27/4/2021

Mòdul 5:
Maquinària i instal·lacions ramaderes

Oriol Torras Palà

otorras@joviat.cat

Equips extinció incendis

1
 27/4/2021

Extinció
 Al presentar el projecte de construcció ens obligaran a
aportar el pla d’extinció d’incendis.
 En la majoria de casos amb la col·locació d’extintors ni
haurà prou, però si tenim càrregues de foc importants
pot ser que ens obliguin a instal·lar:
 Basses d’aigua de reserva connectades amb bombes de
pressió.
 Poden estar connectades a hidrants.
 O a una instal·lació ruixadors automàtics.

Extintors
Els focs es classifiquen en
 Classe A: Foc en combustibles sòlids, com fusta,
plàstic...
 Classe B: Focs on el combustible és un líquid, com l’oli,
gasolina o pintura.
 Classe C: Els combustibles son gasos, butà, propà...
 Classe D: On el combustible és un metall, magnesi, sodi,
alumini.

2
 27/4/2021

Extintors
Tipus d'extintors i utilitat:
 Extintors d’aigua: Són apropiats pels focs de
tipus A.
 L’extinció es basa en la capacitat de l’aigua
per absorbir calor.
 És molt important no utilitzar-los en llocs on hi
ha electricitat.
 En molts casos l’aigua porta retardant per
millorar l'efectivitat.
 Són dels més efectius en focs en restes
vegetals.
 Són els únics que serveixen per poder
treballar al camp amb pla alfa 3 actiu (pla
alfa 3 nomes afecta algunes maquines)

Extintors
Tipus d'extintors i utilitat:
 Extintors de pols: És el més comú
 Són apropiats pels focs de tipus A, B i C.
 Múltiples aplicacions, són millor opció per les granges i
maquinària.
 Embruten molt al utilitzar-los

3
 27/4/2021

Extintors
Tipus d'extintors i utilitat:
 Extintors de CO2:
 Són apropiats pels focs de tipus A, B i C.
 Són extintors nets, no embruten. Són ideals per màquines
delicades i equipament elèctric.
 Cal sortir immediatament si s’utilitza en un lloc tancat, per
evitar intoxicacions.
 Embruten molt al utilitzar-los

Extintors
Tipus d'extintors i utilitat:
 Extintors per focs especials:
 Són apropiats pels focs de tipus D.
 Solen actuar per sufocació (treure l’oxigen) i absorció de
calor.
 Molt específics

4
 27/4/2021

Extintors
Controls:
 Cada any una empres especialitzada, ha de verificar el
seu estat. Revisar la pressió, estat dels mecanismes,
vàlvules, llança..
 Cada 5 anys s’han de re timbrar: Consisteix en buidar-
los, comprovar que aguanten la pressió i canviar
l’element d’extinció.
 Als 20 anys, un cop s’ha re timbrat tres cops, s’han de
llençar els extintors.

Bases aigua

5
 27/4/2021

Hidrants
 Punts d’aigua amb pressió.
 Cal tenir una reserva proporcional a la càrrega de foc.
 Important el seu manteniment per assegurar que funció
en el moment que sigui necessàri.
 En trobem de col·locació al terra i de paret.
 Normalment és munten de forma perimetral, per cobrir
tota la superfície.

Ruixadors automàtics
 Punts d’aigua amb pressió.
 Col·locats al llarg del sostre per cobrir tota la superfície.
 S’activen automàticament, normalment per calor o
fum.
 El sistema més efectiu, ja que funciona sense la
intervenció de ningú.
 Té un instal·lació molt costosa.
 Normalment es troben en oficines, centres comercials o
espais en càrregues de foc molt altes.

6
 27/4/2021

Gestió de subproductes

Gestió de subproductes
 Els purins i els fems de les explotacions ramaderes s’han
integrat tradicionalment en l’activitat agrària en forma
de fertilitzants.
 En els últims temps, la intensificació i concentració en
determinades zones de la producció ramadera, ha
dificultat que moltes explotacions puguin tractar i
utilitzar de forma adequada i respectuosa aquest
productes. Convertint-los en molts casos en residus.
 Els subproductes els pot gestionar la explotació si te
superfície suficient, ho entregar-los a finques colindants.
 Aquesta mala utilització deriva en problemes de
contaminació d’aigües i males olors.

7
 27/4/2021

Gestió de subproductes
 El valor fertilitzant del subproducte depèn:
 El tipus d’animal
 El tipus d’allotjament
 El tipus i quantitat de llit (slats,palla..)
 El grau de dilució de l’aigua (Neteja i sistemes de
subministrament d’aigua)
 De l’alimentació

Gestió de subproductes

8
 27/4/2021

Gestió de subproductes
 Els subproductes més concentrats són més fàcils
de valorar, ja que els podem transportar a
distància.
 Amb 3.000kg de gallinassa tenim 90kg de
Nitrogen, mentre que ens faran falta 30.000kg de
purí de reproductores.
 Els líquids tenen més risc de contaminar.
 És lixivien més
 Nitrogen present amb formes més mòbils.
 Líquid => Nitrat, Amoniacal
 Sòlid => Orgànic i amoniacal

Estratègies de les explotacions

ramaderes
 Reduir els kg de Nitrogen a gestionar.
 Com menys en produïm menys superfície
necessitarem.
 El nitrogen, és proteïna que l’animal no ha utilitzat. Si
reduïm el contingut de nitrogen vol dir que estem
sen més eficients.

 Reduir el volum de les dejeccions.

 Menys cost d’aplicació
 Menor capacitat d'emmagatzematge a l'explotació
 Que impliquen menors costos.

9
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Reduir els kg de Nitrogen a gestionar.
 Alimentació per fases
 Maximitzar la digestibilitat del pinsos
 Ajustar el contingut de Nitrogen i Fòsfor dels pinsos
 Controlar temperatura, humitat i aire de dins la nau
 Menjadores eficients, on no és malgasti pinso
 Abeuradors que evitin pèrdues d’aigua.

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Reduir el volum de les dejeccions.
 Abeuradors que evitin pèrdues d’aigua.
 Mantenir els abeuradors nets.
 Controlar l’estat dels sistemes d’aigua, instal·lar
detectors de fugues
 Netejar amb equips d’alta pressió
 Sistemes de calefacció i refrigeració ven calibrats.
 Evitar que les aigües pluvials vagin als dipòsits
d'emmagatzematge.

10
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Mètodes de tractament per reduir la
superfície necessària.
 Utilitzar separadors sòlid – líquid
 Composta => multitud de mètodes
 Digestors biogàs
 Sistemes de filtratge

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Separador Sòlid-Líquid
 Permet reduir en un 20% la superfície de terra
necessària.
 En la fase solida ens queda un 20% N, un 50% P i un 20%
K.
 La part sòlida en pot transportar més lluny i permet
composta. Té més valor.

11
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Digestors biogàs
 Consisteix en fer una digestió anaeròbia de les
dejeccions, per obtenir gas metà.
 El procés es sol realitzar en dos fases, primer en el
digestor i desprès el post digestor. Necessita un
contingut mínim de matèria orgànica, que es la que els
bacteris mitjançant el procés de fermentació
transformen en metà.
 Si es barregen purins amb fems és millora la eficiència.
 Aquest metà es pot utilitzar per crema, o per produir
electricitat mitjançant generadors.
 En països com alemanya l’injecten dins les conduccions
de gas natural.

Estratègies de les explotacions

ramaderes
 El subproducte de la digestió, s’usa com a fertilitzant, i
te l'avantatge que ja no fa pràcticament olor.
 El gas produït es pot usar en l'explotació per la
calefacció, produir electricitat, combustible per els
cotxes, tractor o vendre.

12
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes

 https://www.youtube.com/watch?v=Vfpru30YOPM

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Compostatge
 El compostatge és una operació durant la qual es
degraden els residus orgànics en condicions controlades.
En presència d’oxigen i humitat , per l’acció combinada
de bacteris, fongs, microorganismes i macro-organismes.
 Hi ha molts mètodes diferents, en funció del temps i la
quantitat de subproducte que vulguem tractar.
 Però hem de tenir un relació carboni / Nitrogen (entre 25-
30/1)adequada, humitat (50-70%) i aeració (remenar ).
 El material ha d’estar picat per facilitar la degradació.

13
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Compostatge
 En granja s’acostumen a fer piles allargades, de 3 m
ample per 1,5m d’alt.
 Un cop feta si es compleixen els paràmetres adequats,
s'escalfarà. Per tenir un bon compost estèril hem d’estar
15 dies per sobre 55ªC i no superar els 65ªC. Per
aconseguir-ho homogeneament, remenarem la pila
quan arribi a 60ºC i la humidificarem per mantenir el
50% humitat.

14
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

ramaderes
Compostatge
 El compostatge permet reduir el volum (entre 50-70%), i
per tant augmentar la concentració. A més
d'esterilitzar-la gran majoria les llavors de males herbes
presents.

Producció de dejeccions i
Capacitat d'emmagatzematge

15
 27/4/2021

Capacitat d'emmagatzematge

16
 27/4/2021

Capacitat d'emmagatzematge

Capacitat d'emmagatzematge

17
 27/4/2021

Generació de Nitrogen

 32.750 / 190kg/ha = 190 ha

 1ha és una superfície de 100m x 100m, aproximadament dos
camps de futbol.

18
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

agrícoles
 Conèixer les necessitats de fertilitzant
 Cultiu
 Rendiment esperat
 Contingut de nutrients al sòl
 Conèixer el contingut de nutrients dels fertilitzants
 Anàlisis
 Mètodes continus
 Estimació per taules
 Realitzar aplicacions òptimes
 Evitin les pèrdues de nutrients
 Siguin homogènies

Conèixer les necessitats de fertilitzant

Cultiu
 Cada cultiu té unes necessitats diferents.
 Multipliquem la producció esperada, per les extraccions
i trobem les necessitats.
Cultiu Organ N P2O5 K2O
planta (kg/t) (kg/t) (kg/t )
Blat tou Gra 18-25 8 7
Blat tou Gra+Palla 25-35 12 25
Blat dur Gra 24-26 7 6
Ordi Gra 17-20 7 6
Ordi Gra+Palla 23-25 11 26
Gra (15%
Panís* humitat) 17-20 7 6
Panís Gra+Palla 24 11 22

Colza Gra 37 15 10
Gira-sol Gra 30 13 8

Patata Tubercle 4,3 0,9 5,8

Planta
+tubercle 7 1,3 10,7

Lleguminoses abans flor 46 12 35

Lleguminoses floració 32 10 25
Alfals matèria seca 34-45 8-10 20-35

19
 27/4/2021

Conèixer les necessitats de fertilitzant

Rendiment
 La producció que esperem treure
 En funció de la producció d’altres anys ho estimarem
 Si són parcel·les sense reg, ens influenciarà molt la
pluviometria.

Conèixer les necessitats de fertilitzant

Contingut de nutrients al sòl
 Cal conèixer quina quantitat de nutrients ja tenim al sòl, i
per tant no cal aportar.
 Si aquest nutrients són solubles, un excés provocarà
lixiviacions. Amb lo qual perdem diners i contaminem.
 Per conèixer el nivell, s’ha de realitzar anàlisis.
 El nitrogen és el més important, i el més variable, ja que es
renta amb facilitat. L’haurem d’analitzar cada any.
 Fòsfor, Potassi i altre micronutrients són molt menys mòbils,
fen un anàlisis per zona cada 4 anys n’hi haurà suficient.

20
 27/4/2021

Conèixer les necessitats de fertilitzant

Contingut de nutrients al sòl

Estratègies de les explotacions

agrícoles
 Aquesta estratègia, en funció de la informació
disponible, i la tecnologia que disposem podrem:
 Fer un càlcul únic per tota la finca
 Fer zones dins la parcel·la segons la fertilitat de cada punt
“Agricultura e precisió”

21
 27/4/2021

Estratègies de les explotacions

agrícoles
 Aquesta estratègia en funció de la informació
disponible, i la tecnologia que disposem podrem:
 Calcular la dosis a principi de campanya
 Actualitzar-la en cada moment en funció del contingut de
nitrogen al sòl i imatges de satèl·lit amb índex de
vegetació.

Estratègies de les explotacions

agrícoles
 Com més informació disposem, més podrem ajustar la
recomanació, per tant millorar l'eficiència.
 Com més tecnologia, més podrem diferenciar les zones
amb diferents potencials, amb lo qual també
millorarem l'eficiència.
 Tot avança cap a millorar l'eficiència, el que vol dir
reduir costos.

 Un cop sabem els nutrients que necessitarem cal

conèixer els que porta el fertilitzant per ajustar la dosis.

22
 27/4/2021

Conèixer el contingut de
nutrients dels fertilitzants
 Enviar una mostra de les dejeccions a laboratori.
 Homogeneïtzar les dejeccions abans, o prendre mostres
de cada tipus

Conèixer el contingut de
nutrients dels fertilitzants
 Passem el resultat del anàlisis a matèria fresca, i ja
podem calcular la quantitat que hem d’aplicar.
 Exemple: Tenim blat que produeix 5.000kg/ha, amb
unes extraccions de 25kg N/tn => 125kg N
Al sòl tenim 40kg N => Hem d’aplicar 85kg N
Que és 85/21= 4.000kg del compost del anàlisis.

23
 27/4/2021

Conèixer el contingut de
nutrients dels fertilitzants
 Per ser precisos, faríem aquest càlcul inicial, aportaríem
aproximadament la meitat. I en cobertora tornaríem a
analitzar i aportaríem el que fes falta.
 Entren en joc més paràmetres, com la precipitació (ens
el pot rentar) o l'eficiència del fertilitzant (una part és
perd).
Però també tenim la mineralització de la matèria
orgànica (ens aporta nitrogen), que ens compensarà.
 Estimació per taules, agafaríem la taula del DARP, que
hi ha al principi del document.

Mètodes instantanis
Amb conductímetre i manegues

24
 27/4/2021

Cisterna
 Correlació entre la conductivitat elèctrica, i
temperatura i el contingut de nitrogen

Kg N a Aplicar Kg N a Aplicats

Conductivitat Elèctrica

Ample de Treball
M3/ha Aplicats

25
 27/4/2021

Quin és el valor del purí?

Purí engreix Cal Llacuna 2017 fosa coberta
€/m
Purí €/UFC €/m3 15 m3 10 m3
3
kg N /T 6,7 0,7-1,1 4,7 7,4 100,5 67
Kg P2O5/T 4,5 0,85-1,25 3,8 5,6 67,5 45
kg K2O/T 5 0,5-0,78 2,5 3,9 75 50
11€ 16,9€ 165-250€ 110-168€

Purí engreix (DAAM)

Purí €/UFC €/m3 €/m3 15 m3 10 m3
kg N T/T 5,7 0,7-1,1 3,99 6,27 85,5 57
Kg
3,6 0,85-1,25 3,06 4,5 54 36
P2O5/T
kg
4,2 0,5-0,78 2,1 3,276 63 42
K2O/T
9,2€ 14€ 130-210€ 90-140€

26
 27/4/2021

Realitzar aplicacions òptimes

Distribuir la mateixa quantitat a tots els punts.
 Utilitzar sistemes de distribució homogènia.
 En el cas de purí que hi hagi distribuïdors, els mètodes de
plat, o per gravetat no són homogenis.
 En fems molinets distribuïdors amb la màxima homogeneïtat
(el fabricat ha de realitzar probes, per veure la distribució)

Realitzar aplicacions òptimes

Evitar les volatilitzacions / escorrenties
 Si es possible enterrar lo abans possible
 Sobretot en èpoques de calor i dejeccions líquides => es
disparen les pèrdues
 Els equips que injecten al terra són els més eficients
 Si s’aplica sobre el cultiu, aplicar amb manegues, redueixen
les pèrdues sobre un 40% al no airejar.

27
 27/4/2021

NOU DECRET DE
FERTILITZACIÓ

Principals punts del decret

 Limita èpoques d’aplicació (cereals hivern)

Dejeccions Liquides:15 setembre fins finals
Març.
Dejeccions solides 1 setembre fins finals
desembre.
Exempcions:
Un mes abans de sembrar el cultiu
En zones no vulnerable el període s'allarga 15
dies per cada costat.
En cultius d’estiu varia el calendari

28
 27/4/2021

Principals punts del decret

 Limita quilograms de nitrogen orgànic per hectàrea
 Zona vulnerable
Seca 1: 130kg N/ha
Seca 2 i Regadiu 170kg N/ ha
 Zona no vulnerable
Seca 1: 150kg N / ha
Seca 2: 190kg N/ha
Regadiu 210kg N/ha

Molt important per saber la superfície que necessitem per

tenir un determinat numero d’animals.
*Consultar al decret per cultius específics

Principals punts del decret

 Obligatori fer pla de fertilització i tenir un tècnic assessor
en fertilització
 Explotacions amb més de 10ha de regadiu, 20ha de
seca o 1ha d'hivernacle.
 Declaració anual dels kg Nitrogen produïts i on han
estat aplicats
 Cal conèixer el contingut de nitrogen i el volum
produït
 Balanç de nitrogen de la granja per justificar reducció
 Nitrogen del pinso consumit - Baixes- kg Nitrogen dels
animals venuts

29
 27/4/2021

Principals punts del decret

 Obligatori aplicar el purí amb manegues o injectors
 Entrada gradual fins al 2021 que és per tothom
 Instal·lar conductímetre a les cisternes per conèixer el
contingut de nitrogen
 Entrada gradual fins al 2021 que és per tothom
 Control per gps del equips d’aplicació de fertilitzants
orgànics que:
 Apliquin per tercers
 A més de 10km de la granja o a 5 km a partir del 2022
Envia instantàneament on s’ha carregat i on han anat a
parar les dejeccions.

Gestió de residus

30
 27/4/2021

Gestió de residus
 Hem de tenir un contracte amb una empresa de
tractament de residus zoosanitaris.
 Ens entregaran un contenidor, i efectuaran el reciclat
periòdic.
 Hi dipositarem els residus amb els codis:
 18 Residus de serveis mèdics o veterinaris.
 18 02 Residus de la investigació, diagnòstic, tractament
o prevenció de malalties en animals.
 18 02 02 Productes que poden provocar infeccions.
 18 02 05 Productes químics que contenen substancies
perilloses.

Gestió de residus
 Producció estimada per espècie i any.

31
 27/4/2021

Gestió de residus
 Contracte amb una empresa d’eliminació de
cadàvers.
 Dependrà dels animals que tinguem.
 Contenidors de recollida, en el punt més allunyats de
la granja, evitant que el camió de recollida i nosaltres
passem per el mateix lloc.

 Contenidors per a la recollida diferenciada de la

fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers,
vidre i per a la resta de residus.

32