ECOLOGIA; BLOC 3

QUÈ SÓN ELS ECOSISTEMES? Cap 12 (-12.4)

[...] Un ecosistema fa el mateix que els seus organismes. Hi ha un flux d’energia que entra al sòl i
es dissipa entre els organismes.
[...] Exemple entre relació vegetació i cicles aigua: En un bosc d’estats units hi ha taques de
baixa densitat vegetativa degudes a la desforestació de la zona ocupada per la conca hidrològica
per tal d’experimentar amb el petit ecosistema i la relació entre vegetació-aigua.
Es pot estudiar a diferents escales i es la part més pràctica, ja que s’estudien els recursos i
serveis oferts pels ecosistemes: regulació clima, aliments, ...
Què valen els serveis ecosistèmics? Volent anar a Mart, on no hi ha ni oxigen ni aliment, el preu
d’ kg d’O2 o d’aliments a Mart val entre 15 400 i 6000 $. Per tal de reduir el cost d’aquests
recursos s’estudia l’ús de cianobacteris per crear oxigen y sucre, ja que aquest van evolucionar a
partir d’una atmosfera reductora rica en nitrogen i òxid de carboni.
ARTHUR C. CLARKE – THE FOUNTAINS OF PARADISE

Matèria i energia____________________________________
MATÈRIA
Fins ara organismes es contaven com a nombre d’individus (abundància). Segons l'abundància
els organismes més importants son els Psocòpters (insectes de poca importància). Ara bé, si es
mira segons la seva biomassa els més importants son els dermàpters o “tisoretes”, ja que en ser
més grans tenen més importància en l’ecosistema ja que el consum és major.
La biomassa a la Terra es distribueix de manera que els arbres tenen la major proporció de
biomassa degut a la fusta, segonament serien els bacteris, tercerament els fongs, els quarts són
organismes de l’ordre Archaea, els cinquens els protists, els sisens els animals i finalment els
virus. En el cas dels animals primerament van els artròpodes, segonament els peixos,
tercerament els mol·luscos i els anèl·lids, els quarts els cnidarians i els animals domèstics, els
cinquens els humans, els sisens ...

ENERGIA
(I)
La principal font d’energia dels ecosistemes és l’energia del sol (però no es l’única, ja que hi ha
organismes que viuen sense llum). L’energia que ens arriba del sol té una gran varietat de
longituds d’ona, però els organismes fotosintètic només poden aprofitar la part visible o regió
fotosintèticament ? (PAR). Els reactors de llum absorbeixen la radiació i a mitjançant l’enzim
Rubisco és realitza el cicle de Calvin per a fixar el CO2. Recordar les següents equivalències:
· 1g de C hi ha 2.4g de MO (glucosa) <- analitzar la molècula de MO per recordar.
· 1g de MO seca desprèn una aproximació de 18 kJ.
[altres sistemes de captació d’energia, ja mencionat en fisonomia vegetal]
*Perquè a les plantes els cal l’aigua? Perquè com les cèl·lules son molt humides, en obrir els
estomes per captar el CO2 es perd H2O(g) i aquest fet no pot canviar-se, ja que és impossible (el
CO2 és més gran que l’H2O pel que per on passa el CO2 passa l’H2O.
Les persones utilitzen bona part de la producció primària de les plantes (fusta, aliment, sòl...). La
resta es destina a les altres espècies de la resta del planeta.

(II)
Els sistemes funcionen com sistemes oberts (l’energia no es recicla), l’energia es dissipa en
forma de calor, ja que no te la longitud d’ona adient per poder ser reciclada.
L’energia endosmòtica és l’energia que circula pels metabolismes, mentre l’energia estomàtica
és aquella que consumeix un mecanisme aliè a l’organisme.

(III)
Problema: Les plantes utilitzen aigua tant per fer la fotosíntesis com per fer la transpiració. La
de la fotosíntesis és energia endosmòtica mentre la transpiració és energia exosomàtica.

MODELS DE COMPARTIMENTS I FLUXOS

*classe de problemes
𝑉𝑖 ∗
El temps de residència és igual a 𝜏𝑖 = i es la quantitat de matèria entre el flux. Temps de
𝐹𝑖 ∗
residencia curts significa que es renova molt ràpidament. Aquest fet es molt important en
relació a la contaminació, ja que com major sigui aquest més ràpid es recuperar d’un impacte.
Només es aplicable quan el sistema està en equilibri.
La taxa de renovació és similar al temps d’equilibri.

Característiques i estructuració dels ecosistemes terrestres i_

aquàtics___________________________________________
FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUÀTICS
Per una banda, en els ecosistemes terrestres, l’energia arriba per dalt de l’ecosistema (sol), els
objectes cauen a terra per gravetat el que dificulta l’obtenció de nutrients que es troben al sòl,
per a aquest motiu les plantes disposen d’un sistema d’ascens de l’aigua del sòl (xilema) el qual
gasta energia i les fulles entre altres components cauen a terra en forma de matèria orgànica.
En la zona il·luminada pot haver fotosíntesi (entre 20 i 100 m) i la zona fosca (on hi ha el sòl) és
d’uns 10 m.
Per altra banda, en els ecosistemes aquàtics, la zona il·luminada és de 10 o 20 m, mentre la
zona fosca és molt major. Per aquest motiu els oceans són molt menys productius que els
ecosistemes terrestres.

Els sistemes terrestres tenen molta biomassa, pel que la seva productivitat és molt gran. Per
altra banda, els sistemes aquàtics tenen molta biodiversitat.

QUÈ MOU ELS ECOSISTEMES? Cap13 (-13.2)

Flux d’energia______________________________________
Com a producció primària l’energia solar entra mitjançant la fotosíntesis i aquesta alimenta a la
resta de l’ecosistema. Com a producció secundaria, un 10% de l’energia es utilitzada pels
herbívors mentre l’altra part és utilitzada pels descomponedors. Després, del 10% dels
herbívors, un 10% es aprofitada pels carnívors primaris. Finalment del 10% dels carnívors, un
10% és aprofitat pels carnívors secundaris. El 10% no es tal qual i representat l’eficiència tròfica.
Producció primària__________________________________
Per fer la fotosíntesis cal llum, la qual arriba per dalt pel que com més a dalt és un organismes
major serà la llum que rep. La intensitat de la llum disminueix exponencialment segons l’altura a
la que es troba.
𝑆𝑧 = 𝑆0 · 𝑒 𝜇𝑆·𝑧
L’índex foliar mesura la quantitat de fulles que han caigut. Com més fulles hi ha major serà en
nivell fotosintètic de la zona.
𝑆𝐿𝐴𝐼 = 𝑆0 · 𝑒 𝜇·𝐿𝐴𝐼

PPB és la producció primària bruta. Les plantes requereixen de carboni per a les parts de les
plantes no fotosintètiques (com les arrels) i per quan no hi ha llum.
PPN és el guany net de la qual se n’aprofiten els herbívors, encara que no completament.
P_p és la part d’energia que desapareix degut a una pertorbació com pot ser un incendi.
P_I és la pèrdua per rentat.
PNE és la producció neta de l’ecosistema.
R és la respiració.
𝑃𝑃𝑁 = 𝑃𝑃𝐵 − 𝑅𝑃
𝑃𝑁𝐸 =

Com es pot mesurar la producció primària? Ús del CO2 en mesurar el paràmetre en l’atmosfera,
ja que en aquesta hi ha molt oxigen. Per altra banda, mesurar l’O2 en el cas de les plantes
aquàtiques, ja que en l’aigua hi ha molt de carboni i l’oxigen és molt poc soluble en l’aigua.

OXID DE CARBONI (ecosistemes terrestres)

Ús d’aparells de radiació infraroja per mesurar la producció de CO2 d’una fulla. Però en voler
mesurar-ho per a un ecosistema s’aplica l’Eddy covariance, un procediment complex que
mesura, en l’eix vertical, la concentració de CO2 i de la velocitat de l’aire.

OXIGEN EN AIGUA

[…]

EFICÀCIA DELS PRODUCTORS PRIMÀRIS

De l‘energia solar (uns 340 W/m2) 100 W/m2 es reflectida per l‘atmosfera. Dels 240 W/m2, 70
W/m2 son absorvits per nuvols, pols, gasos atm… Dels 170 W/m2 que quede, 87 W/m2 no son
aprofitables. Dels 73 W/m2, 15 W/m2 es perden, 40.6 W/m2 van cap a … En resum, els
ecosistemes terrestres primàris únicament aprofiten un 2% de l‘energia.
*esquema balanç energetic d‘un bosc
Les plaques solars son molt més eficients que els organismes vius.

VARIACIÓ DE LA PRODUCCIÓ PRIMÀRIA

Una producció primària neta negativa és possible, ja que la PPN es una magnitud que no deriva
de cap procès. A la nit i en periodes de temps molt secs la PPN es negativa, però no es pot
mantenir en el temps ja que en aquest cas l‘ecosistema desapareixeria.
Producció nova i producció reciclada____________________
Producció secundària ________________________________
Una vegada tenim en l’ecosistema compostos de carboni rics en energia aquests s’utilitzen.
Una part de la producció primària no s’utilitza i l’altre es consumeix. De la consumida una part
esdevé femta i una altra es dedica a generar nous organismes de l’espècie del consumidor
secundari mentre una altra part es perd.
EFICIÈNCIA TROFICA: quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic que passa al seguent,
𝑃
normalment és inferior a 1. D’aquesta manera: 𝐸𝑇 = 𝑃 𝑖 i acostuma a ser de 0.1.
𝑖−1
La eficiencia d’assimilació depen del tipus o qualitat de l’aliment, en el cas dels carnivors
l’assimilació és el millor mentre pel consum de plantes és més complicat de digerir. Els pitjors
són els detritivors, ja que menjen MO morta, pel que han de menjar més.
L’eficiencia de producció depen de l’organisme. Els pitjors son els vertebrats endoterms, ja que
la majoria de MO que ingereixen la dediquen a mantenir la seva temperatura. La millor seria la
dels invertebrats.

MESURA DE LA PRODUCCIÓ SECUNDÀRIA (PS)

Es més complicat perque no son estatics sino que estan en moviment. De normal es mesura a
partir del creixement, la natalitat, l’increment de la biomassa i la mortalitat.
𝑃𝑆 = 𝑐𝑟𝑒𝑖𝑥𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 + 𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡
𝑃𝑆 = 𝑖𝑛𝑐𝑟𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑒𝑛 𝑙𝑎 𝑏𝑖𝑜𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 + 𝑝𝑒𝑟𝑑𝑢𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑜𝑟𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡

𝑑𝐻
DESCOMPOSICIÓ: segueix l’equció exponencial 𝑑𝑡 = 𝑘𝐻 esdevé una segons equació que
definiex el model 𝐻𝑡 = 𝐻0 · 𝑒 −𝑘𝑡 . Resumidament, ambdues equacions expliquen que com més
MO hi ha més MO es descomposa.
H_t és la quantitat de MO. t és temps. k és la taxa de decsomposició i està influenciada per la
composició de MO, clima, disponibilitat O2 i segons la població descomponedors.
· On no hi ha O2? Sota terra quan els materials són poc porosos (textura i estructura?) i quan els
poros estàn plens d’aigua i, per tant, no hi ha aire. També en els oceans hi ha absencia d’O2.
Mètode de la bossa de fullaraca: cada determinat temps vas recollint en bosses la MO i
s’observa que amb el temps la MO disminueix exponencialment.

Herbívors i detritívors________________________________
PRODUCCIÓ SECUNDÀRIA I DINÀMICA TRÒFICA DE L’ECOLOGIA
Al prinicpi es pensava que la major part de l’energia està destinada als herbivors, però aquest
fet no es cert, la major part de l’E se l’emporten els detritívors, ja que molts dels productors
primàris perden gran part de la seva energia generant MO morta. L’única excepció són les
comunitats de plancton pero hi ha molt avigurismes. Per altra banda, en la comunitat de rius
l’energia de la font primària es molt petita però hi ha una entrada externa de gran quantitat de
MO.

Com estem en una atmosfera oxidant, l’oxidació del carboni orgànic és inexorable i hi ha
diverses vies:
· Els productors primaris passen el C oxidant a C reduit.
· També es pot fer per les vies dels herbivors i els decomponedors. Ara bé, si aquests no ho
passen a carboni oxidat es donen els focs.

RESUM CAPÍTOL
· Dependencia respecte energia solar
· Autotrofs vs heterotrofs
· Via dels detitivors vs Via dels

Podem disminuri l’impacta amb el canvi…?

EXEMPLES
Anem a comprar peix, millor menjar sardines o tonyines? Les sardines perque les tonyines son
carnivores i en estar en un nivell tròfic superior tenen un aport energètic menor.
“ musclos o gambes? Els primers en general menjen tots els elements en suspensió i les gambes
també menjen plancton. Millor gambes.
I si menjem balenes? Son plantivores (majoria) pel que seria lleugerament millor a menjar
sardines i molt millor a tonyines.
De granja o salvatge (peix)? Depen si es carnivor caldrà alimentar-los amb carn mentre si es
herbivor o detritivor de granja s’evita absorció basura (musclos).

QUÈ MOUEN ELS ECOSISTEMES? Cap14

Fluxos de matèria_________ __________________________

El cicle hidrològic__________________________________ _
Intercanvis dels principals elements: N, P i S_______________
Diferències entre ecosistemes aquàtics i terrestres_ ________

ECOLOGIA GLOBAL cap15

La concentració de dioxid de carboni en el planeta Terra augementa i oscil·la degut al cicle de

vegetació de l’emisferi nord (molta fotosintesis = molta captura CO2).
Hi ha vida a Mart? Lovelock era inventor, quimic de formació, bioleg… Es va determinar que no
era possible, ja que l’atmosfera es reductora i per tant no hi ha suficient oxigen que permeti la
vida. L’atmosfera es un gran abocador de les activitats del planeta per que aquestes són
reflectides en elles.

Els principals cicles biogeoquímics a la Biosfera___ _________

CICLE DE L’ AIGUA
El cicle de l’aigua global compta amb un seguit de compartiments (oceans, aquifers profunds,
gel, atmosfera) i un conjunt de fluxos (evaporació, precipitació, escorrentia superficial,
infiltraccioó, escorrentia subterrania). <— Aigua com a recurs i com a mitjà de transport.

L’augment de temperatura degut a l’increment de dioxid de carboni en l’atmosfera causa un

augment de l’evaporació i la precipitació pel que, en termes generals, podria dir-se que aquest
fet causa una “acceleració” del cicle.

PLUJES intenses en augment. Aquest fet causa un augment en les inundacions en algunes de les
zones on les plujes són més intenses i en les localitats situades prop dels rius. En altres zones
causa un augment en les sequeres. Finalment es possible que els uracans i tifos siguin més
intensos

CICLE DEL CARBONI

El cicle del carboni, els principals fluxos són la fotosintesis i la fototranspiració a més dels
oceans. El problema ve amb les emissions humanes, les quals són parcialment alliberades a
l’atmosfera, ja que no són captades per ningú. Aquestes emissions tenen dos origens:
· Canvi dels usos del sòl: a disminuit lleugerament però es manté bastant estable.
· Fossil-fuels: principal font d’emissions, està en creixement exponencial amb els anys.
Historicament els principals causants són Europa i estatis units, però actualment és Xina i estats
units (en emissions totals), però en emissions per capita estats units i russia són els principals
emissors en l’actualitat.

Energy use by source:

Carbó i petroli esta estabilitzat, gas i renovables esta en augment, …

La presencia de CO2 en l’atmosfera no només augmenta la temperatura sinó que també esta en
equilibri amb l’aigua de manera que la seva presencia en l’atmosfera causa una disminució de
l’escala de pH de l’oceà causant que els crustacis i altres organismes amb closques calcàries
pateixin una dissolució de les seves closques. Algo bo del metà és que unicament dura una
decada en l’atmosfera encara que té una major capacitat d’absorció de radiació infraroja per
altra banda el CO2 pot estar-se en l’atmosfera durant segles. Aquests dos son els principals
causants del canvi climàtic.

METÀ: ha augmentat, les emissions de metà provenen de la producció de combustibles fossils

(producció gas natural i mines de carbó) i principalment de l’agricultura i els residus. També té
origen natural i la natura absorbeix metà.

CICLE CARBONATS-SILICATS: a escala geologica la reacció cominada neta de meteorització i

formació de carbonats resulta en l’absorció de dioxid de carboni, per altra banda la
metamorfosis emet dioxid de carboni. Ara bé, si la temperatura augmenta, augmenta la
meteorització pel que disminueix el CO2 atm i disminueix la temperatura, el que causa una
disminuicó de la meteorització que augmenta el CO2 atm i també la temperatura (procès
regulació).

CICLE DEL NITROGEN

Molt complicat. Compartiment principal de nitrogen és l’atmosfera (78% atm) i els fluxos
biologics son la fixació biologica de l’oceà i les plantes, però els humans també han aprés a fixar
nitrogen.

Si desaparegues la vida a la Terra, que passaria amb el Nitrogen atmosferic? Desapareixeria,

perque la fixació per llams es mantendria i encara ser un flux petit amb prou temps podria
eliminar el nitrogen convertint-lo en nitrogen oxidat que acabaria a l’oceà acidificant-lo (N acid
fort).

21/12/2023
De nitrogen hi ha moltes formes, moltes de les quals estan relacionades amb la contaminació
ambiental. El principal compartiment del N és l’atmosfera i els principalS fluxos es poden veure
en l’esquema de la ppt, la majoria són naturals exepte la fixació de nitrogen que també la poden
fer els humans (“ELS ÚNICS ORGANISMES QUE PODEN FIXAR N SÓN ELS BACTERIS” = F)
mitjançant màquines que fan el procès Haber-Bosch i que a partir de nitrogen, metà i aigua
s’obté amoniac liquid.

El CO2, NO2 i CH4 absorveix energia infraroja no en la mateixa mida, dependra de … El

forçament radioactiu, es mesura en W/m^2 i es la difernecia entre l’albedoi…(?). El balanç
d’energia del planeta no només depèn d’això sinó que també hi influeix l’albedo del planeta.
L’agricultura es la principal emisora antropica de nitrats. Aquest gas augmenta en concentració
com els altres gasos d’efecte hivernacle, la majoria portat degut a l’agricultra.

FOSFOR (P)
Pràcticament només hi ha una forma, l’ió fosfat. El principal compartiment del fosfor són les
roques i els sòls. A l’aigua no en hi ha gaire porque el forfor es insoluble. Els principals emissors
son naturals: meteorització.
Com augmenta la producció agricola, els fertilitzants augmenten. El més necessaria es el
nitrogen però no es un risc ja que es pot transformar i obtenir un recurs de baixa contaminació.
De postasi en hi ha molt pel que no cal preocupar-se. Ara bé, el fosfor es preocupant ja que pot
esdevenir un problema porque…

SOFRE (S)
Es el que te el cicle més alterat de tots. El sofre esta tant en el sòl com en els oceans. Ara bé, el
cicle està molt alterat degut al fet que s’extreuen moltes roques sulfatades i per la crema de
carbó. El gas SO_2 en entrar en contacte amb H2O esdevé SO_4^2- pel que té un temps de
residencia molt curt en l’atmofera sinó que en ploure passa a ser pluja àcida encara que
unicament serà un problema local, ja que cau just en el lloc on es emes.

Efectes pluja àcida: elimina elements del sol empobrint-lo o disminueix el pH de l’aigua de
manera que algunes formes de metall seràn solubles i, per tant, tornaràn l’aigua tòxica.

PLANETA MARGARIDES
Equació estableix balanç entre radiació …

SINTESI
Alteracions: eutrofització, pluja àcida, canvi global________ _
La hipòtesi Gaia________________ _____________________
Punt equilibri inestable no es punt equilibri sino bifurcació.

CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

MAPA: en cada continent hi ha una línia temporal que indica ...

La principal causa de la sisena extinció és l’extinció de la megafauna promoguda per l’espècie

humana, i en menor mesura el canvi climàtic. Encara saber les causes ja no s’extingeix la
megafauna perquè ja no en queda sinó que hi ha altres factors que es resumeixen en els motors
del canvi global (canvi climàtic, espècies invasores) i tot això s’origina amb la proposat de
l’Antropocè, ja que en l’actualitat l’espècie homo sapients sapients modifica els cicles
bioquímics de la terra.

CAUSES DE LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT:

SOBREEXPLOTACIÓ I DESTRUCCIÓ DE L’HÀBITAT.
Aquest mapa expressa els usos del sòl que no són naturals, el que causa pèrdua d’habitat, la
principal causa de la pèrdua de biodiversitat.
En l’espècie humana passa una cosa molt interessant... Segons l’índex HANPP, de les sigles
d’apropiació humana del territori per a producció primària indica que concretament en les
zones urbanes i altres zones on l’apropiació humana de la productivitat és major del 100% pel
que no només ens apropiem de la productivitat del nostre terreny sinó també d’altres llocs ja
que son incapaços de produir recursos i gestionar els seus propis residus. De manera que les
ciutats són considerades insostenibles.

CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC.

No només tracta de l’increment de la mitjana de la temperatura sinó de l’augment de
variabilitat del clima de manera que hi haurà períodes de sèquia i de pluviometria torrencial...
Com les espècies estan adaptades a unes certes condicions ambientals segons el nínxol
ecològic, les espècies adaptades a una zona ja no hi podran existir. Amb el canvi climàtic les
espècies patiran ... extinció local... ja que es torben molt al límit del nínxol ecològic.

ESPÈCIES INVASORES.
Escenaris molt interessants d’estudiar, ja que mai s’havia donat el cas. La variació d’espècies
invasores és una causa global de l’augment de connectivitat. La densitat espècies invasores es
major en les illes que en els continents contrari a la idea lògica de que com més connectat un
territori més espècies invasores tenen. Aquest fet és degut a que, a curt termini en les illes no hi
ha altres espècies que generin processos de competència pel que hi ha més nínxols ecològics
disponibles pel que les espècies invasores son més probables a tenir èxit en la invasió. A llarg
termini es dona que ...
Per a ser invasor s’ha de ser de fora, però no totes, cal que produeixin un dany ecològic i/o
social. Algunes plantes de jardineria son exòtiques però no invasores. Quan espècie foranies
arriba de fora pot o no establir-se.

Continentalitat (amplitud tèrmica), probabilitat d’invasió...

TEORIA ECOLOGICA RELLEVANT PER LA CONSERVACIÓ

TEORIA DE METAPOBLACIONS (fet)
La probabilitat d’extinció d’una població estructurada en metapoblacions es proporcional al
número de taques que hi ha

BIOGEOGRAFIA INSULAR
No classe, relació espècies-àrea. Major àrea, poblacions més grans, major diversitat.

RESERVES COM A EINA DE CONSERVACIÓ 3289

IUCN: unió internacional per la conservació de la natura, cataloga especies i espais naturals. A
Catalunya espais naturals estan protegits més en paper que en fets, la majoria no tenen pla de
gestió.

MESURES PROACTIVES
Es poden reintroduir especies que s’han extinguit en un passat proper o llunya, especies que
s’han extinguit mundialment.
Extinció recent: En el cas del linx, aquest s’esta recuperant recuperant primerament les espècies
de conills, ja que aquest es un depredador específic. El llop.
Extinció llunyana:
Espècies extingides globalment: el Tauro s’esta recuperant a partr del creuament de varietat
domestiques mitjanament assilvestrades.

Migració assistida, es basa en expandir rang de distribució espècie determinada per tal de
disminuir la seva probabilitat d’extinció. Com amb el canvi climàtic el seu rang de distribució es
modificarà, es modifica la seva distribució per evitar la seva extinció.
REWILDING
Presentacions

EXERCICI: Els processos naturals abiòtics...