‭UNITAT 8: RECURSOS DE LA GEOSFERA I EDAFOSFERA:‬

‭1 – Els recursos naturals geològics‬

‭ ón béns donats per la natura a través del sòl i subsòl, aigües, atmosfera,‬
S
‭vegetals, fauna,... Que calen per satisfer les necessitats humanes. Roques,‬
‭minerals i sòl (agricultura o silvicultura).‬

‭ a majoria de roques i minerals industrials s’extreuen de masses rocoses que‬

L
‭afloren directament a la superfície, amb poc o nul recobriment.‬

‭El fet d’extraure un recurs i el mètode d’extracció depén dels següents factors:‬

*‭ Cost d’extracció‬
‭Cost de transport‬
‭Oferta - demanda‬

‭ – Roques industrials‬
2
‭S’aprofiten per les propietats fisicoquímiques, independentment de les‬
‭substàncies i de l’energia que se’n pugui extreure.‬
‭Sectors 🡪 construcció, siderúrgic, químic i agrícola.‬
‭ ón abundants a l’escorça terrestre i costos d’explotació baixos => baix preu =>‬
S
‭aplicació generalitzada.‬

‭ lt ritme d’extracció d’una pedrera => vida curta i alt impacte ambiental.‬
A
‭• Destrucció total del sòl i vegetació.‬
‭• Soroll 🡪 fauna i persones.‬
‭• Pols 🡪 afecta a la vegetació.‬
‭• Abocament de residus (runam) 🡪 possibles esllavissades.‬
‭• Degradació del paisatge.‬
‭• Contaminació de les aigües.‬

‭ obretot explotacions d’argila, calcàries, gresos, sorres, granits, pòrfirs* i‬

S
‭basalts.‬

‭ l Instituto Geológico y Minero de España classifica les roques industrials en 6‬

E
‭grups:‬

‭ . Àrids‬
1
‭2. Aglomerats‬
‭3. Roques de construcció‬
‭4. Vidre‬
‭5. Productes ceràmics‬
‭6. Roques d’aplicació diversa‬

‭ .1 -‬
2
‭Àrids Pedres o fragments de diferent diàmetre: argiles, llims, sorres, graves i‬
‭blocs.‬
‭Ús: Com a materials inerts per obres públiques (carreteres, ferrocarrils),‬
‭habitatges‬
‭(formigó, ciment i morters).‬
‭Naturals: Directament de la gravera Normalment silícics‬

‭ rtificials o esmicolats: Grans blocs de pedra triturats. Naturalesa diversa‬

A
‭Solen ser angulosos => més fricció i cohesió => mes resistència a esllavissar-se.‬

‭ Catalunya les principals explotacions d’àrids són graveres i sorres. Menys‬

A
‭comú són les explotacions que en general s’utilitzen com a àrids esmicolats de:‬
•‭ gres,‬
‭• quarsita,‬
‭• grauvaca,‬
‭• gneis i‬
‭• lapil·li‬

‭ res. Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per‬
G
‭materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres. Es fa servir com a‬
‭roca de contrucció i ornamental‬
‭Quarsita. Roca granular composta principalment de quars, que no és‬
‭necessàriament metamòrfica, però que és suficientment coherent perquè es‬
‭trenqui a través dels grans.‬
‭Per material refractari, per a empedrar calçades, cobrir teulades, fer vidre, etc.‬
‭Grauvaca (roca de ramat) detrítica. Es considera una roca sedimentària‬
‭immadura, formada per la consolidació de minerals de la descomposició del‬
‭granit: mica, feldspats i quars (en proporcions menors) i un ciment també detrític.‬
‭Textura sorrenca i de color grisenc. Generalment s’ha trobat en estrats‬
‭paleozoics. Abunda al Regne Unit. Usos construcció i ornamental (boreres,‬
‭làpides, façanes,‬
‭escultures...)‬
‭Gneis. Roca metamòrfica formada a partir de roques sedimentàries o‬
‭plutòniques, com el granit. Aflora en muntanyes com el Pirineu. Constituït per‬
‭cristalls de quars, feldespats i miques, en bandes clares i fosques, a vegades‬
‭amb cristalls de feldespat "atrapats" entre les bandes, els "ulls". Usos:‬
‭paviments, taulells de cuina ...‬

‭ .2 – Aglomerats: calç, ciment i guix‬

2
‭També anomenats morters‬
‭Massa compacta d’àrids cohesionada amb un aglomerant.‬
‭En contacte amb l’aire s’endureixen i adormen.‬

‭A) Obtenció de Calç‬

‭CaCO3 + calor -----→ CaO + CO2‬

‭• Construcció 🡪 per preparar bases alcalines.‬

•‭ Material refractari.‬
‭• Emblanquinar parets,...‬
‭• Agricultura → Neutralitzar sòls àcids.‬

‭ l forn es carregava amb pedra calcària, s’hi feia foc fins que tota la pedra‬
E
‭assolia de 800 - 1.000oC i es convertia en calç viva. Mantenint el foc diversos‬
‭dies, cremant feixos de llenya de pi. La calç viva amb aigua 🡪 calç apagada,‬
‭que servia per fer morter per a la construcció (com‬
‭el ciment actual), emblanquinar parets, desinfectar cisternes, etc.‬

‭B- Ciment:‬

‭ rocés de producció de ciment:‬

P
‭Es cou al forn una barreja de calcària, argila i sorra silícica.‬
‭Ciment Portland s’hi afegeix guix. El més utilitzat perquè és molt resistent.‬
‭2.4 - Vidre‬

‭ s una mescla de silicats complexos.S’obté majoritàriament del quars (sorres,‬

É
‭gresos, quarsites).‬
‭Composició diversa, en funció de la finalitat es barreja amb oxids alcalins, calç o‬
‭fluor per augmentar la qualitat i durada. Per donar color amb Cr, Mn, Se, Co.‬

‭ n fred 🡪 transparent o translúcid, dur i trencadís.‬

E
‭A altes temperatures 🡪 pastós i plàstic.‬
‭Mal conductor de la calor i l’electricitat.‬
‭Resistent a l’acció de la majoria d’agents químics.‬

‭2.5 – Productes ceràmics: argiles, (caolins* i margues**)‬

‭Roques formades per silicats d’alumini hidratats. Al2 SiO2 · H2O‬

‭ ropietats:‬
P
‭quan es barregen amb aigua 🡪 plàstiques‬
‭en sec 🡪 absorbents i desengreixants‬

‭ sos:‬
U
‭80% en elaboració rajoles, totxos i teules,‬
‭ 1% additiu en formació ciment‬
1
‭3% en ceràmica fina‬
‭altres usos: electrònica com a superconductor o aïllant.‬

‭ roductes:‬
P
‭terrisses (de fang i porcellana),‬
‭rajoles (emprades en construcció) i‬
‭productes refractaris (aguanten altes temperatures)‬

*‭ caolí‬
‭Argila refractaria blanca, formada per descomposició del feldespat, i constituïda‬
‭gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3‬
‭·2SiO2‬
‭·2H2O).‬

‭ osseeix una estructura microcristal·lina de làmines hexagonals.‬

P
‭Aplicació:‬
‭• més important és la ceràmica, especialment per a porcellana i terrissa blanca.‬
‭• com a matèries de càrrega: donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el‬
‭poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels‬
‭cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents‬
‭químics dels plàstics, etc.‬
‭• En l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli.‬
‭• En farmàcia, el caolí rentat ha estat utilitzat per les seves propietats absorbent,‬
‭adsorbent i antiàcida.‬

*‭ *lutita‬
‭Roca sedimentària d'origen clàstic amb grans de mides de llim o l'argila. Es‬
‭formen principalment per erosió d'altres roques o per sedimentació turbidítica de‬
‭guixos o fangs.‬
‭Algunes contenen una certa proporció de carbonat de calci, les margues.‬
‭ – Minerals industrials: metàl·lics i no metàl·lics‬
3
‭Reserva mineral = part d’un recurs mineral que es pot explotar de forma‬
‭rendible, en el moment d’extreure’l.‬
‭Jaciment: Concentració de certs elements químics en mineralitzacions que es‬
‭poden explotar.‬

‭ ón quasi inexistents els jaciments d’elements purs, és per això que distinguim‬
S
‭entre:‬
‭Mena: mineral que s’explota i es troba envoltat de runam.‬
‭Runam o ganga: minerals que acompanyen a la mena i que no tenen valor‬
‭econòmic, però que també cal extreure.‬

‭Es classifiquen en metàl·lics i no metàl·lics:‬

‭ .1 – Minerals metàl·lics‬
3
‭Ferro‬
‭4,7% de l’escorça terrestre.‬
‭No existeix en estat pur. S’extreu de minerals com la magnetita, l’hematites,‬
‭limonita que tenen entre un 30 – 60 % de ferro.‬
‭L’acer = aliatge de ferro i carboni, i de vegades alguns additius.‬

‭ oure‬
C
‭0,01 % de l’escorça terrestre.‬
‭S’extreu de la calcopirita (1), cuprita (2), malaquita (3) i atzurita (4)‬
‭Aliatges:‬
‭• Llautó = Cu + zinc‬
•‭ Bronze = Cu + estany‬
‭•Alpaca = Cu + zinc + níquel‬
‭Important per ser dúctil, la seva conductivitat, lleugeresa i resistència‬
‭Aplicacions:‬
‭• Electrònica,‬
‭• Química,‬
‭• Automobilística i‬
‭• Construcció.‬

‭ lumini‬
A
‭7,5% de l’escorça. S’extreu de la bauxita. Metall lleuger i resistent també en‬
‭molts aliatges amb altres elements.‬
‭• Per a recipients alimentaris,‬
‭• indústria aeronàutica...‬

‭ stany‬
E
‭Percentatges molt baixos a l’escorça. S’obté de la cassiterita.‬
‭Maleable i no s'oxida fàcilment 🡪 per recobreir altres metalls protegint-los de la‬
‭corrosió.‬
‭• Electrònica,‬
‭• conserves alimentàries,‬
‭• fabricació d’aliatges,...‬

‭ ercuri‬
M
‭S’obté del cinabri.‬
‭Baròmetres, termòmetres 🡪 es dilata amb la Ta però contaminant.‬

‭ lom‬
P
‭Important en la galena.‬
‭• Contenidors de líquids corrosius,‬
‭• bateries,‬
‭• additiu en les gasolines 🡪 contaminant.‬

‭ inc‬
Z
‭S’extreu de la blenda.‬
•‭ En catalitzadors,‬
‭• Parets metàl·liques, i‬
‭• Accessoris de línies elèctriques i telefòniques,‬
‭• Indústria química i farmacèutica.‬

‭ ungstè‬
T
‭S’obté de la wolframita. Metall emprat per fabricar aliatges d’alta‬
‭duresa.‬
‭• Filament de les bombetes incandescents.‬

‭ itani‬
T
‭S’extreu de la ilmenita.‬
‭Metall preuat en la indústria aeronàutica‬
‭Alta resistència i baixa densitat‬

‭ .2 – Minerals no metàl·lics‬
3
‭Silici‬
‭25% de l’escorça terrestre en els silicats.‬
‭Com el quars‬
‭• Circuits electrònics,‬
‭• panells fotovoltaics,‬
‭• ciments, morters,‬
‭• vidre,...‬
‭• Silicones i‬
‭• coles‬

‭Sofre‬
‭ olt abundant, en estat natiu o en pirites.‬
M
‭• Preparació d'àcid sulfúric,‬
‭• fertilitzants,‬
‭• perfums,‬
‭• colorants,‬
‭• pesticides,...‬

‭ alci‬
C
‭3.5% de l’escorça terrestre.‬
‭• En la calcita, dolomita, fluorita o el guix .‬
‭• Calç, ciment, morters, guixos,‬
‭• fabricació de paper,‬
‭• pintures, vernissos,‬
‭• vidre‬
‭• per “corregir” les argiles expansives,‬
‭• augmentar el pH del sòl.‬

‭ odi‬
S
‭Força abundant, en forma sobretot en dipòsits d’halita.‬
‭Alimentació, química, metal·lúrgica, enllumenat públic, colorant pel cuir,‬
‭blanquejant de papers i teixits.‬

‭ otassi‬
P
‭2.6% de l’escorça terrestre.‬
‭En forma de silvina o carnal·lita‬
‭Fertilitzant, cosmètica, medicina i alimentari.‬
‭La potassa és el carbonat de potassi 🡪 vidres, ceràmiques, esmalts.‬
‭4. TIPUS D’EXPLOTACIONS I IMPACTES‬

‭ edrera‬
P
‭En superfície 🡪 el recurs aflora o està a poca profunditat.‬

‭ ón per l'extracció de roques industrials i minerals, com marbres, granits,‬

S
‭calcàries i‬
‭pissarres.‬
‭Comença en el front d’explotació i avança horitzontalment. Costos baixos‬
‭Impactes:‬
‭● pèrdua sòl‬
‭● alteració paisatge‬
‭● contaminació acústica i atmosfèrica (pols)‬
‭● vibracions‬
‭● quan s'abandona: risc d'esllavissades, caigudes i despreniments.‬

‭ ravera, sorrera o gredera‬

G
‭Àrids de dipòsits de sediments no consolidats: terrassa fluvial, con dejecció o‬
‭dipòsit de gredes - lapil·li (ex: el volcà Croscat d’Olot). L’extracció de sorra de‬
‭platja està prohibida per llei‬
‭Impactes:‬
‭Alteració de la dinàmica aqüífers i contaminació.‬
‭Els forats poden convertir-se en abocadors 🡪 contaminació aigües subterrànies.‬
‭Visual i degradació paisatge.‬
‭Contaminació acústica i atmosfèrica (pols).‬
‭ ina a cel obert‬
M
‭En minerals dispersos en el subsol. Un gran forat en forma d'embut, amb parets‬
‭esglaonades.‬
‭Impactes 🡪 pot afectar‬
‭● aqüífers,‬
‭● pols,‬
‭● vibracions,‬
‭● aigües àcides pel rentatge‬
‭● inestabilitat de vessants.‬

‭ ina en galeria (perforació horitzontal) o pou (perforació vertical).‬

M
‭Minerals o roques concentrats en capes o filons en profunditat.‬
‭Impactes:‬
‭• risc d'esfondrament,‬
‭• impacte visual menor,‬
‭• lixiviats,‬
‭• runams, inestabilitat de talussos,‬
‭• subsidència,‬
‭• esfondraments,‬
‭• modificacions del nivell freàtic.‬

‭Explotació pas a pas‬

‭ – Exploració: zones amb evidència de possibles minerals‬

1
‭2 - Prospecció: estudi del terreny per confirmar l’existència de minerals i la‬
‭quantitat‬
‭3 - Valoració de la rendibilitat: Determinar si és rendible la seva extracció‬
‭4 - Elaboració d’un pla d’explotació: com s’extraurà, mesures preventives i‬
‭mesures correctores a aplicar.‬
‭5 - Extracció del mineral‬
‭6 - Separació del mineral (mena i ganga)‬
‭7 - Separació dels components si és necessari (exemple el plom de la galena)‬
‭8 - Restauració de la zona afectada per l’explotació‬

‭1. La edafosfera com a recurs‬

•‭ El sòl és el suport d’una gran part dels ésser vius i de les activitats humanes‬
‭•S’ha de mantenir un equilibri amb el medi i contribuir a la conservació del sòl i‬
‭les espècies‬
‭•Les principals activitats antròpiques són:‬
‭•Ús agrícola‬
‭• Ús ramader‬
‭• Ús forestal‬

‭1.1. Ús agrícola‬

•‭ La fertilitat és la propietat més important que té un sòl, ja que és la capacitat‬

‭d’aportar nutrients‬
‭•La resiliència és la capacitat que té el sòl de recuperar-se d’una pertorbació‬
‭antròpica i/o natural‬
‭•Les modificacions del sòl són causades per‬
‭• Llaurar‬
‭• Fertilitzants i pesticides‬
‭• Sistemes de reg‬
‭• Sistemes antierosió‬

•‭ No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, depèn del tipus de planta i de les seves‬
‭necessitats.‬
‭•Tot i que és important que hagi una barreja de sorra i argila per afavorir la‬
‭ventilació i el drenatge.‬
‭•Els vegetals més importants que s’exploten són‬
‭• Cereals (70%)‬
‭• Llegums‬
‭• Tubercles‬
‭• Arbres fruiters‬

•‭ Només es cultiva un 11% de la terra ferma‬

‭• A Catalunya un 30-35% són camps de conreu‬
‭•Tendència actual: abandonament dels conreus sobretot en:‬
‭• Zones mal comunicades‬
‭• Zones amb relleu abrupte‬
‭• zones pròximes a grans nuclis urbans i industrials‬
‭ Els terrenys abandonats són envaïts per vegetació‬
●
‭espontània, però necessiten molts anys per recuperar la‬
‭vegetació natural‬

I‭ncrement de l’agricultura intensiva en contra de la‬

‭tradicional:‬

‭1.2. Ús ramader‬

•‭ Es combina amb l'ús agrícola del sòl‬

‭• Molts conreus són destinats al farratge (vegetals cultivats exclusivament per‬
‭alimentar bestiar)‬
‭•Igual que hem cultivat la terra, l’ésser humà ha capturat determinats animals per‬
‭criar-los i obtenir beneficis (carn, llet, ous, llana, pells, transport, càrrega, per‬
‭caçar...‬

•‭ Les espècies ramaderes més comunes són:‬

‭• Boví: bous i vaques‬
‭• Equí: cavalls, ases i mules (ase+euga)‬
‭• Porcí (porcs)‬
‭• Oví (ovelles)‬
‭• Cabrú (cabres)‬
‭• Conills‬
‭• Aviram (pollastres, gallines, oques, ànecs, galls d’indi, estruços)‬

•‭ Ramaderia tradicional: Practicada com a mètode de subsistència. basada en la‬

‭transhumància i el nomadisme. Baix rendiment de carn i llet‬

•‭ Ramaderia moderna: activitat econòmica. Cria d’animals en estables o a l’aire‬

‭lliure, alimentats amb productes preparats i classificats per races.‬

‭ RANSHUMÀNCIA: Migracions de pastors per aprofitar prats d’alta muntanya a‬

T
‭l’estiu, i la terra baixa a l’hivern.‬
‭ questa activitat s’està perdent per la ramaderia moderna i perquè s’han perdut‬
A
‭moltes zones de prats, o els que queden no estan en bon estat.‬

‭ ’abandonament de la ramaderia tradicional, juntament amb la repoblació‬

L
‭forestal mal gestionada ha afectat negativament a l’entorn.‬
‭● Prats reconvertits en terrenys agrícoles (llaurats)‬
‭● Pèrdua de varietats de plantes adaptades a les pastures‬
‭● Augment d’herba seca ha incrementat els incendis‬

‭El ramat, com tot ésser viu, té la capacitat de modificar els ecosistemes.‬

‭ n el cas d’èquids, remugants i rossegadors són un accelerador de la‬

E
‭edafogènesis. encara que una ramaderia molt intensa pot provocar un‬
‭esgotament del sòl i un increment en‬
‭l’erosió. S’ha d’arribar a l’equilibri.‬

‭1.3. Ús forestal‬

•‭ SILVICULTURA: tècniques aplicades a l’explotació dels boscos. Finalitat →‬

‭Optimitzar els recursos útils del bosc (fusta)‬
‭• Com l’agricultura i ramaderia, s’ha de mantenir un equilibri amb el medi i‬
‭l’activitat humana per‬
‭poder conservar els sòls i les espècies vives forestals.‬
‭• Hi ha dos tipus de boscos‬
‭• Alts (o de llavor): grans dimensions i amb reproducció sexual. Tala periòdica, i‬
‭entre el 15 i 25% del bosc per tal de no deixar el sòl nu.‬
‭• Baixos o rebrot: dimensions més petites i amb reproducció vegetativa.‬
‭Tala més freqüent‬

‭ i no es produeixen danys irreversibles, els boscos tenen la capacitat‬

S
‭d’autoregenerar-se després d’una agressió o explotació. No és necessari la‬
‭intervenció humana.‬

‭ o i així, hi ha moltes pràctiques forestals que posen en perill aquesta‬

T
‭autoregeneració:‬
‭● Llaurar a favor del pendent‬
‭● Eliminació del sotabosc‬
‭ obrir camins mal plantejats‬
●
‭● Tala d’arbres petits‬
‭La silvicultura tradicional mantenia aquest equilibri entre l’activitat humana i la‬
‭natura.‬

‭1.4. Gestió i conservació‬

•‭ A Catalunya el sòl és un bé escàs, limitat i no renovable a curt termini‬

‭•Té múltiples usos (agricultura, ramaderia, silvicultura, urbanització, vies de‬
‭comunicació, industria....)‬
‭•Necessitat de gestionar-lo per fer-ne un ús equilibrat per no malmetre’l‬
‭•L’ordenació del territori ha de vetllar per a que protegeixi els diferents recursos,‬
‭que eviti la destrucció dels sòl i que possibiliti al màxim la seva productivitat‬

•‭ Les mesures per frenar l’erosionabilitat modifiquen les‬

‭característiques del terreny‬
‭• Sòl amb vegetació per evitar l’erosió‬
‭• Sentit de les llaurades amb les corbes de nivell, per evitar l’erosió‬
‭• Construir bancals per evitar l’erosió hídrica i afavorir la retenció d’aigua‬
‭• Repoblació forestal‬
‭• Reutilització de zones de cultiu en zones de pasturatge‬
‭• Instal·lar barreres vegetals per evitar l’erosió eòlica‬
‭• Murs de contenció per evitar esllavissades i despreniments‬
‭• Planificació urbanística‬
‭• Espais naturals protegits‬
‭• Frenar la contaminació evitant l’ús de fertilitzants i plaguicides‬

‭1.5. Transformació‬

•‭ Paisatge: Conjunt d’elements geogràfics d’un territori, tant abiòtics com biòtics o‬
‭antròpics. El concepte de paisatge és dinàmic i evoluciona, es transforma sota‬
‭l’efecte dels diferents elements que el constitueixen.‬

•‭ El paisatge s’ha anat transformant al llarg del temps‬

‭• Processos geològics interns: vulcanisme, sismologia...‬
‭• Processos geològics externs: aigua, vent...‬
‭• La vegetació‬
‭• L’acció humana‬

•‭ Tipus de paisatges:‬
‭• Paisatge Natural, aquell que no ha estat modificat.‬
‭A Catalunya es va mantenir intacte fins el Neolític (Aprox 3000 a.C.) quan la‬
‭població es va fer‬
‭sedentaria i va començar a obrir clarianes al bosc (conreus, ramaderia i poblats)‬
‭• Paisatge Humanitzat, aquell que l’home ha modificat i introduït elements aliens‬
‭(agricultura i construccions). Poden distingur entre:‬

‭ Paisatge rural‬
○
‭○ Paisatge agrari‬
‭○ Paisatge urbà‬
‭○ Paisatge industrial‬

•‭ Paisatge rural: Poc transformat. Poblats amb masies i camps separats per‬
‭boscos.‬

•‭ Paisatge agrari: Predominen zones destinades a l’agricultura, especialització‬

‭de conreus,‬
‭abundants vies de comunicació per comercialitzar els productes agraris. La‬
‭vegetació original és residual o inexistent.‬

•‭ Paisatge urbà: Totalment modificat. Pobles, ciutats, urbanitzacions, grans vies‬

‭de‬
‭comunicació. Vegetació únicament en zones ajardinades. També zones de platja‬
‭i properes a‬
‭estacions d’esquí.‬

•‭ Paisatge industrial: Inici amb la industrialització (s.XIX). Inicialment properes a‬

‭rius, nuclis‬
‭de població o vies de comunicació. Actualment per tot arreu (fàbriques, naus de‬
‭producció, magatzems polígons industrials, centres comercials...)‬