FORMULACIÓ

QUÍMICA
Actualització 20
edebé

12

Química I BATXILLERAT
Matèria de

Química I
BATXILLERAT
Modalitat de Ciències i Tecnologia
Primer curs de Batxillerat

Projecte i edició: grup edebé

Direcció general: Antoni Garrido González

Direcció d’edició de continguts educatius: Maria Banal Martínez
Direcció de l’àrea de Ciències i Tecnologia: Josep Estela Herrero
Direcció pedagògica: Santiago Centelles Cervera
Direcció de producció: Joan López Navarro

Equip d’edició d’edebé:

Edició: M. Roser Sánchez Gimeno i Núria Lorente Pla
Correcció: Marta Salvadó Morral
Il·lustració: Robert Maas Olives
Coberta: Lluís Vilardell Panicot

Col·laboradors:
Text: J. F. Basarte Lorente, M. S. Cantos Castillejos, T. García Pozo, J. R. García-Serna Colomina,
N. Molí Albert i J. Rodríguez Seara
Textos de l’actualització: Lluís Belsa Miret
Assesoria de l’actualització: Maialen Zabaljauregui Marcuerquiaga
Dibuixos: Jordi Magrià Vilardebó, Carles Salom Galofré i Pablo Jurado Sánchez-Galán
Fotografies: AGE Fotostock, C.D. Gallery, EFE, Fototeca Stone, G. J. Muñoz, Índex, Image Bank, Prisma,
Zardoya, HighRes Press Stock, Pedro Carrión, Jupiter Images Corporation, Cover, GC Estudio,
Alfa Omega i Arxiu edebé
Preimpressió: Baber, scp

Aquest llibre forma part del projecte editorial edebé i ha estat elaborat segons les disposicions i
normes curriculars que desenvolupen la Llei Orgànica d’Educació (LOE) de 3 de maig de 2006.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans-

formació d’aquesta obra només pot ser duta a terme amb l’autorització dels
seus titulars, tret de les excepcions previstes en la Llei. Adreceu-vos
a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fo-
tocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com;
91 702 19 70 / 93 272 04 45).

Es propietat de grup edebé

© grup edebé, 2008
Passeig Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com

Dipòsit Legal: B. 22903-2012

Imprès a Espanya
Printed in Spain
EGS - Rosari, 2 - Barcelona
 Química I ÍNDEX
Actualització 2012

Unitats 5 i 7
5. Formulació i nomenclatura dels compostos químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 (104)
7. Compostos del carboni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 (142)

Solucionari de les unitats 5 i 7

5. Formulació i nomenclatura dels compostos químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 (89)
7. Compostos del carboni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 (113)
UNITATS 5 i 7
 Formulació i nomenclatura
5 dels compostos químics

Els productes de consum domèstic duen, de forma obli-

gatòria, la seva composició química.
El coneixement per part de lʼusuari dʼaquesta informació
és molt útil perquè en faci un ús adequat i segur.

104
COMPETÈNCIES CONTINGUTS

Específiques 1. Fórmules de les substàncies químiques

• Competència en la comprensió de la
naturalesa de la ciència: Comprendre
el significat i la importància de la for- 2. Nombre dʼoxidació 2.1. Determinació del nombre
mulació i la nomenclatura químiques. dels elements dʼoxidació
• Competència en la comprensió i
capacitat dʼactuar sobre el món físic:
Aplicar les normes de la IUPAC per 3. Elements
anomenar i formular compostos inor-
gànics.

Generals 4.1. Combinacions binàries

4. Combinacions binàries amb lʼhidrogen
• Competència comunicativa: Utilitzar
el llenguatge simbòlic de la formula-
ció per a descriure i explicar les estruc-
tures de diferents substàncies. 5. Hidròxids
• Competència en gestió i tractament
de la informació i competència digital:
Utilitzar les tecnologies de la informa- 6. Oxoàcids 6.1. Oxoanions
ció i la comunicació com a element
per a informar-se, aprendre i comuni-
7.1. Sals ternàries
car-se de manera crítica i reflexiva. 7. Sals
7.2. Sals àcides

PREPARACIÓ DE LA UNITAT
Recorda
• Cada grup de la taula periòdica reuneix els elements
de propietats químiques semblants.
• Ions: àtoms o grups dʼàtoms que tenen càrregues
elèctriques positives (cations) o negatives (anions) pel
fet dʼhaver cedit o guanyat electrons, respectivament.
• Energia dʼionització, I: energia mínima necessària
per a arrencar un electró dʼun àtom neutre X en estat
gas i en estat electrònic fonamental i que es convertei-
xi en un ió monopositiu X+, també en estat gas.
• Afinitat electrònica, A: energia mínima necessària
per a lʼaddició dʼun electró dʼun àtom neutre X en estat
gas i en estat electrònic fonamental i que es convertei-
xi en un ió mononegatiu X−, també en estat gas.
• Electronegativitat: capacitat dels àtoms dʼun element
per a atreure electrons dʼaltres àtoms amb els quals
estan enllaçats.
Activitats
• Situa els elements alumini, silici, fòsfor i sofre en la
taula periòdica. Explica com varia en aquests ele-
ments lʼenergia dʼionització, lʼafinitat electrònica i lʼe-
lectronegativitat.
• Esmenta cinc no-metalls i digues si existeixen més
elements metàl·lics que no metàl·lics o a lʼinrevés.
• Digues si són més electronegatius els metalls o els
no-metalls.
— Esmenta lʼelement més electronegatiu i el menys
electronegatiu.
• Explica què és la composició centesimal dʼun com-
post. I la dʼuna mescla homogènia?
• Digues què vol dir que la composició centesimal de
lʼàcid sulfúric, H2SO4, té un 2,04 % dʼhidrogen, un
32,65 % de sofre i un 65,31 % dʼoxigen.
— Calcula quants grams de sofre contenen 100 g dʼà-
cid sulfúric. I dʼhidrogen? I dʼoxigen?

105
 JÖNS JAKOB BERZELIUS
Vida: Científic suec (1779-1848). Va
estudiar medicina i fou professor de
1. Fórmules de les substàncies químiques
medicina i farmàcia en el Karoline
Institute dʼEstocolm. A començament del segle XIX, el químic suec J.J. Berzelius va introduir
Estudis i investigacions: Va estudiar un procediment per a anomenar abreujadament els elements i els com-
les característiques de nombrosos postos químics mitjançant fórmules químiques.
elements i compostos. Experimentà

)
lʼefecte del corrent elèctric en solu-
cions. Una fórmula és una expressió simbòlica de la composició i lʼes-
Publicà, des de lʼany 1821, una re- tructura dʼuna substància química.
vista anual en la qual presentava els
treballs dʼaltres científics. Cada compost químic es designa mitjançant una fórmula específica,
Contribució científica: Va determinar que conté els símbols dels elements que la formen i uns subíndexs que
la composició elemental de molts
expressen la relació numèrica entre els elements. Aquestes fórmules
compostos i confirmà plenament la
llei de les proporcions definides. poden ser de diferents tipus:
El 1828 preparà una taula de mas-
ses atòmiques dʼuna gran exactitud.
Va introduir la formulació mitjançant CLASSES DE FÓRMULES
lletres.
Nom Definició Exemple: benzè
Va descobrir tres elements nous
(Se, Si i Th) i va aïllar, per primera Fórmula Expressa, mitjançant símbols i subín-
vegada, calci, bari, estronci, ceri,
empírica dexs, el tipus dʼàtoms o ions i la propor-
tàntal, vanadi i zirconi.
ció en què es troben en la substància CH
El 1831 va introduir els conceptes química.
dʼisomeria, polimeria i al·lotropia.

Fórmula Expressa, mitjançant símbols i subín-

molecular dexs, el nombre i tipus dʼàtoms que for-
men una molècula de la substància C6H6
química.

Fórmules estereoquímiques
H H
Quan representem la disposició dels
Fórmula És una representació que indica la for- C C
enllaços dʼuna substància en lʼes- desenvolu- ma dʼunió dels àtoms que constitueixen
H C C H
pai, obtenim una fórmula estereo- pada la substància química.
química. C C
H H
Observa a continuació la fórmula
estereoquímica de lʼamoníac, NH3.
¨ La classe de fórmula escollida per a representar un compost depèn de
N
H la complexitat del compost. En aquesta unitat ens centrarem en els
compostos inorgànics, que sʼidentifiquen per la seva fórmula empírica
H H o la molecular.
Enllaç situat en el pla del paper. Els compostos inorgànics són tots els compostos químics excepte els
del carboni i, a més, el diòxid de carboni, el monòxid de carboni i els car-
Enllaç que parteix del pla del
paper cap a un àtom situat per bonats.
damunt dʼaquest pla.
Enllaç que parteix del pla del
paper cap a un àtom situat per ACTIVITATS
sota dʼaquest pla.
1. Descriu el significat de cadascuna de les fórmules moleculars dels com-
postos següents: triòxid de sofre, SO3; butà, C4H10; tetraòxid de dinitrogen,
FIXA-T’HI N2O4.
— Escriu les fórmules empíriques dels compostos anteriors.
La fórmula desenvolupada, la fór-
mula estereoquímica i totes les fór-
mules que indiquen la manera com 2. Descriu què indica cadascuna de les fórmules empíriques dels compos-
sʼuneixen els àtoms o quina és llur tos següents: bromur de potassi, KBr; clorur de magnesi, MgCl2.
disposició espacial són fórmules
estructurals. 3. Justifica si la fórmula del carboni diamant, C, és empírica o molecular.
Tingues present que forma una xarxa cristal·lina tridimensional.

106 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

2. Nombre d’oxidació dels elements FIXA-T’HI
València química: nombre enter
En la llei de Proust (1806) es va enunciar que els elements químics es que expressa la capacitat de combi-
combinen en proporcions definides i constants. Aquesta capacitat de nació dʼun àtom amb dʼaltres per a
combinació dʼun àtom amb dʼaltres, per a formar un compost, rep el nom formar un compost.
de valència. En lʼactualitat, per a formular amb més facilitat, és preferi- Es pren lʼàtom dʼhidrogen com a re-
ble dʼutilitzar el nombre dʼoxidació. ferència, al qual sʼassigna la valèn-
cia 1. Dʼaquesta manera, la valència

)
dʼun element és el nombre dʼàtoms
El nombre dʼoxidació dʼun element en un compost és la càrre- dʼhidrogen que es combinen amb un
ga elèctrica que tindria un àtom dʼaquest element si tot el com- àtom dʼaquest element.
post del qual forma part estigués constituït per ions positius i ne-
gatius.

No hem de confondre el nombre dʼoxidació dels àtoms amb la càrrega

dels ions (taula 1).

Nombre d’oxidació Càrrega iònica

Representa una capacitat de combinació. És la càrrega positiva o negativa, n+ o n−, que adquireix
un àtom o un grup dʼàtoms quan perden o guanyen elec-
Sʼescriu damunt el símbol de lʼelement i sʼindica amb un
trons.
nombre de la forma +n o −n:
Sʼescriu a la dreta del símbol de lʼió, a la part superior:
+1 −1 +1 +6 −2
Na Cl                      H2 SO4 Na+ Ca2+ Al3+ NO3− CO 32− PO 43−

■ Taula 1.
Un mateix element, segons el compost del qual forma part, pot tenir di-
versos nombres dʼoxidació (taules 2 i 3). Els nombres dʼoxidació desta-
cats en negreta són comuns a cada grup de la taula periòdica.

Grup 1 Grup 2 Grup 13 Grup 14 Grup 15 Grup 16 Grup 17

123

H +1, −1 Be B +3, −3 C +1, +2, +3, O −2 F −1

1442443

+4, −4 N
+4, +5, −3
123 123

Si
1442443

Li Mg Al S Cl
+3 +1, +3,
14243
14243

Ge P+1, +3, +5, −3 +2, +4

Na Ca +2 Ga Se Br +5, +7,
14243

+6, −2
−1
123

In Sn +4, +2 As
K +1 Sr +3, +5, −3 Te I
+1, +3 Sb
Rb Ba Tl Pb
Bi +3, +5
Cs

■ Taula 2. Elements representatius.

Grup 3 Grup 4 Grup 5 Grup 6 Grup 7

Sc Ti +2, +3, +4 V +2, +3, +4, +5 Cr +2, +3, +6 Mn +2, +3, +4, +6, +7
14243

+3 Nb +3, +4, +5 Re +1, +2, +4, + 6, +7

123

123

Y Zr Mo
+4 +2, +3, +4, +5, +6
La Hf Ta +1, +2, +4, +5 W

Grup 8 Grup 9 Grup 10 Grup 11 Grup 12

+2, +3 Co +2, +3 +2, +3 Cu +1, +2

123

Fe Ni Zn
+2
Rh +2, +3, +4 +1
123

Ru Pd Ag Cd
123

+2, +3, +4, +6, +8 +2, +4

Os Ir +2, +3, +4, +6 Pt Au +1, +3 Hg +1, +2

■ Taula 3. Metalls de transició.

107

Nombre d’oxidació
i reaccions químiques
En les reaccions químiques es con-
serva el nombre dʼoxidació total.
Els àtoms individuals poden experi-
mentar un augment o una disminu-
ció del seu nombre dʼoxidació, però
el balanç total del canvi és zero.
2.1. Determinació del nombre d’oxidació
Per a determinar el nombre dʼoxidació dʼun element en una espècie quí-
mica qualsevol, hem de tenir en compte les regles següents:
• Els àtoms dels elements que no formen part dʼun compost químic
tenen nombre dʼoxidació zero, 0, fins i tot quan formen molècules o
estructures poliatòmiques com ara N2, P4, S8, ferro...
• El nombre dʼoxidació dʼun ió monoatòmic és la seva càrrega matei-
xa; així, doncs, Na+ té un nombre dʼoxidació +1, i Cl−, −1.
• Lʼoxigen usa normalment el nombre dʼoxidació −2.
• Lʼhidrogen utilitza habitualment el nombre dʼoxidació +1. Només
en els hidrurs usa el nombre dʼoxidació −1.
• La suma algèbrica de tots els nombres dʼoxidació dels àtoms que
intervenen en la fórmula dʼuna substància neutra ha de ser zero.
En els ions poliatòmics aquesta suma ha de ser igual a la càrrega
total, positiva o negativa, de lʼió.
Atès que lʼoxigen i lʼhidrogen formen part de molts compostos, lʼassig-
nació de llurs nombres dʼoxidació permet de determinar el nombre dʼo-
xidació dels altres elements del compost.

EXEMPLE 1
Determina el nombre dʼoxidació: a) del sofre en el diòxid de sofre, SO2;
b) del nitrogen en lʼàcid nítric, HNO3; c) del sofre en el sulfat de potassi,
K2SO4; d) del carboni en lʼió carbonat, CO32−; e) del clor en lʼió perclorat,
FIXA-T’HI ClO4−.
Una altra manera dʼesbrinar quin és a) Lʼoxigen té nombre dʼoxidació −2; anomenem x el nombre dʼoxidació
lʼestat dʼoxidació de tots els elements del sofre i apliquem la regla donada:
en una substància química és:
.x −2 䉱
S O2 S O2 x + 2 (−2) = 0 dʼon x = +4
䉱

b) Lʼhidrogen té nombre dʼoxidació +1, i lʼoxigen, −2; anomenem x el del

−2 Estat dʼoxidació
nitrogen i a continuació apliquem la regla:
×2 Quantitat dʼàtoms +1 x −2
.H N O3 +1 + x + 3 (−2) = 0 dʼon x = +5
x −4 = 0 x = +4
c) El potassi té nombre dʼoxidació +1, i lʼoxigen −2; anomenem x el nom-
K2 S O4 bre dʼoxidació del sofre i procedim com abans:
+1 x −2

+1 −2
K2 S O4 2 (+1) + x + 4 (−2) = 0 dʼon x = +6
×2 ×4 d) La càrrega total de lʼió carbonat és −2. Per tant:
x −2
+2 x −8 = 0 x = +6 C O 32− x + 3 (−2) = −2 dʼon x = +4
e) Càrrega total de lʼió perclorat: −1
x −2
CI O4− x + 4 (−2) = −1 dʼon x = +7

ACTIVITATS
4. Determina el nombre dʼoxidació de cada element 5. Determina el nombre dʼoxidació del clor en cadas-
en aquestes espècies químiques moleculars o iòni- cuna dʼaquestes espècies químiques: AlCl3,
ques: LiClO2, HCl, NaClO3, ClO−, ClO4−.
H2O, Al2S3, NaNO2, H2SO3, SrMnO4, AlPO4, Rb3BO3, — Fes el mateix amb el crom: Cr2O3, CrO3, CrCl2,
IO3−, SiO 32−, PO 33−. K2Cr2O7, K2CrO4.

108 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

3. Elements FIXA-T’HI
Al·lòtrops o formes al·lotròpi-
Els elements químics tendeixen a formar compostos químics. Tanma- ques: formes cristal·lines o molecu-
teix, els àtoms dʼun mateix element es poden unir també entre ells. En lars diferents, formades pel mateix
aquest cas formen tres tipus dʼestructures: element. Per exemple: oxigen, O2, i
ozó, O3; fòsfor blanc i fòsfor roig...
— Gasos monoatòmics. Són els gasos nobles. Les seves fórmules són Tenen propietats físiques i quími-
He (heli), Ne (neó), Ar (argó), Kr (criptó) i Xe (xenó). ques diferents.

— Molècules diatòmiques, triatòmiques o formades per un petit nom-

bre dʼàtoms. Es formulen indicant el nombre dʼàtoms que les cons-
titueixen: H2, F2, P4, etc.
Prefixos numerals grecs
Fórmula Nom comú Nom sistemàtic Un Mono
O2 oxigen dioxigen Dos Di
O3 ozó trioxigen Tres Tri
S8 sofre λ ciclooctasofre Quatre Tetra
Sn sofre μ polisofre Cinc Penta

— Xarxes cristal·lines dʼàtoms. Tenen com a fórmula el símbol de lʼe-

lement. Per exemple: Au (or), Na (sodi), Ge (germani), Si (silici)...
Els àtoms dʼun element també poden formar ions monoatòmics en per-
dre o guanyar electrons.

Ions monoatòmics

Ió positiu o catió: àtom neutre que ha perdut un electró o
més.
Formen cations els metalls perquè tenen energia dʼionit-
zació baixa, afinitat electrònica alta i electronegativitat
baixa.
Ió negatiu o anió: àtom neutre que ha guanyat un elec-
tró o més.
Formen anions els no-metalls perquè tenen energia
dʼionització alta, afinitat electrònica baixa i electronega-
tivitat alta.

Per a anomenar-lo, utilitzem la paraula ió i el nom de lʼe- Per a anomenar-lo, utilitzem la paraula ió i lʼarrel del
lement. nom de lʼelement amb la terminació -ur.
Na+ ió sodi Zn2+ ió zinc
Si lʼelement és lʼoxigen, sʼanomena òxid.
Si lʼelement forma més dʼun catió diferent, se nʼindica el
nombre dʼoxidació en xifres romanes i entre parèntesis. F− ió fluorur O2− ió òxid

Cu+ ió coure (I) Cu2+ ió coure (II) H− ió hidrur I− ió iodur

Fe2+ ió ferro (II) Fe3+ ió ferro (III) S2− ió sulfur P3− ió fosfur

ACTIVITATS
6. Formula i digues el nom sistemàtic de tots els halò-
gens. Tingues present que formen molècules simi-
lars al fluor, F2, de nom sistemàtic difluor.
7. Utilitza les taules 2 i 3 de la pàgina 107 per a formu-
lar i anomenar:
8. Esmenta i escriu el símbol de tots els metalls del
grup 11.
— Digues si tenen algun nombre dʼoxidació comú i
formula els cations que poden formar amb
aquest nombre dʼoxidació.

— Els anions que formen el bor, el silici, lʼantimoni 9. El sofre és un dels elements que forma més al·lò-
i el seleni. trops. Busca informació, anomena els al·lòtrops del
— Els cations que poden formar el cobalt, el níquel sofre amb el seu nom comú i el sistemàtic i descriu-
i el cadmi. los.

109
 FIXA-T’HI
Formulació: escriptura de la fórmu-
la dʼuna substància química.
Nomenclatura: lectura dʼuna fórmu-
la química.
IUPAC: Unió Internacional de Quí-
mica Pura i Aplicada (International
Union of Pure and Applied Che-
mistry).
4. Combinacions binàries
Molts dels compostos que coneixem estan formats a partir de la combi-
nació de dos elements. És el que ocorre, per exemple, amb la sal co-
muna, composta per clor i sodi, i amb el diòxid de carboni, format per
carboni i oxigen.
En general, aquests compostos sʼanomenen compostos binaris. Un dels
elements sempre és un no-metall, i lʼaltre pot ser un metall o un no-metall.
Vegem com hem de formular-los i anomenar-los segons les normes de
la IUPAC.
Formulació de compostos binaris:
— Escrivim els elements en ordre dʼelectronegativitat creixent.
MX

A lʼesquerra, lʼelement menys A la dreta, lʼelement més elec-

electronegatiu, que actua amb tronegatiu, que actua amb nom-
nombre dʼoxidació positiu. bre dʼoxidació negatiu.
Nombre
d’oxidació Grup Així, per exemple, si el compost està format per un element metàl·lic
i un altre de no metàl·lic, el metall es col·loca sempre a lʼesquerra.
Halògens (fluorurs, I si està format per dos elements no metàl·lics, es col·loca a lʼes-
−1 clorurs, bromurs i io- querra lʼelement que apareix abans en la llista següent:
durs)
B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, I, Br, Cl, O, F
⎭⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎬
⎪
⎪
⎪
⎪⎪
⎫

⎭
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎬
⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎫
Calcògens (òxids, Grups 13, 14 i 15 de la taula periòdica Grups 16 i 17 de la taula periòdica
−2 sulfurs, selenurs i
tel·lururs) — Escrivim els nombres dʼoxidació de cada element. Per exemple:
+3 −2
Nitrogenoides (ni- M X
−3 trurs, fosfurs i arse- — Assignem a cada element el subíndex necessari perquè la suma
nurs) total dels nombres dʼoxidació sigui zero.
Carbonoides (car- Per tal dʼefectuar aquesta suma, multipliquem cada nombre dʼoxida-
−4
burs i silicurs) ció pel nombre dʼàtoms de lʼelement corresponent que conté la fór-
mula. A continuació, sumem tots els resultats obtinguts:
−3 13 (borurs) +3 −2
M2 X3 → 2 ⋅ (+3) + 3 ⋅ (−2) = 0
■ Classificació dels compostos binaris
MX segons el nombre dʼoxidació de X. — Escrivim la fórmula definitiva, en la qual no han dʼaparèixer ni els
nombres dʼoxidació ni els subíndexs 1:
M2 X3
Nomenclatura de compostos binaris:
— De primer escrivim lʼarrel del nom de lʼelement més electronega-
tiu amb la terminació -ur. En el cas que aquest element sigui lʼoxi-
gen, es llegeix òxid.
— A continuació escrivim el nom de lʼelement menys electronegatiu. Si
només té un nombre dʼoxidació, no en modifiquem el nom i hi
anteposem la paraula de.
NaCl: clorur de sodi            K2O: òxid de potassi
FIXA-T’HI Si lʼelement menys electronegatiu té diversos nombres dʼoxidació
Tʼoferim les diverses formes de no- i, per tant, pot formar diversos compostos, aquests sʼanomenen
menclatura que existeixen. Usa la dʼalguna de les tres maneres següents.
que et recomani el professor.
Per tant, sʼanomenen a lʼinrevés de com es formulen.

110 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

 Nomenclatura sistemàtica Nomenclatura de Stock Nom clàssic (en desús)

Es llegeixen els subíndexs mitjançant prefixos
numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...) que
precedeixen el nom dels elements.
El prefix mono- només sʼusa si la seva
omissió pot provocar alguna ambigüitat.
Sʼindica el nombre dʼoxidació de
lʼelement més electropositiu amb
xifres romanes entre parèntesis, al
final de la fórmula, si aquest ele-
ment pot presentar més dʼun estat
dʼoxidació.
Si lʼelement menys electronega-
tiu té dos nombres dʼoxidació,
sʼanomenarà amb la terminació
-ós quan utilitza el més petit i la
terminació -ic quan utilitza el
més gran.

CuF: monofluorur de coure CuF: fluorur de coure (I) CuF: fluorur cuprós
SnBr2: dibromur dʼestany SnBr2: bromur dʼestany (II) SnBr2: bromur estannós
FeO: monòxid de ferro FeO: òxid de ferro (II) FeO: òxid ferrós
Fe2O3: triòxid de diferro Fe2O3: òxid de ferro (III) Fe2O3: òxid fèrric
Ni2Se3: triselenur de diníquel Ni2Se3: selenur de níquel (III) Ni2Se3: selenur niquèlic
Hg3As2: diarsenur de trimercuri Hg3As2: arsenur de mercuri (II) Hg3As2: arsenur mercúric

EXEMPLE 2
Formula i anomena els compostos binaris formats per: +4 −2
a) calci i nitrogen; b) sofre (IV) i oxigen; c) iode i estron- — Subíndexs necessaris: S O2 + 4 + 2(−2) = 0
ci; d) níquel (III) i oxigen; e) zinc i nitrogen.
Fórmula: SO2; nom: diòxid de sofre, òxid de so-
a) Determinem lʼelement menys electronegatiu i el fre (IV).
més electronegatiu. Menys electronegatiu: Ca(+2); +2−1
més electronegatiu: N(−3). c) Elements: I (−1) i Sr (+ 2) ⇒ Sr I
Escrivim els elements amb llurs nombres dʼoxidació: Subíndexs: SrI2 +2 + 2 (−1) = 0
+2 −3
Ca N Fórmula: SrI2; nom: iodur dʼestronci.
+3 −2
Escrivim els subíndexs necessaris i comprovem d) Elements: Ni (+3) i O (−2) ⇒ Ni O
que la suma dels nombres dʼoxidació és 0:
+2 −3 Subíndexs: Ni2O3 2 (+ 3) + 3 (−2) = 0
Ca3 N2 3 (+2) + 2 (−3) = 0
Fórmula: Ni2O3; nom: triòxid de diníquel, òxid de
Fórmula: Ca3N2; nom: nitrur de calci. níquel (III).
+2 −3
b) Element menys electronegatiu: S(+ 4); element e) Elements: N (−3) i Zn (+2) ⇒ ZnN
més electronegatiu: O(−2).
Subíndexs: Zn3N2 3 (+ 2) + 2 (−3) = 0
— Escrivim els elements amb llurs nombres dʼoxi-
+4−2 Fórmula: Zn3N2; nom: nitrur de zinc.
dació: S O

ACTIVITATS
10. Formula i anomena els compostos formats per: a) argent i iode; b) mag-
nesi i clor; c) ferro (III) i seleni; d) mercuri (II) i nitrogen; e) manganès (III)
i oxigen; f) estany (IV) i fluor.

11. Anomena els compostos següents: KBr; CdS; Sr3N2; Li4C; Ga2O3; KI;
Mg3P2; GaN; Rb2Te i ZnS.

12. Anomena els compostos següents mitjançant la nomenclatura sistemàtica i la

de Stock: CuCl2; PtI4; Co2S3; TiO2; P2O3; PbSe2; MnF6; Au2S3; Cr2O3; CuCl;
FeBr2; FeBr3; Co2O3; SnO; SnO2; SnTe; Sn3N4; Ni2C i La2Se3. Nom clàssic
13. Formula els compostos següents: selenur de níquel (III); pentaselenur de En àmbits científics, no sʼacostuma
dinitrogen; nitrur de cadmi; tribromur de tal·li; carbur de zinc; silicur de níquel a usar per a compostos binaris.
(III); fluorur dʼindi (III); arsenur de ferro (II); òxid de bor i clorur dʼescandi. Tanmateix, encara existeixen algu-
nes empreses que empaqueten els
14. Anomena els compostos següents: MgCl2; Be2C; CuO; CoF3; ZrS2; seus productes amb els noms clàs-
Ga2Se3; Tl2Te; GeCl2; NiCl3; CS2; Na3As; (NH4)4Si. sics.

111
 Àcids
4.1. Combinacions binàries amb l’hidrogen
Una substància és àcida quan origi- Aquestes combinacions es classifiquen segons el nombre dʼoxidació de
na ions hidrogen, H+, en dissolució lʼhidrogen i les característiques dels compostos resultants.
aquosa.
Tot i que es formulen i sʼanomenen de manera semblant a la resta de
Per exemple:
compostos binaris, tenen característiques especials.
+H2O
HCl H+ (aq) + Cl− (aq)
䉱

Hidràcids
Les seves característiques princi-
pals són: Els halògens (F, Cl, Br i I) i els calcògens (S, Se i Te) formen un grup im-
— Tenen sabor agre o àcid. portant de compostos amb lʼhidrogen, que es caracteritzen pel fet de te-
— Condueixen lʼelectricitat en dis- nir propietats àcides en dissolució aquosa.
solució aquosa.
En aquests compostos, lʼhidrogen és lʼelement menys electronegatiu i
— Modifiquen el color dels indica-
dors.
actua amb nombre dʼoxidació +1. Es formulen i sʼanomenen com a com-
postos binaris si estan en estat gas, però sʼanomenen com a àcids si es-
— Reaccionen amb alguns metalls
i desprenen hidrogen. tan en dissolució aquosa.
— Reaccionen amb les bases i
produeixen sals. Fórmula Nom sistemàtic En dissolució Nom comú
HF Fluorur dʼhidrogen Àcid fluorhídric Fluoràa
HCl Clorur dʼhidrogen Àcid clorhídric Cloràa
H2S Sulfur de (di)hidrogen Àcid sulfhídric Sulfàa
H2Se Selenur de (di)hidrogen Àcid selenhídric Selàa
FIXA-T’HI
a En els grups 16 i 17 sʼutilitza habitualment el nom sistemàtic i el nom en dissolució.
Cal tenir present que els noms co-
Tenen un nom comú per seguir amb la norma dels compostos dʼhidrogen amb els
muns dels compostos pateixen pe-
tites variacions al llarg dels anys, altres no-metalls.
però en lʼàmbit químic se segueix
anomenant com es feia antigament. Hidrogen amb altres no-metalls
És el cas del fosfà que antigament
es deia fosfina, o de lʼestibà que es Són les combinacions binàries de lʼhidrogen amb els no-metalls nitro-
deia estibina. gen, fòsfor, arsènic, antimoni, carboni, silici, etc. Lʼhidrogen hi actua amb
nombre dʼoxidació –1 i els no-metalls, amb nombre dʼoxidació positiu.

Fórmula Nom comú Nom sistemàtic Fórmula Nom comú Nom sistemàtic
NH3 Amoníac Trihidrur de nitrogen SiH4 Silà Tetrahidrur de silici
PH3 Fosfà Trihidrur de fòsfor GeH4 Germà Tetrahidrur de germani
AsH3 Arsà Trihidrur dʼarsènic SnH4 Estannà Tetrahidrur dʼestany
SbH3 Estibà Trihidrur dʼantimoni PbH4 Plumbà Tetrahidrur de plom
BiH3 Bismutà Trihidrur de bismut BH3 Borà Trihidrur de bor
CH4 Metà Metà

Cianurs
Són compostos formats per lʼió cia-
nur, CN−, i un element poc electro-
negatiu.
Es consideren similars als compos-
tos formats pels halurs i es formulen
i sʼanomenen de la mateixa manera.
AgCN: cianur dʼargent
Fe(CN)2: dicianur de ferro, cianur
de ferro (II)
HCN (g): cianur dʼhidrogen
HCN (aq): àcid cianhídric
Hidrurs metàl·lics
Són les combinacions binàries de lʼhidrogen amb metalls. Lʼhidrogen hi
actua amb nombre dʼoxidació −1 i la majoria dels metalls hi actuen sem-
pre amb un únic nombre dʼoxidació.
NaH: hidrur de sodi BaH2: hidrur de bari
PbH4: hidrur de plom (IV) CuH: hidrur de coure (I)
ACTIVITATS
15. Formula els compostos següents: fosfà; hidrur dʼestronci; hidrur dʼes-
tany (IV); àcid clorhídric; àcid tel·lurhídric; hidrur de cesi; fluorur dʼhidro-
gen; estibà; trihidrur dʼarsènic; hidrur de beril·li; aigua.
16. Anomena els compostos següents: MgH2; AlH3; PbH4; HBr; HF (aq); H2Se (aq);
NH3; KH; BaH2; CH4 i KCN.

112 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

5. Hidròxids Bases
Existeixen uns compostos amb propietats bàsiques que, encara que no Una substància és bàsica quan ori-
són binaris, tenen una formulació i una nomenclatura similars. Es trac- gina ions hidròxid, OH−, en dissolu-
ció aquosa.
ta dels hidròxids, compostos formats per la combinació de lʼanió hidrò-
xid, OH−, amb un catió metàl·lic. Per exemple:
+H2O
Per a formular-los hem de tenir present que lʼOH− és el component NaOH Na+ (aq) + OH− (aq)

䉱
més electronegatiu i que té càrrega neta −1. Si el metall té com a nom- Les seves característiques princi-
bre dʼoxidació +1, no cal posar-hi subíndexs. I si el metall té com a pals són:
nombre dʼoxidació +2, +3..., es col·loca el grup OH entre parèntesis i — Tenen sabor amarg.
se li assigna el subíndex 2, 3..., respectivament. — Condueixen lʼelectricitat en dis-
solució aquosa.
Per a anomenar-los utilitzarem la mateixa nomenclatura que per als — Modifiquen el color dels indica-
compostos binaris. Escriurem hidròxid de i el nom del metall. dors.
NaOH: hidròxid de sodi            Ca(OH)2: hidròxid de calci — No reaccionen, en general, amb
els metalls.
Si el metall té més dʼun nombre dʼoxidació, utilitzarem qualsevol de les — Reaccionen amb els àcids i pro-
dueixen sals.
tres formes que ja coneixem.

Fórmula Nomenclatura sistemàtica Nomenclatura de Stock Nom clàssic (en desús)

Fe(OH)3 Trihidròxid de ferro Hidròxid de ferro (III) Hidròxid fèrric

Sn(OH)2 Dihidròxid dʼestany Hidròxid dʼestany (II) Hidròxid estannós

EXEMPLE 3
Peròxids
Formula i anomena lʼhidròxid que és originat pel ferro amb nombre dʼoxida-
ció +3. Són compostos semblants als
òxids, en els quals lʼoxigen actua
— Escrivim lʼelement menys electronegatiu i, a continuació, lʼió hidròxid. Hi amb nombre dʼoxidació −1.
afegim el nombre dʼoxidació o la càrrega de totes dues espècies: Això ocorre perquè existeix un
+3 −1 enllaç oxigen-oxigen, de manera
Fe OH que es forma lʼió peròxid, O22−.
La seva formulació és similar a la
— Lʼelement metàl·lic té nombre dʼoxidació +3. Per tal que la suma total de
dels compostos binaris i sʼanome-
nombres dʼoxidació sigui zero, hem de tenir tres ions OH−: nen, habitualment, mitjançant la
+3 −1 nomenclatura de Stock:
Fe (OH)3 +3 + 3 ⋅ (−1) = 0
H2O2: peròxid dʼhidrogen
Fórmula: Fe(OH)3; nom: trihidròxid de ferro, hidròxid de ferro (III). ZnO2: peròxid de zinc
Cu2O2: peròxid de coure (I)
Fixeu-vos que no és el mateix
Cu2O2 que CuO, perquè el segon
ACTIVITATS és lʼòxid de coure (II). Per això no
es poden simplificar els peròxids.
17. Formula i anomena lʼhidròxid dʼescandi i lʼhidròxid de crom amb nombre
dʼoxidació +6.
Aigua oxigenada
18. Anomena els compostos següents.
Nom habitual del peròxid dʼhidro-
Al(OH)3; Cr(OH)2; KOH; Hg2(OH)2; Sn(OH)4; Ge(OH)4; Ce(OH)3; Pd(OH)2 gen, H2O2. És un líquid més dens
que lʼaigua, que es descompon len-
19. Formula els compostos següents. tament en presència de llum i forma
H2O i O2.
Hidròxid de crom (III) Hidròxid de platí (II) Hidròxid de titani (IV) Sʼusa com a H

Hidròxid de magnesi Hidròxid de tori (IV) Hidròxid dʼalumini agent de blan- O O

queig i com a
antisèptic. H
20. Esbrina els usos i les característiques de lʼhidròxid de sodi i redacta un
informe en el qual en relacionis les propietats amb les aplicacions.

113
 Sufixos (-ós, -ic)
6. Oxoàcids
i prefixos (hipo-, per-) Les combinacions binàries de lʼhidrogen amb halògens i calcògens són
En els elements que tenen més de àcids (excepte lʼaigua, H2O). Uns altres compostos amb propietats àci-
dos nombres dʼoxidació, a més dels
sufixos -ós i -ic sʼusen els prefixos
des, caracteritzats perquè contenen oxigen en la molècula, són els
hipo- i per-. oxoàcids, els quals responen a la fórmula general següent:
Prefix hipo- i sufix -ós: indica un es-
tat dʼoxidació més petit que lʼassig-
H = hidrogen, amb nombre dʼoxidació +1
nat a la terminació -ós.
HaXbOc X = element no metàl·lic o metàl·lic, amb nombre dʼoxidació positiu
Prefix per- i sufix -ic: indica un estat
dʼoxidació més gran que lʼassignat a O = oxigen, amb nombre dʼoxidació −2
la terminació -ic.

Es classifiquen i sʼanomenen segons el nombre dʼoxidació de lʼàtom

central. En els oxoàcids més comuns, lʼàtom central és un no-metall
amb subíndex 1.

Nombre
Grup Àcids
d’oxidació

17 +1 HClO, àcid hipoclorós HBrO, àcid hipobromós HIO, àcid hipoiodós

(Cl, Br, I) +3 HClO2, àcid clorós HBrO2, àcid bromós HIO2, àcid iodós

+5 HClO3, àcid clòric HBrO3, àcid bròmic HIO3, àcid iòdic

+7 HClO4, àcid perclòric HBrO4, àcid perbròmic HIO4, àcid periòdic

H5IO6, àcid ortoperiòdic

16 +4 H2SO3, àcid sulfurós H2SeO3, àcid selenós H2TeO3, àcid tel·lurós

(S, Se, Te) H2S2O5, àcid disulfurós

+6 H2SO4, àcid sulfúric H2SeO4, àcid selènic H2TeO4, àcid tel·lúric

H2S2O7, àcid disulfúric H6TeO6, àcid ortotel·lúric

15 +1 H2N2O2, àcid hiponitrós HPH2O2 (H3PO2), àcid hipo-

fosforós o àcid fosfínic
(N, P, As)
+3 HNO2, àcid nitrós H2PHO3 (H3PO3), àcid fosfo- H3AsO3, àcid arsenós
rós o àcid fosfònic

+5 HNO3, àcid nítric HPO3, àcid metafosfòric H3AsO4, àcid arsènic

H3PO4, àcid ortofosfòric

14 +4 H2CO3, àcid carbònic H2SiO3, àcid metasilícic

(C, Si) H4SiO4, àcid ortosilícic

13 +3 HBO2, àcid metabòric

(B) H3BO3, àcid ortobòric

Si lʼelement central de lʼoxoàcid és un metall, es tracta dʼun metall de

Prefixos meta- i orto- transició amb un nombre dʼoxidació elevat. Per exemple:
A tots aquells àcids que només dife-
reixen entre ells en el contingut dʼai- H2MnO4, àcid mangànic HMnO4, àcid permangànic
gua seʼls afegeix el prefix meta-, si
tenen menys aigües, o orto-, si en H2ReO4, àcid rènic HReO4, àcid perrènic
contenen més.
H2CrO4, àcid cròmic H2Cr2O7, àcid dicròmic

114 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

6.1. Oxoanions •
Els àcids es dissocien en dissoldreʼs en aigua. En aquest procés cada En la pàgina www.estudioencasa.com
àtom dʼhidrogen de lʼàcid se separa i cedeix un electró a la resta de la /actividad/quimica/formulacion/
formula3.htm pots practicar amb els
molècula, la qual es converteix en un anió. Per exemple: noms i les fórmules dels oxoàcids.
HClO3 → ClO3− + H+
Per a anomenar aquests anions es procedeix de la manera següent:
Regles per a ajudar
— El nom àcid se substitueix pel nom ió. a formular oxoàcids
— La terminació -ós de lʼàcid es transforma en -it. En la nomenclatura tradicional, les ter-
minacions o sufixos -ós i -ic i els pre-
— La terminació -ic de lʼàcid es transforma en -at. fixos hipo- i per- informen del nom-
bre dʼoxidació de lʼelement central.
Els prefixos hipo-, per-, meta- o orto- de lʼàcid es mantenen en lʼanió.
Els prefixos meta- i orto- indiquen
HClO4, àcid perclòric ClO4−, ió perclorat lʼexistència de menys o més hidrò-
gens i oxígens, respectivament.
H2S2O7, àcid disulfúric S2O72−, ió disulfat
El prefix di- sʼutilitza quan el nombre
H4SiO4, àcid ortosilícic SiO44−, ió ortosilicat dʼàtoms de lʼelement central és el
doble del nombre esperat.
H3AsO3, àcid arsenós AsO33−, ió arsenit
En els àcids que no utilitzen el prefix
H3BO3, àcid ortobòric BO33−, ió ortoborat di- es compleix que:
— Si el nombre dʼoxidació de lʼele-
H2CrO4, àcid cròmic CrO42−, ió cromat ment central és imparell, el nom-
bre dʼhidrògens en la fórmula ha
A més de la nomenclatura tradicional, la IUPAC proposa a les normes de ser imparell.
del 2005 dues nomenclatures per als oxoàcids: — Si el nombre dʼoxidació de lʼele-
ment central és parell, el nombre
• La nomenclatura dʼaddició es basa en lʼestructura dels àcids. Sʼano- dʼhidrògens en la fórmula ha de
menen de manera diferent els oxígens que estan units als hidrògens ser parell.
àcids (hidròxid) dels oxígens units únicament a lʼelement central
(òxid). Cadascun dʼaquests noms va acompanyat dels prefixos per-
tinents: di-, tri-, tetra-... i sʼanomenen per ordre alfabètic seguits del
nombre de lʼàtom central.
Prefix-hidròxid-prefix-òxid-ELEMENT CENTRAL

Exemple:  H2SO4 SO2(OH)2 dihidroxidioxidsofre

• La nomenclatura dʼhidrogen es basa a anomenar amb un prefix:

di-, tri-, tetra-… els hidrògens de lʼàcid, seguit del nombre dʼaddició
de lʼanió acabat en -at entre parèntesis i unit sense espais a la parau-
la hidrogen.
Prefix-hidrogen(prefix-òxid-ELEMENT CENTRAL-at)

Exemple:  H2SO4 dihidrogen(tetraoxidsulfat)

ACTIVITATS
21. Formula i anomena, respectivament, els àcids se-
güents: àcid hipoiodós, àcid fosforós o fosfònic, àcid
sulfurós, àcid arsènic i àcid nítric.
H2SO4, H3PO4, HBrO2, H2S2O7, HClO4, H6TeO6,
H2Cr2O7, HBrO, H2SeO3, HIO3
22. Formula els ions següents: ió cromat, ió nitrat, ió ni-
trit, ió ortoperiodat, ió clorat, ió disulfat, ió bromit, ió
ortofosfat i ió ortosilicat.
23. Anomena els ions següents:
TeO66−, SeO32−, AsO33−, CO32−, MnO4−, ClO4−, BrO3−,
IO4−, TeO32−, SO42−
24. Formula lʼàcid de clor amb nombre dʼoxidació +3 i
lʼàcid de nitrogen amb nombre dʼoxidació +5.
25. Formula els àcids següents: àcid sulfurós, àcid or-
tosilícic, àcid bromós, àcid hipobromós, àcid hipo-
fosforós.

115
 Àcids del fòsfor
La manera dʼescriure lʼàcid hipofos-
forós o àcid fosfínic, HPH2O2, i lʼàcid
fosforós o àcid fosfònic, H2PHO 3,
ens indica que el primer només té
un hidrogen àcid i que el segon no-
més en té dos.
Així, doncs, en dissolució aquosa:
HPH2O2 → H⫹ ⫹ PH2O2⫺
H2PHO3 → 2 H⫹ ⫹ PHO32⫺
FIXA-T’HI
Lʼió amoni, NH4+, és un catió mono-
positiu que deriva de lʼamoníac,
NH3.
Òxids dobles
El diòxid doble de magnesi i potas-
si, K2MgO2, és un òxid doble, inso-
luble en aigua.
Un òxid doble conté dos metalls
amb nombre dʼoxidació baix.
Els seus cations es formulen i sʼano-
menen per ordre alfabètic si són di-
ferents, i per ordre dʼaugment de
nombre dʼoxidació si són del mateix
element:
AuKO2: diòxid dʼor (III) i potassi
Fe3O4 [Fe (II) Fe (III)2O4]: tetraòxid
de ferro (II)-diferro (III)
Per a no confondreʼls amb sals
ternàries de metalls de transició, ob-
serva que aquestes sals contenen
un metall amb un nombre dʼoxidació
baix i un metall de transició amb un
nombre dʼoxidació elevat.
116 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics
7. Sals
Anomenem sals els compostos que són el resultat de la unió dʼun ca-
tió qualsevol amb un anió diferent de H−, OH− i O2−.
La majoria de les combinacions binàries dʼun metall amb un no-metall
són sals. Per exemple, el clorur de sodi i el sulfur de potassi:
NaCl conté el catió Na+ i lʼanió Cl−
K2S conté el catió K+ i lʼanió S2−
Moltes sals es poden considerar el resultat de la reacció dʼun hidròxid
amb un àcid. Per exemple, si fem reaccionar un hidròxid amb un hidrà-
cid, obtenim una sal binària i aigua:
NaOH ⫹ HCl → NaCl ⫹ H2O       Ba(OH)2 ⫹ 2 HF → BaF2 ⫹ 2 H2O
Aquest tipus de reaccions sʼanomenen reaccions de neutralització i es
veuran amb detall més endavant.
7.1. Sals ternàries
En fer reaccionar un hidròxid amb un oxoàcid obtenim una sal ternària
i aigua:
NaOH ⫹ HClO4 → NaClO4 ⫹ H2O
En general, una sal ternària està formada per un element metàl·lic o un
ió poliatòmic positiu i un anió procedent dʼun oxoàcid.
Formulació dʼuna sal ternària:
— Escrivim primerament el catió i després lʼanió.
Per exemple: M3⫹ XOc⫺
— Assignem a cada ió el subíndex necessari per tal que la suma total
dels nombres dʼoxidació o de les càrregues sigui zero:
M3⫹(XOc⫺)3 ⫹3 ⫹ 3 ⭈ (⫺1) ⫽ 0
— Escrivim la fórmula definitiva, en la qual no han dʼaparèixer ni nom-
bres dʼoxidació, ni càrregues, ni els subíndexs 1.
M(XOc)3
Nomenclatura dʼuna sal ternària:
— Escrivim primerament el nom de lʼanió i, a continuació, el nom del
catió precedit per de.
Ba(IO4)2: periodat de bari (NH4)2SO4: sulfat dʼamoni
ZnCrO4: cromat de zinc Na2PHO3: fosfonat de sodi
Si el catió té més dʼun nombre dʼoxidació, aquest sʼindica al final del
nom del compost en xifres romanes i entre parèntesis.
Fe(IO)2: hipoiodit de ferro (II)
Fe(IO)3: hipoiodit de ferro (III)
Hg4SiO4: ortosilicat de mercuri (I)
Hg2SiO4: ortosilicat de mercuri (II)
Sn3(PO4)2: ortofosfat dʼestany (II)
Sn3(PO4)4: ortofosfat dʼestany (IV)
EXEMPLE 4
Sals hidratades
Formula lʼhipoclorit de zinc i lʼortofosfat de ferro (II).
Són les sals que en estat sòlid con-
⫹2 ⫺1
tenen aigua de cristal·lització. Es for-
a) Escrivim les espècies: Zn ClO mulen escrivint la sal, un punt volat
i la quantitat de molècules dʼaigua.
— Assignem subíndexs i comprovem que la suma dels nombres dʼoxi- Per anomenar-les sʼafegeix el terme
dació és zero: aigua al nom de la sal, mitjançant un
guió, i sʼindiquen, entre parèntesis,
⫹2 ⫺1
Zn (ClO)2 + 2 + 2 ⋅ (−1) = 0 les proporcions de cada constituent.
Exemples:
Fórmula: Zn(ClO)2 CaCl2 · 8 H2O Clorur
de calci
⫹2 ⫺3 -aigua (1/8)
b) Escrivim les espècies: Fe PO4
Cr(NO3)3 · 6 H2O Nitrat
— Assignem subíndexs i comprovem que la suma dels nombres dʼoxi- de crom (III)
dació és zero. -aigua (1/6)
⫹2 ⫺3 8 K2S · 46 H2O Sulfur
Fe3 (PO4)2 3 ⋅ (+ 2) + 2 ⋅ (−3) = 0 de potassi
-aigua (8/46)
Fórmula: Fe3(PO4)2

7.2. Sals àcides

Anomenem sals àcides les que procedeixen de la substitució parcial
dels àtoms dʼhidrogen dels oxoàcids. En principi, poden formar sals
àcides tots els àcids que tenen més dʼun hidrogen.
Per a formular i anomenar les sals àcides procedirem de la mateixa ma-
nera que per a les sals neutres, però afegirem el prefix hidrogen o dihi-
drogen al nom de lʼanió.

Àcid Anió àcid Sal àcida

H2CO3, àcid carbònic HCO3⫺, ió hidrogencarbonat Ca(HCO3)2, hidrogencarbonat de calci

H2SO3, àcid sulfurós HSO3⫺, ió hidrogensulfit KHSO3, hidrogensulfit de potassi

H2SO4, àcid sulfúric HSO4⫺, ió hidrogensulfat Cu(HSO4)2, hidrogensulfat de coure (II)

H3PO4, àcid ortofosfòric HPO42⫺, ió hidrogenfosfat Al2(HPO4)3, hidrogenfosfat dʼalumini

H3PO4, àcid ortofosfòric H2PO4⫺, ió dihidrogenfosfat Mg(H2PO4)2, dihidrogenfosfat de magnesi

H2S, àcid sulfhídric HS⫺, ió hidrogensulfur NaHS, hidrogensulfur de sodi

ACTIVITATS
26. Anomena les sals següents. 27. Formula les sals següents:
KClO NaBrO Hg(NO3)2
Ortofosfat de germani (II), hipoclorit de cesi, man-
Cu(BO2)2 NaBrO2 Tl2(CO3)3 ganat de tal·li (III), fosfat de ferro (III), clorat de po-
Al2(SO4)3 Rb3PO4 (NH4)3PO4 tassi, sulfit de níquel (II), hiponitrit dʼestronci, ni-
trat dʼargent, seleniat de cadmi, nitrat de coure (II),
LiClO3 Fe(IO3)2 Ga2(SiO3)3
iodat de rubidi i sulfat de magnesi.
Ca5(IO6)2 BeS2O5 CuSO4
Dihidrogenfosfat de mercuri (II), hidrogensulfit de
ZnHPO4 Ca(HS)2 Mn(HTeO3)2
lantani, hidrogencarbonat de bari, hidrogenfosfat
Sc(H2PO4)3 Au(HSO3)3 Co(HCO3)2 dʼestany (IV), hidrogencarbonat dʼestronci, hidro-
Li2HBO3 MgH2SiO4 Na2SO4 gensulfat dʼalumini i dihidrogenfosfat de tal·li (III).

117
 Elements i compostos químics
Nomenclatura
La paraula amb què es designa lʼaigua ha estat
pronunciada durant milers dʼanys en tots els idio-
mes i de formes molt diferents. Tanmateix, qualse-
vol químic lʼanomenarà H2O. El llenguatge de la
Química facilita la comprensió entre els científics.
El primer intent de sistematitzar els noms de les
substàncies químiques el van protagonitzar diver-
sos químics francesos, entre els quals destaca
Lavoisier. El 1787 van publicar llur sistema en un lli-
bre titulat Mètode de nomenclatura química.
QUÍMICA I SOCIETAT
El 1808, J. Dalton va proposar un sistema dʼescrip-
tura abreujada en el qual els elements se simbolit-
zaven mitjançant petits cercles que contenien
punts, ratlles o lletres. Els compostos es represen-
taven repetint cada símbol tantes vegades com
àtoms dʼaquest element tingués la fórmula.
Fou un sistema poc pràctic que va quedar superat
el 1814, quan Berzelius va elaborar el sistema actual.
Descobriment
Lʼor, el sofre, la sal, lʼaigua... són substàncies cone-
gudes des de lʼantiguitat. Tanmateix, la diferència
entre element i compost no va quedar clara fins al
segle XIX.
La identificació dels elements químics amb llur
nombre atòmic va permetre de determinar els ele-
ments que faltaven per descobrir. El darrer dels 90
elements naturals fou trobat el 1940 i, des de lʼany
1937, sʼhan fabricat 20 elements artificials nous. I
se nʼesperen més en el futur.
118 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics
Aplicacions
El 1794, un químic finlandès anomenat J. Gadolini
va trobar un element nou, lʼitri, mentre estudiava un
mineral rar procedent de la localitat sueca de Yt-
terby.
Durant molts anys, desenes de químics laboriosos
van dedicar llur temps al descobriment de totes les
terres rares, elements semblants a lʼitri. Per a mol-
tes persones, aquesta feina no tenia cap interès
pràctic.
Tanmateix, les aplicacions dʼaquests elements són
molt importants en lʼactualitat. A més, tot i que les
anomenem terres rares, moltes són més abundants
que no pas lʼor, lʼargent o el mercuri en lʼescorça ter-
restre.
Per exemple, el ceri i lʼerbi sʼutilitzen en aliatges
metàl·lics molt apreciats; el neodimi, lʼholmi i el dis-
prosi són components de cristalls de làser; el sama-
ri forma part dels més potents imants permanents...
De la mateixa manera, molts compostos han anat
trobant utilitat pràctica a mesura que eren desco-
berts o sintetitzats.
Per exemple, lʼaparició de nous materials amb pro-
pietats magnètiques, més potents i barats, ha
permès dʼaplicar-los a motors, a dispositius electro-
acústics i de telecomunicacions, a instal·lacions de
ressonància magnètica nuclear, als moderns trens
de levitació magnètica, a la fabricació de cors artifi-
cials i marcapassos...
RESOLUCIÓ D’EXERCICIS I PROBLEMES
A — Expressem les masses en forma de percentatge:
Esbrina la composició centesimal del nitrat dʼamoni,
NH4NO3. 28 g
% de N = · 100 = 35 %
80 g
— Dades: Ar (N) ⫽ 14 u; Ar (H) ⫽ 1 u; Ar (O) ⫽ 16 u 4g
% de H = · 100 = 5 %
— Trobem la massa molecular i la massa molar: 80 g
Mr (NH4NO3) ⫽ 14 u ⫹ 4 ⭈ 1 u ⫹ 14 u ⫹ 3 ⭈ 16 u 48 g
% d'O = · 100 = 60 %
Mr (NH4NO3) ⫽ 80 u ; M (NH4NO3) ⫽ 80 g ⭈mol⫺1 80 g
— Determinem els grams de cada element en un mol
de compost:
Composició centesimal: 35 % de nitrogen, 5 % dʼhidro-
m (N) ⫽ 28 g m (H) ⫽ 4 g m (O) ⫽ 48 g gen i 60 % dʼoxigen.

28. Calcula la composició centesimal de lʼàcid sulfúric, 29. Determina la composició centesimal del sulfat de
H2SO4. coure (II) pentahidratat, CuSO4 ⭈ 5 H2O.
Sol.: 2,0 % de H, 32,7 % de S i 65,3 % dʼO Sol.: 25,5 % de Cu, 12,8 % de S, 57,7 % dʼO, 4,0 % de H

B 1mol
La composició centesimal dʼun compost és 29,1 % n (O) = 30, 4 g = 1, 90 mol
de sodi, 40,5 % de sofre i 30,4 % dʼoxigen. 16, 0 g
Determinaʼn la fórmula empírica. — Dividim els mols trobats pel valor més petit, per tal
dʼobtenir la relació respecte dʼaquest component:

— Dades: Na, 29,1 %; S, 40,5 %; O, 30,4 % n (Na) 1, 27 mol n (O) 1, 90 mol

= =1 ; = = 1, 5
— En 100 g de compost hi ha: n (Na) 1, 27 mol n (Na) 1, 27 mol
m (Na) ⫽ 29,1 g m (S) ⫽ 40,5 g m (O) ⫽ 30,4 g n (S) 1, 27 mol
= = 1 ; Na : S : O → 1: 1: 1, 5
— Calculem els mols de cada element en 100 g de n (Na) 1, 27 mol
compost:
1mol Multipliquem la relació trobada per 2 per tal dʼobtenir
n (Na) = 29,1 g = 1, 27 mol la relació mínima entera:
23, 0 g
⭈2
1mol 1 : 1 : 1,5 2:2:3
n (S) = 40, 5 g = 1, 27 mol
32, 0 g
La fórmula empírica és Na2S2O3.

30. Determina la fórmula empírica dʼun compost la 31. Un compost té la composició centesimal següent:
composició centesimal del qual és 38,4 % de carbo- 20,7 % de sodi, 28,8 % de sofre i 50,5 % dʼoxigen.
ni, 4,8 % dʼhidrogen i 56,8 % de clor. Calculaʼn la fórmula empírica.

C — Dividim la massa molecular entre la massa de la fór-

Determina la fórmula molecular dʼun compost de mula empírica:
92 u de massa molecular i de fórmula empírica NO2.
92 u : 46 u ⫽ 2

— Dades: fórmula empírica, NO2; Mr (compost) ⫽ 92 u — Multipliquem els subíndexs de la fórmula empírica pel
— Trobem la massa de la fórmula empírica. valor trobat.

m (NO2) ⫽ 14 u ⫹ 2 ⭈ 16 u ⫽ 46 u Fórmula molecular: N2O4

32. Un compost està format per un 85,0 % de mercuri i 33. Un òxid de nitrogen conté un 36,8 % de nitrogen i un
un 15,0 % de clor, i la seva massa molecular és de 63,2 % dʼoxigen. Si la seva massa molecular és de
472 u. Calculaʼn la fórmula empírica i la fórmula 76 u, calculaʼn la fórmula empírica i la fórmula mole-
molecular. cular.

119
 EXERCICIS I PROBLEMES
34. Explica per què el liti té una energia dʼionització més 47. Formula els compostos binaris següents:
gran que el cesi i de quina manera aquest fet pot
Bromur de zinc Arsenur dʼor (III)
afectar la facilitat que té per a formar enllaços.
Silicur de calci Clorur de cobalt (III)
— Comparaʼn les afinitats electròniques.
Iodur dʼamoni Hidrur de zinc
35. Explica quan un element és electropositiu i quan és
Carbur de rubidi Iodur de platí (IV)
electronegatiu, i com varia lʼelectronegativitat en re-
lació amb el nombre atòmic. Trisulfur de dimanganès Tel·lurur de mercuri (II)

36. Esmenta les característiques de lʼelectronegativitat Triòxid de sofre Òxid de zinc

del fluor. Òxid de ferro (III) Selenur dʼor (III)

37. Digues quin element presenta més caràcter me- Hidrur de bor Iodur de coure (II)
tàl·lic, el beril·li o el bari. Selenur de coure (II) Sulfur de liti
— Justifica la resposta. Òxid de coure (I) Tel·lurur de ferro (II)

38. Escriu la configuració electrònica del liti i justificaʼn Cianur dʼestany (IV) Òxid de gal·li
el nombre dʼoxidació. Hidrur dʼargent Fosfur de níquel (II)
39. Digues amb quin nombre dʼoxidació actua lʼoxigen i Pentaòxid de difòsfor Clorur de níquel (II)
justifica-ho mitjançant la seva configuració electrò- Fluorur dʼestany (II) Nitrur dʼamoni
nica.

40. Escriu lʼestructura electrònica del sodi i del calci. A 48. Tria les fórmules que siguin correctes.
continuació, digues quins són els seus nombres dʼo- NaO NaO2 ClH2 KBr2
xidació.
KCl SH FeCl2 CaO
41. Descriu el significat de les fórmules moleculars se-
FeCl3 CoAs Al2S3 Cl3Fe
güents: CO2, Cr2O3 i C6H12O6.
NaS Na2S SnO2 SnO
— Anomena els dos primers compostos i classifi-
caʼls. — Corregeix les fórmules incorrectes.

42. Descriu el significat de les fórmules dels compostos 49. Formula i anomena un compost de:
iònics NaI i SrF2.
a) Sodi i sofre.
— Anomenaʼls i classificaʼls.
b) Magnesi i sofre.
43. Determina el nombre dʼoxidació del manganès en c) Alumini i sofre.
cadascuna de les espècies químiques següents:
50. Formula o anomena els hidròxids següents:
Mn2O3, MnO2, MnCl2, LiMnO4, MnO42⫺
Hidròxid de cadmi
44. Determina el nombre dʼoxidació de cadascun dels Trihidròxid de níquel
elements presents en les espècies químiques se-
güents: Hidròxid de manganès (II)

Na2O2 CaCrO4 CaMnO4 H2SeO3 Hg(OH)2 Pb(OH)4 Pt(OH)2 Mn(OH)4

CuNO2 IO3⫺ SiO32⫺ AsO43⫺ 51. Tria les fórmules que siguin correctes.
CaOH LiOH AgOH BaOH
45. Esmenta els elements de la taula periòdica que for-
men ions monoatòmics positius. KOH ZnOH CuOH AlOH
46. Anomena els compostos binaris següents: — Corregeix les fórmules incorrectes i anomena
tots els compostos.
AlN Cu3N2 SnCl4 NH3
Mn2O3 BiH3 AuF3 HgI2 52. Formula els àcids següents.

PbTe2 Al2Se3 H2Te SnH4 Àcid selènic Àcid sulfhídric

Àcid ortofosfòric Àcid ortoperiòdic
HBr HBr (aq) (NH4)2Se B2Te3
Àcid disulfúric Àcid clorhídric
Hg2Cl2 H2Se VCl5 HgSe Àcid ortobòric Àcid trioxonítric (V)
Ag4C Li2O Mg3P2 Fe4Si3 Àcid iòdic Àcid heptaoxodicròmic (VI)

120 5 Formulació i nomenclatura dels compost0s químics

53. Lʼió SO42⫺ sʼanomena ió sulfat o, simplement, sulfat. 58. Calcula la composició centesimal dels compostos
En canvi, lʼió Na⫹ sempre rep el nom dʼió sodi i mai següents.
el de sodi. Explica per què. a) Tetraòxid de triferro, Fe3O4.
b) Sulfat de sodi, Na2SO4.
54. Anomena els compostos següents i assenyalaʼn
les diferències: Cl2O3 i ClO3⫺. Sol.: a) 72,3 % Fe, 27,7 % O;
b) 32,4 % Na, 22,5 % S i 45,1 % O
55. Anomena les sals següents.
59. Un determinat compost de 64 u de massa molecu-
AgClO4 Mg3(PO4)2 CaSO3 lar està format per un 50,05 % de sofre i un 49,95 %
HgSO4 Ag4SiO4 NiPO4 dʼoxigen. Calculaʼn la fórmula empírica i la fórmula
molecular.
Al(NO2)3 Zn(ClO2)2 Pd3(AsO3)2
Na2CO3 Fe(BO2)3 Co3(AsO4)2 60. Calcula la fórmula empírica dʼun compost la compo-
sició centesimal del qual és: 26,70 % de carboni,
Be(HCO3)2 Co(HSO4)2 AgH2PO4 2,20 % dʼhidrogen i 71,10 % dʼoxigen.
Fe(HSO3)3 CuHPO3 (NH4)2HPO4
61. En la composició dʼun medicament estomacal es
56. Formula les sals següents. llegeix la composició següent per cada comprimit:

Carbonat dʼamoni Sulfat de ferro (III) • Carbonat de calci 0,680 g

Iodat de zinc
Sulfat de coure (II)
Ortofosfat de níquel (II)
Perclorat dʼestany (II)
Permanganat de tal·li (I)
Arsenat de cadmi
Hidrogencarbonat de bari
Hidrogensulfit de coure (II)
Hidrogencarbonat dʼamoni
Hidrogenfosfat de mercuri (II)
Dihidrogenfosfat de bari
57. Anomena o formula, segons el que correspongui,
els compostos següents.
Bromit de mercuri (I) • Carbonat de magnesi 0,080 g
Carbonat dʼargent • Essència de menta 0,080 g
Nitrit de ferro (II) • Sacarosa 0,475 g
Metasilicat de níquel (III)
— Esbrina la composició centesimal de la mescla.
— Determina quin compost té un major percentat-
ge de carbonat, el carbonat de calci o el carbo-
nat de magnesi.
62. Calcula el percentatge de sodi en 200 g de carbo-
nat de sodi.
Sol.: 43,4 %
63. Organitzeu grups de treball i elaboreu una petita
història dels superconductors. Incloeu-hi els punts
següents:

ZrF4 WBr6 CoO CaH2 • Què són.

Ag3PO4 Sb2O3 K2O2 ZrO2 • Quan foren descoberts.
K2MnO4 Mg3N2 HNO2 Ca3TeO6 • On sʼaplicaran quan sʼobtinguin els superconduc-
NH4MnO4 Na2CrO4 BaCO3 Ca(ClO3)2 tors a temperatura ambient.
K2SO4 N2O5 KClO4 HCN • En quina situació es troba la seva investigació en
lʼactualitat.
Fluorur de manganès (II) Hipoclorit de sodi
Hexaclorur de tungstè 64. Organitzeu un col·loqui a classe sobre els avantatges
Clorat de crom (III)
i els inconvenients de la ràpida aplicació dels nous
Tetrabromur de germani Àcid sulfurós materials i, en general, dels avenços tecnològics.
Sulfur dʼhidrogen
Hidrogensulfat de sodi
Àcid sulfhídric
Hidròxid de zinc
•
65. Lʼamiant és un silicat de calci i magnesi molt utilitzat
Selenur dʼestronci Òxid de platí (IV) en el segle XX. Investiga a Internet sobre aquest
Peròxid dʼhidrogen Hidrur de calci producte i prepara una exposició amb un programa
Sulfit de plom (IV) de presentació en el qual sʼindiquin:
Fosfà
65. a) Característiques.
Tetraoxofosfat (V) de cobalt (III) 65. b) Aplicacions.
Bis[tetraoxomanganat (VII)] de níquel (II) 65. c) Raons per les quals ja no sʼutilitza.

121
 7 Compostos del carboni

La indústria química relacionada amb el carboni i els seus deri-

vats constitueix una part important de lʼestructura industrial de
qualsevol país desenvolupat.
Dʼaltra banda, la indústria bioquímica, que considera el carboni
com a element cel·lular bàsic, està en ple procés de desenvo-
lupament.

142
COMPETÈNCIES CONTINGUTS

1.1. Enllaços del carboni

Específiques 1. Carboni
1.2. Compostos del carboni
• Competència en la comprensió de la
naturalesa de la ciència: Distingir els 2.1. Hidrocarburs de cadena oberta
diversos grups de compostos de car- 2. Hidrocarburs
2.2. Hidrocarburs de cadena tancada
boni i formular i anomenar correcta-
ment els més importants. 3.1. Alcohols i fenols
3. Compostos 3.2. Aldehids i cetones
• Competència en la comprensió i ca-
pacitat dʼactuar sobre el món físic: oxigenats 3.3. Èters
Valorar la importància dʼalguns com- 3.4. Àcids carboxílics i èsters
postos del carboni per llur utilitat en
productes de la vida quotidiana. 4.1. Amines
4. Compostos
4.2. Amides
nitrogenats
Generals 4.3. Nitrils
• Competència en la gestió i el tracta- 5.1. Isomeria estructural
ment de la informació i competència 5. Isomeria
5.2. Estereoisomeria
digital: Utilitzar programes informàtics
per a afiançar i ampliar els coneixe-
6. Derivats del petroli
ments adquirits.
• Competència en el coneixement i in- 7.1. Polímers dʼorigen natural
teracció amb el mon: Valorar la ne- 7. Polímers 7.2. Polímers sintètics
cessitat de reduir lʼús de combusti-
bles fóssils per la incidència en el
medi ambient.

PREPARACIÓ DE LA UNITAT
Recorda
• El percentatge en volum dʼun component dʼuna solu-
ció és el volum dʼaquest component, expressat en
mil·lilitres, dissolt en 100 mL de solució.
• Dos àtoms sʼuneixen mitjançant enllaç covalent quan
comparteixen parells dʼelectrons.
• Un enllaç covalent pot ser simple, doble o triple se-
gons que els àtoms comparteixin un, dos o tres pa-
rells dʼelectrons.
• Per a determinar la fórmula molecular dʼun compost
nʼhem de conèixer la composició centesimal i la
massa molecular.
• Llei dels gasos ideals:
PV = nRT
R = 0,082 atm ⋅L ⋅K−1 ⋅mol−1 = 8,314 J ⋅K−1 ⋅mol −1
Activitats
• Indica les principals diferències existents entre els
compostos orgànics i els inorgànics.
• Calcula el tant per cent en massa de cada component
en una solució de 50 g de sucre en 180 g dʼaigua.
• Escriu la configuració electrònica dels elements
següents: C (Z = 6), H (Z = 1), O (Z = 8), N (Z = 7),
P (Z = 15), S (Z = 16) i Ge (Z = 32).
• Representa les molècules següents mitjançant la no-
tació de Lewis: Cl2, O2, N2, CH4, NH3 i H2O.
• Explica les diferències entre una fórmula molecular,
una fórmula empírica i una fórmula desenvolupada.
Posaʼn un exemple de cada tipus.
• Indica com influeix el tipus dʼenllaç dʼuna substància
en les seves propietats.

• Oxidació: procés de cessió dʼelectrons per part dʼun
element, amb augment del seu nombre dʼoxidació.
• Reducció: procés de guany dʼelectrons per part
dʼun element, amb disminució del seu nombre dʼoxi-
dació.
• Descriu les substàncies covalents moleculars: llurs
tipus dʼenllaç i les característiques de les substàncies
que tenen aquest tipus dʼenllaç.
• Determina el nombre dʼoxidació del sodi en el clorur
de sodi.

143
 La química orgànica
Antigament es definia la química
orgànica com aquella que estudia
les substàncies relacionades amb
la vida.
En lʼactualitat, la química orgànica
es defineix com la ciència que estu-
dia els compostos que contenen
carboni. Avui dia es coneixen al vol-
tant de 2 000 000 dʼaquests com-
postos davant dʼuns 50 000 que no
contenen carboni.
Cicle del carboni
Un dels fenòmens més importants
que es dóna en la natura és el cicle
del carboni, que permet el flux del
carboni entre els éssers vius i el seu
entorn físic:
— Els vegetals utilitzen lʼenergia
del Sol per a sintetitzar hidrats
de carboni a partir de CO2 i H2O
en un procés anomenat fotosín-
tesi.
— Els animals sʼalimenten dels
compostos orgànics fabricats
pels vegetals, els assimilen i els
transformen en la seva pròpia
matèria viva.
— El CO2 és retornat a lʼatmosfera
per diversos camins:
• Respiració dʼanimals i de
plantes.
• Descomposició de residus or-
gànics.
• Combustió de la fusta, del
carbó o del petroli.
144 7 Compostos del carboni
1. Carboni
Lʼorigen dels éssers vius constitueix un problema fascinant per als cien-
tífics. Tot i que no es coneix del cert com van ser les reaccions que van
originar les primitives formes de vida, determinats factors han dʼhaver
intervingut en aquelles reaccions: lʼaigua, la llum solar i el carboni.
Aquest darrer és un element no metàl·lic, amb una presència variada en
el nostre planeta.
La química orgànica estudia els compostos del carboni i els seus orí-
gens es remunten al començament del segle XIX. Inicialment es va
creure que els compostos químics que intervenen en els processos
vitals posseïen una espècie dʼimpuls vital que els caracteritzava i que
només es podien obtenir a partir dʼéssers vius. No obs-
tant això, lʼany 1828 el científic alemany F. Wöhler (1800-
1882) va sintetitzar per primera vegada una substància
orgànica, la urea, a partir de substàncies definides com
a no orgàniques.
La síntesi de Wöhler significa un abans i un després en la
història de la química orgànica, ja que a partir dʼaquesta re-
acció es va rebutjar la teoria que determinades substàncies
posseïen un principi vital.
1.1. Enllaços del carboni
Lʼestructura fonamental de lʼàtom de carboni (Z = 6) és 1s 2
2s 2 2px1 2py1 2pz0, però la seva valència covalent és 4. Això
sʼexplica perquè un electró de lʼorbital 2s es promociona a
un orbital 2p:
promoció electrònica
1s 2 2 s 2 2 p 1x 2 p y1 2 pz0 1s 2 2 s1 2 px1 2 p 1y 2 p 1z
Dʼaquesta manera, un àtom de carboni pot formar quatre enllaços co-
valents. Les petites dimensions dʼaquest àtom permeten, a més, que el
nucli exerceixi una forta influència sobre els seus electrons de valència,
per la qual cosa forma enllaços covalents molt forts amb diferents àtoms
i, en especial, amb altres àtoms de carboni.
ENLLAÇ SENZILL ENLLAÇ DOBLE ENLLAÇ TRIPLE
Età Etè (etilè) Etí (acetilè)
Els àtoms se situen Els àtoms se situen Els àtoms se situen
en els vèrtexs dʼun en el mateix pla. en una línia recta.
tetraedre. Distància de lʼenllaç Distància de lʼenllaç
Distància de lʼenllaç C=C : 135 pm C≡C : 121 pm
C ⎯ C : 154 pm
1.2. Compostos del carboni
Cadenes carbonades
Es caracteritzen pel fet que són molt nombrosos. Tan nombrosos que el El carboni té capacitat per a formar
seu nombre total és molt més gran que el dels compostos formats per llargues cadenes dʼàtoms de carbo-
la resta dʼelements junts. ni units mitjançant enllaços cova-
lents. Aquestes cadenes carbona-
Tanmateix, malgrat llur gran diversitat, presenten unes propietats comu- des poden ser obertes o tancades,
nes: lineals o ramificades.
Un àtom de carboni pot unir-se a un,
• Són poc solubles en aigua, però solubles en dissolvents orgà- dos, tres o quatre àtoms de carboni.
nics com ara el benzè, el ciclohexà, lʼacetona i dʼaltres. Això es deu Dʼacord amb aquestes quatre possi-
al fet que la majoria dels compostos orgànics estan formats per bilitats, diem que un àtom de carbo-
molècules apolars. ni és primari, secundari, terciari o
quaternari.
• No condueixen el corrent elèctric, ni en dissolució ni fosos, ja que
no tenen ions ni molècules polaritzades. 1
C
• Tenen poca estabilitat tèrmica; és a dir, es descomponen o sʼinfla- 1 2 4 2 3 1
men fàcilment quan són escalfats. C C C C C C
1 1
• Reaccionen lentament a causa de la gran estabilitat de llurs en- C C
llaços covalents, que requereixen altes energies dʼactivació. Per això
és freqüent lʼús de catalitzadors en les reaccions orgàniques. 1: àtoms de carboni primaris
2: àtoms de carboni secundaris
Fórmules dels compostos orgànics
3: àtom de carboni terciari
Com tots els compostos químics, les substàncies orgàniques es repre- 4: àtom de carboni quaternari
senten mitjançant fórmules. Ara bé, atesa la seva diversitat i complexi-
tat estructural, en la majoria dels casos nʼutilitzarem la fórmula desen-
volupada o la semidesenvolupada.
També són molt útils els models moleculars, ja que reflecteixen la dis-
posició espacial dels àtoms.

Nom (fórmula Fórmula Fórmula Model

molecular) semidesenvolupada desenvolupada molecular

H H
Età (C2H6) CH3⎯ CH3 H C C H

H H

ACTIVITATS
1. Esmenta objectes del teu entorn formats totalment
o parcialment per substàncies orgàniques.
— Anomena dos objectes de la composició dels
quals no formin part les substàncies orgàniques.
2. Justifica per què són tan nombrosos els compostos
del carboni.
3. Formula una cadena carbonada que contingui dos
àtoms de carboni terciaris i dos de quaternaris, a
més dʼaltres àtoms de carboni primaris i secunda-
ris.
— Formula una cadena carbonada que només
contingui carbonis primaris.
4. Explica per què els compostos inorgànics acostu-
men a expressar-se per mitjà de llur fórmula empí-
rica o molecular i, en canvi, per a representar els
compostos orgànics normalment emprem llur fór-
mula desenvolupada o semidesenvolupada.
5. Investiga sobre les estructures del carboni grafit i
del carboni diamant i digues quin és el nombre de
coordinació del carboni en les dues estructures.
6. Investiga quins elements solen formar part de les mo-
lècules orgàniques, a més del carboni, i esmentaʼls.
— Digues quins tipus dʼenllaç apareixen en les
molècules orgàniques.

145
 Propietats dels hidrocarburs
— Punts de fusió i dʼebullició
baixos. Augmenten en créixer la
massa molecular.
— Poc solubles en aigua, però
2. Hidrocarburs
El petroli, el gas natural i els carbons naturals són productes formats
principalment per unes substàncies orgàniques de gran importància: els
hidrocarburs. Tenen interès pràctic com a combustibles i com a prime-
res matèries per a obtenir altres substàncies.

)
solubles en dissolvents orgà-
nics. Anomenem hidrocarburs els compostos orgànics en la molècu-
— Menor densitat que lʼaigua. la dels quals només hi ha àtoms de carboni i dʼhidrogen.
— Combustibles. En les reaccions

14243
de combustió desprenen H 2O Saturats: Alcans

144424443
(g), CO2 (g) i una gran quantitat De cadena oberta

123
dʼenergia en forma de calor. Alquens
Insaturats
Alquins
Hidrocarburs

1442443
Saturats: Cicloalcans

123
Cicloalquens
De cadena tancada Insaturats
Cicloalquins
FIXA-T’HI
Aromàtics o benzènics
Hidrocarbur saturat: està format
només per enllaços senzills.
Hidrocarbur insaturat: té algun en-
2.1. Hidrocarburs de cadena oberta
llaç doble o triple.
Insaturació: doble o triple enllaç. Alcans
Els hidrocarburs de cadena oberta que només tenen enllaços C⎯ C senzills
sʼanomenem alcans. La seva fórmula molecular és CnH2n+2 (n, nombre
natural). En aquest grup distingirem els compostos lineals dels ramificats.

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA D’ALCANS DE CADENA LINEAL

Nombre d’àtoms de C Fórmula Nom
Determinació del carboni
1 CH4 metà
Per a determinar si una substància
2 CH3 ⎯ CH3 età
conté carboni:
3 CH3 ⎯ CH2 ⎯ CH3 propà
— Sʼescalfa en presència dʼòxid de
coure (II). 4 CH3 ⎯ CH2 ⎯ CH2 ⎯ CH3 butà
terminació
— Es recullen els gasos despresos 5 CH3 ⎯ (CH2)3 ⎯ CH3 pent à -à
en una dissolució dʼhidròxid de
calci.
Si la substància conté carboni, Prefix grec que indica el nombre dʼàtoms de carboni: hex- (6); hept- (7);
aquest reaccionarà amb el CuO i oct- (8), non- (9), dec- (10), undec- (11), dodec- (12); ...; icos- (20)...
produirà diòxid de carboni gas.
El CO 2 (g) reaccionarà amb el A partir del pentà, el nom consta dʼun prefix, que indica el nombre dʼà-
Ca(OH)2 (aq) i formarà un precipitat
blanc de CaCO3 (s). toms de carboni presents en la molècula, i de la terminació -à.
CH3 ⎯ (CH2)10 ⎯ CH3 Nom: dodec à
1 + 10 + 1 = 12
Substància
Els alcans de cadena lineal constitueixen una sèrie homòloga.

) Anomenem sèrie homòloga un conjunt de compostos orgànics

en el qual cadascun difereix del que el precedeix en un grup me-
tilè ( ⎯ CH2 ⎯ ).

Les propietats químiques dels membres dʼuna sèrie homòloga són si-
milars, mentre que les propietats físiques varien regularment. Així,
doncs, els quatre primers alcans són gasos, del pentà a lʼheptadecà
són líquids, i a partir de lʼoctadecà són sòlids.

146 7 Compostos del carboni

 Radicals alquil
Identificació d’alcans
Un grup alquil o radical alquil és una agrupació dʼàtoms que procedeix Per a identificar un alcà sʼutilitza la
de la pèrdua dʼun àtom dʼhidrogen per part dʼun hidrocarbur, per la qual seva reacció de substitució amb
cosa disposa dʼun electró desaparellat. brom. Per a fer-ho:
Els radicals alquil procedents dels alcans sʼanomenen substituint la termina- — Es barreja la substància amb
ció -à de lʼalcà de procedència per -il. aigua de brom, Br2 (aq).
— Es col·loca paper indicador de
Alcà de procedència Radical alquil pH a la sortida del tub dʼassaig.
metà CH4 metil ⎯ CH3 Si la substància és un alcà es
età CH3 ⎯ CH3 etil ⎯ CH2 ⎯ CH3 desprèn HBr (g), que acoloreix lʼin-
dicador. Per exemple, si lʼalcà fos el
propà CH3 ⎯ CH2 ⎯ CH3 propil ⎯ CH2 ⎯ CH2 ⎯ CH3 metà:

CH4 + Br2 → CH3Br + HBr

Alcans ramificats
La substitució dʼàtoms dʼhidrogen en els alcans lineals per radicals al- El paper de tornassol
quil origina la formació dʼalcans ramificats, els quals sʼanomenen dʼa- vira al vermell
cord amb les regles següents:
— Identifiquem la cadena de carbonis més llarga o cadena principal.
Els àtoms de carboni de la cadena principal es numeren començant
per lʼextrem que permeti dʼassignar als radicals els nombres més
baixos que sigui possible.
El nombre assignat a cada carboni de la cadena principal rep el nom
de localitzador. La solució de
brom es
Alcà líquid
— Anomenem els radicals alquil per ordre alfabètic, precedits pel seu descoloreix
localitzador, si cal. A continuació, anomenem la cadena principal.
Si hi ha dos, tres, quatre... radicals iguals, nʼescrivim els localitza-
dors i afegim el prefix di, tri, tetra... al nom del radical alquil corres-
ponent. Aquest prefix no es té en compte en lʼordre alfabètic.
5 4 3 2 1
CH3 CH CH2 CH CH2 CH3 CH3 CH2 CH CH3
6 CH2 CH3 CH3
FIXA-T’HI
7 CH3 3,5-dimetilheptà metilbutà Els noms 1-metilbutà o 4-metilbutà
no són correctes. El compost, en
CH3 CH3 CH3 tots dos casos, és el pentà.
6 5 4 3 El nom 3-metilbutà tampoc no és
CH3 CH2 CH C CH3 CH3 C CH C CH2 CH2 CH3 correcte perquè utilitza un localitza-
2 1 dor massa elevat.
CH3 CH2 CH3 CH3 CH3 CH2 CH3
Així, doncs, el 2-metilbutà es pot
3,3,4-trimetilhexà 4-etil-2,2,3,4-tetrametilheptà anomenar simplement metilbutà.

ACTIVITATS
7. Escriu la fórmula desenvolupada de lʼhexà. 9. El butà és un hidrocarbur de cadena lineal. Justifica
si això vol dir que els àtoms de carboni estan en
8. Tria el nom corresponent a la fórmula desenvolupa-
línia recta.
da a continuació: 4-etil-5,5-dimetilhexà; 2,2-dimetil-
3-etilhexà; 3-etil-2,2-dimetilhexà. 10. Anomena els alcans següents.
CH3 CH2 CH3 a) CH3 CH2 CH2 CH2 CH2 CH2 CH3

CH3 C CH CH2 CH2 CH3 b) CH3 CH CH CH CH2 CH3

CH3 CH3 CH3 CH3

147
 Alquens Alquins

Són hidrocarburs de cadena oberta que tenen, com a Són hidrocarburs de cadena oberta que tenen, com a
mínim, un doble enllaç C= C en la seva molècula. mínim, un triple enllaç C≡ C en la seva molècula.

La seva fórmula molecular és CnH2n si només tenen La seva fórmula molecular és CnH2n−2 si només tenen
un doble enllaç. un triple enllaç.

Aquesta sèrie homòloga comença amb lʼetè Aquesta sèrie homòloga comença amb lʼetí
(CH2=CH2). Com que aquest compost també rep el (CH= CH). Com que aquest compost també rep el
nom dʼetilè, els alquens sʼanomenen, de vegades, hi- nom dʼacetilè, els alquins sʼanomenen, de vegades,
drocarburs etilènics. hidrocarburs acetilènics.

Els alquens lineals sʼanomenen com els alcans line- Els alquins lineals sʼanomenen com els alcans line-
als, amb les modificacions següents: als, amb les modificacions següents:

• La terminació -à se substitueix per -è. • La terminació -à se substitueix per -í.

• La cadena principal es comença a numerar per lʼex- • La cadena principal es comença a numerar per lʼex-
trem més proper al doble enllaç. trem més proper al triple enllaç.

• Sʼindica el localitzador del doble enllaç, si cal, • Sʼindica el localitzador del triple enllaç, si cal, abans
abans dʼanomenar la cadena. dʼanomenar la cadena.

• Si la cadena té dos dobles enllaços, la terminació -è • Si la cadena té dos triples enllaços, la terminació -í
es transforma en -diè. es transforma en -dií.
7 6 5 4 3 2 1 6 5 4 3 2 1

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6

CH3 CH2 CH === CH CH2 CH2 CH3 CH3 CH2 CH2 CH2 C ⬅⬅ CH

Nom: 3-heptè Nom: 1-hexí

1 2 3 4 5 6 9 8 7 6 5 4 3 2 1

CH2 === CH CH === CH CH2 CH3 CH3 C ⬅⬅C CH2 CH2 CH2 CH2 C ⬅⬅CH

Nom: 1,3-hexadiè Nom: 1,7-nonadií

Els alquens ramificats sʼanomenen com els alcans
ramificats, amb les modificacions següents:
— La cadena principal és la cadena més llarga que
conté el doble enllaç.
Si existeix més dʼun doble enllaç, sʼescull com a ca-
dena principal la que té més dobles enllaços.
Els alquins ramificats sʼanomenen com els alcans
ramificats, amb les modificacions següents:
— La cadena principal ha de contenir el triple en-
llaç.
Si existeix més dʼun triple enllaç, sʼescull com a
cadena principal la que té més triples enllaços.

7 6 5 4 3 1 2 3 4 5 6 7 8
CH3 CH CH2 CH === CH CH CH3 CH ⬅⬅ C CH CH2 CH2 CH CH2 CH3

8 CH2 2 CH2 CH2 CH3

9 CH3 1 CH3 CH3

Nom: 3,7-dimetil-4-nonè Nom: 3-etil-6-metil-1-octí

7 6 5 4 3 2 1 7 6 5 4 3 2 1
CH3 CH CH2 CH2 C === CH CH2 CH3 CH3 CH2 CH2 CH C ⬅⬅ C CH3
8 CH2 CH2 CH2 CH3
9 CH3 CH3
Nom: 4-etil-2-heptí

Nom: 4-etil-7-metil-3-nonè

148 7 Compostos del carboni

EXEMPLE 1
Reaccions d’addició
Anomena els alquens i alquins següents.
Reaccions dʼaddició al doble enllaç.
En aquestes reaccions, un doble en-
CH3
llaç carboni-carboni se substitueix
a) CH2 === C per un enllaç senzill i dos àtoms o
CH2 C CH3 b) CH2 === CH CH === CH2
radicals, cadascun dels quals unit a
CH3 CH3 1,3-butadiè cada carboni.

2,4,4-trimetil-1-pentè En general, es pot expressar així:

C === C + X2 → X C C X
c) CH3 CH CH C⬅⬅ CH d) CH3 CH C⬅⬅C CH CH2 CH CH3

CH3 CH2 CH3 CH3 CH2 CH3 CH3 Exemples

3-etil-4-metil-1-pentí 5-etil-2,7-dimetil-3-octí CH3CH=CH2 + H2 → CH3CH2CH3
CH3CH=CH2 + HI → CH3CHICH3
e) CH ⬅⬅ C C ⬅⬅ C CH3 f) CH2 === CH CH2 CH === CH CH3 Reaccions dʼaddició al triple enllaç.
1,3-pentadií 1,4-hexadiè En aquestes reaccions, un triple en-
llaç queda transformat en un doble
enllaç:
Derivats halogenats X X
C ⬅⬅C + X2 → C === C
En les condicions adequades, els àtoms dels elements halògens (F, Cl,
Br, I) es poden introduir en les cadenes hidrocarbonades formant els Exemples
derivats halogenats dels hidrocarburs, que es produeixen mitjançant
Cl H
substitució dʼàtoms dʼH, o bé mitjançant reaccions dʼaddició als en-
CH3C ⬅⬅ CH + Cl2 → C === C
llaços múltiples.
H3C Cl
Els derivats halogenats sʼanomenen aplicant als àtoms dʼhalogen les
regles ja utilitzades per als grups alquil en els hidrocarburs ramificats, CH3C ⬅⬅ CH + HCl → CH3CCl === CH2
afegint-hi els prefixos fluoro-, bromo-, cloro- o iodo-.

EXEMPLE 2
Anomena els compostos següents.

a) CICH2 CH CH2 CH3 b) BrCH2 CH2 CHBr2 c) CH3 C === CH2 d) CH ⬅⬅C CH CH2 C ⬅⬅CH3

CH3 F Br
1-cloro-2-metilbutà 1,1,3-tribromopropà 2-fluoropropè 3-bromo-1,5-hexadií

ACTIVITATS
11. Anomena els alcans següents.
CH3 c) CH3 CH CH C⬅⬅CH d) CH⬅⬅C CH CH3

a) CH3 CH3 CH2CH3 CH3

CH2 C CH CH2 CH3
Br
CH2CH3 CH3
CH3 CH3 e) CH3 CH === CH C CH === CH2

b) CH3 C CH2 C CH2 CH2 CH3 Br

CH2CH3 CH2CH2CH3 14. Formula els compostos següents: 3-metil-2-pentè;

12. Formula els compostos següents: octà; 2,3-dimetil- 2,4-hexadiè; metil-2-pentí; 2,2-dimetil-3-hexí; 4-etil-
pentà; 3-etil-3,4-dimetilheptà; 4-etil-2,4-dimetiloctà i 3-metil-1-hexí; 2,5-octadií i 6-metil-1-heptí.
2,2-dimetil-4-propilheptà.
15. Formula aquests compostos: 1-cloro-3-etil-3,4-di-
13. Anomena els compostos següents. metilheptà; 2-cloro-4-metil-1,3-hexadiè; tricloro-
a) CH3 ⎯ CH2 ⎯ CH=CH ⎯ CH2 ⎯ CH3 metà; 3,3-dibromo-2,2-dimetilpentà; 6-cloro-4,5-
b) CH3 ⎯ C≡C ⎯ CH2 ⎯ CH2 ⎯ CH3 dietil-3-heptè; 5-cloro-4,4-dimetil-2-heptí.

149
 2.2. Hidrocarburs de cadena tancada
CH2 La denominació dʼhidrocarburs de cadena tancada o cíclics inclou els
hidrocarburs alicíclics i els aromàtics o benzènics.
H 2C CH2

Ciclopropà
Hidrocarburs alicíclics
Aquests hidrocarburs, al seu torn, poden ser:
CH3 CH CH2 C C CH3
• Cicloalcans, si tots els seus enllaços C ⎯ C són simples, per la qual
cosa la seva fórmula general és CnH2n, essent n = 3, 4, 5…
• Cicloalquens, si contenen algun enllaç doble ⎯ C=C ⎯ .
5-ciclobutil-2-hexí • Cicloalquins, si contenen algun enllaç triple ⎯ C≡C ⎯. El cicloalquí de
dimensions més petites té vuit àtoms de carboni en la seva cadena
tancada.
CH2
HC CH2 Tots aquests hidrocarburs sʼanomenen anteposant el prefix ciclo- al nom
HC CH de lʼalcà, lʼalquè o lʼalquí del mateix nombre dʼàtoms de carboni.
CH3
CH3 Si hi apareixen diversos enllaços dobles o diversos substituents, és a
3-metilciclopentè dir, àtoms dʼhalogen o grups alquil, els àtoms de carboni es numeren
de manera que els nombres més baixos corresponguin sempre als en-
llaços dobles.
CH
Quan el compost té una cadena lateral complexa, sʼanomena lʼhidro-
HC CH2
carbur cíclic com a grup substituent.
H 2C CH És habitual de representar aquests compostos mitjançant una línia po-
CH ligonal tancada en què cada vèrtex correspon a un àtom de C i cada
1,4-ciclohexadiè
costat a un enllaç carboni-carboni.

El benzè
Lʼany 1825, el científic britànic M.
Faraday (1791-1867) aïllà per pri-
mera vegada aquest compost, la
fórmula empírica del qual, dʼacord
amb les anàlisis, resultà que era
CH.
Posteriorment, se nʼestablí la fór-
mula molecular, C6H6. La recerca
dʼuna fórmula estructural, adequa-
da a les característiques del
benzè, més semblants a les dels hi-
drocarburs saturats que a les dels
insaturats, conduí a una llarga con-
trovèrsia en què sʼaportaren diver-
ses estructures possibles.
El 1865, el químic alemany F.A.
Kekulé (1829-1896) proposà una
estructura tancada: els sis àtoms de
C constituirien un anell hexagonal
en què tres enllaços dobles C= C
alternarien amb uns altres tres en-
llaços simples C ⎯ C.
Hidrocarburs aromàtics
Els hidrocarburs aromàtics, anomenats així per la forta aroma que
caracteritza molts dʼaquests hidrocarburs, es poden considerar com
a derivats del benzè, lʼestructura del qual és present en tots els com-
postos.
Lʼestructura del benzè presenta les característiques següents:
• Es tracta dʼuna estructura tancada en forma dʼhexàgon regular,
si bé no existeix alternança dʼenllaços simples i dobles carboni-
carboni.
H H
Dʼuna manera abreujada
H C H H C H
C C C C
o bé
C C C C
H C H H C H
H H
• Els sis àtoms de carboni són equivalents, ja que els derivats mono-
substituïts són idèntics.
• Les longituds dʼenllaç entre dos àtoms de carboni contigus són
totes iguals. Aquesta distància mesura 139 pm, que no correspon
a la longitud mitjana de lʼenllaç doble, 133 pm, ni a la del simple,
154 pm.

150 7 Compostos del carboni

Derivats del benzè
Grups aril
Mitjançant reaccions de substitució, els àtoms dʼH del benzè poden ser
El grup ⎯ C6H5, procedent dʼelimi-
reemplaçats per substituents molt variats: halògens, grups alquil, NO2, nar un àtom dʼH al benzè, sʼanome-
nitro, etc. na grup fenil.
— En els derivats monosubstituïts, el substituent es pot unir a qual- En general, els grups procedents
dels hidrocarburs aromàtics sʼano-
sevol dels sis àtoms de C, perquè són tots equivalents. El nom del
menen aril i es designen abreujada-
substituent, si no té prioritat sobre lʼhidrocarbur, sʼanteposa a la pa- ment -Ar.
raula benzè.

Cl NO2 CH3 OH NH2

C6H5Cl C6H5NO2 C6H5CH3 C6H5OH C6H5NH2

Clorobenzè Nitrobenzè Metilbenzè Benzenol Benzenamina
(Toluè) (Hidroxibenzè o fenol) (Anilina)

— Per a anomenar els derivats disubstituïts cal nu-

merar els àtoms de C del benzè de manera que
sʼassignin als substituents els nombres més baixos Br Cl
possibles. Els substituents es poden col·locar en els Br
derivats disubstituïts en tres posicions diferents i sʼa-
nomenen per ordre alfabètic: NO2

Carbonis 1 i 2: posició orto- (o-) C6H4Br2 C6H4ClNO2

1,2-dibromobenzè 1-cloro-3-nitrobenzè
Carbonis 1 i 3: posició meta- (m-) o-dibromobenzè m-cloronitrobenzè
Carbonis 1 i 4: posició para- (p-)

— En els derivats trisubstituïts els substituents poden ocupar tres

posicions diferents unint-se als àtoms de carboni 1, 2 i 3, als àtoms
1, 2 i 4, o bé als àtoms 1, 3 i 5.

NO2
CH3 Br CH2CH3
NO2
CH3

CH3 Br Br CH3 CH3

NO2

C6H3(CH3)3 C6H3(NO2)3 C6H3Br3 C6H3(CH2CH3)(CH3)2

1,2,3-trimetilbenzè 1,2,4-trinitrobenzè 1,3,5-tribromobenzè 1-etil-3,5-dimetilbenzè

ACTIVITATS
16. Anomena els compostos següents: 17. Formula els compostos:
a) b) c) a) etilbenzè;
CH3 Cl NO2 b) p-dinitrobenzè;
I c) 1,3,5-triclorobenzè;
d) 1-etil-3-metilbenzè;
NO2 NO2
e) 1,3-ciclohexadiè;
NO2
f) 3,3-dimetilciclopentè.

151
 Grups funcionals
Un grup funcional és un àtom o un
grup dʼàtoms units dʼuna manera ca-
racterística que és present en una
molècula orgànica i que en determi-
na el comportament químic.
3. Compostos oxigenats
Un gran nombre de compostos orgànics contenen en la seva molècu-
la oxigen a més de carboni i hidrogen: són els compostos oxigenats.
Segons el seu grup funcional, poden ser alcohols i fenols, èters, al-
dehids, cetones, àcids o èsters.

Família Grup funcional 3.1. Alcohols i fenols

Compostos oxigenats
Alcohols —OH Podem considerar els alcohols com a procedents dels hidrocarburs
alifàtics mitjançant la substitució dʼàtoms dʼH pel grup funcional hidro-
Èters —O—
xil ⎯ OH. Sʼanomenen alcohols primaris, secundaris o terciaris segons
O que el grup ⎯ OH estigui unit a un C primari, secundari o terciari, res-
Aldehids C pectivament.
H
Dʼaltra banda, els anomenem monoalcohols o polialcohols segons que
O
tinguin un sol grup ⎯ OH o uns quants, respectivament. En aquest dar-
Cetones
C rer cas sʼhi intercalen els prefixos di-, tri-… per tal dʼindicar el nombre
O
de grups ⎯ OH.
Àcids
carboxílics C La fórmula general dʼun monoalcohol és:
O H
O R ⎯ OH R = grup alifàtic
Èsters C Per a la nomenclatura dels alcohols, hem de tenir en compte:
O
Compostos nitrogenats • El nom de lʼalcohol deriva del de la cadena més llarga que té el grup
—NH2 ⎯ OH més la terminació -ol.
Amines —NH— • La posició del grup funcional es determina començant a numerar per
—N— lʼextrem de la cadena més proper al grup.
O • Els substituents sʼanomenen de la manera habitual, precedint el nom
Amides C de lʼalcohol.
NH2
• Si la cadena té algun enllaç múltiple, la funció ⎯ OH té prioritat sobre
Nitrils —C⬅N
aquest enllaç.
• Quan el grup ⎯ OH és considerat com a substituent, perquè tenen prio-
ritat altres funcions, sʼanomena hidroxi-.
Per exemple:
CH3 OH Metanol CH3 CH2 OH Etanol CH2 === CH CH2OH 2-propen-1-ol
OH OH

CH3 C CH CH3 CH3 C CH2 CH3 CH2OH CH2OH 1,2-etanodiol

(etilenglicol)
CH3 3-metil-2-butanol CH3 2-metil-2-butanol
Els fenols o benzenols procedeixen de la substitució dʼàtoms dʼH en
els hidrocarburs aromàtics i, especialment, en el benzè.
La fórmula general dels monofenols és:

Ar ⎯ OH Ar = grup aromàtic

OH OH OH
OH OH

OH
■ Model molecular de la molècula de C6H5OH C6H5(OH)2 C6H5(OH)3
metanol, CH3OH. Benzenol (fenol) 1,2-benzenodiol 1,2,4-benzenotriol

152 7 Compostos del carboni

3.2. Èters
Els èters són compostos en els quals un àtom dʼoxigen està enllaçat a
dos grups alquil o aril mitjançant lʼestructura següent:

R ⎯ O ⎯ R′ o Ar ⎯ O ⎯ Ar′ o R⎯ O ⎯ Ar
Es poden considerar derivats dels alcohols o dels fenols en què sʼha
substituït lʼàtom dʼhidrogen del ⎯ OH per un grup alquil o aril. És a dir:

R ⎯ OH → R ⎯ OR′ Ar ⎯ OH → Ar ⎯ OAr′
Sʼanomenen amb els noms dels grups alquil o aril, segons lʼordre al-
fabètic, més la paraula èter. Per exemple:

CH3 O CH3 Dimetil èter CH3 O CH2 CH3 Etil metil èter
■ Model molecular de la molècula de
CH3 CH2 O CH2 CH3 Dietil èter CH3 O C6H5 Fenil metil èter dimetil èter, CH3OCH3.

3.3. Aldehids i cetones

Aquestes dues classes de compostos orgànics, aldehids i cetones, es
caracteritzen per la presència en les seves molècules del grup funcio-
nal carbonil ⎯ C=O.
En els aldehids el carboni dʼaquest grup funcional és primari, i en les
cetones el carboni és secundari:

O
H
R C (R ⎯ CHO) R C R⬘ (R ⎯ CO ⎯ R⬘)
O
aldehids cetones

Els aldehids sʼanomenen considerant-los com a derivats dels hidrocar-

burs però canviant la terminació -a dels hidrocarburs per -anal. Si hi ha
un grup carbonil en cada extrem de la cadena, el nom de lʼaldehid duu
la terminació -dial. La funció carbonil és prioritària respecte dels en-
■ Model molecular de la molècula de
llaços dobles o triples. Per exemple: metanal, HCHO.

H H H
H C Metanal C C Etandial
O (formaldehid) O O

H H
CH3CH2C Propanal CH3 CH2 CH =CH C 2-pentenal
O O

Per anomenar les cetones, la terminació -a de lʼhidrocarbur es canvia

per -anona i mitjançant un nombre localitzador sʼindica la posició del
carbonil. Si hi ha més dʼun carbonil, sʼhi intercala el prefix di-, tri-… Per
exemple:
O O O
CH3 C CH3 Propanona CH3 C CH2 C CH3 2,4-pentandiona

O O
■ Model molecular de la molècula de
CH3 C CH2 CH2 CH3 2-pentanona CH2 = CH C CH3 3-buten-2-ona propanona, CH3COCH3.

153
 3.4. Àcids carboxílics i èsters
Els àcids orgànics, anomenats àcids carboxílics, es caracteritzen per
la presència en la seva molècula del grup funcional carboxil
(⎯ COOH). Lʼestructura general dels àcids és:

O
R C o abreujadament, R ⎯ COOH
OH

La seva nomenclatura deriva de la dels hidrocarburs. En aquest cas se

■ Model molecular de la molècula dʼàcid substitueix la terminació -a dels hidrocarburs per -anoic i sʼhi antepo-
metanoic, HCOOH. sa la paraula àcid.
Vegem-ne alguns exemples:

H COOH CH3 COOH HOOC COOH CH3 (CH2)14 COOH

Àcid metanoic Àcid etanoic Àcid etanodioic Àcid palmític
(fòrmic) (acètic) (oxàlic)

• Els èsters constitueixen un tipus de compostos derivats dels àcids car-

Si accedeixes a la pàgina www.edu
caplus.org/moleculas3d/index.html
pots observar una visió tridimensio-
nal de diferents molècules.
boxílics en els quals el ⎯ OH ha estat substituït pel grup ⎯ OR⬘, de ma-
nera que la seva estructura general és R ⎯ COORʼ.
Seʼls anomena a partir del nom de lʼàcid de procedència substituint la
terminació -noic dʼaquest àcid per -noat i afegint-hi la preposició de i
el nom del radical R′. Per exemple:
O Metanoat de metil O Etanoat d’etil
H C (formiat de metil) CH3 C (acetat d’etil)
OCH3 OCH2 CH3

4. Compostos nitrogenats
Anomenem compostos nitrogenats les substàncies orgàniques carac-
teritzades per la presència de nitrogen en la seva molècula. Pertanyen
a aquest grup les amines, les amides i els nitrils.

4.1. Amines
Les amines es poden considerar com a derivades formalment de
lʼamoníac, NH3, per substitució dʼàtoms de H per grups alquil o aril.
Segons el nombre dʼàtoms substituïts, en resulten les amines primà-
ries, secundàries i terciàries, les estructures de les quals són:
R ⎯ NH2 R2 ⎯ NH R3 ⎯ N
amina primària amina secundària amina terciària

Reben el nom del grup alquil o aril més la terminació -amina, i sʼhi afe-
geix el prefix di- o tri- per a les amines secundàries o terciàries, res-
pectivament. Aquestes també es poden anomenar tenint en compte el
grup alquil més gran com a fonamental i situant, abans dels altres
grups, la lletra N-.
CH3
CH3 NH2 Metilamina
⎯

■ Model molecular de la molècula de (CH3 CH2)2NH Dietilamina CH3 CH2 CH2 N CH3
metilamina, CH3NH2. (CH3)3N Trimetilamina N,N-dimetilpropilamina

154 7 Compostos del carboni

4.2. Amides
Aquests compostos deriven dels àcids carboxílics per substitució del
grup ⎯ OH del carboxil per ⎯ NH2.
O
Estructura general: R C
NH2

Sʼanomenen reemplaçant la terminació -oic de lʼàcid carboxílic per la

terminació -amida. En les amides substituïdes sʼhan dʼespecificar els
substituents units al nitrogen anteposant-hi la lletra N-. Vegem-ne al-
guns exemples:
■ Model molecular de la molècula dʼe-
O O O tannitril, CH3CN.
H C C6H5 C CH3 C
NH2 NH2 NH CH3
Metanamida (formamida) Benzamida N-metiletanamida

4.3. Nitrils
En aquesta classe de compostos hi és present el grup funcional ciano,
⎯ C≡N, unit a un grup alquil o aril: R ⎯ C≡N.
Sʼanomenen substituint la terminació -oic de lʼàcid carboxílic del mateix
nombre de carbonis per -nitril. Vegem-ne alguns exemples:
CH3

CH3 C≡N Etannitril CH3 CH CH2 C ⬅N 3-metilbutannitril

ACTIVITATS
18. Identifica el grup funcional en cadascun dels com- 20. Formula els compostos següents: 1-cloro-3-etil-3,4-
postos següents i indica a quina funció orgànica per- dimetilheptà; 2-cloro-3-metilhexà; dietilamina; 1,4-
tanyen: dibromobenzè; propanamida; dimetilamina; butila-
O mina; butanamida; octanamida.
a) CH3CH2CH2 C b) CH2 = CH CH3
21. Escriu la fórmula desenvolupada dels compostos
OH
següents: metanol, 2-propanol, etanal, propanona,
c) CH3CH2CH2 C⬅CH d) CH3 CH2 NH2 etanamida i metilamina.

O 22. Anomena els compostos oxigenats següents:

e) CH3 CH2 C f) CH3 CH CH3
a) CH3 CH2 CH2 CH2 COOH
NH2 OH
b) CH3 CH CH CH3
— Escriu la fórmula molecular i la fórmula desen-
volupada dels compostos anteriors. CH3 OH
c) CH3 CH2 CH CH2 C CH3
19. Anomena els compostos següents:
CH3 O
a) CH3 CH2Br b) ClCH = CHCl
d) CH3 CO CH2 CO CH2 CH3
CH3 CH3
e) CH3 CH2 COOCH3
c) CH3 C CH2 C CH3 d) CH ⬅CH
f) CH3CH2CH2 CHO
CH3 Cl
e) CH3 CH C= C CH CH2 CH3 23. Formula: 2-hexanona; acetat de propil; àcid 2-me-
tilbutanoic; 2,4-pentanodiol; àcid benzoic; fenol;
Cl CH3 CH3 CH2CH3 metilpropanal; 2-etil-3-metilhexanal i benzoat dʼetil.

155
 5. Isomeria
Entre els compostos orgànics és molt freqüent que dos o més
compostos diferents tinguin la mateixa fórmula molecular. Aquest
fenomen sʼanomena isomeria, i aquestes substàncies reben el
nom dʼisòmers.

) Els isòmers són els compostos que, tenint la mateixa fór-

mula molecular, difereixen en la seva estructura o en la seva
configuració en lʼespai.

Les diverses classes dʼisomeria es poden classificar en estructu-

ral o plana i estereoisomeria.

5.1. Isomeria estructural

Els isòmers estructurals són els que difereixen entre ells en lʼordre en
què estan enllaçats els àtoms en la molècula.

Isomeria de cadena Isomeria de posició Isomeria de funció

Aquesta forma dʼisomeria és pròpia Apareix quan els isòmers es diferen- Aquesta isomeria es produeix
dels compostos que només es dis- cien en la posició del grup funcional quan els isòmers es diferencien
tingeixen en la diferent col·locació en la cadena carbonada. Per exem- en el grup funcional. Per exemple,
dʼalguns àtoms o grups dʼàtoms en ple, el C4H10O: el C4H8O:
la cadena carbonada. Per exemple,
O
el C5H12: CH3 CH2 CH2 CH2OH
1-butanol CH3 C CH2 CH3
CH3 CH2 CH2 CH2 CH3 butanona
Pentà
CH3 CHOH CH2 CH3 H
CH3 CH2 CH CH3 CH3 CH2 CH2 C
2-butanol
butanal O
metilbutà
CH3

Un exemple dʼisomeria cis-trans
és el CH3 CH=CH CH3.
5.2. Estereoisomeria
Anomenem estereoisòmers els compostos que, tenint estructures
iguals, difereixen en la disposició tridimensional del seus àtoms.
Aquesta isomeria pot ser geomètrica o òptica.
Isomeria geomètrica o cis-trans

CH3 CH3 Aquesta isomeria es presenta en els hidrocarburs etilènics i és degu-

C =C da a la rigidesa de lʼenllaç doble C=C. Aquest fet impedeix la rotació
dels àtoms al voltant de lʼenllaç doble, a diferència del que sʼesdevé en
H H
lʼenllaç simple C ⎯ C.
cis-2-butè
La isomeria es produeix quan els dos enllaços restants de cada C sʼuti-
litzen per a unir-se a substituents diferents. En aquest cas, hi ha dos
CH3 H isòmers, el cis- i el trans-.
C= C — Lʼisòmer cis- és el que té dos substituents iguals al mateix costat
H CH3 de lʼenllaç.

trans-2-butè — En lʼisòmer trans-, els substituents iguals es col·loquen en costats

diferents.

156 7 Compostos del carboni

Isomeria òptica
Els isòmers òptics manifesten un comportament diferent davant la llum
polaritzada, i desvien el pla de polarització un determinat angle respec-
te dʼun observador que mirés cap a la font de llum.
— En el cas de lʼisòmer levogir, la desviació és cap a lʼesquerra.
— En lʼisòmer dextrogir el pla es desvia el mateix angle cap a la dreta.

Diem que són òpticament actius.

Dissolució dʼun
isòmer òptic

Desviació del pla

de vibració de la ϕ
llum polaritzada
Llum normal:
vibració en
Llum polaritzada: Polaritzador tots els plans
vibració en un
sol pla

■ Desviació de la llum polaritzada per

una substància òpticament activa.
Aquesta isomeria és deguda a la presència en la molècula dʼàtoms de
carboni asimètrics, és a dir, units a quatre substituents diferents, tal
com sʼesdevé en lʼàcid làctic.

CH 3 CH 3

C C
H OH HO H

COOH COOH

Carboni asimètric

La diferència estructural entre els dos isòmers òptics rau en el fet que les
seves molècules no són superposables, ja que mantenen entre elles la La paraula quiral prové del grec i
mateixa relació que un objecte i la seva imatge reflectida en un mirall. significa ʻmàʼ.
El carboni asimètric, unit a quatre
) Enantiòmers són dos compostos les molècules dels quals són
imatges especulars no superposables.
grups diferents, sʼanomena tam-
bé carboni quiral.

Les molècules la imatge especular de les quals no és superposable

sʼanomenen quirals.
La mescla amb la mateixa concentració de les solucions dels dos isò-
mers sʼanomena mescla racèmica o racemat i és òpticament inactiva
per compensació dels dos girs en sentit contrari.
Una molècula pot tenir diversos carbonis asimètrics i, en funció del seu
nombre, augmenta el nombre dʼisòmers òptics possibles. Si en la molè-
cula hi ha n àtoms de C asimètrics, el nombre màxim dʼisòmers possi-
bles és 2n.

157
 Diastereoisòmers
El 2,3,4-trihidroxibutanal té dos àtoms de C asimètrics. Les fórmules
dels seus quatre isòmers òptics projectats sobre el pla del paper
són:

Els compostos (1) i (2) són enantiòmers,

tal com es pot observar. I sʼesdevé el
mateix amb els compostos (3) i (4).

La mescla equimolar de cadascuna dʼa-

questes parelles produirà un racemat.

Però és fàcil dʼadonar-se que tant la parella (1) i (3) com la (2) i (4) no
són enantiòmers; sʼanomenen diastereoisòmers.

) Diastereoisòmers o diasteriòmers són els isòmers òptics que

no són enantiòmers entre ells.

Compostos meso

Pot passar que un compost amb carbonis asimètrics sigui òpticament

inactiu. Això sʼesdevé, per exemple, en algunes formes de lʼàcid tàrtric,
que té dos carbonis asimètrics.

Les formes (1) i (2) són enantiòmers,

però no ho són la (3) i la (4), ja que
tenen un pla dʼasimetria, per la qual
cosa no són òpticament actives; cor-
responen al mateix compost, lʼàcid me-
sotàrtric.

) Un compost meso és un compost que és òpticament inactiu

malgrat que té algun àtom de C asimètric, a causa de lʼabsència
dʼasimetria en la molècula.

ACTIVITATS
24. Donats els següents grups dʼisòmers, identifica el tipus dʼisomeria que es dóna en cadascun i anomena cada
compost:

i i

25. Escriu un isòmer de posició, un de funció i un de cadena de lʼ1-butanol.

26. Donats els compostos següents, indica si presenten isomeria geomètrica; en cas afirmatiu, desenvolupa les
molècules en el pla i anomena cada isòmer:
a) ClCH=CH CH3 c) ClCH=CH CH2 CH2 CH3
b) CH3 CH=CH CH2 CH3 d) CH3 CH=CH CH=CH CH3

158 7 Compostos del carboni

6. Derivats del petroli Perforació terrestre

El petroli és una mescla líquida dʼhidrocarburs. La seva composició

varia dʼuns jaciments a uns altres. El seu color va del vermell al negre
passant pel marró i el verd fosc. Per regla general, és molt viscós.
El petroli té el seu origen en grans quantitats de restes orgàniques, ve-
getals i animals, que van ser sepultades a les conques sedimentàries
Gas
marines. Roques
impermeables
Durant milers dʼanys, aquestes restes van suportar elevades pressions
i temperatures, així com lʼacció bacteriana. Petroli
Un cop perforat el subsòl i després dʼhaver-ne extret el petroli, és trans- Roques
portat per mitjà de vaixells petroliers o dʼoleoductes fins a les refineries. permeables

Temperatura Nombre de C en
Aplicacions
Condensador (°C) les molècules

Gas < 20 1-4 Combustible

Èter de petroli 30 - 70 5-7 Dissolvent

Combustible en
Gasolina 60 - 200 6 - 10
Columna de motors dʼexplosió
fraccionament
Combustible,
Querosè 200 - 300 10 - 16
calefacció
Combustible en
Gasoil 275 - 400 15 - 18 motors dièsel,
calefacció
Lubrificants >350 18 - 30 Lubrificació

Escalfador Parafina, Espelmes,

>360 20 - 40
vaselina pomades
Petroli cru Quitrà Residu — Betums, asfalt

Escalfament
del petroli

Cada fracció és sotmesa posteriorment a diverses operacions de se-

paració dels components.

El petroli i els seus derivats són la base actual de lʼeconomia mundial.

A més dels combustibles que nʼobtenim, el petroli és la primera matè-
ria de la indústria petroquímica: sʼutilitza per a fabricar plàstics, pintu-
res, medicaments, teixits, pesticides...
Actualment es consumeixen uns 80 milions de barrils de cru diaris.
Això implica que la variació del preu del cru té enormes conseqüències
sobre lʼeconomia. Un augment de preu dispara la inflació i això pot pro-
vocar una recessió econòmica, amb un augment de lʼatur i de les ten-
sions socials.
Es per tot això que gran part de la política mundial gira al voltant de les
reserves de petroli, ja que encara no sʼha trobat un substitut viable.

159

Antidetonants
Durant anys, lʼíndex dʼoctans de la
gasolina sʼha millorat per mitjà de
lʼaddició de substàncies antideto-
nants, entre les quals destaca el te-
traetilplom, Pb(C2H5)4.
El problema dʼaquest compost és la
dispersió en lʼatmosfera de plom, un
metall molt contaminant.
Per aquest motiu, en lʼactualitat es
tendeix a lʼús de gasolines sense
plom.
Gasolina
És la fracció del petroli que bull entre 60 °C i 200 °C. Està constituïda
per una barreja de molècules dʼhidrocarburs de 6 a 10 àtoms de carbo-
ni. En lʼactualitat, és el derivat del petroli que més interessa atès el seu
gran consum per als motors de combustió.
Un bon combustible per a motors dʼexplosió ha de tenir les característi-
ques següents:
• Elevat poder calorífic. Com més gran sigui el poder calorífic dʼun
combustible, més temperatura obtindrem. La gasolina té un poder ca-
lorífic aproximat de 44 000 kJ/kg.
• Alta volatilitat. El combustible sʼha de mesclar amb lʼaire perquè el
motor arrenqui més fàcilment i tinguem una combustió de qualitat.
• Estar lliure de residus gomosos, per evitar el mal funcionament de
les vàlvules i la formació de terregada en els cilindres.
• No ser detonant. Ha de tenir un elevat índex dʼoctans.

Índex d’octans
La mescla de gasolina i aire sʼha de comprimir en el motor
abans que la guspira de la bugia en provoqui lʼexplosió. Explosió provocada per Detonació
la guspira de la bugia de la mescla
Si la mescla explota a lʼinterior del cilindre abans que els pis-
tons hagin acabat llur recorregut, es diu que ha detonat. En
aquest cas, el capçal del pistó rep un xoc sobtat, com un cop Bugia
de martell, en comptes dʼuna empenta suau i regular. Això
origina una pèrdua de potència i és molt perjudicial per al
motor.
La capacitat de detonació dʼuna gasolina es quantifica mit-
jançant lʼíndex dʼoctans, una escala arbitrària que assigna el Cigonyal
valor 0 octans al n-heptà, o heptà lineal, i el valor 100 octans,
al 2,2,4-trimetilpentà. Aquests compostos són els extrems de
lʼescala perquè els hidrocarburs lineals tenen tendència a de-
tonar amb intensitat en els motors, mentre que els ramificats
es cremen més lentament i produeixen un funcionament suau
del motor. Una gasolina de 96 octans origina la mateixa quan-
titat de detonacions que una barreja formada per un 96 % de
2,2,4-trimetilpentà i un 4 % de n-heptà.

La gasolina només representa el 20 % dels productes obtinguts pel

fraccionament del petroli i aquesta proporció resulta insuficient. Per
això, sʼhan ideat mètodes per a convertir en gasolina altres fraccions
obtingudes de la destil·lació del petroli.

Craqueig o cracking Reformat o reforming Alcohilació o alquilació

Procés en el qual les molècules dʼhidro-
carburs amb major nombre de carbonis
que les gasolines se sotmeten a tempe-
ratures i pressions molt elevades.
Dʼaquesta manera se nʼaconsegueix el
trencament i sʼobtenen gasolines. El
procés es pot efectuar en condicions
més suaus si sʼutilitzen catalitzadors.
Té lʼavantatge que les gasolines obtin-
gudes presenten, generalment, un ín-
dex dʼoctans elevat.
Modificació de lʼestructura de les ga-
solines obtingudes en la primera des-
til·lació del petroli.
La finalitat del reforming és millorar la
qualitat de les gasolines augmentant-
ne lʼíndex dʼoctans i la volatilitat.
Inclou diverses reaccions, entre les
quals destaquen el craqueig, la poli-
merització i la isomerització (procés
pel qual les molècules lineals es
transformen en ramificades).
Obtenció de gasolines mit-
jançant la combinació dʼal-
cans de pes molecular baix
i dʼalquens.
Generalment, lʼíndex dʼoc-
tans del producte és molt
elevat.

160 7 Compostos del carboni

7. Polímers FIXA-T’HI
Les proteïnes són agents fonamen-
Les reaccions orgàniques de polimerització consisteixen en la combi- tals en un gran nombre de proces-
nació química dʼun determinat nombre de molècules simples, anome- sos bioquímics que es produeixen
en el nostre organisme.
nades monòmers o unitats recurrents, per tal de formar una sola molè-
cula més gran, el polímer. La seva massa molecular sol oscil·lar entre Actuen com a catalizadors en les
reaccions bioquímiques (enzims),
10 000 i uns quants milions.
com a reguladors de processos me-
Aquestes substàncies poden ser dʼorigen natural o dʼorigen artificial. tabòlics (hormones), formen part de
lʼestructura dels éssers vius (proteï-
nes estructurals), són constituents
7.1. Polímers d’origen natural dels gens responsables de la trans-
misió dʼinformació en la divisió
cel·lular (nucleoproteïnes), neutra-
Els polisacàrids, les proteïnes i els àcids nucleics són polímers que litzen els efectes de substàncies no-
constitueixen la matèria viva. cives (anticossos), actuen com a
agents de transport dʼoxigen (mio-
• Els polisacàrids són glúcids o hidrats de carboni i els tres més globina i hemoglobina), intervenen
abundants en la natura, la cel·lulosa, el midó i el glicogen, són polí- en la coordinació de lʼactivitat mus-
mers del mateix monosacàrid, la glucosa, de fórmula molecular cular (miosina), produeixen i trans-
meten impulsos nerviosos, etc.
C6H12O6.
Moltes dʼaquestes funcions són pos-
La cel·lulosa constitueix el material estructural més important dels sibles gràcies a la distribució espa-
vegetals. El midó representa la reserva alimentària en un gran nom- cial dels àtoms que les formen, que
bre de plantes. El glicogen constitueix la reserva dʼenergia en els ve donada per les estructures se-
cundària i terciària de la proteïna.
animals. Aquestes estructures sʼestabilitzen
• Les proteïnes estan constituïdes per un gran nombre dʼaminoàcids. per lʼaparició de ponts dʼhidrogen
entre els àtoms que formen la cade-
Un aminoàcid és un àcid carboxílic que conté, almenys, un grup na dʼaminoàcids.
amino —NH2. El més senzill de tots els aminoàcids és la glicina.

Glicina ■ Doble hèlix de la molècula de DNA.

G
C
A T
T A

El nostre organisme és capaç de sintetitzar la major part dʼamino-

G
C

àcids a partir de molècules simples. Però hi ha alguns aminoàcids

C
G T G

constituents de les proteïnes, anomenats aminoàcids essencials,

A CT

que no es poden produir dʼaquesta manera i que han de ser assimi-

A

lats en els aliments.

C
G

• Els àcids nucleics són compostos dʼuna gran complexitat formats

A

T
T

per la unió de moltes unitats anomenades nucleòtids. Al seu torn,

G

cadascun està format per la unió de tres molècules diferents: àcid

T A

fosfòric, pentosa i base nitrogenada.

T
C
G

C
G

Lʼàcid desoxiribonucleic (DNA) és la substància constitutiva dels

C A

C A
G T

G T

gens que formen els cromosomes del nucli cel·lular. Cadascun dʼa-
quests gens conté la informació genètica per a la síntesi dʼuna pro-
T
A

T
A

teïna específica i, per tant, per a la transmisió hereditària de les ca-

C
G T G
C
G T G

A CT
A CT

racterístiques biològiques pròpies dʼun organisme. En el DNA, la

pentosa és la desoxiribosa, i les bases nitrogenades, adenina (A),
A
A

guanina (G), timina (T) i citosina (C).

C
G
C
G

G T

C A
G T

C A

Lʼàcid ribonucleic (RNA), sintetitzat sota la direcció del DNA, trans-

met i executa la informació continguda en el DNA per a dur a terme la
T
A
T
A

síntesi de proteïnes. En lʼRNA, la pentosa és la ribosa, i les bases ni-

trogenades, adenina (D), guanina (G), timina (T) i uracil (U).

161

Reaccions
de polimerització
Els principals tipus de reaccions de
polimerització són les dʼaddició i les
de condensació.
Són dʼaddició aquelles en què els
monòmers passen a formar part del
polímer sense perdre cap àtom. En
canvi, en les reaccions de conden-
sació la molècula de monòmer
perd àtoms en formar-se el polímer
de manera que es generen subpro-
ductes. Un exemple de polímer ob-
tingut per addició és el PVC, mentre
que el niló i la silicona són exemples
de polímers obtinguts per conden-
sació.
7.2. Polímers sintètics
Les propietats físiques i químiques dels polímers sintètics són clarament
diferents de les propietats de les molècules de partida. En general, tenen
elasticitat, una certa resistència a lʼatac químic, bona resistència mecà-
nica, tèrmica i elèctrica, i baixa densitat. Aquestes propietats els confe-
reixen una gran utilitat per a nombroses aplicacions pràctiques, atesa
la seva facilitat general per al modelatge, el filat o la producció de làmi-
nes molt fines.
Cal tenir en compte que, a més dels enllaços covalents que mantenen
unides les molècules dels monòmers, hi solen ser presents altres inter-
accions intermoleculars i intramoleculars que influeixen notablement
en les propietats físiques del polímer.
Per les seves propietats i la seva utilització, els polímers sintètics es
classifiquen en elastòmers, fibres i plàstics.

• Els elastòmers es caracteritzen per la seva elasticitat i resistència als agents químics i a la calor. Les forces in-
termoleculars solen ser dèbils. Per la seva semblança estructural amb el cautxú natural, sʼanomenen cautxús
sintètics.

• Les fibres, utilitzades com a material tèxtil per a reemplaçar o complementar les fibres naturals, com ara cotó,
llana o seda, es caracteritzen per les seves bones propietats que milloren les de les fibres naturals: gran re-
sistència a la tracció, a la formació dʼarrugues i al desgast, lleugeresa, poca absorció de la humitat, planxada
permanent, etc.
Lʼanomenat punt de fusió cristal·lí, la temperatura a la qual el sòlid es transforma en líquid, ha de ser superior als
200 °C perquè no es fongui la fibra amb la planxada. La temperatura de transició vítria, a la qual el polímer sʼesto-
va, ha de ser superior a la temperatura ambient, de manera que el teixit no sʼarrugui però retingui els doblecs.
Pertanyen a aquest grup el niló, el dacró, les fibres acríliques, etc.

• Els plàstics constitueixen un grup heterogeni de polímers de propietats estructurals i físiques molt variables, i
amb aplicacions molt diverses; per exemple, com a aïllants elèctrics, fundes protectores dʼaparells, làmines
transparents, etc.
Els plàstics termoestables, com la baquelita, no es poden estovar ni es poden modelar amb reescalfament,
mentre que els termoplàstics es poden estovar i es poden modelar per acció de la calor, i es tornen a endurir
en ser refredats; el procés és reversible i normalment no implica canvis químics. Són dʼaquest darrer tipus el
PVC, el poliestirè, el polimetacrilat de metil, etc.

En lʼactualitat, els polímers sintètics han substituït parcialment o total-

ment, en molts usos pràctics, altres substàncies, com la fusta, el vidre,
els metalls, el cuir, la llana o el paper.
Molts objectes de material plàstic de tot tipus (molles, canonades, apa-
rells elèctrics, electrodomèstics, joguines, recipients, roba, calçat, car-
rosseries de vehicles, materials de construcció, lents, embocalls, etc.)
envaeixen tots el camps de la vida quotidiana dels humans, de tal ma-
nera que actualment apareixen com a imprescindibles.
Davant lʼús massivament generalitzat dels polímers sintètics, sorgeix el
problema de lʼeliminació dels residus, provocat per la gran estabilitat
dʼaquests materials.
Algunes solucions per a lʼeliminació dʼaquests residus poden ser el re-
ciclatge o la possibilitat de degradació mitjançant lʼaddició de substàn-
cies fotodegradables o biodegradables, és a dir, degradables per lʼacció
de la llum solar o dels microorganismes.

162 7 Compostos del carboni

 Síntesi orgànica
La síntesi orgànica consisteix en lʼelaboració ar-
tificial en el laboratori de molècules orgàniques
mitjançant processos químics de tot tipus.
Les característiques del carboni i dels enllaços
que pot formar fan que el nombre de compostos
existents sigui molt gran. D'altra banda, les molè-
cules orgàniques solen ser molt complexes en la
seva composició.
Finalitat de la síntesi orgànica
Les finalitats de la investigació relativa a la síntesi
orgànica es classifiquen en dos tipus: la investiga-
ció aplicada i la investigació bàsica.
• La síntesi orgànica aplicada. Cerca el desenvo-
lupament d'un producte que tingui una aplicació
farmacèutica, agrícola o industrial immediata.
• La síntesi orgànica bàsica. Se sintetitzen pro-
ductes que no tenen una aplicació immediata
previsible, però que es creu que podran tenir un
interès com a porta de línies d'investigació des-
conegudes. En aquests casos, la seva utilitat es
manifesta transcorregut algun temps.
Tipus de síntesi orgànica
En general es distingeixen dos tipus de síntesis
orgàniques: la síntesi parcial i la síntesi total.
• La síntesi parcial es produeix quan es parteix
d'alguna molècula que existeix en la natura i que
es pot produir amb certa facilitat a través d'algun
recurs natural. L'opi, per exemple, ha estat un
punt de partida en la síntesi de nombrosos pro-
ductes farmacèutics.
• La síntesi total consisteix en la construcció
de molècules partint dels compostos orgànics
bàsics. Totes les complexes cadenes de radicals
es van acoblant a consciència fins a obtenir el
compost desitjat.
Fases d'una investigació de síntesi orgànica
Podem distingir diferents fases en una investigació
de síntesi orgànica: descobriment, optimització,
aplicació i contraindicacions.
• Qualsevol historial de grans troballes en síntesi
orgànica comença amb el que podríem anome-
nar la idea feliç, és a dir, el descobriment de la
seqüència de reaccions o processos que origi-
nen una molècula d'interès. El descobriment es
pot produir de dues maneres: la casualitat o la
planificació.
La casualitat fa que, de vegades, una molècula
generada en una fase intermèdia pugui tenir
propietats desconegudes i impredictibles que la
converteixin en un compost de gran utilitat. No
obstant això, perquè la casualitat arribi a aparèi-
xer cal trucar a la seva porta molts cops.
Altres vegades, la planificació fruit de lʼexperièn-
cia dels investigadors fa preveure clarament el
comportament de la molècula i, en conseqüèn-
cia, la seva utilitat. En ocasions és molt útil lʼanà-
lisi retrosintètica, que consisteix a planificar la
cadena de reaccions cap enrere, és a dir, partint
dels compostos que volem obtenir i arribant fi-
nalment als productes de partida convencionals.
• A continuació, comença un procés de verificació
i d'optimització.
Un procés de síntesi orgànica només és útil si té
un bon rendiment, és a dir, un equilibri raonable
entre els recursos que hem dʼaplicar per a la
seva obtenció i els resultats en quantitat i quali-
tat obtinguts. No tan sols hem de pensar en la
QUÍMICA I SOCIETAT
rendibilitat econòmica dels costos, sinó també
en la rendibilitat ecològica, és a dir, hi ha prou
recursos en la natura per a produir aquesta
substància?, és possible que la natura pugui re-
tornar el deute que genera aquesta primera ma-
tèria?
• Després, cal dur a terme la fase d'aplicacions.
Probablement, les aplicacions ja eren previsi-
bles en el punt de partida. Tanmateix, cal disse-
nyar generalment una sèrie d'aspectes comple-
mentaris que permetin la planificació directa del
descobriment. Així, per exemple, la penicil·lina
no va poder ser aplicada mèdicament fins que
no es va aconseguir d'evitar que destruís els
glòbuls vermells de la sang, tal com succeïa
amb les primeres mostres obtingudes.
• Un darrer aspecte, molt important, és lʼestudi de
les contraindicacions, és a dir, quins inconve-
nients té lʼaplicació del producte descobert des
del punt de vista de la sostenibilitat, l'agressió al
medi ambient o la qualitat de vida dels humans?
Una molècula pot ser de gran utilitat des del punt
de vista de la seva utilitat com a conservant i, no
obstant això, ser cancerígena. Un plàstic pot
tenir extraordinaris avantatges com a embolcall
de productes alimentaris, però el seu període de
reintegració als cicles naturals pot ser molt gran
o el seu cost de reciclatge excessivament elevat.
La indústria farmacèutica
Moltes de les grans aplicacions de la síntesi orgànica es
desenvolupen en la indústria farmacèutica, en la prepa-
ració de productes per a prevenir i tractar les malalties.
El desenvolupament dʼun fàrmac és un procés econòmi-
cament molt costós, per això aquestes empreses han
dʼinvertir molts diners en R+D. Moltes dʼaquestes empre-
ses són multinacionals i és un sector tecnològicament
molt avançat.
Lʼelevat preu dʼalguns medicaments fa que aquestes in-
dústries estiguin sovint en el punt de mira de les críti-
ques, però no podem oblidar les importants millores en la
nostra qualitat de vida que proporcionen els avenços en
farmacologia. Analgèsics, antibiòtics, vacunes, anestè-
sics sedants, antidepressius, etc. són productes que han
canviat radicalment la medicina en les últimes dècades.
163
 RESOLUCIÓ D’EXERCICIS I PROBLEMES
A Dividim els mols trobats pel valor més petit:
Un compost orgànic gasós té la composició centesi-
n (C) 2,02 mol
mal següent: 24,25 % de carboni, 4,05 % dʼhidrogen = =1
i 71,70 % de clor. A més, 1 L dʼaquest gas, mesurat n (C) 2,02 mol
a 743 mm de mercuri i a 110 °C, té una massa de n (H) 4,05 mol
3,068 g. Calcula la fórmula molecular del compost. = =2
n (C) 2, 02 mol
n (Cl) 2,02 mol
= =1
n (C) 2,02 mol
Comprensió de lʼenunciat
— Dades: C = 24,25 %; H = 4,05 %; Cl = 71,70 % C : H : Cl → 1 : 2 : 1 fórmula empírica: CH2Cl

— Determinem la massa molecular, Mr, a partir de la llei

1atm
P = 743 mm = 0, 978 atm dels gasos ideals.
760 mm
• Calculem el nombre de mols.
T = 110 °C = (110 + 273) K = 383 K
PV 0, 978 atm ·1 L
V=1L n= =
m (compost) = 3,068 g R T 0, 082 atm · L · K −1 · mol−1 · 383 K

— Per a trobar la fórmula molecular hem de determi-

nar la fórmula empírica i la massa molecular. n = 0,031 mol
• Calculem la massa dʼ1 mol, m (1 mol):
Planificació 3, 068 g
m (1mol) = = 98, 98 g·mol−1
— Determinem la fórmula empírica a partir de la com- 0, 031mol
posició centesimal.
Per tant, la massa molecular:
— Calcularem la massa molecular a partir de la llei M r = 98,97 u
dels gasos ideals.
— Finalment, trobarem la fórmula molecular a partir — Finalment, determinem la fórmula molecular.
de les dades anteriors. • Calculem la massa de la fórmula empírica:
m (CH2Cl) = 12 u + 2 · 1 u + 35,5 u = 49,5 u
Execució
• Dividim la massa molecular entre la massa de la
— Determinem la fórmula empírica a partir de la com-
fórmula empírica:
posició centesimal.
En 100 g de compost hi ha 24,25 g de carboni, 4,05 98, 97 u
=2
g dʼhidrogen i 71,70 g de clor. Calculem els mols 49, 5 u
de cada element en 100 g de compost.
• Multipliquem els subíndexs de la fórmula empírica
1mol
n (C) = 24, 25 g = 2, 02 mol de C pel valor trobat:
12, 0 g
2 · (CH2Cl) = C2H4Cl2
1mol
n (H) = 4, 05 g = 4, 05 mol de H
1, 0 g Resposta
1mol La fórmula molecular dʼaquest compost orgànic és
n (Cl) = 71, 70 g = 2, 02 mol de Cl
35, 5 g C2H4Cl2.

27. Un hidrocarbur gasós té un 85,64 % de carboni i un
14,36 % dʼhidrogen. Si a 100 °C de temperatura i a
101 293 Pa de pressió, 0,284 g del compost ocu-
pen un volum de 100 mL, calculaʼn la fórmula mo-
lecular.
28. Un hidrocarbur gasós conté el 82,70 % de carboni.
Si la densitat dʼaquest hidrocarbur, a 25 oC de tem-
peratura i a 755 mm de mercuri de pressió, és de
2,36 g·L−1, quina nʼés la fórmula molecular?
29. La composició centesimal dʼun compost és la
següent: 4,800 % dʼhidrogen, 57,100 % de carboni
i 38,100 % de sofre. Si en 5 g del compost hi ha
1,8 · 1022 molècules, calculaʼn la fórmula molecular.
30. Un compost té la composició centesimal següent: un
74,074 % de carboni, un 8,642 % dʼhidrogen i un
17,284 % dʼoxigen.
— Troba la fórmula molecular del compost si la seva
massa molecular és inferior a 100 u.

164 7 Compostos del carboni

B A partir de la relació entre els mols de carboni i els dʼhi-
En cremar 2,8 L dʼun hidrocarbur gas de fórmu- drogen sʼobté la fórmula empírica: CH2.
la CnH2n, mesurats a 1 atm i 273 K, sʼhan obtingut
9,0 g dʼaigua, i diòxid de carboni. Calcula la fórmu- — Calculem la massa de la fórmula empírica, els mols
la molecular del compost. dʼhidrocarbur i la massa corresponent a aquests
mols.
m (fórmula empírica) = 14 u
— Dades: V (hidrocarbur cremat) = 2,8 L
m (H2O produïda) = 9,0 g 2, 8 L
n (hidrocarbur) = = 0,125 mol
A 1 atm i 273 K: 22,4 L·mol−1 22, 4 L · mol−1
Per a trobar la fórmula molecular hem de conèixer la • Massa dʼhidrocarbur:
fórmula empírica i la massa molecular.
m (C) = 0,5 mol ⋅ 12 g·mol−1 = 6 g
— Escrivim lʼequació ajustada:
3n m (H) = 1 mol ⋅ 1 g·mol−1 = 1 g
CnH2n + O2 → n CO2 + n H2O m (total) = 6 g + 1 g = 7 g
2
— Calculem els mols dʼàtoms de carboni, els dʼhidro- 7g
gen i la seva relació. m (1mol hidrocarbur) = = 56 g· mol−1
0,125 mol
9, 0 g H2O
n (C) = n (H2O obtinguda) = = 0, 5 mol Mr (hidrocarbur) = 56 u
18, 0 g ·mol−1 H2O
n (C) = 0,5 mol • Dividim la massa molecular de lʼhidrocarbur entre
la massa de la fórmula empírica i trobem la fórmu-
n (H) = 2 · n (H2O obtinguda) = 2 · 0,5 mol = 1 mol la molecular:
H 1 mol 2 56 u
Relació de mols : = = = 4 → 4 · (CH2 ) = C 4H8
C 0, 5 mol 1 14 u

31. En cremar 1,3 L, mesurats a 1 atm i 273 K, dʼun 33. En cremar 0,42 g dʼun hidrocarbur gasós, a 1 atm i
compost orgànic gas format per carboni i hidrogen, 273 K, es produeixen 1,32 g de diòxid de carboni i
CnHn, obtenim 3,13 g de H2O. Determina la fórmula 0,54 g dʼaigua. Determinaʼn la fórmula molecular si
molecular del compost. la densitat de lʼhidrocarbur és dʼ1,88 g·L−1.

32. En cremar 8,6 g dʼun hidrocarbur saturat, CnH2n+2,
es produeixen 12,6 g dʼaigua. Determina quina de
les fórmules següents correspon a aquest hidrocar-
bur saturat: C5H12, C6H14 o C7H16.
34. La combustió dʼ1,00 g dʼun compost gasós format
per carboni, hidrogen i oxigen ha produït 1,46 g de
CO2 i 0,60 g de H2O. Calculaʼn la fórmula molecu-
lar si, a 1 atm i 273 K, 1,00 g del compost ocupa
0,747 L.

C — Ajustem la reacció:
Efectuem la combustió dʼ1,93 g dʼetè amb excés C2H4 + 3 O2 → 2 CO2 + 2 H2O
dʼoxigen, O2. Si reaccionen amb un rendiment del
80 %, determina la massa dʼaigua formada. — Calculem la massa dʼaigua produïda:
1 mol C 2H4 2 mol H2O 18 g H2O 80
1, 93 g C 2H4 · · · ·
— Dades: m (C2H4) = 1,93 g 28 g C 2H4 1 mol C 2H4 1 mol H2O 100
Rendiment: 80 % m (H2O) = 1,99 g

35. Barregem 100 g de carbur de calci, CaC2, amb
aigua, H2O, i reaccionen produint etí i hidròxid de
calci. Determina la massa dʼetí obtinguda si el ren-
diment de la reacció és del 65 %.
Sol.: 26,4 g
36. Cremem 22 L de gas metà amb excés de gas oxi-
gen, tots dos mesurats a 3 atm i a 50 °C. Determina
la massa de CO2 formada si el rendiment de la re-
acció és del 90 %.
Sol.: 99 g

165
 EXERCICIS I PROBLEMES
37. Identifica els àtoms de carboni primaris, secunda- 45. Anomena els compostos següents.
ris, terciaris i quaternaris que apareixen en el com-
post orgànic següent. a) CH3 C C CH2 CH3

CH3 CH3 CH3

CH3
CH3 C CH CH2 CH3
b) CH3 CH C CH2 CH2 CH3
CH3 CH3
CH3
38. Escriu la fórmula desenvolupada dʼuna cadena car-
CH3
bonada que contingui àtoms de carboni primaris,
secundaris, terciaris i quaternaris, i identifica cada c) CH3 CH2 C C C CH CH3
tipus dʼàtom de carboni.
— Formula un altre compost amb el mateix nombre CH2CH3 CH3
de carbonis, però sense carbonis quater- d) CH C C C CH2 CH3
naris.

39. Explica quina classe dʼenllaç uneix els àtoms de les

46. Raona si les afirmacions següents són certes o fal-
molècules orgàniques i quina classe dʼenllaç exis-
ses i justifica la resposta:
teix entre una molècula i una altra.
• Les propietats més característiques dʼun compost
40. Raona si les afirmacions següents són certes o fal- orgànic depenen del seu grup funcional.
ses. • El grup funcional de les amides és ⎯ NH2.
• Un àtom de carboni pot formar quatre enllaços • Una fórmula empírica pot correspondre a diversos
covalents. compostos, però una fórmula molecular només pot
• Entre dos àtoms de carboni pot haver-hi fins a correspondre a un compost determinat.
quatre enllaços covalents. • Els àcids carboxílics de cadena lineal formen una
• Totes les cadenes carbonades ramificades tenen sèrie homòloga.
algun carboni terciari.
• Els àtoms de carboni situats en els extrems de la 47. Identifica el grup funcional en cadascun dels com-
cadena carbonada poden ser primaris o secun- postos següents i indica a quina funció orgànica
daris. pertany cadascun.
• Hi ha cadenes carbonades tancades que són al- a) CH3 CH2OH d) (CH3 CH2)2 NH
hora ramificades. O
b) CH CH e) CH3 CH2 C
41. Anomena els alcans següents. O
OCH3
CH3 c) CH3 CH2 C f) (CH3)3 N
OH
a) CH3 C CH CH2 CH3
48. Indica quines de les fórmules següents poden cor-
CH3 CH3 respondre a un alcà, quines a un alquè amb un únic
CH3 CH3 doble enllaç i quines a un alquí amb un únic triple
enllaç:
b) CH3 C CH2 C CH2 CH3
C5H10, C7H12, C15H32, C2H4, C5H8, C3H4, C10H22
CH3 CH3
49. Anomena els compostos següents.
42. Formula els compostos següents.
a) BrCH2 CH2 CH CH CH2Br
2,2,4-trimetilpentà; 2,2,4,4-tetrametiloctà; 3-etil-2,3-
dimetilhexà; 3-etil-4-metiloctà; 3,5-dietil-2,3-dimetil- CH3 CH3
nonà. b) CH3 CH CH CH2 CH CH3
43. Escriu les estructures de Lewis del butà i del propà CH3 CH2CH3 Br
i llurs fórmules empíriques.
c) BrCH2 CH2 CH CH CH CH2
44. Formula els compostos següents. d) CH3 C C CHCl CH3
5-metil-1-hexè; dimetil-2-butè; 3-etil-4-metil-1,3- e) Cl CH2 CH C C CH3
pentadiè; 4-etil-4-metil-1-hexí; 3,4-dimetil-1-pentí;
4,5-dietil-2-heptí. CH3

166 7 Compostos del carboni

50. Formula els compostos: 59. Formula els compostos següents:
a) 5-brom-2,4-dimetil-1-hexè a) 1-cloro-2,4-pentandiona g) propanona
b) 1-brom-1-butí b) butanodial h) 4-etil-2-hexanol
c) 1,2,3-tribromopropà c) àcid butanoic i) butanamida
51. Anomena els compostos següents i escriu-ne la d) metilamina j) 2-metil-2-butanol
fórmula molecular. e) àcid 2-metilpropanoic k) metanamida
a) Cl b) Cl c) CH3 f) propanoat dʼetil l) àcid hexanoic
Cl CH3
60. Els aldehids i les cetones tenen el grup funcional
l CH3 carbonil. Explica quina diferència hi ha entre ells.
d) Br e) CH2CH3 61. Escriu les fórmules desenvolupades de tots els isò-
mers de cadena dels alcans de fórmula molecular
C6H14.
Br Br — Formula i anomena tots els isòmers de posició
CH2CH3 de lʼhexanona.

52. Formula els compostos següents. 62. Calcula la massa molecular dʼun compost orgànic
a) ciclopentè c) 1,2,4-trimetilciclohexà gasós si 2,38 L dʼaquest compost, mesurats a
b) 1,2-dietilbenzè d) 1,4-dietilbenzè 97 °C i a 720 mm, tenen una massa de 2,81 g.
Sol.: 37,8 u
53. Formula els compostos nitrogenats següents.
a) dietilamina c) etanamida 63. Un hidrocarbur gasós conté 85,63 % de carboni i
b) dipropilamina d) metilpropanamida 14,37 % dʼhidrogen. Si la densitat del gas a 1 atm i
273 K és 1,258 g·L−1, troba la fórmula molecular del
54. Anomena els compostos següents. compost.
a) CH3 CH2 CH2 NH2
O 64. Un compost orgànic gasós té la composició cente-
b) (CH3)2 NH d) H C simal següent: 38,40 % de carboni, 4,80 % dʼhi-
O drogen i 56,80 % de clor.
NH2
c) CH3 CH2 CH2 C Si 2,00 g del compost ocupen un volum de 0,798 L a
NH2 750 mm de pressió i a 27 °C, calcula la fórmula mo-
lecular del compost.
55. Explica a què és deguda lʼexistència de tres classes
dʼamines: primàries, secundàries i terciàries. 65. El propà reacciona amb el O2 i produeix CO2 i
56. Escriu les estructures de Lewis dʼaquests compos- H2O (g). Determina el volum de CO2 que es pro-
tos: propè, propí, metanol i etanal. dueix en cremar 10 L de propà amb excés de O2, si
el rendiment de la reacció és del 80 % i tot el pro-
57. Escriu la fórmula desenvolupada dʼaquests com- cés sʼefectua a 1 atm i 273 K.
postos: etanol, 1-propanol, propanal, butanona i Sol.: 24 L
àcid propanoic.
58. Anomena els compostos oxigenats següents.
•
a) CH3 CHOH CHOH CH3 66. Escriu en un full de càlcul la fórmula desenvolupa-
da dʼun hidrocarbur qualsevol, de mida gran.
b) CH3 CO CH2 CH2 CH2 CH3 Col·loca en cada cel·la un carboni, un hidrogen o
c) CH3 CH2 CH2 CO CH3 un enllaç.
OH a) Programa en una cel·la el comptador de carbo-
H H
nis i, en lʼaltra, el comptador dʼhidrògens.
d) CH3 CH2 C CH3 g) C C
b) Programa en altres cel·les la fórmula molecular
CH3 O O de lʼhidrocarbur i la massa molar.
O c) Modifica la fórmula de lʼhidrocarbur i comprova
e) CH3 CH CH2 C que sʼactualitzen els càlculs.
OH
CH3 67. Amb lʼajut dʼun programa de presentació prepara
O una exposició amb material gràfic i dades estadís-
f) CH3 CH2 C tiques sobre les conseqüències del consum de
O CH2CH3 drogues.

167