Lleis fonamentals de la

matèria

Tema 2
Química 1r Batxillerat
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

Una reacció química és un procés pel qual una o diverses substàncies inicials,
anomenades reactius, es transformen en una altra o unes altres substàncies
finals, anomenades productes, diferents de les inicials.

 A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, l’estudi quantitatiu i sistemàtica de
les reaccions químiques va conduir a enunciar les anomenades lleis clàssiques de
les reaccions químiques.

 Aquestes lleis s’anomenen també lleis ponderals de les reaccions químiques,

perquè es va deduir experimentalment a partir de la determinació de les masses de
reactius i productes.

2
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
1.1. Llei de conservació de la massa o de Lavoisier

 L'any 1789 Antoine-Laurent de Lavoisier (1743-1794)

formula la que actualment es coneix com a llei de
conservació de la massa o llei de Lavoisier.

En el seu enunciat actual, aquesta llei estableix:

En tota reacció química, la massa total dels reactius

que reaccionen és igual a la massa total dels productes
de la reacció.

 Avui sabem que aquesta llei no és absolutament exacta. Una reacció química sempre
va acompanyada d'un desprendiment o absorció d'energia. I Einstein va demostrar
que l'aparició o desaparició d'energia va sempre acompanyada per la
desaparició o aparició, respectivament, de massa. De totes formes, la variació de
massa deguda a aquest fenomen és insignificant en comparació amb les quantitats
que intervenen en la reacció, de manera que no cal tenir-ho en compte. 3
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
1.2. Llei de les proporcions definides o de Proust

 L'any 1794 el químic francès Joseph Louis Proust

(1754-1826) formula la que actualment es coneix com a
llei de les proporcions definides o llei de Proust.

En el seu enunciat actual, aquesta llei estableix:

La proporció entre les masses en què dos o més elements

es combinen per a formar un compost determinat és sempre
constant i independent del procediment per a obtenir-lo.

 Aquest enunciat equival a dir que la composició química d'un compost és

sempre la mateixa, independentment del mètode d'obtenció. Cal tenir en compte
que aqueses lleis van ser formulades en una època en què no es coneixien les
fórmules dels compostos.

4
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
1.2. Llei de les proporcions definides o de Proust

Un dels compostos estudiat per Proust és l’òxid de coure (II). Aquest compost
pot obtenir-se per diferents procediments:
E
X
E  Descomposició tèrmica del carbonat de coure: CuCO3  CuO + CO2
M
P  Oxidació del coure metàl·lic: 2 Cu + O2  2 CuO
L
E  A partir del mineral tenorita.

Però, en tots els casos, la composició del CuO és sempre la mateixa: conté
un 80 % de coure i un 20 % d'oxigen en massa.

 Aquesta llei té, però, excepcions. En tot un seguit de compostos, anomenats

compostos no-estequiomètrics o berthòl·lids (pel químic francès Claude Louis
Berthollet, 1748-1822), la proporció dels elements que els formen pot variar en funció
del mètode de preparació.

Per exemple, en l'òxid de ferro (II), FeO, la proporció entre el ferro i l'oxigen pot
5
oscil·lar entre 1/1 i 0,95/1.
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
1.3. Llei de les proporcions múltiples o de Dalton

 L'any 1804 el químic anglès John Dalton (1766-1844)

formula la que actualment es coneix com a llei de les
proporcions múltiples o llei de Dalton.

En el seu enunciat actual, aquesta llei estableix:

Quan es combinen dos elements i de la seva unió poden

resultar compostos diferents, es compleix que una
quantitat constant en massa d'un d'ells s'uneix amb
quantitats variables de l'altre que estan en una relació
numèrica senzilla.

6
 1. LLEIS CLÀSSIQUES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
1.3. Llei de les proporcions múltiples o de Dalton

El carboni i l’oxigen formen dos compostos, el monòxid de carboni i el diòxid de

carboni.

Compost massa de C (g) massa d’O (g)

E
X monòxid 12 16
E diòxid 12 32
M
P
L La relació entre les quantitats d’oxigen que es combinen amb 12 g de carboni és:
E

16 1

32 2

La llei de Dalton es compleix, perquè hem obtingut una relació de nombres

enters senzills.

7
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.1. Precedents

 El primers intents per comprendre com està constituïda la matèria es remunten al

segle V a.C. i van ser fets pels antics filòsofs grecs. Aquests creien que la matèria
estava feta de la combinació d'unes poques substàncies anomenades elements, que
eren unes substàncies simples que no es podien descompondre en unes altres de més
senzilles. Aquests elements eren quatre: terra, aigua, aire i foc.

 D'aquesta mateixa època data la primera hipòtesi atòmica,

formulada pel filòsof grec Demòcrit d'Abdera
(aproximadament 460-370 a.C).

Aquesta hipòtesi deia que la matèria estava formada per

unes partícules molt petites i indivisibles, que es van
anomenar àtoms (la paraula àtom significa justament
indivisible).

Els àtoms eren les partícules més petites en què es podia

fragmentar la matèria.
8
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.1. Precedents

 Demòcrit va suposar que els àtoms de cada element eren

diferents en tamany i forma i que aquestes diferències
eren les que conferien als elements les seves diferents
propietats.

 La hipòtesi atòmica, però, no va ser acceptada per altres filòsofs, entre ells Aristòtil.
Van haver de passar més de dos mil anys perquè sorgissin les primeres teories
científiques que consideraven la constitució atòmica de la matèria.

9
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.2. Postulats

 L'any 1808, el científic anglès John Dalton (1766-1844) va publicar A New System
of Chemical Philosophy, on estableix la seva teoria sobre la constitució atòmica de la
matèria.

POSTULATS

1. La matèria és formada per unes partícules molt petites i indivisibles anomenades àtoms.

2. Els àtoms es mantenen inalterats en les reaccions químiques: no es creen, ni es

destrueixen, ni es descomposen en parts més petites.

3. Els àtoms d'un mateix element químic són tots d'igual massa i tenen les mateixes
propietats.

4. Els àtoms d'un determinat element químic són diferents dels d'un altre element.

5. Els compostos es formen per la unió d’àtoms dels corresponents elements en una
relació numèrica senzilla. Els àtoms d’un determinat compost, o àtoms compostos, són
tots d’igual massa i tenen les mateixes propietats. 10
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.2. Postulats

 Actualment se sap que algun dels postulats originals de la teoria atòmica de Dalton
no són correctes:

 Els àtoms no són indivisibles.

El procés de fissió nuclear, per exemple, implica el trencament d'un àtom

en dos àtoms més petits. De totes maneres, aquest procés és una reacció
nuclear i no una reacció química.

Per altra banda, els àtoms tenen una estructura interna, amb un nucli
central i una escorça exterior, que contenen diferents tipus de partícules.

 No tots els àtoms d'un mateix element químic tenen la mateixa massa i les
mateixes propietats físiques, com va quedar clar en descobrir-se
l'existència dels isòtops, que estudiarem més endavant.

11
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.2. Postulats

 La importància de la teoria atòmica de Dalton es troba en què permetia explicar i

comprendre, d'una manera pràctica, les lleis ponderals de les reaccions químiques
que ja es coneixien en aquella època. Això va fer que fos ràpidament acceptada:

com explica la llei de Lavoisier?

Si ni la naturalesa ni la massa dels àtoms es modifiquen en una reacció

química, la quantitat d'àtoms abans i després de la reacció serà la mateixa i,
per tant, també la seva massa serà equivalent, encara que estiguin combinats
de forma diferent.

com explica la llei de Proust?

Tornem a considerar l'exemple del CuO, que té un 80 % en massa de coure i

un 20 % en massa d'oxigen. Només cal suposar que aquest compost conté
un àtom de coure per cada àtom d'oxigen, i que l'àtom de coure té una
massa quatre vegades més gran que la de l'àtom d'oxigen. 12
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.2. Postulats

Hipòtesi de MÀXIMA SIMPLICITAT

 En l’època de Dalton no es coneixien encara les fórmules dels compostos.

 Per solventar-ho, Dalton va formular la seva hipòtesi de màxima simplicitat:

 Els elements estan formats per un únic àtom:

hidrogen H, nitrogen N, oxigen O ...

 Si dos elements formen junts un únic compost, aquest tindrà un àtom de

cada element:

l’aigua serà HO, l’amoníac serà NH, ...

 Si dos elements formen diversos compostos, el més abundant ha de tenir

un àtom de cada element i la resta de compostos seran progressivament
més complictats.
13
 2. TEORIA ATÒMICA DE DALTON
2.3. Símbols dels elements

 Dalton va introduir la representació dels

elements mitjançant símbols. Els
elements es representaven mitjançant
un cercle que contenia en el seu interior
un signe identificatiu de l'element
particular. Els compostos es
representaven mitjançant la unió de dos
cercles.

 La representació actual, però, prové del

químic suec Jöns Jakob Berzelius
(1779-1848).
Diferents àtoms i molècules dibuixats per
Dalton en la primera pàgina de A New
System of Chemical Philosophy.

14
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.1. Llei dels volums de combinació o de Gay-Lussac

 La teoria atòmica de Dalton va permetre explicar les

lleis pònderals conegudes en la seva època.

Però aviat van aparèixer dificultats, la majoria d'elles

relacionades amb el comportament dels gasos. La
primera dificultat va ser plantejada per Louis Joseph
Gay-Lussac (1778-1850) com a conseqüència dels
seus estudis amb gasos.

La llei que va formular pot enunciar-se:

Els volums de les substàncies gasoses que intervenen en una reacció

química, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura,
mantenen entre ells una relació de nombres enters senzills.

Els volums dels gasos també compleixen una proporció numèrica senzilla quan
formen compostos. 15
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.1. Llei dels volums de combinació o de Gay-Lussac

1 volum d’hidrogen + 1 volum de clor  2 volums de clorur d’hidrogen Proporció

1:1:2

1 volum d’oxigen + 2 volums d’hidrogen  2 volums d’aigua

Proporció

1:2:2

1 volum de nitrogen + 3 volums d’hidrogen  2 volums d’amoníac

Proporció

1:3:2
16
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.1. Llei dels volums de combinació o de Gay-Lussac

 La teoria atòmica de Dalton no podia explicar aquests resultats, ni d’altres

obtinguts per Gay-Lussac.

 D’acord amb la hipòtesi de màxima simplicitat, segons Dalton caldria haver obtingut:

Reaccions segon Dalton Proporció esperada

1 H + 1 Cl  1 HCl 1:1:1
1O + 1H  1 HO 1:1:1
1N + 1H  1 NH 1:1:1

 Com que el treball experimental amb gasos era difícil, la contradicció aparent entre
els resultats experimentals de Gay-Lussac i la teoria atòmica de Dalton s’atribuí a
errors experimentals. Van haver de passar molts anys perquè es reconegués la
importància dels resultats de Gay-Lussac.
17
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac

 L'any 1811 el químic italià Amedeo Avogadro (1776-1856)

publicà un treball en el qual indicava que els resultats de
Gay-Lussac eren compatibles amb la teoria atòmica de Dalton
si s'acceptaven dues noves hipòtesis.

 Malauradament, aquest treball d'Avogadro va ser rebutjat

pels científics de l'època, donada la impossibilitat de donar-li
suport experimentalment i l’enorme presitigi assolit per la
teoria atòmica de Dalton, i va romandre completament
oblidat durant uns cinquanta anys.

L'any 1858 el químic també italià Stanislao Cannizzaro

(1826-1910) en va demostrar la seva validesa (dos anys
després de la mort d'Avogadro).

18
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac

 En el seu enunciat actual, les dues hipòtesis introduïdes per Avogadro estableixen:

En els elements gasosos, les partícules que els constitueixen estan

formades per diversos àtoms iguals, normalment dos, units entre ells.
Aquestes partícules reben el nom de molècules.

Volum iguals de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions

de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.

19
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac

1 volum d’hidrogen + 1 volum de clor  2 volums de clorur d’hidrogen

Si considerem que les molècules de clor i d'hidrogen estan formades per dos àtoms dels
corresponents elements (Cl2 i H2) i que en el decurs de la reacció s'escindeixen i es
formen les molècules de clorur d'hidrogen amb un àtom d'hidrogen i un altre de clor en la
seva composició, el procés es pot representar de la següent manera:

20
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac

1 volum d’oxigen + 2 volums d’hidrogen  2 volums d’aigua

Si considerem que les molècules d'oxigen i d'hidrogen estan formades per dos àtoms dels
corresponents elements (O2 i H2) i que una molècula d'aigua conté un àtom d'oxigen i dos
d'hidrogen en la seva composició, la reacció pot representar-se de la següent manera:

21
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac

1 volum de nitrogen + 3 volums d’hidrogen  2 volums d’amoníac

Si considerem que les molècules de nitrogen i d'hidrogen estan formades per dos àtoms
dels corresponents elements (N2 i H2) i que una molècula d'amoníac conté un àtom de
nitrogen i tres d'hidrogen en la seva composició, la reacció pot representar-se de la
següent manera:

22
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.3. Molècules

 La paraula molècula prové del llatí moles i significa petita unitat de massa.

 Inicialment, les molècules es van definir com les partícules més petites que es
poden obtenir d'una substància pura (element o compost) que mantenen la seva
composició i les seves propietats químiques.

Aquesta definició, però, és poc precisa i no es compleix amb substàncies habituals

com ara les sals i els metalls que estan formades per ions o per àtoms, però no
per molècules.

 Actualment, una molècula es defineix de la següent manera:

Una molècula és una agrupació estable i elèctricament neutre d'almenys

dos àtoms, que es mantenen units per enllaços químics forts.

23
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.3. Molècules

 Experimentalment s'ha comprovat que les molècules de molts elements gasosos són
constituïdes per dos àtoms (molècules diatòmiques). Aquest és el cas de
l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, el fluor i el clor, per exemple, les fórmules dels quals
són, respectivament, H2, N2, O2, F2 i Cl2.

Els àtoms dels gasos nobles (heli, neó, argó, ...) no s'uneixen entre ells i es diu que
les seves molècules són monoatòmiques. Les seves fórmules són He, Ne, Ar, ...

La fórmula d'un element, doncs, és la de la seva molècula.

 En el cas dels compostos, n'hi ha que formen molècules diatòmiques, com el

clorur d'hidrogen (HCl). Altres formen molècules poliatòmiques, com ara l'aigua
(H2O) i l'amoníac (NH3).

24
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.4. Teoria atomicomolecular

 La teoria atòmica de Dalton i la hipòtesi d’Avogadro constitueixen les bases de

l'actual teoria atòmicomolecular.

POSTULATS

1. Les substàncies químiques són constituïdes per partícules molt petites, anomenades
àtoms, que romanen inalterades en les reaccions químiques.

2. L'àtom és la part més petita de la matèria que entra en combinació química.

3. Els àtoms d'una substància simple o element són químicament iguals, però diferents dels
àtoms dels altres elements.

4. Els àtoms poden unir-se entre si i constituir associacions anomenades molècules.

5. En aquelles substàncies constituïdes per molècules, la molècula és la part més petita de

la substància que pot existir aïllada i conservant les propietats químiques i la composició
d'aquesta substància.
25
 3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.4. Teoria atomicomolecular

 Actualment, el microscopi d'efecte túnel (STM) i el microscopi de força

atòmica (ATM) permeten visualitzar i manipular àtoms individuals .

Superfície d'un cristall de NaCl. Poden El grup més gran és un conjunt de 13 àtoms de
observar-se dos defectes (dos buits) en sodi i 16 àtoms de iode formant un cristall ben
el cristall. ordenat. La superfície és de coure.

26
3. HIPÒTESI O PRINCIPI D’AVOGADRO
3.4. Teoria atomicomolecular

Imatge obtinguda amb l'STM desplaçant àtoms de Xe sobre una superfície de Ni per
formar les sigles de l'empresa IBM.

27
 4. MASSA ATÒMICA I MOLECULAR
4.1. Escales de pesos atòmics

 Dalton va ser el primer també en proposat una escala de pesos atòmics. Va

assignar a l'hidrogen el valor 1 per al pes atòmic i va calcular els pesos atòmics
d'altres elements en relació amb el de l'hidrogen.

 Malauradament, Dalton considerava que quan dos elements només es combinaven

en una única relació, la combinació era binària (hipòtesi de màxima simplicitat).

Així, considerava que la fórmula de l'aigua era OH i la de l'amoníac NH. Això va fer
que la majoria dels valors dels pesos atòmics que va calcular fossin erronis.

 La combinació de la hipòtesi d’Avogadro i la llei de les proporcions definides va

permetre de conèixer les fórmules de les molècules i, a partir d’aquí, determinar
les masses relatives dels àtoms.

28
 4. MASSA ATÒMICA I MOLECULAR
4.2. Unitat de massa atòmica

 Per donar un valor a la massa dels àtoms cal escollir un àtom patró, que s’agafa
com a unitat.

Inicialment, aquest àtom va ser el de l’hidrogen. Posteriorment, es va escollir

l’oxigen-16 i actualment l’àtom patró és el carboni-12.

S’anomena unitat de massa atòmica (u) la dotzena part de la

massa de l’àtom de carboni-12.

1
1 u  de la massa de l'àtom 12
6
C
12

29
 4. MASSA ATÒMICA I MOLECULAR
4.3. Massa atòmica relativa

La massa atòmica relativa (Ar) d’un element és la massa mitjana d’un

àtom d’aquest element expressada en unitats de massa atòmica.

 Així, quan diem que la massa atòmica del sodi és 22,98977 u volem dir que un
àtom de sodi té una massa que és 22,98977 vegades més gran que la dotzena
part de la massa d'un àtom de carboni-12.

Ar (Na) = 22,98977 u

30
 4. MASSA ATÒMICA I MOLECULAR
4.4. Massa molecular relativa

La massa molecular relativa (Mr) d’un element o d’un compost és la massa

mitjana d’una de les seves molècules expressada en unitats de massa atòmica.

 Per calcular la massa molecular es sumen les masses atòmiques dels elements
que formen la molècula.

Calcula la massa molecular del clorur d’hidrogen (HCl), de l’aigua (H2O) i de

l’amoníac (NH3).
E
X • Masses atòmiques: Ar(H) = 1 u, Ar(Cl) = 35,5 u, Ar(O) = 16 u, Ar(N) = 14 u
E
M
P • Masses moleculars: Mr (HCl) = 1 · 1 u + 1 · 35,5 u = 36,5 u
L
E Mr (H2O) = 2 · 1 u + 1 · 16 u = 18 u

Mr (NH3) = 1 · 14 u + 3 · 1 u = 17 u
31
 5. MOL I MASSA MOLAR
5.1. El mol

 Els àtoms i les molècules dels elements i compostos són extremadament petits.

 En un gram d'aigua hi ha 3,346·1022 molècules.

 En un gram de metà hi ha 3,764·1022 molècules.

 Qualsevol mostra de matèria que examinem conté un nombre enorme d'àtoms, ions o
molècules. Això fa que per mesurar quantitats d'elements o de compostos calgui emprar
una unitat més gran que l'àtom o la molècula individuals. Aquesta unitat és el mol.

El mol és la unitat de quantitat de substància en el Sistema Internacional

32
 5. MOL I MASSA MOLAR
5.1. El mol

 La definició de mol de la IUPAC és la següent:

Un mol conté exactament 6,022 140 761023 entitats elementals. Aquest nombre
és el valor numèric de la constant d’Avogadro, NA, expressada en mol-1, i s’anomena
nombre d’Avogadro.

NA = 6,022 140 76·1023 mol-1

La quantitat de substància (n) d’un sistema és la mesura del nombre d’entitats

elementals que conté. Una entitat elemental pot ser un àtom, una molècula, un ió,
un electró o qualsevol altra partícula o grup de partícules.

n és la quantitat de substància (mol)

𝑁
𝑛= N és el nombre d’entitats elementals
𝑁𝐴 NA és el nombre d’Avogadro 33
 5. MOL I MASSA MOLAR
5.1. El mol

 Quan es fa servir el mol s'han d'especificar les entitats elementals de què es tracta.
Aquestes entitats poden ser àtoms, ions, molècules, electrons, fotons, neutrons o altres
partícules o grups de partícules. Així, per exemple:

 Un mol d'àtoms de ferro (Fe) conté 6,022·1023 àtoms de ferro.

 Un mol de molècules d'amoníac (NH3) conté 6,022·1023 molècules d'amoníac.

 Un mol d'electrons conté 6,022·1023 electrons.

 ...

 El nombre d’Avogadro és una quantitat inimaginablement gran. Per exemple:

Si féssim parcel·les d’1 mm2 de tota la superfície de la Terra (inclòs el fons marí),
caldrien mil planetes com la Terra per tenir 1 mol de parcel·les.
34
 5. MOL I MASSA MOLAR
5.2. Massa molar

 Per què s'ha definit el mol de manera que sigui la quantitat de substància que conté
precisament 6,022·1023 entitats elementals? Per què no s'ha triat un nombre més senzill,
com per exemple 1023 o 1024?

La raó és que, definint el mol d’aquesta manera es compleix:

La massa, en grams, d'un mol d'àtoms de qualsevol element coincideix amb la

seva massa atòmica relativa.

La massa, en grams, d'un mol de molècules de qualsevol element o compost

coincideix amb la seva massa molecular relativa.

35
 5. MOL I MASSA MOLAR
5.2. Massa molar

S'anomena massa molar la massa d'un mol d'entitats elementals (àtoms,

molècules, ions, ...).

El seu símbol és M i s'expressa en g·mol-1

n és la quantitat de substància (mol)

𝑚
𝑛= m és la massa de substància (g)
𝑀
M és la massa molar de la substància (g mol-1)

1 àtom o ... té una 1 mol d’àtoms o ... té una Massa molar

molècula de ... massa de ... de molècules de ... massa de ... (g·mol-1)
Na 23 Na 23 g 23

H2O 18 H2 O 18 g 18

Cl2 71 Cl2 71 g 71

HNO3 63 HNO3 63 g 63 36
 6. COMPOSICIÓ CENTESIMAL

La composició centesimal d’un compost química indica el tant per cent

en massa de cadascun dels elements que formen el compost.

E
X  La composició centesimal del nitrat de sodi (NaNO3) és: 27,0 % de sodi,
E 16,5 % de nitrogen i 56,5 % d’oxigen.
M
P  Això vol dir que en una mostra de 100 g de NaNO3 hi ha 27,0 g de sodi,
L 16,5 g de nitrogen i 56,5 g d’oxigen.
E

 La composició centesimal és una característica de cada compost, independent de la

massa de la mostra considerada, i es pot calcular a partir de la fórmula del compost.

37
 7. FÒRMULES DELS COMPOSTOS

depèn ...
Quina és la fórmula del butà?

Model de boles i barres Fórmula estructural desenvolupada

H H H H

H C C C C H

H H H H

Fórmula molecular

Fórmula estructural semidesenvolupada C4H10

Fórmula empírica
CH3 CH2 CH2 CH3
38
C 2 H5