science-bits.

cat

La nutrició
humana
 Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a science-bits.cat i el seu objectiu és com-
plementar els continguts digitals amb un format físic en
paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.

Crèdits fotogràfics
arekmalang, ©123rf.com (noia menjant, pàg. 1 i 6-7); NASA.org (astronauta, pàg. 8); Wiktory, ©123rf.com (arròs, pàg. 9); Jpogi, Wikimedia Commons (cèl·lules,
pàg. 9); Olena Danileiko, ©123rf.com (patata bullida, pàg. 10); Djedzura, ©123rf.com (nen menjant, pàg. 11); Hallgerd, ©iStock.com (nena bevent llet, pàg.
13); Elena Elisseeva, ©123rf.com (fruita, pàg. 14); Pavel Timofeev, ©123rf.com (pa, pàg. 14); Teri Virbickis, ©123rf.com (brioixeria, pàg. 14); alex9500, ©123rf.com
(peix, pàg. 14); ildipapp , ©123rf.com (aliments d’origen vegetal, pàg. 15); handmadepictures, ©123rf.com (soja, pàg. 16); cukmen, ©123rf.com (cuscús, pàg.
17); ttatty, ©123rf.com (espinacs, pàg. 17); Bruce Wetzel and Harry Schaefer (National Cancer Institute) and Keith Chambers, Wikimedia Commons (mostra
de sang, pàg. 22); Robert Bayer, ©123rf.com (suar, pàg. 26); Vladimir Voronin, ©123rf.com (bàscula, pàg. 28); Jakub Cejpek, ©123rf.com (obesitat, pàg. 28);
Katarzyna BiaÅ‚asiewicz, ©123rf.com (anorèxia, pàg. 28); Katarzyna BiaÅ‚asiewicz, ©123rf.com (bulímia, pàg. 28); Warren Goldswain, ©123rf.com (rentar-se
les dents, pàg. 29); Chobsak Dararuang, ©123rf.com (prohibit fumar, pàg. 29); Michael Simons, ©123rf.com (córrer, pàg. 29); Leung Cho Pan, ©123rf.com
(hidratar-se, pàg. 29); Cathy Yeulet, ©123rf.com (oficinista, pàg. 30); creative commons licensed (BY) flickr photo by shallowend: http://flickr.com/photos/
shallowend24401/2902865508 (esmorzar, pàg. 30); monticello, ©123rf.com (cistell de menjar, pàg. 33); Prasit Rodphan, ©123rf.com (científica, pàg. 36); Sutsaiy
Sangharn, ©123rf.com (bacallà, pàg. 40); margouillat, ©123rf.com (cereals, pàg. 41); serezniy, ©123rf.com (verdures i hortalisses, pàg. 44); Katherine Martin,
©123rf.com (pa i cereals, pàg. 44); Katsiaryna Belaya, ©123rf.com (peix, pàg. 44); James Clarke, ©123rf.com (fruita tallada, pàg. 44); Somchai Somsanitangkul,
©123rf.com (llet, pàg. 44); Ivan Mateev ©123rf.com (dormir, pàg. 46); Dr. Roger C. Wagner, Professor Emeritus of Biological Sciences University of Delaware
Newark (microvellositats, pàg. 50); flickr photo by mia.judkins http://flickr.com/photos/miajudkins/4353388318 shared under a Creative Commons (BY-SA)
license (taula, pàg. 50); Fabian Schmidt, ©123rf.com (classe, pàg. 50); dotshock, ©123rf.com (tenis, pàg. 50); flickr photo by davebloggs007 http://flickr.com/
photos/davebloggs007/14389618573 shared under a Creative Commons (BY) license (ciutat, pàg. 50); Dartmouth College, www.dartmouth.com (mostra de
sang, pàg. 53); PAN XUNBIN, ©123rf.com (vasos sanguinis, pàg. 55).

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.

Copyright: International Science Teaching Foundation & Learning Bits S.L., 2021.

International Science Teaching Foundation

12a Marlborough Place
Brighton Learning Bits, S.L.
BN1 1WN Sant Joan de la Salle, 37
United Kingdom 08022 Barcelona (Espanya)
Ciències de la Vida

Unitat

La nutrició
humana
 Estructura de la unitat

Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.

Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.

Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.

4 science-bits.cat
 Estructura de la unitat

Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.

Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.

Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».

science-bits.cat 5
 La nutrició humana
Índex
· Engeguem
· Aliments espacials ................................................................08
· Explorem
· Explorant la digestió ..............................................................10
· Expliquem
· Els nutrients ............................................................................13
· Els nutrients dels aliments
· Els hidrats de carboni ....................................................14
· Els greixos ........................................................................14
· Les proteïnes ...................................................................14
· Les vitamines ..................................................................15
· L’aigua i els minerals ........................................................15
· La dieta ..................................................................................16
· Els processos de la nutrició humana ................................17
· L’obtenció de nutrients
· La digestió ........................................................................18
· Les glàndules digestives .................................................19
· L’absorció intestinal ........................................................20
· La respiració pulmonar ..................................................20
· El transport de substàncies ................................................ 21
· La sang .............................................................................22
· Els vasos sanguinis ..........................................................22
· El cor .................................................................................23
· La circulació sanguínia ...................................................23
· L’expulsió de les substàncies de rebuig .............................. 24
· La regulació del medi intern ............ ................................... 26
· Nutrició i salut
· Malalties relacionades amb la nutrició .........................26
· Trastorns en l’alimentació ..............................................28
· Pautes per mantenir la salut ............................................29
· Elaborem
· Analitza la teva dieta! ............................................................30
· Exercicis ................................................................................... 35

En aquesta unitat aprendràs:

Quina informació pots obtenir a les etiquetes Què succeeix des que et menges un aliment
dels envasos dels aliments. fins que els nutrients que conté arriben a les
teves cèl·lules.
Per què no és aconsellable menjar
brioixeria industrial, menjar ràpid o Com a través de l’orina elimines les
refrescos ensucrats. substàncies de rebuig que produeixen les
teves cèl·lules.
Per què es recomana seguir una dieta
variada, rica en verdures, hortalisses i fruita. Quins òrgans del teu cos estan implicats en la
nutrició.
Com arriba l’oxigen de l’aire fins a totes les
teves cèl·lules. Quines pautes has de seguir per mantenir-te sa.
6 www.science-bits.com
na

www.science-bits.com 7
 Engeguem

Aliments espacials
Vídeo Des que es van iniciar els viatges tripulats a l’espai fa unes quantes dè-
cades, ha calgut resoldre un problema: l’alimentació dels astronautes.

En condicions d’ingravidesa, és realment complicat asseure’s a menjar

un iogurt, per no parlar de cuinar alguna cosa... A més a més, a les naus
i estacions espacials, l’espai disponible per emmagatzemar menjar és
realment limitat.

Per això, els científics van pensar que els aliments dels astronautes ha-
vien de ser rics en les substàncies essencials per a l’organisme, i mini-
mitzar les substàncies que no eren útils.

Els primers aliments espacials consistien en cremes nutritives que se

servien a l’interior de tubs com els dels dentifricis.

Més endavant, es van utilitzar cubs petits d’aliment concentrat que

contenien les substàncies que l’astronauta requeria.

Els científics fins i tot van arribar a somiar en una píndola equivalent a
un àpat complet, sa i equilibrat.

Si això fos possible… Quines substàn-

cies d’un àpat complet, sa i equili-
brat, hauria de contenir aquesta
píndola per cobrir les necessi-
tats alimentàries d’un astro-
nauta?

8 science-bits.cat
Qüestions
Què hi ha en els aliments?
a. En el vídeo de la versió digital s’explica que
els aliments dissenyats per als viatges espacials
haurien de ser rics en les substàncies essencials
per a l’organisme. Amb quin nom ens referim al
conjunt d’aquestes substàncies essencials?
b. Quins són els principals tipus de substàncies
essencials que trobem en els aliments?
c. No tots els aliments contenen les mateixes
substàncies essencials o, en qualsevol cas, no en
la mateixa proporció.
Proposa dos menús, un per exemplificar un àpat
sa i equilibrat —que contingui totes aquestes
substàncies en proporcions adequades— i un
altre per exemplificar un àpat incomplet i dese-
quilibrat. Justifica les propostes.
Nodrir les cèl·lules
a. Les cèl·lules que conformen el nostre organis-
me són, en darrer terme, les que utilitzen els nu-
trients que trobem en els aliments. Quins papers
desenvolupen els nutrients en les cèl·lules?
b. Les dimensions de les cèl·lules són molt més
petites que les dels trossos d’aliment que inge-
rim. De fet, la majoria de molècules presents als
aliments no poden ser absorbides directament
per les nostres cèl·lules.
science-bits.cat
5 mm 0,005 mm
Comparació entre les dimensions d’un gra de blat de moro
i una cèl·lula.
Què ha de succeir amb els aliments perquè els
nutrients que contenen puguin ser incorporats a
les nostres cèl·lules?
Indica si les transformacions que experimenten
els aliments en el nostre aparell digestiu són
físiques, químiques o de tots dos tipus.
c. Un cop els nutrients s’han extret dels aliments,
s’han de transportar cap a totes les cèl·lules de
l’organisme. Com es realitza aquest transport?
d. Totes les substàncies essencials per al funci-
onament de l’organisme s’obtenen a partir dels
aliments? Justifica la resposta.
e. A les cèl·lules, els nutrients participen en múl-
tiples reaccions químiques que els transformen
en altres substàncies. Algunes d’aquestes subs-
tàncies produïdes —com el CO2 i la urea— són
tòxiques si s’acumulen al nostre organisme i es
coneixen amb el nom de substàncies de rebuig.
Què fa el nostre organisme amb les substàncies
de rebuig produïdes per les cèl·lules?
9
 Exploramos
Explorem

Explorant la digestió
Els aliments que ingerim contenen nutrients que el nostre organisme
necessita.

Tanmateix, en la majoria dels aliments, aquests nutrients no es poden

utilitzar directament, ja que contenen molècules complexes massa
grans que les cèl·lules no poden incorporar.

Perquè les nostres cèl·lules puguin incorporar i utilitzar els nutrients,

s’han de trencar i simplificar en molècules molt més petites i simples.
Aquest procés, anomenat digestió, té lloc a l’aparell digestiu.

En aquesta activitat explorarem la digestió d’un aliment tan comú com

és la patata.

Patata, midó i glucosa

La patata és un tubercle, un òrgan de reserva on la planta emmagatze-
Vídeo ma una substància anomenada midó.
El midó és una molècula de mida molt gran que les nostres cèl·lules no
poden incorporar. Aquesta molècula tan gran està formada per milers
de petites molècules de glucosa, enllaçades entre si.
La glucosa, en canvi, és una molècula que sí que pot travessar les mem-
branes de les nostres cèl·lules. La glucosa —un sucre simple— és la font
principal d’energia de les nostres cèl·lules.

Tal com es mostra en el vídeo de la versió digital, podem detectar

la presència de midó a la patata amb la prova del iode: en contac-
te amb el midó, el iode canvia de color, passa de marró a blau fosc.

10 science-bits.cat
Completa aquest esquema en el qual
es comparen les característiques prin-
cipals de la glucosa i el midó.

Nom de la molècula [midó / glucosa] [midó / glucosa]

Mida molecular [molt gran / petita] [molt gran / petita]

És abundant a la patata? [sí / no] [sí / no]

Es detecta amb la prova del iode? [sí / no] [sí / no]

L’absorbeixen les nostres cèl·lules? [sí / no] [sí / no]

La digestió de la patata
La digestió dels aliments comença a la boca. Per això és recomanable
mastegar bé els aliments i empassar-se’ls sense pressa.
a. Quin efecte té la masticació sobre l’aliment?

b. Quin efecte té la saliva sobre l’aliment?

c. A continuació, investigarem l’acció de les dents i la saliva sobre la di-

gestió del midó de la patata, és a dir, com afecten la seva transformació
en sucres simples. Per fer-ho, aplicarem un tractament diferent a quatre
trossos iguals de patata cuita, amb els quals estudiarem experimentalment
l’acció de les dents i la saliva. Vídeo
Observa el vídeo de la versió digital i indica, en cadascun dels casos, si el
tractament avalua l’acció de les dents o de la saliva.

Tractament 1 Tractament 2 Tractament 3 Tractament 4

Acció de los dents [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua
/ No s’avalua] / No s’avalua] / No s’avalua] / No s’avalua]
Acció de la saliva [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua [Sí que s’avalua
/ No s’avalua] / No s’avalua] / No s’avalua] / No s’avalua]

d. Quin creus que serà l’efecte de cada un dels quatre tractaments sobre el
midó de la patata?

porus
e. Comprovem la hipòtesi seguint aquests passos: tub de diàlisi
1. Introduïm cada fragment de patata en un tub de diàlisi, tancat pels
extrems. 1 µm

2. Col·loquem cada tub a dins d’un got amb 200 mL d’aigua.

Els tubs de diàlisi presenten porus microscòpics que permeten que les
molècules petites els puguin travessar i impedeixen que les grans puguin
passar. Aquests tubs són un model del nostre intestí. pinces
aigua
Quines molècules poden travessar aquests tubs?

q Les molècules d’aigua

q Les molècules de midó Preparació del dispositiu experimen-
tal amb els tubs de diàlisi
q Les molècules de glucosa i els gots d’aigua.

science-bits.cat 11
 f. Posem en marxa l’experiment, i al cap d’unes hores, extraiem 15 mL d’ai-
Vídeo gua de cadascun dels gots.
Per començar, realitzarem la prova del iode a cada una de les mostres
d’aigua per avaluar si el midó de la patata ha pogut travessar o no els tubs.
Observa el vídeo de la versió digital i indica quins han estat els resultats de
la prova del iode per a cada un dels quatre tractaments.

g. A continuació, valorarem la presència de glucosa a l’aigua dels gots mit-

jançant la prova de Benedict. Observa el vídeo de la versió digital.
Ordena els tractaments segons el canvi de color que s’observa, de més can-
Vídeo vi (vermell) a menys (blau).
La prova consisteix a afegir un reactiu blau a l’aigua que, en ser escalfada, can-
via de color en presència de sucres simples. Així, passa gradualment de verd a
vermell —passant pel groc i el taronja— segons si hi ha una concentració més
elevada o menys de sucres.

h. A partir dels resultats dels experiments, explica quina importància té

mastegar i insalivar bé els aliments com la patata.

Conclusions
Molts dels nutrients que contenen els aliments
formen part de molècules molt grans. Tanmateix,
les nostres cèl·lules no poden utilitzar aquestes
molècules tan grans.

Perquè les nostres cèl·lules puguin incorpo-

rar i utilitzar els nutrients, cal que es produ-
eixi la digestió dels aliments.

D’una banda, es produeix una digestió química:

la saliva, així com els sucs gàstrics i les altres secre-
cions digestives, contenen enzims digestius que
transformen químicament aquestes grans molè-
cules en molècules simples, que les cèl·lules sí que
poden absorbir.

De l’altra, es produeix una digestió mecànica:

les dents, així com la musculatura del tub digestiu,
trossegen l’aliment en fragments cada vegada més
petits, afavorint d’aquesta manera l’acció dels en-
zims digestius.

12 science-bits.cat
 Expliquem

Els nutrients

Els nutrients són les substàncies que incorporem a l’organis-

me per mantenir amb vida les nostres cèl·lules.

A les cèl·lules, els nutrients hi aporten matèria —per construir estructu-

res, reparar-se, créixer i multiplicar-se—, energia —per realitzar els pro-
cessos vitals— i capacitat de regular les reaccions químiques cel·lulars.

Classifiquem els nutrients en:


Orgànics
Els nutrients orgànics són molècules complexes, produïdes per és-
sers vius. Sense aquests nutrients no podríem obtenir energia ni fa-
bricar les biomolècules que constitueixen el nostre organisme.
Els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes són, amb molta
diferència, els nutrients orgànics que utilitzem més, i constitueixen les
nostres fonts d’energia i matèria. Les vitamines, en canvi, regulen el
metabolisme.

Inorgànics
Els nutrients inorgànics són molècules simples, que poden formar
part dels éssers vius, però que no han estat produïdes pels éssers
vius. Són indispensables per al nostre organisme, però no es poden
utilitzar com a font d’energia.
Els minerals —com el calci o el sodi—, l’aigua i l’oxigen són nutri-
ents inorgànics. L’oxigen és un gas i l’obtenim de l’aire, no dels aliments.

Tots els nutrients, tret de l’oxigen, són en els aliments que ingerim. El
nostre organisme ha de processar aquests aliments per extreure’n els
nutrients i fer-los arribar a les cèl·lules.

science-bits.cat 13

Galeria
La fruita conté fructosa —un su-
cre— a la polpa, i fibra a la pell.
Les verdures són aliments molt rics
en fibra.
Galeria
La brioixeria industrial sol ser rica
en greixos hidrogenats.
L’oli i el peix blau són rics en greixos
insaturats.
14
Els nutrients dels aliments
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni o glúcids són molècules solubles en aigua com-
postes de carboni, oxigen i hidrogen. Aquests nutrients:
1. Constitueixen la font principal d’energia de les cèl·lules.
2. Aporten matèria a les cèl·lules per elaborar biomolècules.
Els hidrats de carboni que ingerim poden ser de dos tipus:

Sucres o hidrats de carboni simples, que arriben ràpidament a
les cèl·lules i aporten energia de consum immediat. Els diferents
tipus de sucres s’acaben transformant en glucosa, que és distri-
buïda a les cèl·lules.

Hidrats de carboni complexos, com el midó, que estan formats
per llargues cadenes de sucres. Les cèl·lules no poden incorporar
aquestes cadenes, però sí els sucres que són alliberats a partir de
la digestió al llarg del tracte digestiu.
La fibra és un hidrat de carboni complex d’origen vegetal. Encara que
no la puguem digerir per utilitzar-la com a font d’energia o matèria, és
essencial per al funcionament del sistema digestiu.
Els greixos
Els greixos són molècules insolubles en aigua, compostes per carboni,
oxigen i hidrogen. Els greixos són un tipus de lípid.
1. 
Són els nutrients més energètics. S’emmagatzemen en teixits espe-
cialitzats i són la reserva principal d’energia de l’organisme.
2. 
S’utilitzen en la construcció de biomolècules, i constitueixen el com-
ponent principal de les membranes cel·lulars.
Els aliments que ingerim contenen diferents tipus de greixos:

Greixos insaturats, que són líquids a temperatura ambient. Es
consideren els greixos més saludables.

Greixos saturats, que solen ser sòlids a temperatura ambient. El
seu consum es considera menys saludable.

Greixos transformats o hidrogenats, que són greixos insaturats
transformats en saturats en el processat industrial d’alguns ali-
ments. Se n’ha d’evitar el consum.
El colesterol és un lípid present en aliments d’origen animal, que ja sin-
tetitzem en prou quantitat en el fetge humà i que, per tant, no necessi-
tem incorporar-lo.
Les proteïnes
Les proteïnes són molècules compostes principalment per carboni, oxi-
gen, hidrogen i nitrogen. Aquests nutrients:
1. 
Són imprescindibles en la síntesi de les biomolècules que permeten
el manteniment i el creixement del nostre organisme.
science-bits.cat
 e forma secundària, en absència d’hidrats de carboni i greixos, po-
2. D
den utilitzar-se com a font d’energia.
Galeria
Les proteïnes són llargues cadenes formades per unes molècules més
simples, anomenades aminoàcids.

Per produir totes les proteïnes que el nostre organisme necessita, ca-
len 20 aminoàcids diferents. Les nostres cèl·lules no poden fabricar 10
d’aquestes molècules, anomenades aminoàcids essencials, de manera
que les hem d’incorporar amb els aliments.

Les proteïnes completes, presents en aliments d’origen animal,
contenen els 10 aminoàcids essencials. Els aliments d’origen vegetal són
fonts de proteïnes incompletes.

Les proteïnes incompletes, presents en aliments d’origen vegetal,
estan mancades d’algun aminoàcid essencial. Tot i això, és possible
obtenir els 10 aminoàcids essencials combinant només vegetals.

Les vitamines
Les vitamines són compostos orgànics que l’organisme no pot produir
—o no en prou quantitat— i que s’han d’incorporar per mitjà dels ali-
Taula
ments.

1. 
Són necessàries en quantitats molt petites.
2. 
Són imprescindibles, atès que regulen molts processos metabòlics
a l’organisme.
Classifiquem les vitamines en dos:

Les vitamines solubles en greix (o liposolubles), que s’emmagat-
zemen en els teixits grassos del nostre cos.

Les vitamines solubles en aigua (o hidrosolubles), que no s’em-
magatzemen i, per tant, s’han d’incorporar diàriament.

L’aigua i els minerals

Els aliments també ens aporten nutrients inorgànics: aigua i minerals.
Taula
L’aigua és imprescindible per a la vida:

Constitueix dos terços del nostre organisme.

S’hi produeixen les reaccions químiques que fan possible la vida.

El nostre organisme necessita incorporar cada dia uns 2 L d’ai-

gua a través de la beguda i el menjar.

Els minerals, per la seva banda:


Són nutrients necessaris en quantitats petites.

Participen en processos químics de regulació i en la construcció d’al-
gunes estructures.

Les plantes incorporen minerals del sòl a través de les arrels, i nosaltres
els incorporem en ingerir vegetals o altres animals que hagin menjat
plantes.

science-bits.cat 15
 Fonts principals Processos principals

Formació i manteniment d’ossos i dents; coagulació de la

Calci Productes lactis, tofu, verdures i llegums.
sang; funcionament de músculs i nervis.

Productes lactis, fruits secs, llegums, carn i peix. Manteniment d’ossos i dents; metabolisme cel·lular.
Fòsfor

Carn (sobretot carn vermella), peix, llegums, mol·luscos Imprescindible perquè els glòbuls vermells transportin
Ferro i fruits secs. oxigen.

Fluor Peix i aigua potable. Manteniment d’ossos i dents.

Magnesi Fruits secs, llegums, cereals integrals i hortalisses. Funcionament de músculs i nervis; metabolisme cel·lular.

Funcionament de la glàndula tiroide, que regula múlti-

Iode Aliments d’origen marí i sal iodada.
ples processos a l’organisme.

Funcionament de músculs i nervis; regulació del nivell

Potassi Fruites, hortalisses, carn vermella i peix.
d’aigua; funcionament del pàncrees.

Funcionament de músculs i nervis; regulació del ni-

Sodi Sal, salsa de soja, aperitius i menjar precuinat.
vell d’aigua a l’organisme.

El manganès, el seleni, el zinc o el clor, entre d’altres

Altres Molt diverses. substàncies, també són minerals essencials per al nostre
organisme.
Taula interactiva amb 12 minerals que proporcionen els aliments.

La dieta
Greixos Lactis
saludables La nostra salut i el nostre desenvolupament depenen en
bona mesura de l’alimentació.
Ce
s

Anomenem dieta el conjunt d’aliments que consumim

te

re
ui

a ls
Fr

durant un dia.

Una dieta equilibrada és la que aporta, en les

quantitats adequades, els nutrients necessaris per
mantenir-nos sans i desenvolupar-nos tant física-
ment com mentalment.
s
Ve

ne

Conèixer la composició nutricional dels aliments ens

rd

eï
u

ot
re

permet combinar-los de manera adequada i dissenyar

Pr
s

una dieta equilibrada.

Proporció aproximada de diversos tipus d’aliments en Al nostre organisme, i a cada cèl·lula, els nutrients que
una dieta equilibrada. ens aporta la dieta realitzen tres funcions:

Estructural
Les proteïnes aporten a les cèl·lules la matèria amb la qual fan possible el manteniment i el
desenvolupament del nostre organisme. Aquesta és la funció principal en la nostra dieta dels
aliments rics en proteïnes. 100 g de soja contenen 36 g de proteïnes.

16 science-bits.cat
Energètica
Les cèl·lules del nostre organisme necessiten energia per viure. Per obtenir-la, realitzen la respi-
ració cel·lular, en què, sobretot, consumeixen hidrats de carboni i greixos. Aquesta és la funció
principal en la nostra dieta dels aliments rics en aquests nutrients. 100 g de cuscús contenen 77 g
de carbohidrats.

Reguladora
A les cèl·lules del nostre organisme s’hi produeixen milions de reaccions químiques de forma coor-
dinada. Les petites quantitats de vitamines i minerals aportades per diversos aliments són sufi-
cients per regular aquests processos. Els espinacs són rics en vitamines A, B9, C i K; en ferro, magnesi
i potassi; i en aigua.

Els processos de la nutrició humana

La nutrició humana és el conjunt de processos biològics que ens per-
meten:
1. 
Obtenir els nutrients. Interactivitat
2. 
Transportar-los fins a les cèl·lules i recollir les substàncies de rebuig
produïdes pel seu metabolisme. En la nutrició, hi participen quatre
aparells.
3. 
Expulsar aquestes substàncies del cos.
faringe
Esòfag
Boca
fosses nasals epiglotis
Vesícula
biliar laringe
Fetge boca
tràquea
Estómac
Pàncrees
bronquis Pulmons
Intestí
Intestí gros
prim

diafragma

Aparell digestiu Aparell respiratori

L’aparell digestiu extreu els nutrients dels aliments, digerint-los fins a L’aparell respiratori obté oxigen de l’aire i el fa arribar a la sang, d’on
obtenir components moleculars que puguin ser absorbits per les cèl· retira diòxid de carboni —substància de rebuig de la respiració cel·
lules. lular— que expulsa a l’exterior.

Sang pobra en oxigen

Sang rica en oxigen
ronyons

cor urèters

bufeta

vasos sanguinis
uretra

Aparell circulatori Aparell urinari

L’aparell circulatori distribueix els nutrients a totes i cadascuna de les L’aparell urinari filtra de la sang les substàncies de rebuig i l’excés de
cèl·lules de l’organisme i recull les substàncies de rebuig que generen sals, que són expulsades a través de l’orina. També regula el nivell d’ai-
les reaccions químiques cel·lulars. gua a l’organisme.

science-bits.cat 17
 L’obtenció de nutrients
La digestió
El primer pas en la nutrició consisteix a extreure els nutrients dels
aliments. En els aliments, els nutrients formen part de molècules més
complexes que no poden ser absorbides per les cèl·lules. És necessari
Vídeo transformar els aliments i extreure’n les molècules de nutrients, que
sí que poden ser absorbides.

Anomenem digestió el procés físic i químic pel qual els ali-

ments són transformats en nutrients assimilables per les cèl·
Vídeo lules. La digestió té lloc a l’aparell digestiu, gràcies a l’acció
mecànica dels òrgans i a l’acció química dels enzims digestius.

1 bol alimentari 2 3
estómac

masticació sucs gàstrics

+ acció de la saliva

A la boca, les dents i la llengua inicien la
digestió mecànica dels aliments, que
són reduïts a petits fragments. A això s’hi
afegeix l’acció de la saliva, que inicia la
digestió química de l’aliment, que es
converteix en el bol alimentari.
Els enzims digestius de la saliva —
glucosidases— trenquen les llargues
molècules dels glúcids complexos
com el midó, que es descomponen en
sucres com la glucosa.
El bol alimentari és empès per la mus-
culatura de l’esòfag fins a l’estómac, on
es barreja amb els sucs gàstrics.

4 5 fetge
vesícula biliar
6
quim pàncrees
enzims
digestius duodè

Els sucs gàstrics contenen enzims di-
gestius —com les proteases— que ac-
tuen sobre les proteïnes, alliberant els
aminoàcids que les componen.
En unes hores, els sucs gàstrics i l’acció
mecànica de les parets musculoses de
l’estómac completen la digestió del bol
alimentari, que abandona l’estómac
convertit en un puré espès i àcid, ano-
menat quim.
Al duodè, el primer tram de l’intestí
prim, el quim es barreja amb els sucs bi-
liars, que són abocats per la vesícula bili-
ar —tot i que són produïts pel fetge—, i
amb els sucs pancreàtics, secretats pel
pàncrees.

7 8 9
intestí
intestí gros
prim

recte
anus

Aquestes secrecions contenen enzims
digestius, com les lipases. Aquests en-
zims ataquen les grans molècules de
greix, que són disgregades en molècules
més petites.
Les parets musculars de l’intestí prim
empenyen el quim pel seu interior, on
els enzims produïts per les glàndules
intestinals conclouen la digestió. Els
nutrients alliberats són absorbits per
les cèl·lules de l’epiteli que recobreix les
parets de l’intestí.
Les restes no digerides del quim que ar-
riben a l’intestí gros encara contenen
minerals i aigua, que són absorbits a les
seves parets. Aquestes restes són con-
duïdes fins al recte, on es compacten i
formen els excrements, que seran ex-
pulsats per l’anus.

18 science-bits.cat
Les glàndules digestives

Les glàndules digestives són òrgans i estructures que produ- Glucosidasa

eixen sucs digestius que són abocats a l’interior del conducte
digestiu.

Els sucs digestius contenen enzims digestius que ataquen química- Lipasa
ment les macromolècules dels aliments i les disgreguen en petites mo-
lècules de nutrients.

Existeixen diversos tipus d’enzims, segons si actuen sobre els hidrats

de carboni —glucosidases—, els greixos —lipases— o les proteïnes Peptidasa
—peptidases.

cavitat bucal
glàndules gàstriques

glàndules
salivals estómac

Les glàndules salivals secreten saliva a l’interior de la cavitat
bucal. La saliva hidrata els aliments, en facilita la masticació i
conté enzims —glucosidases— que inicien la digestió quími-
ca dels hidrats de carboni complexos, com el midó.
Les glàndules gàstriques són unes criptes petites que es troben
a la paret de l’estómac i secreten els sucs gàstrics. Aquests
sucs contenen àcid clorhídric i enzims —peptidases— que
actuen conjuntament sobre les proteïnes dels aliments. Les
glàndules també secreten una mucositat que protegeix les pa-
rets de l’estómac de l’acció corrosiva de l’àcid.

entrada al duodè fetge

conducte pancreàtic conducte biliar

pàncrees entrada al duodè

vesícula biliar

El pàncrees secreta el suc pancreàtic en el duodè, el primer El fetge produeix la bilis, que s’emmagatzema a la vesícula bi-
tram de l’intestí prim. Aquest suc conté una gran diversitat liar i és abocada al duodè. La bilis no conté enzims però la seva
d’enzims digestius, que actuen sobre tots els tipus de bio- acció sobre els greixos —disgrega les grans gotes— és fona-
molècules presents en els aliments. mental perquè els sucs pancreàtics els digereixin.

A part de participar en la digestió, el pàncrees té un paper clau A part de participar en la digestió, el fetge emmagatzema
en la regulació dels nivells de glucosa en sang. glucosa, ferro i vitamines, i té un paper clau en l’eliminació
de substàncies tòxiques de la sang.

vellositats

Les glàndules intestinals són criptes petites que es troben a les

parets de l’intestí i secreten sucs intestinals. Aquestes glàn-
dules produeixen una gran diversitat d’enzims —que actuen
sobre els carbohidrats, els greixos i les proteïnes—, a més a més
de secretar una mucositat que protegeix les parets de l’intestí.
glàndules
intestinals
intestí

science-bits.cat 19
 L’absorció intestinal

Vídeo L’absorció intestinal és el procés pel qual els nutrients —ex-

trets durant la digestió— són absorbits per les cèl·lules que re-
cobreixen les parets de l’intestí i transferits cap a la sang.

En general, succeeix que:


Les parets de l’intestí prim absorbeixen els nutrients orgànics,
així com la major part de minerals i aigua.

Les parets de l’intestí gros absorbeixen minerals, aigua i algunes vi-
tamines.

Les restes dels aliments que no s’han digerit s’acumulen al final de l’in-
testí gros, d’on seran expulsats en forma d’excrements.

Les parets de l’intestí prim estan recobertes de vellositats mil·

limètriques, per l’interior de les quals circulen capil·lars sanguinis.

Els nutrients penetren a les cèl·lules de l’epiteli intestinal, que entapissa

les vellositats intestinals, i des d’aquestes, surten cap als capil·lars i s’in-
tegren a la sang.

La respiració pulmonar
Totes les nostres cèl·lules necessiten consumir oxigen (O2) per obte-
nir energia dels nutrients orgànics a través de la respiració cel·lular.

El diòxid de carboni (CO2 ) és un producte de rebuig d’aquesta reacció

química que resulta tòxic per a les cèl·lules.

A diferència de la resta dels nutrients, que s’obtenen a l’aparell digestiu,

l’oxigen és produït per l’aparell respiratori, mitjançant la respiració pul-
monar.

La respiració pulmonar és el procés pel qual part de l’oxigen de

l’aire és transferit a la sang, i part del diòxid de carboni de la sang
Vídeo és transferit a l’aire.

Inspiració 1 fosses
2 bronqui 3
pulmó
nasals

faringe bronquíols

Durant la inspiració, el diafragma es
contrau i causa un increment del vo-
lum de la cavitat toràcica. Els pulmons
s’expandeixen i creen una diferència de
pressió que permet que l’aire entri al seu
interior.
L’aire entra pel nas, on es filtra, s’escalfa
i s’humidifica. Passa per la faringe i la la-
ringe i s’introdueix a la tràquea, un tub
rígid que es bifurca en dos bronquis.
Aquests bronquis penetren als pul-
mons, on es ramifiquen en bronquíols.
Els pulmons no són sacs buits, sinó es-
tructures esponjoses. Al seu interior, els
bronquíols es ramifiquen diverses vega-
des fins a acabar en uns sacs diminuts:
els alvèols. Hi ha uns 300 milions d’al-
vèols a cada pulmó.

20 science-bits.cat
 alvèols 4 capil·lar
glòbul vermell
5 CO2 6
alvèol

capil·lars
sanguinis

Els alvèols tenen unes parets molt pri-
mes, rodejades d’infinitat d’estrets capil·
lars per on circula la sang. A través de les
seves parets es produeix l’intercanvi
de gasos entre l’aire i la sang.
La sang d’aquests capil·lars conté menys
oxigen que l’aire de l’alvèol. Per equili-
brar aquestes concentracions, l’oxigen
de l’aire traspassa la paret de l’alvèol cap
al torrent sanguini, en un procés anome-
nat difusió.
D’altra banda, la sang dels capil·lars con-
té més diòxid de carboni que l’aire dels
alvèols. Aquest gas traspassa les parets
dels capil·lars cap als alvèols, també mit-
jançant el procés de difusió.

O2 7 Expiració
8
CO2
Aquests processos es donen de forma si-
multània, de manera que la sang guanya
oxigen i perd diòxid de carboni després
de passar pels alvèols.
Finalment, l’aire dels alvèols, enriquit
amb diòxid de carboni, és expulsat a
l’exterior gràcies al relaxament del dia-
fragma, que comprimeix els pulmons, i
O2
n’augmenta la pressió interna. Aquest
procés es coneix com a expiració.

El transport de substàncies

Un cop els nutrients han entrat a l’organisme —per mitjà dels aparells Esquemes
digestiu i respiratori— s’han de fer arribar a totes i cadascuna de les
nostres cèl·lules. També és imprescindible retirar i transportar els pro-
ductes de rebuig que el seu metabolisme genera. Sang pobra
en oxigen
En el cos humà, el transport de substàncies el porta a terme l’aparell cir- Sang rica
en oxigen
culatori.

L’aparell circulatori és un circuit de vasos sanguinis ramificats per on

circula la sang, impulsada pel bombament del cor.

La circulació sanguínia distribueix els nutrients a totes les cèl·

lules de l’organisme i, simultàniament, retira els productes de re-
buig que generen. L’aparell circulatori.

La sang
55% plasma
La sang és un teixit en el qual distingim dos components:
45% cèl·lules sanguínies

El plasma sanguini, una dissolució aquosa de color groguenc que > 99%
conté diversos soluts. Entre aquests soluts hi trobem els nutrients glòbuls vermells
—excepte el O2— i les substàncies de rebuig. < 1%
 glòbuls blancs
Les cèl·lules sanguínies, que classifiquem en glòbuls vermells,
+ plaquetes
glòbuls blancs i plaquetes.
Composició de la sang (en volum).

science-bits.cat 21
 Microscopi electrònic Microscopi òptic Microscopi electrònic Microscopi òptic

6 µm 18 µm 6 µm 18 µm

Glòbuls vermells Glòbuls blancs

Els glòbuls vermells o eritròcits són les cèl·lules més abun-
dants de la sang (entre 4 i 6 milions per microlitre). Aquestes
cèl·lules sense nucli s’encarreguen de transportar l’oxigen a
la sang, gràcies a l’hemoglobina, una proteïna amb gran afini-
tat per aquest gas, que conté ferro i els dóna el color vermell
característic.
Microscopi electrònic Microscopi òptic
Els glòbuls blancs o leucòcits són cèl·lules amb nucli i
menys abundants que els glòbuls vermells (entre 5.000 i
10.000 per microlitre). Existeixen diversos tipus de leucòcits, i
tots participen en la defensa de l’organisme davant d’agents
infecciosos i altres substàncies estranyes.
Plaquetes
Les plaquetes o trombòcits no són pròpiament cèl·lules,
sinó fragments de cèl·lules que participen en la coagulació
de la sang i el control de les hemorràgies. En cas de produir-se
una fissura en un vas sanguini, les plaquetes s’agreguen i for-
men una placa que tapona la lesió.

Les cèl·lules sanguínies s’originen a la

medul·la roja dels ossos, un teixit present
6 µm 18 µm
a l’interior de molts dels nostres ossos.

Els vasos sanguinis

Els conductes pels quals circula la sang s’anomenen vasos san-

guinis.

Els vasos sanguinis formen una xarxa per on la sang circula formant
Esquemes un circuit tancat i sempre en un mateix sentit. Distingim tres tipus de
vasos sanguinis segons la seva estructura i el seu paper en la circulació:

teixit conjuntiu vàlvula

epiteli
capa muscular teixit conjuntiu

capa muscular

epiteli
epiteli

Les artèries són els vasos que porten la
sang des del cor cap als altres òrgans del
cos, on es ramifiquen en artèries cada cop
més estretes i, finalment, en capil·lars.
Les parets de les artèries són molt elàstiques
a causa de la gruixuda capa muscular que
envolta l’epiteli, la capa de cèl·lules que re-
cobreix l’interior del vas.
Els capil·lars són vasos de diàmetre micros-
còpic, a través de les primes parets dels quals
es produeix l’intercanvi de substàncies en-
tre la sang i les cèl·lules dels òrgans i teixits
de l’organisme. Per permetre l’intercanvi de
nutrients i substàncies de rebuig, les parets
dels capil·lars estan formades per una sola
capa de cèl·lules, l’epiteli.
Les venes són els vasos pels quals la sang
retorna al cor. Es formen per la reunificació
progressiva dels capil·lars; primer, en venes
estretes, i després, en grans conductes. Les
parets de les venes són menys musculoses i
elàstiques que les de les artèries i disposen
de vàlvules que impedeixen que la sang re-
trocedeixi.

22 science-bits.cat
El cor

El cor és un òrgan muscular buit que impulsa la circulació de la

sang, bombant-la de manera cíclica.

Està situat al tòrax, entre els dos pulmons, i té la mida d’un puny. Al
seu interior, hi distingim una part esquerra i una part dreta. A cada
part hi ha dues cambres comunicades entre si, anomenades aurícula
i ventricle.
Interactivitat

vena cava aorta aurícula aurícula

superior artèria dreta esquerra
pulmonar

vena
pulmonar
vena
pulmonar

Les venes i artèries són els vasos que connecten el cor amb els òrgans Les aurícules són les dues cavitats superiors del cor, de parets
del cos. La sang surt del cor per les artèries i hi retorna per les venes. primes, a les quals arriben grans venes.
vàlvula
pulmonar septe
interventricular

ventrícle
vàlvula dret
vàlvula mitral
tricúspide
cordes
tendinoses ventrícle
esquerre

Les vàlvules són comportes que separen diferents cavitats del cor i Els ventricles són les cavitats inferiors del cor, de parets musculo-
asseguren que la sang circuli en sentit correcte, obrint-se o tancant-se ses, que en contraure’s bomben la sang. Dels ventricles surten grans
segons les contraccions del cor. artèries.

La circulació sanguínia
Per recórrer tot el cos humà, la sang ha de passar dues vegades pel cor
i completar dos circuits:


En el primer, anomenat circulació pulmonar, la sang pobra en O2 i
rica en CO2 circula des del cor fins als alvèols pulmonars, on es rea-
litza l’intercanvi de gasos, i torna al cor carregada de O2.

science-bits.cat 23
 
En el segon, anomenat circulació general, la sang rica en O2 circula
des del cor fins a tots els òrgans del cos, on les cèl·lules absorbei-
Vídeo xen aquest gas i retornen a la sang CO2, producte de la respiració
cel·lular. La sang torna al cor carregada d’aquest gas.

Aparell
circulatori 1 2 3

L’aparell circulatori és un entramat com-
plex de vasos sanguinis. Per entendre
el procés de la circulació, utilitzem un
model simplificat en què distingim dos
circuits: la circulació pulmonar i la cir-
culació general.
El cor sempre està ple de sang i ac-
tua com una bomba que la mou per
aquests circuits: la sang circula a causa
de les diferències de pressió que hi ha
en diversos punts.
La sang pobra en O2 i rica en CO2 ar-
riba al costat dret del cor per les ve-
nes caves. La musculatura del cor està
relaxada.

4 5 6

Aleshores, l’aurícula es contrau, de ma-
nera que augmenta la pressió sanguínia
al ventricle. Quan el ventricle es con-
trau, la vàlvula tricúspide es tanca i la
sang és impulsada a pressió a través
de la vàlvula pulmonar.
La sang circula des de l’artèria pulmonar La sang rica en O2 i pobra en CO2 arriba
fins als capil·lars pulmonars, on es pro- al costat esquerre del cor per les venes
dueix un intercanvi de gasos: la sang pulmonars. La musculatura del cor està
perd CO2 i guanya O2. relaxada.

7 8 9

Aleshores, l’aurícula es contrau, de ma-
nera que augmenta la pressió sanguínia
al ventricle. Quan el ventricle es contrau,
la vàlvula mitral es tanca i la sang és im-
pulsada a pressió a través de la vàlvula
aòrtica.
La sang circula des de l’aorta fins als
capil·lars de tot l’organisme, on es pro-
dueix un intercanvi de gasos invers a
l’anterior: la sang perd O2 i guanya CO2.
En realitat, la circulació pulmonar i la cir-
culació general es produeixen al mateix
temps. El so doble de cada batec és degut
al tancament simultani de les vàlvules tri-
cúspide i mitral, primer, i al tancament de
les vàlvules pulmonar i aòrtica, després.

L’expulsió de les substàncies de rebuig

Les reaccions químiques cel·lulars generen productes de rebuig que,
en concentracions suficients, resulten tòxics per a l’organisme.

Així doncs, és imprescindible expulsar les substàncies de rebuig

de l’organisme.

24 science-bits.cat
Aquest procés el porten a terme, principalment, dos aparells:


L’aparell respiratori, que expulsa el CO2 transportat per la sang,
quan aquesta circula pels capil·lars que recobreixen els alvèols pul-
monars.


L’aparell urinari, que expulsa a través de l’orina l’excés de mine-
rals i altres substàncies tòxiques, com la urea —relacionada amb el
Vídeo
metabolisme de les proteïnes.

1 2 3
artèria artèria Sang bufeta
renal renal filtrada

ronyó ronyó
Sals Urea orina
Nutrients uretra

La sang arriba als ronyons per les artèries
renals. Aquesta sang conté nutrients i
una elevada concentració de substànci-
es de rebuig. Entre elles, destaca la urea,
produïda al fetge i relacionada amb el
metabolisme de les proteïnes.
Als ronyons té lloc el filtrat de la sang,
que consisteix a extreure’n les substàn-
cies de rebuig, i l’excés de sals minerals i
aigua. La sang filtrada surt dels ronyons a
través de les venes renals.
Les substàncies extretes pels ronyons du-
rant el filtrat de la sang formen l’orina i són
conduïdes pels urèters fins a la bufeta. La
bufeta és un sac de parets musculars que
pot contenir fins a 500 mL d’orina. Quan
està plena, sentim la necessitat d’orinar.
L’orina surt de la bufeta a través de la uretra.

artèria
renal 4 5 Sang
6
capil·lars vena Sang
sanguinis renal
Orina
primària
urèter
Ronyó

El filtrat de la sang es produeix en mili-
ons de nefrones que estan en contacte
amb els capil·lars que provenen de les
artèries renals. Aquests capil·lars formen
uns glomèruls que estan rodejats per
una càpsula unida a un tub corbat, el
túbul.
En els glomèruls, gairebé tota l’aigua L’orina primària circula pel túbul de la
i els soluts del sèrum sanguini —in- nefrona fins al tub col·lector. Hi ha mili-
cloent-hi nutrients i substàncies ons de tubs col·lectors, que desembo-
de rebuig— travessen les parets dels quen a l’urèter de cada ronyó.
capil·lars i són captats per les càpsules
renals. Aquestes substàncies formen
l’orina primària.

7 8 9
sang filtrada orina
primària final
orina
primària

Glucosa sang
cap a la Aigua filtrada
vena renal Sals final

Alhora, la sang que surt del glomèrul
recorre els capil·lars que envolten els
túbuls de la nefrona. A cada ronyó, mi-
lions de capil·lars com aquest s’acaben
reunint a la vena renal.
En aquest procés, part dels nutrients i
l’aigua de l’orina primària travessen les
parets del túbul i tornen a la sang dels
capil·lars que envolten aquest conducte
de la nefrona.
Amb aquest procés, l’orina primària retor-
na a la sang els nutrients que havia perdut
en el glomèrul. Aquesta orina, lliure de
nutrients, ja pot ser expulsada de l’orga-
nisme, mentre que la sang filtrada torna
al torrent sanguini sense perdre nutrients.

science-bits.cat 25
 La regulació del medi intern
Per garantir la supervivència de les cèl·lules, l’organisme tendeix a
Galeria mantenir el nivell d’hidratació i la concentració de sals minerals dins
d’uns límits. Aquest procés forma part de l’homeòstasi.

L’aparell urinari té un paper principal en l’expulsió de l’excés

de sals i la regulació dels nivells d’aigua.

El volum i la composició de l’orina produïda varien segons l’estat

d’hidratació de l’organisme: com més aigua bevem, més diluïda
és l’orina.
Altres òrgans i aparells contribueixen a mantenir l’homeòstasi:

La pell elimina aigua i l’excés de sals minerals mitjançant la secreció
de suor.

L’aparell respiratori expulsa aigua en forma de vapor en cada expi-
ració.

L’intestí gros absorbeix quantitats variables d’aigua i minerals en
La suor també regula la nostra tem- les restes no digerides dels aliments.
peratura corporal.

Nutrició i salut
Malalties relacionades amb la nutrició
El procés de nutrició humana es pot veure afectat si algun dels múltiples
òrgans o estructures que hi participen presenta alguna disfunció.
Aquestes són algunes de les malalties principals, classificades segons
l’aparell que afecten:

Una malaltia és una alteració de l’estat fisiològic normal d’una o

Interactivitat
diverses parts del cos.

Aparell digestiu

Malaltia Descripció Causes

Destrucció dels teixits minerals que formen les dents Consum excessiu de sucres, falta d’higiene dental,
Càries com a conseqüència de l’activitat de bacteris infec- predisposició genètica.
ciosos.

Trastorn causat per la producció insuficient d’insulina Predisposició genètica, obesitat, consum excessiu de
en el pàncrees o per la falta de resposta de les cèl·lules sucres.
Diabetis a aquesta hormona, que causa alts nivells de sucre en
sang. És una malaltia crònica que, sense tractament,
deriva en complicacions greus.

Incapacitat d’ingerir certs aliments sense patir efectes Causes genètiques que determinen o bé una extre-
Al·lèrgies i intoleràncies adversos de més o menys gravetat com erupcions cu- ma sensibilitat a determinades substàncies presents
alimentàries tànies, inflamacions, molèsties digestives i abdominals, en els aliments, o bé l’absència de determinats en-
nàusees, vòmits, diarrea, etc. zims digestius.

26 science-bits.cat
 Alteracions en la producció de femta. En el cas de la di- Consum d’aliments en mal estat, infeccions intestinals
arrea, les deposicions contenen massa aigua i són força (diarrea), escàs moviment intestinal, consum insufici-
Diarrea i restrenyiment freqüents. En el cas del restrenyiment, les deposicions ent de fibra, sedentarisme (restrenyiment).
són molt poc fluïdes i infreqüents.

Afectació dels òrgans o les estructures de l’aparell diges- Exposició a microorganismes patògens per consum
tiu causades per agents patògens (bacteris, virus, fongs, d’aliments en mal estat, aigües contaminades o falta
Infeccions etc.), que sol comportar inflamació, dolor, febre i altres d’higiene en manipular els aliments.
alteracions digestives.

Inflamació i irritació de la mucosa de l’estómac que pot Predisposició genètica, mals hàbits alimentaris, estrès,
Gastritis i úlcera gàstrica desembocar en ferides —les úlceres— i hemorràgies. tabaquisme, consum excessiu d’alcohol, infeccions.

Proliferació descontrolada de les cèl·lules d’un òrgan o Predisposició genètica, agreujada per factors de risc
teixit que en provoca un mal funcionament i pot esten- com l’exposició a radiacions i a substàncies nocives, el
Càncer
dre’s a altres parts de l’organisme, i causar la mort si no tabaquisme o l’obesitat.
es tracta.

Aparell respiratori

Malaltia Descripció Causes

Malaltia crònica que consisteix en l’estrenyiment o obs- Predisposició genètica, agreujada per factors ambi-
Asma trucció de les vies respiratòries, que causa dificultats entals (fred i humitat), al·lèrgies, exercici excessiu o
més o menys agudes per respirar. estrès.

Afectació dels òrgans o les estructures de l’aparell Exposició a microorganismes patògens.

respiratori per agents patògens (bacteris, virus, fongs,
Infeccions etc.), que sol comportar inflamació de les vies respira-
tòries, mucositat, tos i altres alteracions respiratòries.

Alteració dels alvèols pulmonars que els impedeix om- Tabaquisme.

Enfisema pulmonar plir-se amb prou aire i dificulta greument l’oxigenació
de la sang.

Proliferació descontrolada de les cèl·lules d’un òrgan o Tabaquisme, predisposició genètica.

Càncer teixit que en provoca un mal funcionament i pot esten-
dre’s a altres parts de l’organisme, i causar la mort si no
es tracta.

Aparell circulatori
Malaltia Descripció Causes

Deficiència d’hemoglobina en els glòbuls vermells que Predisposició genètica, consum insuficient de ferro,
Anèmia es tradueix en un transport insuficient d’oxigen que pro- hemorràgies.
voca fatiga, pols accelerat i sensació de falta d’aire.

Patologies que impedeixen la circulació correcta de Consum excessiu de greixos saturats i colesterol, se-
la sang, bé sigui alterant el funcionament del cor o dentarisme, obesitat, predisposició genètica, taba-
Malalties bé obstruint els vasos. Aquestes obstruccions poden quisme.
cardiovasculars tallar el subministrament de nutrients a òrgans vitals
(infarts) i causar la mort del pacient.

science-bits.cat 27
 Creixement descontrolat de determinades cèl·lules san- Predisposició genètica, agreujada per múltiples fac-
guínies a les medul·les òssies que impedeixen el funcio- tors que encara no es coneixen prou.
Càncer nament correcte de la sang, produint greus deficiències
en el sistema immunitari i altres afectacions greus que
poden conduir a la mort.

Aparell urinari

Malaltia Descripció Causes

Una excessiva concentració de sals a l’orina en provoca Dieta amb excés de sals, predisposició genètica.
Càlculs renals la precipitació —la formació de pedres o càlculs— a
l’interior dels conductes renals. En desplaçar-se pel seu
interior poden causar hemorràgies i dolor intens.

Afectació dels òrgans i vies de l’aparell urinari causades Exposició a microorganismes patògens.
per agents patògens (bacteris, virus, fongs, etc.), que sol
Infeccions comportar inflamació, dolor i febre. Si afecten el ronyó
poden desembocar en una insuficiència renal.

Fallada en el funcionament de les nefrones que impe- Predisposició genètica, diabetis, malalties cardio-
Insuficiència renal deix al ronyó filtrar les substàncies de rebuig de la sang. vasculars, infeccions greus, exposició a determina-
El pacient s’ha de sotmetre periòdicament a tracta- des substàncies tòxiques.
ments d’hemodiàlisi perquè la seva sang sigui filtrada.

Proliferació descontrolada de les cèl·lules d’un òrgan Predisposició genètica, agreujada per factors de risc
Càncer o teixit que en provoca un mal funcionament i pot es- com l’exposició a radiacions i a substàncies nocives,
tendre’s a altres parts de l’organisme, i causar la mort el tabaquisme o l’obesitat.
si no es tracta.

Trastorns en l’alimentació
La nostra salut també es pot veure greument afectada per trastorns relaci-
onats amb la forma en què ens alimentem. Aquests trastorns són deguts a
Galeria una alimentació que, per diverses causes, resulta insuficient, desequilibra-
da o excessiva. Els trastorns principals són:

Desnutrició. Anomenem desnutrició l’aportació insuficient de nutrients, causada principal-

ment per l’escassetat d’aliments. D’ella se’n deriven severes pèrdues de pes i múltiples fallades
orgàniques i malalties, especialment greus, en infants, persones grans i embarassades. És, se-
gons l’OMS, un dels problemes de salut més importants del planeta.

Obesitat. L’obesitat és l’acumulació excessiva de greix a l’organisme causada per la sobreali-

mentació i la falta d’activitat física. L’obesitat agreuja les malalties cardiovasculars i la diabetis,
i és factor de risc d’alguns càncers. Una persona es considera obesa quan el seu pes supera un
25% el pes recomanat segons l’edat, el sexe i l’altura.

Anorèxia. L’anorèxia nerviosa és un trastorn psíquic caracteritzat per la por irracional d’engrei-
xar-se i una percepció distorsionada del propi cos, que afecta principalment els adolescents. Les
persones que pateixen anorèxia rebutgen els aliments i augmenten l’activitat física per apri-
mar-se, fet que pot conduir-les a un estat de desnutrició severa. Aquest trastorn causa la mort
en un 10% dels casos.

28 science-bits.cat
Bulímia. La bulímia nerviosa és un trastorn psíquic caracteritzat per una alimentació desequi-
librada. S’hi alternen breus períodes de consum excessiu de menjar —afartaments— seguits
per d’altres en què apareixen sentiments de penediment i culpa. Aquests sentiments, que poden
portar a la persona a provocar-se vòmits, alteren de manera greu el seu estat anímic i poden de-
sembocar en depressions. La bulímia afecta, sobretot, dones joves.

Pautes per mantenir la salut

És vital alimentar-se correctament i desenvolupar pautes de com-

portament que redueixin el risc de contraure malalties relaciona-
des amb la nutrició per mantenir-se sa.

Una dieta variada i equilibrada constitueix la base per mantenir una

bona salut. A més a més, algunes de les pautes bàsiques per tenir cura Galeria
dels aparells orgànics implicats en la nutrició són:

Pautes per tenir cura de l’aparell digestiu Pautes per tenir cura de l’aparell respiratori

Rentar-se les mans abans dels àpats. 
No fumar.

Rentar els aliments i manipular-los amb les mans netes. 
Ventilar les habitacions i evitar l’acumulació de fum, pols o

Rentar-se les dents després dels àpats. pol·len.

Menjar pausadament, mastegant bé els aliments. 
Inspirar pel nas i no per la boca, per filtrar l’aire.
Evitar àpats copiosos i realitzar ingestes menys abundants i més 
 Utilitzar mocadors d’ús limitat en cas d’estar constipats o tenir
freqüents. la grip.

Pautes per tenir cura de l’aparell circulatori Pautes per tenir cura de l’aparell urinari
Seguir una dieta baixa en greixos saturats i transformats, reduint Beure aigua i mantenir el cos hidratat.

el consum de carns grasses i aliments processats. 
Seguir una dieta equilibrada i evitar l’excés de sal.

Tenir un estil de vida actiu i practicar exercici físic moderat. 
Orinar entre quatre i sis cops al dia.

No fumar i evitar l’alcohol. 
Mantenir una higiene adequada.

Mantenir un pes dins dels intervals determinats pel personal
mèdic per a cada edat i sexe.

science-bits.cat 29
 Elaborem

Analitza la teva dieta!

Alimentar-te adequadament és indispensable per mantenir la teva
salut física i mental, de manera que paga la pena que dediquis una
mica de temps a reflexionar sobre la teva dieta.
Des d’un punt de vista científic, la millor dieta és la que:

obreix les necessitats energètiques diàries.

C
Combina els diferents tipus de nutrients en les proporcions ade-

quades.
En aquesta activitat avaluaràs si la teva alimentació al llarg d’un dia
compleix aquests requisits. Per fer-ho, hauràs de:

1. 
Determinar la teva despesa energètica total diària.
alcular l’aportació energètica dels aliments que ingereixes en un
2. C
dia i les proporcions de cada tipus de nutrient.
Per dur a terme aquesta tasca pots utilitzar un programa de fulls de càlcul
com l’eina gratuïta de Google Spreadsheets (https://docs.google.com/
spreadsheets/).

Despesa energètica total

Esquema La teva despesa energètica total (DET) és la quantitat de quilocalories

(kcal) que el teu cos consumeix en un dia i depèn, fonamentalment, de:
La teva despesa energètica en repòs (DER)
Dones El teu nivell d’activitat física

DER=
8,365 × pes en kg Existeixen diverses fórmules per calcular la DER d’una persona,
+
4,65 × altura en cm però s’ha de tenir en compte que només permeten calcular va-
+
200 lors aproximats, ja que no contemplen particularitats com l’estat
de desenvolupament o de salut de la persona.
Homes
DER= Per exemple, la DER d’un adolescent sol ser superior a la que
16,25 × pes en kg
+ permeten calcular aquestes fórmules, que s’ajusten millor a
1,372 × altura en cm
+ persones adultes.
515,5
cm kg kg Les equacions de Schofield són un grup de fórmules que per-
meten estimar la DER en funció de l’altura i el pes. Hi ha una
fórmula diferent per a cada sexe i franja d’edat.
Les equacions de Schofield presenten paràmetres
adaptats a persones de 10 a 18 anys.

30 science-bits.cat
 Tasca

a. Entra al programa de fulls de càlcul i realitza els passos següents:

1. 
Crea un arxiu nou i posa-hi un nom que et permeti reconèixer-lo Taula
Imatge
fàcilment.
2. 
Posa el nom Despesa energètica al full de càlcul de la primera A B

pestanya. 1 Edat (anys) 14

2 Sexe dona
onstrueix-hi una taula com la taula A que es mostra a l’esquerre
3. C 3 Altura (cm) 155
d’aquesta pàgina. 4 Pes (kg) 50
5 DER (kcal) 1.339
alcula la teva DER a la casella B5, seguint els passos indicats a la
4. C
imatge.
8,365 B3
b. No n’hi ha prou amb la DER per determinar la DET d’una persona,
perquè és evident que com més activa sigui, més energia gastarà.
4,65 B4
La DET es calcula multiplicant la DER per un factor que depèn de l’acti-
vitat física de la persona. Determina quin factor d’activitat et correspon 200
i afegeix dues files noves a la taula per calcular la teva DET (pots mirar
la taula B d’exemple). Taula A. Exemple de taula per calcular la
DER d’una dona.
Recorda que els resultats d’aquests càlculs són aproximacions. Per co-
nèixer exactament la teva despesa metabòlica cal realitzar unes proves
específiques.
Taula
Nivell Sexe Factor
d’activitat Descripció d’activitat
A B
dona 1,3 1 Edat (anys) 14
Sedentari poca activitat física 2 Sexe dona
home 1,3 3 Altura (cm) 155
4 Pes (kg) 50
alguna activitat ocasional, dona 1,5 5 DER (kcal) 1.339
Suau
de baixa intensitat, com passejar 6 Factor d’activitat 1,6
home 1,6
7 DET (kcal) 2.142,4
activitat diària planejada, d’intensitat dona 1,6
Moderat moderada, com caminar a pas
lleuger, durant almenys una hora home 1,7

activitat diària d’alta intensitat, com dona 1,9 B6 B5

Intens practicar esport, durant almenys
una hora home 2,1
Taula B. Un cop afegit el factor d’activitat a
dona 2,2 la casella B6, programem la casella B7 per
Molt intens exercici físic intens: entrenament
esportiu calcular-hi la DET.
home 2,4
Taula de factors segons l’activitat física i el sexe.

Aportació energètica
a. Un cop calculada la DET, necessitem saber l’energia que ens aporten els
aliments que ingerim en un dia.
Per saber-ho, crearem un full de càlcul nou, compartit amb la resta de com-
panys, i l’utilitzarem com una base de dades amb informació nutricional
d’alguns aliments.

Distribuïts en grups, completarem la base de dades amb aliments propis

de cada un dels àpats —desdejuni, esmorzar, dinar, berenar o sopar.

science-bits.cat 31
 Les dades de cada àpat s’han d’introduir en una pestanya diferent de la
base de dades.
Taula
Introduïu a la pestanya corresponent la quantitat de carbo-
A B C D hidrats, greixos i proteïnes que contenen 100 grams dels ali-
Glúcids Greixos Proteïnes ments que us corresponguin (taula C).
1 Aliment (g/100 g) (g/100 g) (g/100 g)
2 Pa integral 50,0 3,0 10,0 Podeu trobar informació nutricional en els envasos o a pàgi-
3 Margarina 1,0 82,0 1,0
nes web com: http://nutritiondata.self.com/.
4 Melmelada 80,0 1,0 0,0
5 Suc de taronja 10,0 1,0 0,0 b. Un cop completada la base de dades, la utilitzarem com a
6 Llet sencera 12,0 12,0 17,0 font d’informació per als passos següents de l’activitat (taula D).
7 Flocs de civada 87,0 7,0 1,0
Torna al teu arxiu personal i realitza aquestes accions:
8 Cacau 20,0 9,0 3,0
9 Iogurt 3,0 3,0 3,0 1. 
Crea una pestanya nova per a cada àpat i posa-hi el nom
10 Crema de cacauet 22,0 50 24 corresponent —desdejuni, esmorzar, dinar, berenar o
11 Plàtan 23,0 0,0 1,0 sopar.

Taula C. Exemple de la base de dades compartida amb 

2. Busca a la base de dades els aliments que hagis ingerit a cada
informació nutricional dels aliments de l’esmorzar. àpat. Copia la informació a la pestanya corresponent del teu
arxiu personal.
rea una columna nova, a la dreta, per especificar la quan-
3. C
titat ingerida de cada aliment.
Taula
c. Per calcular quanta energia aporten els nutrients ingerits, s’ha
A B C D E
de tenir en compte la ració consumida i el coeficient energètic
Glúcids Greixos Proteïnes Ració ingerida
propi de cada tipus de nutrient (taula E):
Aliment (g/100 g) (g/100 g) (g/100 g) (g)
Pa integral 50,0 3,0 10,0 52,0 lúcids: 4 kcal/g
G
Margarina 1,0 82,0 1,0 10,0 Greixos: 9 kcal/g

Melmelada 80,0 1,0 1,0 25,0
Llet 12,0
Proteïnes: 4 kcal/g

12,0 17,0 250,0
Cacau 20,0 9,0 3,0 10 Completa la taula de cada àpat amb columnes noves en les quals
Taula D. Exemple de taula amb la informació nutricio- has de calcular aquestes aportacions energètiques, segons es mos-
nal dels aliments i les racions consumides a l’esmorzar. tra en el recurs.
Pots programar aquests càlculs a partir d’una casella i propagar la
fórmula arrossegant-la des de l’angle inferior dret de la casella.

E2 B2 100 4

Taula
A B C D E F G H
Glúcids Greixos Proteïnes Ració Energia Energia Energia
Taula E. Exemple de taula amb 1 Aliment g/100 g g/100 g g/100 g ingerida (g) Glúcids Greixos Proteïnes
l’aportació energètica per nutrients (kcal) (kcal) (kcal)
2 Pa integral 50,0 3,0 10,0 52,0 104,0 14,0 20,8
dels aliments consumits a l’esmorzar.
3 Margarina 1,0 82,0 1,0 10,0 0,4 73,8 0,4
4 Melmelada 80,0 1,0 1,0 25,0 80,0 2,3 1,0
5 Llet 12,0 12,0 17,0 250,0 120,0 270,0 170,0
6 Cacau 20,0 9,0 3,0 10,0 8,0 8,1 1,2

E2 C2 100 9

E2 D2 100 4

32 science-bits.cat
 d. A continuació, calcula l’aportació energètica total de cada tipus de nutri-
ent a cada àpat. Completa la taula de cada àpat amb files noves, tal com es
mostra a la taula F d’aquesta pàgina.

Pots calcular sumes amb la funció «SUM» del programa de fulls de càlcul.

e. En una pestanya nova, elabora una taula a tall de resum. Hi calcularem

l’aportació energètica total, distingint quina quantitat d’energia has obtingut
a cada àpat, i quina ha sigut l’aportació de cada tipus de nutrient.

Per construir la taula resum en una pestanya nova pots cridar els valors de
les caselles d’altres pestanyes (veure taula G). Pots calcular les sumes amb la
funció «SUM» del programa de fulls de càlcul.

f. Per últim, calcula el percentatge d’energia total provinent de cada tipus de

nutrient. Completa la taula resum afegint-hi algunes files, tal com es mostra
en a la taula H.
Taules

A B C D E F G H A B C D
Glúcids Greixos Proteïnes Ració Energia Energia Energia
1 Aliment Glúcids Greixos Proteïnes 1 Glúcids Greixos Proteïnes
(g/100 g) (g/100 g) (g/100 g) ingerida (g) (kcal) (kcal) (kcal) 2 Desdejuni 312 368 193
2 Pa integral 50,0 3,0 10,0 52,0 104,0 14,0 20,8
3 Esmorzar 120 5 10
3 Margarina 1,0 82,0 1,0 10,0 0,4 73,8 0,4
4 Dinar 251 213 88
4 Melmelada 80,0 1,0 1,0 25,0 80,0 230 1,0
5 Berenar 100 36 8
5 Llet 12,0 12,0 17,0 250,0 120,0 270,0 170,0
6 Sopar 167 162 8
6 Cacau 20,0 9,0 3,0 10,0 8,0 8,1 1,2
312,4 368,2 193,4 7 Aportació energètica per nutrients 950 784 406
diària
8 Aportació energètica total 2.140

SUM (F2 : F6)

F2 + F3 + F4 + F5 + F6 SUM (B2 : B6)
B2 + B3 + B4 + B5 + B6 SUM (B7 : D7)
B7 + C7 + D7

Taula F. Exemple de taula amb l’aportació energètica total per nutrients Taula G. Exemple de taula resum que inclou l’aportació energètica
de l’esmorzar. per nutrients —per àpats i diària— i l’aportació energètica total.

A B C D
1 Glúcids Greixos Proteïnes
2 Desdejuni 312 368 193
3 Esmorzar 120 5 10
4 Dinar 251 213 88
5 Berenar 100 36 8
6 Sopar 167 162 8
Aportació energètica per nutrients 950 784 406
7 diària
8 Aportació energètica total 2.140
9 Percentatges d’energia 44% 37% 19%
per nutrients

B7 / D8 * 100 D7 / D8 * 100

C7 / D8 * 100

Taula H. Exemple de taula resum que inclou el percentatge d’energia

total provinent de cada tipus de nutrient.

33
 Anàlisi de resultats i conclusions
Ha arribat el moment de valorar si la dieta que has analitzat és equili-
brada. Per fer-ho, s’ha de comprovar que l’aportació energètica es cor-
respon amb la despesa d’energia, i que la proporció dels tres macronu-
trients és adequada.

Segons les recomanacions dictades per la comunitat científica, l’aporta-

Taula ció energètica diària ha de provenir:

A B C D
En un 55% de glúcids
1 Glúcids Greixos Proteïnes En un 35% de greixos

2 Desdejuni 312 368 193 En un 10% de proteïnes

3 Esmorzar 120 5 10
a. Completa la taula resum afegint-hi una casella
4 Dinar 251 213 88
amb la teva DET i el balanç energètic —la dife-
5 Berenar 100 36 8
6 Sopar 167 162 8 rència entre l’energia que has rebut i la que has
consumit.
7 Aportació energètica per nutrients diària 950 784 406
8 Aportació energètica total 2.140 b. S’adequa l’aportació energètica de la teva die-
9 Percentatges d’energia per nutrients 44% 37% 44% ta a la teva despesa energètica total?
10 DET 2.142
11 Balanç energètic -2

D8 D10

Exemple de taula resum final que

inclou la DET, l’aportació energètica c. S’adequa la proporció de nutrients de la teva dieta a la proporció que en
total i el percentatge d’energia que necessita el teu organisme?
prové de cada tipus de nutrient.

d. Arran dels resultats, faries algun canvi a la teva dieta?

e. Quins altres aspectes hauries de tenir en compte per poder assegurar que
la teva dieta és saludable?

34 science-bits.cat
 EXERCICIS
Els nutrients

1. Macronutrients i micronutrients
Podem classificar els nutrients en dos grans grups, segons les quantitats diàries que n’hem d’ingerir per
cobrir les nostres necessitats alimentàries:

Els macronutrients són els nutrients que aporten energia al nostre organisme i la major part de la ma-
tèria necessària per construir-lo i reparar-lo. Corresponen a la majoria dels nutrients orgànics i a l’aigua.
Els micronutrients són nutrients que necessitem incorporar en quantitats molt petites, però que
esdevenen essencials per regular el medi intern i dur a terme diversos processos vitals. Es tracta de les
sals minerals i de les vitamines.
Aquesta llista mostra la majoria de nutrients que contenen 100 grams d’arròs blanc bullit. Selecciona-hi els
macronutrients.
Potassi: 0,08 g Greixos: 0,7 g Hidrats de carboni: 23,5 g Proteïnes: 2,3 g
Magnesi: 0,04 g Aigua: 73 g Fòsfor: 0,07 g

2. Valor energètic
Deixant de banda les vitamines, tots els nutrients
orgànics poden ser utilitzats per les cèl·lules com a
font d’energia. La quantitat d’energia que aporta
una determinada quantitat de nutrients se sol
expressar en quilocalories (kcal). Nutrients Energia aportada
Els hidrats de carboni (o glúcids) són la pri-
1. 
mera font d’energia per a les cèl·lules. Hidrats
de carboni 4 kcal/g
2. 
En cas d’exhaurir-se, l’organisme aleshores mo-
bilitza els greixos, que se solen acumular en
teixits especialitzats, com a reserva d’energia.
Greixos 9 kcal/g
3. 
En cas d’extrema necessitat, les proteïnes
també es poden utilitzar com a font d’energia.
Proteïnes 4 kcal/g
La taula adjacent mostra la quantitat d’energia que
pot aportar 1 gram d’aquests nutrients orgànics.
Energia que aporta 1 gram de cada un d’aquests tres
tipus de nutrients.

a. Calcula quanta energia en quilocalories poden aportar 40 g dels aliments següents.

1. 
Refresc carbonatat: .......... 2. I
ogurt natural: .......... 3. 
Suc de pinya: ........... 4. 
Aperitiu de patata: ...........

Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per
100 g d’aliment 100 g d’aliment 100 g d’aliment 100 g d’aliment

Greixos 0g Greixos 2,7 g Greixos 0,1 g Greixos 31,6 g

Hidrats Hidrats Hidrats Hidrats

de carboni 12,7 g de carboni 3g de carboni 10,6 g de carboni 45,5 g

Proteïnes 0g Proteïnes 3,3 g Proteïnes 0,4 g Proteïnes 7,7 g

Sal 0 mg Sal 130 mg Sal 0 mg Sal 1,5 g

Refresc carbonatat. Iogurt natural. Suc de pinya. Aperitiu

de patata.

science-bits.cat 35
 EXERCICIS
b. La suma dels nutrients destacats no arriba als 100 g d’aliment en cap de les taules. Quina és, princi-
palment, la substància que contenen tots aquests aliments i que no està reflectida en la seva informació
nutricional?

3. Contingut en cendres
En el laboratori podem quantificar les substàncies
orgàniques i inorgàniques que conté un determi-
nat aliment.
Anomenem pes fresc la massa total de la mostra
d’aliment.
Anomenem pes sec la massa de la mostra sense
l’aigua.
Per calcular-lo, hem de vaporitzar tota l’aigua que
conté l’aliment.
Anomenem pes de les cendres la massa de
l’aliment que correspon a substàncies inorgàniques
minerals.
Per calcular-lo, hem d’eliminar les substàncies or- [substàncies orgàniques / substàncies inorgàniques]
gàniques de la mostra per mitjà de la combustió.
Una poma: ..........
a. La quantitat de substàncies orgàniques i inorgà- Unes ametlles: ..........
niques és molt variable entre els diversos aliments.
Una galeta: ..........
Deixant de banda l’aigua, quin dels dos tipus de
substàncies creus que és majoritari en aquestes es- Un tros de carn magra de porc: ..........
tructures biològiques? Unes fulles d’espinacs: ..........
b. Quantifica el percentatge de matèria orgànica que constitueix cadascuna d’aquestes estructures amb
relació al seu pes fresc fent servir el simulador de la versió digital.

Pes Pes % Aigua % matèria

Pes de les orgànica
Aliment fresc (g) sec (g) (respecte al cendres (g) (respecte
pes fresc) a pes sec)
Poma .......... .......... .......... .......... ..........

Ametlles .......... .......... .......... .......... ..........

Galeta .......... .......... .......... .......... ..........

Carn magra .......... .......... .......... .......... ..........
de porc
Espinacs .......... .......... .......... .......... ..........

c. A continuació, ordena els aliments de major a menor percentatge de matèria orgànica.

Utilitza el percentatge referit al pes sec.

A. Ametlles B. Carn magra C. Galetes D. Espinacs E. Poma

36 science-bits.cat
 EXERCICIS
Els hidrats de carboni

4. Fibra alimentària
a. Aquestes taules mostren el contingut en nutrients de diversos aliments. S’hi especifica el contingut en
fibra alimentària. Quanta fibra contenen 45 grams dels aliments següents?
Dóna les respostes amb un decimal de precisió, si cal.

Iogurt natural: ......... g Espaguetis: ......... g Pa blanc: ......... g Pa integral: ......... g

Suc de taronja amb polpa: ......... g Espàrrecs verds: ......... g Pit de pollastre: ......... g
Llom de salmó: ......... g Ous de gallina: ......... g Cigrons: ......... g

Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per
ració (125g) ració (100g) ració (50g) ració (50g) ració (250g)
Greixos 3,4 g Greixos 1,8 g Greixos 1,9 g Greixos 1,6 g Greixos 0,5 g

Hidrats 3,8 g Hidrats 68 g Hidrats 24,5 g Hidrats 32 g Hidrats 25,3 g

de carboni de carboni de carboni de carboni de carboni

Proteïnes 4,2 g Proteïnes 13 g Proteïnes 4,3 g Proteïnes 5,1 g Proteïnes 1,7 g

Fibra Fibra Fibra Fibra Fibra
alimentària 0g alimentària 4,2 g alimentària 1,2 g alimentària 3,4 g alimentària 0,5 g

Sal 162 mg Sal 0 mg Sal 490 mg Sal 410 mg Sal 5 mg

Iogurt natural. Espaguetis (crus). Pa blanc. Pa integral. Suc de taronja amb polpa.
Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per Valors nutricionals per
ració (180g) ració (150g) ració (150g) ració (45g) ració (45g)
Greixos 2,4 g Greixos 1,9 g Greixos 33,5 g Greixos 4,5 g Greixos 6g

Hidrats 6,3 g Hidrats 0g Hidrats 0g Hidrats 0,3 g Hidrats 43,2 g

de carboni de carboni de carboni de carboni de carboni

Proteïnes 4,1 g Proteïnes 32,2 g Proteïnes 58,7 g Proteïnes 6,2 g Proteïnes 19,3 g
Fibra Fibra Fibra Fibra Fibra
alimentària 2,7 g alimentària 0g alimentària 0g alimentària 0g alimentària 17,4 g

Sal 49 mg Sal 212 mg Sal 42 mg Sal 159 mg Sal 62 mg

Espàrrecs verds. Pit de pollastre. Llom de salmó. Ous de gallina. Cigrons.

b. Què tenen en comú els aliments que contenen fibra?

qSón d’origen vegetal.
q Són d’origen animal.
qNo tenen res en comú.
q No tenen greixos.
q Tenen poques proteïnes.

5. Carbohidrats simples i complexos

Classifica els aliments següents segons quin sigui el tipus de glúcid que contenen en una proporció més
elevada [sucres / carbohidrats complexos]. Busca informació si et resulta necessari.
Arròs Caramels Sucre morè Refresc carbonatat Panotxa Tomaquet
Pa integral Suc de taronja Musli Patates Pasta Mel

6. Diferents hidrats de carboni

Completa la taula següent indicant si les característiques següents són pròpies dels sucres, els carbohidrats
complexos —com el midó— i la fibra alimentària.

science-bits.cat 37
 EXERCICIS

Sucres Glúcids complexos Fibra alimentària

Són font de matèria i energia. [Sí / No] [Sí / No] [Sí / No]

Es poden utilitzar ràpidament. [Sí / No] [Sí / No] [Sí / No]

Són font de glucosa. [Sí / No] [Sí / No] [Sí / No]

Faciliten el trànsit intestinal. [Sí / No] [Sí / No] [Sí / No]

Són molècules complexes. [Sí / No] [Sí / No] [Sí / No]

Els greixos

7. Aliments i Greixos
Classifica els aliments següents segons el tipus de greix que contenen en més proporció [saturat / insatu-
rat / hidrogenat]:
Alvocat Nous Formatge gras Menjar ràpid Sardines Aperitius de patata Cansalada

8. Els greixos a les etiquetes dels aliments
Les etiquetes dels aliments contenen informació
nutricional que ens ajuda a valorar si hem de
consumir un aliment i en quines quantitats. En
aquestes etiquetes és freqüent trobar-hi informa-
ció detallada sobre els greixos.
A les taules següents s’hi mostra la informació nu-
tricional dels greixos i el colesterol de tres aliments:
l’oli d’oliva verge extra, la mantega i la margarina.
a. Quin és el percentatge de greixos a cada aliment?
No tinguis en compte el colesterol.
Oli d’oliva verge extra: .......... %
Mantega: .......... %
Margarina: .......... %
b. Quina quantitat de greixos insaturats hi ha en
100 g de cadascun d’aquests aliments?
Oli d’oliva verge extra: .......... %
Mantega: .......... %
Margarina: .......... %
c. Quin percentatge suposen els greixos insaturats
respecte al total de greixos de cada aliment? Expressa
el resultat arrodonint a la unitat.
Oli d’oliva verge extra: .......... %
Mantega: .......... %
Margarina: .......... %
d. Indica si les afirmacions següents sobre aquests
aliments són certes o falses.
L’oli d’oliva és molt gras; se n’ha d’evitar el con-
sum.
S’ha de reduir el consum de margarines que
continguin greixos hidrogenats.
És recomanable consumir oli d’oliva atès que és
molt ric en greixos insaturats.
Encara que no contingui greixos hidrogenats, la
mantega s’ha de consumir amb moderació pel
seu contingut en greixos saturats i colesterol.
Hem d’evitar aquests aliments perquè els greixos
no són necessaris per al nostre organisme.
Hem de consumir margarina perquè conté els
tres tipus de greix necessaris per al nostre orga-
nisme.

Contingut en Contingut en Contingut en

greixos per 100 g greixos per 100 g greixos per 100 g

Greixos totals 90 g Greixos totals 81 g Greixos totals 81 g

Greixos saturats 15 g Greixos saturats 51 g Greixos saturats 15 g

Greixos hidrogenats 0g Greixos hidrogenats 0g Greixos hidrogenats 15 g

Colesterol 0 mg Colesterol 215 mg Colesterol 0 mg

Oli d’oliva verge extra. Mantega. Margarina.

38 science-bits.cat

e. Quin tipus d’aliments contenen colesterol?
qEls aliments que contenen greixos hidrogenats.
q Els aliments d’origen animal.
qEls aliments que contenen greixos saturats.
EXERCICIS
q Els aliments processats industrialment.
q Els aliments que contenen greixos insaturats.
qEls aliments d’origen vegetal.

9. Colesterol
Llegeix aquest text amb atenció i respon les pre- conèixer els nivells de colesterol que tens a la sang
guntes que es plantegen a les pàgines següents. perquè el teu metge determini, si es dóna el cas, l’estra-
tègia que s’ha de seguir per reduir aquest risc.

Triar aliments sans i practicar exercici són passos

importants per millorar els nivells de colesterol. Tan-
mateix, hi ha persones que han de recórrer a medi-
caments que redueixen els nivells de colesterol per
poder minimitzar el risc de patir infarts i hemorràgies
cerebrals.
«About Cholesterol», American Heart Association,
31 de juliol del 2014, www.heart.org/HEARTORG/
Conditions/Cholesterol/AboutCholesterol/About-
Cholesterol_UCM_001220_Article.jsp [Data de
consulta: 15 de juny del 2015]. (Text adaptat)

Et sorprendrà saber que, per si mateix, el colesterol a. Què és el colesterol?

no és dolent. De fet, el colesterol tan sols és una de les q
Un greix insaturat.
moltes substàncies que el nostre cos crea i utilitza. Per
q
Un greix saturat.
exemple, forma part de les membranes cel·lulars.
q
Un greix hidrogenat.
El colesterol és una substància cerosa que s’origina al q
Un altre tipus de lípid.
teu cos i és present en alguns aliments. El teu cos, i en
especial el fetge, produeix tot el colesterol que necessi- b. Per què és necessari el colesterol en el nostre
tes i fa que circuli per la sang. Però el colesterol també organisme?
es troba en els aliments d’origen animal com, per
exemple, la carn, el pollastre i els productes lactis rics q
Per construir les membranes cel·lulars, entre
en greix. Quan la teva dieta és rica en greixos saturats i d’altres funcions.
transformats, el teu fetge produeix més colesterol. q
Per prevenir l’ictus i l’infart.
q
Per disposar de reserves d’energia.
El nivell de colesterol en sang recomanat no ha
de superar els 200 mg/dL. L’excés de colesterol pot q
Per a res, només danya el nostre organisme.
provocar aterosclerosi: l’engruiximent de la paret
de l’artèria, com a resultat d’una acumulació de c. Quin és el nivell de colesterol en sang recomanat?
plaques de colesterol, que dificulta la circulació de
la sang. Aquestes plaques es poden trencar i formar q
Més de 200 mg/dL.
coàguls de sang que bloquegen la circulació sangu- q
El mínim possible.
ínia. Si els coàguls taponen una de les artèries que q
El màxim possible.
porten la sang al cervell, es produeix un ictus o infart q
Menys de 200 mg/dL.
cerebral; si taponen les petites artèries que proveei-
xen el cor d’oxigen i altres nutrients, es produeix un
infart cardíac. d. D’on prové el colesterol del nostre organisme?
q
D’alguns aliments que mengem.
Existeixen dos tipus de colesterol: el «dolent» i el «bo».
Tenir-ne massa del primer —o no tenir-ne prou del q
Del nostre fetge.
segon— et pot posar en risc de patir una malaltia q
D’altres òrgans o estructures del nostre cos.
cardíaca coronària, un infart o un ictus. És important q
Totes les afirmacions anteriors són certes.

science-bits.cat 39
 EXERCICIS
e. Quins aliments contenen colesterol? q Tenir un nivell de glucosa en sang massa alt.
q
Els aliments d’origen vegetal. q Patir aterosclerosi.
q
Tots els aliments. h. Què es pot fer per reduir els nivells de colesterol en
q
Els aliments rics en nutrients inorgànics. sang?
q
Els aliments d’origen animal. 
qReduir la ingesta d’aliments que contenen
colesterol.
f. Quina relació existeix entre els greixos que men-
q
Només es poden reduir prenent medicació.
gem i el colesterol?
q
Augmentar l’activitat física.
q
Cap, són coses diferents.
q
Reduir la ingesta de greixos hidrogenats i
q
El nostre fetge produeix més colesterol si saturats.
la nostra dieta és rica en greixos saturats i
transformats. i. Quines persones han de vigilar el nivell de
q
El nostre fetge produeix menys colesterol colesterol?
si la nostra dieta és rica en greixos saturats i q
Només els adults, perquè els nens no poden
transformats. tenir el colesterol alt.
q
Els greixos i el colesterol són el mateix. q
Només les persones amb sobrepès, perquè la
gent prima no pot tenir el colesterol alt.
g. Un excés de colesterol en sang incrementa el
q
Només les persones amb antecedents de
risc de patir problemes de salut. Indica quins són.
malalties cardiovasculars o relacionades amb
q
Patir infarts cerebrals o cardíacs. la nutrició.
q
Patir hemorràgies i problemes de coagulació. q
Tothom.

Les proteïnes

10. Riquesa en nutrients

Classifica els aliments següents segons quin sigui el tipus de nutrient que contenen en major proporció
[carbohidrats / greixos / proteïnes]. Busca informació si et resulta necessari.

Melmelada Ametlles Clara d’ou Llom de porc Mel Pasta Rovell d’ou
Cacauets Arròs Oli de gira-sol Mantega Tofu Bacallà en salaó

11. De quin nutrient es tracta?

Llegeix les afirmacions següents i indica a quin tipus
de nutrient orgànic es refereixen [hidrats de carboni
/ greixos / proteïnes].

Es tracta de molècules insolubles en aigua: ..........

Els sucres formen part d’aquest grup: ..........
Són imprescindibles per a la síntesi de biomolè-
cules i, de forma secundària, es poden utilitzar
com a font d’energia: ..........
Consisteixen en cadenes d’aminoàcids: ..........
La glucosa forma part d’aquest grup: ...........
Són la primera font d’energia que utilitzen les
cèl·lules: .........
Participen en la construcció de les membranes
cel·lulars: .........
Poden acumular-se, en grans quantitats, en
teixits de reserva: .........

40 science-bits.cat
 EXERCICIS
Les vitamines

12. Sobre les vitamines

Indica si les afirmacions següents sobre les vitami-
nes són certes o falses.

Les vitamines són macronutrients: les hem

d’incorporar al nostre organisme en grans
quantitats.
Les úniques vitamines imprescindibles són les
hidrosolubles.
Les vitamines es distingeixen de la resta dels
nutrients orgànics en el fet que poden ser sinte-
titzades per les nostres cèl·lules.
Tenir una alimentació variada és la manera Són presents en aliments variats, sempre en
d’assegurar-se l’aportació necessària de totes les quantitats petites: ...........
vitamines.
La seva carència pot provocar problemes de
Per incorporar totes les vitamines que necessi-
salut: ..........
tem cal recórrer a suplements vitamínics.
Les vitamines són una font d’energia per a les Només són necessàries en quantitats petites:
cèl·lules. ..........
Les vitamines són imprescindibles per regular L’aigua i els minerals
els diferents processos que tenen lloc a l’orga-
nisme. 14. Concentració de minerals en els aliments
Les vitamines A, D, E i K són liposolubles, de a. Tots els aliments inclouen sals minerals entre els
manera que es poden acumular als teixits seus components. Revisa les taules amb el contin-
grassos. gut en minerals de diversos aliments i completa la
taula següent.
13. Dues classes de vitamines
Arrodoneix les respostes per no escriure decimals.
a. Classifica les vitamines segons si són solubles en
aigua o solubles en greix [hidrosoluble / liposolu-
ble]. Elements Concentració Elements Concentració
minerals (mg/250 g) minerals (mg/200 g)
Vitamina A: .......... Vitamina B1: ..........
Potassi 349 Potassi 1.750
Vitamina B2: .......... Vitamina B3: ..........
Calci 276 Calci 210
Vitamina B5: .......... Vitamina B6: ..........
Vitamina B7: .......... Vitamina B9: .......... Fòsfor 222 Fòsfor 732

Vitamina B12: .......... Vitamina C: .......... Sodi 98 Sodi 48

Vitamina D: .......... Vitamina K: .......... Magnesi 24 Magnesi 230
Vitamina E: .......... Contingut en minerals d’un Contingut en minerals d’una
got de llet. tassa de cigrons crus.
b. Indica de quin tipus de vitamines són pròpies
les característiques següents [totes las vitamines / Elements Concentració Elements Concentració
minerals (mg/100 g) minerals (mg/6 g)
vitamines hidrosolubles / vitamines liposolubles].
Potassi 362 Potassi 107
Regulen determinades reaccions químiques clau
que tenen lloc a les nostres cèl·lules: .......... Calci 5 Calci 56

Poden emmagatzemar-se en determinats teixits Fòsfor 22 Fòsfor 30

de l’organisme: .......... Sodi 1 Sodi 10
No s’acumulen en el nostre organisme, de mane-
Magnesi 27 Magnesi 22
ra que cal incorporar-les diàriament: ..........
Contingut en minerals d’un Contingut en minerals d’una
plàtan. cullerada de comí.

science-bits.cat 41
 EXERCICIS
Elements Llet Cigrons Plàtans Comí
minerals (mg/100 g) (mg/100 g) (mg/100 g) (mg/100 g) Contingut
Elements d’aigua en 100 g
Potassi ........... ........... ........... ........... minerals d’aliment (g)

Calci ........... ........... ........... ........... Llet 88

Fòsfor ........... ........... ........... ........... Comí 8

Sodi ........... ........... ........... ...........
Plàtans 76
Magnesi ........... ........... ........... ...........
Cigrons 12
b. Ordena els aliments següents en funció del seu
Contingut d’aigua en 100 grams de llet, comí, plàtans
contingut en fòsfor, de més a menys contingut. i cigrons.
A. 
Llet B. 
Comí
C. 
Plàtans D. 
Cigrons d. El contingut en sals minerals d’aquests quatre
aliments és molt divers. El comí i els cigrons, dues
c. Ordena els aliments següents en funció del seu llavors, són els aliments amb una proporció més
contingut en potassi, de més a menys contingut. alta de sals minerals.
A. 
Llet B. 
Comí Observa la taula anterior i explica a què poden

C. Plàtans igrons
D. C respondre aquestes diferències.

15. Requeriments minerals

Els éssers humans obtenim les sals minerals dels q La quantitat mitjana de sals minerals que un
aliments i l’aigua que consumim. ésser humà necessita incorporar al llarg de la
seva vida, segons l’edat i el sexe.
a. Quina informació ens mostra la taula?
q La quantitat mitjana de sals minerals que un
q La quantitat mitjana de sals minerals presents en
ésser humà necessita incorporar cada dia,
el cos humà, segons l’edat i el sexe de l’individu.
segons l’edat i el sexe.

Edat Calci Fòsfor Magnesi Ferro Zinc Iode Seleni

(anys) (mg) (mg) (mg) (mg) (mg) (mg) (mg)

< 0,5 400 300 40 6 5 0,11 0,01

Lactants
0,5 a 1 600 500 60 10 5 0,13 0,02

1-3 800 800 80 10 10 0,07 0,02

Infants 4-6 800 800 120 10 10 0,09 0,02

7-10 800 800 170 10 10 0,12 0,03

11-14 1.200 1.200 270 12 15 0,15 0,04

15-18 1.200 1.200 400 12 15 0,15 0,05

Homes 19-24 1.200 1.200 350 10 15 0,15 0,07

25-50 800 800 350 10 15 0,15 0,07

> 51 800 800 350 10 15 0,15 0,07

11-14 1.200 1.200 280 15 12 0,15 0,05

15-18 1.200 1.200 300 15 12 0,15 0,05

Dones 19-24 1.200 1.200 280 15 12 0,15 0,06

25-50 800 800 280 15 12 0,15 0,06

> 51 800 800 280 10 12 0,15 0,06

Requeriments minerals diaris, segons edat i sexe.

42 science-bits.cat

b. Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
Homes i dones de la mateixa edat necessiten
les mateixes quantitats de iode i calci.
Les dones joves necessiten més ferro que els
homes joves.
Els homes adults requereixen menys magnesi
que les dones adultes.
EXERCICIS
Els homes necessiten incorporar menys zinc
que les dones.
A partir dels 25 anys, disminueixen les necessi-
tats diàries de calci i fòsfor.

La dieta

16. La piràmide dels aliments

La piràmide alimentària és una altra guia visual
per seguir una alimentació sana i equilibrada que Carn vermella i mantega Refrescos, sal
i caramels
s’utilitza des de fa més de vint anys en molts llocs
del món.
Lactis
A la piràmide —que moltes vegades es representa (1 o 2 cops al dia)
Peix,
com un simple triangle— els diversos grups d’ali- aus i ous
ments ocupen un espai proporcional a l’abundàn- Fruits secs,
cia que han de tenir a la nostra dieta. llegums i tofu
Cereals
A la base de la piràmide, s’hi situen els aliments que integrals
han de configurar la part més gran de la nostra
dieta, mentre que a l’àpex, hi trobem els aliments el
consum dels quals ha de ser ocasional.

Indica si les afirmacions següents són certes o falses Hortalisses, Greixos

segons el nivell de la piràmide dels aliments: verdures i fruites saludables
En el segon pis de la piràmide, hi trobem ali-
ments rics en proteïnes. La piràmide dels aliments.

L’oli d’oliva només s’ha de consumir de forma

ocasional.
Els aliments rics en greixos d’origen animal se
situen a la base de la piràmide.
El consum de sal, refrescos ensucrats i aliments
rics en greixos animals s’ha de limitar.
El pes que la llet i els seus derivats tenen a la
dieta és equivalent al dels aliments derivats dels
cereals.
La base de la piràmide la constitueixen aliments
d’origen vegetal.

17. Guia per a una dieta equilibrada

Per ajudar-nos a tenir una alimentació sana, disposem de guies visuals, com per exemple el plat de la
pàgina següent: on es mostren les proporcions dels diversos tipus d’aliments que componen una dieta
equilibrada.

Aquesta guia visual es completa amb aquestes pautes:

Consumeix moltes verdures i hortalisses variades, exceptuant les patates.
Consumeix productes derivats de cereals (pa, pasta, arròs, musli, etc.), sobretot, integrals.
Consumeix carn, formatge, peix, llegums i fruits secs, menys els aliments proteics més greixosos.
Consumeix fruita variada en lloc de sucs envasats.
Consumeix lactis baixos en greix 1 o 2 cops al dia.
Substitueix la mantega per olis vegetals i evita aliments amb greixos hidrogenats.
Recorda hidratar-te, i evita els refrescos ensucrats.

science-bits.cat 43
 EXERCICIS
a. Completa, a partir de la representació del plat
d’una dieta sana, les frases següents sobre la im- Greixos Lactis
portància relativa dels diversos tipus d’aliments. saludables
La quantitat d’hortalisses i verdures a la nostra

Ce
s
dieta ha de ser [més gran / pràcticament la

te

re
ui

a
mateixa / més petita] que la de fruites.

Fr

ls
La quantitat de cereals a la nostra dieta ha de
ser [més gran / pràcticament la mateixa / més
petita] que la de fruites.
La quantitat de vegetals i hortalisses a la nostra
dieta ha de ser [més gran / pràcticament la ma-
teixa / més petita] que la de cereals.
La quantitat d’aliments proteics a la nostra dieta

s
Ve

ne
ha de ser [més gran / pràcticament la mateixa /

rd

eï
ur

ot
més petita] que la de fruites.

es

b. A la guia per a una dieta equilibrada es reco-
mana menjar verdures i hortalisses variades en
abundància. Com es justifica això des del punt de
vista nutricional? Indica si les afirmacions següents
són certes o falses:
Les verdures i hortalisses són riques en fibra, de
manera que faciliten el trànsit intestinal.
Les verdures i hortalisses destaquen per ser una
font de proteïnes completes.
Les verdures i hortalisses tenen un elevat con-
tingut en sucre, i ens ofereixen una aportació
immediata d’energia.
Les verdures i hortalisses solen tenir un contin-
gut elevat en greixos saturats.
Menjar verdures i hortalisses variades ens
assegura una aportació suficient de les diferents
vitamines.
Menjar verdures i hortalisses variades ens asse-
gura una aportació suficient de la majoria dels
minerals que necessitem.
c. Respecte als aliments derivats dels cereals,
es recomana consumir-ne de forma abundant,
especialment si provenen de farines integrals, no
refinades. Com es justifica aquesta recomanació?
Pr
Guia visual per a una dieta sana.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses:
Aquests aliments ens aporten hidrats de carboni
complexos, sobretot si provenen de farines
integrals.
La pasta, l’arròs i el pa integrals són una font de
fibra i, per tant, faciliten el trànsit intestinal dels
aliments.
Els cereals complets també són una font de
vitamines.
Els cereals integrals són una font de proteïnes
completa.
Els cereals ens aporten els greixos insaturats que
necessitem.
d. Pel que fa als aliments proteics, es recomana recór-
rer a carns i peixos variats, a més a més de llegums i
fruits secs, i evitar les carns vermelles i grasses. Com
es justifica aquesta recomanació? Indica si les afir-
macions següents són certes o falses:
La cansalada i els formatges grassos són excessi-
vament rics en greixos saturats.
La carn i el peix són fonts de proteïnes completes.

44 science-bits.cat

Les carns també són una font de greixos saturats
i colesterol, de manera que se n’ha de controlar
el consum.
La carn, el peix, els llegums i els fruits secs
aporten a l’organisme energia de consum ràpid
perquè tenen un alt contingut en sucres.
Els llegums i els fruits secs són rics en proteïnes,
però s’han de combinar amb criteri perquè
aportin els deu aminoàcids essencials.
e. Pel que fa a les fruites, també es recomana que
siguin abundants i variades, i que no se substitu-
eixin per sucs envasats. Com es justifica aquesta
recomanació? Indica si les afirmacions següents són
certes o falses:
Les fruites variades aporten diferents vitamines i
minerals.
Menjar fruita també és una forma d’hidratar-se,
atès que el seu contingut en aigua és elevat.
A les fruites, el contingut en greixos insaturats sol
ser elevat.
La proporció de sucres als sucs envasats sol ser
molt més elevada que a les fruites.
Les fruites aporten hidrats de carboni simples
que constitueixen una font d’energia de consum
immediat.
Les fruites ens aporten la quantitat de proteïnes
necessàries.
Menjar massa fruita suposa una aportació exces-
siva de sucres.
f. La guia inclou altres recomanacions referides al
que bevem i a l’ús d’olis vegetals. Com es justifi-
quen aquestes recomanacions? Indica si les afirma-
EXERCICIS
18. La despesa energètica
Els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes ens
aporten l’energia necessària per realitzar l’activitat
diària. La quantitat d’energia aportada per la dieta
s’ha de correspondre amb la quantitat d’energia
que consumim al llarg del dia, la qual anomenem
despesa energètica total (DET).
Si la nostra dieta ens aporta més energia de
la que consumim, aleshores els nutrients que
sobren s’emmagatzemen en forma de greixos
en els teixits de reserva.
En canvi, si la nostra dieta no aporta prou ener-
gia, el nostre organisme recorrerà als nutrients
dels teixits de reserva per proporcionar l’energia
necessària.
Totes dues situacions poden desembocar en
greus problemes de salut i desenvolupament. Per
això és important conèixer quines són les nostres
necessitats energètiques.
Sempre consumim energia?
a. Observa aquesta taula. Quina informació conté?
q
La quantitat de calor que desprèn un ésser
humà en una hora, segons l’activitat que
realitza.
q
La quantitat d’energia que gasta un ésser
humà per hora, segons l’activitat que realitza.
q
La quantitat d’aliment que ha de consumir un
ésser humà per realitzar una activitat determi-
nada durant una hora.
Activitat Energia consumida
en 1 hora (kcal)
Dormir 72
Estudiar 108

cions següents són certes o falses: Caminar (5 km/h) 216

Els nutrients principals que obtenim en beure Córrer (10 km/h) 540 Energia consu-
aigua són les sals minerals. Anar en bicicleta 432 mida en diver-
ses activitats
La llet és una font de proteïnes, hidrats de car- Nedar 612 humanes.
boni, minerals i vitamines, tot i que també conté
greixos saturats. b. Per a què utilitza energia un ésser humà mentre
Els olis d’origen vegetal són greixos insaturats, dorm?
mentre que els greixos d’origen animal, com la 
qP er mantenir l’activitat d’òrgans com els pul-
mantega, contenen greixos saturats. mons o el cor.
Els refrescos contenen una gran quantitat de q
Per mantenir l’activitat metabòlica de les seves
sucres i són molt pobres en els altres nutrients, cèl·lules.
de manera que és millor evitar-los.
q
Per mantenir-se amb vida.
Els aliments fabricats amb greixos hidrogenats
q
Per mantenir el creixement de les seves es-
no són recomanables perquè contenen poques
tructures internes i la regeneració dels teixits.
proteïnes.

science-bits.cat 45
 EXERCICIS
c. Com pots veure, fins i tot quan dormim consumim
energia. Aquest consum correspon als processos
biològics que tenen lloc en el nostre organisme i que
s’encarreguen de mantenir-lo amb vida.
L’energia que durant un dia consumeix un ésser
humà que no realitza cap activitat —a part de
sobreviure— s’anomena despesa energètica en
repòs (DER). Aquesta energia és consumida, en
darrer terme, per les cèl·lules que conformen un
organisme.
La despesa energètica en repòs és igual per a
tothom?
No, els éssers humans amb més massa tenen un
nombre més elevat de cèl·lules i, per tant, tenen
una DER més gran.
Sí, el nombre de cèl·lules és igual en tots els
humans.
d. Així, la despesa energètica en repòs depèn de
la massa corporal, tot i que també depèn d’altres
factors.
Indica si la despesa energètica en repòs (DER) també
està condicionada pels factors següents.
Si cal, busca informació.
Color dels ulls
Edat
Sexe
Altura
Longitud dels cabells
46
Càlcul de la despesa energètica en repòs
Efectivament, la despesa energètica diària que
realitza una persona en repòs depèn de moltes va-
riables. Tanmateix, coneixem fórmules per calcular
la DER d’una persona segons el seu sexe, la massa
corporal, l’altura i l’edat. Una d’elles són les equaci-
ons de Mifflin.
Les fórmules estan ajustades per a persones més
grans de 20 anys. Durant la infantesa i l’adolescència,
la DER varia molt en funció de l’etapa del desenvolu-
pament en què es trobi cadascú.
Per a dones:
DER = 10 · massa corporal + 6,25 · altura – 5 · Edat – 161
Per a homes:
DER = 10 · massa corporal + 6,25 · altura – 5 · Edat + 5
Per obtenir la DER en kcal/dia, la massa corpo-
ral s’ha d’expressar en kg; l’altura, en cm; i l’edat,
en anys.
a. Revisa les equacions de Mifflin i completa
aquest text.
La DER és més elevada com [major / menor] és la
massa corporal, [major / menor] és l’altura i [major
/ menor] és l’edat d’una persona.
b. Aplica ara les equacions de Mifflin per calcular
la despesa energètica en repòs diària de:
Una dona de 28 anys, amb una altura de 160 cm i
un pes de 60 kg. DER = .......... kcal/dia
Un home de 49 anys, amb una altura de 183 cm i
un pes de 80 kg. DER = .......... kcal/dia
Càlcul de la despesa energètica total
Com hem vist a la taula anterior, com més activi-
tat física, més elevada és la despesa energètica.
Així doncs, tret que ens passem el dia dormint, la
nostra despesa d’energia total al llarg del dia (DET)
serà superior a la DER.
És possible calcular de forma aproximada la des-
pesa energètica total d’una persona. Per fer-ho, cal
que multipliquem el valor de la DER per un factor
d’activitat física (AF).
DET = DER · AF
Com pots observar a la taula següent, aquest
factor d’activitat física és més gran com més alt és
el grau d’activitat.
science-bits.cat
 EXERCICIS
Calcula ara la despesa energètica diària total Conclusions
(DET) de les persones de l’apartat b, considerant La quantitat de nutrients energètics que incorpo-
els nivells d’activitat física següents. rem a la dieta ha de ser adequat —ni insuficient
ni excessiu— per cobrir la despesa d’energia que
Dona de 28 anys, amb una altura de 160 cm i
realitzem al llarg del dia.
un pes de 60 kg. Nivell d’activitat física mode-
La despesa energètica que el nostre organisme
rat. DET = .......... kcal/dia
porta a terme durant el dia depèn de:
Home de 49 anys, amb una altura de 183 cm i un
El nivell d’activitat física que efectuem.
pes de 80 kg. Nivell d’activitat física sedentari.
DET = .......... kcal/dia La despesa energètica que el nostre organisme
realitza en repòs.
Nivell Descripció Sexe
Factor Fins i tot quan dormim, les nostres cèl·lules segueixen
d’activitat d’activitat
realitzant els processos químics que les mantenen
Sedentari
dona 1,3 amb vida, i aquests processos consumeixen energia.
poca activitat física
home 1,3
La quantitat d’energia consumida en repòs depèn de
alguna activitat ocasional, dona 1,5 molts factors, d’entre els quals destaquem:
Suau
de baixa intensitat, com passejar
home 1,6
El sexe de la persona.
activitat diària planejada, d’inten- dona 1,6
Moderat sitat moderada, com caminar a pas
lleuger durant almenys una hora home 1,7
Les seves mides (massa corporal i altura).
activitat diària d’alta intensitat, dona 1,9 La seva edat i l’etapa del desenvolupament en
Intens com practicar esport durant
almenys una hora home 2,1
què es troba.

exercici físic intens:

dona 2,2
Molt intens entrenament esportiu
home 2,4

Factor d’activitat física (AF) per a diversos nivells d’activitat en

homes i dones.

Els processos de la nutrició humana

19. Processos i aparells 20. Les parts de l’aparell digestiu

a. Quin aparell o aparells intervenen en l’ob- Completa l’esquema de l’aparell digestiu.
tenció dels nutrients? [recte / glàndula salival / estómac / fetge / pàncrees
q
Aparell circulatori q 
Aparell digestiu / còlon / intestí prim / apèndix / cec / esòfag /
parell respiratori q A
qA parell urinari llengua / vesícula biliar]

b. Quin aparell o aparells intervenen en la

distribució dels nutrients a totes les cèl·lules de
l’organisme i en la recollida de les substàncies ..........
de rebuig generades per les cèl·lules?
..........
q
Aparell circulatori q
Aparell digestiu
parell respiratori
qA q
Aparell urinari
c. Quin aparell o aparells intervenen en l’ex-
pulsió de l’organisme de les substàncies de
rebuig?
q
Aparell circulatori q
Aparell digestiu
parell respiratori
qA q
Aparell urinari ..........

..........
..........

.......... ..........

science-bits.cat 47
 EXERCICIS
21. Les parts de l’aparell respiratori 22. Les parts de l’aparell urinari
Completa l’esquema de l’aparell respiratori. Completa l’esquema de l’aparell urinari.
[alvèol / nas / tràquea / pulmó / bronqui [recte / ronyó / urèter / bufeta / uretra / vasos
/ diafragma / bronquíol / cavitat bucal / esòfag / / anus / fetge / vesícula biliar]
capil·lar / llengua]

.......... ..........
.......... ..........
..........

..........

..........

..........

.......... .......... ..........

..........

La digestió

23. La digestió de diverses biomolècules

Al llarg del recorregut que els aliments segueixen a. El pa és un aliment ric en midó. La farina, el
per l’aparell digestiu, les molècules complexes seu ingredient principal, és un producte d’origen
d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos són ataca- vegetal que s’obté en moldre els grans de blat. Per
des per diversos enzims. La seva acció, combinada confirmar la presència de midó al pa, podem fer la
amb l’acció mecànica sde diversos òrgans, permet prova del iode. Explica en què consisteix la prova
digerir aquestes macromolècules i alliberar molè- del iode per detectar midó.
cules de nutrients simples.
b. Plantegem un experiment amb el qual, mitjan-
Indica a quina part de l’aparell digestiu comença la çant la prova del iode, podrem valorar l’acció de la
digestió de les biomolècules següents: saliva sobre el midó del pa.
[boca / esòfag / estómac / fetge / pàncrees / duo- Per fer-ho, plantegem dos tractaments:
dè / intestí gros / ili / jejú / vesícula biliar]
1. 
Tractament A: mesclem pa ratllat amb saliva
Carbohidrats complexos: .......... durant 3 hores.
Proteïnes: .......... 
2. Tractament B: mesclem pa ratllat amb aigua
Greixos: ........... durant 3 hores.

24. El poder de la saliva
Els aliments que ingerim són massa grans perquè
les nostres cèl·lules els puguin incorporar. Per això,
primer els hem de fragmentar fins a extreure les
partícules dels nutrients orgànics bàsics.
Quin motiu tenim per fer un tractament amb aigua?
c. Quin serà el resultat de la prova del iode a cada
tractament?

El procés de digestió és el responsable de reduir

els aliments a partícules assimilables per les cèl·
lules. Just en el moment en què introduïm un
aliment a la boca, comença la digestió. La saliva
conté enzims digestius que poden trencar les
grans molècules de midó —la substància de d. Observa el desenvolupament de l’experiment en
reserva dels vegetals— en petites molècules de el vídeo de la versió digital. Explica els resultats que
glucosa. s’obtenen. Coincideixen amb el que esperaves?

48 science-bits.cat
 EXERCICIS
Les glàndules digestives

25. Enzims digestius

Completa aquests enunciats sobre la digestió de les diferents biomolècules que contenen els aliments.
A la cavitat bucal s’inicia la digestió dels hidrats
de carboni gràcies a les [lipases / peptidases /
glucosidases] presents en [els sucs pancreàtics /
els sucs gàstrics / la bilis / la saliva / la mucositat],
una secreció [de les glàndules intestinals / de les
glàndules gàstriques / del fetge / del pàncrees /
de les glàndules salivals].
A l’estómac s’inicia la digestió de les proteïnes
gràcies a les [glucosidases / peptidases / lipa-
ses] presents en [els sucs pancreàtics / els sucs
gàstrics / la bilis / la saliva / la mucositat], una
secreció [de les glàndules salivals / de las glàndu-
les gàstriques / del fetge / del pàncrees / de les
glàndules intestinal].
Al duodè s’inicia la digestió dels greixos gràcies a
les [glucosidases / peptidases / lipases] presents
en [la saliva / els sucs gàstrics / la bilis / els sucs
pancreàtics / la mucositat], una secreció [de les
glàndules salivals / de las glàndules gàstriques
/ del fetge / del pàncrees / de les glàndules
intestinal].
La digestió dels greixos no seria possible sense
l’acció prèvia dels emulgents presents en [la sali-
va / els sucs gàstrics / la bilis / els sucs pancreàtics
/ la mucositat], una secreció [de les glàndules
salivals / de las glàndules gàstriques / del fetge /
del pàncrees / de les glàndules intestinal].

L’absorció intestinal

26. La superfície intestinal

Malgrat que a l’intestí hi continua la digestió dels microvellositats
aliments, la funció principal d’aquesta part de
l’aparell digestiu és l’absorció de nutrients.

Al cap i a la fi, l’intestí és un tub llarg flexible en el

qual, a mesura que el quim avança, els nutrients
traspassen les primes parets intestinals i desembo-
quen en el torrent sanguini.

Ara bé, les parets internes d’aquest llarg tub no són

llises, sinó que presenten plecs i estan recobertes
vellositats
per una infinitat de vellositats, que alhora, estan
recobertes de microvellositats. La paret interna de l’intestí prim.

a. Quin efecte té sobre la superfície interna de l’intestí aquest recobriment de plecs i vellositats?
La superfície interna [s’incrementa / no varia / es redueix], fet que possibilita una absorció dels nutrients
més [ràpida / lenta].

b. Aquests esquemes representen un tall a la paret de tres models d’intestí, segons si hi representem les
vellositats i les microvellositats. Ordena’ls segons la seva superfície interna, de menys superfície a més.

A. Intestí «llis» B. Intestí amb vellositats C. Intestí amb vellositats

i microvellositats

science-bits.cat 49
 EXERCICIS
c. Quina és la longitud mitjana de l’intestí prim?
Si cal, busca informació.
q 
7 cm
q 
7m
q 
7 dm
d. Quin és el diàmetre mitjà de l’intestí prim?
Si cal, busca informació.
q
3 dm
Microvellositats vistes a través del microscopi electrònic.
q
3 cm
q
3 mm b. I les microvellositats? Si cal, busca informació.
q
Entre 1 nm i 2 nm
La superfície de l’intestí si fos un cilindre llis
Podem modelitzar l’intestí prim com un cilindre q
Entre 1 mm i 2 mm
llarg. q
Entre 1 μm i 2 μm

c. Determinar la superfície real de l’intestí tenint

en compte totes les vellositats i microvellositats
és complicat. Estudis recents han estimat que la
superfície interna de l’intestí fa uns 30 m2.

Quantes vegades és aquesta superfície més gran

que la que has calculat per al model del cilindre llis?

És [4,3 / 43 / 430 / 4.300] vegades més gran.

d. A què equival la superfície real d’absorció de

l’intestí?
Superfície de les parets d’un cilindre de longitud l q 
A la superfície d’una ciutat
i diàmetre d
q la superfície d’una pista de tenis
A
a. En aquest model, quina expressió relaciona la q 
A la superfície d’una taula
superfície de l’intestí (S) amb el seu diàmetre (d ) i q 
A la superfície d’una aula petita
la seva longitud (l)?
q S = π · d · l

q S = 2π · d · l
π·d
q S =
l
b. Quin seria el valor de la seva superfície?
Expressa el resultat amb un decimal de precisió.

S = .......... m2

La superfície real de l’intestí

a. Les parets internes de l’intestí estan recobertes,
en realitat, per multitud de vellositats i microve-
llositats. Quina longitud aproximada tenen les
vellositats? Si cal, busca informació.
q
Entre 0,5 mm i 1,5 mm
q
Entre 0,5 μm i 1,5 μm
q
Entre 0,5 cm i 1,5 cm

50 science-bits.cat
 EXERCICIS
La respiració pulmonar

27. Un model de l’aparell respiratori

a. Observa la construcció d’aquest model d’aparell
respiratori en el vídeo de la versió digital i identifica
les parts que s’hi representen.
[pulmons / caixa toràcica / diafragma / tràquea i
bronquis]
Sistema de palles: ..........
Globus: ...........
Ampolla de plàstic: ..........
Guant de goma: ............

b. Ordena les etapes de la dinàmica de l’aparell res-

c. Tots els models científics que s’utilitzen per
piratori, començant per la inspiració.
entendre més bé fenòmens del món real presenten
A. 
Per igualar les pressions, l’aire entra per la trà- limitacions. És important conèixer-les per no extreu-
quea i els bronquis, i omple els pulmons. re conclusions equivocades d’aquests models.
B. El volum de la caixa toràcica disminueix. Quines limitacions presenta aquest model de l’apa-
C. La pressió de l’aire a dins de la caixa toràcica és rell respiratori?
més elevada que a l’exterior.
q
No reflecteix de manera adequada els canvis de
D. E l diafragma es relaxa i ascendeix. volum de la caixa toràcica.
E. El diafragma es contrau i descendeix. q
Presenta els pulmons com uns sacs buits i no
F. El volum de la caixa toràcica augmenta. com unes estructures esponjoses.

G. Per igualar les pressions, l’aire surt dels pulmons q
No mostra correctament la dinàmica del
cap a l’exterior, passant pels bronquis i la trà- diafragma.
quea. q
Només inclou les parts més grans de l’aparell.
H. L a pressió de l’aire a dins de la caixa toràcica és q
No mostra l’estructura ramificada dels conduc-
menor que la pressió a l’exterior. tes que porten l’aire fins als alvèols.

28. Intercanvi de gasos

Durant la respiració pulmonar es produeix un intercanvi de gasos entre l’aire que arriba als alvèols i la
sang que circula pels capil·lars que els envolten.
En aquestes taules s’hi mostra la composició de l’aire atmosfèric —abans d’entrar al nostre cos—, de l’aire
inspirat —que arriba als nostres pulmons— i de l’aire expirat —que torna a l’exterior.

Percentatge en Volum total Percentatge en Volum total Percentatge en Volum total

volum (%) de gas (mL) volum (%) de gas (mL) volum (%) de gas (mL)

Nitrogen (N2) 78 390 Nitrogen (N2) 73,18 390 Nitrogen (N2) 73,18 390

Oxigen (O2) 21 105 Oxigen (O2) 19,7 105 Oxigen (O2) 15,73 83,83

Diòxid de carboni 0,03 0,15 Diòxid de carboni 0,03 0,15 Diòxid de carboni 4 21,32
(CO2) (CO2) (CO2)
Altres gasos 0,97 4,85 Altres gasos 0,91 4,85 Altres gasos 0,91 4,85
(Ar, O3, etc.) (Ar, O3, etc.) (Ar, O3, etc.)
Vapor d’aigua 0 0 Vapor d’aigua 6,18 32,93 Vapor d’aigua 6,18 32,93
(H2O) (H2O) (H2O)

Total 100 500 Total 100 532,93 Total 100 532,93

Aire atmosfèric. Aire inspirat. Aire expirat.

science-bits.cat 51
 EXERCICIS
a. Quin és el gas més abundant a l’aire atmosfèric? Aire inspirat versus aire expirat
Respon a aquestes preguntes tenint en compte les
q
H2O q
N2 q 
O2 q
Altres gasos q 
CO2
dades de les tres taules anteriors.
b. Quin és el gas més abundant a l’aire inspirat?
a. Completa les frases següents.
q
H2O q
N2 q 
O2 ltres gasos q C
qA O2
La quantitat de N2 a l’aire expirat [es manté / aug-
c. Quin és el gas més abundant a l’aire expirat? menta / es redueix] respecte a la seva quantitat a
l’aire inspirat.
q
H2O q
N2 q 
O2 ltres gasos q C
qA O2
La quantitat de O2 a l’aire expirat [es manté / aug-
Humidificació de l’aire menta / es redueix] respecte a la seva quantitat a
Anomenem volum corrent el volum d’aire que l’aire inspirat.
entra al nostre cos durant una respiració pausa- La quantitat de CO2 a l’aire expirat [es manté /
da i sense esforç. En el primer tram de l’aparell augmenta / es redueix] respecte a la seva quanti-
respiratori es produeix la humidificació de l’aire tat a l’aire inspirat.
inspirat. Així, al volum corrent inspirat, s’hi afegeix La quantitat de H2O a l’aire expirat [es manté /
un determinat volum de vapor d’aigua. augmenta / es redueix] respecte a la seva quanti-
tat a l’aire inspirat.
La quantitat dels altres gasos a l’aire expirat [es
manté / augmenta / es redueix] respecte a la
Aire atmosfèric seva quantitat a l’aire inspirat.
sec 500 mL

Aire inspirat humit b. A què es deu el canvi en la quantitat de O2?

532,93 mL q
A l’aportació de O2 que realitza la sang a l’aire
dels alvèols.
q
Al fet que part del O2 s’emmagatzema als
alvèols.
q
A la transferència de part del O2 de l’aire a la
sang en els alvèols.
q
A la transformació de O2 en CO2 en els alvèols.

c. A què es deu el canvi en la quantitat de CO2?

La humidificació de l’aire inspirat.
q
Al fet que part del CO2 s’emmagatzema a
a. Quin és el volum corrent mitjà per a una perso- l’alvèol.
na adulta sana?
q
A la transferència de part del CO2 de l’aire a la
q
5L q 0
,5 mL q
532,93 L q
0,5 L sang en els alvèols.
b. Quin volum de vapor d’aigua s’afegeix a l’aire q
A l’aportació de CO2 que realitza la sang a
sec durant la inspiració? Escriu la resposta amb dos l’aire dels alvèols.
decimals. q
A la transformació de CO2 en O2 en els alvèols.
.......... mL de vapor d’aigua.
d. En definitiva, mitjançant la respiració pulmonar
c. Per què es redueixen les proporcions de la ma- el nostre organisme…
joria dels gasos a l’aire inspirat, respecte a les seves [incorpora / expulsa / ni incorpora ni expulsa]
proporcions a l’aire atmosfèric?
.......... oxigen.

qPerquè no tots els gasos són inspirats.
 .......... diòxid de carboni.
qPerquè amb el vapor d’aigua, el volum d’aire-
total augmenta. .......... aigua.
q
Perquè alguns gasos desapareixen. .......... nitrogen.
q
Perquè el volum de cada gas a l’aire inspirat
.......... altres gasos.
es redueix per efecte del vapor d’aigua.

52 science-bits.cat

La sang
29. Cèl·lules sanguínies
Identifica les cèl·lules que apareixen a la imatge,
generada per microscòpia electrònica.
1. 
[Glòbuls vermells / Glòbuls blancs / Plaquetes]
o [eritròcits / leucòcits / trombòcits]
2. 
[Glòbuls vermells / Glòbuls blancs / Plaquetes]

o [eritròcits / leucòcits / trombòcits]
3. 
[Glòbuls vermells / Glòbuls blancs / Plaquetes]
o [eritròcits / leucòcits / trombòcits]
Cèl·lules sanguínies vistes a través del microscopi electrònic.
30. Grups sanguinis
Llegeix aquest text amb atenció i respon les pre-
guntes que es plantegen a les pàgines següents.
Cada any, uns 5 milions d’americans necessiten
transfusions de sang per diversos motius. A vega-
des, la transfusió respon a una emergència, com la
pèrdua de sang en un accident, per exemple. Altres
vegades la transfusió ja està prevista, com en els
tractaments contra el càncer. Sigui quin sigui el mo-
tiu, la transfusió de sang és un dels procediments
més comuns en els centres hospitalaris.
Malgrat ser tan comunes, les transfusions no con-
sisteixen simplement a agafar sang d’una persona
per ajudar-ne una altra. És molt important que el
subministrament de sang sigui segur. Així, cada
unitat de sang és analitzada per detectar possi-
bles malalties infeccioses i determinar-ne el grup
sanguini.
El sistema AB0
A simple vista, la sang de cada persona s’assembla
bastant. Tanmateix, encara que compartim els
mateixos components bàsics (glòbuls vermells,
glòbuls blancs, plaquetes i plasma), no tots tenim
science-bits.cat
EXERCICIS
el mateix tipus de marcadors a la superfície dels
glòbuls vermells, ni el mateix tipus d’anticossos en el
plasma. Aquests marcadors (anomenats antígens)
i els anticossos són proteïnes i hidrats de carboni
que el nostre cos utilitza per identificar si les cèl·lules
sanguínies pertanyen o no al nostre organisme.
Els marcadors de les cèl·lules sanguínies tenen una
importància vital ja que determinen si la sang
d’un donant és acceptada o rebutjada durant la
transfusió. Per això, prèviament, els experts mèdics
classifiquen la sang en grups depenent dels seus
diversos marcadors. Els quatre grups sanguinis
principals són:
Grup A: persones els glòbuls vermells de les quals
presenten antígens de tipus A a la superfície i anti-
cossos contra els antígens de tipus B al plasma.
Grup B: persones els glòbuls vermells de les quals
presenten antígens de tipus B a la superfície i
anticossos contra els antígens de tipus A al plasma.
Grup AB: persones que presenten antígens de tipus A
i B a la superfície dels seus glòbuls vermells, però no
tenen anticossos al plasma.
Grup 0: persones que no tenen antígens a la super-
fície dels seus glòbuls vermells, però tenen anticos-
sos contra els dos tipus d’antígens (A i B) al plasma.
El factor Rh
Hi ha persones que tenen un marcador addicional
a la sang, l’anomenat factor Rh. Com que cada
un dels quatre grups sanguinis principals (A, B, AB
i 0) pot o no incloure aquest factor, els científics
ofereixen una altra classificació: sang positiva (amb
factors Rh a la sang) o negativa (sense factors Rh).
Vuit grups sanguinis
El fet de tenir o no tenir algun d’aquests marcadors
no implica que la sang d’una persona sigui més
sana o resistent. Només és una diferència genètica,
com tenir els ulls verds en lloc de blaus o els cabells
estirats en lloc d’arrissats.
Els marcadors a la sang determinen vuit grups
sanguinis diferents: A+, A–, B+, B–, AB+, AB–,
0+, 0–. Després de rebre una donació, els bancs
de sang i hospitals sotmeten la sang a un con-
trol rigorós, ja que és vital assegurar que el grup
sanguini del donant es correspon amb el grup
sanguini de la persona que rep la transfusió.
53
 EXERCICIS
Per què són importants els grups sanguinis e. Las plaquetes…
Fer una transfusió amb sang que no és compatible
q
tenen els mateixos marcadors a tots els grups
amb la del pacient pot provocar greus problemes
sanguinis.
de salut.
q
tenen marcadors diferents, segons el grup
El sistema immunitari produeix unes proteïnes sanguini.
anomenades anticossos que ens protegeixen de q
són més abundants en els grups sanguinis
l’entrada de cèl·lules invasores. Segons quin sigui el positius que en els negatius.
teu grup sanguini, el teu sistema immunitari pro-
dueix anticossos que reaccionen contra les cèl·lules f. El plasma…
d’altres grups sanguinis.
q
conté anticossos diferents, segons el grup
Si a un pacient se li subministra sang d’un grup san- sanguini.
guini equivocat, els seus anticossos actuaran amb q
conté més substàncies dissoltes en els grups
rapidesa i destruiran les cèl·lules invasores. Aquesta sanguinis negatius que en els positius.
resposta agressiva, que es produeix a tot el cos, pot q
conté els mateixos anticossos a tots els grups
provocar febre, calfreds i pressió arterial baixa. Fins i sanguinis.
tot pot provocar fallades en alguns òrgans vitals del
cos, com l’aparell respiratori o els ronyons. g. Indica si les afirmacions següents són certes o
«Blood Types», KidsHealth.org, http://kidshealth. falses.
org/teen/your_body/medical_care/blood_types.
Els grups sanguinis negatius es donen en perso-
html# [Data de consulta: 22 de juny del 2015].
nes amb problemes de nutrició.
(Text adaptat)
Els grups sanguinis positius indiquen que la
a. Quants grups sanguinis es poden diferenciar? persona gaudeix de bona salut.
q 2 q 
3 q
6 q 8 És millor ser del grup sanguini A que del grup
sanguini B.
b. Què distingeix la sang d’un grup sanguini? Totes les persones poden rebre sang de qual-
q La proporció de cèl·lules que conté. sevol donant.
q La densitat del plasma sanguini. El grup sanguini és un tret determinat genèti-
q El tipus de cèl·lules que la constitueixen. cament.
q La presència o absència de determinats mar- És important conèixer quin és el teu grup
cadors i anticossos. sanguini.

c. Els glòbuls vermells…

q tenen marcadors diferents, segons el grup
sanguini.
q tenen els mateixos marcadors a tots els grups
sanguinis.
q són més abundants en els grups sanguinis
positius que en els negatius.

d. Els glòbuls blancs…

q
són més abundants en els grups sanguinis
positius que en els negatius.
q
tenen marcadors diferents, segons el grup
sanguini.
q
tenen els mateixos marcadors a tots els grups
sanguinis.

54 science-bits.cat
 EXERCICIS
Els vasos sanguinis

31. Vasos al microscopi 32. Sobre els vasos sanguinis

Identifica els vasos sanguinis de la imatge obtingu- Indica si les afirmacions següents sobre els vasos
da per microscòpia òptica. sanguinis són certes o falses.
1. 
[ Vena / Artèria / Capil·lar] Els capil·lars estan formats per parets molt primes
2. 
[
Vena / Artèria / Capil·lar] que permeten l’intercanvi de substàncies amb les
altres parts de l’organisme.
Les venes disposen de vàlvules per evitar que
la sang retrocedeixi.
Les artèries van des de les diverses parts del
cos fins al cor.
Les artèries són més llargues que les venes.
Les artèries no disposen de vàlvules perquè
n’hi ha prou amb la pressió que exerceix el cor
sobre la sang perquè circuli.
Les artèries tenen parets més gruixudes que
les venes.
Les venes van des del cor fins a les diferents
Vasos sanguinis vistos a través del microscopi òptic. parts del cos.

El cor La circulació sanguínia

33. Parts del cor 34. Les etapes de la circulació

Completa el següent esquema simplificat del cor. a. Ordena les etapes de la circulació pulmonar, con-
siderant que el cor està en estat de repòs.
[Aurícules / Ventricles / Vàlvules atrioventriculars /
Cordes tendinoses / Septe / Venes / Artèries / Vàlvu- A. L’aurícula es contrau i fa que la pressió en el
les semilunars / Capil·lars] ventricle augmenti, perquè la vàlvula tricúspi-
de segueix oberta.
B. 
La sang arriba a l’aurícula dreta a través de les

venes caves i passa al ventricle a través de la
vàlvula tricúspide, que està oberta.
..........
.......... C. 
La sang torna al cor, carregada de O2, per les

venes pulmonars.
..........
.......... D. 
La sang arriba als pulmons, on intercanvia O2 i

CO2 amb els alvèols.
E. 
La sang surt del ventricle a pressió, a través de

la vàlvula semilunar pulmonar, per l’artèria pul-
.......... .......... monar.
F. 
El ventricle comença a contraure’s, moviment que

provoca el tancament de la vàlvula tricúspide.
.......... ..........

Sang pobra en oxigen Sang rica en oxigen

science-bits.cat 55
 EXERCICIS
b. Ordena les etapes de la circulació general, consi-
derant que el cor està en estat de repòs.
A. La sang arriba a l’aurícula esquerra a través de
les venes pulmonars i passa al ventricle a través
de la vàlvula mitral, que està oberta.
B. 
La sang torna al cor, empobrida en O2, per les
 renal.
venes caves.
C. 
L’aurícula es contrau i fa que la pressió en el
 del glomèrul recorre els capil·lars que rodegen
ventricle augmenti, perquè la vàlvula mitral se-
gueix oberta.
D. 
La sang és repartida per tots els òrgans i inter-
 D. 
canvia O2 i CO2 amb les seves cèl·lules.
E. 
La sang surt del ventricle a pressió, a través de
 E. 
la vàlvula semilunar aòrtica, per l’artèria aorta.
F. 
El ventricle comença a contraure’s, moviment
 F. 
que provoca el tancament de la vàlvula mitral.
35. Sobre la circulació sanguínia
Indica si les afirmacions següents sobre la circulació
sanguínia són certes o falses.
Tota la sang que arriba al cor és pobra en oxi-
gen i rica en diòxid de carboni.
El cor és una bomba amb dos costats separats.
El costat dret del cor bomba sang cap als alvè-
ols pulmonars.
La circulació sanguínia es pot modelitzar com
un circuit amb dos bucles.
El costat esquerre del cor bomba sang cap a
tots els òrgans del cos.
El circuit, a diferents pressions, sempre està ple
de sang.
Quan la sang està recorrent un bucle del cir-
cuit, l’altre està buit.
56
L’expulsió de les substàncies de rebuig
36. La producció d’orina
Ordena les etapes de la producció d’orina.
A. L’aigua i els soluts sanguinis passen a la càpsula
B. 
Mentre l’orina primària circula, la sang que surt

el túbul.
C. 
Els urèters condueixen l’orina fins a la bufeta.

L’orina primària, amb substàncies de rebuig i

nutrients, avança pel túbul de la nefrona.
Part dels nutrients de l’orina primària travessen

les parets del túbul i tornen a la sang.
La sang arriba al glomèrul a través d’artèries

que es ramifiquen en capil·lars.
G. 
L’orina arriba al tub col·lector i es canalitza cap

a l’urèter. Alhora, la sang es dirigeix cap a les
venes.
H. 
A través de la uretra, l’orina s’expulsa a l’exterior.

37. Els conductes de l’aparell urinari
a. Selecciona a l’aparell urinari el nom dels conduc-
tes que transporten els fluids següents.
[venes renals / artèries renals / urèters i uretra]
Sang no filtrada: ...........
Sang filtrada: ..........
Orina: ..........
b. Completa aquestes frases amb l’opció correcta.
[de les artèries renals / de les venes renals / dels
urèters / de la uretra]
La sang arriba als ronyons a través ...........
La sang surt dels ronyons a través ..........
L’orina abandona els ronyons a través ..........
L’orina s’expulsa de la bufeta a través ..........
La regulació del medi intern
38. La composició de l’orina
Completa els textos següents:
Si bevem molta aigua, la concentració salina
del plasma sanguini [disminuirà / augmentarà]
Els ronyons respondran produint un [major /
menor] volum d’orina, que serà molt [diluïda /
concentrada] i de color [fosc / clar].
science-bits.cat
 EXERCICIS
En canvi, si bevem poca aigua, la concentració salina del plasma sanguini [disminuirà / augmentarà].
Els ronyons respondran produint un [major / menor] volum d’orina, que serà molt [diluïda / concentra-
da] i de color [fosc / clar].

Malalties relacionades amb la nutrició

39. Quin aparell afecten?

Indica quin aparell afecten aquestes malalties. Si cal, busca informació.
[Aparell digestiu / Aparell respiratori / Aparell circulatori / Aparell urinari / Qualsevol aparell]

Càries: .......... Asma: .......... Anèmia: .......... Diabetis: ........... Diarrea: .......... Infeccions: ..........
Càlculs renals: .......... Infart de miocardi: ........... Càncer: .......... Ictus: ......... Gastritis: ..........
Enfisema: .......... Hipertensió: ..........

40. Anàlisi de sang

Una anàlisi de sang és una prova mèdica que es Pacient A Valors de
Unitats
(dona) referència
realitza per controlar l’estat de salut dels pacients.
Dones: 4 - 5,5
Després de l’extracció d’una petita mostra de la Eritròcits 3,5 Homes: 4,3 - 6,2 106 cèl·lules/ μL
sang del pacient, se n’analitza el contingut al labo-
Leucòcits 7 4 - 11 103 cèl·lules/ μL
ratori. En general, aquestes proves consisteixen a
fer el recompte de les cèl·lules sanguínies i mesu- Trombòcits 20 15 - 45 104 cèl·lules/ μL
rar la concentració de diverses substàncies com la
Glucosa 74 70 - 100 mg/ dL
glucosa, la urea o el colesterol. Si el metge sospita
que el pacient pot patir algun trastorn concret, Colesterol total 187 0 - 200 mg/ dL
pot sol·licitar una analítica més completa perquè
Urea 9 7 - 20 mg/ dL
s’estudiïn altres paràmetres més específics.
Resultats de l’anàlisi de la sang de la pacient A.

a. A partir dels resultats de l’anàlisi, quines malalties

o problemes sospites que pot tenir la pacient A? Pacient B Valors de
Unitats
(dona) referència

qA nèmia q D iabetis Eritròcits 5,1

Dones: 4 - 5,5
Homes: 4,3 - 6,2 106 cèl·lules/ μL
q I
nfecció q P  roblemes renals Leucòcits 55 4 - 11 103 cèl·lules/ μL
qR isc de malalties cardiovasculars
Trombòcits 40 15 - 45 104 cèl·lules/ μL
qR isc d’hemorràgia
Glucosa 81 70 - 100 mg/ dL

b. A partir dels resultats de l’anàlisi, quines malalties Colesterol total 125 0 - 200 mg/ dL
o problemes sospites que pot tenir la pacient B?
Urea 14 7 - 20 mg/ dL
qA nèmia q D iabetis Resultats de l’anàlisi de la sang de la pacient B.
q I
nfecció q P  roblemes renals
qR isc de malalties cardiovasculars
Pacient C Valors de Unitats
isc d’hemorràgia (home) referència
qR
Dones: 4 - 5,5
Eritròcits 6,1 Homes: 4,3 - 6,2 106 cèl·lules/ μL

c. A partir dels resultats de l’anàlisi, quines malalties Leucòcits 8 4 - 11 103 cèl·lules/ μL

o problemes sospites que pot tenir el pacient C?
Trombòcits 32 15 - 45 104 cèl·lules/ μL
qA nèmia q D iabetis
Glucosa 93 70 - 100 mg/ dL
q I
nfecció q Problemes renals
Colesterol total 194 0 - 200 mg/ dL

q Risc de malalties cardiovasculars
qR isc d’hemorràgia Urea 45 7 - 20 mg/ dL

Resultats de l’anàlisi de la sang de la pacient C.

science-bits.cat 57
 EXERCICIS
d. A partir dels resultats de l’anàlisi, quines malalties e. A partir dels resultats de l’anàlisi, quines malalties
o problemes sospites que pot tenir la pacient D? o problemes sospites que pot tenir el pacient E?
qA nèmia q  Diabetis q
Anèmia q  Diabetis
q I
nfecció q  Problemes renals q
Infecció q Problemes renals
qR isc de malalties cardiovasculars q
Risc de malalties cardiovasculars
qR isc d’hemorràgia q
Risc d’hemorràgia

Pacient D Valors de Pacient E Valors de

Unitats Unitats
(dona) referència (home) referència
Dones: 4 - 5,5 Dones: 4 - 5,5
Eritròcits 4,1 Homes: 4,3 - 6,2 106 cèl·lules/ μL Eritròcits 4,5 Homes: 4,3 - 6,2 106 cèl·lules/ μL

Leucòcits 5 4 - 11 103 cèl·lules/ μL Leucòcits 16 4 - 11 103 cèl·lules/ μL

Trombòcits 16 15 - 45 104 cèl·lules/ μL Trombòcits 5 15 - 45 104 cèl·lules/ μL

Glucosa 180 70 - 100 mg/ dL Glucosa 71 70 - 100 mg/ dL

Colesterol total 210 0 - 200 mg/ dL Colesterol total 177 0 - 200 mg/ dL

Urea 11 7 - 20 mg/ dL Urea 19 7 - 20 mg/ dL

Resultats de l’anàlisi de la sang de la pacient D. Resultats de l’anàlisi de la sang de la pacient E.

Trastorns en l’alimentació

41. La lluita contra la desnutrició infantil
Llegeix amb atenció aquest text i respon les pregun-
tes que es plantegen a les pàgines següents.
Tot i que escasses vegades apareix citada com
a causa directa, la desnutrició és darrere de més
d’un terç de les morts infantils. La manca d’accés a
aliments nutritius, en especial en el context actual
de pujada dels preus dels aliments, no és l’única
causa de malnutrició. Els hàbits alimentaris defici-
ents, el fet d’alletar incorrectament, oferir aliments
inadequats o no assegurar-se que l’infant hagi
menjat prou, també són factors que contribueixen
a la malnutrició. A més a més, les infeccions —
sobretot les diarrees persistents, la pneumònia, el
xarampió i la malària— deterioren l’estat nutrici-
onal del nen.
Des de fa poc existeix un tractament casolà per als
casos de malnutrició greu amb el qual ha millorat
la qualitat de vida de centenars de milers d’infants
anualment. Els anomenats aliments terapèutics,
a punt per al consum, han revolucionat el tracta-
ment de la malnutrició greu: la seva utilització a la
llar és segura i garanteix un augment ràpid de pes
en la població infantil molt malnodrida.
L’avantatge dels aliments terapèutics a punt per
al consum és que es presenten en forma de pasta
que no s’ha de barrejar amb aigua, fet que evita el
risc de proliferació bacteriana en cas de contami-
nació accidental. El nen pot consumir directament
el producte, elaborat a base de mantega de caca-
uet barrejada amb llet desnatada en pols, vitami-
nes i minerals, i ingerir una quantitat de nutrients
suficient per restablir-se completament. Aquests
aliments es conserven fins a tres o quatre mesos
fora del frigorífic, fins i tot a temperatures tropicals.
Ja està en marxa la producció d’aquestes pastes
alimentàries a diversos països, entre els quals hi ha
el Congo, Etiòpia, Malawi i el Níger.
«Malnutrition», World Health Organization,
http://www.who.int/maternal_child_adoles-
cent/topics/child/malnutrition/en/ [Data de
consulta: 26 de juny del 2015]. (Text adaptat)
a. Quin o quins d’aquests factors causen o afavo-
reixen la desnutrició infantil?
q Pautes d’alimentació inadequades.
qL’encariment dels aliments.
qL’escassetat d’aliments.
qDeterminades malalties.
b. Per què es considera que la desnutrició és un
problema de salut pública molt greu?
q
Perquè afecta milions de persones en nombro-
ses regions del planeta.
q
Perquè no té cura.
q
No es tracta de cap problema de salut pública.

58 science-bits.cat

q
Perquè s’associa amb un terç de les morts
infantils.
c. Què són els aliments terapèutics a punt per al
consum?
liments produïts pels mateixos consumidors.
qA
liments destinats a substituir la resta dels
qA
aliments en països afectats per la desnutrició.
na pasta alimentària que s’utilitza per nodrir
qU
nens en situació de desnutrició greu.
d. Quins avantatges presenten aquests aliments?
q E s poden consumir directament, sense bar-
rejar-los amb aigua, de manera que s’evita el
risc de contraure determinades malalties.
q Es poden emmagatzemar durant mesos sen-
se necessitat de refrigeració.
q Són molt apetibles.
e. Els aliments terapèutics estan fets de crema
de cacauet i llet. Així, aporten grans quantitats
de sucres, greixos i proteïnes. De quin tipus de
nutrients es tracta?
q Són micronutrients.
q Són macronutrients.
f. Per què enriqueixen els aliments terapèutics
amb vitamines i minerals?

qPerquè tots els aliments processats s’han de
complementar amb vitamines i minerals.

qPer assegurar una aportació energètica suficient.

qPerquè en condicions de desnutrició la dieta
no és variada i cal complementar l’aportació
de vitamines i minerals.
Pautes per mantenir la salut
42. Tabaquisme
Llegeix amb atenció aquest text i respon les pre-
guntes que es plantegen a les pàgines següents.
Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què
fumar estava de moda.
La televisió, les tanques publicitàries i les revistes
estaven repletes d’anuncis que lloaven el tabac. En
els concerts i esdeveniments esportius, la indústria
del tabac regalava productes i articles promocio-
nals de les seves marques.
I, tots, des del pare de família fins al metge de cap-
çalera, fumaven a tot arreu: automòbils, ascen-
sors, restaurants, cases i, fins i tot, hospitals.
science-bits.cat
EXERCICIS
Això succeïa a la dècada de 1980. La mateixa època
en què vaig començar a tractar pacients amb càn-
cer de pulmó en un hospital de Brasil, on vaig veure,
de primera mà, els efectes del tabaquisme. Al llarg
dels sis anys que vaig passar-hi, vaig veure perdre la
vida a molts malalts, sovint abans que transcorre-
guessin dos anys des que fossin diagnosticats.
Jo també vaig perdre la meva mare per culpa del
càncer. Uns anys més tard, el meu pare va morir de
la mateixa malaltia. Tots dos van estar exposats al
fum. El meu pare era fumador i la meva mare va
passar anys respirant el seu fum.
Després d’allò, em vaig adonar que calia prevenir el
càncer centrant-se específicament en el seu factor
de risc més important: el tabac.
Dra. Vera Luiza da Costa e Silva, «Tobacco:
Ending an unhealthy trend», World Health
Organization, 3 de febrer del 2015, http://www.
who.int/mediacentre/commentaries/reducing-
tobacco-use/en/ [Data de consulta: 26 de juny
del 2015]. (Text adaptat)
a. L’Organització Mundial de la Salut estima
que aproximadament la meitat de les persones
fumadores moren per causes relacionades amb el
tabaquisme. Per això, les campanyes contràries a
aquest hàbit s’han estès durant els darrers anys a
tot el món.
En aquesta pàgina web de l’OMS podràs trobar
informació fiable sobre el tabaquisme:
http://www.who.int/mediacentre/factsheets/
fs339/es/
Quines malalties o problemes de salut s’associen
amb el tabaquisme?
b. Què són els fumadors passius i quins proble-
mes de salut poden desenvolupar?
c. Redacta tres arguments per convèncer algú
que deixi de fumar. Aporta dades que donin suport
als teus arguments.
d. Amb quines dificultats es troba un fumador
quan intenta abandonar el tabac?
e. Quines mesures es poden prendre per evitar
que les persones comencin a fumar o perquè
deixin de fer-ho?
59
 ANOTACIONS

60 science-bits.cat
 La nutrició humana

Unitats associades:

La cèl·lula viva La relació humana

La reproducció humana Ecologia

science-bits.cat