El funcionament d’una depuradora

d'aigües residuals
i dels bacteris anammox

1
 TREBALL DE RECERCA

El funcionament d’una depuradora

d'aigües residuals
i dels bacteris anammox

Roger Legido

Ines Solà
2023-2024

Educem

2
Agraïments:
Agraeixo a la meva família per haver-me donat suport i per la seva ajuda durant
aquest treball.
També vull agrair als treballadors de la depuradora de Terrassa especialment a la
cap de planta per la seva amabilitat, per ajudar-me a entendre millor com funciona
una depuradora i per deixar-me utilitzar el seu laboratori per fer el meu experiment.

3
 Aquest treball consisteix en veure com funciona una depuradora d'aigües
residuals i d’estudiar els bacteris anammox utilitzats en algunes d’elles, per
això he fet un experiment a un laboratori amb aquestes bacteries el qual ha
sortit bé amb resultats coherents amb l’estudi realitzat.
En aquest treball trobarem pas a pas el procés que segueix l’aigua per ser
depurada, com funciona aquest sistema anammox i com he realitzat
l’experiment mencionat anteriorment, també trobarem els resultats d’aquest
experiment i una gràfica per fer-ho més entendible per al lector. Finalment
trobarem les conclusions extretes de l’experiment i del treball realitzat.

This work consists of seeing how a sewage treatment plant works and studying the
anammox bacteria used in some of them, so I have done an experiment in a
laboratory with these bacteria which has turned out well with results consistent with
the study done
In this work we will find step by step the process that water follows to be purified,
how this anammox system works and how I performed the experiment mentioned
above, we will also find the results of this experiment and a graphic to make it more
understandable for the reader. Finally we will find the conclusions drawn from the
experiment and the work carried out.

4
ÍNDEX:
1. Introducció………………………………………………………….
1.1 Context depuradores.………………………………………………7
1.2 Hipòtesi………………………………………………………………7
1.3 Objectius……………………………………………………………..7
2.Que és una depuradora?...........................................................
2.1 Que fan les depuradores…………………………………………..8
2.2 Com funciona una depuradora…………………………………….9
2.3 Depuradores a España……………………………………………..9
3.Procés de depuració………………………………………………..
3.1 Pretractament………………………………………………………10
3.2 Tractament primari…………………………………………………11
3.3 Tractament secondari……………………………………………..13
3.4 Tractament terciari…………………………………………………14
4.Paràmetres a controlar…………………………………………….
4.1 Temps de retenció hidràulica (TRH).........................................15
4.2 Temps de retenció cel·lular (TRC)............................................16
4.3 Relació F/M………………………………………………………...17
5.Els bacteris anammox……………………………………………...
5.1 Què són…………………………………………………………….18
5.2 Perquè serveixen………………………………………………….18
5.3 En quina part del tractament s’utilitzen…………………………19
5.4 Quin avantatge ofereixen ………………….…………………….20
6.Experiment amb anammox………………………………………..
6.1 En que consisteix………………………………………………….21
6.2 Procés………………………………………………………………22
6.3 Resultats de l’experiment…………………………………………24

5
6.4 Conclusions de l’experiment……………………………………..26
7. Conclusions finals………………………………………………..27
8.Noves vies de recerca…………………….………………………...28
9. Webgrafia………………………………………………………....29

6
 1. Introducció

1.1 Context depuradores

En aquest treball es centrarem en depuradores d'aigües residuals y en les
bacteries anammox, per fer això veurem com funciona una depuradora i
també que són i com funcionen els bacteris anammox.
Faig el treball sobre això perquè el meu pare treballa en aquest sector i
sempre està parlant per telèfon d’això i aixì podré entendre millor de que parla
ja que em sembla molt interessant, també m’agradaria entendre com funciona
una depuradora ja que l’aigua que veig a alguns rius està neta gràcies a elles
i vull saber com es fa.

1.2 Hipòtesi
L’intenció de la part pràctica d’aquest treball és veure si els bacteris serien
més efectius modificant algun paràmetre en el procés en el que participen, el
paràmetre que modificare serà la temperatura la qual pujaré la temperatura
de l'aigua i comprobare si són més efectius a altes temperatures, aixì que la
hipòtesi d’aquest treball és “Els bacteris seran més efectius a més alta sigui la
temperatura de l’aigua”.

1.3 Objectius
Els objectius d’aquest treball seran:
-Entendre com funciona una depuradora
-Entendre com funcionen els bacteris anammox
-Comprovar l’efectivitat dels bacteris anammox depenent de la temperatura
de l’aigua.
-Veure si seria millor que l’aigua que tracten els bacteris anammox estigues a
una temperatura més alta de la que està.

7
2. Què és una depuradora
2.1 Que fan les depuradores
Una depuradora d'aigües residuals té un simple objectiu com diu el seu nom
el que es agafar l’aigua que arriba de cases i fàbriques de la zona i depurar
aquesta aigua perquè sigui
posteriorment alliberada a
un riu o sigui utilitzada per
regar camps de golf per
exemple.

8
2.2 Com funciona una depuradora
El funcionament de la depuradora ésta explicat amb tot detall més endavant però
bàsicament una depuradora té dues línies, la d'aigua i la de fangs.
L’aigua és depurada amb processos físics, químics i biològics per ser alliberada a un
riu o ser utilitzada per altres coses com regar camps de golf. La línea de fangs
consisteix en els fangs que portava l’aigua, aquests van a una centrifugadora d’on
surt un fang més espès que anirà a agricultors i un fang liquid com aigua que fa el
procés de la linea d’aigua a no ser que la depuradora tingui un sistema anammox.

2.3 Depuradores anammox a España

A España hi ha un total de 2111 depuradores d'aigües residuals en actiu avui
en dia, però d’aquestes 2111 depuradores només dues utilitzen el sistema
anammox la depuradora de Terrassa i la de Rubí

9
 3. Procés de depuració
3.1 Pretractament

Recepció de l’influent:

L’aigua del clavegueram que arriba a la depuradora s’anomena influent i pot contenir
o conte les següents coses:
-Metalls pesants
-Matèria orgànica no degradable
Matèria orgànica degradable
-Sòlids
-Fosfats, nitrats i amonis

Desbast i filtració:

En aquest pas l’aigua arriba a una espècie de tanc

petit on és passa a través d’unes reixes com si fos
un colador per eliminar els residus més grossos,
aquest residus són posteriorment recollits per un
operari. Seguidament és repeteix però amb unes
reixes més petites per treure els residus sòlids més
petits, els objectes que es separen en aquest
procés poden ser branques, plàstics, animals morts,
fulles, etc.

10
3.2 Tractament primari
Aquest procés tracta de la separació dels sòlids que no s'han eliminat en la fase
anterior utilitzant procesos com la flotació, sedimentació i coagulació. Per fer això es
fa una decantació en els tancs anomenats anteriorment.

Floculació:
La floculació es un altre procés químic utilitzat en el que s’afegeixen certes
substàncies a l’aigua per tal de separar les restes
d’aliments i excrements i també les partícules que quedin
en suspensió a l’aigua com detergents. Aquest procés
d’afegir fluctuants que són químics per eliminar els sòlids
en suspensió s’utilitza quan hi ha un gran cabal o una
forta contaminació.

Hi ha dos tipus de floculació:

-Floculació biològica:
El procés és du a terme utilitzant microorganismes que s'alimenten de les restes
orgàniques.

-Floculació fisicoquímica:
El procés es realitza mitjançant productes químics i físics, això fa que apareguin
flòculs que són petites acumulacions que concentren part dels elements en
suspensió, dissolució o emulsió.

Decantació primaria:

A la decantació primària és un procés físic on es deixen reposar les aigües en un

decantador el que és un gran tanc circular i es treuen les partícules que no es
dissolen com fang, sorra, etc, aquestes partícules és van retirant periòdicament. Per
fer això l’aigua és remou i s’aireja en el decantador que està. Els materials
mencionats van al fons del tanc ja que tenen una densitat superior a la del aigua.

11
En aquest procés també s’extreuen olis i greixos els quals van amunt del tanc i
s’extreuen ja que tenen una densitat inferior a la del aigua.

12
3.3 Tractament secundari
En aquest procés de la depuració de l’aigua és busca eliminar la matèria orgànica
dissolta i compostos com el nitrogen mitjançant microorganismes (normalment
bacteris), per fer això l’aigua va a un dipòsit anomenat reactor biològic on
s’afegeixen uns bacteris que s’alimenten d’aquesta matèria. El procés es pot
realitzar amb dos tipus de reactors:
-Reactor aeròbic
-Reactor anaeròbic
Els bacteris del reactor digereixen la matèria produint diòxid de carboni si està
airejat o metà en condicions anaeròbiques o anòxiques.
Les plantes que són aeròbiques són menys agressives contra el medi al no
despendre mercaptants. Per l’altre banda les plantes anaeròbiques i anòxiques
produeixen metà el que significa una major eficiència energètica al poder-se utilitzar
per generar energia. Hi han dos processos:
-Digestió:
En els sistemes aeròbics l’aigua residual pasa a un reactor aerobic on hi han
bacteris que mitjançant un flux d’oxigen oxiden la materia orgànica.
-Decantació secundaria:
L’aigua és deixa reposar perquè es formin sediments al fons del decantador
secundari i aixì es forma una massa de fang, d’aquesta manera s’obtenen fangs
secundaris.

13
3.4 Tractament terciari
En aquest punt del procés, en funció de la qualitat de l’aigua s’aplica un tractament
terciari, aquest busca l'eliminació de minerals, virus, matèria orgànica, nutrients,
fòsfor o nitrogen no eliminats en el tractament secundari.
S’utilitzen processos físics, químics o biològics depenent de l’objectiu, els processos
que poden ser utilitzats són:
-Procesos de filtració
-Osmosis inversa
-Adsorció
-Desinfecció
-Cloració
-Ozonització
-Electrodesinfecció
I més tot depenent de en què es vol utilitzar aquesta aigua.

14
 4. Paràmetres a controlar
4.1 Temps de retenció hidràulica (TRH)
El temps de retenció hidràulica es un càlcul molt important en les
depuradores, aquest representa el temps en el que l’aigua ha d’estar en la
instal·lació desde que entra fins que es subministra per ser depurada.
Aquest temps es pot veure alterat per l’estat de la infraestructura de la
depuradora i per si se li ha d’aplicar algún procés extra.
El TRH es calcula amb la següent fórmula: TRH=V/Q on V és el volum
d’aigua que pot retenir l’instal·lació en (m³) i la Q és el cabal d’aigua que entra
a aquesta en (m³/hr).

15
4.2 Temps de retenció cel·lular (TRC)
El TRC o temps de retenció cel·lular és l’edat dels fangs que estan al
decantador i és regula a través de la purga d’aquest, la purga és quan
s’eliminen els fangs.
La fórmula per calcular el TRC és la següent:
TRC=V*Creactor/Q*Cpurga

V és refereix al volum del reactor biològic

Creactor és refereix a la concentració de microorganismes al reactor
Q és el cabal de la purga
Cpurga és refereix a la concentració de microorganismes a la purga

16
4.3 Relació F/M
La relació F/M consisteix en la relació entre la matèria orgànica alimentada i la
concentració de microorganismes en el reactor.
També té una fórmula per calcular-la i es la següent:
F/M=Q*DQO/C

Q és el cabal
DQO és la concentració de matèria orgànica
C és la concentració de microorganismes al reactor

17
 5. Els bacteris anammox
5.1 Què són
Els bacteris anammox són bacteris granulars que amb un flux d’oxigen
eliminen l’amoni de l’aigua residual.

5.2 Perquè serveixen

Els bacteris anammox són utilitzades en
un procés biològic per eliminar el màxim
posible d’amoni del fang líquid que surt
de la centrifugadora ja que aquest té
massa quantitat d’amoni com per
tractar-lo amb el procés que és faria
amb l’aigua que entra.
Aquestes bacteries junt amb un flux
d’oxigen constant eliminen una gran
part de l’amoni que conté y el deixen a
nivells on pot ser tractat amb el procés
estàndard.

18
5.3 En quina part del tractament s’utilitzen
Els bacteris s’utilitzen abans del pretractament, el fang amb grans quantitats d’amoni
que es treu dels decantadors primaris y secundaris, llavors van una centrifugadora
la que separa el fang líquid y un fang més dens. El fang dens s’envia a agricultors y
el líquid va al tanc on estàn els bacteris anammox. Finalment aquest fang líquid que
és com aigua bruta s’envia al pretractament.

19
5.4 Quin avantatge ofereixen
El funcionament d'aquest tractament consisteix a realitzar una drecera en el
cicle del nitrogen. Com es pot comprovar en el diagrama següent,
corresponent al procés convencional d'eliminació de nitrogen en aigua
residual, i partint de NH4+, faríem les reaccions següents:
-Nitritació parcial: mitjançant l'aportació d'oxigen, oxidaríem l'NH4+ fins a
nitrits.
-Nitrificació: requereix l'aportació de més oxigen per continuar oxidant de
NO2- a nitrats.
-Desnitrificació: en condicions anòxiques, aquests NO3-generats passarien a
Nitrogen gas.
El procés Anammox, mitjançant bacteris amb el mateix nom, aconsegueix
eliminar el nitrogen seguint els passos següents:
-Nitritació parcial: s'oxida de NH4+ a NO2- mitjançant aportació d'oxigen.
-Anammox: els bacteris descrits, transformen aquests nitrats generats a
Nitrogen gas, en presència de l'amoni al reactor.

Aquesta reducció de passos evita redueix significativament el consum

energètic del procés per requerir menys oxigen en evitar una reacció
(nitrificació).

20
 6. Experiment amb anammox
6.1 En que consisteix
L’experiment que vaig realitzar tenia com a objectiu comprovar si la hipòtesi
plantejada inicialment era certa, aquesta hipòtesi era:
“Els bacteris seran més efectius a més alta sigui la temperatura de l’aigua”
Aixì que per aquest experiment vaig posar alguns bacteris a 2 vasos de
precipitats, un d’ells vaig anar pujant la temperatura i agafant mostres a
diferents temperatures i l’altre vaig fer el mateix però baixant la temperatura.
L’objectiu seria veure si el nivell d’amoni disminuiria si la temperatura
augmenta.

21
6.2 Procés realitzat
Primer de tot vaig posar-me l’equip de protecció de laboratori, és a dir, bata,
ulleres y guants. Després anar al tanc on els bacteris estan y vaig agafar 2
mostres iguals en vasos de precipitats, hi havien bacteris i aigua ja tractada
per aquests és a dir, ja tenia el nivell d’amoni per ser enviada al
pretractament.

Cada mostra tenia el mateix pes que era de 447.5g, el mateix nivell d’amoni
inicial 157 mg/L i la mateixa temperatura inicial de 26ºC.

La mostra que vaig calentar la vaig posar a una placa calefactora, li vaig
conectar una bomba de piscina perquè els
bacteris necessiten un flux d’oxigen per treballar i
li vaig posar un termòmetre per anar controlant la
temperatura.
De la mostra calenta vaig prendre 4 mostres de
l’aigua en diferents temperatures amb una pipeta,
les vaig posar a un erlenmeyer passant-les abans
per un filtre y amb una altre pipeta vaig posar cada
mostra filtrada a un kit on s’havien de posar 0.2ml
de la mostra y un reactiu feia que cambies el color
en funció de l’amoni, 15 minuts després (temps d’espera perquè el reactiu
funcioni) vaig posar la mostra en un espectrofotòmetre el qual deia la

22
quantitat d’amoni de la mostra. Això és va fer amb cada mostra i rentant tot
l’equipament utilitzat entre una i altre.

Per la mostra freda la vaig posar a la nevera perquè és refredes amb un

termòmetre i vaig anar mirant cada 5 minuts la temperatura fins que va arribar
als 10ºC.
Posteriorment, al arribar als 10ºC la vaig treure de la nevera, li vaig posar una
altre bomba de piscina y vaig agafar 2 mostres esperant un rato entre elles a
que la temperatura pujés (la temperatura es va pujar sense placa calefactora).
Després les dues mostres van seguir el mateix procés mencionat
anteriorment amb les de temperatures més elevades.

Finalment al acabar l’experiment els bacteris y l’aigua van ser abocats a un

contenidor dissenyat per això que hi havia al laboratori.

23
6.3 Resultats de l’experiment
Cal dir que ja que les dues mostres inicials tenien el mateix pes aquest no
afecta els resultats.
Mostres a temperatures altes:
-Mostra inicial
Pes inicial: 447.5g
Temperatura inicial: 26ºC
Nivell d’amoni inicial: 157 mg NH₄⁺/L

-Mostra 1:
Temperatura 1: 39.3ºC
Nivell d’amoni 1: 104 mg NH₄⁺/L

-Mostra 2:
Temperatura 2: 42.7ºC
Nivell d’amoni 2: 58.4 mg NH₄⁺/L

-Mostra 3:
Temperatura 3: 44ºC
Nivell d’amoni 3: 28.2 mg NH₄⁺/L

-Mostra 4:
Temperatura 4: 52ºC
Nivell d’amoni 4: 8.2 mg NH₄⁺/L

Mostres a temperatures baixes:

-Mostra inicial:
Pes inicial: 447.5g
Temperatura inicial: 26ºC
Amoni inicial: 157 mg NH₄⁺/L

24
-Mostra 1:
Temperatura 1: 10.2ºC
Nivell d’amoni 1: 110 mg NH₄⁺/L

-Mostra 2:
Temperatura 2: 15.3ºC
Nivell d’amoni 2: 73.9 mg NH₄⁺/L

25
6.4 Conclusions de l’experiment

Com podem veure en les dades o en el gràfic, a mesura que la temperatura

puja el nivell d’amoni disminueix, per l’altre banda al refredar l’aigua els
bacteris es comporten de forma irregular.

Podem concloure que l’experiment ha sortit bé ja que vaig parlar amb

l’encarregada de la depuradora y per l’estiu quan l’aigua és més calenta les
anammox funcionen millor aixì que l’objectiu de l’experiment s’ha assolit.
I per la part de que al enfredar l’aigua els bacteris es comporten erraticament
també em va dir que és possible ja que l’empresa que els hi subministra els
bacteris els van dir que els bacteris a baixes temperatures no funcionen
completament o no recomanen posar-los a baixes temperatures.

26
7. Conclusions finals

En aquest treball he pogut assolir tots els objectius plantejats, he après com
funciona una depuradora i també com funcionen els bacteris anammox.
He pogut fer un experiment per comprovar si la meva hipòtesi inicial sobre els
bacteris era certa i en base al les dades obtingudes ho era.
Tot i això l'últim objectiu on em proposava veure si pujar la temperatura seria
viable vaig poder parlar amb la cap de planta de la depuradora de Terrassa i
em va dir que no seria viable ja que a altes temperatures es formarien flòculs
que costaran d’eliminar, també suposaria un augment important en el consum
elèctric de la depuradora i tot i que hi haurien menys quantitats d’amoni ja
compleixen el màxim i no hi ha un perquè de disminuir la quantitat d’amoni ja
que no cambiaria res.

27
8. Noves vies de recerca
-Es podria fer el mateix experiment amb els bacteris però alterant un altre
factor que no sigues la temperatura.
-Es podria intentar trobar la solució als flòculs que és formen al augmentar la
temperatura dels bacteris.

28
9. Webgrafia:
-https://condorchem.com/es/blog/sistemas-con-reactores-aerobicos-para-tratar-agua
s-residuales/ [20/10/23]
-https://www.iagua.es/blogs/luis-anda-valades/tiempo-retencion-hidraulico-trh-planta-
agua [21/12/23]
-https://www.tecpa.es/decantacion-primaria-en-una-edar/ [5/11/23]
-https://ca.wikipedia.org/wiki/Depuradora [30/10/23]
-https://www.aguasresiduales.info/revista/blog/la-depuracion-de-las-aguas-residuale
s-urbanas-en-espana [11/11/23]

29