1

TEMA 8: RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERA

1. LES ROQUES INDUSTRIALS

Són roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, independentment de les substàncies i de l’energia que
se’n puguin extreure.

a. ÀRIDS

● Formats per pedres o fragments de mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims).

● S’utilitzen fonamentalment en les obres públiques, en la construcció d'habitatges, i en la fabricació de formigó,

ciments i morters.

● Tipus:
○ naturals: s’extreuen directament de les graveres, són roques més rodones i no els han fet res
○ artificials: es trituren a partir de grans blocs extrets de pedreres. Els triturats són més anggulosos (com a
conseqüència tenen més resistència a esllavissar-se)

● Principals explotacions d’àrids a Catalunya:

○ graves i sorres: malgrat les seves diferències presenten aplicacions semblants
○ balastre: roques de les vies del tren (amortiguen i reparteixen el pes del tren)

b. AGLOMERATS

● Formats d’una massa compacta d’àrids cohesionada amb una matèria aglomerant (quan els aglomerants entren en
contacte amb l’aire s’endureixen i s’adormen)

● Exemples d'aglomerats:

○ calç: sòlid blanc que es fa servir en:

■ construcció: per preparar bases alcalines, com a material refractari, per emblanquinar parets…
■ agricultura: per neutralitzar sòls àcids

○ ciment: s’obté de coure una barreja de calcària, argila i sorra silícica i s’utilitza principalment en construcció.
Als 28 dies té la seva màxima resistència.

■ ciment pòrtland: ciment + guix

■ formigó: ciment + àrids (sorra o grava)
■ formigó armat: ciment + aigua + ferro
■ morter: ciment + sorra

○ guix: utilitzat en construcció i la seva importància és deguda a les seves qualitats:

■ bon aïllament
■ acústica perfecta
■ baixa humitat
■ resistència al foc

c. ROQUES DE CONSTRUCCIÓ
2 grups:

1. roques ornamentals: poden ser tallades i polides

a. usos: paviments, façanes, cuines, lavabos…
b. exemples: marbre, granit

2. pedres de construcció: només admeten ser tallades i s’utilitzen en construccions rústiques, ja que són difícils de polir
 2

d. PRODUCTES CERÀMICS

La base dels productes ceràmics són les argiles, aquestes, són roques formades principalment per silicats d’alumini
hidratats, i tenen les propietats d’esdevenir plàstiques quan es barregen amb aigua i de ser absorbents i desengreixants en
sec.

Aplicacions de les argiles: elaboració de rajoles, totxos i teules, additius en la formació de ciment…

Els productes ceràmics es classifiquen en 3 grups:

1. terrisses (de fang i porcellana)

2. rajoles (emprades en la construcció)
3. productes refractaris (utilitzats en la indústria, ja que aguanten temperatures molt altes)

2. ELS MINERALS INDUSTRIALS

* jaciment: es quan la concentració de certs elements químics en mineralitzacions és sotmesa a explotació perquè és
rendible. Els minerals es troben en forma de filons o capes sedimentàries, que en faciliten l'extracció a través de galeries i
pous de manera que es produeix un impacte ambiental menor que a cel obert.

a. MINERALS METÀL·LICS

Se n’extreu el metall que contenen.

● ferro (magnetita, hematita, limonita): són la base del desenvolupament industrial

● alumini (bauxita): metall lleuger, resistent i molt abundant en la natura, s’utilitza en la fabricació de recipients
alimentaris i en la indústria aeronàutica, ja que forma molts aliatges lleugers amb altres elements
● coure (calcopirita, cupirita, malaquita, atzurita): utilitzat en la indústria perquè és dúctil, conduciu, lleuger i
resistent

b. MINERALS NO METÀL·LICS (ús)

S’aprofiten amb altres finalitats diferents de l’obtenció de metalls

● silici (silicats): circuits electrònics, panells fotovoltàics, ciments i morters, vidres…

● sofre (pirites): preparació d’àcid sulfúric, elaborar fertilitzants, perfums, colorants i pesticides
● sodi (halita): indústria alimentària, química i metal·lúrgica, l’enllumenat públic, com a colorant per al cuir, blanquejar
papers i teixits
● calci (calcita, dolomita, fluorita, guix): obtenció de calç, ciment, morters i guixos, per modificar la composició
química de les terres de conreu i en la fabricació de paper, pintures, vernissos i vidre
● potassi (silvina, carnal·lita): fertilitzants en cosmètica, medicina i en indústria alimentària, també en la producció de
vidres, ceràmiques i esmalts

3. L’EDAFOSFERA COM A RECURS

a. ÚS AGRÍCOLA

La fertilitat és la capacitat que té un sòl per donar a les plantes dels nutrients per el seu creixement. Amb l’aggricultira i les
altres activitats associades, el medi natural queda modificat per:

● la llaurada, que millora la textura i aireja el sòl

● les aportacions de fertilitzants i pesticides (pulveritzats)
 3

● la instal·lació de sistemes de reg (no sempre)

● la instal·lació de mesures antierosió(terrasses)
Un sòl ideal per a cultivar hauria de tenir barreja de sorra i argila, de manera que estigués airejat i pogués circular l’aigua,
però també que part de l'aigua es quedés per a les arrels.

Els vegetals que s’exploten per a la producció agrícola més importants són:

● cereals: blat, arròs i blat de moro

● llegums: soja, cigrons…
● tubercles: patata
● arbres fruiters: pereres, pomeres, tarongers…
● hortalisses: tomàquets, pebrots, pastanagues…
● plantes sucreres: remolatxa, canya de sucre…
● plantes oleíferes: olivera, gira-sol….

agricultura intensiva agricultura tradicional

és més rendible és menys rendible

es cultiven grans extensions de terreny fèrtils i planes es cultiven terrenys de tot tipus

s’utilitza molta maquinària pesant s’utilitza poca maquinària, però més treballadors

s’abusa dels fertilitzants i dels plaguicides s’utilitzen fertilitzants orgànics, d’acció més lenta

es cultiva una sola varietat de plantes (monocultiu) es cultiven diversos tipus de plantes

les llavors són manipulades genèticament (plantes OMG: les llavors són naturals, no manipulades
Organismes Modificats Genèticament)

- AGRICULTURA BIOLÒGICA

b. ÚS FORESTAL

El conjunt de tècniques aplicades a l’explotació dels boscos s’anomena silvicultura, Aquesta pràctica té la finalitat
d’optimitzar els recursos útils del bosc per a l’ésser humà, sobretot la producció de fusta.

2 tipus de boscos:

1. boscos alts o de llavor: formats per arbres de grans dimensions que es reprodueixen sexualment a partir de llavors
2. boscos baixos o de rebrot: els arbres es reprodueixen per via vegetativa a partir de brots des de la soca i assoleixen
dimensions inferiors a les dels troncs nascuts de llavors.

● tècnica forestal que cal aplicar correctament: estassada, que consisteix a tallar selectivament alguns components
del bosc per conservar els arbres de més valor i per eliminar altres espècies llenyoses

● causa principal de la degradació del bosc i del sòl: la pastura dins del bosc, que s’utilitza per eliminar el sotabosc i per
reduir el risc d’incendis

● problema: introducció a gran escala d’espècies foranes ja que creixen molt ràpidament i empobreixen el sòl

c. LA GESTIÓ I LA CONSERVACIÓ DEL SÒL

Cal dur a terme una ordenació del territori que protegeixi els diferents recursos (agraris, miners…) que eviti la destrucció del
sòl i que en possibiliti al màxim la productivitat.
 4

Mesures per frenar l'erosionabilitat dels sòls:

● mantenir el sòl amb vegetació per disminuir els processos erosius

● fer coincidir el sentit de les llaurades i les plantacions agrícoles amb les corbes de nivell del terreny, per tal de
disminuir

● l’escolament superficial de l’aigua i evitar l’erosió

● disminuir el pendent dels vessants per afavorir la retenció d’aigua, que s’aconsegueix gràcies als bancals

● evitar el retrocés de barrancs mitjançant la construcció de dics en els xaragalls

● fer repoblacions forestals en zones en vies de desertificació i en explotacions mineres a cel obert

TEMA 9: RECURSOS HÍDRICS

1. BALANÇ HÍDRIC

conca hidrogràfica: és una zona del terreny on l’aigua drena una llera. És una formació natural dotada d’unes propietats
hidrogeològiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos: clima, litologia, paisatge…

Està formada per un gran nombre de corrents, el volum dels quals augmenta aigües avall.

Per tal d’entendre millor el funcionament d’una conca, podem comparar-la amb un lisímetre: recipient ple de terra, amb
plantes o sense, que té un forat a la part inferior. Si es rega el lisímetre es pot mesurar la quantitat d’aigua que surt per sota, la
que queda emmagatzemada a la terra i la que s’evapora.

Amb un pluviòmetre es pot mesurar la quantitat d'aigua que entra a la conca per unitat de superfície.

Com que el drenatge es recull a la riera, es pot mesurar el cabal en determinats ppunts: les estacions d’aforament. D’aquesta
manera se sap la quantitat d’aigua que surt de la conca en cada moment, o en els períodes establerts: setmanals mensuals…

2. ELS USOS DE L’AIGUA

En parlar dels usos de l'aigua cal diferenciar entre:

● usos consumptius: suposen la reducció de la quantitat o de la qualitat de l'aigua (agrícola/ramadera,

domèstic/urbà)
● usos no consumptius: no hi ha reducció ni de quantitat ni de qualitat.

Les aigües minerals són aigües amb un contingut mínim d’ions en dissolució. Les seves característiques són fruit del tipus de
terreny que constitueix l’aqüífer.

a. USOS DOMÈSTICS I URBANS

L’aigua que gastem:

● rentar-nos les mans: 2-18L

● rentar-nos les dents: 2-12L
● omplir la banyera: 150-200L
● dutxar-nos: 20-80L
● posar la rentadora: 60-90L
 5

● posar el rentavaixelles: 23L

● rentar els plats a mà: 15L
● buidar el dipòsit del vàter: 6-10L
● beure i cuinar: 2-6L
b. USOS INDUSTRIALS

Les aplicacions de l’aigua en el sector industrial són sobretot les següents:

● fluid refrigerant: fluid que absorbeix la calor a través de diferents mecanismes

● agent de neteja: en la eliminació d’impureses, taques i residus adherits a la superfície de productes, instal·lacions,
maquinària…
● transport: les indústries fan servir l’aigua com a vehicle de transport de materials molt diversos (carbó en pols cap a
les mines)
● matèria primera: elaboració de productes químics

L'aigua es considera un factor de localització decisiu de les instal·lacions industrials. Sectors amb un gran consum d’aigua
han crescut històricament a les vores dels grans rius o llacs.

c. USOS AGRÍCOLES

2 tipus de sistemes de reg:

● reg de superfície: l’aigua es mou per efecte de la gravetat, i per tant, no cal cap aportació d’eneria. Es tracta d’un
dels sistemes de reg més antics i més barats i menys eficaços quant a l’aprofitament d’aigua. Exemples:
○ reg a manta: l'aigua circula per solcs fins a vessar pel terreny (temporal) fruiters
○ reg per inundació: l’aigua s’estanca (continu) camps d’arròs
○ reg per infiltració: l’aigua circula per solcs on s’infiltra

● reg pressuritzat: inclou diversos sistemes que requereixen una aportació d'energia mitjançant bombament o amb la
pressió proporcionada per bases o dipòsits elevats. Exemplres:
○ reg per aspersió: simula l’efecte de la pluja, requereix una despesa d’energia contínua
○ reg per degoteig: allibera gotes o un raig fi d'aigua a través d’uns orificis fets en una canonada de plàstic que
es col·loca per sobre o per sota de la superfície.
■ suposa un estalvi d'aigua i s’aplica la dosi d’adob que es necessita

3. LA GESTIÓ DE L’AIGUA

La distribució d’aigua dolça de tota la població mundial és molt irregular, i a més a més, se li afegeixen al tres problemes:

● en regions seques, l'aigua és un bé no tan sols escàs sinó també fràgil ja que es contamina amb facilitat
● en zones on l’aigua és un recurs escàs, de vegades se’n fa un consum abusiu
● l’absència de depuració de les aigües consumides n’impedeix la reutilització (es malbarata fàcilment, per exemple:
camps de golf)

a. CERCA DE NOUS RECURSOS

● construcció de nous embassaments: la construcció de preses al llarg dels cursos dels rius permet regular-ne el cabal i
controlar-ne les crescudes; també permet la producció d'energia elèctrica, i especialment, l’emmagatzematge de
grans volums d'aigua per fer front a períodes de sequera.

● dessalinització de l'aigua de mar: les tecnologies de dessalinització utilitzades són de dos tipus:
 6

○ destil·lació (en desús): s’utilitza una font de calor per fer evaporar l’aigua, que posteriorment es condensa.
Aquesta aiggua no conté sals minerals i no és apta per beure.

○ tecnologia de membreanes (osmosi inversa): consisteix a eliminar les sals de l’aigua fent-la travessar, a
molta pressió, per una membrana semipermeable que deixa passar l’aigua però no les sals. Aquesta
tecnologgia s’utilitza en totes les plantes dessalinitzadores de nova construcció, problemes principals:
■ produeix salmorra: aigua amb una concentració de sals molt elevada. Aqueste aigües poden tenir un
impacte ambiental considerable que afecti les poblacions de peixos, plàncton i fanerògames
marines
■ consum energètic elevat
■ conté minerals que poden ser perjudicials per a alguns conreus

● reciclatge de l’aigua usada (regs de jardins, neteja de carrers…)

● transvasaments: exportació d'aigua des de les conques hidrogràfiques excedentàries cap a les conques deficitàries

○ transvasament Tajo-Segura: fet amb la finalitat de desviar aigua entre aquests dos rius. La quantitat
màxima que s’ha arribat a transvasar no ha superat mai la tercera part de la capacitat per a la qual es va
dissenyar (1200hm3)

○ transvasament d'aigua en vaixell: al 2008 es va transportar aigua procedent de Tarragona i Marsella fins a
Barcelona

b. MILLORA DE LA GESTIÓ DELS RECURSOS EXISTENTS

i. MESURES D’ESTALVI DE CARÀCTER GENERAL

1. millores en xarxes i canals de distribució que redueixen les pèrdues d’aigua

2. reforestació de les capçaleres de les conques
3. aplicació d’una política de preus que afavoreixi la reducció del consum i que penalitzi el
malbaratament
4. instal·lació d’equipaments estalviadors (inodors amb doble descàrrega)

ii. MESURES D’ESTALVI EN L'AGRICULTURA

1. canvis en els sistemes de reg (regs localitzats)
2. reparació o revestiment de les canalitzacions (conduccions eficients)
3. replantejament dels tipus de conreu (tipus de conreus menys consumptius)
4. replantejament de la necessitat de nous regadius (noves varietats resistents a la sequera)

iii. MESURES D’ESTALVI EN EL CONSUM URBÀ

1. mantenir una paisatgisme xeròfil (utilitzar plantes autòctones i reduir la utilització de gespa)
2. reutilitzar o regenerar les aigües urbanes depurades per regar
iv. MESURES D’ESTALVI EN EL CONSUM INDUSTRIAL