Síntesi de continguts en teoria de l’evolució, evolució humana i

prehistòria

Antropocé: nova època geològica. Definició, origen i exemples

Albert Sànchez Lòpez

 Antropocé: nova època geològica.

Index:

Introducció ..................................................................................... 3
Context ............................................................................................ 4
Definicio; El terme Antropocè ..................................................... 4
Inici de l’Antropocè, ....................................................................... 5
Justificació Antropocè com a nova època geològica. .................. 5
Períodes...................................................................................... 6
Conclusió final, Antropocè vs Capitolocè .................................... 6
Bibliografia ..................................................................................... 7

Evolució humana i cultura Página 2

Introducció:

Per posar-nos en antecedents, i situar-nos, faig una petita descripció de les Eres des d’el punt de
vista de les extincions que s’hi van donar. Marcant les causes, (i les seves evidències
Geològiques), com una de les característiques que les defineixen. Son aquestes evidències les
que pretenen l’Antropocè de l’Holocè (període que termina amb l’aparició de l’Antropocè).

“Les CINC Extincions a l’historia del planeta”:

DUES extincions al paleozoic (vida antiga, palaio=vell, zoe=vida, període en el que van proliferar
les formes de vides més antigues, animals de cloïsses i exosquelets). 542 Milions – 252 Milions
(290 Milions de durada)

DUES extincions al Mesozoic, (vida intermèdia), dels 252 Milions als 66 Milions, (triàsic, juràssic
i cretàcic) època dels dinosaures. Extinció del 50% de les espècies.

UNA extinció al Permià, la mare de totes les extincions. (entre el final del Paleozoic i el
Mesozoic, 300 Milions a 251 Milions). Extinció del 95% de les especies..

Aquest període resulta especialment interessant ja que va poder motivar per analogies
l’oportunitat de nombrar l’antropocè. Pren el seu nom per la ciutat de PERM als monts Urals, on
el Roderick Impey Murchison al 1841 va investigar i finalment donar el nom.

Permià: període de la historia abans de la historia que explica la historia de com van
desaparèixer les coses. (FANCISCO SERRATOS (2020). El capitaloceno, una historia
radical de la crisis climàtica)

Aquesta perspectiva dona tot el sentit a la necessitat d’anomenar i descriure una nova època en
funció del conjunt de fenòmens esdevinguts a l’historia recent, ja que canvis que en el passat
havien necessitat milions d’anys ara s’han donat en un interval que va de 400 a 80 anys
(depenent dels diferents consensos). És una Època tan extraordinària que amb la seva curta
extensió encara ens veiem obligats a establir diferents períodes, que ens ajudin a definir els
canvis , i les empremtes que s’han produït sobre tot el planeta.
Dit això, no puc deixar de fer el següent aclariment; Vaig triar aquest tema motivat per la
col·laboració a un podcast mexicà (“Masaje Cerebral”) d’un escriptor Francisco Serratos autor
de. El capitaloceno, una historia radical de la crisis climàtica. On es parlava del Capitalocè com a
nom més exacte de l’Holocè. El fet es que començada la feina de recerca, aprofundint en els
temes i autors, veig que em resulta molt difícil, però molt interessant al mateix temps, exposar-
lo seguint la demanda plantejada a l’activitat “Antropocè: nova època geològica. Definició,
origen i exemples”. Primer em trobo amb que el terme Antropocè es qüestiona de manera
fonamentada. Que el terme Capitalocè s’ajustaria més a les definicions proposades per
l’Antropocè. Que encara es debat si es una nova època geològica o un esdeveniment, o fins i tot
un concepte dels medis de divulgació. A la Definició, tornem a trobar-nos amb quatre o cinc de
diferents, perfectament argumentades, per experts solvents. A l’Origen, de nou, diferents
consensos. I els Exemples, aquí SI, és un punt en el que el quasi tothom coincideix, Tots els
exemples hi caven en aquesta nova època. Aleshores enfoco la feina (a risc d’equivocar-me)
sota el prisma de l’Antropocè com a nova època geològica, passant de puntetes per totes les
altres consideracions, reservant l’ultima part del mateix per entrar una mica més a fons al debat
i al concepte que crec que es terminarà imposant (sobre tot perquè opino respon a una visió
més moderna i dinàmica d’una època que sense dubte encaixa perfectament a les dues
definicions) de Capitalocè.

Evolució humana i cultura Página 3

Antropocè: nova època geològica
Context:

El Cenozoic 66 Milions anys fins ara. Aquí es on entraria l’Antropocè. De fet seria el nom assignat
a l’etapa mes recent de l’Holocè (inici entre 12.000 i 11.500 anys aprox.). Si ben es cert que no hi
ha un consens clar en quan va començar l’Antropocè, el que sí sembla és que encara hi som . De
fet tampoc hi ha un acord sobre si el nom és el més adient, altres com Capitalocè, prenen força.
I fins i tot la consideració d’Era no està clara, l’antropòleg de La universitat d’Estandford Andrew
Bauer, proposa l’Antropocè com a Esdeveniment geològic i no com una etapa. Ja que els
Esdeveniments Geològics no s’han d’ajustar a unes regles geològiques tant estrictes. 1

Definició; El terme Antropocè.

Aquest terme es va fer famós per primera vegada en un congrés de la International Geosphere-
Biosphere Program (IGPB), una associació sorgida i conformada durant la dècada de 1980 quan
van començar a sorgir els primers estudis de l'impacte dels gasos d'efecte hivernacle a
l'atmosfera. El congrés va tenir lloc el febrer de 2000 a Cuernavaca, Mèxic, però no va ser fins
que el Premi Novell Paul Crutzen, va proposar l’Antropocè com una nova època geològica al seu
article “La Geologia de l’espècie humana” 2 que es va estandaritzar els seu us. Malgrat que el
concepte s’atribueix al geòleg Aleksei Pavlow que al 1922 va definir l’època pressent com
“sistema antropogènic” o “antropocè”.
I com a dada no menys important per la data en que va passar, podem determinar que va ser
una dona, Eunice Foot, que 3 anys abans que Tyndall, va escriure sobre l’efecte hivernacle i la
capacitat del diòxid de carboni d’absorbir més radiació solar que altres gasos.3 I com ja veurem
més endavant, son l’emissió d’aquests gasos d’efecte hivernacle els que tenen un paper
rellevant al canvi climàtic.

L’Antropocè, on es dona la 6ena extinció massiva d’espècies, la desertització de grans

extensions, l’acidificació dels oceans, la contaminació per plàstics, la fosa dels pols. Si en grec
antic anthropos vol dir “ésser humà” i kainos vol dir “recent, nou”, l'Antropocè és, doncs, el nou
període dels humans, l'edat de l'home. Es caracteritza clarament per que “l'empremta humana
sobre l'entorn planetari s'ha tornat tan vasta i intensa que rivalitza amb algunes de les grans
forces de la Natura en termes d'impacte sobre el sistema Terra” (Steffen, Grinevald, Crutzen i
McNeill, 2001, p. 842).

Els següents fenòmens esdevinguts a una velocitat mai vista a la història de la terra, son els que
marcarien la diferència amb l’Holocè. Incloent el punt 6, important ja que cap altre període
suscita tantes dubtes com l’Antropocè.

1. Augment sobtat de la temperatura mitjana de la Terra.

2. Concentració creixent de gasos d'efecte hivernacle.
3. Desencadenament de la sisena extinció massiva.
4. Acumulació de deixalles, incloent plàstics i deixalles nuclears.
5. Influència significativa de l'activitat humana en el medi ambient.
6. Debat sobre la seva inclusió com una nova època geològica.

El desenvolupament d’aquests punts ens defineixen l’Antropocè. La concatenació de tots

aquests fenòmens i les modificacions i empremtes sobre la terra, el fet de que per causes
semblants s’hagin intercalat nous períodes com el Permià. I sobre tot el fet que la humanitat

1
ANDREW M. BAUER, “Anthropocene: envent or epoch” Nature, correspondence 14/09/2022
2
P.J.CRUTZEN, “Geology of mankind” Nature vol 415, 2002, p.23
3
FANCISCO SERRATOS (2020). El capitaloceno, una historia radical de la crisis climàtica. Festina
publicaciones i l’UNAM.
Evolució humana i cultura Página 4
sigui la responsable d’aquests fenòmens, i que la seva causa sigui Antropogènica. Configuren
l’escenari perfecte pel naixement del concepte Antropocè.
Jo afegiria una nova motivació que seria el canvi de paradigma a l’hora d’entendre i interpretar
el nostre entorn. Es a dir no es podria entendre un concepte com antropocè sense la recent
consciència de la humanitat, la responsabilitat de les persones cap el seu entorn i una tornada a
la “animalització” de la humanitat. De fet es un paradigma que ja es donava a moltes de les
civilitzacions antigues on els essers humans formaven un tot amb la terra.
I com a complement tenim una altra definició; segons el filòsof Bruno Latour, “l'Antropocè és el
concepte filosòfic, religiós, antropològic i polític més decisiu mai abans produït com a alternativa
a les idees de la modernitat” (Latour, 2017)

Inici de l’Antropocè:

Sembla que malgrat hi ha un cert acord en aquests fenòmens, no està tan clar l’inici de cada un
d’ells. Segons els diferents experts les dates d’inici podrien ser:

La desaparició de la megafauna amb la glaciació: Alguns argumenten que l'inici de l'Antropocè

podria estar relacionat amb l'extinció de la megafauna que va ocórrer fa entre 55.000 i 100.000
anys.
El desenvolupament de l'agricultura pel Homo sapiens: Una altra perspectiva suggereix que
l'inici de l'Antropocè podria estar associat amb el moment en què els éssers humans van
comen ar a practicar l'agricultura, que va ocórrer fa aproximadament 10.000 anys. Això
implicaria un canvi de nom de l'Holocè a l'Antropocè.
El xoc entre el vell i el nou món al “llarg” segle XVI: Altres proposen que el xoc entre el ell i el
Nou Món durant el segle I, que va donar lloc a un intercanvi d'espècies a ambdós costats de
l'Atlàntic, podria marcar l'inici de l'Antropocè.
La Revolució Industrial al segle XIX: S'ha suggerit que l'inici de la combustió massiva de carbó
durant la Revolució Industrial, especialment al nord-oest d'Europa a mitjans del segle I , va
tenir un gran impacte en el sistema Terra i podria ser un punt de partida de l'Antropocè.
La detonació de les primeres bombes nuclears: l'Antropocè podria comen ar en un moment
més recent, com la detonació de les primeres bombes nuclears, que van alliberar isòtops
radioactius persistents al segle XX.

Però possiblement desprès de tot el que he llegit al respecte, 1945, apareix com una data molt
acceptada del seu començament, o podria ser la consolidació del que va comen ar al “llarg”
sXVI.

Justificació Antropocè com a nova època geològica:

La discussió principal seria si aquest canvis geològics anomenats anteriorment, serien

suficientment profunds i perdurables com per justificar una nova època geològica. Es cert que
s’han trobat materials constructius ceràmics, plàstics, formigó, integrats en les roques
sedimentaries. També isòtops com el plutoni239, ¿però aquests perduraran en el temps com
per deixar empremta geològica?, en 200.000 anys, un sospir geològicament parlant, què en
quedarà de tot això?. El plàstic mes perdurable dura 1000 anys i els isòtops desapareixen als
25.000 anys. El geòleg i paleontòleg de l'Institut de GEO ciències del Consell Superior
d'Investigacions Científiques, Juan Carlos Gutiérrez-Marco, afirma “ el antropoceno no està
escrito en las rocas sinó en la historia, en los periódicos, libros de historia o cualquier otro
soporte de información”.
Una altra consideració seria el fet de que la humanitat està involucrada a la anomenada sisena
extinció, L’últim informe de la “Plataforma Intergubernamental sobre la Biodiversidad y los

Evolució humana i cultura Página 5

Servicios de los Ecosistemas (IPBES), una de cada vuit espècies està en risc d’extinció a les
properes dècades, i ja s’han observat restes d’espècies invasores (una de les causes principals
d’aquest fenomen) en registres sedimentaris. Aquest informe és interessant ja que reforça la
idea de que el nom Antropocè no seria el mes correcte, ja que no esta vinculat a la humanitat en
general sinó a una part que està relacionada amb el capital i el poder, (consideració que tractaré
més endavant)

Períodes:

Bonneuil y Fressoz ens donen un descripció dels estadis proposats per Crutzen, Steffen y Mc-
Neill i n’afegeixen un tercer, els enumero i resumeixo del llibre The shock of the Anthropocene 4

Primer Període - Des de l'inici de la Revolució Industrial fins a la Segona Guerra Mundial:

 Domini de la termodinàmica i la indústria del carbó en la producció industrial.

 Augment significatiu de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera.
 Creixement massiu de la població mundial.
 Avenços mèdics per guarir malalties epidèmiques.
 Injecció de milions de partícules contaminants a l'atmosfera.

Segon Període - La Gran Acceleració (des del final de la Segona Guerra Mundial fins a l'any
2000):

 Ràpid creixement en factors econòmics i socials com la població, el Producte Interior

Brut, la inversió estrangera, l'ús energètic, la producció d'aliments i més.
 Colonització humana estesa a nivell mundial.
 Incorporació de tecnologia bèl·lica en l'explotació natural.
 Augment exponencial de la producció i el consum.

Tercer Període - Inicis del segle XXI:

 Presa de consciència sobre la sisena extinció d'espècies, amb la humanitat com a causa
principal.
 Sensualitat i sensibilitat en la relació amb el medi ambient.
 Confrontació entre els qui creuen en el canvi climàtic i els qui no, juntament amb
conflictes socioeconòmics.
 Canvi en l'ordre geopolític i econòmic, amb noves economies emergents superant a les
economies tradicionals en emissions de carboni.

Conclusió final, Antropocè vs Capitolocè.

“Se trata de un sistema económico en el que los humanos se realizan y en

4
Bonneuil, Christophe and Jean-Baptiste Fressoz. The shock of the Anthropocene: The earth, history and
us. Verso Books, 2016

Evolució humana i cultura Página 6

 el que ciertos humanos se benefician para enriquecerse. Por tal razón, la crisis
del planeta no es antropogénica, sino capitologénica, dice el historiador
ambiental Jason W. Moore, y es precisamente por esto que no es justo hablar
del «Antropoceno», sino del «Capitaloceno».”

El mèrit de fer servir per primera vegada la paraula Capitalocè se l’atribueix a Andreas Malm,
però és Jason W.Moore qui l’ha defensat com a època geològica en varis llibres i articles. I
defensa la tesi de que no existeixen unes dates concretes d’inici, sinó una sèrie d’esdeveniments
històrics esdevinguts als últims 5 segles de la historia. Que han provocat l’actual crisi climàtica.
Polítiques socials i econòmiques del 1450 al 1640 fins la introducció dels combustibles fòssils a
la industria anglesa meitat del s I marquen l’inici del Capitalocè.

Amb la intenció de ser breu i concís he fet una taula comparativa entre Antropocè i Capitalocè.

Característiques Antropocè Capitalocè

Causes principals Augment de la temperatura, gasos Canvis relacionats amb la Revolució

d'efecte hivernacle, extinció Industrial, en països rics sota règims
massiva, acumulació de deixalles capitalistes, incorporant factors socials,
econòmics i ecològics.

Enfocament Influència humana en el medi Culpabilitza una part de la humanitat en

principal ambient, canvi climàtic, extinció països rics i règims capitalistes,
d'espècies incorporant factors socials, econòmics i
ecològics.

Reconeixement Sotmès a debat dins de la No es centra en una definició geològica,

oficial comunitat científica en termes de sinó en un canvi de paradigma que s'està
la seva inclusió com una nova travessant.
època geològica.

Àmbit Enfocament geològic i ambiental Enfocament social, econòmic, ecològic i

d'influència polític

Inici proposat Al voltant de l'any 1950 Relacionat amb la Revolució Industrial,

mitjans del segle XIX

La diferència principal seria el canvi de perspectiva, totes dues defineixen de manera similar els
fenòmens esdevinguts, fins i tot una aproximació a les dates, però es la perspectiva de que
aquests canvis no son produïts per tota la humanitat, sinó sols per una part molt petita, amb
poder i riquesa, la resta n’és col·laboradora a la força, i en pateix les conseqüències, el afirmen
els defensors del Capitalocè.

Bibliografia:

Evolució humana i cultura Página 7

SERRATOS Francisco. El CAPITALOCENO, una historia radical de la crisis climàtica. México:
Festina, UNAM, 2020

BONNEUIL, Christophe and FRESSOZ,Jean-Baptiste. The shock of the Anthropocene: The earth, history and
us. Verso Books, 2016

P.J.CRUTZEN, “Geology of mankind” Nature vol 415, 2002, p.23

ANDREW M. BAUER, “Anthropocene: envent or epoch” Nature, correspondence 14/09/2022

MALM Andreas, HORNBORG Alf, The Anthropocene Review, v. 1, nº 1, 2014, pp. 62-69.

Evolució humana i cultura Página 8