2.4.1.- Sistemes biològics aerobis.

 Després del tractament primari, queda a l’aigua la

matèria orgànica dissolta i col·loïdal, així com la part
no sedimentada de partícules sòlides.
 La matèria orgànica s’elimina mitjançant un procés
biològic que constitueix el tractament secundari.
 Les aigües residuals han d’estar exemptes de tòxics i
disposar dels nutrients necessaris per tractar-se de
forma satisfactòria mitjançant un tractament biològic.
 Durant el procés, té lloc a més una reducció important
dels organismes patògens existents de les aigües
residuals d’origen fecal.
2.4.2.- Processos d’oxidació
biològica
 En el procés biològic aerobi, un grup de
microorganismes actua, en presència d’oxigen dissolt
en l’aigua, sobre la matèria dissolta col·loïdal o en
suspensió, i la transforma en:
 Aigua.
 Diòxid de carbono.
 Nou material cel·lular fàcilment separable mitjançant
sedimentació.
2.4.2.- Processos d’oxidació
biològica
 En el reactor biològic, té lloc una reacció de biosíntesi
per incorporació orgànica i els nutrients a la massa
microbiana, mentre una part de l’aliment es fa servir
com a font d’energia.
 De fet, passen de manera simultània tres processos:
 L’oxidació bioquímica mitjançant el qual els
microorganismes degraden la matèria orgànica.
2.4.2.- Processos d’oxidació
biològica
 La biosíntesi.
 Per el que es formen nous microorganismes.

 Autooxidació (respiració endògena), mitjançant la qual

obtenen l’energia necessària per les seves funcions i
transforma la matèria orgànica assimilada i l’acumulada
en forma de substàncies de reserva.
2.4.2.- Processos d’oxidació
biològica
 El balanç global de l’oxidació biològica es tradueix en
el creixement de la massa cel·lular.
 La població de microorganismes s’ha de mantenir a
una determinada concentració per ser eficaç.
 Aquesta concentració es mesura com sòlids en suspensió
en el licor de mescla (SSLM), i amb la mateixa es
distingeixen els processos de baixa i d’alta càrrega.
2.4.3.- Processos de nitrificació-
desnitrificació.
 Per la consecució d’eliminació del nitrogen en les
aigües residuals, es recorre a diferents processos.
 En la nitrificació, el nitrogen orgànic i amoniacal
s’oxiden, i es transformen primer en nitrit i, en segona
etapa, en nitrat
 Les reaccions les porta a cap grup de bacteris molt
especialitzats, diferents a les que degraden la matèria
orgànica.
 Són de reproducció més lenta i sensibles als canvis de les
condicions ambientals.
2.4.3.- Processos de nitrificació-
desnitrificació.
 La reacció que té lloc en la primera etapa és una
oxidació dels ions amoni a nitrit:

 La reacció es catalitzada principalment per bacteris del

gènere Nitrosomones. En la segona etapa, el nitrit es
oxidat a nitrat:
2.4.3.- Processos de nitrificació-
desnitrificació.
 El gènere Nitrobacter és el responsable d’aquesta
segona reacció.
 El conjunt de la dos reaccions és altament consumidor
d’oxigen.
 Requereix 4,57 mg O2/mg en forma de NH3 i redueix
l'alcalinitat en 7,1 mg CaCO3/mg de N en forma de
NH3.
 El nivell d’oxigen en el reactor ha de ser superior als 2
mg/l perquè es produeix l’oxidació.
2.4.3.- Processos de nitrificació-
desnitrificació.
 En la desnitrificació, els nitrats es transformen en nitrogen
atmosfèric per l’acció d’un grup de bacteris denominats
desnitrificants, com poden ser les Pseudomones.
 El procés solament pot procedir baix condicions anòxiques,
amb nivell d’oxigen lliure en el medi inferior als 0,2 mg/l. En
aquesta situació l’oxigen dels nitrats és la font d’oxigen que
necessiten els microorganismes per portar a cap les funcions
vitals.
 Hi ha dos tipus bàsics de tractament biològics aerobis:
 Els processos de cultius en suspensió.
 Els processos de cultius en biopel·lícula.
2.4.4.- Processos de cultius en
suspensió.
 Els microorganismes es mantenen en suspensió agitada en
un reactor biològic o cisterna d’aeració, a on està en
contacte amb l’oxigen de l’aire.
 L’aireació i l’agitació s’aconsegueixen per mitjà de diferents
mecanismes com són els airejadors superficials i el
bombolleig d’aire mitjançant difusors situats en el fons de
la cisterna, entre altres.
 L’agitació manté:
 L'homogeneïtzació.
 Evita la sedimentació en la cisterna.
 Permet que l’oxigen arribi a tots els microorganismes.
 Tingui lloc el procés d’oxidació biològica.
2.4.4.1.- Procés de fangs activats.
 En el sistema de fangs actius, la sortida del decantador
primari o del pretractament si no existeix primari,
passa al tanc de reacció a on té lloc l’oxidació biològica
del substrat i el creixement dels microorganismes.
 Part dels microorganismes moren.
 La sortida del reactor passa al decantador secundari a
on els sòlids es concentren i s’extreuen pel fons.
 Al mateix temps, surt el efluent depurat.
 Part dels fangs extrets es recircula per mantenir la
concentració desitjada de biomassa en el reactor.
2.4.4.1.- Procés de fangs activats.
 Aquest sistema, en la seva modalitat més senzill,
s’anomena fangs actius de mescla completa.
 Els denominats fangs actius consisteix principalment en:
 Una mescla de matèria sòlida.
 Bactèries heteròtrofes.
 Alguns protozous.
 El fang biològic es forma per un mecanisme complex en el
que floculen els microorganismes i els sòlids en suspensió
que no s’han separat anteriorment.
 El fang també capta les partícules col·loïdals de la suspensió.
2.4.4.1.1.- Aportació d’oxigen.
 Per portar a cap l’oxidació, es requereix dissoldre
l’oxigen de mescla compost per aigua en tractament i el
sistema microbiològic.
 Normalment, l’oxigen s’aporta en la seva mescla
atmosfèrica amb nitrogen.
 De manera excepcional, s’han utilitzat solament
sistemes amb oxigen.
2.4.4.1.1.- Aportació d’oxigen.
 L’aire subministrat a l’equip pel creixement dels
microorganismes, es pot fer de dues maneres:
 Airejadors superficials:
 Mitjançant turbines que giren parcialment submergides en el
líquid.
 Difusors situats al fons del tanc-reactor, alimentat per
bufadors que subministren l’aire a una pressió suficient
per contrarestar les pèrdues de càrrega i la càrrega
hidràulica de l’altura del reactor.
 Aplicació de turbines, a on se injecta l’aire mitjançant
rotor.
2.4.4.1.1.- Aportació d’oxigen.
 En la càmera aeròbia, la quantitat d’oxigen dissolt en
l’aigua del reactor ha de ser suficient per cobrir els
diferents processos d’oxidació biològica, havent d’estar
en una concentració mai inferior a 2 mg/l.
2.4.4.2.- Variants del procés de
fangs actius.
 Poden ser:
 Flux pistó.
 Contacte-estabilització.
 Alimentació escalonada.
 Aireació prolongada.
 Canal d’oxidació/carrusel.
 Reactor discontinu seqüencial.
Flux pistó.
 És la tecnologia més antiga, de configuració lineal,
sovint compartimentada.
 El substrat rep tota la càrrega a l’entrada i es va
degradant a mesura que avança pel reactor.
 L’aportació d’oxigen variarà al llarg del reactor.
Contacte-estabilització.
 Es treballa en dos tancs separats.
 En el primer, el substrat es absorbit pel fang.
 Després de decantar el fang, s’estabilitza per oxidació en
el segon tanc abans de recircular-lo al primer tanc.
 El volum de tanc d’estabilització és unes sis vegades
superior al de contacte.
 En conjunt requereix un volum de reacció inferior al
d’un sistema convencional de fangs actius.
Contacte-estabilització.
 El consum d’oxigen és un 30-40% inferior al del tanc de
pistó.
Alimentació escalonada.
 L’alimentació escalonada és una variant de la
configuració de flux pistó en la qual substitueix la
necessitat de tenir que variar l’aportació d’oxigen al
llarg del reactor.
Aireació prolongada.
 L’aireació prolongada (o aireació estesa) utilitza les
mateixes configuracions que la mescla completa o el
flux pistó, però reté l’aigua en un tanc d’aireació durant
18-36h.
 El procés opera a altes edats cel·lulars o baixes
relacions F/M (càrrega màssica per unitat de massa).
 En aquestes condicions:
 Sol faltar substrat per alimentar a tots els
microorganismes presents.
 La biomassa es veu obligada a utilitzar les seves pròpies
reserves cel·lulars per mantenir les funcions vitals.
Aireació prolongada.
 El resultat és un efluent amb baixa concentració de
matèria orgànica residual i una baixa producció de
fangs.
 Tendeix a formar flòculs lleugers i fràgils que
dificulten la seva sedimentació posterior.
 En general, no disposen de decantació primària.
 El requeriment d’oxigen és relativament elevat.
Aireació prolongada.
Canal d’oxidació/carrusel.
 El canal d’oxidació/carrusel és una forma d’aeració prolongada
en la qual es prescindeix de la decantació primària.
 L’alimentació d’aigua residual passa directament des de el
pretractament al reactor d’aireació i el licor de mescla passa
d’aquí al decantador secundari.
 Al ser el reactor de volum molt major, el procés té major
flexibilitat a les variacions de càrrega.
 Dins la canal pot haver:
 Zones més oxigenades, a prop dels airejadors, amb nitrificació.
 Zones poc oxigenades o anòxiques, lluny dels airejadors, amb
desnitrificació, que permet eliminar matèria orgànica i nitrogen.
Reactor discontinu seqüencial.
 El reactor discontinu (SBR, de les seves sigles en anglès, Sequential
Batch Reactors) és un procés de fangs actius dissenyats per operar
cíclicament, baix condicions d’estat no estacionari.
 Passos:
 L’aigua residual que entra al reactor en l’etapa d' omplerta es mescla
amb el fang biològic, sent el romanent de la última etapa del cicle
anterior.
 En la segona etapa, té lloc les reaccions d’oxidació biològica amb ajuda
de l’aireació.
 Llavors es deixa que es sedimentin el fangs i a continuació es descarrega
l’aigua decantada.
 Fins que no arribi la següent omplerta hi ha un període de inactivitat,
durant el qual periòdicament es pot descarregar l’excés de fangs
originats.
 Totes les operacions tenen lloc en el mateix reactor seqüencialment.
Reactor discontinu seqüencial.
 Les principals diferències entre el SBR i el sistema de
fangs activats convencional es que :
 Fangs activats funciona un flux continu de l’aigua al llarg
d’un espai en equips diferents.
 SBR es realitza les diferents funcions d’igualació,
d’aireació i de sedimentació en el mateix tanc, en una
seqüència temporal.
Reactor discontinu seqüencial.
Reactor discontinu seqüencial.
 El sistema SBR es de funcionament més flexible que el
sistema convencional perquè es pot adaptar més
fàcilment a diferents cabals d’afluent.
 Aquesta flexibilitat fa que pugui tractar tan aigües
residuals municipals com industrials.
 Pel seu disseny compacte, requereix una superfície
mínima de implantació, però té límits de dimensió.
 Per cabals d’aigua residual importants, s’ha de passar a
dos o més reactors.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
 Combinen el reactor biològic de fangs actius amb el ús
de membranes de microfiltració o ultrafiltració.
 Són compactes i eficaces en el tractament d’aigües
residuals urbanes, i produeixen una aigua depurada
d’alta qualitat.
 Comparat amb el sistema convencional, permet operar
a altes concentracions del licors de mescla de sòlids en
suspensió, i així es redueix el volum de reactor
necessari per un mateix cabal d’afluent.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
 Existeixen dos configuracions possible.
 Una presenta les membranes submergides en el propi
reactor.
 En l’altra, les membranes estan situades en un recipient
extern, amb un bombeig intermedi per la circulació del
licor de mescla.
 Mantenir la major capacitat possible de filtració és el
repte operacional més important en la tecnologia dels
MBR.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
 Durant l’operació, la taxa de filtració disminueix amb el
temps degut a l’acumulació de sòlids sobre la membrana,
el que redueix la seva capacitat de filtració.
 A més de l’aire aportat mitjançant difusors de bombolla,
per l’oxidació biològica es pot injectar aire destinat a limitar
el rebliment de la superfície de la membrana.
 La societat de la membrana es pot reduir combinant la
injecció d’aire amb pulsacions amb aigua filtrada, en sentit
invers al d’operació, amb relaxacions periòdiques de la
membrana, i la seva regeneració mitjançant neteges
químiques.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
 S’utilitzen tres tipus principals dels mòduls de filtració
en el tractament d’aigües residuals:
 Membrana de fulla plana.
 Membranes tubulars.
 Membranes de fibra buida.
 Degut a l'embrutiment permanent de la membrana,
principalment degut a material col·loïdal i substàncies
polimèriques extracel·lulars, els fluxos han de ser
baixos.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
 Dels dos sistemes, el cost operatiu és superior quan el
sistema de membranes és extern i requereix un
bombeig addicional.
2.4.5.- Bioreactors de membrana
(MBR)
2.4.6.- Processos de cultius en
biopel·lícula.
 Els processos que mantenne els microorganismes en
biopel·lícula fixa, com és el cas dels llits microbians, o
bé movent-se, com en el cas dels biofiltres rotatius.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
 El tractament d’aigües residuals urbans en llits
bacterians és una de les tecnologies més antigues en
ús.
 També es denomina biofiltre, filtre bacterià o filtre
percolador (del anglès, trickling filter).
 Consisteix en un llit fix en un medi porós, capaç de
retenir superficialment una capa de microorganismes,
que va empaquetat dins de un contenidor, sobre un
suport semiobert per deixar passar els fluïts circulants,
i dotat amb un sistema superior de distribució de
l’aigua residual que s’ha de tractar.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
 El material filtrant pot ser molt variat, incloent
materials com grava, escòries, turba i plàstics.
 S’ha de deixar lliure espai suficient per permetre la
circulació de l’aigua, de l’aire i del diòxid de carbono i
altres productes alliberats per l’acció dels
microorganismes que creixen sobre la seva superfície.
 Modernament se ha desenvolupat materials plàstics
dissenyats expressament, amb molt alta superfície
específica, de baix cost i llarga duració.
 Avantatge: permet diferents metros d’altura vers els
primers filtres de pedra limitats a 2 m.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
 Les aigües residuals flueixen fàcilment per gravetat i
alimenten l’extensa capa de biopel·lícula microbiana
que cobreix el material del llit.
 L’eliminació de contaminants de la corrent d’aigües
residuals implica:
 Absorció i adsorció dels compostos orgànics per la capa
microbiana de la biopel·lícula.
 Simultàniament amb la difusió de l’oxigen de l’aire
necessari per l’oxidació biològica de la matèria orgànica.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
 Les condicions aeròbiques s’aconsegueixen mitjançant
l’aire que flueix a través del llit, mitjançant bufadors,
circulant en contracorrent amb l’aigua. L’aire pot ser:
 Convecció natural de l’aire.
 Per flux d’aire forçat.
 Per recirculació d’una part de l’aigua drenada s’aconsegueix
millorar el procés.
 Com avantatges aportades, hi ha un més llarg contacte de
l’aigua amb la biopel·lícula i es regula la càrrega de l’aigua
d’alimentació, particularment si pot arribar alguna substància
tòxica.
 El temps de contacte és directament proporcional a la
profunditat del llit i inversament proporcional a una funció de
la càrrega hidràulica.
2.4.6.1.- Llits bacterians.
 Amb el creixement dels microorganismes, la capa de
biopel·lícula es fa més gran fins desprendre's
parcialment en forma de fang.
 L’aigua que arrastra el fang s’envia a un decantador
secundari per la seva separació.
 Alguns materials filtrants, com la turba, requereix un
sistema forçat per arravatar el excel·lent microbià, com
pot ser un rentat a contracorrent.
2.4.6.2.- Filtre (o contactor
biològic) rotatiu (RBC)
 Els filtres rotatius (RBC, en anglès, rotating biological
contactor) estan dissenyats en forma modular per
satisfer les necessitats de petites poblacions.
 S’ha de sumar mòduls per la capacitat desitjada.
 El límit pràctic és que el seu cost creix linealment amb
la població equivalent.
 L’alta inversió en el mòdul es justifica per les mínimes
molèsties que produeix l’entorn.
2.4.6.2.- Filtre (o contactor
biològic) rotatiu (RBC)
 El filtre consisteix en un tambor replè de peces de plàstic o
una sèrie de discs de plàstic disposat al voltant d’un eix
horitzontal i es manté parcialment submergit en el
contenidor de l’aigua residual.
 Al girar lentament l’eix, la biopel·lícula queda
alternativament exposada al contacte amb l’aigua i
exposada a l’aire perquè els microorganismes disposin
alternativament oxigen d’aliment orgànic i d’oxigen
necessari per l’oxidació biològica.
 La velocitat de gir dels biodiscs tenen:
 Un límit superior que evita un excessiu arrossegament de la
biopel·lícula situada en la part perifèrica del sistema.
 Un límit inferior que permet fer que desprengui l’excés del
material acumulat en la biopel·lícula.
2.4.6.2.- Filtre (o contactor
biològic) rotatiu (RBC)
2.4.6.2.- Filtre (o contactor
biològic) rotatiu (RBC)
 L’aigua avança lentament pel contenidor, generalment
disposat en una sèrie de compartiments perquè el flux
s’apropi el màxim possible al flux pistó.
 El sistema es dissenya en base a la capacitat de tractament
de càrrega per unitat de superfície o per unitat de volum del
material plàstic.
 Característiques:
 La potència necessària per fer girar el sistema és molt baixa,
pel que comparativament el sistema consumeix poca energia
per cada m3 d’aigua tractada.
 Requereix un manteniment freqüent del motor i dels
coixinets.
2.4.6.- Decantador secundari.
 Després de l’oxidació biològic:
 S’ha de separar la massa sòlida de microorganismes, part
de la qual es tornarà al reactor biològic.
 Els excedents creats de fangs passaran al seu tractament
posterior.
2.4.6.- Decantador secundari.
2.4.6.- Decantador secundari.
 Es poden utilitzar decantadors:
 Circulars:
 Tenen un sistema d’escombrat de fangs radial.
 En el cas de decantadors circulars de certa mida (amb
diàmetre superior a 35 m), es pot optar per fer l’extracció dels
fangs per succió per evitar la seva resuspensió per l’acció de les
rasquetes en l’escombrat.
 Rectangulars:
 Permeten un implantació més compacte del sistema biològic.
2.4.6.- Decantador secundari.