

• Pretractament • Espessiment • Digestió aeròbia • Recuperació de

- Tractament: El tractament dels fangs ha de comportar essencialment les següents fases:

• Reducció de volum per evitar l’ús de grans quantitats de fangs.

• Estabilització dels mateixos per evitar problemes de fermentació i altres riscos.

Diagrama de flux general del tractament i disposició dels fangs. 30

L’espessiment aconsegueix un increment de la concentració dels fangs

Els mètodes d’espessiment més coneguts són per:

- gravetat: s'utilitza per concentrar els fangs primaris en tancs

- flotació: s'utilitza per concentrar els fangs secundaris, de baixa

- centrifugació: s’utilitza principalment per a la deshidratació, tot i que

En ambdós casos l'aigua recuperada s'envia a la línia d'aigües per tractament

Els procediments més usuals d’estabilització són:

a) Digestió anaeròbia: el fang cru entra en contacte amb fang actiu en un

b) Digestió aeròbia: el fang se sotmet a airejament durant 10-25 dies, obtenint

c) Estabilització química per elevació del pH a 12 mitjançant l’addició de cal als

d) Estabilització tèrmica: s'escalfa a 260 ºC durant 30-40 minuts a pressions de

Amb el condicionament s’aconsegueix una millora en la deshidratació o

El condicionament químic, orgànic o inorgànic, i el condicionament tèrmic són els

- Químic: Coagulació-floculació de la matèria sòlida amb polielectrolits orgànics,

- Tèrmic: Escalfament dels fangs a una temperatura de 160-210ºC, produint-se

Sortida del fang d’un filtre premsa

Construcción Sólidos en suspensión, metales, pH.

Minería Sólidos en suspensión, metales pesados, materia orgánica, pH, cianuros.

Les fonts principals de generació d’aigües residuals a la indústria

El seu impacte principal es caracteritza per:

Tècniques de separació o clarificació:

Tècniques de tractament físico-químic:

Tècniques de tractament biològic:

Tècniques de tractament de fangs:

MTD 1.Para mejorar el desempeño ambiental general, la MTD consiste en implantar y

MTD 3.Respecto a las emisiones al agua relevantes, identificadas en el inventario de flujos de

MTD 8.Para evitar la contaminación de aguas no contaminadas y reducir las emisiones al

No distingeix entre tipus

Un sistema adequat de recollida d’aigües residuals:

- Separar l'aigua de procés de les aigües pluvials no contaminades i d'altres

- Separació de l'oli que hi hagi a l'aigua mitjançant cicló, microfiltració o

- Sedimentació/flotació amb aire per capturar la major part de la càrrega

- Segregar, el màxim possible, les aigües residuals que continguin metalls, i

Les tècniques apropiades són:

Sals i/o àcids:

Substàncies refractàries i/o tòxiques: