30/1/2012

2N-A

FORMIG

| Serguei Bourne Sakharov

Serguei Bourne Sakharov

Formig

ndex
Introducci ........................................................................................................................... 6 Components ......................................................................................................................... 9 rids ................................................................................................................................. 9
Tipus segons granulometria.................................................................................................................................... 10 rids especials ....................................................................................................................................................... 11

Ciment ............................................................................................................................ 12
Composici ............................................................................................................................................................ 12 Lmits importants .................................................................................................................................................... 12 Tipus ...................................................................................................................................................................... 13

Aigua .............................................................................................................................. 16
Substncies perjudicials ......................................................................................................................................... 16 Aigua com a factor ambiental ................................................................................................................................. 17 Efectes dels components qumics del aigua ............................................................................................................ 19 Temperatura .......................................................................................................................................................... 20 Relaci Aigua-Ciment ............................................................................................................................................. 21

Additius ........................................................................................................................... 23
Condicions per al s ............................................................................................................................................... 23 Tipus ...................................................................................................................................................................... 24

Addicions ........................................................................................................................ 27
Roques puolenques .............................................................................................................................................. 27 Escries dalts forns ............................................................................................................................................... 29 Filler calcari ............................................................................................................................................................ 29

Caracterstiques ................................................................................................................. 30 Docilitat ........................................................................................................................... 30

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Assaig del con de Abrams ...................................................................................................................................... 31

Geladicitat ....................................................................................................................... 33 Resistncia mecnica ..................................................................................................... 33

Tracci ................................................................................................................................................................... 34 Compressi ............................................................................................................................................................ 34 Flexi ..................................................................................................................................................................... 37

Temperatura ................................................................................................................... 37
Clima fred .............................................................................................................................................................. 38 Clima clid ............................................................................................................................................................. 39

Duresa ............................................................................................................................ 40
Martell Schimdt ...................................................................................................................................................... 40

Homogenetat ................................................................................................................. 40
Radiografia............................................................................................................................................................. 41 Ultrasons................................................................................................................................................................ 41

Curat / Enduriment .......................................................................................................... 43

Curat ...................................................................................................................................................................... 43 Fases de lenduriment del ciment ........................................................................................................................... 44 Factors que afecten al temps denduriment del formig .......................................................................................... 45 Assaigs de les agulles Gillmore .............................................................................................................................. 46

Durabilitat........................................................................................................................ 46 Entumiment ..................................................................................................................... 48 Defectes ............................................................................................................................. 49 Humitat ........................................................................................................................... 49 Esquerdament ................................................................................................................ 51 Esclofollada .................................................................................................................... 52

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Polvoritzaci ................................................................................................................... 53 Expulsi drids ............................................................................................................... 54 Decoloraci ..................................................................................................................... 56 Ampolles ......................................................................................................................... 57 Aluminosis ...................................................................................................................... 58 Conclusions ....................................................................................................................... 59 Bibliografia ......................................................................................................................... 60

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Introducci
El formig s un material usat molt sovint en lmbit de la construcci. Est format per rids, ciment, additius i addicions. Quan el ciment es mescla amb aigua es forma una pasta que es podr treballar per crear estructures. El formig es va comenar a fer servir en la antiga Grcia mitjanant ciments naturals, per no s fins al s.XIX que sinventa el ciment Portland i el formig armat 1. Aquest treball de recerca abasta un tema que ha estat molt aprofundit i que t moltes normes i especificacions degut al seu s tan generalitzat, per aix noms es centra en diverses parts del formig. Es tracten els diferents materials dels quals est format , tractant les seves proporcions, composici, utilitat, requisits, limitacions. Sexpliquen les diferents caracterstiques i com sobtenen i perqu sn importants. Es parla dels defectes que pot patir el formig, les seves causes, com evitar-les o arreglar-les. Les limitacions del treball estan en que no es parla dels tipus de formig, els seus usos, diferents mtodes de posada en obra, comercialitzaci o histria. He escollit aquest treball perqu penso estudiar arquitectura i aix puc assolir coneixements bsics daquest material. Un altre motiu per haver escollit aquest treball s la enorme quantitat de treballs de final de carrera i normativa que hi ha, fet que mha motivat a seguir investigant i alhora mha desanimat per la quantitat de tecnicismes i complexitat en alguns escrits. La meva investigaci s purament terica ja que la nica prctica que shagus pogut fer em resultaria massa cara. La recerca no es limita a pgines web i llibres, sin que

Formig que cont una armadura dacer que ajuda a suportar les crregues de flexi.

Serguei Bourne Sakharov

Formig

tamb he buscat informacions a la normativa i a treballs del mateix tema, per daltres persones.

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Components
rids
Els rids que s'afegeixen a la mescla que garanteixen tant la resistncia com la durabilitat del formig. Sn, aproximadament, el 75% de la mescla i poden ser d'rid gruixut (grava) i rid fi (sorra), encara que tamb es poden fer servir escries siderrgiques. Els rids han de ser nets, sense defectes i de qualitat uniforme. No poden provenir de roques blanques, poroses, friables2, tampoc es podran fer servir rids que continguin nduls de guix, sulfurs oxidables o compostos de ferro. Ha de fer-se en una proporci adequada i de comproms per aconseguir alhora una barreja prou compacta (s a dir, amb pocs buits) i una massa de formig prou malleable i que no es disgregui Els minerals idonis per fer-se servir com a rids son aquells que tenen una densitat superior a 2600Kg/m3: Basalt Quarsita Riolita Sienita Ofita Roques calcries

Es disgrega fcilment en trossos petits o plvores.

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Cal tenir en compte la densitat dels rids, ja que si tenen densitats molt diferents la mescla tendeix a segregar-se. Tamb cal tenir en compte la porositat i rugositat ja que afecta directament a la adhesi i a la permeabilitat.

Tipus segons granulometria

rids fins
Formats per partcules amb un dimetre que oscilla entre els 0.508 als 6.35 mm. Tenen una forma regular i no contenen partcules planes o allargades.

rids gruixuts
Formats per partcules amb un dimetre de 6.5 mm o superior.

10

Serguei Bourne Sakharov

Formig

rids especials
Taula n1: Usos dels rids especials Tipus Silicat dalumini Zirc Diatomita Argila, lutita i pissarra Escria expandida Perlita Pumicita Vermiculita Ferro Barita Limonita xid dalumini Esmeril Carbur de silici Marbre Granit Agregat colorat i decoratiu Formig molt dens Formig pesat i resistent a raigs gamma Mampares de protecci nuclear Agregat abrasiu3 Formig lleuger s Alta temperatura

Abrasiu: Material que t com a finalitat fer diferents tipus desfor mecnic (tallar, triturar, polir, etc..)

11

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Ciment
El ciment s un conglomerant hidrulic artificial de naturalesa inorgnica format a partir duna mescla de pedra calcria i argila que sendureix quan es barreja amb aigua. s un dels materials ms utilitzats en la construcci (encara que gaireb mai sutilitza sol). Quan es parla del ciment en termes generals es refereix al ciment Portland.

Composici
Taula n2: Composici qumica del ciment (Contingut en percentatge) Cal Dixid de silici xid dalumini xid frric xid de magnesi Dixid de titani xid de sodi xid de potassi Trixid de sofre Prdua de gasos al forn 60 66 19 25 38 15 05 0.24 0.54 0.64 2.3 4.5 0.3

El ciment Portland es fabrica utilitzant les segents matries primes: Roques de ciment Roques calcries Ostres Desfets alcalins Marbre Marga4 Argila Escria Desfets minerals de lalumini Sorra Pols de

ferro.

Lmits importants
Lmits qumics (Percentatge)
Prdua als gasos del forn : 3.00

Roca sedimentria de composici argilosa i carbonatada

12

Serguei Bourne Sakharov Residu present : 0.85 Trixid de sofre (Depn del tipus de cement) : 3.00 xid de magnesi : 5.00

Formig

Inalterabilitat del volum

Es refereix a la capacitat de la pasta a retenir el seu volum desprs de la fase denduriment. La majoria de les especificacions es basen en la quantitat dxid de magnesi i per la dilataci en autoclau.

Temps denduriment
Ha de ser major de 60 minuts en agulla de Gillmore (Pgina 44) i menor de 10 hores.

Tipus
Tipus I (normal)
Utilitzats per a la construcci general. Si no sespecifica cap tipus, sentn que es far servir aquest. Sn emprats per a construccions simples les quals no exigeixen propietats especials degut a qestions de durabilitat, resistncia prematura i detalls esttics. No ha destar en contacte amb el sl.

Tipus II (moderat)
Tenen una limitaci en la quantitat de C3A i C2S. Aix provoca una hidrataci ms lenta i una resistncia moderada als sulfurs. Utilitzats per a usos on es requereixi un enduriment lent i menys calor, estructures slides de formig (murs de contenci, pilars, etc..). Tamb se solen utilitzar en construccions on el formig est exposat al aigua del mar.

13

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Tipus III (alta resistncia prematura)

Sutilitzen quan cal un enduriment rpid (habilitar lestructura rpidament, encofrats lliscants5, rpida reutilitzaci dels encofrats). Als 7 dies obtenen una resistncia equivalent a la dun ciment normal als 28 dies. No es recomana fer-lo servir en estructures primes.

Tipus IV (calor redut)

Formig amb un redut nivell dhidrataci, per tant poc calor. T un enduriment lent. Sutilitza en obres massives on s important evitar les escletxes formades degut al calor.

Tipus V
Aquest tipus de ciment limita la quantitat de aluminat triclcic fins a un 4% i la suma de aluminat triclcic + tetraclcic a un 22%. Sutilitzen en estructures que reben un atac moderat o elevat de sulfurs (sovint es troben en contacte amb el sl o amb laigua).

Tipus A
Existeixen els ciments del tipus IA, IIA, IIIA, que es corresponen amb els I, II i III respectivament. Sn els mateixos per presenten ms resistncia a la congelaci i descongelaci. Tamb produeixen menys escames ocasionades per laplicaci de substncies que eliminen el gel. El formig resultant s ms plstic, flut i dcil.

Encofrat amb una altura reduda (1 1.50m) que est connectat a gats hidrulics que fan que aquest vagi

pujant contnuament fent que lenduriment sigui ms rpid i uniforme.

14

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Aix saconsegueix grcies a agents que atrapen laire i formen petites bombolles uniformement distribudes.

Tipus S
Utilitza escries dalts forns, cont un 35 - 50%. Presenta una resistncia moderada als sulfats i certa millora en la impermeabilitat. El ciment del tipus IS-A presenta ms plasticitat i resistncia a la congelaci i descongelaci.

Tipus Puolenc
T un contingut de 15 50% de roca puolenca6. Aquest tipus de ciment triga ms a desenvolupar resistncia perqu la roca puolenca necessita un subproducte de la hidrataci del ciment per a formar compostos semblants als del ciment ja hidratat. Aquest tipus de ciment arriba a desenvolupar una resistncia ms elevada passat un perode relativament llarg de temps (56 90 dies). Sutilitzen en grans estructures hidruliques les quals necessiten una gran durabilitat (resistncia al atac dels sulfats, redut calor dhidrataci, inhibici de la reacci lcali, major impermeabilitat).

Tipus Escries dalts forns

No es considera un ciment Portland degut a la elevada quantitat descria dalts forns (35 50%). Presenta una resistncia prematura reduda, per una resistncia final ms elevada. Tamb presenta fora resistncia contra latac dels sulfurs i de la reacci lcali.

Materials formats per slice o alumino-slice. Sutilitzaven per la fabricaci de ciment abans de la invenci del

ciment Portland

15

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Aigua
Laigua que afecta a les caracterstiques del formig no noms s la que sempra en la fabricaci daquest sin que tamb s la que est al medi de la construcci

Substncies perjudicials
No es pot fer servir qualsevol tipus daigua per a la fabricaci del formig, ja que algunes sals minerals poden fer malb la mescla. No noms cal tenir en compte les substancies perjudicials pel formig, sin tamb les que sn per lacer (en cas que es vulgui fer servir formig armat) Aix, la norma EHE prescriu lmits per a:
Taula n3: Lmits per laigua Substncia Sulfats (SO4=) Quantitat mxima (grams/litre) 1 15 0 1 a 3 (segons el formig)* 15

Substncies dissoltes Hidrats de Carboni Clorurs (CI-) Substncies orgniques solubles en ter (olis i greixos)

Ha de tenir un pH superior a 5 La densitat no pot ser superior a 1,1 g/cm3 (1,3 g/cm3 en aiges reciclades de la fabricaci del formig)

*Tamb cal tenir en compte que algunes substncies presents a l'aigua, poc o gens perjudicials pel formig, poden ser perjudicials per l'acer, com s el cas dels clorurs, de manera que certes aiges, com l'aigua de mar (amb una gran quantitat de clorur sdic o sal comuna, element que redueix la resistncia del formig en un 15%) s'admeten nicament per a preparar formigons que no hagin de dur armadures (o sigui, s'admeten per formig en

16

Serguei Bourne Sakharov

Formig

massa per no per formig armat ni per formig pretesat). Tampoc s gaire convenient fer servir aiges marines o amb clorurs per pastar o curar el formig en massa que hagi d'estar en contacte amb formig armat, ja que els clorurs sn molt mbils i podrien passar al formig armat.

Aigua com a factor ambiental

Vapor daigua
Causa: Taques Putrefacci Floridures Congelaci Danys en murs exteriors

El vapor pot ascendir i entrar a linterior de les construccions. Si entra pot entelar els vidres, destruir els marcs de les finestres i iniciar reaccions qumiques i galvniques 7 entre materials incompatibles. Per evitar que el vapor daigua es torni nociu la construcci ha destar ben ventilada i tenir certes zones allades. Pluja i neu Lacumulaci de pluja o neu en els sostres ( si no es drena correctament) ocasiona esllavissades o el mateix dany que laigua superficial. Si laigua penetra dins la construcci causa els mateixos efectes que el vapor daigua en proporcions ms greus.

Reacci que es produeix entre dos metalls amb la presncia dun electrlit.

17

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Es pot solucionar installant canals i baixants daigua amb les dimensions corresponents. Installaci de sistemes de drenatge i impermeabilitzaci de certes zones. Gel Laigua retinguda en petits forats es pot congelar i expandir-se, destruint el material exterior de les construccions. Si els fonaments no tenen la profunditat adequada laigua pot calar i provocar danys irreversibles. Per evitar aix les unions entre elements han de ser hermtiques y alguns murs impermeables. Aigua superficial La pluja o la neu fosa poden acumular-se i produir basses i rees de fang. Poden arribar a saturar el sl del voltant del edifici i causar el mateix efecte que laigua del sl. Els sistemes de drenatge han danar a parar a pous secs o installacions adequades. Aigua del sl Fa que els soterranis es mullin o fins i tot, sarribin a inundar. Aquests problemes shan de tenir en compte abans de construir ja que la soluci est en construir per sobre del nivell fretic 8 de la zona. Tamb shan de impermeabilitzar els murs del soterrani

Lloc on semmagatzema laigua subterrnia.

18

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Efectes dels components qumics del aigua9

Aigua tova
Cont menys de 18.92 grams de carbonatat de calci per litre Aquest tipus daigua s la millor per qualsevol tipus ds.

Aigua dura
Cont sals de calci i de magnesi Ataca a la estructura i pot causar danys a la maquinaria i a la producci (fbriques o laboratoris). Es poden eliminar les sals mitjanant suavitzadors.

Aigua salada
Contingut promig de sals (3.5%): 77.76% clorur de sodi 10.88% clorur de magnesi 4.74% sulfat de magnesi 3.60% sulfat de calci 2.46% sulfat de potassi

Aquest tipus daigua corroeix la majoria dels metalls que sempren en la construcci (excepte alguns acers inoxidables i aliatges alumniques). Ataquen la pintura, txtils, fusta i plstics.

Veure Durabilitat (pgina 48) per veure els efectes dels sulfurs, cids, etc...

19

Serguei Bourne Sakharov Es pot protegir el material amb una pintura o metall especial.

Formig

Aigua sulfurosa
Cont un compost de sofre en soluci (generalment sulfur dhidrogen) Es poden eliminar els sulfurs mitjanant un purificador especial encara que existeixen ciments especials que resisteixen els sulfats.

Aigua contaminada
Cont cids, lcalis10, substncies qumiques minerals o orgniques i deixalles bacterianes Causa corrosi, desintegraci i altres danys. Per netejar laigua shan de fer servir purificadores especials.

Temperatura
La temperatura del aigua ha de oscillar entre els 7 C i els 30. Si la temperatura es inferior a 7 C es rellenteix el temps denduriment, i si la temperatura es a prop del punt de congelaci laigua forma cristalls, augmenta el volum. Aix provoca la disgregaci i la prdua de tota resistncia. Si la temperatura es superior als 30 C el temps denduriment augmenta i laigua pot arribar a evaporar-se, fet que evitar la hidrataci del ciment, i per tant lenduriment del formig. La mescla es dilatar i amb quan la temperatura torni a baixar es contraur provocant fissures.

10

xids, hidrxids i carbonats de metalls alcalins. Sn molt hidrosolubles, corrosius i actuen com bases molt

fortes.

20

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Relaci Aigua-Ciment
Variar segons les condicions dexposici a factors externs i del tipus daplicaci que saplicar
Taula n4: Relaci Aigua / Ciment prescrita per diferents tipus de construcci Interval ampli de temperatures o Temperatures benignes i sense condicions plujoses o rides

de condicions de congelaci descongelaci Aigua de mar o amb al i

Aigua de mar o amb

Exposats al aire

(Superior

0.2%) Exposats al aire

Aigua fresca

Aigua fresca

sulfats

sulfats

(Superior Seccions primes, tubs i pilots reforats Cobertes de ponts Seccions primes (>25.4mm) Murs de contenci, pilars, bigues mestres, bigues amb seccions de mesura moderada, i parts exteriors de seccions de massa pesada Formig dipositat sota aigua mitjanant el tub-embut Lloses de formig sobre terreny Paviments Formig protegit de la intemprie, interior dedificis i formig situat sota el nivell del terreny Formig que sha de protegir contra la congelaci i descongelaci en un lapse de 2 3 anys. 0.2%)

0.49 0.44 0.49 0.53

0.44 0.44

0.40 0.40

0.53 0.49 0.53

0.49 0.49 0.49 0.53

0.40 0.44

0.49

0.44

0.44

0.44 0.53 0.49 C

0.44 C

0.44

0.44

0.53 C

0.53

al

Tipus de construcci

21

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Taula n5: Capacitat dabsorci de laigua dels diferents tipus de agregats Tipus dagregat Sorra com Pedres triturades Roca gnia i granit Gres pors Absorci daigua (Percentatge per pes) 1.00 1.00 0.50 7.00

Al reduir la relaci aigua ciment (menys aigua) augmenta: Durabilitat exposat a la intemprie Resistncia potencial11 Poder adhesiu Menor permeabilitat Menor esquerdament per contracci

Per tant al reduir la proporci daigua saugmenta la qualitat del formig. Si es redueix molt aquest formig perdr treballabilitat i es tornar rgid.

11

Resistncia a la flexi i a la compressi

22

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Additius
Els additius son les substncies que s'afegeixen abans de lamasat (encara que tamb es poden afegir durant lamasat o durant un amasat suplementari). Aquests produeixen les modificacions desitjades en les seves caracterstiques fsiques i faciliten la seva aplicaci. En els formigons armats no es poden fer servir additius en la composici dels quals intervinguin clorurs, sulfats o sulfits.

Condicions per al s
Convenients
Necessitat de laugment de la resistncia als sulfats Climes freds (descongelaci/congelaci del aigua) Necessitat dun enduriment rpid (retallar el temps de protecci) Climes clids (importncia del enduriment lent) Necessitat dimpermeabilitzar el formig

NO convenients
nic mtode de protecci contra la congelaci Mtode per estalviar ciment Mtode segur dimpermeabilitzaci del formig Per prevenir completament la eflorescncia12

12

Propietat que tenen alguns minerals a tornar-se pols per si mateixos a causa de la prdua daigua per

cristallitzaci a causa del efecte del aire.

23

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Tipus
Acceleradors
Additius fets amb clorur de calci que serveixen per augmentar la hidrataci del ciment. Sutilitza per reduir el temps de protecci en poques fredes. Redueixen el temps denduriment i fan que la mescla desenvolupi una resistncia prematura. Redueixen el punt de congelaci del aigua a -16.11 C i augmenta la producci de calor. Per altra banda augmenten la dilataci i la contracci, redueix la resistncia als sulfats; augmenta la eflorescncia i la corrosi dels acers sotmesos a altes pressions. La proporci dacceleradors no pot superar el 2.13% de la massa total del cement.

Airejants
Estan fabricats amb resina, su de bou, estearats, resina vinsol, sulfat de sodi, agents espumejants. Modifiquen la porositat i els buits del formig, tallant les vies capillars mitjanant bombolles daire. Augmenta la plasticitat i la cohesivitat, redueix lescorriment. Augmenta considerablement la resistncia a la congelaci sense augmentar la retracci. Redueixen la transpiraci i la segregaci. Els formigons amb airejants requereixen ms controls i proves de reveniment ms sovint. Lefecte dels additius airejants pot reduir la resistncia en proporcions elevades de ciment, per augmentar-la en proporcions redudes. La proporci dacceleradors no pot superar el 0.02% de la massa total del cement.

Colorants
La seva composici depn del color: xid de ferro: vermell, groc, caf i negre xid de crom: verd

24

Serguei Bourne Sakharov xid de cobalt: blau

Formig

Els colorants modifiquen el color permanentment, a canvi de reduir la resistncia, augmentar el requeriment daigua i augmentar la contracci al assecar-se. Sutilitzen en pisos, andadors i terrasses La proporci de colorants no pot superar el 10% del pes total del ciment

Ltex
Est format per ltex de tipus de polmer inorgnic i agents expulsors daire. Serveixen per augmentar la adhesi. Augmenten la retenci daigua, ladhesi als substrats, la resistncia a la tensi i flexi i augmenten la resistncia a la congelaci i descongelaci. Per altra banda augmenten la dificultat del acabat. Sempren en coronaments i anivellaci de filades i pegats.

Pols inerta
Sol ser de vidre polvoritzar, sorra silcia, farina de pissarra, pols de pedra o cal. Serveix per corregir la graduaci dels agregats. Millora la fludesa. Augmenta les necessitats del aigua, la contracci en assecar-se i disminueix la resistncia en les mescles riques.

Plastificants
Serveixen per reduir la quantitat daigua sense modificar la resistncia o augmentar la treballabilitat amb la mateixa quantitat daigua. Estan formats per polmers polihidroxilats, lignosulfonats o cids carboxlics hidroxilats amb clorur de calci. Aquests additius dispersen les partcules de ciment i fa ms eficient el seu s. Aix provoca un augment en la treballabilitat i la plasticitat, encara que tornen lenta la hidrataci i redueixen la resistncia prematura.

25

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Retardants
Fan la hidrataci del ciment ms lenta. Estan formats per xid de zinc, lingosulfonat13 de calci i derivats del cid adpic. Se solen utilitzar en climes clids. Redueixen el temps denduriment, redueixen el calor degut a la hidrataci i redueixen la dilataci i contracci. Ocasionen prdua prematura de resistncia i requereixen controls curosos. Sutilitza en climes calorosos i formigons densos.

Impermeabilitzants
Redueixen la permeabilitat del formig. Estan formats per cid esteric o emulsions asfltiques. Disminueixen la absorci daigua si no existeix pressi hidrosttica. Redueixen la resistncia i no tornen el formig totalment impermeable. La proporci est entre el 0.1 i el 4.0 % del pes total del ciment

Additius per a tractaments superficials

Existeixen additius que donen al formig una textura superficial ms dura, resistent al desgast o que no rellisqui o formi guspires.

Additius especials
Sutilitzen en situacions especials: Impermeabilitzat metllic: Format per partcules de ferro polvoritzat amb material oxidat. Sutilitza per impermeabilitzar el formig una vegada laigua ja hi ha penetrat.

13

Subproducte de la fabricaci de la polpa de fusta.

26

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Pasta dassentament: Format per partcules de ferro finament dividides o additius ni metllics ni corrosius. Serveixen per donar una alta resistncia i baixa contracci al material. Sutilitza per assentar columnes o semblants sobre murs. Reductor de eflorescncia: Format per carbonatat de bari

Altres
Tamb hi ha additius que modifiquen ms duna de les caracterstiques esmenades anteriorment.

Addicions
Les addicions sn els materials inorgnics, puolencs o amb hidraulicitat latent que finament dividits poden ser afegits al formig per millorar les seves caracterstiques o donar-li'n d'especials. Serveixen per millorar la docilitat i la reologia14 del formig. Les addicions no poden superar el 20% respecte el pes total del cement. Aquestes addicions sha de preservar en un recipient que alli la humitat i la contaminaci.

Roques puolenques
Sn minerals dorigen volcnic o sedimentries de naturalesa orgnica que estan composats bsicament de slice amorfa i almina. artificial. Tamb es poden crear de manera

14

Part de mecnica que estudia la relaci que hi ha entre lesfor aplicat i la deformaci patida per un

material que pot fluir.

27

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Cendra volant
Son residus slids que es recullen dels gasos de combusti dels cremadors de les centrals termoelctriques que funcionen amb carbons polvoritzats
Taula n6: Especificacions per a la cendra volant Substncia Anhdrid sulfric (SO3) Clorurs (CI ) xid de calci lliure Prdua al foc Quantitat retinguda pel tams ndex dactivitat
-

Percentatge respecte el volum total 3 0,1 1 5 40 28 dies 75 90 dies 85

Expansi pel mtode de les agulles*

<10 mm

*Noms saplica si el nivell dxid de calci pondera entre 1% i el 2,5%

28

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Fum de slice
Sorigina a partir de la reducci15 de quars amb carb.
Taula n7: Especificacions del fum de slice Substncia xid (SiO2) Clorurs (CI-) Prdua al foc ndex dactivitat <0,1 <5 >100 de Percentatge respecte el volum total slice 85

Escries dalts forns

s un subproducte de la fabricaci del ferro i t una composici semblant al ciment Portland. Quan es refreden violentament els seus component presenten un estat vtric amb hidraulicitat latent. Si es refreden lentament tindran unes caracterstiques diferents i es podran fer servir, per com a rid.

Filler calcari
s un mineral composat bsicament per carbonatat de calci, que una vegada mlt, es pot addicionar al ciment. Degut a les seves redudes dimensions milloren la distribuci granulomtrica del ciment millorant la seva resistncia prematura.

15

Redox: s una reacci qumica on hi ha una transferncia electrnica per part dun agent reductor o

oxidant respecte al medi. (Oxidant: Rep electrons del medi, es redueix. / Reductor: Cedeix electrons al medi, soxida.)

29

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Caracterstiques
Docilitat
(O treballabilitat) s la capacitat dun material per ser collocat i consolidat apropiadament. Un formig amb una baixa docilitat presentar problemes per ser mesclat i compactat als motlles i aix pot derivar en problemes de resistncia. La docilitat es pot augmentar afegint aigua o plastificants. Aquesta propietat pot variar depenent de: Quantitat daigua: Ms aigua, ms docilitat Granulometria: Menys granulometria , ms docilitat. Forma dels rids: Ms arrodonits, ms docilitat Utilitzaci de plastificants: Augmenten la docilitat Presncia i composici dels additius Proporci dels materials Presncia daire Consistncia de la mescla Forma i mida del motlle Mtode de consolidaci

Normalment es necessita una alta docilitat per fabricar bigues de poca secci, mentre que si shan de fabricar estructures massisses no en caldr tanta. La docilitat es una caracterstica important perqu permet al formig rodejar completament la armadura, si t, i adaptar-se al encofrat correctament.

30

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Assaig del con de Abrams

La docilitat del formig es determina mitjanant el con de Abrams, un mtode molt senzill per efica. Es tracta de collocar una quantitat no inferior de 8 litres dins dun recipient troncocnic de 30 cm daltura i de 10 i 20 cm de dimetre (superior i inferior respectivament). 1. Collocar el con sobre una superfcie horitzontal Figura n1: Con de Abrams planta no absorbent. La base major ha danar cap a baix i shan de trepitjar les aletes inferiors de manera que el con quedi subjecte a la superfcie. Humidificar linterior del con y la superfcie on es far lassaig per evitar el fregament. 2. Omplir el con en tres capes de formig iguals. Al omplir la primera capa sha de compactar mitjanant una vareta de ferro de 16 mm de dimetre i un extrem semiesfric. La compactaci sha de fer amb 25 cops distributs uniformement tota la superfcie, fent que la vareta penetri lleugerament en la capa inferior (si es tracta de la primera capa, sense tocar la superfcie inferior). 3. Retirar el formig que pot haver sobrat o caigut. 4. Retirar el con amb molt de compte, aixecant-lo completament vertical mitjanant un moviment continu i sense cops ni vibracions. 5. Es colloca el con al revs al costat del format per formig i es mesura la diferncia dalada. Si la superfcie no queda horitzontal es mesura la alada mitja.

31

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Figura n2: Fases del assaig

Si el formig descendeix de forma uniforme es poden donar els cons per vlids, per arriba un punt en que el con es desf prcticament sencer i sha de repetir lassaig. Si aix es segueix repetint caldr canviar la mescla.
Taula n8: Consistncia del formig segons el con de Abrams Consistncia Seca Plstica Fluida Superfluida Assentament (cm) 1.0 4.5 5.0 9.5 10.0 15.0 15.5 20.0 Mtode de compactaci Vibraci potent i piconament en capes fines Vibraci, piconament i varillat Vibraci lleu i varillat Vibraci molt lleu i varillat

Excepte en aplicacions especfiques no es far servir formig de consistncia seca, plstica o lquida.

32

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Geladicitat
Resistncia que presenta un material a la pressi originada pel canvi destat de laigua continguda. (solidificaci) Si un material t poca resistncia a la geladicitat aquest pot sofrir: Despreniment Esquerdes Exfoliaci

Per determinar la geladicitat del formig es sol determinar la prdua de pes en sulfat magnsic16. s a dir que es posa un bloc de formig en una soluci aquosa amb sulfat magnsic, es deixa que reaccioni i es retira. Es mesura la quantitat de pes que ha perdut.

Resistncia mecnica
Capacitat dun material a suportar esforos externs sense deformar-se o trencar-se s la caracterstica ms important ja que el formig sutilitza molt per fer estructures internes i si no sassoleix la resistncia suficient la estructura no aguantar el pes. En el camp de la construcci sespecifica generalment agafant de base la resistncia que el formig desenvolupa als 7 o 28 dies. Segons la manera daplicar la fora sobre el material distingim diferents tipus desforos

16

Compost qumic format bsicament per magnesi, anomenat comunament sal Epsom.

33

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Tracci
La tracci al formig es sol determinar mitjanant assaigs de tracci directa. Aquest tipus dassaigs sn eficaos ja que simulen una fora real. A pesar daix tenen inconvenients com la subjecci o el trencament brusc. Senganxa amb adhesiu una proveta de formig a la mquina, la qual fa un esfor de tracci perpendicular. Sespera el trencament de la mostra per prendre resultats. Aquest assaig porta problemes com el fet de fer servir adhesiu, ja que shaur de aplicar molt uniformement per no variar els resultats.
Figura n3: Esfor de tracci

Compressi
Aquest tipus de resistncia s la ms important. El formig utilitzat en estructures suporta sobretot aquest tipus de fora. La resistncia a compressi va entre 17MPa (obres senzilles) fins a 170MPa (obres de grans dimensions o massisses). La importncia de determinar la resistncia a la compressi resideix en que la majoria de limitacions i especificacions per a la construcci venen donades en relaci a aquesta caracterstica. Tamb sutilitzen per fer controls de qualitat.
Figura n4: Mquina emprada per fer assaigs de compressi

Requisits
Els cilindres han destar ben curats No es poden fer servir motlles absorbents o reactives amb el ciment/formig. Cap assaig pot resultar inferior pot estar 3.5MPa per sota de la especificaci.

34

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Les dimensions dels cilindres hauran de ser de 150mmx300mm, 100mmx200mm en casos especificats. El dimetre haur de ser 3 vegades ms gran que la mida mxima nominal del rid. No es poden fer servir cilindres que difereixin lun de laltre en un 2% del dimetre i tampoc els que tinguin una inclinaci superior als 0.5 respecte a la perpendicular. Els cilindres no es poden assecar abans de la prova

Per determinar la compressi saplica al cilindre una crrega, regular i sense impacte, fins a al trencament. La resistncia a la compressi es determina dividint la crrega mxima assolida entre lrea de la secci transversal. Es faran diferents assaigs de la mateixa mostra per trobar la mitjana aritmtica i en diferents edats per determinar la relaci edat/resistncia.
Taula n9: Tipus de trencament i les seves causes Cnica Carrega apropiada sobre un cilindre ben preparat i amb bones condicions

Transversal cilindre al lmit de desviaci (perpendicularitat)

Columnar Superfcie del plat crrega convexa

Superfcie del plat de crrega cncava

35

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Els esforos es concentren en punts sortints degut a rugositats en el plat que realitza el refrenat

Cnica i dividida Cara daplicaci de crrega convexa i rugositats.

Cnica i transversal Cilindre fora de les especificacions de perpendicularitat o collocaci descentrada respecte la mquina

La resistncia de la compressi ve determinada segons els components del formig. Tamb s molt important el curat.
Taula n 10: Efecte del aigua en la resistncia del formig Relaci aigua ciment, per pes Resistncia a la compressi als 28 dies (kN/m2) 1.10 1.00 0.966 0.90 0.866 0.80 0.70 0.60 0.50 0.40 10343 12066 13790 15514 17238 18961 20685 27580 34475 41370

36

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Flexi
El formig s un material que no suporta b les forces de flexi, per aix sha generalitzat ls de les armadures. A pesar daix s una caracterstica a tenir en compte ja que molts dissenys estan basats en

aquesta caracterstica.

Figura n5: Esquema de fores de tracci A) Fora aplicada B) Suports

Break-off test
Es tracta dintroduir un cilindre dins el formig fresc i una vegada dins sha desperar fins que el formig sendureixi. Una vegada endurit saplica una fora horitzontal de manera que es trenca el formig alliberant el cilindre. El valor de la resistncia es determina en relaci a la fora que sha aplicat per alliberar
Figura n6: Esquema del break-off test Esquema del Break-off test

el cilindre.

Temperatura
La temperatura afecta directament al curat del formig i per tant a la resistncia final daquest (entre altres aspectes).

37

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Clima fred
Es considera que un ambient t un clima fred quan el promig de la temperatura diria es inferior a 4C en ms de tres dies consecutius. Aquestes condicions exigeixen unes precaucions extra (encofrats extra i allants) i tamb complir uns lmits.
Taula n10: Requisits de temperatura per a treballs en formig en temps freds Tipus de Temperatura mnima del formig al mesclar- Temperatura formig ho mnima Descens del mxim gradual de la

Per sobre de -18 a 1.11 C Per sota de - formig 1.11 C (C) (C) 18 C

desprs temperatura desprs retirada de de la la

del collocat (72h)

protecci (24h) Membres 12.78 15.56 prims Peces massives 7.22 10.00 10.00 12.78 12.78 15.56 4.44 7.22 -6.67 1.11 15.56 18.33 18.33 21.11 10.00 12.78 4.44 10.00

Una temperatura inferior reduir el ritme dhidrataci del formig, cosa que comporta un temps denduriment i de guany de resistncia major. Si la temperatura disminueix 10C el temps de enduriment es doblar. El formig exposat a ritmes de congelaci i descongelaci haur destar protegit fins assolir una resistncia a la compressi mnima de 24 MPa. Tamb cal tenir en compte que el formig en estat plstic es congelar si la seva temperatura es inferior als -4C, si aix arriba a ocrrer la seva resistncia potencial i durabilitat es poden veure redudes fins al 50%. El formig estar fora de perill quan assoleixi una resistncia a la compressi mnima de 3.5 MPa (dos dies desprs del buidat a 10 C).

38

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Clima clid
Es considera clima clid aquells en el qual es necessiten prendre mesures especials per assegurar una correcta manipulaci del formig. Els factors que afecten al formig en climes clids sn els forts vents, la baixa humitat, la excessiva radiaci solar i la temperatura elevada. Sn factors que shan de tenir en compte sobretot en lestiu i en zones tropicals i rides.

Efectes
Augment de la demanda daigua. Aix provocar un augment en la relaci aigua/ciment i desencadenar una reducci de la resistncia del ciment Prdua de treballabilitat Reducci de la quantitat daire contingut Reducci del temps denduriment, requerint lacabat ms aviat. Reducci de la resistncia prematura Esquerdament per retroacci plstica

Precaucions
s dadditius retardants i plastificants Modificaci de la mescla per reduir el calor generat. s de ciment del tipus II s de puolenques i escries s de pantalles contra el Sol s de barreres contra el vent

39

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Duresa
Resistncia que presenta un material a ser ratllat o penetrat La duresa s una caracterstica que no afecta directament al formig, ja que no s necessari que el formig compleixi unes exigncies de duresa. En canvi sn tils per els mtodes esceloromtrics que sn aquells que pretenen proporcionar una estimaci de la resistncia a la compressi mitjanant la relaci que sestableix entre aquesta i la duresa superficial. Dna dades aproximades.

Martell Schimdt
Mtode rpid i barat encara que amb certes limitacions (rugositat de la superfcie, humitat, granulometria i forma dels rids). El seu funcionament es basa en un pes connectat a una molla. Aquest pes xoca contra
Figura n7: Esquema del Martell Schmidt

la superfcie i rebota. Per determinar la duresa es mesura la distncia del rebot. Aquest assaig sempre shaur de fer sobre una superfcie plana (de no ser plana, allisar amb una pedra abrasiva) amb un dimetre de 150mm i una espessor de 100mm per evitar lectures errnies. Tamb shaur de retirar la pintura, la pols i fins i tot una capa superficial (sobretot en estructures velles).

Homogenetat
Qualitat dun material que permet que els seus components es distribueixen regularment en la massa, a diferencia de la uniformitat ha de ser en una sola amasada. Aquesta propietat pot variar dependent de:

40

Serguei Bourne Sakharov Tcnica i qualitat del amasat Transport Un excs daigua perjudica la homogenetat Granulometria dels rids: si s massa gran es perd qualitat

Formig

Una mala homogenetat provoca: Decantaci (formig fresc) Esquerdes, buits, segregacions (formig endurit)

Radiografia
Permet veure linterior del formig estudiat, permetent veure esquerdes, buits i altres imperfectes. Es generen raigs mitjanant radioistops17 els quals passen a travs del formig. La intensitat emergent es calcula amb un comptador Geiger. Comptador Geiger Aquest mtode no es pot fer servir amb bloc de formig que
Figura n8: Comprador Geiger

excedeixin els 450mm degut al cost. Tampoc es fan servir raigs x degut al cost del maquinari.

Ultrasons
Es basa en la reflexi de les ones per delimitar imperfeccions.

17

Qualsevol istop radioactiu

Figura n9: Equip dultrasons

41

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Sescull una mostra per analitzar i sestudia el temps de propagaci de les ones a travs del formig. La distncia no ha de superar els 400 mm. Abans de collocar els transductors sha de remoure lacabat per tal de que aquest no afecti als resultats. Si la superfcie s rugosa shaur de polir per tal de no danyar els transductors. Segons la forma de la mostra que es vulgui analitzar, els transductors es collocaran de diferent manera. La transmissi directa s la ms aconsellada ja que proporciona la major sensibilitat i una longitud dona ms ben definida. La transmissi indirecta proporciona resultats poc satisfactoris ja que a part de la seva relativa insensibilitat noms proporciona resultats de la part superficial de la mostra. Per millorar els resultats es poden posar ms transductors receptors al llarg de la mostra.
Figura n10: Mtodes de collocar els transductors

Els resultats poden variar si hi ha una humitat excessiva o hi ha una armadura. Les ones es transmeten ms rpid si hi ha humitat o si passen a travs de la armadura, fent que els resultats siguin millors del que en realitat sn.
Taula n11: Classificaci de la qualitat del formig segons la velocitat dona Velocitat dona longitudinal (m/s) +4570 3650 4570 3050 3650 2130 3050 -2130 Qualitat Excellent Bona Regular Pobre Molt insuficient

42

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Curat / Enduriment
No s una caracterstica, sin un procs. Aquest comena quan es mescla laigua amb la mescla i acaba quan el formig est completament endurit i la seva resistncia ha arribat al seu punt mxim. s el procs ms important de la posada en obra del formig ja que s aqu on assolir les seves caracterstiques i on pot desenvolupar alguns defectes (escletxes, ampolles, etc...)

Curat
s el manteniment de la humitat i temperatura del formig en edats prematures. Sense una humitat adequada el ciment no pot reaccionar amb laigua correctament i per tant desenvolupar correctament les seves caracterstiques.

Temperatura
La temperatura s fonamental ja que influir en la quantitat daigua evaporada. La temperatura recomanada s de 10C i sha de mantenir constant a tota la secci del bloc ja que si no es aix es provoquen escletxes. Si el formig est exposat a temperatures molt inferiors sha de protegir amb allants i si sn temperatures molt elevades augmentar laspersi.

Humitat
Afecten directament al nivell de humitat del formig. Si ha poca humitat relativa y molt vent el formig transpirar molta ms aigua. Si aquests factors sn excessius caldr protegir la obra:

43

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Sistemes per mantenir la humitat: Mantes de cot humides, palla humida, terra humida, aspersi continuada, inundar la capa de formig amb aigua (ha destar a la mateixa temperatura que el formig) Sistemes per retenir la humitat18: Lmines Plstiques de +0.1mm de grossor, fosques per temperatures baixes (-15C), i reflectants per temperatures altes (+30C). Tamb es pot utilitzar paper impermeable.

Avantatges dun bon curat

Augment de la resistncia potencial Millora de la durabilitat. Augment de la duresa superficial, millor resistncia al desgast superficial i a la abrasi, reducci de la permeabilitat (tant a laigua com a les substncies qumiques). Millor aparena. Si un formig est ben curat s molt difcil que apareguin defectes superficials dacabat (escletxes, ampolles, etc...)

Fases de lenduriment del ciment

Lenduriment s el procs mitjanant el qual el ciment es mescla amb laigua i forma una pasta homognia i adhesiva que al endurir-se mantindr els rids junts. a) Comena en el moment de laplicaci de laigua amb la dispersi dels grans de ciment al aigua. b) Als 10 minuts es comena una reacci qumica exotrmica que transforma els grans de ciment cap a dins i cap a fora en gel. El gel est format per bastonets microscpics que formaran lestructura interna del formig c) Des de la tercera fins a la desena hora les diferents capes que recobreixen els grans sajunten i formen diferents capes contnues de gel. s en aquesta fase que els diferents grans de ciment tenen unions entre si.

Figura n 11: Fases denduriment del ciment

18

No shan dutilitzar quan el formig encara estigui transpirant.

44

Serguei Bourne Sakharov

Formig

d) Comena a les 24h. Els grans de ciment es segueixen hidratant i es van sobreposant els uns amb els altres. A les 48h els espais que abans els ocupava laigua ara els ocupa el gel format per la hidrataci. La pasta es torna ms contnua i sendureix encara que lesquelet bsic es forma als 7-28 dies.

Factors que afecten al temps denduriment del formig

Clima
Un clima clid accelerar el procs denduriment mentre un clima fred el retardar. Si la temperatura s de menys de 0 C la hidrataci i per tant lenduriment cessar.

Relaci aigua/ciment
Una relaci daigua/ciment ms baixa redueix el temps denduriment.

Tipus de ciment Additius Mtode de barrejat

Un millor mtode, far una pasta ms homognia, per tant shidratar amb ms facilitat i tindr ms resistncia.

Temperatura
A ms temperatura ms rpid ser lenduriment, sempre que sigui constant. La temperatura provoca danys al formig: Al inici de la hidrataci, un augment excessiu de temperatura provocar una prdua permanent de resistncia Amplies variacions de temperatura provoquen fissures Abans de arribar a certs nivells dhidrataci, les gelades provoquen prdues irreversibles de resistncia

45

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Assaigs de les agulles Gillmore

s un mtode que es fa servir per determinar el temps denduriment del ciment. Es necessita: Balana i peses Provetes Aparell de Gillmore o Es tracta dun suport amb dos braos rgids que mantenen en posici vertical els dispositius de penetraci. o El dispositiu de penetraci inicial t un pes de 113.5g, una longitud de 4.8mm i 2.12mm de Figura n12: Aparell de Gilmore dimetre. o El dispositiu de penetraci final t un pes de 453.6g, una longitud de 4.8mm i un dimetre de 1.06 Cmera humida amb una humitat relativa19 superior al 90%

Per determinar el temps denduriment es formen cons amb la pasta duns 76mm de base inferior i 13mm daltura. Es colloquen les mostres en la cmera humida i es comena a deixar caure els dispositius de penetraci fins que aquests no deixin marca.

Durabilitat
Capacitat de resistir el pas del temps La durabilitat de les estructures de formig depenen sobretot de la qualitat del curat. Tamb s molt important la composici, ja que si aquesta varia tamb variar la seva resistncia als factors externs. Factors externs que afecten a la durabilitat:

19

Humitat que cont laire respecte el mxim que podria admetre sense condensar-se ni variar els factors de

pressi o temperatura.

46

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Permeabilitat
La importncia de la impermeabilitat resideix en no deixar passar a travs seu materials que pugin ser perjudicials per linterior de la estructura (clorurs, humitat, carbonataci del formig, congelaci/descongelaci). Per aconseguir impermeabilitat sha de baixar la relaci aigua/ciment i en casos dexposici ms elevada sincorporen additius per millorar la hidrataci.

Exposici als sulfats

Els sulfats no sn perjudicials pel formig en estat slid, noms en soluci aquosa. Aquesta soluci forma una sal molt perjudicial per al formig que causar deformacions, escletxes, prdua dadherncia (provocar prdua de resistncia potencial). Per evitar els danys causats pels sulfats sutilitzaran els ciments que augmentin la resistncia (Tipus V) i en casos extrems utilitzaci dadicions (puolenques i escries dalt forn).

Exposici als cids

Lacci dels cids al formig provoca que els compostos clcics hidratats es transformin en sals clciques. Aix provoca la destrucci del ciment endurit.

Reacci lcali-agregat
Aquesta reacci s present en formigons que estan en contacte permanent amb laigua. Abans de construir sha de verificar si els rids i el ciment reaccionar o no. Aix sha de fer mitjanant antecedents o assaigs. Si la utilitzaci del material potencialment reactiu s obligatria shaur de fer servir un ciment resistent a aquesta reacci, utilitzar additius o utilitzar addicions.

47

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Sals
Corroeixen la estructura, sobretot si s un formig armat.

Entumiment
Lentumiment s laugment de volum que pateixen els cossos per culpa del augment dhumitat. Cal tenir en compte aquest fet, ja que el volum dels rids por augmentar fins a un 140% si es fan servir sorres molt fines. El calor excessiu pot fer baixar molt la humitat i provocar lefecte contrari. Per aix sha anar amb molt de compte quan semmagatzema lrid.

48

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Defectes
Humitat
La humitat en el formig pot causar problemes dadherncia.

Causes
Laigua que puja degut a la pressi hidrosttica quan la capa afectada est per sota del nivell fretic. Laigua saturar la base i comenar a pujar. La velocitat de filtraci depn de la profunditat del nivell fretic i del finor del formig. El vapor daigua evaporat al sl pot condensar-se a nivells superiors La humitat residual del formig provocada per laigua emprada per a la mescla original. La velocitat dassecament depn de la quantitat daigua inicial, el grau dhumitat i la temperatura

Precaucions
Assegurar el drenatge de la base Fer servir capes drids gruixut com a bloquejador capillar. Construir una barrera de vapor20. Reduir la relaci aigua/ciment Assegurar un bon curat

20

Qualsevol lmina duna material que ofereixi una gran resistncia al pas del vapor daigua.

49

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Mtodes de mesura
Assaig de la lmina de polietil o de la manta
Sadhereix una lmina de polietil o de vinil i sobserva visualment les condicions de les lmines quan hagi passat un cert perode de temps (16 - 72 hores)

Mtode de la conducci elctrica

Es basa en la mesura de la conductivitat de la mostra al fer passar una corrent a travs duns elctrodes connectats a la mostra. Aquest elctrodes estan connectats al pont de Wheatstone21 el qual mostra el nivell dhumitat.

Mtodes avanats
Fan servir una tecnologia costosa per sobtenen resultats molt precisos. Sutilitzen raigs infrarojos, radiofreqncia, densitat nuclear, etc...

21

s un dispositiu que mesura la resistncia elctrica mitjanant lequilibri entre els dos braos

50

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Esquerdament
Tipus
Esquerdament aleatori
El esquerdament aleatori es el desenvolupament duna xarxa de fines fissures aleatries sobre la superfcie del formig Generalment es desenvolupen en una edat primerenca per no sn perceptibles fins que la superfcie es comena a assecar.
Figura n13: Esquerdes aleatries

Esquerdament per retroacci plstica

Les esquerdes de retroacci plstica apareixen degut a la evaporaci del aigua, ja que la quantitat daigua evaporada supera el nivell daigua

transpirada. Aix provoca una contracci del volum.

Figura n14: Esquerdament per retroacci plstica

Esquerdes per assentament plstic

Aquest tipus desquerdes son provocades per la tendncia que t e formig de consolidar-se desprs del acabat. Aquest fenomen es pot veure restringit per barres o murs fent que es cren unes forces que formaran les esquerdes.
Figura n15: Esquerdament per assentament plstic

51

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Altres
Esquerdes per entumiment Esquerdes per congelaci/descongelaci Esquerdes per juntes inapropiades

Causes
Un curat pobre Factors ambientals que augmenten el ritme devaporaci: Baixa humitat, temperatura elevada, acci directa dels rajos del sol, vents forts. Factors que segreguen la mescla: Massa humitat, allisat excessiu, utilitzaci dun vibrador dalta freqncia Fer qualsevol procediment dacabat mentre el formig encara estigui transpirant. Regar amb aigua o ciment el formig mentre encara estigui transpirant. La carbonataci de la superfcie deguda al CO2 Relaci aigua/ciment elevada Alternaci assecament/humidificaci en edats primerenques Encofrat o sub-base sobre una superfcie tova Juntes insuficients

Esclofollada
El esclofollada es el despreniment de la superfcie del formig a causa de la exposici a cicles de descongelaci. Generalment comena en petites zones que es van engrandint i fusionant. En esclofollades severs la totalitat de la superfcie es pot arribar a desprendre.
Figura n16: Esclofollada

52

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Causes
La utilitzaci dun formig amb poc o sense aire atrapat. Quantitats excessives de sals (clorur de sodi o calci) Curat insuficient Qualsevol acci que es executi mentre el formig encara estigui transpirant. Reincorporaci de laigua transpirada. Utilitzaci de descongelants inapropiats (clorur de sodi o calci, sulfat o nitrat damoni) Utilitzaci dun vibrador dalta freqncia Protecci ambiental deficient

Solucions
Retirada de la superfcie dbil i recobriment amb formig o ltex.

Polvoritzaci
La polvoritzaci s la formaci de pols degut a la desintegraci de la superfcie del formig endurit.

Causes
Qualsevol operaci dacabat que shagi efectuat mentre el formig encara no havia acabat de traspuar. La reintegraci daquesta Figura n17: Polvoritzaci aigua a la superfcie del formig augmentar molt la seva relaci aigua/ciment i perdr molta resistncia. Humitat ambiental elevada. La ventilaci deficient pot augmentar la quantitat de CO 2 al ambient. El CO2 provoca una reacci qumica (carbonataci) que redueix en gran mesura la resistncia i duresa del formig.

53

Serguei Bourne Sakharov Curat insuficient. Inadequada protecci del formig fresc. Relaci aigua/ciment elevada Utilitzaci daigua o ciment per controlar la transpiraci Utilitzaci de vibradors dalta freqncia. Utilitzaci daigua per facilitar les tasques dacabat

Formig

Solucions
Remoure la capa superficial frgil. Recobrir la superfcie o pintar-la. Utilitzar productes qumics enduridors.

Expulsi drids
Una expulsi s una petita cavitat, generalment cnica, a la superfcie del formig que es dna desprs de que una partcula drids propera a la superfcie shagi expandit i fracturat.

Causes
Lorigen de les expulsions drids poden ser degudes a dues raons

Acci fsica
Una partcula amb una densitat baixa i una gran absorci augmenta el seu volum considerablement degut a la humitat o a la congelaci provocant suficient pressi com per a trencar el recobriment. A vegades laigua es filtra fins a la superfcie fent que aquesta es desprengui. Tamb es poden causar expulsions per culpa de partcules contaminants (soja, blat, argila, carb, fusta, etc...) que absorbeixen laigua i es dilaten expulsions. encara que normalment no causen

54

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Lexpulsi deguda a accions fsiques es un problema tpic en superfcies horitzontals exposades a climes de congelaci/descongelaci i amb una humitat elevada.

Reacci qumica
Aquest tipus dexpulsi es relaciona amb la reacci lcali slice (RAS). lcali del ciment crea un entorn de pH elevat el qual causa la descomposici del slice i la formaci dun gel el qual absorbeix aigua, es dilata i forma les expulsions. Aquests tipus de expulsions solen ser petites i venir acompanyades de petites marques (decoloraci i/o humitat)

Precaucions
Evitar la utilitzaci drids que tendeixin a causar expulsi. En cas dutilitzar rids que provoquin expulsions, fer-los servir en capes internes, i fer servir un altre tipus drids en les capes superficials Es pot remoure el material lleuger dels rids, encara que es un procs poc econmic. Reduir la relaci aigua/ciment Millorar la tcnica de curat. Reduir les dimensions dels rids ja que aquests desenvolupen menys esforos deguts a la congelaci del aigua

Solucions
Per reparar una expulsi cal buidar i netejar la expulsi i omplir-la. Si hi ha moltes expulsions contnues es pot posar una capa addicional per igualar lacabat.

55

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Decoloraci
La decoloraci s la falta duniformitat en el color del formig.

Causes
s inadequat dadditius Operacions dacabat en moments no recomanables Presncia de escria granulada (decoloraci verdosa que desapareixer amb el temps) s de clorur de calci (causa principal) Alt contingut de lcali de ciment Hidrataci demorada Additius Curat inadequat Encofrat inadequat o amb diferents tipus o marques dencofrats Variaci de la relaci aigua/ciment

Solucions
Si es vol eliminar una decoloraci, el primer pas es raspallar la superfcie amb aigua calent. Si la decoloraci persisteix es poden fer servir cids diluts (amb una concentraci inferior al 3%) com el clorhdric, actic o fosfric, per aquests hauran de ser retirats amb aigua abans de passar 15 minuts amb aigua perqu poden penetrar al formig. Tamb s pot fer servir una soluci aquosa dun 20 30% de citrat damoni per a casos severs de decoloraci. Sha daplicar durant 15 minuts, formar un gel i desprs aquest shaur de retirar amb aigua.

56

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Ampolles
Una ampolla s una protuberncia buida que es situa sota el perfil del formig amb un dimetre inferior a 5cm. Es formen a la superfcie del formig quan buits daire o aigua de transpiraci ascendeixen i sn atrapats sota la superfcie segellada prematurament durant lacabat

Causes
Vibrat excessiu o insuficient Utilitzaci duna eina dacabat inapropiada Evaporaci excessiva del aigua de transpiraci, far que lexterior estigui llest per a lacabat per linterior encara estigui fresc. Aix succeeix en climes amb temperatures elevades i/o vents forts i/o humitat reduda. Quantitat excessiva daire comprimit. Blocs de concret massius on laire triga ms en arribar a la superfcie. s dun enduridor de superfcie prematurament.

Precaucions
Lacabat shaur de fer en el moment idoni, ja que si es fa massa dhora o massa tard formar ampolles, entre daltres. Utilitzar accelerants s de formig ms calent.

Quan sestan comenant a formar es poden fer un parell daccions per disminuir lefecte que causen aquestes: Aplanar la superfcie amb la aplanadora Demorar el mxim possible les accions dacabat Protegir el formig de les condicions devaporaci rpida mitjanant barreres daire, retardants o cobrint el formig amb polietil.

57

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Aluminosis
Laluminosi es una malaltia que afecta a un tipus de formig alumnic que va ser comercialitzat als anys 60, ara mateix el seu s est prohibit. Va tenir molt xit ja que presentava una millor resistncia aparent i un temps denduriment ms redut. Aquest tipus de formig tenia una elevada quantitat de almina, fet que va canviar la seva composici qumica alterant algunes propietats. A altes temperatures la estructura del formig varia i es fa ms dens cosa que provoca un augment en la porositat i amb aix reducci de la resistncia potencial. Els climes humits o amb una contaminaci elevada contenen agents que afecten molt a aquest tipus de formig. Tamb afecta a les armadures corroent-les, provocant-ne deformacions, prdues de secci i despreniments. Molt edificis fets amb aquest tipus de formig van haver de ser ensorrats com a mesura preventiva (sobretot a zones costaneres).

58

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Conclusions
El formig s un material de construcci molt utilitzat avui en dia, tant per estructures petites com per a grans estructures massisses. Aquest fet fa que tingui moltes especificacions i regulacions. Les caracterstiques dels seus components determinen la caracterstica daquest, per tant segons per a que es vulgui emprar aquest, es faran servir uns materials o uns altres. Els rids determinen les caracterstiques del formig depenent sobretot de la seva granulometria i tamb, en menor mesura, per la seva composici i densitat. Laigua es podria considerar el component ms important del formig ja que afecta a les caracterstiques del formig des de diferents angles. Afecta a les caracterstiques segons la seva composici, s important ja que laigua sol tenir substncies perjudicials per al ciment o per al acer (en cas darmadures) com sulfats o clorurs. La relaci aigua / ciment s fonamental si es vol aconseguit un bon formig, ja que si es redueix la relaci augmenta la resistncia per disminueix la treballabilitat, dos caracterstiques molt importants. En el moment del curat, la hidrataci de la pasta s fonamental. Laigua tamb afecta al formig com a factor ambiental atacant a lestructura amb sulfurs o sals contingudes. Tamb por penetrar en la estructura en forma de vapor. En la majoria dobres sutilitza un ciment de tipus I, s a dir que no aporta al formig cap caracterstica especial, encara que si la obra ho demana sutilitzaran ciments especials per aportar determinades caracterstiques com una hidrataci ms lenta, una resistncia prematura ms elevada o ms resistncia als sulfurs. Les diferents caracterstiques del formig sn clau i cal conixer-les abans de comenar la obra per tal de que aquestes superin els requisits imposats per les especificacions i les normes. Per saber si un formig s apte o no per a una obra especfica es fan assaigs, nhi ha de molts tipus per els ms importants sn els de resistncia a compressi i els de docilitat (Con dAbrams). Els assaigs sn fora difcils de fer ja que la majoria requereixen temps (fins a 90 dies), aparells costosos i personal qualificat. Normalment els defectes del formig estan relacionats amb el material en si mateix sin en la posta en obra (Excepte la aluminosis).Aix ocorre ja que tericament el formig ha de superar uns requisits abans de poder posar-se en obra. Els defectes del formig solen estar relacionats amb defectes de transport, encofrat, relaci aigua/ciment, curat, acabats, etc... Tamb cal tenir en compte que un material amb una qualitat deficient portar problemes, encara que aix no passa sovint ja que tots els materials han de passar diferents assaigs i limitacions.

59

Serguei Bourne Sakharov

Formig

Bibliografia
A.BECKER, EDGARDO. Especificaciones de los cementos. A: A.BECKER, EDGARDO. Cemento Portland: Caractersticas y recomendaciones de uso. Mxico D.F., p 5 - 7 ARQHYS: Arquitectura y construccin en [en lnea] <http://www.arqhys.com> [consulta: 22/01/2012] ASOCEM: Asociacin de productores de cemento [en lnia] < http://www.asocem.org.pe/web/default.aspx> [revisi: 26/01/2012] CRCAMO REYES, MARLON ORLANDO (2003). Grietas por contraccin plstica, grietas por asentamiento plstico. A: CRCAMO REYES, MARLON ORLANDO. Agrietamiento del concreto en estado plstico. San Salvador, p 2 - 4 Construmatica: Portal de arquitectura, ingeniera y construccin [en lnia], <http://www.construmatica.com> [revisi: 15/01/2012] CREUS SOLE, ANTONIO (2005). Humedad en slidos. A: CREUS SOLE, ANTONIO. Instrumentacin Industrial. Barcelona: Marcombo, p 326 - 327 Enresa: Empresa nacional de residuos radioactivos [en lnia], <http://www.enresa.es> [revisi: 11/11/2011] GABALEC, MARA ANABELA (2008). Etapas de la hidratacin, aspectos fsicos de la hidratacin, factores que afectan al tiempo de fraguado del hormign. A: GABALEC, MARA ANABELA. Tiempo de fraguado del hormign. La Plata, p 4-12 Google [en lnia],<www.google.es> [revisi: 25/01/2012] HORNBOSTEL, CALEB (2002). Aditivos, Agregados, Agua, Cemento, Concreto. A: HORNBOSTEL, CALEB. Materiales para construccin. Mxico D.F.: Limusa wiley, p 107 328. IDC: Institut dEstudis Catalans: [en lnia] <http://dlc.iec.cat/> [revisi:25/01/2012] IMCYC: Instituto mexicano del cemento y del concreto [en lnea], <http://www.imcyc.com/> [revisi: 22/01/2012] NRMCA: National ready mixed concrete. [en lnea], <http://www.nrmca.org/aboutconcrete/cips/> [consulta: 17/01/2012] RAE: Real Academia Espaola [en lnea] <http://www.rae.es> [revisi:25/01/2012] Scribd [en lnea] <http://es.scribd.com/> [revisi 24/01/2012] Translate.Google: Traductor online de google. [en lnia] <http://translate.google.es/#> [revisi: 25/01/2012] UCV: Escuela de ingeniera en construccin, universidad catlica de Valparaiso [en lnea] < http://icc.ucv.cl> [revisi: 22/01/2012]

60

Serguei Bourne Sakharov

Formig

UPCommons: Portal daccs obert als coneixements de la UPC [en lnea], <http://upcommons.upc.edu/> [revisi: 24/01/2012] Wikipedia: La enciclopedia libre [en lnia], <www.wikipedia.com> [consulta: 25/01/2012] Word reference: Diccionario de la lengua espaola [en lnea] <http://www.wordreference.com> [revisi: 16/01/2012]

61

Serguei Bourne Sakharov

Formig

62