Index

1. Què és una central de biomassa?....................................................................................2

2. Combustible: Biomassa.................................................................................................. 2

2.1 Característiques fisicoquímiques......................................................................................... 3

2.2 Energía renovable................................................................................................................ 4

2.3 Facilitat d'obtenció i processat.............................................................................................4

2.4 Aspectes geoeconomics de l’obtenció i l’ús......................................................................... 4

2.5 Conversió de la biomassa en energia...................................................................................5

2.5.1 Processos físics..................................................................................................................5

2.5.2 Processos termoquímics................................................................................................... 5

2.5.3 Processos bioquímics........................................................................................................ 6

3. Aplicacions energètiques:............................................................................................... 7

4. Diagrama de blocs: transformacions energètiques.......................................................... 7

5. Estructura bàsica i variants............................................................................................. 8

6. Parts i funcionament de la central.................................................................................. 9

6.1 Elements d’una planta de biomassa:................................................................................... 9

6.2 Funcionament:................................................................................................................... 10

7. Efectes mediambientals del combustible i la central..................................................... 10

8. Situació a Catalunya, Europa i la resta del món.......................................................................... 11

8.1 Noticia sobre la biomasa a Catalunya................................................................................ 13

9. Webgrafia.....................................................................................................................14

1
 1. Què és una central de biomassa?
Es tracta d'una central dissenyada per generar energia elèctrica a partir d’utilitzar com a combustible
biomassa. Aquesta energia elèctrica s’aconsegueix a partir de l'energia mecànica obtinguda en
cremar biomassa.
Es coneix com a biomassa la matèria orgànica produïda en processos naturals i l'energia de biomassa
és la que s'obté a partir de la vegetació, els residus forestals i agrícoles. La biomassa es pot tractar
mitjançant diversos processos físics i químics naturals (descomposició, fermentació…) en
instal·lacions anomenades digestors, per obtenir combustibles com el carbó vegetal, l'alcohol o el
biogàs.
És interessant com en aquestes centrals s'utilitzen com a recurs energètic residus que altrament
serien inservibles. En qualsevol cas, encara que contaminen relativament poc, també emeten CO2 a
l'atmosfera, com ara les centrals tèrmiques convencionals.

2. Combustible: Biomassa

La paraula biomassa descriu els materials que provenen d'éssers vius animals o vegetals. És a dir, tota
la matèria orgànica procedent del regne animal i vegetal obtinguda de manera natural o procedent
de les transformacions artificials. Aquesta biomassa es pot utilitzar tant en centrals elèctriques com a
combustible com a biocombustibles, els quals s’aconsegueixen a partir de diferents transformacions
de la biomassa.

L'energia de la biomassa prové en última instància del Sol. Els vegetals absorbeixen i emmagatzemen
una part de l'energia solar a través de la fotosíntesi, procés pel qual alguns organismes vius, com les
plantes, fan servir l'energia solar per convertir els compostos inorgànics que assimilen
(com el CO₂) en compostos orgànics. Als animals aquesta energia arriba principalment en forma
d'aliment.
Quan la matèria orgànica emmagatzema l'energia solar, també crea subproductes que no serveixen
per als animals ni per fabricar aliments però sí per fer-ne energia.

Aquests productes componen el que s'anomena comunament "biomassa", una definició que abasta
un gran grup de materials de diversos orígens i amb característiques molt diferents. Els residus
d'aprofitaments forestals i cultius agrícoles, residus de podes de jardins, residus d'indústries
agroforestals, cultius amb fins energètics, combustibles líquids derivats de productes agrícoles,
residus d'origen animal o humà, etc., tots es poden considerar dins de la definició esmentada.

La biomassa es pot classificar en tres grans grups:

→Biomassa natural. És la que es produeix a la natura sense la intervenció humana. Les restes dels
arbres que es troben als boscos serien un bon exemple de biomassa natural.

→Biomassa residual. Són els residus orgànics que provenen de les activitats de les persones.

2
 - Biomassa residual humida: utilitza abocaments biodegradables. Aquests es formen
aigües residuals de les ciutats o els pobles, o de les indústries dels polígons. Al camp
es generen a partir dels residus de la ramaderia.

→ Biomassa residual seca: aquesta es genera a partir dels residus que produeixen les activitats
econòmiques del sector primari, com l'agricultura i la ramaderia. Les activitats forestals i les
indústries agroalimentàries també creen biomassa residual seca.

→ Biomassa produïda. Són els cultius energètics, és a dir, camps de cultiu on es produeix un tipus
d'espècie concret amb l'única finalitat de l'aprofitament energètic.

2.1 Característiques fisicoquímiques

Desafortunadament, l'ús de la biomassa com a combustible presenta desavantatges per la seva

heterogeneïtat a l'estructura anatòmica, física i química, ja que hi ha una àmplia diversitat respecte al
material del combustible. Però, des del punt de vista físic podem dir que es caracteritza per tenir un
alt contingut d'humitat, baixa densitat, gran volum, àmplia higroscopicitat (és a dir, la propietat
d'algunes substàncies d'absorbir i exhalar la humitat segons el medi en què es troben), i alta
tenacitat (propietat dels cossos que resisteixen els esforços de tracció tot deformant-se i estirant-se
abans de trencar-se). La composició química inclou més fraccions d'hidrogen, oxigen i volàtils, així
com menors quantitats de carboni i poder calorífic, en comparació dels combustibles fòssils.

3
2.2 Energia renovable

Aquestes fibres i fustes, com dèiem, s'utilitzen a la planta de biomassa com a combustible per
escalfar aigua i moure una turbina que acaba generant electricitat. Aquest mètode, bàsic a tota
central termoelèctrica, és el més vell i barat per produir energia. Les centrals termoelèctriques poden
emprar combustibles fòssils, per exemple, per generar calor. A diferència d'aquestes centrals, les
centrals de biomassa es consideren d'energia renovable, ja que es pot plantar i recollir biomassa de
manera indefinida. L'energia obtinguda és molt gran, fent que el procés sigui força eficient. En
definitiva, el que s'aconsegueix és convertir l'energia del sol, emmagatzemada a la planta en forma
d'enllaços moleculars, en energia elèctrica.

Això és bàsicament així perquè es produeix la combustió de tota aquesta matèria orgànica. A més,
com explicàvem, es pot fer servir tota mena de residus orgànics. Per exemple, les restes
d'escombraries, disposició de deixalles sorgides de diverses indústries, etc. Encara que principalment
es fan servir les restes de la desforestació controlada. Així, una bona gestió forestal permet que
assolim combustible per generar electricitat alhora que mantenim una massa d'arbres, un bosc o
jardí, en bones condicions per a altres tipus d'usos.

2.3 Facilitat d'obtenció i processat

La biomassa pot ser des de deixalles d'agricultura (ossos d'oliva, excrements d'animals, residus de les
podes d'arbres...) a restes de fusta, com pèl·lets i serradures.
Llavors, aquest combustible es pot obtenir de diverses procedències. Fet que obre una infinitat de
possibilitats d'obtenció, en específic la biomassa global total s'ha estimat en aproximadament
550.000 milions de tones.

2.4 Aspectes geoeconòmics de l’obtenció i l’ús

En general, els costos d'inversió per a instal·lacions de biomassa són superiors a les instal·lacions de
combustibles convencionals. Això és degut, no només a la manca de desenvolupament de sistemes
de producció en sèrie per a alguns components, sinó que també influeixen les característiques
especials requerides pels equips per poder utilitzar biomassa de forma eficient.
En canvi, quan ens referim als costos d'operació o explotació de plantes de biomassa, la comparació
davant combustibles convencionals pot ser favorable o no segons el tipus d'aplicació. El component
principal dels costos d'explotació en aquest tipus d'instal·lacions és la compra de la biomassa. Els
costos deguts al subministrament de la biomassa varien segons la quantitat demandada, la distància
de transport i els possibles tractaments per millorar-ne la qualitat, com l'assecament, l'estellament o
la pel·letització. A això cal afegir la disponibilitat del combustible, la seva estacionalitat i la variació
dels preus, íntimament lligats al comportament de les collites, en el cas de residus agrícoles i de la
indústria agroalimentària.

4
 2.5 Conversió de la biomassa en energia
Tota aquesta matèria es converteix en energia si l’apliquem a processaments químics.

Existeixen diferents formes per a transformar la biomassa en energia aprofitable, però aquestes són tres
de les més utilitzades en l'actualitat.

2.5.1. Processos físics:

Són aquells processos destinats a preparar la biomassa per a l'ús com a combustible, per a la central o
per a processos bioquímics o termoquímics posteriors.

Els processos físics més importants són:

Homogeneïtzació o refinament. Consisteix a adequar a la biomassa a unes condicions d'unes

dimensions definides, humitat o composició a través de la trituració, estellat (trencar fent estelles),
l'assecament, etc.

Densificació. Consisteix en la millora de les propietats de la biomassa amb la fabricació de briquetes

(Conglomerat de carbó o una altra matèria en forma de maó.) i pèl·lets (tipus de combustible
granulat i aglomerat a base de biomassa) amb la condició d'aconseguir un pes específic més alt i
millorar les seves possibilitats d'emmagatzematge i transport.

2.5.2. Processos termoquímics:

La biomassa se sotmet a diverses transformacions, en determinades condicions de pressió i

temperatura, per obtenir combustibles sòlids, líquids i gasosos. Els mètodes més utilitzats són la
combustió, la piròlisi o destil·lació seca i la gasificació.

Combustió. És quan cremem la biomassa, i a partir d’aquesta combustió surten gasos a una
temperatura entre 600 i 1.400 °C, i una pressió elevada, a partir d’aquests es podrà produir
electricitat. Aquest és el mètode més bàsic per a adquirir l'energia de la biomassa.

Piròlisi o destil·lació seca. Es tracta en la degradació tèrmica de les molècules de la biomassa fent ús
de la calor sense oxigen. És el mètode tradicional d'obtenció del carbó vegetal, i a més s'obté una
fracció líquida i una de gasosa que convé condensar: així s'obté un gas pobre d'elevat nivell energètic
i una part líquida.

Gasificació. Existeix quan hi ha una combustió i es produeixen diferents elements químics: monòxid
de carboni (CO), diòxid de carboni (CO₂), hidrogen (H) i metà (CH4), en quantitats diferents. La
temperatura de la gasificació pot estar entre 700 i 1.500 °C i l'oxigen entre un 10 i un 50%. Segons es
faci servir aire o oxigen, es creen dos procediments de gasificació diferents. D'una banda, els
gasògens o "gas pobre" i per un altre el gas de síntesi. Aquest últim pot transformar-se en
combustibles líquids (metanol i gasolines) i d'aquí la seva importància.

5
 Co-combustió. Consisteix en la utilització de la biomassa com a combustible d'ajuda mentre es
realitza la combustió de carbó en les calderes. Amb aquest procés es redueix el consum de carbó i es
redueixen les emissions.

2.5.3 Processos bioquímics

Es duen a terme utilitzant diferents microorganismes que degraden les molècules. Es fan servir per a
biomassa d'alt contingut en humitat. Les més corrents són:

La fermentació aeròbica o alcohòlica. És una tècnica que consisteix en la fermentació de materials

orgànics rics en sucres i midons, en presència de l'oxigen de l'aire i en la qual s'aconsegueix
bioalcohol (etanol) que es pot usar per a la indústria.
L'etanol es pot emprar com a combustible en els motors d'explosió; per exemple, al Brasil molts
automòbils utilitzen etanol procedent de la canya de sucre. Aquest fet suposa que els vehicles del
Brasil tenen una dependència mínima de combustibles tradicionals com la gasolina i el gasoil, tal com
passa en la majoria dels països.

Fermentació anaeròbica o mecànica. És la digestió anaeròbica (sense oxigen) de la biomassa, on la

matèria orgànica es descompon (fermenta) i es crea el biogàs.
Requereix un dipòsit, digestor, on s'introdueix la matèria orgànica que, mitjançant bacteris, es
converteix, principalment, en gas metà (CH4) i diòxid de carboni (CO₂).
En alguns casos, per a obtenir la temperatura òptima (30 °C) s'incorpora un sistema de calefacció al
digestor, que s'autoproveeix amb part del biogàs que es genera.
Es pot aplicar en qualsevol mena de residu orgànic, però s'acostumen a utilitzar afluents líquids i
aigües residuals amb alt poder contaminant. En aquests casos la producció de gas es considera un
subproducte resultant dels processos de millora ambiental, que es realitza amb la finalitat de reduir
la càrrega contaminant dels residus.

Per a la transformació de la biomassa en energia elèctrica s’utilitzen, bàsicament, dos sis­temes:

- Combustió de la biomassa en una caldera adequada a la producció de vapor que

acciona un grup turboalternador.
- Transformació de la biomassa en combustibles gasosos mitjançant procediments
bioquímics o termoquímics, que generalment s’utilitzen per alimentar motors
alternatius o turbines de gas que accionen el seu corresponent alternador.

3. Aplicacions energètiques:
La biomassa sòlida es destina a un gran nombre d'aplicacions, tant en l'àmbit domèstic com
industrial. En forma d'Electricitat (Distribució d'electricitat a zones rurals i aïllades, Ús com a
combustible en centrals elèctriques, Autoconsum elèctric) i en aplicacions tèrmiques més o menys
convencionals (Climatització d'habitatges, Generació de calor amb finalitats industrials).

6
En forma líquida s'utilitza en motors de vehicles, existeixen dos tipus de biocombustibles: els
biodièsels i els bioalcohols. I els derivats gasosos s’usen per a la producció d’electricitat en sistemes
de cogeneració.

4. Diagrama de blocs: transformacions energètiques

5. Estructura bàsica i variants

1. Cultiu i recol·lecció de fusta

2. Transport
3. Combustible (estellat)
4. Preparació

7
 5. (Emmagatzematge de combustible gruixut)
6. (Emmagatzematge de combustible fi)
7. Dosificador
8. (Entrada d'aire)
9. (Emmagatzematge de combustible de suport)
10. Caldera
11. Economitzador
12. Cendrer: recollir la cendra
13. Electrofiltre
14. Tanc d'aigua d'alimentació
15. Condensador
16. Recuperació de calor
17. Turbines
18. Generador
19. Transformadors
20. Línies de transport d'energia elèctrica

6. Parts i funcionament de la central

Encara que hi ha algunes centrals tèrmiques convencionals de tipus comercial adaptades per utilitzar
biomassa, la majoria d’aplicacions per a l’obtenció d’electricitat es realitza en plantes de cogeneració,
en les quals la biomassa és un subproducte del procés industrial.

6.1. Elements d’una planta de biomassa:

Parc de combustibles
El parc de combustibles és el lloc d'emmagatzematge dels combustibles i és la part més gran de la
planta. Per a tenir una idea aproximada, es requereixen 140 000 tones de biomassa per any per a una
planta de 20 megavats. Per descomptat, es necessita maquinària pesant per a moure la biomassa.
Aquesta maquinària es guarda en un magatzem al costat del parc de biomassa.

Sitja de dia
Es tracta del magatzem que conté la biomassa que es consumirà durant unes quantes hores. El
transport del combustible fins a la sitja es du a terme mitjançant cintes transportadores.

Emmagatzematge de combustible gruixut i emmagatzematge de combustible fi

On generalment es classifica en funció de la seva grandària fi i gruix

Dosificador
Permet agregar un líquid o solgut en quantitats exactes en cadascuna de les seves descàrregues

8
Emmagatzematge de combustible de suport
Emmagatzema combustible fòssil que substituirà a part del combustible original en la co-combustió

Caldera
La caldera té un forn, que és el lloc on es cremarà la biomassa. Aquest combustible es crema seguint
tres processos:

1. El procés d'assecament, que és en el qual s'alliberen els volàtils (inestables)

2. Cremat de volàtils.
3. Cremat dels hidrocarburs.

Dins de la part del forn està la graella, que pot ser de diferents tipus. En el cas que no tingui la graella
la caldera pot ser de llit fluïditzat o d'injecció.

Economitzador
Absorbeix l'energia calorífica del gas de combustió de la caldera.

Cendrer
Recull la cendra.

Turbines
Formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben un fluid com aigua, gas o vapor, a
molta pressió. Les turbines transformen l'energia mecànica d'aquests fluids en moviment en energia
elèctrica.

Condensador
S’utilitzen condensadors d'aire per a condensar el vapor de fuita després de la turbina de vapor.

Generador
Capaç de transformar algun tipus d'energia, que pot ser química, mecànica o lluminosa en
energia elèctrica.
Transformadors
El transformador és un dispositiu electromagnètic que permet augmentar o disminuir la tensió i la
intensitat de manera que el seu producte sigui constant.

Neteja dels fums

Aquí es tracta el fum abans que passi a la xemeneia perquè tingui una opacitat determinada i no sigui
un fum gris que contamini.

Sistema de refrigeració
El vapor que ja no té energia es passa per torres de refrigeració o aerocondensadors, la qual cosa fa
que es converteix en aigua i torna a entrar en el sistema.

9
6.2 Funcionament:
En primer lloc, el combustible principal de la instal·lació és transportat i emmagatzemat en la central.
En ella pot ser sotmès a un tractament d'estellat per a reduir la seva grandària, si fos necessari, per a
després ser portat als corresponents magatzems.

El combustible, una vegada preparat, s'emporta a la caldera per a la seva combustió, i la calor
produïda fa que l'aigua que circula per les canonades de la caldera es converteixi en vapor d'aigua.
Generalment, la caldera té una graella on es crema el combustible gruixut. El combustible fi es
barreja amb el combustible de suport (generalment un derivat del petroli) procedent del seu
magatzem, per a ser cremat de la forma més eficient possible.

L'aigua que circula per l'interior de la caldera prové del tanc d'alimentació; abans d'entrar allí, l'aigua
ha passat generalment per un economitzador, on és precalfada mitjançant l'intercanvi de calor amb
els gasos de combustió que surten de la mateixa caldera.

Igual que es fa en altres centrals tèrmiques convencionals, el vapor generat en la caldera s'expandeix
en la turbina de vapor generan energía mècanica, que arriba al generador on es produeix l'energia
elèctrica on finalment passa a un transformador que amplia el seu voltatge i la canalitza cap a la
xarxa elèctrica convencional.

En quant als gasos de combustió i la cendra, els primers son netejats pels equips de depuració,
abans de ser abocats a l'atmosfera a través d'una xemeneia. Mentre que les cendres, són conduïdes
al cendrer per a ser transportades posteriorment a un abocador.

Y per últim el vapor d'aigua provinent de la turbina és transformat en líquid en el condensador, i

d'aquí és enviat novament al tanc d'alimentació, tancant-se així el circuit principal de l'aigua en la
central.

Vídeo explicatiu: https://www.youtube.com/watch?v=XTzN9ivcYtg&t=59s

7. Efectes mediambientals del combustible i la central

La biomassa com a font d'energia renovable té diversos beneficis addicionals a més de la reducció de
la contaminació causada pels combustibles fòssils. Un d'ells és fomentar el desenvolupament rural en
proporcionar tractament adequat de residus, incloent-hi residus contaminants, així com manejar les
deixalles de podes i neteja de boscos per a prevenir la propagació d'incendis.

L'ús de biomassa residual forestal com a combustible en calderes de biomassa és una solució per a
millorar la salut dels boscos. També es poden utilitzar rostolls i podes agrícoles, la crema tradicional
dels quals en el camp pot generar riscos d'incendis, però que poden trobar un nou mercat en la
producció d'energia.

10
Un altre aspecte important és la possibilitat de reforestar terres agrícoles o desforestades amb
cultius energètics, herbacis o llenyosos, destinats a la producció de biomassa. Això ajudaria a retenir
aigua i disminuir la degradació i erosió del sòl.

La biomassa és l'única font d'energia que aporta un balanç de CO2 favorable, sempre que l'obtenció
de la biomassa es realitzi d'una forma renovable i sostenible. Això ocorre quan el consum del recurs
es fa més lentament que la capacitat de la Terra per a regenerar-se. D'aquesta manera, la matèria
orgànica és capaç de retenir durant el seu creixement més CO2 del qual allibera en la seva
combustió, sense incrementar la concentració de CO₂.

Encara que el potencial energètic existent en el planeta seria suficient per a cobrir totes les
necessitats energètiques, aquesta no es pot utilitzar íntegrament, ja que exigiria l'aprofitament a
gran escala dels recursos forestals. Això faria impossible mantenir el consum per sota de la capacitat
de regeneració, la qual cosa reduiria molt considerablement l'energia neta resultant i conduiria a un
esgotament d'aquests recursos alhora que donaria lloc a efectes mediambientals negatius.

Els efectes produïts serien com ara la desforestació i l'augment notable d'emissions de CO₂, la qual
cosa implicaria una contribució al canvi climàtic.

8. Situació a Catalunya, Europa i la resta del món

S'estima que a Espanya existeixen al voltant de 150 centrals de biomassa en operació. La major part
d'elles es troben a les regions amb major producció agrícola i forestal. Algunes comunitats
autònomes, com Castella i Lleó, Catalunya i Andalusia, compten amb un major nombre
d'instal·lacions d'aquest tipus.
En específic a Catalunya funcionen quatre centrals d'electricitat que consumeixen biomassa, en tres
d'elles és la font única i una altra és mixta amb energia solar.

11
Pel que fa a la biomassa, encara que l'any 2005 solament hi havia 9.556 instal·lacions de biomassa a
Espanya i en un període de 10 anys, aquestes han crescut fins a les 160.036 instal·lacions generant
una potència de 12.570 GWh només representa el 5,21% de l'energia total consumida al país.

Espanya té un gran potencial que aquesta en espera de ser eficaçment aprofitat, ja que és el tercer
país d'Europa en generació de biomassa de tots els tipus. Cada any, els boscos espanyols creixen i
augmenta la biomassa disponible, però la indústria forestal només aprofita el 38% d'aquesta
biomassa.
Dos terços del creixement del volum de biomassa es queden en la muntanya, bé perquè la indústria
actual no és capaç de mobilitzar aquest recurs o perquè unes certes aplicacions industrials no
aporten suficient valor a la biomassa per a compensar el seu aprofitament. Així, la biomassa que
acumulen els nostres boscos ha passat de 456 milions de m³ existents en 1975 a 921 milions de m³
en 2009.
El fet de potenciar l'ús d'aquest recurs és positiu per aprofitar materials de rebuig provinents dels
camps, les muntanyes, les indústries i els abocadors. L'ús de la biomassa té un alt valor afegit, com
els bioplàstics o els components per a cosmètics i per a alimentació.
Si bé el més important és generar energia d'una font renovable, aprofitar i potenciar l'ús de la
biomassa comporta una sèrie d'importants beneficis que afectin l'economia d'un país, ja que generin
fonts d'ocupació (La biomassa forestal és un recurs que, segons AVEBIOM (Asociación Española de
Valorización Energética de la Biomasa) podria generar 594.000 ocupacions a Espanya en 2030.) i
redueixen l'impacti mediambiental. La biomassa és capaç de generar energia natural, de qualitat i de
manera sostenible, en forma de calor, electricitat i biocarburants, i tot això fent ús d'una sèrie de
matèries primeres que són molt abundants al nostre país. D'aquesta manera es pot evitar d'alguna
manera la dependència econòmica dels combustibles fòssils, reduint del dèficit que pateix la balança
comercial espanyola, ja que gairebé ha d'importar tot el petroli que es consumeix.

Mentrestant, A Europa, la mitjana d'aprofitament de biomassa és del 61%, i en els principals països
forestals (països nòrdics, Àustria, etc.), pròxim al 90%.
En 2010, la bioenergia a Europa va contribuir en 82,2 milions de tones equivalents de petroli (Mtep)
a l'energia final consumida, quantitat que ha anat en augment any rere any. El Consell Europeu
d'Energia Renovable (EREC) preveu que la biomassa aporti en 2030 entre 236 i 255 Mtep, cosa que
significa un augment de fins al 210% en la seva quota actual de mercat.
Actualment, el 54% de l'energia primària d'origen renovable procedeix d'aquesta font; no obstant
això, només suposa el 4% sobre el total energètic.

Finalment, a escala mundial la biomassa és la font principal d'energia en països subdesenvolupats.

Precisament és en aquests països on es preveu un major augment de la demanda energètica.
En continents com Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica l'energia a partir de biomassa representa la tercera
part del consum energètic i per a 2.000 milions de persones és la principal font d'energia en la seva
llar.
El problema deriva en què gran part de les ocasions que s'usa aquesta energia en aquests països, no
es fa de manera responsable, implicant el perill de desforestació de grans àrees, deixant indefens el
sòl enfront de l'erosió i exposant a mig-llarg termini a la zona al risc de la desertificació. Per tant, la
biomassa pot suposar un recurs important per al desenvolupament dels països pobres, evitant
d'aquesta manera que en augmentar en ells el consum d'energia, s'augmentin els nivells de CO₂ en

12
l'atmosfera, sempre que s'està fent de manera correcta i controlada, tal com es realitza actualment
als països desenvolupats
Per tant, perquè la biomassa pugui alinear-se amb les altres energies renovables, no sols ha
d'augmentar la seva producció, sinó també eliminar de manera gradual el seu ús tradicional. Es pot
observar en la següent gràfica del 2020 com més de la meitat de la distribució de consum global
prové de mètodes tradicionals de cocció, sent l'obtenció d'electricitat la que presenta la menor
proporció.

Distribució del consum mundial de bioenergia en 2020

8.1 Noticia sobre la biomasa a Catalunya

https://www.avebiom.org/biomasanews/calderas-estufas-y-chimeneas-domesticas/cataluna-quie
re-alcanzar-800-mw-de-biomasa-en-2027

13
9. Webgrafia

https://www.mbgs.es/cuantas-centrales-de-biomasa-hay-en-espana/

https://icaen.gencat.cat/es/energia/renovables/biomassa/BiomassaCAT/empreses/productors/

https://www.norvento.com/blog/los-datos-de-la-bioenergia/

https://archivo.revistaagricultura.com/revista/innovacion/aumenta-la-cuota-de-mercado-de-la-biom
asa-en-europa_8078_121_8266_0_1_in.html

https://www.youtube.com/watch?v=XTzN9ivcYtg&t=59s

https://www.fundacionendesa.org/es/educacion/endesa-educa/recursos/centrales-renovables/centr
al-de-biomasa

https://rinconeducativo.org/es/recursos-educativos/como-funciona-una-central-de-biomasa/

https://www.youtube.com/watch?v=flzNVJ2hzvM

https://www.youtube.com/watch?v=ddsQfMNWnP4

https://www.youtube.com/watch?v=F2z1w9Xho44

https://www.reyco.eu/2022/05/24/central-de-biomasa-como-funciona/

https://www.endesa.com/es/la-cara-e/centrales-electricas/energia-biomasa

https://arquitectura-sostenible.es/la-biomasa-una-fuente-energetica-que-utiliza-materia-organica/#:
~:text=%C2%BFQu%C3%A9%20es%20la%20biomasa%3F,madera%2C%20como%20pellets%20y%20s
err%C3%ADn.

https://www.idae.es/sites/default/files/documentos/publicaciones_idae/documentos_10374_energi
a_de_la_biomasa_07_b954457c.pdf

https://www.endesax.com/es/es/historias/2021/centrales-de-biomasa

https://energia.roams.es/energia-renovable/biomasa/usos/#para-que-se-usa-la-biomasa

https://calorerbi.eu/la-biomasa-en-el-mundo/

14