1

Índex
1. INTRODUCCIÓ 3
2. QUE SÓN ELS RESIDUS? 3
3. TIPUS DE RESIDUS 3
4. RESIDUS SÒLIDS URBANS 4
5. ABOCADORS 4
6. INCINERADORES 8
7. RECOLLIDA SELECTIVA 9
8. PLANTES DE RECICLATGE 10
9. LLEIS I DADES A ESPANYA 11
10. LA IMPORTÀNCIA DE REDUIR 12
11. BIBLIOGRAFIA 13

2
 1. INTRODUCCIÓ

Segur que molts de vosaltres algun cop a la vostra vida us heu plantejat on van tots els residus
que generem cada dia, l’ampolla de llet que llencem als matins, la pell de plàtan de l’esmorzar,
el bric de suc del berenar… Hi ha dues opcions possibles:
● Pot ser que a casa tinguis diferents escombraries, una pel vidre, un altre per al cartró,
i la resta. Sí és així sabem que tots aquests residus van a parar a No se encuentran
entradas de índice.ústries de reciclatge on com a mínim pel que nosaltres pensem a
la majoria, els hi donen una segona vida a tots aquests envasos, papers, plàstics i
d'altres.

● L’altre opció és que a casa teva no portin el sistema de reciclatge, ja bé perquè no li

donen importància o per un altre motiu. Us heu parat mai a pensar quin és el destí de
tots aquests residus que no es reciclen? A on van? Què es farà amb ells? Es desfan
d’ells? Els reutilitzaren per alguna cosa?

En el nostre projecte volem resoldre tots aquests dubtes, volem ser conscients del què passa
amb tot allò que llencem, de quin impacte té en el medi ambient i com podem millorar.

2. QUE SÓN ELS RESIDUS?

Entenem per residu qualsevol material que es genera com a conseqüència no desitjada de
l'activitat humana, el generador de la qual se n'ha desprès o té la intenció de desprendre-se'n.
Tot element, objecte o substància que a conseqüència dels processos de consum i
desenvolupament de les activitats humanes, és rebutjat i abandonat. Malgrat això cal distingir
el concepte de residu del de rebuig, ja que aquests són aquells residus o fraccions de residu
dels quals no podem treure cap profit.

3. TIPUS DE RESIDUS

Residus municipals o urbans: Són aquells generats en domicilis, centres comercia un ls,
aeroports, restaurants, hospitals, centres educatius, centres culturals, etc.

Residus industrials: Són aquells resultants de

processos de fabricació generats per l'activitat
industrial, així com els resultants de processos de
transformació, utilització, consum o manteniment. Es
denominen residus industrials aquells béns resultants
sense utilitat ni aprofitament.

Residus orgànics: Són totes les deixalles d'origen

animal i/o vegetal. Aquests residus tenen la capacitat

3
de degradar-se ràpidament, transformant-se en una altra tipus matèria orgànica.

Residus sanitaris: Són tots els residus, generats en centres sanitaris, qualsevol objecte
com:benes, xeringues, llençols, etc.
Residus radioactius: És tot material o producte de deixalla que contenen restes de
radioactivitat i per al qual no està previst cap ús. S’utilitzen en centrals nuclears,en l’armament
militar… S'inclouen els líquids i gasos residuals contaminats.

Residus agrícoles ramaders: Són els residus generats en les explotacions de per
l'agricultura i la ramaderia.

Residus forestals: L’explotació de boscos genera residus, que fonamentalment són

branques, escorces, fulles i arrels. No són contaminants, però cal eliminar-los per evitar
alteracions del sòl i prevenir incendis.

Hi ha molts tipus de residus, però, nosaltres ens centrarem en els residus sòlids urbans.

4. RESIDUS SÒLIDS URBANS

Són aquells que estan constituïts per matèria orgànica,

paper,cartró, vidre, envasos i altres. Bàsicament, els que generem
nosaltres en el nostre dia a dia.

Es poden classificar en:

● Residus urbans ordinaris: Són objecte de la recollida

ordinària d'escombraries. Hi trobem matèria orgànica, paper, plàstics, vidre, etc.
Representen el 98,5 % del total de deixalles urbanes.

● Residus urbans voluminosos: Són residus que, per la seva grandària, no poden ser
evacuats pels mitjans convencionals. Representen I'1,1 % del total i són, per exemple,
els mobles vells, els matalassos, alguns electrodomèstics, etc.
● Residus urbans especials: Són residus que en la seva composició tenen alguna
substância tòxica o perillosa i que s'han d'evacuar per separat. Es el cas de les
piles,els medicaments, els olis, les pintures, els dissolvents, els aerosols, etc., que
representen el 0,3 % del total de residus municipals.

5. ABOCADORS

En el món cada cop es generen més residus i aquesta és una realitat. Al 2016 es van generar
uns 2.010 milions de tones i es calcula que aquesta xifra augmentarà fins a un 70% fins 3.400
milions de tones al 2050.

4
Al dia s’ha calculat que a Espanya cada persona genera 1,5 kg de residus diaris. Aquesta
xifra ens indica que cada dia en total es generen tones i tones de residus que s’han d’eliminar
el més ràpid possible per no acumular-les a les zones urbanes. És veritat que molts del
residus que generem acaben a plantes de reciclatge on els donen una nova vida, però s’ha
calculat que desgraciadament, un 40% dels residus mundials acaben a un abocador. Amb
això podríem plantejar-nos moltes coses, fins quin punt els abocadors són infinits? Són
realment una solució? Quin impacte tenen?

comparació del temany de residus generats en un sol any amb monuments importants

5.1 Com funcionen els abocadors?

Els abocadors és un lloc preparat per dipositar escombraries, residus i enderrocs. Aquests
espais han estat prèviament treballant excavadores per donar-li una geometria adequada i
altres màquines per recubrir-los d’un revestiment impermeable artificial per evitar la
contaminació del sòl.

Tots el residus arriben en camions, i un cop allà es

desen al aire lliure, es compacten per a que ocupin el
volum mínim i es van recobrint amb capes de terra
per a que comenci la seva descomposició que pot
trigar segles i segles.
Poden distingir dos tipus d'abocadors, els controlats i
els ilegales.

● CONTROLATS: Els abocadors controlats són aquells que han estat prêviament
preparats per a realitzar la seva funció sense produir impactes. Això implica una
impermeabilització total del sòl, canonades encarregades de tRansportar el biogàs

5
 produït per la descomposició dels residus que a més pot ser utilitzar per produir
energia, i per últim un sistema de canalització dels lixiviados. Aquests últims són
líquids molt contaminant que es generen durant el procés de descomposició de la
matèria.
● IL·LEGALS: aquests abocadors es troben al voltant del món, sobretot en països
pobres on no hi ha un control i una gestió correcta dels residus. Es caracteritzen per
no tenir cap tipus de control ni seguretat i per tant ser focus de contaminació i malalties.
Quan escolteu la paraula abocador segur que no us ve cap imatge ni aspecte positiu al cap,
però malgrat això no som conscients de totes les conseqüències que aquests provoquen en
el medi ambient però també cal conèixer les seves conseqüències en l’àmbit social i
econòmic.
1. Els abocadors són un dels principals causants del canvi climàtic.
Aquesta és una de les principals conseqüències. Això és degut en gran part a l’emissió
de biogàs a l’atmosfera. Aquest biogàs està compost per gas metà i diòxid de carboni,
dos dels gasos causant de la pujada de la temperatura global i del canvi climàtic.
Segons l’informe ISWA, si no prenem mesures al respecte i seguim amb la situació
actual, els abocadors representen el 10% de les emissions d’efecte hivernacle al 2025.
A espanya tenint en compte que hi ha 200 abocadors legals, es produeixen 145.000
tonelades a l’any, a aquesta xifra haurem de sumar-i el dels abocadors il·legals.
Alguns d'aquests abocadors compten amb mètodes de desgasificació, cosa que és
una millora respecte als abocadors convencionals però, tot i així, això té els seus
handicaps: la desgasificació sol ser realitzada una vegada tancada la cel·la
corresponent de l'abocador, per la qual cosa el metà provinent dels components més
fàcilment biodegradables ja s'hauran emès a l'atmosfera abans de la desgasificació.
Als abocadors amb projectes de desgasificació horitzontal en què s'intenta captar el
metà durant l'operació de cada cel·la, els resultats són millors, però igualment només
aconsegueixen capturar una part del metà generat.
2. Poden produir-se explosions o incendis a l’interior dels abocadors
En algunes ocasions les emissions de metà poden provocar petit incendis a l’interior
dels abocadors. Les dioxines produïdes per aquestes combustions son danyines pel
medi ambient, a més, dels efectes nocius que poden provocar degut al dany que
puguin causar a les membranes impermeabilitzadores i les conseqüències que
comportin. A més de dioxines, s’alliberen substàncies de metalls pesants i òxid de
nitrogen, ambdues cancerígenes.
3. Poden contaminar sòls i aigües
Aquesta conseqüència s’ha millorat amb el recobriment amb membranes
impermeabilitzadores però quan aquestes es trenquen poden provocar la
contaminació de sòls i aigües subterrànies que si arriben fins als humans poden tenir
greus conseqüències.
4. Alteració de la fauna
Els abocadors tenen un gran impacte en la fauna, i en especial en la migració d’aus.
Alguns ocells s’alimenten en abocadors i això provoca que de vegades puguin ingerir
plàstics, petits fragments de metalls i altres residus que poden resultar mortals.
5. Desprestigi de l’entorn
Està clar que els abocadors presenten una greu alteració en el paisatge que a més no
és gens agradable. Per altra banda, el que a vegades no tenim en compte són els

6
 olors. Està clar que l’acumulació de residus i la descomposició d’aquests no genera
uns olors agradables.
Aquests aspectes produeixen un desprestigi de la zona i en alguns casos també de
les poblacions més properes.
6. En ocasions provoca alguns accidents
1
Hi ha hagut diversos accidents en diferents abocadors arreu del món, majoritàriament
a l’Àfrica. Tots aquests accidents s’han endut la vida de persones o com a mínim han
provocat ferits. Alguns exemples són els següents:
- Accident a l’abocador de Reppi a Adis Abeba, capital d'Etiòpia. Es van registrar
35 morts.
https://www.larazon.es/internacional/el-derrumbe-de-una-montana-de-
basura-deja-al-menos-34-muertos-en-etiopia-MK14695786/
- Accident a Sri Lanka, on 145 vivendes van ser sepultades, causant la mort de
24 persones.
https://www.lavanguardia.com/internacional/20170415/421711679449/sri-
lanka-basura-vertedero.html
- Accident a l’abocador de Zaldibar a Biscaia. L’esfondrament de l’abocador va
provocar la sepultació i la mort de dos treballadors.
https://www.rtve.es/noticias/20210206/ano-del-derrumbe-del-vertedero-
zaldibar-claves/2073084.shtml

quant triguen en degradar-se alguns resiuds

7
 6. INCINERADORES

La primera incineradora va ser construida l’any 1874 a

Leeds Anglaterra degut a una epidèmia de còlera que
va haver-hi. L’inventor va ser Alfred Fryer i va
anomenar la seva invenció, “El Destructor”.

6.1 Què són les incineradores?

Les incineradores són plantes industrials amb calderes

de combustió que cremen residus a altes
temperaturas. Són vertaders reactors químics que
transformen els residus sòlids en emissions
atmosfèriques, líquids procedents de la neteja dels
gasos de combustió i cendres com a producte final.
Aquest mètode d'eliminació de residus sempre es converteix en motiu de disputa i és que a
simple vista pot ser que la crema de residus no sembla una gran idea. Al capdavall, les nostres
deixalles estan plenes de toxines i substàncies contaminants que al cremar-les generen
aquest característic fum negre tan desagradable. Però si aquest procés d’incineració es fa de
manera controlada i amb la intenció d’obtenir energia hi ha molts experts que afirmen que és
una opció d’eliminació de residus molt menys perjudicial pel medi ambient que els abocadors.
Les incineradores tenen dos principals objectius:
- La crema i eliminació de residus no reciclables. Aquests residus redueixen fins a un
90% el seu volum i un 75% el seu pes.
- L’obtenció d’energia elèctrica o tèrmica, aquest procés es coneix com a
VALORITZACIÓ TÈRMICA.

6.2 Dades positives

- A Espanya hi ha un total d'11 plantes d'aquest tipus, que el 2019 van tractar 2.504.443
tones de residus no reciclables i van produir 1.762.585 MWh d'energia, suficient per
abastir aproximadament mig milió habitatges. Aquesta xifra empal·lideix no obstant en
comparació amb Europa, on entre el 1995 i el 2019 s'ha duplicat la incineració de
residus municipals fins a arribar a les 60 milions de tones anuals, amb plantes que
proporcionen energia a 18 milions d'europeus i calor a 15 milions més.
- Les calderes d’aquestes plantes treballen a temperatures de més de 800 graus, per
tant, això provoca l’eliminació de compostos químics perillosos com dioxines i furans.
Per altra banda, hi ha una gran divulgació en contra d’aquesta dada, afirmant que és
una fal·làcia creada degut a les gran quantitas de diners que mouen les incineradores.

6.3 Conseqüències

Aquest procés, però, també té límits.

8
 - Segons un informe de l'organització ambiental ClientEarth, les incineradores europeus
van emetre aproximadament 95 milions de tones de CO2 el 2018, fet que suposa al
voltant del 2% de les emissions totals de la UE. Una petjada de carboni que ha
provocat que la Comissió Europea elimini la incineració del seu important projecte
sobre pautes d'inversió verda.
- Després de la incineració un 15-20% del pes del residus queda reduït a cendres.
Aquestes cendres són finalment dirigides a abocadors especialitzats. Per tant,
acabant generant residus.
- Les dioxines són uns compostos orgànics que es produeixen a la natura durant el
procés de combustió de la matèria orgànica.
Les incineradores són la principal font de dioxines a tot el planeta, segons membres
del Comitè Científic de la Direcció General de Salut de la Unió Europea.

La incineració de productes orgànics produeix dioxines, furans i altres compostos, que

juntament amb els derivats de diferents activitats industrials formen una família de
substàncies conegudes com a Contaminants Orgànics Persistents (COP). Dotze d'aquestes
substàncies són considerades de gran perill pel seu efecte tòxic potencial per als éssers vius.
Per a la comunitat científica, l'acusada toxicitat de les dioxines és un fet indiscutible,
particularment en relació amb els éssers humans. El 1997, l'Agència Internacional per a la
Investigació del Càncer (IARC), va classificar les dioxines com a potents carcinògens tipus I.
Més de 1200 científics, professionals de la salut i del medi ambient i de l'ensenyament, de
diverses institucions europees, de la Unió Europea i de l'Organització de les Nacions Unides
s'han pronunciat per remarcar els efectes nocius de les incineradores sobre el medi ambient
i sobre la mortalitat i morbiditat poblacional, pressionant els governs i exigint el compliment
dels compromisos signats al Conveni d'Estocolm.

7. RECOLLIDA SELECTIVA
Hi ha una llei que estableix que tots els municipis de més de 5.000 habitants han de fer la
recollida selectiva. Tracta de separar els residus orgànics de la resta de residus sòlids urbans,
i establir un sistema de deixalleria per aquests. Assegurant el destí de residus recollits i el seu
reciclatge.
Aquesta llei persegueix l'objectiu de protegir la salut de les persones i preservar el medi
ambient. A més, permet l’estalvi de recursos escassos i part de l'energia necessària per a la
fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges.
La gestió de residus de cada municipi decideix quin model de recollida que s’estableix, però el
més conegut per la recollida de sòlids urbans són els contenidors de diferents colors que podem
trobar als carrers. Un altre model que actualment s’està aplicant i s’està posant molt de moda és
el porta a porta. Aquest model de recollida selectiva consisteix en lliurar els residus al servei
municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada
fracció. És un model que ha estat molt criticat pels ciutadans sobretot en les grans ciutats com
Barcelona.

9
 8. PLANTES DE RECICLATGE

8.1 Què és i com funciona?

Una planta de reciclatge és una instal·lació on es processen diferents classes de materials

per poder-los reutilitzar. Depenent de la demanda i la capacitat de la planta, es manipularan
els materials o uns altres.
Les plantes de reciclatge estan dissenyades perquè la separació dels residus que els arriben
sigui ràpida i eficaç.

El funcionament de la planta de reciclatge

comença per la deposició dels envasos
als diferents contenidors que estan a
disposició dels ciutadans: contenidor
groc, contenidor verd, contenidor blau,
contenidor marró i contenidor gris.
Aquests residus es recullen i es
transporten a les plantes de reciclatge, on
es classifiquen mitjançant una cinta
transportadora.

Contenidors i què va cadascún

8.3 Com es classifiquen els residus?

Les escombraries es divideixen en diversos grups per prendre camí cap a les respectives
plantes de reciclatge. Les fraccions en què se separen són plàstics (PET, com el de les
ampolles d'aigua; polietilè d'alta densitat PEAD i de baixa densitat PEBD. I la resta de plàstics
com envasos tipus bric, metalls (alumini i acer), paper i cartró i vidre. Un cop classificats, els
residus són transportats a vuit empreses recuperadores per tractar específicament cadascun.

8.4 Com es tracten?

- Alumini: L’alumini el tenim present en llaunes de conserves o de refrescs. És un

material que es recicla al 100% i de forma il·limitada. A les plantes de transformació,
aquests residus acaben convertits en grans bobines d'alumini, llestes per convertir-se
en llaunes noves on s'envasaran, una vegada més, aliments i begudes.
- Paper i cartró: Els materials que tenen com a destinació el contenidor blau no
necessiten classificació prèvia i es dirigeixen directament a les plantes de reciclatge i
les empreses recuperadores. Amb el paper reciclat es fan molts productes, nous com
oueres, paper higiènic o diaris. Vuit caixes de cereals, per exemple, poden acabar
transformades en un llibre, mentre que de sis bric de llet reciclats en pot sortir una
caixa de sabates.

10
 - Vidre: Els residus dipositats al contenidor verd passen a la planta de tractament, on
primer s'eliminen tots els materials que no haurien d'arribar al contenidor o que no es
poden reciclar. Els vidres trencats, la porcellana o les bombetes, per exemple, no
s'haurien de fer fora a l'iglú, sinó al contenidor de restes (el verd general, en la majoria
dels casos). També s'eliminen els taps i restes de plàstic i de metall. Després
d'aquesta fase, el vidre net d'impureses es tritura i se separa per colors. D'aquest
procés se n'obté el calci, que és la matèria primera amb què s'elabora el vidre. Aquest
material es transporta llavors a les fàbriques d'envasos, on es fon a altes temperatures
i es modela per donar lloc a una ampolla o bot nous. En el procés el vidre conserva la
qualitat i les propietats d'origen.
- Plàstics: Després de ser separats a la planta de tractament, cadascun dels diferents
tipus de plàstic es fon per obtenir nova matèria primera. Amb aquest material es
modelen nous envasos. Encara que es poden tractar i reutilitzar en molts casos,
aquests materials suposen un problema greu per al medi ambient, tant per la seva
abundància en tot tipus d'articles com per la seva degradació lenta, per la qual cosa
és convenient emprar-lo amb responsabilitat, reutilitzar-lo sempre que es pugui i
dipositar-lo al contenidor groc quan hagi conclòs la seva vida útil. La Unió Europea ha
elaborat una estratègia per fer front a aquests residus i pretén que a l'any 2030 tots
els productes de plàstic siguin reciclables o reutilitzables. Amb el plàstic reciclat es
fabriquen canonades, fibres tèxtils i peces industrials, entre d'altres materials.

9. LLEIS I DADES A ESPANYA

9.1 Lleis

La llei que regula la gestió dels residus a Espanya actualment és la llei 22/2011, del 28 de
juliol, de residus i sòls contaminats.

- Aquesta llei obliga als ajuntaments a recollir de forma separada diversos residus en
els pròxims anys com poden ser els olis de cuina utilitzats, bio residus, tèxtils, piles,
electrodomèstics i mobles, entre altres.

- Els criteris pels quals es basa aquesta llei a l’hora de separar aquests residus són
segons les seves característiques i orígens, es classifiquen en tres grans grups:
RSU (Residus Sòlids Urbans), RME (Residus de Maneig Especial) i RP (Residus
Perillosos).

9.2 El NIMA:

El NIMA (Número d'Identificació del Medi Ambient), també anomenat com codi de centre, és
un número que identifica inequívocament cada activitat productora o de gestió de residus
(activitats de tractament de residus autoritzades; transportistes, negociants i agents de
residus).

11
És necessari per a la tramitació electrònica dels documents de trasllat de residus: notificació
prèvia de trasllat de residus i document d'identificació de residus (exclusivament quan el
trasllat del residu està subjecte al tràmit de notificació prèvia).

9.3 DADES

Espanya va generar el 2018 un total de 22,2 milions de tones de residus urbans, dels quals
el 53,4% (11,8 milions de tones) van tenir com a destinació final l'abocador. El Consell de
Ministres ha aprovat el 18 de maig passat el text de la futura Llei de Residus i Sòls
Contaminats, que preveu la creació de dos nous impostos verds: un sobre els envasos de
plàstic d'un sol ús i un altre que grava el dipòsit de els residus als abocadors i també la
incineració. El gran objectiu d'aquesta norma no és altre que aconseguir que Espanya redueixi
un 15% la generació de residus el 2030 respecte als nivells del 2010 i augmenti el reciclatge
de les deixalles municipals fins al 60%.

10. LA IMPORTÀNCIA DE REDUIR

les tres “R”

Després d'haver fet la recerca sobre el destí dels

nostres residus i la cerca de dades a nivell
nacional i també internacional hem arribat a la
conclusió de que el canvi més

important que cal fer per trobar solució a aquest

problema d’actualitat és la reducció de residus
que generem cadascun de nosaltres.
Independentment de tots els mètodes que es
trobin i es millorin en la gestió de residus el
nombre de residus ha de disminuir. Hem d'implementar aquest canvi de mentalitat des de
l’origen, cal canviar els nostres hàbits, cal que les grans companyies canviïn la seva manera
de producció, cal un esforç conjunt que només es farà possible si ens hi posem tots.
En la nostra part experimental desenvoluparem què podem fer per posar en marxa aquest
pla.

12
 11. BIBLIOGRAFIA

Stop basura-¿Dónde acaba nuestra basura? https://stopbasura.com/2015/12/10/donde-

acaba-basura/amp/ [22 novembre 2022]

Sites google-Què són els residus? https://sites.google.com/a/xtec.cat/residus/que-son-els-

residus [22 de novembre 2022]

Ecoembes.com-Que tirar en cada contenidor

https://www.ecoembes.com/es/reduce-reutiliza-y-recicla/que-tirar-en-cada-contenedor [22 de
noviembre 2022]

Ecologiaverde.com-Lixiviados: definición, ejemplos y tratamiento

https://www.ecologiaverde.com/lixiviados-definicion-ejemplos-y-tratamiento-2713.html [25 de
noviembre 2022]

Cuerpomente.com-¿Cómo afectan los vertederos de basura a tu salud?

https://www.cuerpomente.com/ecologia/como-afectan-vertederos-a-tu-salud_5941 [25 de
noviembre 2022]

Cogersa.es-Planta de Valorización
https://www.cogersa.es/metaspace/portal/14498/49613-planta-de-valorizacion-energetica-
(incineradora)?pms=1,20316,48911003,view,normal,0#:~:text=Planta%20de%20Valorizaci
%C3%B3n%20Energ%C3%A9tica%20de%20Residuos%20(Incineradora)&text=El%20calor
%20generado%20en%20este,su%20peso%2C%20un%2075%25. [28 de novembre 2022]

Voices Of Youth-Sabes dónde va toda la basura que desechas

https://www.voicesofyouth.org/es/blog/sabes-donde-va-toda-la-basura-que-desechas [28 de
noviembre 2022]

MARCEL COSTA, MARC FERRER, M. DOLORS BONAFEU, MONTSE ESTRADA I

EULÀLIA ROGER. Ciències de la terra. Castell nou, primera edició. [29 NOV 2022]

Elagoradiario-Incineradoras¿un mal menor para acabar con los vertederos?

https://www.elagoradiario.com/desarrollo-sostenible/economia-circular/quemar-residuos-
mal-menor-vertederos/ [1 desembre 2022]

13