Captura 2023-02-28 A Las 3.42.52 P. M.

CFGM.
Operacions de Laboratori Curs 2020-21

MP10. UF2. NF1. Instal•lacions pneumàtiques.
UF2. NF1 Instal·lacions pneumàtiques
1. Introducció a la pneumàtica
La pneumàtica és el conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid

transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes
En l’actualitat, la pneumàtica constitueix una tècnica de gran aplicació en la majoria de processos

de producció moderns.
Molts problemes d’enginyeria que al llarg de molts anys han estat resolts mitjançant la mecànica
tradicional s’han aconseguit simplificar amb la incorporació de la pneumàtica, fent-los més:
- senzills
- econòmics
- automàtics.
La pneumàtica no és una tècnica recent, ja que fa més de 2.000 anys que un grec anomenat
Ctesibios construí un canó pneumàtic que, rearmat manualment, comprimia aire en cilindres. En
efectuar el tret, l’expansió de l’aire comprimit emmagatzemat donava una major energia a la fletxa,
la qual era propulsada a una distància més gran.
Al segle XIX, a l’era industrial el ferrocarril va donar un nou impuls a la pneumàtica. L’any 1857
l’enginyer francès Germain Sommeiller va inventar una perforadora d’aire comprimit que permetia
de construir túnels a una velocitat gairebé quatre vegades més gran que la que s’obtenia amb
mètodes tradicionals.
El 1880 es va inventar el primer fre pneumàtic i el 1888 es va instal·lar a París una xarxa
subterrània de distribució d’aire comprimit.
Les aplicacions de la pneumàtica a la indústria són cada vegada més nombroses ja que aquesta
tecnologia permet:
 realitzar els moviments més regularment i amb menys errors (qualitat)

 realitzar els moviments més ràpidament (quantitat)
 treballar amb equips que no pateixen, els efectes de la fatiga (minimització riscos laborals)
1
CFGM. Operacions de Laboratori Curs 2020-21
Automatitzar processos, a través de components pneumàtics, és una de les solucions més

senzilles, rendibles i amb major futur d’aplicació en la indústria.
Entre les aplicacions més usuals de l’aire comprimit podem considerar les següents:
- martells i perforadors pneumàtics

- eines de cargolar i descargolar
- obertura de portes automàtiques
- pistoles de pintar
- atraccions de fira (oleohidràulica)
- frenat i suspensió de vehicles
- manipuladors en plantes industrials
Video aplicacions varies de l’aire comprimit: https://www.youtube.com/watch?v=EyNZ09ap1eU
Els avantatges de la utilització de l’aire comprimit són nombrosos, en podem destacar els
següents:
 no és perillós, ja que no emet espurnes.

 és troba fàcilment disponible.
 fàcil de comprimir.
 és un fluid net.
 tot i el contingut d’humitat i de sòlids en suspensió continguts a l’aire, el tractament per
eliminar-nos no és extens ni car.
 s’emmagatzema amb facilitat.
 es desplaça amb rapidesa per l’interior de conduccions.

Les característiques del gas a utilitzar en una instal·lació pneumàtica són:
- gas inert
- no tòxic
- químicament estable
- no flamable, ni que recolzi a combustió.
Introducció a la pneumàtica: https://www.youtube.com/watch?v=ev2YlVOqcCg (FESTO, video per

veure a casa)
2. Fonaments de la pneumàtica:
La unitat de pressió en el sistema internacional són els Pa, que equival a la força de 1 N en 1 m²:
En el sistema tècnic la unitat de pressió atmosfèrica correspon a 1 kp/cm².
La relació d’unitats s’expressa a continuació:
1 bar = 1 atm = 1 kp/cm² = 100 Kpa = 105 N/m²
Les condicions normals de l’aire corresponen a una temperatura normal Tn = 273,15 K, tn= 0ºC i
una pressió de Pn= 1bar.
2
Segons la llei de Boyle i Mariotte, l’aire pot comprimir-se i expandir-se.
A temperatura constant (procés isotèrmic), els volums d’una massa gasosa són inversament
proporcionals a les pressions a les que es sotmeten:
P1*V1 = P2 * V2 = P3 * V3 = ct
L’equació general dels gasos expresa que el producte de la pressió i el volum d’una massa de gas,
dividida per la temperatura absoluta , és constant:
(P1*V1)/ T1 = (P2*V2)/T2
Aplicacions de la pneumàtica: https://www.youtube.com/watch?v=GXk0zyjUoWE
3. Producció i tractament de l’aire comprimit
Podem considerar un circuït pneumàtic com un conjunt d’elements disposats de tal manera que
per mitjà d’aire comprimit realitzen un treball o executen una sèrie d’accions destinades a
l’accionament de màquines o mecanismes.
Els elements que integren una instal·lació pneumàtica es poden classificar en quatre grups
principals:
 Producció i condicionament de l’aire comprimit (compressor, refrigerador, acumulador).

 Distribució de l’aire comprimit (canonades, xarxes de distribució).
 Elements de comandament, regulació i control (vàlvules de control, ...).
 Elements de treball: actuadors pneumàtics (cilindres, actuadors de gir, motors rotatius,
bombes pneumàtiques).

Els circuïts pneumàtics consten, bàsicament, dels següents blocs funcionals:
3
3.1 Producció de l’aire comprimit
La producció de l’aire comprimit la duen a terme els compressors. No obstant això, és a habitual
que en una mateixa màquina s’integri el compressor, el refrigerador i l’acumulador.
3.1.1. Compressor
Els compressors són màquines rotatives mogudes per motors elèctrics la funció dels quals és
aspirar aire a pressió atmosfèrica i comprimir-lo a una pressió més elevada.
Els paràmetres ajustables d’un compressor són:

 el cabal màxim (l/min)
 la pressió de funcionament (Pa)
Característiques rellevants dels compressors
• Sempre que es comprimeix un gas s’incrementa la pressió i també la seva temperatura.
• La majoria dels compressors tant poden comprimir aire o altres gasos (oxigen, nitrogen, argó,
hidrogen, gas natural, gas butà, heli…).
• Hi ha diverses tecnologies que permeten la compressió dels gasos (èmbol, cargols helicoïdals,
paletes, turboventiladors…).
• Existeixen tant fabricants com models de compressors especialitzats en sectors molt concrets
(climatització, automoció, neveres, congeladors, compressors industrials gegants fets a mida…).
3.1.1.1 Tipus de compressors:
A. Compressors d’èmbol:
Els compressors d’èmbol amb membrana són els més utilitzats, per ser:
 els més econòmics

 els més versàtils
 permeten una elevada flexibilitat en les aportacions de diferents caudals, és a dir existeix
una amplia gamma de tamanys d’èmbol en el mercat.
 Per el contrari produeixen un soroll excessiu.
4
El compressor d’èmbol es compon de les vàlvules d’admissió i escapament, èmbol i biela. És un

tipus de compressor molt utilitzat ja que la seva gamma cobreix un marge de pressions ampli.
Video Funcionament d’un compressor:

https://www.youtube.com/watch?v=QYtKOucA2cU&feature=youtu.be
Els rangs de pressió dels èmbols simples corresponen a pressions d’entre 6 i 10 bar en els
compressors d’una sola etapa.
Els compressors de dues etapes treballen fins a pressions de 15 bar i valors de caudal de 500
m3/min.
La cambra de compressió està separada de l’èmbol mitjançant una membrana. Això evita que la
brutícia que pugui arrossegar l’èmbol entri al circuit d’utilització de l’aire. Es fa servir molt en la
indústria farmacèutica i química.
B.Compressors rotatius
Els compressors rotatius utilitzen la força centrifuga per crear l’augment de pressió de gir del
rotor. El rotor gira en un sentit i l’aire s’aspira; a la cambra de compressió es realitza l’augment de
pressió. Es classifiquen els compressors en :
 Paletes
 Rotatius de cargols
 Turbocompressors (no els estudiarem).
Els compressors de paletes són silenciosos i ofereixen un caudal constant. Les paletes radials,
disposades en el rotor, pressionen les parets de la cambra de compressió en el gir, en cada
espai que limita la paleta es genera una petita cambra de compressió.
5
Els compressors rotatius de cargols són costosos, silenciosos, amb una elevada vida útil en
relació a altres tipus de compressors. Ofereix un caudal de 5000 l/min, entre 0,7 i 1,7 MPa.
El compressor rotatius de cargol giren sobre si mateixos a gran velocitat i això provoca que l’aire
sigui transportat de l’entrada al dipòsit. La pressió que dóna està a l’entorn de 10 bars.
https://www.bing.com/videos/search?q=compressor%2brotativos%2bde%2btornillo&&view=detai
l&mid=8CF0C4738DFDC3A540948CF0C4738DFDC3A54094&&FORM=VRDGAR
6
Activitat:
Buscar en el mercat diferents compressors comentats anteriorment per aplicacions

pneumàtiques.
Indiquen les avantatges i els inconvenients, en relació amb la pressió, el caudal i el volum, així
com les característiques del soroll, cost, vida útil. Quin manteniment s’hi ha de realitzar.
Ubicació dels compressors
Els compressors de tallers i empreses caldria ubicar-los a l’exterior de la nau on es treballa, en una
caseta construïda específicament per a albergar-los o bé en una sala especial dins la mateixa
indústria.
D’aquesta manera s’aconsegueix que el soroll i les vibracions no afectin l’activitat empresarial.
La captació d’aire, si es fa a l’exterior, acostuma a tenir més qualitat que no pas l’aire de l’interior de
la instal·lació (fàbrica) el qual, sovint, conté més partícules en suspensió que no pas l’aire exterior.
En el BOE 2009-02-05 hi ha el reglament dels equips a pressió, REGLAMENTO DE EQUIPOS A

PRESIÓN (REP), (R.D. 2060/2008, BOE 5-2-2009)
Lamentablement, sobretot en tallers i empreses petites, és usual trobar-los en racons, com ara sota
les escales al costat de dipòsits d’aigua. Inclús, a vegades, per dissimular la seva ubicació i/o per
reduir el soroll, es fan petites casetes, la qual cosa comporta captar aire enrarit i/o calent,
empitjorant-se així la qualitat de l’aire comprimit.
Placa identificadora del tipus de compressor
La placa d’un compressor ens dona les dades que defineixen el compressor, entre elles:
Model Sèrie Fabricant

Cabal, l/s Voltatge (V) Freqüència (Hz)
Potència del motor (Kw) Pes (kg) Pressió de treball (bar)
7
.Placa revisió generalitat
 Número EPI/API: número d’inscripció en el registre d’instal·lacions d’equips a pressió.

 Data d’instal·lació: data d’instal·lació de l’equip.
 Pressió màxima: número en bars de la pressió que pot oferir l’equip donant un servei
òptim.
 Data prova fabricant: data en la que el fabricant a fet la prova per veure si es vàlid
l’equip.
 Propera data: Indica les dates de les pròximes inspeccions a realitzar.
 Data: data exacta del dia que s’ha realitzat la revisió corresponent.
 Segell: marca que indica que la persona que ha realitzat la revisió esta qualificada i l’equip
ha passat la revisió positivament.
 Pressió de prova (bar): indica la pressió màxima a la que ha estat sotmès l’equip en
proves.
3.1.2 Refrigerador
L’aire en ser comprimit, s’escalfa i cal refredar-lo fins a una temperatura propera a la temperatura
ambient (25 ºC). Aquesta operació la fan els refrigeradors, uns senzills aparells que intercanvien la
calor de l’aire amb un altre fluid.
Un refrigerador és un tipus de bescanviador de calor format fonamentalment per una sèrie de

tubs pels qual circula el fluid refrigerant, per exemple, aigua.
3.1.3 Dipòsit o acumulador
Les funcions principals del dipòsit o acumulador són:

- fer front a puntes de consum i per tant compensar les oscil·lacions de pressió
de la xarxa
- permet temps de descans del compressor i n’incrementa la seva vida útil.
- facilita el refredament de l’aire que prové del compressor
- reté impureses procedents del compressor
8
Necessiten elements de protecció: manòmetre, termòmetre, vàlvula de seguretat, vàlvula de purga

de condensats, nivell visual de condensats i vàlvula d’aïllament.
Les connexions amb el compressor han de ser elàstiques per tal d’evitar vibracions
imatge compressor marca ABAC
3.1.4 Acondicionament de l’aire comprimit – Filtració, lubrificació
Filtració
L’aspiració de l’aire atmosfèric implica la captació de partícules contaminants i d’aigua de

condensació. Aquests dos factors són indesitjables, ja que poden:
 implicar el desgast de les juntes,

 rigidesa de les vàlvules
 obstrucció dels silenciadors
 corrosions (oxidació) en les conduccions, cilindres i altres elements
9
Qualitat de l’aire
La qualitat de l’aire comprimit a l’aplicació de la industria farmacèutica i química, té uns

requeriments molt més estrictes en comparació/relació amb altres indústries de procés.
La normativa sobre la qualitat de l’aire, la ISO 8573, determina les classes de puresa d’aire
comprimit en relació a :
- l’oli
- a les partícules
- a l’ aigua
Presents de forma independent o localitzada en els sistema de compressió de l’aire
10
A les indústries farmacèutiques, on l’aire comprimit pot entrar en contacte amb el producte. La
classificació de la norma correspon a la Classe 1 en partícules, classe 2 en aigua i classe 1 en oli.
Lubrificació
A la majoria d’elements que integren una instal·lació pneumàtica hi ha parts lliscants que, com que
efectuen moviments, es desgasten a causa del fregament, fins i tot quan els acabats superficials
són perfectes.
Per això, cal fer un tractament de lubrificació a l’aire amb l’objecte de realitzar el greixat de les
peces mòbils dels components pneumàtics, la qual cosa fa disminuir la fricció i evita l’oxidació.
El lubricant fa un tractament de lubrificació de l’aire, gotejant oli a l’aire per efecte Venturi, amb
l’objecte de realitzar el greixat de les peces mòbils dels components pneumàtics, la qual cosa tal i
com hem comentat farà disminuir la fricció i evitar l’oxidació d’aquests.
Regulació de pressió
Pressòstat o interruptor de pressió, s’encarrega d’aturar el motor del compressor quan la

pressió del dipòsit acumulador ha arribat a la pressió desitjada que nosaltres haurem
ajustat/programat. Un cop la pressió dins del dipòsit baixi per sota de l’ajustada, a causa del
consum en el circuït pneumàtic, el pressòstat tornarà a connectar el motor del compressor. Amb el
manòmetre veurem la pressió a que hem ajustat l’aire del dipòsit.
L’aire comprimit d’una instal·lació pneumàtica s’ha de mantenir a una pressió constant,
independentment de les fluctuacions de la xarxa i de les variacions de consum.
La pressió de sortida en el circuït pneumàtic, sempre ha de ser inferior a la d’entrada per fer una
correcte regulació.
Esquema de les diverses fases de l’acondicionament de l’aire comprimit:
11
12
13
Simbologia Pneumàtica
Els símbols pneumàtics estan dissenyats segons la Norma Internacional ISO 1219-1 1991, cobrint
la simbologia gràfica per a sistemes i components d’accionament per fluids. La numeració de les
vàlvules no està coberta per aquesta Norma ISO, així que seguirem les recomanacions que fa al
respecte la CETOP RP 68 P.
14
4. Xarxes de distribució de l’aire comprimit i pressió de treball.
Entenem com a xarxa de distribució, el conjunt de canonades (tubs) que condueixen l’aire
comprimit, des del dipòsit d’acumulació fins als elements finals, aquesta xarxa es distribueix en
dos tipus de conductes segons la seva funció:
- canonades principals que provenen directament de la sala del compressor.
- canonades de distribució, que surten de la branca principal i es distribueixen per les locals.
- El diàmetre de les tuberies d’aire comprimit es calcula en funció de la pressió del sistema, de la
velocitat de circulació de l’aire, de la longitud del circuït, de la pèrdua de càrrega o pressió i de les
diferents singularitats, com estrangulaments, canvis de direcció, juntes derivacions.
El disseny d'un circuït pneumàtic ha de considerar també els següents punts:
 que la pèrdua de càrrega sigui mínima
 reduir les pèrdues o fuites en el sistema
 fer un disseny que facilita el drenatge d'aigua que es condensa en l'interior o circuït.
En un circuït pneumàtic correctament dimensionat la velocitat de l’aire comprimit es troba entre 6 i

10 m/s, amb una caiguda de càrrega no superior a 0,1 kp / cm 2
Trobarem dos tipologies de xarxes o circuït:
 Circuït d'anell tancat: el final de circuït torna a l'origen evitant fluctuacions. Ofereix
major velocitat de recuperació davant les fuites, ja que el flux arriba pels dos costats.
 Circuït d'anell obert: la distribució es forma per ramificacions les quals no retornen a
l'origen. És més econòmic però fa treballar més els compressors quan hi ha molta
demanda o fuites en el sistema
El circuït d’anell tancat és el més utilitzat:
- no hi ha extrems, resultant un subministrament equilibrat i sense variacions

perceptibles de pressió.
- podem desconnectar diferents parts de la instal·lació (operacions de manteniment) sense

interrompre el subministrament global de la xarxa.
15
En tota instal·lació ( en els circuïts d’anell obert) dotarem les canonades d'un pendent entre 1% i
3% en sentit de la circulació, d'aquest manera facilitarem les evacuacions de possibles
condensacions.
Les canonades generalment seran d'acer i les unions es soldaran per tal de garantir l'estanquitat.
En petites instal·lacions ( i altres que hagin de modificar-se sovint) podem trobar canonades de
coure, flexibles (polietilè) i poliamida amb connectors ràpids (ràcords i juntes) o en màquines
mòbils.
Les canonades amb risc o perill de tall, aniran recobertes per malles protectores d'acer o altres
materials.
Circuït pneumàtic tancat.
Video tubs i connexions per aire comprimit: https://www.youtube.com/watch?v=3_m1psT0-AQ
Pressió de disseny en un circuït pneumàtic:
Com a regla general, els elements d’un sistema pneumàtic es dissenyen per a treballar en rangs
de pressió de 2 a 10 bar com a màxim.
De totes maneres, per operar de forma econòmica un sistema pneumàtic, es recomana treballar
a 6 bar.
En un sistema pneumàtic existeixen moltes restriccions que s’oposen al flux de l’aire, el que
implica que es produeixen pèrdues de pressió de 0.1 a 0.5 bar, amb la finalitat de garantitzar una
pressió de treball de 6 bar, el compressor es regula a 6.5 fins a 7 bar.
5. Manteniment de les instal.lacions d’aire comprimit
S’ajunta a continuació la periodicitat de la realització de tasques de manteniment en els

compressors i a la resta d’equips que formen part del circuït pneumàtic:
Diari o setmanalment :
- Revisar l’oli i omplir el dipòsit en cas necessari. Verificar la pressió.

- Revisar els filtres d’aire i netejar-los en cas de brutícia o substituir-los.
- Drenar els refrigeradors intermitjos en cas de compressor multi etapa.
- Verificar les vàlvules de seguretat.
- Revisar el cabal i la temperatura de l’aigua de refrigeració.
16
Trimestral o semestralment
- Canviar l’oli.
- Revisar la transmissió.
- Revisar i netejar totes les vàlvules.
- Ajustar punts d’ancoratge.
Anualment
- Revisar juntes i espais entre pistons i cilindres.

- Verificar les vàlvules, cilindres.
- Comprovar l’estat dels coixinets en els engranatges.
Cal revisar, l’estat de les canonades, sobretot en les unions, per tal d’evitar fuites.
Finalment caldrà tenir en compte la purga abans de posar el sistema en marxa i deixar anar tota la
pressió abans de parar el sistema, per tal d’evitar sobreescalfaments i sobrepressions.
6. Elements pneumàtics de regulació i de control:
En una instal·lació pneumàtica, per aconseguir el moviment i el correcte funcionament de les parts
operatives, cal:
 regular i controlar el caudal

 regular i controlar la pressió
 regular i controlar el sentit de circulació del fluid per aconseguir el moviment i el correcte
funcionament de les parts operatives o motrius.
Els elements més importants que ens ho permeten fer són:
- les vàlvules de control i regulació (dirigeixen el caudal d’aire comprimit als

actuadors) (6.1)
- les vàlvules distribuïdores del cabal de control direccional (6.2)
- els captadors de senyal (objectiu detectar la posició de l’eix del cilindre) (6.3)
6.1 Vàlvules distribuïdores o de control direccional
Les vàlvules distribuïdores, conegudes també com a vàlvules de control direccional, són les
encarregades de:
 governar l’arrencada en un circuït pneumàtic.

 governar l’aturada en un circuït pneumàtic.
 governar el sentit del flux en un circuit pneumàtic.
La funció de les vàlvules distribuïdores en un circuit d’automatització pneumàtic es governar

d’acord amb les ordres o senyals rebudes.
17
Essencialment, les vàlvules distribuïdores es componen d’un cos, una part mòbil i uns elements
d’accionament que permeten de canviar l’estat de la vàlvula. El cos esta format de:
 conductes interns.
 orificis d’entrada i sortida.
 element mòbil de la vàlvula, amb el seu desplaçament, aconsegueix les diferents posicions
(una, dos o tres) de la vàlvula i realitza les connexions internes de les vies.
Les vàlvules distribuïdores es defineixen per dues característiques funcionals:
Nombre d’orificis o vies. Amb aquesta indicació es designa el nombre màxim d’orificis o
conductes principals, anomenats també vies (tant d’entrada com de sortida), que poden
interconnectar-se a través de la vàlvula distribuïdora.
Nombre de posicions. Són les connexions diferents que es poden obtenir de manera estable
entre les vies de la vàlvula distribuïdora. Generalment en tenen dues posicions, una que es
defineix de repòs i altra de treball. Algunes aplicacions, però, necessiten vàlvules de tres
posicions, la qual cosa implica una posició neutra central.
!! Ull, cal tenir molt clar quina posició escollirem en repòs i en treball, pensant que i pot haver-hi
un episodi de tall de subministre elèctric o de errada del sistema !!
Una vàlvula distribuïdora es designa per mitjà de dues xifres; la primera indica el nombre de vies i
la segona el nombre de posicions. Així, una vàlvula 3/2 vol dir que posseeix tres vies i dues
posicions de maniobra.
18
Representació gràfica de les vàlvules distribuïdores
La representació gràfica de les vàlvules tan pneumàtiques com hidràuliques, es realitza segons
normes internacionals (ISO-CETOP).
La simbologia consta de tres parts: símbol bàsic, tipus de comandament i localització d’orificis.
 Símbol bàsic: cada posició es representa amb una casella quadrada, dins de la qual es
situen les fletxes que indiquen les connexions entre els orificis, i el sentit del flux del fluid,
així com el nombre de vies. El conductes es dibuixen en la casella que representa la
posició de repòs. La lectura de la posició de treball es dur a terme desplaçant l’altra
casella del símbol davant la representació dels conductes.
 localització dels orificis. La localització de cadascun dels orificis dels distribuïdors es

realitza segons un codi que utilitza números i lletres
19
 Tipus de comandament o accionament.
- manual
- mecànica
- pneumàtic o elèctric
 L
 o
c
 a
 l
 i
 t
La localització dels orificis. La localització de cadascun dels orificis dels distribuïdors es

realitza segons un codi que utilitza números i lletres
20
6.2 Vàlvules de control i regulació i bloqueig
Hi ha varis tipus de vàlvules de control i regulació, les més importants es defineixen a continuació:
- Vàlvules de bloqueig, tallen el pas de l’aire comprimit quan la pressió de l’aire actua sobre la
peça de bloqueig que exerceix el tancament.
Tipus de vàlvules de bloqueig:
 vàlvula antiretorn, tanca el pas de l’aire completament en un sentit, mentre que

permet el pas en el sentit contrari.
 Vàlvula selectora, funciona com a vàlvula de retenció, amb dues entrades i una
sortida, de tal manera que es bloqueja l’entrada de menor pressió.
 vàlvula estranguladora, regula el pas d’aire comprimit i per tant la velocitat de
funcionament dels actuadors.
- Vàlvules reguladores de caudal, són vàlvules que regulen el flux i el caudal que circula a un
valor fix o variable. La tipologia de vàlvules reguladores de flux es:
 vàlvules estranguladores en ambdós sentits del cabal

 vàlvules estranguladores en un únic sentit de cabal.
Els silenciadors o purgues de caudal també són considerats estranguladors de flux.
- Vàlvules reguladores de pressió, regulen la pressió a la conducció a la xarxa.
6.3 Captadors de senyal

L’objectiu d’aquests captadors de senyal, es detectar la posició de l’eix de l’actuador (cilindre o
motor)
7. Elements pneumàtics d’accionament o actuadors
En una instal·lació pneumàtica els receptors són anomenats actuadors pneumàtics o elements de
treball i la seva funció és transformar l’energia pneumàtica de l’aire comprimit en treball mecànic
per a l’accionament de màquines i mecanismes
Els actuadors pneumàtics es classifiquen, segons la forma en què realitzen el treball, en:
- cilindres (fan el treball en forma rectilínia)

- actuadors de gir (proporcionen moviments angulars)
- motors rotatius (generen moviment rotatiu)
21
7.1. Cilindres
Els cilindres són actuadors que fan el treball mitjançant moviments lineals i rectes que transformen
l’energia de l’aire comprimit en treball mecànic. Els cilindres tenen dos paràmetres principals:
 la secció, A
 La cursa, és la distància entre les dues posicions extremes de l’èmbol.
El cilindre pneumàtic està constituït, bàsicament, per un tub cilíndric tancat en els extrems per dues
tapes, dins del qual es fa lliscar un èmbol (també anomenat pistó) que separa dues cambres,
volums d’aire en què queda dividit el cilindre per l’èmbol. L’èmbol va unit a una tija que, en sortir
d’una tapa, permet d’utilitzar la força que rep per la pressió de l’aire.
El principal avantatge de la utilització de l’aire comprimit per accionar cilindres és la seva gran
velocitat d’accionament. La regulació de velocitat, molt necessària a la pràctica, s’aconsegueix
mitjançant reguladors o estranguladors de cabal que limiten el flux d’aire que surt del cilindre cap a
l’escapament, atès que resulta el millor mètode, tant per la suavitat de desplaçament del cilindre
com per la seva senzillesa.
En el mercat es divideixen en tres grans categories, en funció del seu accionament i de la forma
en què realitzen el treball:
 cilindres de simple efecte

 cilindres de doble efecte
 cilindres especials.
Cilindre de simple efecte
Només té una entrada de pressió i desenvolupa l’esforç en un únic sentit, és a dir, el

desplaçament de l’èmbol degut a la pressió de l’aire té lloc en un únic sentit.
El retorn a la seva posició inicial es realitza per mitjà d’una molla recuperadora que porta el cilindre
incorporada o bé per l’acció de forces exteriors.
Per regla general, la cursa

d’aquests cilindres no
supera els 100 mm, són de
petit diàmetre i
consumeixen poc aire.
22
Cilindre de doble efecte
L’aire comprimit exerceix la seva acció en les dues cambres del cilindre, d’aquesta forma pot
realitzar el treball en els dos sentits del moviment. El cilindre realitza la cursa d’avanç en aplicar
aire comprimit a la cambra posterior i comunicar la cambra anterior a l’atmosfera.
La cursa de retrocés s’efectua aplicant aire a pressió en la cambra anterior i comunicant la cambra
posterior a l’atmosfera.
L’aire comprimit realitza el treball en els dos sentits del moviment.
 Avantatges: permeten realitzar el treball en ambdós sentits, no es perd força en no haver

de comprimir cap molla i aprofita tota la longitud del cos del cilindre com a cursa útil.
 Inconvenient: que consumeix una doble quantitat d’aire.
23
7.2 Actuadors de gir
La pneumàtica ha anat ampliant el seu camp d’aplicació i, com a conseqüència d’això, els seus
components han anat evolucionant i s’han perfeccionat. Actualment els actuadors de gir, s’utilitzen
quan es necesssita un accionament angular.


 Un altre element cada
cop més popular és la
pinça pneumàtica, molt
aplicada en sectors en
plena expansió com la
robòtica i la manipulació.
7.3 Motors pneumàtics
Els motors pneumàtics transformen l’energia pneumàtica en energia mecànica de rotació, en un

procés similar i invers al de la compressió. Els tipus de motors més utilitzats són els motors de
paletes: s’usa molt en eines manuals.
L’avantatge d’aquests motors respecte dels elèctrics convencionals és que són insensibles a la
calor, la pols, la humitat i les vibracions, a més d’oferir una millor solució en ambients explosius.
Inconvenients tenen un major cost energètic.

Annex. Símbols Mesurament i Manteniment d’un compressor.
24
tec.cat/iestorredembarra/tecnologia/tecmec/tecmect33/pau.htm
http://www.xtec.cat/~jjordan/tecno/4credit/pneu/pneum003.htm
https://www.youtube.com/watch?v=Jcy0RoVZZds
25

Captura 2023-02-28 A Las 3.42.52 P. M.

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Captura 2023-02-28 A Las 3.42.52 P. M.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGM.

Operacions de Laboratori Curs 2020-21

UF2. NF1 Instal·lacions pneumàtiques

La pneumàtica és el conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid

En l’actualitat, la pneumàtica constitueix una tècnica de gran aplicació en la majoria de processos

 realitzar els moviments més regularment i amb menys errors (qualitat)

Automatitzar processos, a través de components pneumàtics, és una de les solucions més

- martells i perforadors pneumàtics

Video aplicacions varies de l’aire comprimit: https://www.youtube.com/watch?v=EyNZ09ap1eU

 no és perillós, ja que no emet espurnes.

Introducció a la pneumàtica: https://www.youtube.com/watch?v=ev2YlVOqcCg (FESTO, video per

La relació d’unitats s’expressa a continuació:

1 bar = 1 atm = 1 kp/cm² = 100 Kpa = 105 N/m²

Segons la llei de Boyle i Mariotte, l’aire pot comprimir-se i expandir-se.

Aplicacions de la pneumàtica: https://www.youtube.com/watch?v=GXk0zyjUoWE

3. Producció i tractament de l’aire comprimit

 Producció i condicionament de l’aire comprimit (compressor, refrigerador, acumulador).

3.1 Producció de l’aire comprimit

Els paràmetres ajustables d’un compressor són:

Característiques rellevants dels compressors

• Sempre que es comprimeix un gas s’incrementa la pressió i també la seva temperatura.

3.1.1.1 Tipus de compressors:

 els més econòmics

El compressor d’èmbol es compon de les vàlvules d’admissió i escapament, èmbol i biela. És un

Video Funcionament d’un compressor:

Buscar en el mercat diferents compressors comentats anteriorment per aplicacions

Ubicació dels compressors

En el BOE 2009-02-05 hi ha el reglament dels equips a pressió, REGLAMENTO DE EQUIPOS A

Placa identificadora del tipus de compressor

Model Sèrie Fabricant

.Placa revisió generalitat

 Número EPI/API: número d’inscripció en el registre d’instal·lacions d’equips a pressió.

Un refrigerador és un tipus de bescanviador de calor format fonamentalment per una sèrie de

3.1.3 Dipòsit o acumulador

Les funcions principals del dipòsit o acumulador són:

Necessiten elements de protecció: manòmetre, termòmetre, vàlvula de seguretat, vàlvula de purga

imatge compressor marca ABAC

3.1.4 Acondicionament de l’aire comprimit – Filtració, lubrificació

L’aspiració de l’aire atmosfèric implica la captació de partícules contaminants i d’aigua de

 implicar el desgast de les juntes,

La qualitat de l’aire comprimit a l’aplicació de la industria farmacèutica i química, té uns

Presents de forma independent o localitzada en els sistema de compressió de l’aire

Pressòstat o interruptor de pressió, s’encarrega d’aturar el motor del compressor quan la

Esquema de les diverses fases de l’acondicionament de l’aire comprimit:

4. Xarxes de distribució de l’aire comprimit i pressió de treball.

- canonades principals que provenen directament de la sala del compressor.

El disseny d'un circuït pneumàtic ha de considerar també els següents punts:

 que la pèrdua de càrrega sigui mínima

 reduir les pèrdues o fuites en el sistema

En un circuït pneumàtic correctament dimensionat la velocitat de l’aire comprimit es troba entre 6 i

Trobarem dos tipologies de xarxes o circuït:

El circuït d’anell tancat és el més utilitzat:

- no hi ha extrems, resultant un subministrament equilibrat i sense variacions

- podem desconnectar diferents parts de la instal·lació (operacions de manteniment) sense

Circuït pneumàtic tancat.

Video tubs i connexions per aire comprimit: https://www.youtube.com/watch?v=3_m1psT0-AQ

Pressió de disseny en un circuït pneumàtic:

5. Manteniment de les instal.lacions d’aire comprimit

S’ajunta a continuació la periodicitat de la realització de tasques de manteniment en els

- Revisar l’oli i omplir el dipòsit en cas necessari. Verificar la pressió.

- Revisar juntes i espais entre pistons i cilindres.

6. Elements pneumàtics de regulació i de control:

 regular i controlar el caudal