Transport de MO en el medi

ambient
• Transport de MO en medi ambient té importància des de dos punts de vista
i en general en sòls.
• Intervenen molts factors

• Té interès per 2 coses:

– 1: els inoculem perquè ens convenen per alguna cosa

• Bioremediació
– Fixadors de nitrògens
– Guerra biològica (OMGs alliberats a l’ambient)

– 2: Moviment de patògens: al sòl queden retinguts i no actua com un

filtre dels MO patògens transmesos per l’aigua

• A aigües superficials i aire són prou petits perquè el seu transport estigui
condicionat per l’aigua

És tan important esbrinar què passa amb productes químics com què passa amb
els microbis.
Factors que controlen la
dispersió o el transport
• Biòtics: Biològics
• Abiòtics

Processos:
‰ Adhesió
‰ Estat fisiològic de les cèl.lules
‰ característiques del medi (xex porós)
‰ fluxos de moviment d’aigua (horitzontal,
vertical)
‰ Predació
‰ Mobilitat intrínseca dels microbis
‰ Supervivència
 Processos que afecten el transport de MO
• Filtració
– Els sòls es comporten
com un material porós,
els MO passen o no i
a més els atrapen o no

La mida de les partícules del sòl

determina la mida del material retingut
(virus, bacteris, fongs o protozous es
retindran diferent)
Filtres de sorra. La sorra amb 0.05-2.0 mm de diàmetre filtra bacteris pitjor que
els sòls de guix.
Protozous són retinguts pels dos i els virus per cap, tot i que poden passar o no.
 Factors geològics

Micropore exclusion
Tamany del porus (pore size)

longitud del viatge

fricció
 Condicions fisiològiques de les cèl
(bacteris)

• Cèl. “Starved”: Són més petites i no fan

glicocàlix. A vegades, si poden,
esporulen
• són filtrades més fàcilment
• Són ultramicrobactèries (< 0.3 μm
diàmetre)

• Cèl. normals passen amb més dificultat

També influeix si són mòbils o no

El tipus de creixement que fan
 Adhesió
Hi ha diferents forces d’adhesió que afecten als MO del sòl
Actives: polímers, fibrilles
Passives

-interaccions electrostàtiques (+/-). Els terres i

sòls solen ser (-) i els bacteris i protozous tenen
exteriors complexes, però solen ser en suma (-).
-Per tant l’adsorció poc important
-La presència d’ions bivalents afavoreix
l’adsorció encara els hi queda una càrrega
 Adhesió
Forces de Van der Waals: Forces d’estabilització entre molècules.
enllaç químic

Interaccions hidrofòbiques:
Fa que si posem un detergent
passen millor

Adhesió és important per virus. 2 factors influeixen

- pH. punt isoelèctric dels virus
- força iònica: presència d’ions (divalents) que afavoreixen l’adsorció

quan plou, baixa la força iònica i apareixen + virus a les aigües subterrànies
 sedimentació
• A aigües subterrànies
és poc important

• Moviments
horitzontals :sobretot
els MO grans i a
velocitats d’aigua molt
petites
 Supervivència dels MO
• Afecta el transport. L’adsorció augmenta la
supervivència

Si necessitem que actuïn (depuració de sòls) necessitem que hi siguin (la

depredació els elimina i a més que siguin metabòlicament actius (que
utilitzin nutrients)

Problema: en cas d’ús d’organismes “ in situ”

com facilitem el transport?
 Aigües superficials
La sedimentació és l’únic factor important
Mateixos factors que a sòls
supervivència augmentada

La resuspensió: Els sediments actuen com a possibles reservoris

quan plou i els rius augmenten de nivell hi ha més patògens de transmissió
hídrica que quan hi ha calma és l’únic factor important

Als embassaments són un bon sistema de eliminar MO a l’aigua

sedimentació + inactivació natural Predadors
 Aire

La sedimentació
™Per força gravitacional
™Per pluja
™Per càrrega electrostàtica
Metodologies per estudiar el transport

• Columnes
Generalment per
transport vertical
 Metodologies per estudiar el transport

• Lisímetre: com un
sistemes pilot, més
gran, proporciona
informació més
acurada.
• Molt més grans
Metodologies per estudiar el transport
• “in situ” Molt complicar de fer
– Cal tenir mostres estèrils
• És més fàcil en fase saturada (aquífers) mitjançant
piezòmetres per prendre mostra de manera regular

Ens calen traçadors: No es pot inocular un sòl

amb un patogen o un GEM. Químics més fàcils,
microbiològics més complicats, s’adsorbeixen.
- Ús de boletes fluorescents
- MO traçadors ja existents o afegits de
bon mesurar, que no siguin molestos per
persones ni per medi

Trampes de sediments: Permeten comprovar l sedimentació en un lloc

determinat