FÍSICA

Pràctiques

Títol: Pràctica 4-CALORIMETRIA_guió

Assignatura: FÍSICA I
Titulacions: GrEFI, GrEDIDP
Curs: 1r Quadrimestre: 1r
Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT)
Idioma: Català
Pràctica 4 – Calorimetria

1. OBJECTIU

En aquesta pràctica s’experimentarà amb processos simples d’intercanvi de calor entre substàncies
a diferent temperatura, i de canvi de fase. S’utilitzarà el mètode de les mescles (o calorimètric) per
determinar l’equivalent en aigua d’un calorímetre, i es calcularà la calor latent de fusió del gel.

2. DISPOSITIU EXPERIMENTAL

Per realitzar aquesta pràctica es disposa d'un vas Dewar (que

serà el calorímetre), amb un termòmetre i un agitador. Aigua,
gel, i un fogó per escalfar l'aigua amb un recipient adient.

3. FONAMENT TEÒRIC I DESCRIPCIÓ

Un dels efectes que pot provocar una aportació o extracció de calor a un sistema és l’augment o
disminució de la seva temperatura. Per tal de quantificar aquesta relació es defineix una variable
física anomenada calor específica. La calor específica 𝑐 d’una substància és la quantitat de calor
que cal aportar per tal que una unitat de massa de la substància augmenti en una unitat la seva
temperatura. Així, la quantitat de calor 𝑄 que cal aportar a una substància de calor específica 𝑐 i
massa 𝑚 per tal que augmenti la seva temperatura en 𝛥𝑇 (sense que canviï de fase) ve donada per
l’expressió [1]:
𝑄 = 𝑚 𝑐 ∆𝑇 [1]

La capacitat calorífica 𝐶 d’un sistema es defineix com el producte de la massa d’aquest sistema per
la calor específica de la substància de la qual està format, de manera que en funció de 𝐶 l’expressió
[1] esdevé la [2]:
𝑄 = 𝐶 𝛥𝑇 [2]

Un altre efecte que es pot produir quan es bescanvia calor amb un sistema és que en aquest es
produeixi un canvi de fase, procés durant el qual la temperatura del sistema no varia. Per tal de
quantificar aquest procés es defineix la calor latent 𝐿, que és la quantitat de calor que cal aportar (o
extreure) per tal que una unitat de massa realitzi el canvi de fase (equació [3])

𝑄 = 𝑚𝐿 [3]
Per tal de determinar experimentalment el valor d’alguna d’aquestes variables físiques s’utilitzen
tècniques de calorimetria, una de les quals és el mètode de les mescles. Aquest mètode consisteix
en mesclar masses conegudes de substàncies a temperatures inicials diferents i esperar a que
s’assoleixi l’equilibri tèrmic, que és l’estat en què tot el sistema es troba a una mateixa temperatura
constant. Si la mescla es realitza en un medi adiabàtic (és a dir, que no permet els bescanvis de calor
amb l’entorn), necessàriament es verifica que la calor alliberada per les substàncies que s’han
refredat, o que han experimentat un canvi de fase exotèrmic (d’alliberació de calor latent), ha de ser
igual a la calor que han absorbit les substàncies que s’han escalfat o han experimentat un canvi de
fase endotèrmic.

En la pràctica, per aconseguir aquest medi adiabàtic on els bescanvis de calor només es produeixin
entre les substàncies que estiguem mesclant es fa servir un calorímetre. Però aquest instrument
sempre absorbeix o cedeix una certa quantitat de calor i per això s’ha de tenir en consideració en les
equacions de l’equilibri tèrmic. Per això, la primera part de la pràctica consisteix en el càlcul de
l’equivalent en aigua 𝐾 del calorímetre de què es disposa, que és el producte de la seva massa per
la calor específica del material de què està fabricat, és a dir, és la seva capacitat calorífica. El nom
es deu a que tèrmicament és equivalent a una massa d'aigua 𝐾, la calor específica de la qual és
J
𝑐𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 = 1 cal⁄g°C (o bé 4.18 ⁄g°C). Conegut el valor de 𝐾, la calor absorbida o cedida pel calorímetre

en variar la seva temperatura un 𝛥𝑇 ve donada per l’expressió [4]:

𝑄 = 𝐾 𝛥𝑇 [4]

3.1 Determinació del equivalent en aigua del calorímetre

Es posa una massa 𝑀1 d'aigua a una temperatura inicial 𝑇1 en l’interior del calorímetre i s’hi mescla
amb una massa 𝑀2 d’aigua a una temperatura inicial 𝑇2 inferior (𝑇2 < 𝑇1 ). Un cop transcorregut prou
temps i assolit l'equilibri tèrmic, la mescla d’aigua i calorímetre es trobarà a una temperatura final 𝑇
intermèdia, tal que 𝑇2 < 𝑇 < 𝑇1 . En aquestes circumstàncies, la massa 𝑀1 d’aigua i el calorímetre
s’hauran refredat i hauran alliberat calor, mentre que la massa 𝑀2 s’haurà escalfat i haurà absorbit
calor. Com el procés té lloc en un recipient adiabàtic, es verificarà l’equació de balanç de calor [5]:

𝑐⏟𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑀1 (𝑇1 − 𝑇) + ⏟
𝐾 (𝑇1 − 𝑇) = 𝑐⏟𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑀2 (𝑇 − 𝑇2 ) [5]
𝑄 cedida per 𝑄 cedida pel 𝑄 absorbida per
l′ aigua calenta calorímetre l′ aigua freda
Coneixent els valors de les masses d’aigua calenta i freda i de les temperatures inicials i d’equilibri,
aquesta equació permet calcular 𝐾.

3.2 Determinació de la calor latent de fusió del gel

Es posa a l’interior del calorímetre una massa 𝑀 d’aigua a una temperatura 𝑇𝑜 junt amb una massa
𝑚 de gel a 0ºC que deixem que es fongui fins que la mescla resultant arribi a una temperatura
d’equilibri 𝑇 ′ . En aquestes circumstàncies, la massa 𝑀 d’aigua i el calorímetre s’hauran refredat,
alliberant calor, mentre que la massa 𝑚 de gel haurà absorbit part d’aquesta calor en fondre’s (canvi
de fase endotèrmic) i part, un cop fos i convertit en una massa 𝑚 d’aigua líquida, en escalfar-se. Com
el procés té lloc en un recipient adiabàtic, es verificarà la equació de balanç de calor [6]:

𝑐𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑀 (𝑇𝑜 − 𝑇 ′ ) + ⏟
⏟ 𝐾 (𝑇𝑜 − 𝑇 ′ ) = 𝑚
⏟𝐿 𝑐𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 𝑚 (𝑇 ′ − 0°C)
+ ⏟ [6]
𝑄 cedida per 𝑄 cedida pel 𝑄 absorbida pel 𝑄 absorbida per
l′ aigua calorímetre gel en fondre′s l′ aigua (gel fos)

Coneixent els valors de les masses d’aigua i gel, les temperatures inicials i d’equilibri, i l’equivalent
en aigua del calorímetre 𝐾, l’equació [6] permet calcular 𝐿.

4. PROCEDIMENT

Determinació del equivalent en aigua del calorímetre 𝑲:

4.1 Neteja i eixuga amb cura l'interior i exterior del calorímetre.

4.2 Pesa el calorímetre (tapa inclosa). Aquesta serà la tara 𝑀𝑜 que hauràs de tenir present en fer la
mesura de les masses d'aigua.

4.3 Posa aigua en el pot d’alumini (per la meitat) i escalfa-la amb el fogonet elèctric. Tingues cura
de no tocar cap part del fogonet perquè està molt calent! L’aigua només s’ha d’escalfar fins a una
temperatura d’aproximadament 15°C per sobre de l'ambient. Quan ho aconsegueixes, apaga el
fogonet.

4.4 Omple el calorímetre amb aquesta aigua calenta, fins aproximadament una mica menys de la
meitat del calorímetre i deixa-ho tapat.

4.5 En un altre recipient posa aigua i, mitjançant la barreja amb glaçons de gel, refreda-la fins a una
temperatura no superior a 5 ºC.
4.6 Determina quina és la massa d'aigua calenta 𝑀1 que hi tens en el calorímetre. Per això hauràs
de pesar el conjunt (𝑀4.6 ) i restar la tara 𝑀𝑜 mesurada en el punt 4.2. Just abans del següent punt,
determina a quina temperatura 𝑇1 es troba l’aigua.

4.7 Ves afegint l'aigua refredada a prop dels 0ºC del punt 4.5 a l'aigua calenta del calorímetre, fins
arribar a un nivell d'uns 3 o 4 cm per sota del seu vorell. Ves amb compte de no introduir cap trosset
de gel en el procés.

4.8 Un cop afegida l'aigua freda, tapa el calorímetre i remena suaument amb l'agitador (mai amb el
termòmetre) per tal d’homogeneïtzar més ràpidament la mescla, i observa'n la temperatura. Anota’n
el valor quan sigui estacionària i, per tant, hagis assolit la temperatura d’equilibri 𝑇.

4.9 Pesa novament el conjunt (𝑀4.9) i, per diferència de les masses ja obtingudes del calorímetre i
l'aigua calenta, determina la massa d'aigua freda 𝑀2 que havies afegit.

4.10 A partir de l'equació del balanç calorimètric [5], calcula el valor de l'equivalent en aigua del
calorímetre 𝐾. Si no havies aconseguit que l’aigua freda arribés a 0ºC, rectifica l’últim terme de
l’equació [5]. Si no surt un resultat apropiat, torna a repetir amb cura tot l'experiment (passos 4.1 –
4.10. Per un resultat més acurat es recomana que les quantitats 𝑀1 i 𝑀2 siguin similars.

Determinació de la calor latent de fusió del gel 𝑳

4.11 Neteja amb cura l'interior del calorímetre i asseca'l interior i exterior.

4.12 Torna a escalfar aigua posant el pot d’alumini en el fogonet elèctric. Recorda no tocar cap part
del fogonet perquè està molt calent! L’aigua només s’ha d’escalfar fins a una temperatura
d’aproximadament 10°C per sobre de l'ambient. Quan ho aconsegueixes, torna a apagar el fogonet.

4.13 Omple el calorímetre amb aquesta aigua calenta, fins aproximadament uns 4 o 5 cm del vorell
del calorímetre i deixa-ho tapat.

4.14 Agafa uns glaçons de gel i diposita'ls a la taula damunt d'un drap amb l'objectiu que assoleixin
la temperatura de 0°C (punt de fusió), ja que normalment surten del refrigerador a una temperatura
inferior a 0°C (es veu l’interior blanc en comptes de transparent).

4.15 Determina quina és la massa d'aigua tèbia 𝑀 que hi tens en el calorímetre. Per això hauràs de
pesar el conjunt (𝑀4.15) i restar la tara 𝑀𝑜 mesurada en el punt 4.2. Just abans del següent punt,
determina a quina temperatura 𝑇𝑜 es troba l’aigua.
4.16 Agafa un tros de gel a 0ºC, asseca'l i introdueix-lo en el calorímetre amb cura de no esquitxar
aigua enfora. Remena l'aigua del calorímetre i, tan aviat com s'hagi fos el tros de gel, llegeix la
temperatura de la mescla. Repeteix aquesta operació tantes vegades com sigui necessari afegint
més glaçons fins aconseguir un descens de temperatura d'uns 10°C per sota de l'ambient. Una
vegada aconseguit, s’haurà assolit una nova temperatura d’equilibri 𝑇 ′ .

4.17 Pesa novament el conjunt (𝑀4.17) i, per diferència de les masses ja obtingudes del calorímetre
amb els accessoris i de l'aigua tèbia, determina la massa total 𝑚 de gel que s’ha afegit.

4.18 A partir de l'equació del balanç calorimètric [6], i tenint en compte el valor de 𝐾 obtingut al punt
4.10, calcula el valor de la calor latent de fusió del gel 𝐿.

5. CÀLCULS I RESULTATS

• Completa les Taules 1 i 2. Recorda que sempre has d’incloure les unitats de les magnituds.

Taula 1 Determinació de 𝐾 Taula 2 Determinació d’𝐿

tara 𝑀𝑜

massa de massa de l’apartat

l’apartat 4.6: 𝑀4.6 4.15: 𝑀4.15
massa d'aigua massa d'aigua
calenta 𝑀1 tèbia 𝑀
temperatura de temperatura de
l'aigua calenta 𝑇1 l’aigua tèbia 𝑇𝑜
temperatura temperatura
d’equilibri 𝑇 d’equilibri 𝑇 ′ .
massa de massa de l’apartat
l’apartat 4.9: 𝑀4.9 4.17: 𝑀4.17
massa d'aigua massa total de gel
freda 𝑀2 𝑚
equivalent en
calor latent de
aigua del
fusió del gel 𝐿
calorímetre 𝐾

• Presenta els càlculs realitzats per trobar 𝐾 i 𝐿. Quines són les seves unitats? Presenta com
es dedueix quines són aquestes unitats.
• Calcula (preferiblement en calories) les quantitats de calor 𝑄 corresponents a cada terme de
les equacions de balanç [5] i [6]. Presenta els resultats en unes taules com la 3 i la 4.

Taula 3 Calors bescanviades en la Taula 4 Calors bescanviades en la

determinació de 𝐾 determinació d’𝐿

Calor cedida per Calor cedida per

l'aigua calenta l'aigua tèbia
Calor cedida pel Calor cedida pel
calorímetre calorímetre
Calor absorbida
Calor absorbida
pel gel en
per l'aigua freda
fondre’s
Calor absorbida
per l’aigua
procedent del
gel fos, en
escalfar-se des
de 0ºC

• Raona com influiria en el resultat de la determinació de la calor de fusió del gel 𝐿 que els
trossos de gel emprats haguessin estat a una temperatura inferior a 0°C. Sabent que la calor
específica del gel és 𝑐𝑔𝑒𝑙 = 0.5 cal⁄g°C , en el cas hipotètic de que haguéssim introduït

glaçons de gel, per exemple, a −4°C, com s’hauria de modificar l’equació de balanç [6] per
trobar correctament el valor d’𝐿? Quina calor hauria absorbit la teva massa 𝑚 de gel fins
arribar al punt de fusió?