Professional Documents
Culture Documents
Índex
1. INTRODUCCIÓ 3
2. QUE SÓN ELS RESIDUS? 3
3. TIPUS DE RESIDUS 3
4. RESIDUS SÒLIDS URBANS 4
5. ABOCADORS 4
6. INCINERADORES 8
7. RECOLLIDA SELECTIVA 9
8. PLANTES DE RECICLATGE 10
9. LLEIS I DADES A ESPANYA 11
10. LA IMPORTÀNCIA DE REDUIR 12
11. BIBLIOGRAFIA 13
2
1. INTRODUCCIÓ
Segur que molts de vosaltres algun cop a la vostra vida us heu plantejat on van tots els residus
que generem cada dia, l’ampolla de llet que llencem als matins, la pell de plàtan de l’esmorzar,
el bric de suc del berenar… Hi ha dues opcions possibles:
● Pot ser que a casa tinguis diferents escombraries, una pel vidre, un altre per al cartró,
i la resta. Sí és així sabem que tots aquests residus van a parar a No se encuentran
entradas de índice.ústries de reciclatge on com a mínim pel que nosaltres pensem a
la majoria, els hi donen una segona vida a tots aquests envasos, papers, plàstics i
d'altres.
En el nostre projecte volem resoldre tots aquests dubtes, volem ser conscients del què passa
amb tot allò que llencem, de quin impacte té en el medi ambient i com podem millorar.
Entenem per residu qualsevol material que es genera com a conseqüència no desitjada de
l'activitat humana, el generador de la qual se n'ha desprès o té la intenció de desprendre-se'n.
Tot element, objecte o substància que a conseqüència dels processos de consum i
desenvolupament de les activitats humanes, és rebutjat i abandonat. Malgrat això cal distingir
el concepte de residu del de rebuig, ja que aquests són aquells residus o fraccions de residu
dels quals no podem treure cap profit.
3. TIPUS DE RESIDUS
Residus municipals o urbans: Són aquells generats en domicilis, centres comercia un ls,
aeroports, restaurants, hospitals, centres educatius, centres culturals, etc.
3
de degradar-se ràpidament, transformant-se en una altra tipus matèria orgànica.
Residus sanitaris: Són tots els residus, generats en centres sanitaris, qualsevol objecte
com:benes, xeringues, llençols, etc.
Residus radioactius: És tot material o producte de deixalla que contenen restes de
radioactivitat i per al qual no està previst cap ús. S’utilitzen en centrals nuclears,en l’armament
militar… S'inclouen els líquids i gasos residuals contaminats.
Residus agrícoles ramaders: Són els residus generats en les explotacions de per
l'agricultura i la ramaderia.
Hi ha molts tipus de residus, però, nosaltres ens centrarem en els residus sòlids urbans.
● Residus urbans voluminosos: Són residus que, per la seva grandària, no poden ser
evacuats pels mitjans convencionals. Representen I'1,1 % del total i són, per exemple,
els mobles vells, els matalassos, alguns electrodomèstics, etc.
● Residus urbans especials: Són residus que en la seva composició tenen alguna
substância tòxica o perillosa i que s'han d'evacuar per separat. Es el cas de les
piles,els medicaments, els olis, les pintures, els dissolvents, els aerosols, etc., que
representen el 0,3 % del total de residus municipals.
5. ABOCADORS
En el món cada cop es generen més residus i aquesta és una realitat. Al 2016 es van generar
uns 2.010 milions de tones i es calcula que aquesta xifra augmentarà fins a un 70% fins 3.400
milions de tones al 2050.
4
Al dia s’ha calculat que a Espanya cada persona genera 1,5 kg de residus diaris. Aquesta
xifra ens indica que cada dia en total es generen tones i tones de residus que s’han d’eliminar
el més ràpid possible per no acumular-les a les zones urbanes. És veritat que molts del
residus que generem acaben a plantes de reciclatge on els donen una nova vida, però s’ha
calculat que desgraciadament, un 40% dels residus mundials acaben a un abocador. Amb
això podríem plantejar-nos moltes coses, fins quin punt els abocadors són infinits? Són
realment una solució? Quin impacte tenen?
comparació del temany de residus generats en un sol any amb monuments importants
Els abocadors és un lloc preparat per dipositar escombraries, residus i enderrocs. Aquests
espais han estat prèviament treballant excavadores per donar-li una geometria adequada i
altres màquines per recubrir-los d’un revestiment impermeable artificial per evitar la
contaminació del sòl.
● CONTROLATS: Els abocadors controlats són aquells que han estat prêviament
preparats per a realitzar la seva funció sense produir impactes. Això implica una
impermeabilització total del sòl, canonades encarregades de tRansportar el biogàs
5
produït per la descomposició dels residus que a més pot ser utilitzar per produir
energia, i per últim un sistema de canalització dels lixiviados. Aquests últims són
líquids molt contaminant que es generen durant el procés de descomposició de la
matèria.
● IL·LEGALS: aquests abocadors es troben al voltant del món, sobretot en països
pobres on no hi ha un control i una gestió correcta dels residus. Es caracteritzen per
no tenir cap tipus de control ni seguretat i per tant ser focus de contaminació i malalties.
Quan escolteu la paraula abocador segur que no us ve cap imatge ni aspecte positiu al cap,
però malgrat això no som conscients de totes les conseqüències que aquests provoquen en
el medi ambient però també cal conèixer les seves conseqüències en l’àmbit social i
econòmic.
1. Els abocadors són un dels principals causants del canvi climàtic.
Aquesta és una de les principals conseqüències. Això és degut en gran part a l’emissió
de biogàs a l’atmosfera. Aquest biogàs està compost per gas metà i diòxid de carboni,
dos dels gasos causant de la pujada de la temperatura global i del canvi climàtic.
Segons l’informe ISWA, si no prenem mesures al respecte i seguim amb la situació
actual, els abocadors representen el 10% de les emissions d’efecte hivernacle al 2025.
A espanya tenint en compte que hi ha 200 abocadors legals, es produeixen 145.000
tonelades a l’any, a aquesta xifra haurem de sumar-i el dels abocadors il·legals.
Alguns d'aquests abocadors compten amb mètodes de desgasificació, cosa que és
una millora respecte als abocadors convencionals però, tot i així, això té els seus
handicaps: la desgasificació sol ser realitzada una vegada tancada la cel·la
corresponent de l'abocador, per la qual cosa el metà provinent dels components més
fàcilment biodegradables ja s'hauran emès a l'atmosfera abans de la desgasificació.
Als abocadors amb projectes de desgasificació horitzontal en què s'intenta captar el
metà durant l'operació de cada cel·la, els resultats són millors, però igualment només
aconsegueixen capturar una part del metà generat.
2. Poden produir-se explosions o incendis a l’interior dels abocadors
En algunes ocasions les emissions de metà poden provocar petit incendis a l’interior
dels abocadors. Les dioxines produïdes per aquestes combustions son danyines pel
medi ambient, a més, dels efectes nocius que poden provocar degut al dany que
puguin causar a les membranes impermeabilitzadores i les conseqüències que
comportin. A més de dioxines, s’alliberen substàncies de metalls pesants i òxid de
nitrogen, ambdues cancerígenes.
3. Poden contaminar sòls i aigües
Aquesta conseqüència s’ha millorat amb el recobriment amb membranes
impermeabilitzadores però quan aquestes es trenquen poden provocar la
contaminació de sòls i aigües subterrànies que si arriben fins als humans poden tenir
greus conseqüències.
4. Alteració de la fauna
Els abocadors tenen un gran impacte en la fauna, i en especial en la migració d’aus.
Alguns ocells s’alimenten en abocadors i això provoca que de vegades puguin ingerir
plàstics, petits fragments de metalls i altres residus que poden resultar mortals.
5. Desprestigi de l’entorn
Està clar que els abocadors presenten una greu alteració en el paisatge que a més no
és gens agradable. Per altra banda, el que a vegades no tenim en compte són els
6
olors. Està clar que l’acumulació de residus i la descomposició d’aquests no genera
uns olors agradables.
Aquests aspectes produeixen un desprestigi de la zona i en alguns casos també de
les poblacions més properes.
6. En ocasions provoca alguns accidents
1
Hi ha hagut diversos accidents en diferents abocadors arreu del món, majoritàriament
a l’Àfrica. Tots aquests accidents s’han endut la vida de persones o com a mínim han
provocat ferits. Alguns exemples són els següents:
- Accident a l’abocador de Reppi a Adis Abeba, capital d'Etiòpia. Es van registrar
35 morts.
https://www.larazon.es/internacional/el-derrumbe-de-una-montana-de-
basura-deja-al-menos-34-muertos-en-etiopia-MK14695786/
- Accident a Sri Lanka, on 145 vivendes van ser sepultades, causant la mort de
24 persones.
https://www.lavanguardia.com/internacional/20170415/421711679449/sri-
lanka-basura-vertedero.html
- Accident a l’abocador de Zaldibar a Biscaia. L’esfondrament de l’abocador va
provocar la sepultació i la mort de dos treballadors.
https://www.rtve.es/noticias/20210206/ano-del-derrumbe-del-vertedero-
zaldibar-claves/2073084.shtml
7
6. INCINERADORES
- A Espanya hi ha un total d'11 plantes d'aquest tipus, que el 2019 van tractar 2.504.443
tones de residus no reciclables i van produir 1.762.585 MWh d'energia, suficient per
abastir aproximadament mig milió habitatges. Aquesta xifra empal·lideix no obstant en
comparació amb Europa, on entre el 1995 i el 2019 s'ha duplicat la incineració de
residus municipals fins a arribar a les 60 milions de tones anuals, amb plantes que
proporcionen energia a 18 milions d'europeus i calor a 15 milions més.
- Les calderes d’aquestes plantes treballen a temperatures de més de 800 graus, per
tant, això provoca l’eliminació de compostos químics perillosos com dioxines i furans.
Per altra banda, hi ha una gran divulgació en contra d’aquesta dada, afirmant que és
una fal·làcia creada degut a les gran quantitas de diners que mouen les incineradores.
6.3 Conseqüències
8
- Segons un informe de l'organització ambiental ClientEarth, les incineradores europeus
van emetre aproximadament 95 milions de tones de CO2 el 2018, fet que suposa al
voltant del 2% de les emissions totals de la UE. Una petjada de carboni que ha
provocat que la Comissió Europea elimini la incineració del seu important projecte
sobre pautes d'inversió verda.
- Després de la incineració un 15-20% del pes del residus queda reduït a cendres.
Aquestes cendres són finalment dirigides a abocadors especialitzats. Per tant,
acabant generant residus.
- Les dioxines són uns compostos orgànics que es produeixen a la natura durant el
procés de combustió de la matèria orgànica.
Les incineradores són la principal font de dioxines a tot el planeta, segons membres
del Comitè Científic de la Direcció General de Salut de la Unió Europea.
7. RECOLLIDA SELECTIVA
Hi ha una llei que estableix que tots els municipis de més de 5.000 habitants han de fer la
recollida selectiva. Tracta de separar els residus orgànics de la resta de residus sòlids urbans,
i establir un sistema de deixalleria per aquests. Assegurant el destí de residus recollits i el seu
reciclatge.
Aquesta llei persegueix l'objectiu de protegir la salut de les persones i preservar el medi
ambient. A més, permet l’estalvi de recursos escassos i part de l'energia necessària per a la
fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges.
La gestió de residus de cada municipi decideix quin model de recollida que s’estableix, però el
més conegut per la recollida de sòlids urbans són els contenidors de diferents colors que podem
trobar als carrers. Un altre model que actualment s’està aplicant i s’està posant molt de moda és
el porta a porta. Aquest model de recollida selectiva consisteix en lliurar els residus al servei
municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada
fracció. És un model que ha estat molt criticat pels ciutadans sobretot en les grans ciutats com
Barcelona.
9
8. PLANTES DE RECICLATGE
Les escombraries es divideixen en diversos grups per prendre camí cap a les respectives
plantes de reciclatge. Les fraccions en què se separen són plàstics (PET, com el de les
ampolles d'aigua; polietilè d'alta densitat PEAD i de baixa densitat PEBD. I la resta de plàstics
com envasos tipus bric, metalls (alumini i acer), paper i cartró i vidre. Un cop classificats, els
residus són transportats a vuit empreses recuperadores per tractar específicament cadascun.
10
- Vidre: Els residus dipositats al contenidor verd passen a la planta de tractament, on
primer s'eliminen tots els materials que no haurien d'arribar al contenidor o que no es
poden reciclar. Els vidres trencats, la porcellana o les bombetes, per exemple, no
s'haurien de fer fora a l'iglú, sinó al contenidor de restes (el verd general, en la majoria
dels casos). També s'eliminen els taps i restes de plàstic i de metall. Després
d'aquesta fase, el vidre net d'impureses es tritura i se separa per colors. D'aquest
procés se n'obté el calci, que és la matèria primera amb què s'elabora el vidre. Aquest
material es transporta llavors a les fàbriques d'envasos, on es fon a altes temperatures
i es modela per donar lloc a una ampolla o bot nous. En el procés el vidre conserva la
qualitat i les propietats d'origen.
- Plàstics: Després de ser separats a la planta de tractament, cadascun dels diferents
tipus de plàstic es fon per obtenir nova matèria primera. Amb aquest material es
modelen nous envasos. Encara que es poden tractar i reutilitzar en molts casos,
aquests materials suposen un problema greu per al medi ambient, tant per la seva
abundància en tot tipus d'articles com per la seva degradació lenta, per la qual cosa
és convenient emprar-lo amb responsabilitat, reutilitzar-lo sempre que es pugui i
dipositar-lo al contenidor groc quan hagi conclòs la seva vida útil. La Unió Europea ha
elaborat una estratègia per fer front a aquests residus i pretén que a l'any 2030 tots
els productes de plàstic siguin reciclables o reutilitzables. Amb el plàstic reciclat es
fabriquen canonades, fibres tèxtils i peces industrials, entre d'altres materials.
9.1 Lleis
La llei que regula la gestió dels residus a Espanya actualment és la llei 22/2011, del 28 de
juliol, de residus i sòls contaminats.
- Aquesta llei obliga als ajuntaments a recollir de forma separada diversos residus en
els pròxims anys com poden ser els olis de cuina utilitzats, bio residus, tèxtils, piles,
electrodomèstics i mobles, entre altres.
- Els criteris pels quals es basa aquesta llei a l’hora de separar aquests residus són
segons les seves característiques i orígens, es classifiquen en tres grans grups:
RSU (Residus Sòlids Urbans), RME (Residus de Maneig Especial) i RP (Residus
Perillosos).
9.2 El NIMA:
El NIMA (Número d'Identificació del Medi Ambient), també anomenat com codi de centre, és
un número que identifica inequívocament cada activitat productora o de gestió de residus
(activitats de tractament de residus autoritzades; transportistes, negociants i agents de
residus).
11
És necessari per a la tramitació electrònica dels documents de trasllat de residus: notificació
prèvia de trasllat de residus i document d'identificació de residus (exclusivament quan el
trasllat del residu està subjecte al tràmit de notificació prèvia).
9.3 DADES
Espanya va generar el 2018 un total de 22,2 milions de tones de residus urbans, dels quals
el 53,4% (11,8 milions de tones) van tenir com a destinació final l'abocador. El Consell de
Ministres ha aprovat el 18 de maig passat el text de la futura Llei de Residus i Sòls
Contaminats, que preveu la creació de dos nous impostos verds: un sobre els envasos de
plàstic d'un sol ús i un altre que grava el dipòsit de els residus als abocadors i també la
incineració. El gran objectiu d'aquesta norma no és altre que aconseguir que Espanya redueixi
un 15% la generació de residus el 2030 respecte als nivells del 2010 i augmenti el reciclatge
de les deixalles municipals fins al 60%.
12
11. BIBLIOGRAFIA
Cogersa.es-Planta de Valorización
https://www.cogersa.es/metaspace/portal/14498/49613-planta-de-valorizacion-energetica-
(incineradora)?pms=1,20316,48911003,view,normal,0#:~:text=Planta%20de%20Valorizaci
%C3%B3n%20Energ%C3%A9tica%20de%20Residuos%20(Incineradora)&text=El%20calor
%20generado%20en%20este,su%20peso%2C%20un%2075%25. [28 de novembre 2022]
13