LA MATÈRIA VIVA

QUÈ ÉS LA VIDA?
 1. LA VIDA I ELS SEUS NIVELLS
D’ORGANITZACIÓ
1.1. LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
– ELS ÉSSERS VIUS TENEN UNA COMPOSICIÓ MOLT
SIMILAR
– ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES
– ELS ÉSSERS VIUS REALITZEN LES TRES FUCIONS
VITALS
• NUTRICIÓ  METABOLISME CEL·LULAR
• REPRODUCCIÓ  ADN
• RELACIÓ  ESTÍMULS
 1.2. Els bioelements
• Els bioelements són els elements químics que
intervenen en la formació dels éssers vius.
• Es classifiquen, segons l’abundància, en:
– bioelements primaris,
– bioelements secundaris
– oligoelements.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀTOM DE
CARBONI
1.3. Principals grups funcionals
 1.4. La isomería
• Hi ha dos tipus d’isomeria: l’estructural i l’espacial.
➜ La isomeria estructural
➜ La isomeria espacial
• La isomeria geomètrica cis/trans
• La isomeria òptica
 2. L’AIGUA I LES SALS MINERALS
• L’aigua i les sals minerals són els compostos
inorgànics que componen la matèria viva. Es
diferencien de les biomolècules orgàniques en
que estan presents també a la matèria inert.
2.1. La estructura de l’aigua



2.2. Les sals minerals
• Les sals minerals són compostos inorgànics
que realitzen una gran varietat de funcions. En
els organismes es presenten fonamentalment
de dues formes: com a sals precipitades o
dissoltes en aigua
Una de les funcions de les sals dissoltes és regular la pressió osmòtica.

L’osmosi és un procés mitjançant el qual l’aigua passa d’una solució més diluïda
(hipotònica) a una altra més concentrada, a través d’una membrana semipermeable,
com les membranes cel·lulars. El pas d’aigua des de la dissolució hipotònica a la
hipertònica genera una pressió osmòtica. Observa la imatge i explica quan es produeix
el fenomen de la plasmòlisi i quan el de la turgència.
 3. Els glúcids
• Els glúcids o hidrats de carboni són biomolècules
orgàniques, formades fonamentalment per
carboni, hidrogen i oxigen, i que responen a la
fórmula general CnH2nOn.
• Els glúcids es poden classificar en tres grans
grups, depenent de la mida i estructura que
presenten: els monosacàrids, els disacàrids i els
polisacàrids.
3.1. Els monosacàrids
• Els monosacàrids són els glúcids més senzills,
no es descomponen en molècules més petites
• Alguns monosacàrids importants són la
glucosa, la fructosa i la ribosa
 Els monosacàrids i la isometria
• Els monosacàrids presenten isomeria
estructural i espacial.

Isomeria estructural

Isomeria espacial
3.2. Els disacàrids
• Els disacàrids són glúcids senzills, formats per dos
monosacàrids units mitjançant un enllaç covalent, denominat
O-glicosídic.

• Alguns disacàrids d’interès biològic: sacarosa, fructosa, lactosa

3.3. Els polisacàrids
• Els polisacàrids són glúcids complexos, formats
per centenars o milers de molècules de
monosacàrids,units mitjançant enllaços O-
glicosídics.
• Alguns polisacàrids d’interès biològic: la
cel.lulosa, el midó i el glucogen
3.4. Les funcions dels glúcids
• Funció energètica
• Funció estructural
• Altres funcions
– precursors d’altres substàncies amb funció
reguladora
– glúcids units a algunes de les proteïnes, implicades
en el reconeixement entre cèl·lules.
4. ELS LÍPIDS

• Els lípids són un grup de biomolècules molt

diverses, formats per carboni, hidrogen,
oxigen i de vegades fòsfor. Es caracteritzen per
ser poc densos, insolubles en dissolvents
polars, com l’aigua, i solubles en dissolvents
orgànics apolars, com l’èter o el cloroform.
4.1. La classificació dels lípids
• Els lípids saponificables  els greixos, els
fosfolípids, els glicolípids i les ceres.
• Els lípids no saponificables  terpens i els
esteroides
4.2. Els àcids
grassos
 4.3. Els lípids saponificables; funcions

• Els greixos • Els glicolípids

- Emmagatzemar energia esfingolípid+glúcid curt
- Aïllar tèrmicament
- Protegir òrgans vitals
• Els fosfolípids
• Els fosfolípids formades per àcids
grassos que
– els fosfoglicèrids.
esterifiquen alcohols
– els esfingolípids. de cadena llarga.
FOSFOLÍPIDS

CERES
4.4. Els lípids insaponificables; funcions

➜ Els esteroides
• Els esteroides estan formats per un derivat
d’una molècula cíclica anomenada esterà.

➜ Els terpens
• Els terpens estan formats per derivats d’una
molècula anomenada isoprè.
5. LES PROTEÏNES

• Les proteïnes estan formades per carboni,

hidrogen, oxigen, nitrogen i, en menor
quantitat, sofre i fòsfor.
• Són macromolècules formades per la unió
d’unitats més simples, anomenades
aminoàcids.
5.1. Els aminoàcids

AMINOÀCID
 L’ESTRUCTURA DE LES PROTEÏNES
➜ L’estructura primària

➜ L’estructura secundària
Estructura terciària

L’estructura quaternària
5.2. Les funcions de les proteïnes
• Funció estructural.
– les glucoproteïnes
– el col·lagen
– la queratina
– les histones
• Funció de reserva
• Funció de transport.
• Funció de defensa
• Funció contràctil
• Funció hormonal
• Funció enzimàtica
 5.3. Els enzims
• Els enzims són proteïnes que catalitzen, és a dir,
augmenten la velocitat de les reaccions químiques del
metabolisme cel·lular.
• Encara que existeix una gran diversitat d’enzims, tots
tenen en comú les característiques següents:
– Són catalitzadors  catàlisi  reaccions enzimàtiques
– Són específics
 Etapes d’una reacció enzimàtica
1. Aproximació de l’enzim i el seu substrat
2. Formació del complex enzim-substrat (estat
de transició)

3. Formació de productes i alliberament de l’enzim

perquè comenci un nou cicle de reacció
6. ELS ÀCIDS NUCLEICS
 6.2. Funcions dels àcids nucleics
Els àcids nucleics compleixen en la cèl·lula tres funcions importants:

• L’ADN és la molècula que transmet la informació genètica d’una

cèl·lula a la descendència.

• La informació continguda en l’ADN és necessària perquè es puguin

dur a terme les funcions cel·lulars.

• L’ADN és el que permet els canvis genètics en els organismes i, per

tant, l’evolució.
6.3. La síntesi de proteïnes
La transcripció

La traducció
 7. ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
• 7.1. La complexitat de la matèria viva
– La matèria viva s’organitza de forma jeràrquica, i
dona lloc al que es denominen nivells
d’organització
– propietats emergents
7.2. Els nivells d’organització de la matèria
viva

• Els nivells d’organització de la matèria viva

són, de més gran a més petit, els nivells
elemental, subatòmic, atòmic, molecular,
orgànul, cel·lular, tissular, orgànic, sistèmic,
organisme, població, ecosistema, bioma i
biosfera
➜ De les partícules elementals a les cèl·lules
➜ De les cèl·lules als organismes
➜ Més enllà de l’organisme
8. FORMES ACEL·LULARS
• VIRUS
• VIROIDES
• PRIONS
8.1. Els virus
8.2. Els viroides
• Els viroides són agents patògens que infecten
plantes
8.3. Els prions
• Els prions són agents infecciosos formats
únicament per una proteïna que presenta
alteracions en l’estructura tridimensional.