1.

- LA MATÈRIA I LA SEVA COMPOSICIÓ

1.1 LA MATÈRIA DES DE L’INTERIOR: ELS ÀTOMS I LES MOLÈCULES

Els primers que es van preguntar de què estava feta la matèria van ser els filòsofs grecs.
Demòcrit (460-370 a.C) va fer una hipòtesi de que la matèria era un conjunt de petites
partícules indivisibles.

Les partícules més petites que formen totes les substàncies que hi ha a l’Univers reben el nom
d’àtoms, que en grec significa “indivisible”.

John Dalton va desmostrar la seva existencia i va descubrir que no tots els àtoms són iguals. Els
àtoms van ser impossibles de veure’ls fins que no es va construir un microscopi per efecte
túnel (nanotecnología).

1.2. TEORIES ACTUALS SOBRE L’ÀTOM

Joseph John Thomsom va descubrir l’any 1897 els electrons, unes partícules de càrrega
eléctrica negativa més petites que els àtoms.

També van descubrir unes partícules subatòmiques que, agregades, formen l’àtom. Aquestes
partícules són:

- Electró: partícula molt petita de càrrega eléctrica negativa.

- Protó: partícula subatómica amb una massa 2000 vegades més gran que un electró, amb una
càrrega de magnitud idéntica i amb signe oposat.

- Neutró: partícula subatómica neutra, amb una massa igual a la del protó, però sense càrrega
eléctrica.

1.3. LES MOLÈCULES

Les molècules són entitats formades per la combinació d’uns quants àtoms. Poden estar
formades per àtoms iguals o diferents.

La molécula es representa amb fórmules químiques e indica quins àtoms la formen i quants
són.

2.- SUBTÀNCIES PURES

La matèria està formada per substàncies. Les substàncies no són totes iguals i poden estar
formades per un component o per uns quants.

Un sistema material és una porció limitada de matèria, que està aïllada per poder estudiar-la.

Una substància pura es un sistema material homogeni format per un únic component. Es
divideixen en elements i compostos, segons si els àtoms que les formen són iguals o diferents.

2.1.- ELEMENTS I COMPOSTOS

Les substàncies elementals o elements són substàncies pures que no es poden

descompondré. Exem. àtom de sofre
Les substàncies compostes o compostos són la combinació de substàncies elementals. Exem.
Molècula d’aigua (hidrogen i oxigen)

Elements: substàncies pures formades per la combinació d’àtoms iguals. Són els elements
químics que classifiquem a la taula periòdica. Identificats amb un símbol químic format per una
o dues lletres. Exem. Nitrogen (N), Or (Au), Ferro (Fe), Plata (Ag)…

oxigenO2 ferro Fe nitrogen N2

Compostos: substàncies pures formades per la combinació d’àtoms diferents, però en

proporcions fixes. Exem. Diòxid de carboni CO2, molècula d’aigua H2O, molècula de metà CH4

2.2.- LES PROPIETATS COM A GUIA

No és senzill distinguir una substància pura d’una mescla, per fer-ho aprofitarem les seves
propietats que permet distinguir un material d’un altre. Tindrem en compte:

- La temperatura de fusió (Tf) i la d’ebullició (Te) de la substància: Cada substància es fon a

una temperatura diferent. Exem. El fòsfor fon a 44,2ºC i es torna líquid, si està barrejat amb
arsènit, ja no és una substància pura i no es fon tot, ja que la temperatura continua pujant
perquè les particules s’acceleren. L’arsènic fon a 81,7ºC.

- La densitat: si calculem la densitat d’una substància i busquem el resultat a la taula de

densitats, sabrem de quin material és.

- El color, l’olor, el gust, la lluïsor i la textura: són propietats característiques de cada

substància, encara que no es poden mesurar i de vegades no es poden analitzar.

Hi ha altres com:

- conductivitat térmica: capacitat que té la substància en conduir el calor (metalls)

- conductivitat eléctrica: capacitat que té la substància en conduir l’electricitat (metalls)

- duresa: quan es ratlla una subtància amb una altre.

- magnetisme: capacitat d’alguns materials de variar la seva orientació (ferro)

3.- MESCLES

Donant un cop d’ull al nostre voltant podem dir la varietat i complexitat de la matèria. Color,
olor, textura, duressa…

3.1. QUÈ ÉS UNA MESCLA?

Una mescla és una combinació de diferents substàncies, de manera que depenent de la seva
proporció tindrà una composició o una altre.

Els components d’una mescla es poden separar per processos físics. Exem. L’aigua del mar és
una mescla d’aigua i sal, si escalfem l’aigua es vaporitzarà i la sal quedarà al recipient. Hem
obtingut dues substàncies pures (agua i sal).

La llet sembla una subtància pura, però si l’analitzem veurem que es tracta d’una mescla (llet i
grasa).
3.2. TIPUS DE MESCLES

- Mescles homogènies: els components no es distingeixen a simple vista. Tenen la

mateixa composició i propietats. Ex. L’agiua del mar, café amb sucre, es dissolen.
- Mescles heterogènies: els components es distingeixen a simple vista. Tenen una
composició i unes propietats diferents. Ex. Granit (format per quars, feldespat i mica)
got de llet amb cacau al cap d’un temps el cacau cau al fons.
4.- MESCLES HETEROGÈNIES
Les mescles heterogènies són sistemes materials formats per més d’un component que
es poden distinguir a simple vista, o amb lupa o microscopi. Exem. La sorra no es
dissol a l’aigua. Els components es poden separar per mètodes físics.
4.1.- MESCLES HETEROGÈNIES ESPECIALS: LES DISPERSIONS
Les dispersions són mescles heterogènies amb aspecte homogèni. Per distinguir-les
hem de fer servir un microscopi.
Les partícules no s’acaben de mesclar completament, ja que la mida de les partícules
d’un dels components són massa grans i les partícules de l’altre component no es poden
col·locar en els espais que queden.
Exem. En un got de llet no es distingeixen els components, però amb un microscopi
veiem gotes de greix en el líquid. És una dispersió.
Una dispersió té una fase dispersa (component minoritari) i un medi de dispersió
(component majoritari).
Una dispersió té un grau de terbolesa i la llum és reflectida i en la dissolució és
transparent i la llum no és reflectida i travessa el contingut de la solució. Aquest
fenomen de les dispersions rep el nom d’efecte Tyndall.

Mescles heterogènies formades per materials de diferents mides, dificils d’encaixar els uns
dins dels altres. Es poden separar amb facilitat.

Les dispersions són mescles heterogènies, més uniformes, però les particules són massa grans
per poder-se col·locar entre les altres i ho fan superficialment. Per mesclar-les hem de
remenar.

Mescles homogènies formades per partícules de mida molt semblant i es poden introduir dins
dels espais buits.

4.2.- ELS EMULSIONANTS

Emulsions, dispersions de líquid en líquid, poden ser inestables (aigua i oli que al cap d’una
estona se separen), o estables si hi afegim un emulsionant.

El emulsionat manté de manera permanent la unió entre els components de l’emulsió.

Ex. La maionesa
5.- TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE MESCLES HETEROGÈNIES

TAMISATGE – es fa servir per sòlids amb partícules de diferents mides. Passen les partícules
més petites i es queden les grans (grava i sorra)

IMANTACIÓ – Un dels sòlids es atret per un imant (ferro)

EXTRACCIÓ AMB UN DISSOLVENT – Quan un dels components és soluble.

SUBLIMACIÓ – Un dels sòlids es sublima, s’escalfa la mescla i passa a estat gasós i puja, però es
topa amb un vidre que refreda i es solidifica.

DECANTACIÓ – Deixem reposar la mescla per que un dels sòlids es quedi al fons, inclinem el
recipient i tirem el líquid en un altre recipient (sorra i aigua).

DECANTACIÓ AMB EMBUT DE DECANTACIÓ – S’afegeix la mescla a l’embut i quan reposa es

separen els líquids, obres la clau i deixas caure un dels líquids i abans de que surtir l’altre
tanques la clau.

FILTRACIÓ – Amb un paper de filtre, deixarà passar el líquid i quedarà el sòlid (farina i aigua).

CENTRIFUGACIÓ – Es fa servir una centrifugadora, que fa girar uns tubs de vidre possats
inclinats i el sòlid és impulsat fins al fons del tub.

Miscible vol dir que es poden mesclar (aigua i alcohol)

Inmiscible vol dir que no es poden mesclar (aigua i oli)
6.- APLICACIONS DE LES TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ

TAMISATGE EN LA INDÚSTRIA FARINERA

Primer es mol el gra del cereal, es passa pel tamisatge i si no travessen es tornen a moldre i es
repeteix les vegades que fagi falta fins que passin pel tamís.

7.- MESCLES HETEROGÈNIES

7.1. MESCLES HETEROGÈNIES NATURALS

Les mescles heterogènies naturals són les que s’obtenen directament de la natura. Fusta,
petroli, cotó…

Argila- els materials ceràmics s’obtenen a partir de l’argila que se sotmet a cocció a alta
temperatura en un forn i s’obté el material ceràmic, dur i resistent.

Fusta- mescla heterogènia que es poden identificar els seus components. Té durabilitat, fácil
transformació, resistència…

7.2. MESCLES HETEROGÈNIES SINTÈTIQUES

Les mescles heterogènies sintètiques s’obtenen dels materials naturals, matèries primeres,
que es modifiquen per fabricar altres materials. Pintura, paper…