UF1 PRESA D’IMPRESSIONS

DENTALS I REGISTRES
D’OCLUSIÓ (33h)

NF3 Planificació de l’elaboració de

models i registres d’oclusió (11h)
 INDEX
1.Materials de confecció de models. Tipus de
guixos.
2.Tipus de materials en registres d'oclusió. Ceres
dentals.
3.Instrumental específic per a presa de registres.
Preparació i manipulat.
4.Obtenció de la dimensió vertical i presa de l'arc
facial.
5.Enviament de registres i models a laboratori.
El guix

Material àmpliament distribuït en la natura

El seu ús es remunta a l’antiguitat en l’art i
la indústria.
Ús en odontologia es remonta a 1756 per
obtenció de models en impressió de cera
d’abella.
 El buidatge
Tècnica per l’obtenció d’un model d’estudi o de treball des de
l’impressió o negatiu de l'anatomia de la cavitat oral del pacient.

El buidatge és l'acció de reproduir en positiu l'anatomia oral

registrada amb la impressió utilitzant la mateixa com a motlle.

Per a buidar la impressió s’utilitza guix.

Caldrà dur a terme un registre d'oclusió per a aconseguir una

correcta relació oclusal entre els aparells protètics i les dents naturals
romanents.
Buidatge

NEGATIU POSITIU
1. Materials de confecció de models.
Tipus de guixos.
Composició: sulfat de calci dihidratat:

CaSO4 x 2H2O

Aplicacions:

1.Preparació de models d'estudi i de treball.

2.Emmuflat d'una PPRR.
3.Individualització del model.
4.Model de material refractari aglutinat amb guix.
Treball en grup: Aplicacions del guix

- Preparació de models d'estudi i de treball

-Articulació de models
-Socalat de models
-Encofrat o emmuflat per a l'elaboració de pròtesis acrílica o
PPR
- Model de material refractari aglutinat amb guix.
 Obtenció del Guix
La forma d'obtenció del guix: explotació de mines en diverses parts del món, o com
a subproducte d'algunes reaccions químiques.

La seva forma de presentació típica és en pols, conegut com guix que, en barrejar
amb aigua, s'hidrata i endureix formant el guix sòlid, segons la següent reacció
exotèrmica:

CALCINACIÓ
Requisits que han de complir els guixos
dentals:
Forjar ràpidament però donant temps a la seva
manipulació.
Reproduir exactament els detalls del negatiu de la
impressió.
Tenir la resistència adequada per als treballs als
quals estan destinats.
CLASSIFICACIÓ

Guix per a Guix París,

taller o Guix pedra o
impressió o
tipus III
tipus I tipus II

Guix pedra
millorat, densita Guix tipus V
o tipus IV
 1.1. Tipus de guix:
A. Guix per a impressió o tipus I:
Actualment en desús. Ús per prendre impressions >>s´ha
substituït pels hidrocol·loides i elastòmers.

B. Guix París, taller o tipus II:

És el més emprat al laboratori a causa del seu baix preu.
Les seves partícules formadores són voluminoses, irregulars i
molt poroses, el que resulta en un guix tou i fràgil. Usos:
-Buidatge de models d'estudi.
-Articulació de models.
-Socalat de models.
-Encofrat o emmuflat per a l'elaboració de pròtesis acrílica.
Buidatge

GUIX PARIS MODEL D’ESTUDI INFERIOR

Articulació de models
Sòcol
 Sòcol

https://www.youtube.com/watc
h?v=Ac1zVnVVQa8
Emmuflat d’una pròtesi

MUFLA
1.1. Tipus de guix:
C. Guix pedra o tipus III:
Les seves partícules formadores són
petites, regulars i menys poroses>>major
duresa, exactitud i resistència.

Els seus usos típics són: el buidatge de

models de treball per a pròtesis d’acrílic i
models per encerat diagnòstic.
Guix tipus III o guix pedra
Model encerat diagnòstic

https://www.dentaden.com/encerado-diagnostico/
1.1. Tipus de guix:
D. Guix pedra millorat, densita o tipus IV:

Les seves partícules formadores són molt petites, regulars (en

forma cuboidal) i amb prou feines poroses, el que fa que sigui un
guix de gran resistència (a la fractura i a l'abrasió), duresa i
precisió. Tenen una mínima expansió durant l'enduriment.

Els seus usos típics són: el buidatge de models de treball per a

pròtesi fixa, pròtesi removible metàl·lica i pròtesis sobre implants i
buidatge de models per ortodòncia.
Guix tipus IV, densita o pedra millorat

Model de treball de pròtesis sobre implants: TROQUEL

 1.1. Tipus de guix:

E. Guix tipus V:

Guix de recent aparició que té major resistència a la

compressió que el tipus IV>>menor proporció
aigua-pols.
Mateixos usos que IV.
 1.2. Propietats del guix.
Són:

a) Expansió d’enduriment.
b) Expansió higroscòpica.
c) Contracció d´enduriment.
d) Elevada resistència compressiva.
e) Baixa resistència traccional.
f) Baixa resistència a l’abrasió.
g) Acceptable duresa superficial.
h) Adequada reproducció de detalls.
i) Elevada adherència.
j) Elevada solubilitat en aigua.
 PROPIETATS:

a.EXPANSIÓ D´ENDURIMENT (per formació i

creixement cristall de sulfat de Ca). 0,07%-0,5%. A
més aigua, menor. A més espatulat, major.
b.EXPANSIÓ HIGROSCÒPICA (captació aigua pel
guix durant l’enduriment). Acostuma a ser el doble
de l’expansió normal de fraguat.
c.CONTRACCIÓ DE FRAGUAT. Quan el guix
endureix s’apropen les molècules. Al final de la
reacció, expans>contracció.
d.ELEVADA RESISTÈNCIA COMPRESSIVA
(resistència a les forces de compressió).
 PROPIETATS:

e.BAIXA RESISTÈNCIA TRACCIONAL (resistència a

les forces de tracció). Causa fractures a zones estretes.
f.BAIXA RESISTÈNCIA A L’ABRASIÓ (resistència del
material a patir erosió a la superfície).
g.ACCEPTABLE DURESA SUPERFICIAL (oposició
del material a patir penetració, abrasió, ratllat, tall o
deformació permanents a la superfície).
h.ADEQUADA REPRODUCCIÓ DE DETALLS.
i. ELEVADA ADHERÈNCIA (entre 2 guixos en diferents
estats, fraguat i sense fraguar).
j. ELEVADA SOLUBILITAT EN AIGUA.
 TIPUS EXPANS DE RESISTÈNCIA USOS COMPOSICIÓ
FRAGUAT

II. Models 0,2-0,5% ++ Laboratori HEMIDRAT β

III. Pedra 0,08-0,1% +++ Models HEMIDRAT α1

IV. Pedra 0,05-0,07% ++++ Models que HEMIDRAT α2

millorada necessiten alta
resistència
1.3. Manipulació
1. Proporcions aigua-pols de guix:
Cada guix reacciona amb determinada quantitat d'aigua>>seguir
instruccions del fabricant.

EXCÉS AIGUA>>el model és més porós empitjorant les seves

propietats mecàniques.

Recomanació: Abocar al bol primer l'aigua i després la pols, per

reduir al màxim l'atrapament d'aire.
Si la barreja no queda tan espessa o tan fluida com es desitja és
convenient repetir el procediment des del principi, ja que si
s'afegeix més pols o líquid en el transcurs de la reacció
d'enduriment quedarien alterades les proporcions del material.
FASES DEL MANIPULAT DEL GUIX:

RELACIÓ AIGUA /POLS

TIPUS DE GUIX AIGUA/cc POLS/gr

PARIS O II 25 50

PEDRA O III 15 50

PEDRA MILLORAT 12 50
O IV
Materials requerits:

TASSA DE GOMA
ESPÀTULA DE GUIX
GANIVET DE GUIX
1.3. Manipulació
2. Barreja de tots dos components: durant 1 o 1,5
minuts, fins aconseguir una massa homogènia. Tipus:
• Manual: l'espàtula per a batre el guix.
• Mecànica: màquines mescladores de buit, que
aconsegueixen barreges amb menys aire i menys
poroses.
Col·locar la tassa sobre una vibradora durant el
barrejat, per millorar la difusió de la pols en l'aigua i per
eliminar la major quantitat de bombolles d'aire possible
contingudes en la barreja.
 Vibradora
Mescladora de buit
 1.3. Manipulació
3. Buidatge: consisteix en l'abocament de la barreja
sobre la impressió per obtenir el positivat de la
mateixa en totes les irregularitats i detalls dins del temps
de treball (segons fabricant)
Recomanació: vibrar el negatiu durant l'abocament per
garantir arribi completament per tot>>millor reproducció
dels detalls, i per eliminar la major quantitat de
bombolles d'aire possible que fragilitzarien el model .
S’ha d’abocar sempre pel mateix costat, de forma
contínua, evitant generar dues llengües de
material>>evitar generar espais buits en la massa del
model.
1.3. Manipulació
4.Terminació: quan el guix s'està forjant, ja parcialment endurit,
podem eliminar fàcilment, amb ajuda de ganivets de guix, les
rebaves i els sobrants. Així mateix poden allisar-se les
superfícies que ho requereixin, com pot ser la zona lingual.

5.Desinserció: un cop el guix estigui completament forjat, fred i

dur, es podrà extreure el model de la impressió. Si la
desinserció es realitza abans que finalitzi el temps d'enduriment
el model podria fracturar-se. Aquesta maniobra ha de fer-se
amb molta cura, evitant generar tensions perjudicials que puguin
trencar el model.

6.Retallat: amb ajuda d'una màquina retalladora es donarà

forma a la base dels models, millorant la seva estètica i
facilitant la seva manipulació.
Retalladora de guix

https://youtu.be/Km4k
1zg_uDk
 1.3.1. TEMPS D’ENDURIMENT.
DOS TIPUS DE TEMPS ENDURIMENT A TENIR EN COMPTE:
1. TEMPS D´ENDURIMENT INICIAL: període entre l’inici de la mescla i la desaparició de la
lluentor. Durant aquest temps, es pot mesclar i buidar (PERÍODE DE TREBALL).
2. TEMPS D’ENDURIMENT FINAL: des de l’inici de la mescla fins a enduriment total.
El temps d’enduriment pot veure’s alterat industrialment o per l’operador:
a) CALCINACIÓ INCOMPLETA (alteració industrial)
b) PER PRODUCTES QUÍMICS (alteració industrial)
c) RELACIÓ AIGUA-POLS: més aigua o menys pols més temps d’enduriment.
d) ESPATULAT: més temps espatulat menys temps d’enduriment. Si volem variar el temps
de fraguat cal que modifiquem l´espatulat, no la relació aigua-pols.
e) TEMPERATURA DE L’AIGUA: 20-37ºC menor temps enduriment, >37ºC més temps
enduriment; 100ºC no endureix ja que el guix es deshidrata.
1. És recomanable utilitzar un recipient elàstic i espàtula rígida inoxidable.
2. Emprar l’aigua necessària, segons recomanació fabricants. A menys aigua més duresa
guix una vegada endurit.
3. Espatular enèrgicament durant 1 minut manualment o 20-30 segons amb mescladora al
buit de guixos.
4. Evitar la incorporació de bombolles d’aire durant la mescla per a impedir la porositat.
5. No variar la relació aigua-pols una vegada començada la mescla.
6. Mantenir immobilitzat el model de buidatge ja que els moviments ocasionen errades i
zones febles.
7. Esperar a guix 100% endurit abans de qualsevol manipulació.
8. A les 48h es considera que té màxima duresa i resistència. Tot i així, per a usos
comuns, es pot treballar sobre el guix 1h després que hagi endurit.
 1.3.4.Cura del model
1. Si en retirar el model de la impressió la seva superfície no és dura i
llisa s’ha de dubtar de la seva precisió.
2. Un cop finalitzat l’enduriment, les dimensions són constants en
condicions normals de Tª i humitat.
3. Si s’ha de submergir el model en aigua, com és soluble, cal que
sigui en aigua amb trossos de guix endurit (aigua saturada de sulfat
de Ca).
4. Emmagatzemar a Tª ambient.
 1.3.4. Conservació de la pols d’escaiola.
Les escaioles són sensibles als canvis en la humitat
relativa de l’ambient:
Quan el guix s’hidrata parcialment ↓ t
d´enduriment.
Si s’hidrata en excés no forjaria.
NORMES:
1. Mesurador de pols sempre sec.
2. Mai introduir en la pols objectes humits.
3. Envàs de la pols: sec, hermètic, i ben tapat
4. Envàs de la pols: allunyat de murs, terra o lloc
humits.
2. TIPUS DE MATERIALS EN REGISTRES D’OCLUSIÓ.
CERES DENTALS
REGISTRE D’OCLUSIÓ: empremta o clau que recull la forma en què
es relacionen les dents de les 2 arcades.
OBJECTIU PPAL és millorar les rel intermaxil·lars en els 3 plànols de
l’espai i poder transmetre la posició del maxil.lar sup amb mandíbula.
Generalment, són de CERA, però tb SILICONES, RESINA O
MODELINA.
ELABORACIÓ REGISTRE OCLUSIÓ
• PASSOS:
1. Es pren una tira de cera amb una amplada similar a la de les dents del pacient i un
llarg que sigui el doble del que ocupen les cares oclusals de les dents posteriors.
2. Es doblega sobre si mateixa per obtenir una doble tira de cera.
3. S'escalfa en un escalfador de cera o amb ajuda de l'encenedor Bunsen fins que
s'estovi, però sense fondre.
4. Assegurant prèviament que no està excessivament calenta s'introdueix a la boca
del pacient i es col·loca sobre les cares oclusals de les dents posteroinferiors.
5. Es demana al pacient que mossegui. Atès que la cera està tova, la forma en què
clou el pacient quedarà registrada a la superfície.
6. S'extreu de la boca i es refreda amb un raig d'aire per endurir-la i evitar que es
deformi.
 CLASSIFICACIÓ DE LES CERES DENTALS
emprades en registres d’oclusió:

1.DURES: indeformables a Tª ambient.

2.INTERMÈDIES: parcialment deformables a Tª
ambient.
3.TOVES: totalment deformables a Tª ambient.
 2.1. Composició i tipus de ceres dentals.

• Minerals: del petroli.

• Vegetals: de plantes.
• D’insectes: d’abella.
• Sintètiques: compostos orgànics complexos.
• Animals: no odontologia.
• Ceres dentals: barreja de ceres naturals i sintètiques, amb resines,
olis, grasses, etc per millorar les propietats.
2.2. USOS DE CERES DENTALS

1. CERES PER A PATRONS (motlles que s’obtenen per a conformar

les dimensions i formes d’una restauració dental). La cera es
substituirà per aleació colada de metalls, acrílics o porcellana
2. CERES PER A MODELAT DE RODETS.
3. CERES PER A REGISTRES OCLUSALS.
4. CERES PER A PLANXES BASE DE PRÒTESI.
5. CERES PER A IMPRESSIONS.
6. CERES PER A MANIOBRES DE PROCESSAT al lab prot (encofrat,
alleujament, adhesió, etc)
Cera per a patrons
Cera per a modelatge de rodets
Cera per a registres d’oclusió
Cera per a impressions
Cera per encofrar
3. INSTRUMENTAL ESPECÍFIC PER PRESA DE REGISTRES.

MATERIAL: kit d’exploració+encenedor o escalfador d’aigua o forn

per a ceres.

1r) PREPARACIÓ DEL PACIENT:

1. Mostrar al pacient amb models i amb mirall la posició que volem
registrar.
2. Pacient en postura relaxada amb tronc recte i tranquilitzar.
3. De vegades cal desprogramació mandibular per a que l’odontòleg.
pugui guiar els moviments mandibulars. Caldrà que mossegui la
zona amb algun element. (VOLEM ENREGISTRAR UNA POSICIÓ OCLUSAL
DESITJADA PER DESPRÉS FER MUNTATGE EN ARTICULADOR)
4. Fer practicar el moviment mandibular (donar ordres verbals si cal).
5. Repetir el moviment diferents vegades i mantindre per un temps la
posició desitjada.
Desprogramació mandibular chin
point
Desprogramació mandibular
bimanual de Dawson
Exemple de dispositius desprogramadors:
JIG DE LUCIA
2n) PREPARACIÓ DE LES TIRES DE CERA

1. Prendre una tira de cera d’ample similar al de les dents

del pacient i llarg que sigui el doble de la distància que
ocupen les cares oclusals (POT SER NECESSARI
ESCALFAR-LA)
2. Es doblega sobre sí mateixa (POT SER NECESSARI
ESCALFAR-LA)
3. S’escalfa en un encenedor però sense fondre-la per a
introduir-la a la boca del pacient.
 3r) REGISTRE DE MOSSEGADA
1. S’introdueix a boca del pacient (assegurar-se que no és
massa calenta) i es col.loca sobre les cares oclusals de
dents post-inf (pot ser amb ajuda de pinces corbes).
2. Indiquem al pacient que tanqui lentament guiant el
moviment amb els dits.
3. Es demana al pacient q mossegui PERÒ SENSE
TRASPASSAR!!
4. S’extreu de la boca i refredar amb aire o aigua freda
(introduir en got amb aigua) per a endurir i evitar
deformacions.
5. Es comprova sobre els motlles de guix.
6. Se n’eliminen els excessos vestibulars i es neteja amb
aigua abundant.
 CLAUS DE L’ÈXIT DEL PROCEDIMENT:
1. Evitar pressió excessiva sobre el registre de cera.
2. Evitar el desplaçament de les tires en fer mossegar el pacient.
3. Emprar un mètode aplicable i de garanties.
4. Emprar mat fermes i estables, i que garanteixin un gruix uniforme
de la tira.
5. Prendre una posició oclusal reproduïble i no complicada.

CONDICIONS PER A CONSIDERAR UN REGISTRE ADEQUAT:

1. Gruix no >1-2mm.
2. No ha d’estar perforat en cap punt.
3. Estable dimensionalment i resistent.
4. Fàcilment identificable.

Veure presa de cera: https://www.youtube.com/watch?v=7jLcit-usME

https://www.youtube.com/watch?v=D2IZQwW7aug
 4. OBTENCIÓ DE LA DV I PRESA DE L’ARC FACIAL
D’altres REGISTRES que s’han de prendre més comunament són:

1. La Dimensió vertical (DV) o alçada del terç inferior de la cara.

2. Orientació del pla oclusal respecte a les estructures facials (rodets d’articulació) i
la base del crani (presa de l’arc facial).
3. Distància intercondília.
4. Posició de l’eix de bisagra.
5. Suport labial.
6. Suport iugal i espai lingual.
7. Longitud i ample de les futures dents protèsiques.
8. Quantitat de dent visible en somriure i en repòs.
9. Localització de les línies canines i línia mitjana.
10. Color dentari.
11. Certs detalls personalitzats del pacient.
 DIMENSIÓ VERTICAL (DV)

Hi ha dos tipus: DVR (en repós) i DMO (en oclusió): Veure vídeos
https://youtu.be/Yo1mErH3swA
https://youtu.be/C9k7oCjPPyc
Distància intercondília.
Linia mitjana

Linia canina
 ELS REGISTRES ES REALITZARAN EN:
ARTICULADOR= aparell mecànic que permet simular les relacions
dentàries estàtiques i dinàmiques (mov mandibular) existents entre
maxil.lar i mandíbula.

CINC REGISTRES CLAU per a muntatge i ajustament de

l’articulador semiajustable:

1. Registre impressions sup i inf.

2. Registre de cera en la posició oclusal en què es vol muntar (RC).
3. Registre de cera de la posició oclusal existent en els moviments de
protusiva i lateralitat.
4. DV (amb planxes d´articulació).
5. Registre de l’orientació del plànol oclusal respecte a la base del
crani (amb arc facial).
 Planxa d´articulació i rodets:
https://youtu.be/suUxG9S-I-0

Per als dos últims caldran 2 elements diferents:

a) PLANXES D’ARTICULACIÓ: estruct q simula en mat de pitjor qualitat la pròt
def. Es col.loca en boca el pacient per a recollir els registres necessaris (p.ex.
DV). Les dents es simulen amb RODETS DE CERA, que es recolçaran a una
base de mat termoplàstic o resina.
b) ARC FACIAL: instrument mecànic prefabricat format per diferents peces q
permet transferir a l’articulador la posició del maxil.lar superior respecte a la base
del crani.
 Línia
mitjana

Línia canina
4.1. La dimensió vertical (DV).

DV= distància entre qualsevol punt del maxil.lar i qualsevol punt de la mandíbula
quan les dents es troben en posició màxima intercuspidació (DV EN
OCLUSIÓ). També existeix una DV EN REPÒS (pacient amb boca tancada i
sense contacte amb dents, musculatura inactiva)
Normalment es prenen 2 punts: SUBNASAL (punt mig inferior dels orificis
nasals) i MENTON (punt més inferior de la símfisi mandibular).
ESPAI LLIURE INTEROCLUSAL (ELI)= distància entre DV en repòs i DV en
oclusió. 2-4mm.
• La DV es pot determinar per mètodes radiogràfics,
anatòmics, fisiològics i funcionals.
• Després es transmiteix als rodets de cera que formen la
planxa d´articulació modificant l´alçada fins la dimensió
vertical obtinguda anteriorment.
• Un cop recollida l´altura de la DV en els rodets aquesta
es pot transferir al muntatge de models en l´articulador.
La DV.
•La dimensió vertical és una posició molt
adaptable, no hi ha una única correcta, és
aquella que satisfaci tant els objectius estètics
com els funcionals.
•La dimensió vertical no és constant en el
pacient, sinó que canviarà durant el seu
creixement i desenvolupament. Això pot
condicionar el registre de la mateixa.

• https://estudidentalbarcelona.com/la-dimension-vertical-importante/
4.2. L´arc facial.
TIPUS D’ARC FACIAL:
1. ANATÒMIC: únicament pot transferir la posició de maxil.lar sup
respecte a a la base de crani i de vegades la distància
intercondilar i eix de bisagra. Tipus estàndard i de localització.
2. CINEMÀTIC: registra i transfereix la posició del maxil.lar sup
respecte a base de crani, distancia intercondilar, eix de bisagra i
els moviments mandibulars. Tipus axiògrafs i pantògrafs.

Més senzills: Anatòmics estàndards.

USOS:
Elaboració de pròtesi i fèrula de descàrrega, i en aparells
ortodòntics.
 PARTS DE L´ARC FACIAL INDICADOR DEL
TERCER PUNT
DEL PLA DE REF

COS DE L´ARC
FACIAL

FORQUETA

TRONC DE
MUNTATGE OLIVES
 5. ENVIAMENT DE REGISTRES I MODELS AL LABORATORI

Les CONDICIONS en q s’han d’enviar els registres i els models són les
mateixes que les impressions:
1. Neteja i desinfecció: en ceres i guixos és un pas complicat >>intentar
EVITAR-HO! Si és imprescindible: Glutaraldehid en aerosol 30 min. NOTA:
els guixos ja porten incorporades substàncies desinfectants.
2. Pels registres d´oclusió cal ENVASAR EN BOSSES HERMÈTIQUES. No
cal presència d’humitat.
3. ARC FACIAL: embalatge en capsa rígida i resistent. Hi ha qui elimina el
cos de l´arc per a l´enviament per ocupar menys espai. Un cop al laboratori,
el tronc de muntatge s'uneix de nou al cos de l'arc.
4. MODELS: embalatge en capsa rígida i resistent ben tancades. NO
HUMITAT!!! >>augmenta la fragilitat.

• SEMPRE cal algunes dades o codis que permetin identificar el pacient i cal
adjuntar la prescripció odontològica per al laboratori.