DIAGRAMA DE FASES D’UNA SUBSTANCIA PURA

Que es una fase?

De forma simple, una fase es pot considerar una manera d’anomenar els estats:
sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l’aigua , fase sòlida i líquida.

Però aquesta paraula es pot utilitzar en un sentit més ampli: Per exemple oli
flotant a l’aigua són dues fases líquides. Es pot reconèixer l’existència de dues
fases perquè hi ha un límit entre elles.

Diagrama de fase

Un diagrama de fases permet saber en quina fase es trobarà una substancia a

una determinada temperatura i pressió. En els casos que veurem, les fases són
sòlid, líquid i gas d’una substància pura..

Aquest es el diagrama de fases típic d’una substància pura.

Mirant aquest diagrama es veu que hi ha tres línies, tres àrees marcades com a
“sòlid”, “líquid” i “gas”, i 2 punts especials marcats amb una C i una T.

Les tres àrees

Suposa que tenim una substància pura en tres condicions de pressió i

temperatura diferents corresponents als punts 1, 2 i 3 en el següent diagrama
Així en les condicions de l’estat 1 la substància és un sòlid, en el 2 és un líquid, i
en el tres és un gas.

Passant de sòlid a líquid pel canvi de temperatura

Suposem que tenim un sòlid i augmentem la temperatura mantenint la pressió

constant (Veure diagrama). En el moment en que la temperatura creua la línia el
sòlid es transforma en líquid. Dit d’altra manera, es fon.

Si repetim l’experiència a una pressió més alta la temperatura de fusió és més

alta perquè la línia de separació entre el sòlid i el líquid s’inclina lleugerament cap
endavant.
Es a dir, la línia que separa l’àrea del sòlid i del líquid ens indica la temperatura
del punt de fusió.

En aquesta línia, hi ha equilibri entre sòlid i líquid.

Es pot aplicar el principi de Le Chatelier a aquest equilibri. Si s’augmenta la

pressió, l’equilibri es desplaça cap el cantó on es contraresta el canvi.

Així si s’augmenta la pressió en la mescla de sòlid i líquid en el seu punt de fusió

l’equilibri es desplaça cap al cantó del sòlid perquè ocupa menys espai i així la
temperatura de fusió augmenta.

En la majoria de sòlids a l’augmentar la pressió augmenta la temperatura de fusió.

Passant de sòlid a líquid pel canvi de pressió:

També es pot veure que passa quan tenim un sòlid i disminuïm la pressió
mantenint constant la temperatura.
Canvi de líquid a gas

De la mateixa manera aquest canvi es pot realitzar canviant la temperatura i la

pressió.

El líquid es converteix en vapor – bull – quan es creua la línia que hi ha entre les
dues àrees. Si variem la temperatura podem veure fàcilment la temperatura
d’ebullició, en el diagrama de dalt correspon al punt en que la fletxa vermella
creua la ratlla.

Llavors, que significa la línia que separa les dues àrees?. En qualsevol punt de la
línia hi ha un equilibri entre líquid i vapor.

Mirem com afecta la pressió a la temperatura d’ebullició. Quan la pressió

augmenta, el punt d’ebullició també augmenta.
Punt crític

Es pot veure que la corba del equilibri líquid –gas te un límit superior marcat amb
la lletra C.

Aquest és el punt crític. La temperatura i pressió que corresponen a aquest punt

s’anomenen temperatura crítica i pressió critica.

Si s’augmenta la pressió en un gas a una temperatura inferior a la temperatura

crítica, es creua la línia d’equilibri liquid-vapor i el vapor es condensa per donar
un líquid.

Però si la temperatura es mes gran que la temperatura crítica, no hi ha cap linia

per creuar!

Això es així, perquè a una temperatura per sobre de la temperatura crítica és

impossible condensar el gas augmentant la pressió. Tot el que s’obté és un gas
altament comprimit. Les partícules tenen massa energia i les forces
intermoleculars no poden mantenir-les unides com a líquid.

La temperatura crítica varia de substància a substància i depèn de la força

d’atracció que hi ha entre les partícules. Com més força d’atracció, mes alta es la

Nota: Diferencia entre gas i vapor. Hi ha diferents criteris.

Si la substància és líquida a temperatura ambient, s’acostuma a anomenar vapor. Més
estrictament es pot anomenar vapor si la substància es troba per sota del seu punt crític i gas si
està per sobre. Per exemple l’oxigen, el nitrogen i l’hidrogen s’anomenen gasos.

Canviant de sòlid a vapor:

En la línia que separa el sòlid del vapor hi ha equilibri entre sòlid i vapor.
Altra vegada es pot creuar la línia o be augmentant la temperatura o disminuint la
pressió.

El diagrama mostra l’efecte d’augmentar la temperatura d’un sòlid a pressió

constant. Aquesta pressió ha de ser el suficientment petita perquè no es formi
líquid. En altres paraules ha d’estar per sota del punt T

Al diagrama es pot llegir la temperatura de sublimació, es la temperatura que

marca la línia.

El punt triple

El punt T del diagrama s’anomena punt triple.

Al diagrama hi ha tres línies que es troben en aquest punt que representen:

• Equilibri sòlid – líquid

• Equilibri líquid - gas
• Equilibri sòlid - gas

On es creuen les tres línies és un punt únic en que coexisteixen les tres fases.
S’anomena punt triple.

Punts d’ebullició i fusió normals

El punts de fusió i ebullició normals són aquells que es troben a 1 atmosfera de

pressió. Es pot llegir al diagrama mirant les línies a 1 atmosfera de pressió.
Diagrama de fases de l’aigua

En els diagrama de fases de l’aigua es pot veure que la línia d’equilibri entre el
sòlid i el líquid està inclinada cap enrere i no cap endavant com havíem vist.

En el cas de l’aigua el punt de fusió es mes petit a mes alta pressió. Perquè ?

Si estem a l’equilibri i augmentem la pressió segona el principi de Le Chatelier

l’equilibri es mourà per tal de reduir la pressió, es a dir anirà cap on hi ha menys
volum, en aquest cas cap a l’aigua líquida.
Perquè l’aigua es congeli a altes pressions necessitem una temperatura més
baixa.

Observa que el punt triple te lloc a pressions molt baixes. Observa que la
temperatura crítica és a 374ºC.Es impossible convertir l’aigua de gas a líquid
comprimint per sobre d’aquesta temperatura.

Els punts normals de fusió o ebullició de l’aigua també és es refereixen a la

pressió d’una atmosfera.

Imagina que disminuïm la pressió d’aigua líquida segons es mostra al diagrama

següent:

El diagrama mostra com l’aigua líquida primer es solidifica i forma gel. Si es

disminueix més la pressió, el gel sublima per donar vapor d’aigua. Així, el canvi
és des de líquid a sòlid i finalment a gas.
Diagrama de fases del diòxid de carboni.

L’única cosa especial d’aquest diagrama és la posició del punt triple que està molt
per sobre de la pressió atmosfèrica. Es impossible tenir diòxid de carboni líquid a
pressions per sota de 5.11 atmosferes.

Així a 1 atmosfera de pressió el diòxid de carboni sublima a una temperatura de -

78ºC.

Aquesta és la raó de que el diòxid de carboni sòlid s’anomeni gel sec. No es pot
tenir diòxid de carboni líquid en condicions normals, només sòlid o vapor.