Petites

Investigacions

Assignatura optativa de
Ciències Experimentals

1r ESO

Curs 10-11
Petites investigacions OPT 1r ESO

ÍNDEX

1. Experimentar, explicar.

2. La investigació científica.
2.1.Identificar el problema.
2.2.Formular hipòtesis.
2.3.Comprovar experimentalment.
2.4.La teoria científica.

3. Propostes d’experiències.
3.1. De què depén el temps de dissolució d'una aspirina?
3.2. Com puc mesurar el temps de reacció?
3.3. Com cauen les coses?
3.4. Quin és el contingut en aigua dels aliments?
3.5. Quina mostra té més sal?
3.6. Tot és aigua, però...
3.7. Flotació d'una patata en aigua salada.
3.8. La percepció de la temperatura.
3.9. L'aigua amb sal bull a la mateixa temperatura que l'aigua pura?
3.10. Com es refreden les substàncies?
3.11. La pressió atmosfèrica.
3.12. Aire a pressió.
3.13. Resistència dels plàstics.
3.14. Fent castells de sorra.
3.15. L'escriptura secreta.
3.16. Classificació de les fulles del pati.

Annex
Petites investigacions OPT 1r ESO

1. EXPERIMENTAR, EXPLICAR.

Al nostre voltant s’estan produint contínuament esdeveniments en els que, la majoria de

vegades, no parem atenció. Però, de tant en tant, un soroll no habitual, un canvi sobtat de
vent, o de temperatura, o de llum, o l’aparició d’un fenomen desconegut, fa que ens
demanem què ha passat, com s’ha produït, què és el que ha provocat allò,...

A vegades, fins i tot mirem de repetir el fenomen per tal d’entendre millor com ha anat o
per mirar de trobar una explicació de les causes que l’han produït. Quan repetim un
determinat fenomen de forma que podem controlar com transcorre i mesurar les variables
que hi intervenen, diem que estem experimentant, fent un experiment o una experiència.
També experimentem quan posem en marxa un procés que hem imaginat, per veure què
succeeix i com es desenvolupa i intentar trobar una explicació.

Fixa’t en l’experiència que et mostrarà el professor:

EXPERIÈNCIA
- En un vas de boca ampla es posa una mica
d’aigua, fins 1 cm d’alçària.
- Al mig del vas es posa una espelma i s’encén.
- Observa i descriu què passa.
- Al cap d’una estona posa a sobre de l’aigua un
altre vas invertit, de forma que l’espelma quedi
coberta pel segon vas.
- Observa què passa ara i descriu-lo.

QÜESTIONS:
Fes un dibuix esquemàtic del muntatge preparat, intenta descriure els fenòmens que s’han
produït i donar una explicació dels mateixos.

Contesta a les següents preguntes:

1.- Com creus que es produeix el foc a l’espelma?

2.- Creus que s’hauria apagat sola l’espelma, si no se li hagués posat el segon vas a sobre?

3.- De quin color era la flama?

4.- Creus que es podrien fer espelmes amb flames d’altres colors.

5.- Quina creus que ha estat la causa de que s’hagi apagat l’espelma.

- 1-
Petites investigacions OPT 1r ESO

2. LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

La ciència intenta explicar el comportament de la naturalesa mitjançant teories, que són

elaborades pels científics a través de la investigació: observant, imaginant, pensant,
experimentant, comprovant i traient conclusions.

Les teories científiques poden arribar a ser molt complexes, abastant molts aspectes del
món que ens envolta, o poden ser restringides a una part de la ciència i a un aspecte concret
del món. En qualsevol cas, les teories es concreten en una o més afirmacions, que
s’anomenen “lleis”, que serveixen per interpretar i explicar els diferents fenòmens o
transformacions.

Observant els fenòmens naturals, fent experiments, o simplement pensant, els científics es
plantegen problemes. Proposarem a continuació tres problemes que es van plantejar tres
grans científics: Galileu, Newton i Lavoisier.

Galileu Galilei, físic italià, observant a Pisa el 1610 els satèl·lits de Júpiter, amb un
telescopi construït per ell mateix, es feia la pregunta: com és que Júpiter, que és un planeta,
té altres cossos que giren al seu voltant?

Júpiter Júpiter i tres satèl·lits: Europa, Ganímedes i Cal·lixto.

Un altre satèl·lit, Ió, està ocult pelplaneta.
Isaac Newton, físic anglès, passa els anys 1665 i
1666 a la granja familiar, a prop de Londres,
fugint de la pesta bubònica. Un dia, veient caure
una poma d’un arbre, reflexiona sobre el fet de la
caiguda dels cossos. Es pregunta: com és que cau
una poma de l’arbre?, què la fa caure?

Antoine Laurent Lavoisier, químic francès, durant

els anys 1780 estudia l’oxidació dels metalls i es
pregunta: una peça de ferro exposada a la
intempèrie es transforma en una nova substància,
òxid de ferro, però, com és que el material
resultant pesa més que la peça inicial?
Porta de ferro oxidada

- 2-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Les hipòtesis són explicacions que intenten donar els científics als problemes:
- per Galileu, tal com veuen
els seus ulls, Júpiter és el Galileo Galilei, o Galileu
centre dels moviment dels (Pisa, 15 de febrer de
1564 - Arcetri, 8 de gener
seus satèl·lits, de 1642) fou un físic,
- per Newton, la causa que fa astrònom i filòsof italià
caure la poma és la mateixa considerat, junt amb
que governa el moviment Newton, com el pare de la
dels astres al cel, física.
- per Lavoisier, al produir-se Demostra que Aristòtil
la reacció entre el ferro i estava equivocat al
l’oxigen de l’aire, es forma suposar que la rapidesa
una nova substància que de caiguda dels cossos
integra el ferro i l’oxigen. és proporcional al seu
pes.
Per demostrar-ho, mesura el temps de caiguda de
Les hipòtesis han de ser provades pesos llençats des de la torre inclinada de Pisa;
mitjançant experiments o noves descobreix l'isocronisme del pèndol observant les
observacions. La comprovació oscil·lacions d'una llàmpria a la catedral. El 1592,
experimental d’una hipòtesi o Galileu esdevé professor de matemàtiques a la
universitat de Pàdua, on restà 18 anys. Construí un
d’hipòtesis, donen lloc a una aparell de mesura, el sextant, treballà en una explicació
conclusió que es pot desenvolupar de les marees basada en les teories copernicanes, i
com una nova teoria científica, escrigué un tractat de mecànica mostrant que les
concretada en una o més lleis. màquines no creen energia, però la transformen.
Així, Descobreix quatre satèl·lits de Júpiter .
- la hipòtesi de Galileu http://ca.wikipedia.org/wiki/ Galileo_Galilei
referma la teoria de
l’univers heliocèntric, que Sir Isaac Newton,
vol dir que el Sol és el (Woolsthorpe,
Anglaterra, 25 de
centre al voltant del qual desembre de 1642 -
giren els altres planetes, Londres, 20 de març de
- la hipòtesi de Newton dona 1727) va ser un
lloc a la teoria de la alquimista, matemàtic,
gravitació universal, que és científic, i filòsof anglès.
la força que governa el Newton és l'autor dels
moviment dels cossos a Philosophiae Naturalis
escala de l’univers, Principia Mathematica
- la hipòtesi de Lavoisier (1687), on descriu la llei
dona lloc a l’actual teoria de la gravitació
universal i les tres lleis
de les reaccions químiques. del moviment, (lleis de
la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el
Les anomenades ciències primer que demostrà que les lleis naturals governen els
experimentals, com la física, la moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un
química o la biologia, segueixen model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment
dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis
habitualment aquest procediment argumentant que les òrbites (com les dels estels amb
per construir les seves teories: cua) no eren solament el·líptiques sinó que també
- problema, podien ser hiperbòliques i parabòliques. Newton també
- hipòtesi, demostrà que la llum blanca està composta d'una
- comprovació experimental, mescla dels altres colors. Són també notables els seus
arguments a favor que la llum està composta de
- teoria científica. partícules (enlloc d'ones).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton

- 3-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Cal dir però que no totes les Antoine Laurent

teories neixen del plantejament
d’un problema, ja que, en aquestes
ciències o en altres, com la
matemàtica, es construeixen
teories que neixen únicament de la
imaginació dels científics.
A continuació es veurà amb més
detall aquest procediment, referit
als tres problemes citats abans.
2.1.Identificar el
problema:
fer-se la pregunta
Davant d’un incident de la vida
quotidiana que cal solucionar, o
per explicar determinat fenomen
que es produeix a la naturalesa, o que és conseqüència de l’activitat humana, el primer de
tot és saber amb precisió què és el que passa, és a dir, identificar el problema.
Lavoisier (París, 26
d'agost de 1743 - 8 de
maig de 1794) va ser
un químic francès.
És considerat el
creador de la química
moderna pels seus
estudis sobre l'oxidació
dels cossos.
http://ca.wikipedia.org/wiki/
Antoine_Laurent_Lavoisier
Escribió un gran Tratado elemental de química, asumió
asimismo la inspección nacional de las compañías de
fabricación de pólvora y fue recaudador de impuestos,
cargo por el cual fue guillotinado al producirse la
Revolución Francesa.
http://es.wikipedia.org/wiki/
Antoine_Laurent_Lavoisier

En els casos anteriors, quan Galileu veu a través del seu telescopi els satèl·lits de Júpiter,
encara es creia que la Terra era el centre de l’univers, amb el Sol, la Lluna i la resta de
planetes i estrelles girant al seu voltant, però ja havia qui creia que la Terra formava part
d’un sistema planetari del qual el Sol era el centre, la teoria heliocèntrica. Així les
preguntes que es plantejava podrien ser:
- un cos que no sigui la Terra pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o,
- un cos que no sigui el Sol pot tenir cossos que girin al seu voltant?, o,
- en un sistema planetari poden haver-hi diferents centres al voltant dels quals puguin
girar els cossos?

Quan Newton es preocupava per la caiguda de la poma, es podia formular la pregunta

dient:
- què és el que fa caure la poma dels arbres?, o,
- què és el que fa caure la poma de qualsevol lloc?, o,
- què és el que fa caure els objectes situats a una certa altura?, o,
- cauran igual els objectes a dalt d’una muntanya o al nivell del mar?

Les dues primeres formes d’identificar el problema no són correctes, ja que no és

important que siguin pomes o taronges el que cau, sinó objectes en general. I tampoc és
important si cauen d’un arbre o de dalt d’una teulada. Les altres dues preguntes s’acosten
més a identificar el problema que és realment interessant, el de la caiguda dels cossos
situats a la superfície de la Terra.

Lavoisier, estudiant l’oxidació dels metalls, es demanava com era que el ferro exposat a la
intempèrie augmentava el seu pes:
- el ferro augmenta el pes per que s’ajunta amb l’aire?, o,

- 4-
Petites investigacions OPT 1r ESO

- el ferro augmenta el pes per que s’ajunta amb l’oxigen?, o,

- tots els metalls augmenten el seu pes quan s’oxiden?, o,
- alguns metalls podrien perdre pes, o quedar-se igual, exposats a la intempèrie?, o,
- un objecte que no sigui metalls també es pot comportar de la mateixa manera?

2.2. Formular hipòtesis

Un cop definit el problema, els científics comencen a fer hipòtesis, que són suposicions
raonades que intenten explicar el què passa. Aquestes suposicions depenen moltes vegades
de la forma de pensar de qui les fa, o del corrent de pensament al que pertanyi. Es detallen
a continuació les possibles hipòtesis pels tres problemes definits anteriorment.

Galileu, interpretant el que veu a través del seu telescopi segons la teoria heliocèntrica, que
és aquella que suposa que el Sol és el centre del nostre sistema planetari pot fer les
següents hipòtesis:
- Igual que el Sol és el centre del sistema i els planetes giren al seu voltant, alguns
planetes poden tenir també d’altres cossos girant al seu voltant, els que anomenem
satèl·lits.
- Aquests planetes són la Terra i Júpiter i és possible que hi hagin d’altres que també
tinguin satèl·lits, que no hagin estat observats encara degut a la manca
d’instruments d’observació prou precisos.

Newton, pensant que els cossos a la superfície de la Terra poden estar situats a nivell del
mar o a dalt d’una muntanya o, fins i tot més amunt si es poguessin impulsar cap a dalt, pot
fer les hipòtesis:
- Es pot considerar que la força que manté un cos com la Lluna girant al voltant de la
Terra és la mateixa que fa caure l’objecte a la superfície de la Terra,
independentment de la naturalesa de l’objecte.
- La Lluna, o qualsevol altre satèl·lit, es manté girant al voltant del seu planeta ja que
es contraresten dues tendències: la d’allunyar-se del planeta degut al seu moviment
i la d’acostar-se a ell, que és la mateixa força d’atracció que feia caure la poma.

En l’època de Lavoisier s’acabava de descobrir que l’aire era una mescla de nitrogen i
oxigen. Així fent ús d’aquest descobriment, Lavoisier podia fer les següents hipòtesis:
- Qualsevol metall que sigui capaç de reaccionar amb l’oxigen de l’aire formarà una
nova substància en la que es trobaran combinats el metall i l’oxigen.
- La massa (o el pes) de la nova substància serà igual a la suma de les masses del
metall inicial i l’oxigen que ha reaccionat.
- Altres substàncies com el sofre i el fòsfor que reaccionen amb l’oxigen es
comporten de la mateixa manera.

2.3.Comprovació experimental
Aquestes hipòtesis només tenen valor en la mesura en que són comprovades mitjançant
experiments o observacions i mentre no hi hagi una nova hipòtesi que expliqui millor les
experiències i observacions.

- 5-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Galileu havia comprovat ell mateix

l’existència del satèl·lits de Júpiter, ja
que havia construït un telescopi per fer
l’observació. Construint telescopis
similars o més potents que el de
Galileu, qualsevol podia veure els
satèl·lits de Júpiter. Així que, en aquest
cas, la comprovació experimental
depenia únicament de poder disposar
d’un telescopi de la potència adequada.

Quan es varen construir telescopis

encara més potents es varen descobrir
molts més satèl·lits a Júpiter i als altres
planetes del sistema solar.

La hipòtesi de Newton va ser comprovada amb observacions astronòmiques fins i tot

anteriors a la seva època, com les que havia fet l’astrònom danès Tycho Brahe durant el
segle anterior. Considerant la força d’atracció entre els cossos i a través de complexos
càlculs matemàtics, Newton va poder demostrar que el moviment dels planetes i satèl·lits
calculat per ell, era el mateix que havien observat els astrònoms en la realitat.

Lavoisier va introduir en els procediments químics una eina que no havia estat ben
valorada fins aleshores: la balança de precisió. Pesant acuradament les substàncies que
havien de reaccionar, comprovava que tenien el mateix pes de les substàncies que
s’obtenien de la reacció.
En el cas de l’oxidació dels metalls i altres substàncies el càlcul de l’oxigen que havia
reaccionat es feia per diferència entre el pes inicial i el final. Indirectament es comprovava
que era el mateix que havia intervingut en la reacció.

2.4.Les teories científiques

Quan la hipòtesi o hipòtesis han estat comprovades es converteixen en una nova teoria o
formen part d’un nou aspecte d’una teoria ja existent. Normalment es fa en forma d’una o
més afirmacions concretes, que reben el nom de lleis.

El descobriment de Galileu dels satèl·lits de Júpiter i els descobriments de més satèl·lits

posteriorment, portà a l’afirmació de que alguns cossos del sistema solar, els planetes,
podien tenir altres cossos girant al seu voltant, els satèl·lits. Aquesta afirmació contradèia
la teoria sostinguda fins aleshores de que la Terra era el centre de l’univers i al seu voltant
giraven en cercles concèntrics la Lluna, els planetes i les estrelles. La Terra era l’únic
centre de gir d’aquell univers. En trobar-se altres centres de gir es demostrava que era fals
un dels principals arguments de l’antiga teoria. Així el descobriment de Galileu refermava
la teoria heliocèntrica, que diu que el Sol és el centre de gir del sistema planetari. Al
mateix temps, s’ampliava la teoria amb l’afirmació que els planetes poden tenir al seu
voltant altres cossos més petits, que són els seus satèl·lits.

Newton va fer la que s’anomena teoria de la gravitació universal, que sosté que tots els
cossos de l’univers, grans i petits, estan sotmesos a una força que atrau uns als altres.

- 6-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Aquesta teoria, que s’expressa mitjançant una formulació matemàtica, parteix de la

hipòtesi de Newton de que la causa que fa caure un objecte que es troba a la superfície de
la Terra, és la mateixa que governa el moviment dels astres al cel. Cal dir que la força
d’atracció gravitatòria és massa feble en el cas d’objectes petits i no es pot detectar, tot i
que sempre actua. A escala del sistema solar o de l’univers, la teoria de la gravitació ens
permet entendre el moviment dels planetes i satèl·lits, fins i tot els satèl·lits artificials, com
els meteorològics, imprescindibles avui dia per fer prediccions dels temps.

Lavoisier partint de les seves observacions de les reaccions químiques, per exemple de
l’oxidació dels metalls o el sofre o el fòsfor per l’oxigen de l’aire i de les seves hipòtesis,
que s’han detallat a l’apartat anterior, va fer una de les lleis de la teoria de les reaccions
químiques que diu que la massa (o el pes) de les substàncies que reaccionen és la mateixa
que la de les substàncies que s’obtenen en la reacció.

QÜESTIONS
1.- De l’exemple explicat de Galileu i els satèl·lits de Júpiter, digues quina seria la
pregunta, quina la hipòtesi, com es va fer la comprovació experimental i quina és la
teoria científica resultant.
2.- Fes el mateix per l’exemple de Newton i la gravitació.
3.- Fes el mateix per l’exemple de Lavoisier i la llei de la massa de les reaccions
químiques.

Els satèl·lits meteorològics

- 7-
Petites investigacions OPT 1r ESO

3. PROPOSTES D’EXPERIÈNCIES

En les següents experiències cal seguir el procediment explicat anteriorment al punt 2 i

identificar el problema, formular una o més hipòtesis, fer la comprovació experimental i
arribar a una conclusió que confirmi la hipòtesi o que la modifiqui.
Per cada experiència s’haurà de fer una fitxa segons l’annex del final d’aquests apunts.

3.1.Com dissoldre l'aspirina?

Estudi de les variables que influeixen en la velocitat de dissolució de l’aspirina
efervescent, com la temperatura o la quantitat d’aigua utilitzada.
Es poden fer proves a temperatura ambient, 50 ºC i 90 ºC, per exemple.
Es poden utilitzar diverses quantitats d’aigua: 50 cm3, 100 cm3, 150 cm3, per
exemple.

3.2.Temps de reacció.
Quant de temps passa des de que
una persona vol fer una acció, Espai recorregut (cm) Temps de reacció (s)
com agafar un objecte, fins que la
6 0,111
fa realment?
8 0,128
Es pot mesurar aquest temps de
reacció, deixant caure entre els 10 0,143
dits d’una persona una tira de 12 0,156
cartolina en la que s’ha marcat 14 0,169
una escala en cm i mesurant 16 0,181
quants cm han passat abans que 18 0,192
els dits s’hagin tancat i hagi 20 0,202
agafat la cartolina. 22 0,212
La relació entre els cm que han 24 0,221
passat i el temps de reacció es 26 0,230
mostra a la taula de l’esquerra. 28 0,239
Es pot fer la prova vàries vegades 30 0,247
a una persona i després a diferents persones.

3.3.Com cauen les coses?

Els objectes cauen tots de la mateixa manera?
Cau igual una bola compacta que un full de paper? Prova-ho mesurant els temps de
caiguda d'ambdós.
Per estudiar més detalladament la caiguda, lliga una cinta de paper a l'objecte que
cau i utilitza un marcador que dona un cop cada 0,02 segons per marcar punts sobre
el paper a mesura que va caient l'objecte. El professor et donarà la cinta de paper i
el marcador.
Mesurant la distància entre els punts marcats, es pot saber la posició de l'objecte en
funció del temps i construir la gràfica de la caiguda.

- 8-
Petites investigacions OPT 1r ESO

3.4. Quin és el contingut en aigua dels aliments?

Càlcul del contingut d’aigua en diferents aliments com patates, peres, pomes,...
Caldrà pesar els aliments degudament trossejats, posar-los en una estufa de
laboratori i deixar-los unes hores o dies, sense que es facin malbé i tornar a pesar-
los quan hagin perdut l’aigua.
Per estar segurs de que han perdut tota l’aigua, cal posar-los a l’estufa, deixar-los
refredar i pesar-los, repetint l’operació almenys dues vegades, comprovant que
pesen el mateix.

3.5.Quina mostra té més sal?

Com podríem saber, entre dues mostres d’un mineral que conté sal, o entre dues
mostres de sorra que contenen sal, quina és la que conté més i quanta en conté?
Pensa com fer-ho i prova-ho amb les dues mostres de sorra amb sal que et donarà el
professor.

3.6.Tot és aigua, però...

A vegades no es veu cap diferència entre l’aigua pura i l’aigua que porta dissoltes
substàncies que no donen color, com per exemple algunes sals. Creus que es pot
veure cap diferència entre l’aigua pura (destil·lada), l’aigua de l’aixeta i l’aigua de
mar. Com podries provar quina és cadascuna?
Que passaria si evaporéssim l’aigua de les tres mostres?
Pensa el teu propi procediment per descobrir quina és cada mostra d’aigua i per
calcular quina és la concentració de sal de cadascuna.

3.7. Flotació d'una patata en aigua salada.

Es veritat que surem millor a l’aigua salada que a l’aigua dolça?
Què passa quan posem una patata dins l’aigua, sura o no?
I si la posem en aigua salada?
Prova a veure si una patata sura o no dins l’aigua en un vas de 250 ml. En cas que
no suri, ves tirant cullerades de sal i remenant fins que la sal quedi ben dissolta en
l’aigua, provant cada vegada si la patata sura o no dins la dissolució de sal.

Com faries per saber la concentració de sal que fa surar la patata?

Pensa el procediment a seguir abans de començar.
Expressa aquesta concentració en quantitat de sal per litre d’aigua.

3.8. La percepció de la temperatura.

La temperatura és una mesura del nivell tèrmic d’un cos, es a dir, del nivell de la
seva energia interna. Tothom està familiaritzat amb la temperatura i sabem que a
l’estiu pot fer força calor, per exemple a una temperatura de 30 ºC i a l’hivern pot
fer fred, sobretot al matí, amb temperatures de 5 o 10 ºC.

- 9-
Petites investigacions OPT 1r ESO

La temperatura és però un concepte molt subjectiu, ja que, de vegades, la mateixa

temperatura ens semblarà freda o calenta segons les circumstàncies. Anem a
intentar comprovar-ho.
- Prepara tres vasos de 500 ml.
- En el primer posa aigua fins uns 300 ml i afegeix 5 o 6 glaçons.
- En el segon posa aigua fins uns 450 ml i escalfa’l fins a 45 ºC de temperatura.
- En el tercer posa aigua fins a uns 150 ml i afegeix uns 150 ml d’aigua calenta del
vas anterior, de forma que quedi tèbia.
- Els tres vasos han de tenir una quantitat d’aigua similar, d’uns 300 ml.
- Fica ara la ma esquerra al primer vas (aigua freda) i la ma dreta al segon vas (aigua
calenta) i deixa-les uns 40 segons.
- Fica després les dues mans alhora al vas d’aigua tèbia.
- Explica que notes ara en cada ma, quina et sembla que troba l’aigua més freda i
més calenta.
Podem dir que la sensació de calor i fred depèn de les circumstàncies?

3.9. L'aigua amb sal bull a la mateixa temperatura que l'aigua

pura?
Sabem que l’aigua bull a 100 ºC, ja que és una característica de la substància aigua.
Però, què passa quan l’aigua porta en dissolució altres substàncies, com és el cas
quan coem els aliments a la cuina. Per saber-ho podem fer proves d’ebullició
d’aigua i aigua amb sal. Per veure millor la diferència, si es que hi ha, convé posar
força sal, sempre que quedi totalment dissolta a l’aigua.

3.10. Com es refreden les substàncies?

Escriure. (Veure treballs del curs passat)

3.11. La pressió atmosfèrica.

La pressió atmosfèrica és l’acció que fa l’aire sobre els cossos que es troben sobre
la superfície de la Terra, de la mateixa manera que dins d’una piscina patim l’acció
de l’aigua. Quant més ens enfonsem dins l’aigua, més notem l’acció de l’aigua a les
nostres oïdes.
Les accions de la pressió atmosfèrica de vegades són
sorprenents:
- Si fem entrar girat cap avall un vas
petit o un tub d’assaig buits a través de
l’aigua continguda en un vas més gran,
què creus que passa? Prova’l i explica
el què veus.
- Si emplenem d’aigua fins a dalt el vas
petit o el tub d’assaig i el tornem a fer
entrar a través de l’aigua continguda en
el vas gran, què passarà? Prova’l i
explica el què veus.

- 10-
Petites investigacions OPT 1r ESO

3.12. Aire a pressió.

Els gasos també estan constituïts, com els líquids, per partícules que es mouen
constantment i també ho fan més ràpidament quant més augmenta la temperatura.
La diferència amb els líquids és que les partícules dels gasos estan molt separades
unes de les altres i, degut al seu moviment, xoquen constantment unes amb les
altres i amb les parets del recipient que les conté. L’efecte dels xocs contra les
parets és el que es coneix com pressió. Així, si tenim un globus inflat, diem que té
una certa pressió dins del globus.

Una altra forma de veure la pressió és la

força que es fa sobre una determinada
superfície. Així, si ens posem a sobre de
la neu tova, se'ns enfonsen els peus. Però
si ens posem a sobre de la mateixa neu
amb uns esquís, no ens enfonsarem tant
fàcilment. Estarem fent la mateixa força,
deguda al nostre pes, però repartida per
més superfície farà menys pressió.

Es pot provar tot això amb uns globus.

Pots provar d’inflar el primer globus i
veure si aguanta la pressió que li fas amb
el dit, o amb la punta d’un bolígraf, o
amb la punta d’una agulla.

Infla ara un altre globus i enganxa-li un

tros de cinta adhesiva. Fes ara un forat
amb la mateixa agulla d’abans i
comprova si explota o no.

Infla un tercer globus però sense cordar el forat per on l’has inflat. El pots mantenir,
agafant fortament l’extrem del globus amb els dits. Amb una mica de cinta
adhesiva, enganxa al globus una canya de beure refrescos i passa-li un cordill llarg
per dins. Mantenint tens el cordill, deixa anar el globus dels dits que mantenies
fortament agafats. Com expliques tot el què ha passat en aquestes experiències?

3.13. Resistència dels plàstics.

Tothom ha pogut comprovar que les bosses de plàstic no tenen totes la mateixa
resistència: hi ha que no es trenquen amb una bona càrrega i hi ha d’altres en les
que no es poden ficar massa coses sense perill de trencar-les.
Per comprovar la resistència de diferents materials, es poden fer trossos, per
exemple en forma de tires de les mateixes dimensions, i sotmetre-les a diferents
forces fins que es trenquin. Pensa una estratègia per saber quin és el plàstic més
resistent del que estan fetes diferents bosses.

- 11-
Petites investigacions OPT 1r ESO

3.14. Fent castells de sorra.

Qui no ha fet alguna vegada un castell de sorra a la platja? Per què hi han alguns
que es mantenen molt més temps que d’altres. Es poden fer amb sorra seca? I amb
sorra molt molla?
Per donar una recepta d’una bona sorra per fer castells, hauríem de saber la humitat,
o quantitat d’aigua, que hauria de tenir. Com podríem arribar a saber-ho?

3.15. L'escriptura secreta.

Des de sempre s’han utilitzat mètodes per ocultar informació. La criptografia i els
missatges xifrats són alguns d’aquests mètodes. Un altre mètode molt utilitzat és el
de l’escriptura secreta, que consisteix en utilitzar una “tinta” invisible. Aparentment
el paper no conté cap missatge, però quan es procedeix al “revelat”, el missatge
apareix nítidament.
Es pot seguir el següent procediment per escriure amb suc de llimona, que fa el
paper de tinta invisible:
- Tallar una llimona per la meitat.
- Esprémer una de les parts, recollint el suc en un vas.
- Fabricar una ploma adequada amb una vareta de fusta o escuradents, o millor, amb
una ploma d’au, tallant la punta obliquament.
- Mullant la ploma amb el suc de llimona, s’escriu el missatge sobre el paper i es
deixa assecar. Si es fa amb cura, no s’hauria de notar el que s’ha escrit.
Per revelar l’escrit només cal acostar una flama o objecte molt calent al paper i es
veurà aparèixer el missatge.

3.16. Classificació de les fulles del pati.

Escriure.

- 12-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Annex: Fitxa resum de cada experiència:

Experiència (nº) : (Títol)

Pregunta:

Hipòtesi:

Comprovació experimental:

Material necessari
Procediment, dibuixos, esquemes, gràfiques càlculs....

Conclusió:

- 13-
Petites investigacions OPT 1r ESO

La primera classe es fan les qüestions de l'apartat 1 en full a part, deixant espai per que
contestin les preguntes i posin el seu nom. És una mena de prova inicial.

Comentaris a les pràctiques:

3.1. Mesurar temps de dissolució, temperatures, es pot utilitzar el morter per triturar
l'aspirina.
3.2. Comprar peres, pomes, cogombre, tomàquet i posar-los a l'estufa, trossejats, a uns 60
ºC. Si es posen a més temperatura es couen i fan olor.

*********
Experiència 3.11.
Els detalls més concrets són:
Comprar el llevat marca “L’Hirondelle” al Consum de Banyoles ( a una nevera, al costat
dels Tortellini). Posar un mínim de 30 g de llevat per kg de farina.
El forn de la cuina de l’institut no regula massa bé la temperatura i els pans es van cremar
una mica per sota, però per dins van quedar molt bé. Crec que el van posar a uns 180 ºC.
**********

Webs interessants:
Fulles dels arbres: http://www.xtec.cat/~mballest/pinvest/index.html

Recepta per Fer pa:

Per fer pa s’ha de disposar de farina i llevat per fer la massa. Després s’ha de posar dins del
forn per coure’l. Per què creieu que s’ha de coure el pa? Què pot passar si no el coem?
Per fer el pa podríem seguir la següent recepta:
- Netejar i assecar bé la taula i estendre a sobre la farina, deixant una cavitat al mig.
- Dissoldre el llevat amb una mica d’aigua.
- Al mig de la farina posar el llevat dissolt amb aigua.
- Amassar la mescla amb les mans, afegint si cal una mica més d’aigua, fins a obtenir
una massa plàstica i posar-la a dins d’un vas de 25 cm3.
- Deixar-la mig hora en repòs en un lloc càlid, observant què passa.
- Després de mig hora, treure la meitat de la massa, donar-li forma i portar-la a coure
al forn.
- L’altra meitat, deixar-la dins del vas, a l’estufa, a una temperatura de 35 ºC, fins al
dia següent.
Quin aspecte creus que tindrà cada meitat al dia següent?

*********

- 14-
Petites investigacions OPT 1r ESO

Els detalls més concrets són:

Comprar el llevat marca “L’Hirondelle” al Consum de Banyoles ( a una nevera, al costat
dels Tortellini). Posar un mínim de 30 g de llevat per kg de farina.
El forn de la cuina de l’institut no regula massa bé la temperatura i els pans es van cremar
una mica per sota, però per dins van quedar molt bé. Crec que el van posar a uns 180 ºC.
**********

- 15-