Decret GES PDF

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5496 2.11.
2009 81499
Disposicions
DEPARTAMENT
DEDUCACI
DECRET
161/2009, de 27 doctubre, dordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria
obligatria per a les persones adultes.
La Generalitat de Catalunya, dacord amb el que preveu larticle 131.3.c) de lEstatut
dautonomia de Catalunya, t competncia compartida per a lestabliment dels plans
destudi corresponents a leducaci secundria obligatria, incloent-hi lordenaci
curricular, respecte densenyaments amb validesa a tot lEstat.
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, a larticle 53.1, atribueix al Govern
la determinaci del currculum dels ensenyaments que comprenen el sistema edu-
catiu, pel que fa als objectius, als continguts, i als criteris davaluaci de cada rea,
matria i mdul. Larticle 69 estableix que leducaci dadults t per finalitat fer
efectiu el dret a leducaci en qualsevol etapa de la vida, amb els objectius que la
mateixa Llei determina, i concreta els mbits que han dincloure els programes de
formaci dadults. Daltra banda, larticle 70 preveu que leducaci dadults sofe-
reix en les modalitats deducaci presencial i deducaci no presencial, els centres
en els quals es pot impartir i els requisits per a laccs a aquests ensenyaments.
Finalment, larticle 71 regula el marc per a la collaboraci amb els ens locals en
leducaci dadults.
La Llei 3/1991, de 18 de mar, de formaci dadults, estableix el marc general
de la formaci permanent dadults, i a la disposici final autoritza el govern i els
consellers competents per ra de la matria perqu dictin les normes reglamentries
per al desenvolupament daquesta Llei.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), a larticle 66, estableix
que leducaci per a les persones adultes t la finalitat doferir a totes les persones
majors de divuit anys la possibilitat dadquirir, actualitzar, completar o ampliar els
seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional.
A larticle 68 disposa que correspon a les administracions educatives organitzar
peridicament proves perqu les persones majors de divuit anys puguin obtenir
directament el ttol de graduat en educaci secundria obligatria, sempre que hagin
assolit les competncies bsiques i els objectius de letapa. Dacord amb la mateixa
Llei, les persones adultes que vulguin adquirir les competncies i els coneixements
corresponents a leducaci bsica han de comptar amb una oferta adaptada a les
seves condicions i necessitats. Lorganitzaci i la metodologia dels ensenyaments
per a les persones adultes es pot desenvolupar a travs de lensenyament presencial,
semipresencial i tamb mitjanant leducaci a distncia.
El Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenya-
ments mnims corresponents a leducaci secundria obligatria, en la disposici
addicional primera, estableix que, per a les persones adultes, aquesta etapa sorga-
nitzar de forma modular, en tres mbits i que la dita organitzaci ha de permetre
la seva realitzaci en dos cursos. Fins ara, la durada establerta per aquests ense-
nyaments era de tres cursos.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
de leducaci secundria obligatria, en la disposici addicional segona, determina
que el Departament dEducaci far una oferta educativa per a les persones adultes
que vulguin adquirir les competncies i els coneixements de cadascun dels mbits
corresponents a leducaci secundria obligatria.
Pel Decret 140/2009, de 8 de setembre, es regulen els Programes de Qualificaci
Professional Inicial. Els Programes de Qualificaci Professional Inicial inclouen tres
tipus de mduls. La superaci dels mduls C, si la qualificaci final del programa
s positiva, genera el dret a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria. Dacord amb el que es preveu en aquest Decret, els objectius, continguts
i criteris davaluaci dels mduls C sorganitzen prenent com a referncia el que sha
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5496 2.11.2009 81500
Disposicions
establert per a la formaci per a lobtenci del ttol de graduat en educaci secun-
dria obligatria en els centres de formaci de persones adultes. Conseqentment,
cal establir els mbits i mduls del graduat en educaci secundria obligatria per
a persones adultes que corresponen als mduls C dels Programes de Qualificaci
Professional Inicial.
La Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, a larticle 20, defineix la
llengua catalana com la llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els
seus nivells educatius, com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci
lingstica.
LEstatut dautonomia de Catalunya, a larticle 6, determina que la llengua prpia
de Catalunya s el catal i que s tamb la llengua normalment emprada com a
vehicular i daprenentatge en lensenyament. En els mateixos termes es manifesta
la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci.
El Reial decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestableix el calendari daplicaci
de la nova ordenaci del sistema educatiu, establerta per la LOE, determina que
leducaci secundria obligatria regulada per la Llei esmentada sha dimplantar
el curs 2008-2009, i que a partir daquest mateix curs acadmic, les proves per a
lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria shan de referir
als objectius i ensenyaments mnims corresponents a leducaci secundria obli-
gatria regulada per la LOE, la qual cosa determina la necessitat de lentrada en
vigor immediata daquest Decret.
Els ensenyaments que es regulen en aquest Decret tenen com a referent els cor-
responents a leducaci secundria obligatria.
Aquest Decret, amb la voluntat dactualitzar els ensenyaments de leducaci se-
cundria per a les persones adultes a les necessitats i demandes de la societat davui
i de futur, proposa una ordenaci curricular que faciliti i potenci la formaci de
les persones adultes partint de la idea dindividu ja socialitzat amb un bagatge que
pot ser molt divers i que pot influir molt en la manera daprendre. Daltra banda,
en les persones adultes linters per la formaci s una decisi personal, no obliga-
tria i, generalment, no constitueix la seva activitat principal, fet que incideix en
el temps que poden dedicar a lestudi. s per aquests motius que cal planificar els
ensenyaments amb una estructura flexible que permeti adaptar-se a la diversitat
dinteressos, ritmes i estils daprenentatge.
Dacord amb la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i
rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, amb la Llei 13/2008,
de 5 de novembre, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern, i amb linforme
del Consell Escolar de Catalunya;
En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci, dacord amb el dictamen de
la Comissi Jurdica Assessora, i amb la deliberaci prvia del Govern,
DECRETO:
Article 1
Objecte
1. Aquest Decret estableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria
per a les persones adultes i nestableix el currculum.
2. Els ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes han de
possibilitar ladquisici dels objectius i les competncies corresponents a letapa
de leducaci secundria obligatria i lobtenci del ttol de graduat o graduada en
educaci secundria obligatria.
3. Per tal de facilitar la flexibilitat en els aprenentatges i la conciliaci amb altres
activitats, loferta daquests ensenyaments sha dadaptar a les condicions i necessitats
Disposicions
de les persones que optin a aquesta formaci i es pot fer, en dos cursos escolars,
mitjanant lensenyament presencial, semipresencial i a distncia.
4. Els centres de formaci de persones adultes han de concretar en el seu pro-
jecte educatiu els elements bsics que orienten el desenvolupament del currculum,
ladequaci a lentorn i lorganitzaci i el funcionament del centre.
Article 2
Finalitat dels ensenyaments
1. La finalitat dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones
adultes s promoure laprenentatge al llarg de la vida perqu totes les persones tinguin
oportunitats de formaci, tot respectant la diversitat, i proporcionar els mitjans per a
ladquisici de les habilitats i coneixements que contribueixen al desenvolupament
i lactualitzaci de les competncies bsiques en la mesura necessria per preparar-
los per altres aprenentatges complementaris i per a la vida laboral.
2. Els ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes han de:
a) Garantir una oferta educativa per a les persones adultes que vulguin actualitzar,
completar o ampliar els coneixements i aptituds per al desenvolupament personal i
professional i obtenir la titulaci de graduat en educaci secundria obligatria.
b) Facilitar informaci i orientaci respecte de les modalitats i itineraris dapre-
nentatge al llarg de la vida per a les persones adultes, i altres estudis existents i
sobre les possibilitats per poder-hi accedir.
Article 3
Competncies bsiques
1. Les competncies bsiques per a les persones adultes es corresponen amb
les de letapa de leducaci secundria obligatria i les competncies clau per a
laprenentatge permanent establertes per la Recomanaci del Parlament Europeu
i del Consell, de 18 de desembre de 2006, entenent per competncia la capacitat
dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva en
contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a
diferents sabers, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social
de cada situaci.
2. Les competncies bsiques sn necessries per al desenvolupament personal
i acadmic, lexercici de la ciutadania activa, la inclusi social i la inserci en el
mn del treball.
El desenvolupament de les competncies bsiques ha dafavorir la integraci
dels diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements,
posant en relaci els diferents tipus de continguts i utilitzant-los de manera efec-
tiva en diferents situacions i contextos. Aix mateix, ha dafavorir lorientaci del
professorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen
carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, guiar les decisions relatives al procs
densenyament i aprenentatge.
3. Als ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes,
sidentifiquen com a competncies bsiques les competncies transversals
segents:
a) Competncies comunicatives: competncia comunicativa lingstica i audi-
ovisual, i competncia artstica i cultural.
b) Competncies metodolgiques: tractament de la informaci i competncia
digital; competncia matemtica; i competncia daprendre a aprendre.
c) Competncies diniciativa personal: competncia diniciativa personal i esperit
emprenedor.
d) Competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn: compe-
tncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, i competncia social i
ciutadana.
4. Lorganitzaci de les activitats a laula i el funcionament del centre educatiu,
les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre
Disposicions
la comunitat educativa i la relaci amb lentorn, han de contribuir a la consolidaci
de les competncies bsiques.
5. La lectura sha de fomentar en totes les matries, com a factor bsic per al
desenvolupament de les competncies bsiques i per a lassoliment dels objectius
de letapa educativa.
Article 4
Objectius
Els ensenyaments de leducaci secundria han de contribuir a ladquisici de
coneixements i el desenvolupament de les habilitats i les competncies que permetin
a les persones adultes:
a) Adquirir una formaci bsica, ampliar i renovar els seus coneixements, ha-
bilitats i destreses i facilitar-los laccs a altres ensenyaments.
b) Desenvolupar les capacitats per regular els propis aprenentatges, mantenir
lhbit de lesfor, la iniciativa personal i lesperit emprenedor.
c) Conixer i valorar les caracterstiques histriques, geogrfiques, socials,
lingstiques, culturals i de lentorn natural com a elements de la prpia identitat,
aix com fomentar el respecte daltres cultures.
d) Participar en activitats de grup, relacionar-se amb altres persones, adoptar
actituds de flexibilitat, solidaritat, inters i respecte i rebutjar qualsevol tipus de
discriminaci, tot utilitzant el dileg i largumentaci.
e) Assolir competncies comunicatives suficients per comprendre i produir
missatges orals i escrits amb qualitat, autonomia i creativitat en llengua ca-
talana, en llengua castellana i, si escau, en arans i, almenys, en una llengua
estrangera.
f) Desenvolupar les capacitats de cercar, seleccionar, tractar i comunicar in-
formaci utilitzant fonts diverses, en particular les que requereixen ls de noves
tecnologies i saber interpretar la informaci amb sentit crtic.
g) Conixer i comprendre els aspectes bsics del funcionament del propi cos i
de les conseqncies dels actes i les decisions personals per a la salut individual i
collectiva.
h) Desenvolupar un sentiment dautoestima que permeti participar amb criteri
propi i de manera equilibrada en el context social, aix com valorar lesfor i la
superaci personals per contribuir al benestar individual i collectiu.
i) Promoure i afavorir la resoluci pacfica dels conflictes.
j) Rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus i els comportaments
sexistes.
k) Orientar i motivar les dones en relaci amb el conjunt daccions a realitzar
en els seu procs daprenentatge per tal dadquirir competncies, millorar la seva
empleabilitat i la seva qualitat de vida.
Article 5
Tractament de les llenges
1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, sutilitza normalment com a llen-
gua vehicular densenyament i daprenentatge i en les activitats internes i externes
de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat,
exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats daprenentatge
i davaluaci.
2. Sha de fer un tractament metodolgic de les llenges oficials tenint en compte
el context sociolingstic, per garantir el coneixement de les dues llenges per part
de tot lalumnat.
3. El model lingstic dels centres tamb ha dincloure un tractament metodolgic
de laprenentatge de les llenges estrangeres.
4. Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte
lingstic propi, i adaptar aquests principis generals i la normativa a la realitat
sociolingstica de lentorn.
Disposicions
5. El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes
les persones membres de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions
del centre siguin en aquesta llengua.
6. En el projecte educatiu els centres han de preveure lacollida personalitzada
de tot lalumnat i especialment del nouvingut.
7. Larans, denominaci de la llengua occitana a lAran, simparteix en els centres
de lAran amb les assignacions temporals i en els mbits daprenentatge i les matries
que el Consell General dAran, dacord amb el Departament dEducaci, determini.
Article 6
Currculum
1. Sentn per currculum dels ensenyaments de leducaci secundria per a
les persones adultes el conjunt de competncies bsiques, dobjectius, continguts,
mtodes pedaggics i criteris davaluaci que orienten lacci docent.
2. El currculum dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones
adultes sorganitza en tres mbits i trenta-quatre mduls que es distribueixen en
dos nivells o cursos.
3. Sentn per mbit un conjunt de mduls de matries afins i complementries.
4. Sentn per mdul una unitat temtica que sha de poder desenvolupar en
trenta-cinc hores de treball de lalumnat.
5. Els mbits i mduls dels ensenyaments de leducaci secundria per a les
persones adultes sn els que consten a lannex 1. Els currculums corresponents es
desenvolupen a lannex 4.
Article 7
mbits i mduls
1. Els tres mbits en qu sorganitza el currculum dels ensenyaments de leducaci
secundria per a les persones adultes sn: lmbit de la comunicaci, lmbit cienti-
ficotecnolgic i lmbit social. Els mbits inclouen matries deducaci secundria
que sorganitzen en mduls.
a) Lmbit de la comunicaci inclou les matries segents: llengua catalana i
literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera.
b) Lmbit cientificotecnolgic inclou les matries segents: cincies de la naturalesa,
matemtiques, tecnologies, i aspectes relacionats amb la salut i el medi ambient.
c) Lmbit social inclou les matries segents: cincies socials, geografia i histria,
educaci per a la ciutadania i aspectes deducaci visual i plstica i msica.
2. Els mduls sn de dos tipus: comuns i opcionals.
3. Els mduls comuns sn aquells que ha de cursar, convalidar o acreditar tot
lalumnat.
4. Sn mduls opcionals els inclosos a lannex 1 i els elaborats pel mateix cen-
tre, entre els quals lalumne o alumna podr escollir segons els seus interessos i
necessitats, dacord amb lorientaci del seu tutor o tutora.
5. Lalumnat ha de cursar i superar, entre els comuns i els opcionals, un total de
trenta-quatre mduls o, si escau, convalidar-los o acreditar-los.
6. Els mduls que ha de cursar cada alumne shan de distribuir, dacord amb
lannex 1, de la manera segent:
a) mbit de la comunicaci: 12 mduls comuns.
b) mbit cientificotecnolgic: 10 mduls comuns.
c) mbit social: 6 mduls comuns.
d) Mduls opcionals: 6 mduls opcionals.
Article 8
Organitzaci
1. Com disposa larticle 1.3, lorganitzaci de leducaci secundria per a les per-
sones adultes ha de permetre la seva realitzaci en dos cursos acadmics. Aquesta
durada es pot flexibilitzar per a aquelles persones que ho necessitin en funci de
Disposicions
la seva disponibilitat o ritme daprenentatge.
2. Els ensenyaments es poden cursar en modalitat presencial, semipresencial i
a distncia.
Lensenyament semipresencial permet cursar, simultniament, un o ms mduls
daquests ensenyaments de forma presencial, a un centre de formaci de persones
adultes, i altres mduls a distncia, a lInstitut Obert de Catalunya o a altres centres
que ofereixin aquesta modalitat, amb el benents que un mateix mdul no es pot
cursar al mateix temps a travs de dues modalitats.
3. Les propostes dexpedici de ttols de graduat o graduada en educaci
secundria obligatria per a lalumnat que utilitza el sistema semipresencial es
gestionen pel centre de formaci on lalumnat ha finalitzat i superat els estudis
que donen dret a lesmentat ttol. En el cas destar cursant simultniament m-
duls en un centre de formaci presencial de persones adultes i a distncia, es
mant aquesta modalitat semipresencial durant tot el curs escolar i lexpedient
el custodia el centre de formaci presencial. En el moment de finalitzar i obtenir
el graduat en educaci secundria obligatria, el centre de formaci presencial
s el que tramitar la sollicitud del ttol. El centre de formaci a distncia ha de
traspassar les qualificacions al centre presencial, el qual les recollir a lexpedient
de lalumne o alumna.
4. Lorganitzaci daquests ensenyaments en totes les seves modalitats ha din-
corporar ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, duna forma
flexible i oberta que permeti ladaptaci a les capacitats, necessitats i interessos de
les persones adultes.
Article 9
Acci tutorial
1. Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives adreades a lalumnat que
contribueixen a orientar-lo i assessorar-lo en el procs daprenentatge.
2. A cada alumne o alumna se li assigna un tutor o tutora que, dacord amb
lequip docent, confecciona litinerari formatiu i el pla de treball individual dacord
amb els interessos, disponibilitat horria i grau dassoliment de les competncies
bsiques de cada estudiant. El tutor o tutora assessora lalumnat en el seu procs
daprenentatge, fa el seguiment educatiu i es coordina amb lequip docent que
interv amb un mateix alumne/a, per tal de garantir la coherncia pedaggica en
lacci educativa.
3. El professorat programa lacci tutorial dacord amb les lnies dactuaci es-
tablertes en el projecte educatiu del centre, mitjanant un pla dacci tutorial.
4. El tutor o tutora s responsable de coordinar el procs densenyament apre-
nentatge i lavaluaci de tot lalumnat que tutoritza.
Article 10
Atenci a la diversitat de lalumnat
1. En la planificaci de les activitats, sha de preveure la diversitat de lalumnat
per al desenvolupament dels diferents mduls i ajustar, si cal, la programaci pre-
vista a les necessitats de lalumnat.
2. Lalumnat que t dificultats per superar un o ms dels mduls del currculum
pot cursar, com a refor, altres ensenyaments que els centres imparteixin com a
part de la seva oferta.
Article 11
Accs
1. Per accedir als ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes
cal tenir divuit anys, o complir-los dintre de lany natural de matriculaci.
2. Amb carcter excepcional i de manera individualitzada, a la vista dels infor-
mes justificatius, es pot autoritzar la incorporaci als ensenyaments de leducaci
secundria per a les persones adultes a les persones ms grans de setze anys que
Disposicions
ho sollicitin, en els segents supsits:
a) Quan per raons laborals no puguin seguir els estudis de rgim ordinari.
b) Quan es troben en procs dobtenci dun perms de treball.
c) Esportistes dalt rendiment que no puguin incorporar-se al sistema educatiu
ordinari.
d) Alumnat amb necessitats especfiques quan circumstncies singulars justi-
ficades ho facin aconsellable.
e) Alumnat que estigui cursant o hagi cursat Programes de Qualificaci Pro-
fessional Inicial.
Article 12
Prova davaluaci inicial
1. La prova davaluaci inicial s un procs previ a la matriculaci als ensenyaments
de leducaci secundria per a les persones adultes, que orienta a lhora destablir
litinerari personal de lalumnat. Consisteix en una entrevista personal i, si escau,
una prova escrita amb el futur alumne o alumna per conixer els seus interessos i
disponibilitat personal i identificar els antecedents acadmics de lalumne/a, quines
competncies t assolides, aix com acreditar, si escau, la superaci dalguns mduls,
alguns mbits o nivell complet.
2. En cas que lalumne/a acrediti mitjanant una prova escrita part dels ense-
nyaments, es faran constar en una acta davaluaci inicial els mduls o mbits, o
el nivell I si escau, que lalumne hagi superat. Lacta sincorporar a lexpedient de
lalumne/a.
3. Si en la prova davaluaci inicial es detecta que un alumne/a necessita algun
tipus de refor en algun mbit per poder cursar amb normalitat el seu itinerari
personal, es pot proposar la seva incorporaci a alguns dels mduls que ofereixi
el centre sempre que hi hagi places vacants. No savaluar lalumne/a daquests
mduls.
Article 13
Avaluaci
1. Lavaluaci, com a element integrat en el procs formatiu de lalumnat deducaci
secundria, ha de ser contnua i diferenciada segons els mbits del currculum.
2. Els objectius i les competncies bsiques, que indiquen el sentit general en qu
ha de progressar lalumnat, sn el referent de les programacions i lavaluaci.
3. Lavaluaci s un component de la programaci, i t per objecte constatar els
avenos de lalumnat, detectar les dificultats tan bon punt es produeixin i adoptar
les mesures necessries perqu lalumnat pugui continuar amb xit el seu procs
daprenentatge.
4. El projecte educatiu ha de fixar els criteris generals davaluaci. Les programa-
cions de cada mbit han dincloure els criteris davaluaci dels diferents mduls.
5. Lequip docent, integrat pel professorat que ha intervingut en el procs dapre-
nentatge, coordinat pel professor o per la professora que exerceix la tutoria, ha dac-
tuar com a rgan collegiat en el procs davaluaci i en ladopci de les decisions
que en resultin.
6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumne o de lalumna,
com els processos densenyament i la prctica docent.
7. En finalitzar cada trimestre, com a conseqncia del procs davaluaci, lequip
docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoci de lalumnat
en una sessi davaluaci per avaluar tots els mduls cursats aquell trimestre. Els
resultats de lavaluaci han de quedar reflectits en lacta corresponent.
A aquells i aquelles alumnes que finalitzin els ensenyaments de leducaci
secundria per a persones adultes i que estiguin en disposici dobtenir el ttol de
graduat o graduada en educaci secundria obligatria, sels avaluen tots els mbits
i la qualificaci dels mduls opcionals forma part de la qualificaci de lmbit al
qual pertanyen.
Disposicions
Article 14
Qualiicacions
1. Les qualificacions per expressar els resultats de lavaluaci de tots i de cadascun
dels i de les alumnes en els documents davaluaci de carcter oficial sn: excellent
(E), notable (N), b (B), suficient (S), insuficient (I). Es considera que un alumne o
una alumna no ha superat el mdul quan t la qualificaci dinsuficient.
2. Aquestes qualificacions han danar acompanyades duna qualificaci numrica
entera, en una escala du a deu, amb les correspondncies segents:
Insuficient (1, 2, 3, 4)
Suficient (5)
B (6)
Notable (7, 8)
Excellent (9, 10)
Les qualificacions han de constar en tots els documents davaluaci de carcter
oficial, aix com en tots els certificats oficials expedits pel centre.
La qualificaci final del ttol de graduat/graduada en educaci secundria obli-
gatria sobt amb la mitjana aritmtica de les qualificacions mitjanes dels tres
mbits, que sha de calcular amb una xifra decimal. En el cas de la nota mitjana de
cada mbit sha de calcular sense decimals.
Article 15
Documents davaluaci
1. Sn documents oficials del procs davaluaci els documents segents: les
actes davaluaci trimestrals de mduls de tot lalumnat, les actes davaluaci
trimestrals dmbits per a lalumnat que estigui en disposici dobtenir el ttol
de graduat en educaci secundria obligatria, lexpedient acadmic i lhistorial
acadmic.
2. El director/a o coordinador/a, com a responsable de totes les activitats, ho s
tamb de les davaluaci i visa amb la seva signatura els documents oficials.
3. Si un alumne o alumna es trasllada a un altre centre per prosseguir els estudis,
el centre dorigen remet al de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic,
acreditant que les dades que cont concorden amb lexpedient que es custodia al
centre.
Article 16
Superaci de letapa i ttol de graduat/graduada en educaci secundria obliga-
tria
1. Lalumnat que hagi assolit els objectius i les competncies bsiques del cur-
rculum dels ensenyaments deducaci secundria per a les persones adultes rep el
ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria.
2. Es consideren assolits els objectius i les competncies bsiques dels ense-
nyaments de leducaci secundria per a persones adultes quan shagin superat
tots els mbits. De manera excepcional si lequip docent considera que lalumne
o lalumna t bones expectatives per continuar amb aprofitament i possibilitats
dxit els estudis, pot decidir que aquest alumne o alumna ha superat un mbit
del currculum encara que tingui la qualificaci dinsuficient en un dels mduls
que el componen.
3. Amb la finalitat de facilitar a lalumnat la recuperaci de mduls no superats,
els i les alumnes poden recuperar els mduls suspesos els trimestres segents del
curs escolar. En el cas de lalumnat que hagi de superar fins a 2 mduls per mbit
per assolir el ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria, els
centres de formaci de persones adultes poden organitzar, al final de cada trimes-
tre, proves extraordinries per a aquest alumnat. Els resultats daquestes proves es
recolliran a les actes davaluaci trimestral de mduls i, si correspon, tamb a lacta
davaluaci trimestral dmbits.
4. El Departament dEducaci convoca peridicament proves lliures per tal que
Disposicions
les persones de ms de divuit anys puguin obtenir directament el ttol de graduat
o graduada en educaci secundria obligatria, sempre que hagin assolit les com-
petncies bsiques i els objectius de letapa. Per presentar-se a aquestes proves cal
tenir com a mnim divuit anys el dia de lexamen.
Article 17
Acreditacions i convalidacions
1. Lacreditaci s el reconeixement dmbits o mduls, o del nivell I complet,
dels ensenyaments de leducaci secundria per a persones adultes, mitjanant la
prova davaluaci inicial, descrita a larticle 12.
Lalumnat que hagi superat els mduls A i B dels Programes de Qualificaci Pro-
fessional Inicial, tindr acreditats tots els mduls del graduat deducaci secundria
obligatria, excepte aquells que hagi de cursar, dacord amb el que preveu lannex
5, que estableix els mduls C dels Programes de Qualificaci Professional Inicial
regulats en el Decret 140/2009, de 8 de setembre.
2. La convalidaci s el reconeixement, per mbits o mduls, densenyaments
regulats en aquest Decret per ensenyaments cursats i superats en altres estudis
regulats tamb per la LOE, o per lleis anteriors a la seva implantaci.
Un alumne no pot tornar a ser avaluat dun mdul o mbit que ja tingui con-
validat.
A lannex 2 sestableixen les convalidacions entre els ensenyaments de leducaci
secundria per a persones adultes regulades en aquest Decret i els ensenyaments
de leducaci secundria per a persones adultes regulats en el Decret 213/2002,
d1 dagost, pel qual sestableix lordenaci curricular de la formaci bsica de
les persones adultes en desplegament de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre,
dordenaci general del sistema educatiu (LOGSE).
A lannex 3 sestableixen les convalidacions entre els ensenyaments de leducaci
secundria per a persones adultes regulats en aquest Decret i altres ensenyaments
anteriors regulats per la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament
de la reforma educativa, i la LOGSE.
3. A lexpedient acadmic i a lhistorial acadmic de lalumne/a shan de fer
constar els mbits o mduls convalidats i els acreditats.
DISPOSICI ADDICIONAL
El Departament dEducaci far una oferta educativa per a les persones adultes
que vulguin adquirir les competncies i els coneixements corresponents a leducaci
secundria obligatria. Aquests ensenyaments seran impartits en centres educatius
ordinaris o especfics, pblics o privats degudament autoritzats pel Departament
dEducaci.
DISPOSICI DEROGATRIA
Queden derogad es les disposicions segents:
El Decret 213/2002, d1 dagost, pel qual sestableix lordenaci curricular de la
formaci bsica de les persones adultes, a excepci del captol 2 referit a lordenaci
de la formaci instrumental, els efectes de la derogaci del qual queden demorats
fins lentrada en vigor de la regulaci prevista a la disposici final primera.
LOrdre BEF/178/2003, de 16 dabril, per la qual es regulen les proves especfiques
per a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria per a persones majors
de divuit anys dedat.
La disposici addicional segona del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual
sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundaria obligatria.
Disposicions
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Sautoritza el conseller dEducaci per a la regulaci de lordenaci de la formaci
instrumental per a les persones adultes dacord amb la LOE, aix com per dictar
les disposicions que siguin necessries per a laplicaci del que disposa aquest
Decret.
Segona
Aquest Decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 27 doctubre de 2009
JOS MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller dEducaci
ANNEX 1
Estructura dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes
establerts a la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci
Distribuci dels mduls per nivells i mbits:
Mduls del nivell I
mbit de la comunicaci:
Literatura
Llengua catalana I
Llengua castellana I
Llengua estrangera I
Llengua catalana II
Llengua castellana II
mbit cientificotecnolgic:
Matemtiques I
Matemtiques II
Fsica i qumica I
Cincies naturals
Educaci per a la salut
mbit social:
Cincies socials I i educaci per a la ciutadania
Geografia I
Histria I
Total mduls del 1r nivell: 14 comuns i 3 opcionals
6 mduls comuns de lmbit de la comunicaci
5 mduls comuns de lmbit cientificotecnolgic
3 mduls comuns de lmbit social
3 mduls opcionals
Mduls del nivell II
Llengua catalana III
Llengua castellana III
Disposicions
Llengua estrangera II
Llengua estrangera III
Literatura catalana
Literatura castellana
Matemtiques III
Matemtiques IV
Fsica i qumica II
Biologia i geologia
Tecnologia
mbit social:
Cincies socials II i moviments migratoris
Geografia II
Histria II
Total mduls del 2n nivell: 14 comuns i 3 opcionals
6 mduls comuns de lmbit de la comunicaci
5 mduls comuns de lmbit cientificotecnolgic
3 mduls comuns de lmbit social
3 mduls opcionals
Mduls opcionals
Llengua estrangera, mdul 0
Llengua estrangera IV
Taller descriptura creativa
Llengua i TIC
Largumentaci discursiva
Parlem de literatura
Matemtiques inicials
Diettica i nutrici
Medi ambient i canvi climtic
Qumica i societat
Tecnologies de la informaci i la comunicaci
Les finances personals i lelaboraci dun pressupost
mbit social:
Arts i artistes
Histria de la msica
Viatjar per Catalunya
La globalitzaci
Catalunya dins lEspanya del segle XX
Altres mduls elaborats pel centre
ANNEX 2
Convalidacions entre els ensenyaments de leducaci secundria per a les per-
sones adultes
Amb carcter general, per a convalidar ensenyaments de leducaci secundria
Disposicions
per a les persones adultes regulats en aquest Decret i els ensenyaments de leducaci
secundria per a les persones adultes establerts en el Decret 213/2002, d1 dagost,
pel qual sestableix lordenaci curricular de la formaci bsica de les persones
adultes, que desplega la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general
del sistema educatiu (LOGSE), es considerar superat un mbit del currculum
LOGSE quan shagi superat el 50% dels mduls de lmbit.
1. Alumnat que ha cursat el primer nivell del graduat en educaci secundria
obligatria (GES) LOGSE
a) Lalumnat que ha cursat el 1r nivell dels ensenyaments de leducaci secundria
per a les persones adultes regulat per la LOGSE i no ha superat el 50% dels mduls
comuns de cap dels tres mbits, per poder obtenir el ttol del Graduat en educaci
secundria obligatria regulat per la LOE haur de cursar i superar els 34 mduls
dels dos nivells del GES.
b) Lalumnat que ha cursat el 1r nivell dels ensenyaments deducaci secund-
ria per a les persones adultes regulat per la LOGSE (taula 1) i ha superat un o dos
mbits, per obtenir el ttol de Graduat en educaci secundria obligatria regulat
per la LOE haur de superar els mduls comuns dels nivells I i II de lmbit/s no
superat/s, i els mduls de la taula 2 de laltre/s mbit/s.
c) Lalumnat que ha cursat el 1r nivell dels ensenyaments deducaci secundria
per a les persones adultes regulat per la LOGSE (taula 1) i ha superat els tres mbits,
per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria regulat per la LOE
haur de superar els mduls dels ensenyaments de leducaci secundria per a les
persones adultes regulats per la LOE relacionats a la taula 2.
Taula 1
Nivell I
Comunicaci Matemtiques C. Tecnologia C. Socials i participaci Total
4 mduls comuns 4 mduls comuns 2 mduls comuns 10
3 mduls opcionals 2 mduls opcionals 1 mdul opcional 6
7 total 6 total 3 total 16
Taula 2
Nivell I
Comunicaci Cientificotecnolgic Social Total
Llengua catalana II Matemtiques II Cincies socials I
Llengua castellana II i educaci per a la
ciutadania
2 mduls comuns 1 mdul com 1 mdul com 4
2 mduls opcionals 2
Total 4 mduls comuns i 2 opcionals 6
Nivell II
Llengua catalana III Matemtiques III Geografia II
Llengua castellana III Matemtiques IV Histria II
Llengua estrangera II Fsica i qumica II
Literatura catalana Tecnologia
Literatura castellana Biologia i geologia
3 mduls opcionals 3
Disposicions
2. Alumnat que ha cursat el segon nivell del GES LOGSE
a) Lalumnat que ha cursat el 2n nivell dels ensenyaments de leducaci secun-
dria per a les persones adultes regulats per la LOGSE, i no ha superat el 50% dels
mduls comuns de cap dels tres mbits, per poder obtenir el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria regulat per la LOE haur de cursar i superar els 17
mduls del nivell II dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones
adultes regulats per la LOE.
b) Lalumnat que ha cursat i superat el 1r nivell dels ensenyaments de ledu-
caci secundria per a les persones adultes regulats per la LOGSE (taula 1), i un
o dos mbit/s del 2n nivell dels ensenyaments de leducaci secundria per a les
persones adultes regulats per la LOGSE, taula 3, per obtenir el ttol de graduat
en educaci secundria obligatria regulat per la LOE haur de superar els m-
duls comuns de la taula 2 de lmbit/s no superat/s, i els mduls de la taula 4 de
laltre/s mbit/s.
c) Lalumnat que ha cursat el 2n nivell dels ensenyaments de leducaci secun-
dria per a les persones adultes regulats per la LOGSE (taula 3) i ha superat els tres
mbits, per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria regulat per
la LOE haur de superar els mduls dels ensenyaments de leducaci secundria
per a les persones adultes regulat per la LOE relacionats a la taula 4.
Taula 3
Nivell II
Comunicaci Matemtiques C. Tecnologia C. Socials i participaci Total
4 mduls opcionals 3 mduls opcionals 1 mdul opcional 8
7 total 5 total 3 total 15
Taula 4
Nivell II
Llengua catalana III Matemtiques III Geografia II
Llengua castellana III Tecnologia Histria II
2 mduls opcionals 2
3. Alumnat que ha cursat el tercer nivell del GES
Lalumnat que prov del 3r nivell dels ensenyaments de leducaci secundria per
a les persones adultes regulats per la LOGSE, per no ha superat un o dos mbits
sels far un pla de treball individual, perqu pugui obtenir el ttol de graduat en
educaci secundria obligatria.
ANNEX 3
Convalidacions entre els ensenyaments de leducaci secundria per a les persones
adultes i ensenyaments anteriors
Les convalidacions entre els ensenyaments de leducaci secundria per a les
persones adultes regulats en aquest Decret i ensenyaments anteriors, regulats per
Disposicions
la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa i la LOGSE, desenvolupada mitjanant
el Decret 213/2002, d1 dagost, pel qual sestableix lordenaci curricular de la formaci bsica de les persones adultes, sn
les segents:
Ensenyaments superats destudis anteriors Convalidacions
ENSENYAMENTS LOE I LOGSE Ensenyaments de leducaci secundria
per a les persones adultes regulats
en aquest Decret
3r curs deducaci secundria obligatria (LOE i LOGSE) complet Nivell I de lmbit de la comunicaci
Nivell I de lmbit social
Nivell I de lmbit cientificotecnolgic
Matries de 3r curs deducaci secundria obligatria
(LOE i LOGSE): llengua catalana i literatura,
llengua castellana i literatura, i llengua estrangera Nivell I de lmbit de la comunicaci
Cincies socials de 3r curs deducaci secundria obligatria
(LOE i LOGSE) Nivell I de lmbit social
Matries de 3r curs deducaci secundria obligatria
(LOE i LOGSE): matemtiques, cincies de la naturalesa i tecnologies Nivell II de lmbit cientificotcnic
Matries de 4t curs deducaci secundria obligatria
(LOE i LOGSE): llengua catalana i literatura, llengua castellana
i literatura, i llengua estrangera Nivell II de lmbit de la comunicaci
Cincies socials de 4t curs deducaci secundria obligatria
(LOE i LOGSE) Nivell II de lmbit social
Matries del 4t curs deducaci secundria obligatria
(LOE): matemtiques i dues de les quatre segents:
biologia i geologia, fsica i qumica, tecnologia, informtica Nivell II de lmbit cientificotecnolgic
Matries de 4t curs deducaci secundria obligatria
(LOGSE): matemtiques, cincies de la naturalesa i tecnologia Nivell II de lmbit cientificotecnolgic
ENSENYAMENTS LLEI 14/1970
1r curs de formaci professional de primer grau complet Nivell I de lmbit de la comunicaci
Matries de formaci professional de primer grau:
llengua catalana, llengua espanyola i idioma modern Nivell I de lmbit de la comunicaci
Formaci humanstica de 1r curs de formaci professional
de primer grau Nivell I de lmbit social
Matries de 1r curs de formaci professional
de primer grau: matemtiques, cincies naturals, fsica i qumica
i tecnologia o prctiques Nivell I de lmbit cientificotecnolgic
Matries de 2n curs de formaci professional de primer grau:
llengua catalana, llengua espanyola i idioma modern Nivell II de lmbit de la comunicaci
Formaci humanstica de 2n curs de formaci professional
de primer grau Nivell II de lmbit social
Matries de 2n curs de formaci professional de primer grau:
matemtiques, fsica i qumica i tecnologia o prctiques Nivell II de lmbit cientificotecnolgic
1r curs de batxillerat unificat polivalent (BUP) complet Nivell I de lmbit de la comunicaci
i els mduls segents del nivell II: literatura
catalana, literatura castellana, cincies socials II
i moviments migratoris, i biologia i geologia
Ensenyaments superats destudis anteriors Convalidacions
Matries de 1r curs de batxillerat unificat polivalent
(BUP): llengua catalana i literatura, llengua espanyola i literatura,
Disposicions
i llengua estrangera Nivell I de lmbit de la comunicaci
i els mduls segents del nivell II:
literatura catalana, literatura castellana
Histria de 1r curs de batxillerat unificat i polivalent (BUP) Nivell I de lmbit social
i el mdul cincies socials II i moviments
migratoris del nivell II
Matries de 1r curs de batxillerat unificat polivalent (BUP):
matemtiques i cincies naturals Nivell I de lmbit cientificotecnolgic
i el mdul biologia i geologia del nivell II
Matries de 2n curs de batxillerat unificat polivalent (BUP):
llengua catalana i literatura, llengua espanyola i literatura
i llengua estrangera Nivell II de lmbit de la comunicaci
Geografia del 2n curs de batxillerat unificat i polivalent (BUP) Nivell II de lmbit social
Matries de 2n curs de batxillerat unificat polivalent (BUP):
matemtiques i fsica i qumica Nivell II de lmbit cientificotecnolgic
Ttol graduat escolar o equivalent Nivell I de lmbit de la comunicaci
Lalumnat que prov de 4t deducaci secundria obligatria sense cap matria superada daquest curs cursar els mduls
de nivell II dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes exceptuant aquell alumnat la promoci del
qual a 4t hagi estat motivada per haver exhaurit el nombre possible de repeticions
a letapa. En aquest cas saplicaran les convalidacions establertes a la taula anterior
per a 3r deducaci secundria obligatria.
ANNEX 4
Currculum dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria per a les
persones adultes
MBIT DE LA COMUNICACI
La formaci de les persones adultes en el segle XXI ha de centrar-se en la seva
inclusi i participaci en una societat plural, multilinge i multicultural. Els en-
senyaments de leducaci secundria per a les persones adultes com a formaci
bsica, ha de ser assequible per a tothom i posar les bases per a laprenentatge
autnom al llarg de la vida, que en una societat canviant com la nostra, esdev del
tot imprescindible.
Per aconseguir aquests objectius, lensenyament de les llenges ha de plantejar
una formaci que tingui com a eix vertebrador tant les competncies lingstiques
com les comunicatives audiovisuals i digitals. Ladquisici daquestes competncies
permetran a lalumnat comprendre i expressar la realitat, relacionar-se amb persones
de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments,
tant pel que fa al llenguatge verbal oral i escrit com no verbal, amb ladquisici,
de manera transversal, de competncies per fer servir els mitjans audiovisuals i les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Dacord amb el Decret 143/2007, la finalitat de lensenyament de les llenges s
el progressiu domini daquestes en el convenciment que s un dels factors que ms
contribueixen a la plena identitat individual, social i personal. Per tal de fomentar
la cohesi social, caldr aplicar la legislaci pel que fa a lEstatut i la Llei de pol-
tica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal, com
tamb ho s el castell llengua oficial de lEstat. El catal s, a ms, la llengua
vehicular daprenentatge en leducaci. Sha de garantir, doncs, laprenentatge de
Disposicions
les dues llenges per a un alumnat divers en edats i procedncies.
Alhora, sha de garantir laprenentatge dalmenys una llengua estrangera, tal com
assenyala el Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament
i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa.
En acabar lensenyament de leducaci secundria per a les persones adultes,
lalumnat a) ha de dominar el catal, llengua vehicular, de cohesi i daprenen-
tatge; b) tamb ha de dominar el castell; c) ha de conixer una o dues llenges
estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i
accedir al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) ha de com-
prendre missatges escrits bsics i establir relacions entre llenges romniques;
i finalment, e) ha de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures
presents en lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho ha de fer respecte daltres
de ms llunyanes, de les quals pot aprendre i enriquir-se personalment, malgrat
no les aprengui mai.
Lequip de centre han de fer un treball reflexiu sobre el tractament de les llenges,
tant pel que fa al catal i al castell com a altres llenges presents en lalumnat per
tal que totes elles contribueixin en la integraci social i que cap delles quedi desvin-
culada de les relacions interpersonals, afectives, etc. Per tot aix, cal la implicaci
del professorat de tots els mbits en lelaboraci i aplicaci del projecte lingstic de
centre, que caldr que sigui revisat peridicament per tal dajustar-se a les realitats
canviants dels nostres estudiants.
Competncies prpies de lmbit
Les competncies plurilinges permeten actuar adequadament en un mn plural,
multilinge i multicultural. Sinclouen els aprenentatges especfics de cada llengua,
aix com les actituds i destreses que afavoreixen lobertura als altres.
Les competncies comunicatives sn la clau per articular els aprenentatges que
shan de fer en totes les llenges. Aquestes competncies es concreten en tres di-
mensions: la dimensi comunicativa, la dimensi esttica i literria i la dimensi
plurilinge i intercultural.
Aportacions de lmbit a les competncies bsiques
El marc curricular de lmbit de la comunicaci inclou les competncies trans-
versals daprendre a aprendre, dautonomia i iniciativa personal i el tractament de
la informaci i competncia digital.
Quant a la competncia daprendre a aprendre, lmbit de la comunicaci po-
tencia ladquisici daspectes sistemtics que ajudin a copsar de manera completa
una informaci, processar-la, recordar-la i exposar-la de forma adequada. Inclou
tamb estratgies dautoavaluaci i autocorrecci per a la reflexi sobre el propi
procs daprenentatge, lacceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge
i lactitud positiva de superaci.
Des de lmbit es potenciar lautonomia i iniciativa personal en la disposici a
ls de les llenges en diferents contextos, la participaci activa en les propostes
de centre, sobretot les que fan referncia a mitjans de comunicaci, i lactitud de
cooperaci en el treball en equip.
El tractament de la informaci i competncia digital a lmbit de la comunicaci
s especialment important pel que fa als processos descriptura, lectura i creaci
en diferents llenges i formats. Aporta una nova dimensi en el tractament de la
informaci i en ls de nous models dinteracci comunicativa.
Les competncies comunicatives permeten la utilitzaci del llenguatge com a
instrument tant de comunicaci oral i escrita com daprenentatge en tots els mbits
i de regulaci de conductes i emocions.
Aquestes competncies sn el marc per assolir habilitats com:
Expressar i comprendre idees sentiments i necessitats.
Assolir la capacitat de lectura comprensiva.
Disposicions
Potenciar la lectura activa i crtica.
Dominar el vocabulari i la correcci ortogrfica en lescriptura.
Estructurar b textos de diferents tipologies.
Potenciar lexpressi escrita.
Conixer les llenges oficials a Catalunya i almenys una llengua estrangera.
Cal mencionar que totes aquestes habilitats i actituds shan de projectar en espais
de participaci social, per tal que esdevinguin significatius socialment i ajudin a la
inclusi del collectiu de persones adultes.
A la competncia artstica i cultural lmbit de la comunicaci aporta, a travs
de la dimensi esttica i literria, aspectes sobre la producci de textos creatius
orals, escrits i audiovisuals, comprensi i anlisi de textos literaris i relaci entre
la literatura i altres expressions artstiques en general.
Les competncies socials i cviques potencien la inclusi en una societat global
i aporten, a travs de la dimensi plurilinge i multicultural, actituds de respecte
i alhora ajuden a mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers
llenges, cultures i formes de vida diferents a les prpies.
Estructura de lmbit
Lmbit de la comunicaci engloba les llenges catalana, castellana i estran-
gera i literatura catalana i castellana. El tractament dmbit unitari afavoreix el
desenvolupament de les competncies plurilinges i interculturals. Aquest fet
requereix una bona coordinaci dels ensenyaments i aprenentatges de totes les
llenges dins de lmbit, per no repetir continguts, i establir una prioritzaci de
les propostes derivades dels diferents estatus que t cada llengua i el seu domini
de partida.
Mduls comuns
Nivell I
Literatura
Llengua catalana I
Llengua castellana I
Llengua catalana II
Llengua castellana II
Nivell II
Llengua catalana III
Literatura catalana
Literatura castellana
Mduls opcionals
Llengua estrangera 0
Llengua i TIC
Hablemos de literatura
Objectius de lmbit
Les matries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua
estrangera dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes
Disposicions
tenen com a objectius el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del
mn dels altres i dun mateix, per participar en la societat plural i diversa del
segle XXI, per a lenteniment i mediaci entre persones de procedncies, llen-
ges i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips
lingstics.
2. Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en les
llenges de lentorn de lalumnat per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per
expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses
culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci
parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament
personal i lexpressi, i per a la seva participaci en les creacions culturals.
4. Aconseguir la competncia en llengua castellana de manera que sigui pos-
sible que, al final de la formaci, sutilitzin normalment i correctament les dues
llenges oficials.
5. Aconseguir la competncia en una llengua estrangera com a eina daprenen-
tatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a
porta oberta a altres persones i cultures.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i
les tecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i
presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per
participar en la vida social.
7. Comunicar-se oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i
adequada als contextos acadmic, laboral, social i cultural, adoptant una actitud
respectuosa i de cooperaci.
8. Escoltar i comprendre informaci general i especfica, i expressar-se i in-
teractuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicaci adoptant
una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell
dautonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat
acadmica, laboral, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer,
denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits
lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre
les convencions dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos
estilstics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de
simbolitzar lexperincia individual i collectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la
llengua i les normes ds lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits
amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, i transferir aquests coneixements
a les altres llenges que saprenen a partir de la reflexi sobre els propis processos
daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya, dEuropa i del
mn, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una
riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia
capacitat daprenentatge i dus de les llenges i participar activament en el control
i avaluaci del propi aprenentatge i el dels altres.
MDULS COMUNS NIVELL I
Continguts
Disposicions
Literatura i llenges, catalana i castellana I i II
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura en veu alta amb dicci, entonaci i ritme correctes, adequats al registre
literari.
Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent els elements bsics del
ritme, la versificaci i les figures semntiques ms habituals i comparant el trac-
tament de temes recurrents en diferents autors, i valorant la funci dels elements
simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema.
Lectura comentada i expressiva de contes breus i fragments seleccionats de novel-
les; valoraci dels personatges, de la perspectiva narrativa i del dileg.
Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres de teatre, tot reconeixent
algunes caracterstiques temtiques i formals.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: la can i la seva relaci amb la
poesia com a gnere literari a partir de les lectures i audicions de textos coneguts
o propers als interessos i gustos de lalumnat adult.
s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari
abans, durant i desprs de la lectura.
Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la
lectura com a font de coneixement del mn, de la naturalesa humana i de les rela-
cions entre les persones, i dun mateix, tot aprofitant la lectura per a repensar les
prpies vivncies.
Diferenciaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les caracterstiques
principals a partir de les lectures.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci,
versions o elaboraci a partir de la reflexi i lanlisi de textos models, utilitzant
alguns aprenentatges adquirits a les lectures.
Reflexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica
i sobre lactualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a
travs del temps.
Coneixement de les diferncies entre els usos orals informals i formals de la
llengua i conscincia de les situacions comunicatives en qu resulten adequats.
Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral
i escrita.
Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques de cada llengua
i dels patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i enunciats.
Reconeixement progressiu dels smbols fontics amb la pronunciaci de fonemes
despecial dificultat.
Identificaci i s dalguns connectors al servei de la cohesi del text, especialment
els connectors denlla, els connectors temporals i de lloc, i dalguns mecanismes
de referncia interna, com la coherncia verbal i nominal al llarg del text i els pro-
cediments de manteniment del referent.
Identificaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic apropiat a contextos
concrets i quotidians en lmbit educatiu i personal i a continguts daltres mbits
del currculum.
Coneixement de les lleis ortogrfiques que comporten ms dificultat per aplicar-
les en els textos propis, fent especial atenci en les que suposen diferncies entre
les llenges que saprenen.
Coneixement i sistematitzaci daquells aspectes ortogrfics i sintctics en qu
no coincideix ls en la llengua parlada i la normativa de lescrita.
Reconeixement dels elements que comporten una oraci: noms, verbs i comple-
ments, determinats, connectors i funci de cada element en la comunicaci.
Identificaci dels camps lexicosemntics que apareixen en els missatges i augment
del coneixement i domini del lxic nou, de frases fetes i de refranys.
Comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals
Disposicions
Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalum-
nat, amb atenci a les caracterstiques especfiques dels instructius i argumentatius
i que expressen opini raonada en les diferents matries curriculars i amb atenci
a lobtenci i comunicaci dinformaci dels diferents mitjans i suports utilitzats
per a la construcci del saber propi de cada disciplina.
Comprensi i interpretaci de les informacions ms rellevants de textos orals,
escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci prxims
als interessos de lalumnat.
Anlisi de seqncies audiovisuals procedents dels mitjans de comunicaci,
com a base per a lexercitaci de situacions de conversa, expressi dopini i dar-
gumentaci.
Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral
i escrita.
Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos descriptius,
narratius i de la conversa.
Coneixement de les modalitats oracionals i la relaci amb el context. Lestil
directe i indirecte.
Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb
especial atenci als connectors tils per introduir un tema, relacionar idees, posar
mfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condici,
objecci, posicionament davant de diverses opcions.
Reconeixement destratgies bsiques per recordar, organitzar i revisar voca-
bulari.
Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals
vinculats a continguts daltres mbits curriculars.
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i
costums dels llocs dorigen de lalumnat nouvingut.
Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives
diverses i de diferents contextos despai i temps.
Utilitzaci, primer dirigida i progressivament de manera autnoma, de la bibli-
oteca del centre, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i lorientaci de
la lectura.
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix
la construcci de la relaci social en el procs formatiu, amb lentorn immediat del
centre i amb la societat en general.
Participaci en interaccions per mitj del correu electrnic i entorns virtuals de
comunicaci.
Participaci en debats de temes acadmics pautats i reglamentats.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment
i finalitzaci de les interaccions i desenvolupament de les de les dificultats de co-
municaci amb ls delements verbals i no verbals que faciliten la realitzaci de
les interaccions necessries per aprendre.
s destratgies de recollida dinformaci oral, aprendre a escoltar, saber selec-
cionar i valorar les diferents informacions.
Identificaci de lestructura comunicativa dels missatges: les intencions de
lemissor i lordre i jerarquia de les idees expressades.
s de la conversa i de tcniques dexploraci, discussi i elaboraci didees mit-
janant ls desquemes que estructurin visualment les idees.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de
les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bsics,
concordana dins del sintagma nominal i dins del sintagma verbal amb el temps
i persona.
s destratgies i tcniques de sntesi dels arguments i resultats duna conversa,
colloqui, entrevista o debat.
Disposicions
s de la comunicaci no verbal en la producci dels discursos orals i presenta-
cions audiovisuals.
Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge
de manera autnoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la cons-
trucci collectiva del coneixement.
Participaci activa i crtica en les interaccions orals que sn necessries per a
lorganitzaci, gesti de les tasques acadmiques (planificaci, seguiment avaluaci
i informe final) i lexposici de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents
matries curriculars.
s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans
audiovisuals i materials en suport digital.
s apropiat de frmules lingstiques i de comportament social associades a
situacions concretes de comunicaci.
Observaci de les diferncies rellevants entre el discurs oral i escrit.
CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES MBITS
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
Cal ser conscient de la diversitat de bagatges culturals, respecte la literatura, dins
el collectiu adult. Per aix, en aquest mdul, cal assolir uns coneixements mnims
de cultura literria de manera que es puguin crear vincles emotius entre la realitat
personal de la persona adulta i les emocions que es desprenen dels textos literaris,
desvetllant o potenciant la lectura com a enriquiment personal i del coneixement
del mn.
Reconeixement progressiu i producci de les peculiaritats fontiques de cada
llengua i dels patrons bsics de ritme, entonaci i accentuaci de paraules i enun-
ciats.
Reflexi sobre la situaci de lobra en el seu context, tot aprofitant els coneixements
previs de lalumnat i la relaci amb els coneixements adquirits en altres mbits.
Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos
comunicatius i en el context de laula i fora daquesta.
Valoraci i argumentaci raonada que no hi ha cap llengua que sigui inherentment
superior o inferior independentment del nombre de parlants de cada una i que
tinguin estat o no i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones
que les parlen.
Participaci en converses pautades i controlades, en parella i en grup, dins de
laula i en simulacions relacionades amb experincies i interessos personals, amb
pronunciaci i entonaci adequades amb diverses finalitats comunicatives.
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques acad-
miques per a lactivaci de processos cognitius, i el processament de la informaci:
ordenar, classificar i contrastar dades i informacions, i extreuren conclusions.
Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci
oral i escrita identificaci dantnims i de paraules amb prefixos i sufixos ms
habituals.
Comprensi i interpretaci de missatges orals produts en interaccions quo-
tidianes senzilles, tot utilitzant estratgies bsiques com ara identificaci de
Disposicions
paraules clau, s del context verbal i no verbal, i s dels coneixements previs
sobre la situaci.
Comprensi dinstruccions per al correcte desenvolupament i resoluci de tas-
ques de descoberta, individuals o de grup, i per al processament de la informaci
de diferents fonts, en suport i format de tipologia diversa.
Comprensi de preguntes i dilegs breus relacionats amb les activitats habituals
dels mbits personal i de laula o lentorn educatiu.
Obtenci dinformaci especfica en textos orals i audiovisuals sobre assumptes
quotidians, presentats en formats i suports de tipologia diversa.
comunicaci.
Transformaci de textos senzills de diferents suports i formats, modificant o
expandint frases i pargrafs, i parant atenci a la redacci i revisi desborranys.
Recerques a Internet en alguna de les llenges estrangeres. Utilitzaci dels
coneixements adquirits en altres situacions per aplicar-los a la comprensi de les
idees bsiques que sexpressen en el text.
Inters per conixer i per la lectura i audici de produccions tradicionals orals i
escrites de la llengua estrangera (rimes, canons, contes, llegendes).
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i a Europa.
Llenges que ens sn ms prximes i de les quals tenim coneixement i llenges
que ens sn menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats.
Localitzaci en un mapa i recerca dinformaci a Internet.
Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat
lingstica diferent a la que es parla a la comunitat lingstica prpia, i aix
mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de lentorn ms
prxim: poble o barri, amb atenci preferent a les minoritries i a les poc va-
lorades socialment.
Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de
la seva llengua, que aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure
el mn i dentendre les relacions que sestableixen amb les persones i les coses.
Sensibilitzaci envers els patrons bsics de ritme, dentonaci i accentuaci de
paraules i enunciats propis de les llenges estrangeres.
Conscienciaci que les llenges sn elements que defineixen la identitat personal
i collectiva i una eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta
oberta a la comprensi del mn i de les altres persones.
Conscienciaci de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud
positiva dinters i confiana davant la diversitat de llenges i cultures.
Dimensi plurilinge i intercultural
LLENGUA I LITERATURA, CATALANA I CASTELLANA I LLENGUA ESTRANGERA
Reconeixement que cada llengua t un funcionament propi i que no sempre hi ha
parallelisme entre si, ni en ortografia ni en semntica ni en morfologia.
s de la comparaci entre llenges romniques conegudes i daltres estratgies
per a la comprensi de missatges propers als interessos de lalumnat.
Coneixement de la famlia lingstica de les llenges romniques: pasos on es par-
len, varietats ms importants, llenges en perill dextinci o ja desaparegudes.
lingstica diferent a la que es parla a la comunitat lingstica prpia, i aix mateix
que tenen una cultura diferenciada, especialment les de lentorn ms prxim: poble
o barri, amb atenci preferent a les minoritries, i a les poc valorades socialment.
Disposicions
Criteris davaluaci
Literatura i llenges catalana i castellana I i II
Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals
per a laprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de laula i amb ls dels
recursos de les TIC.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadmica i laboral i
daltres situacions comunicatives, dels mitjans de comunicaci i literaris prxims
als interessos de les persones adultes, amb especial atenci als textos expositius,
instructius, argumentatius, narratius i descriptius.
Comprendre textos literaris curosament seleccionats per la seva adequaci en
temtica i grau de dificultat.
Realitzar exposicions orals senzilles sobre fets dactualitat que siguin dinters
de lalumnat, amb lajuda de mitjans audiovisuals.
Usar tcniques de sntesi, amb suport paper o digital, per mostrar la comprensi
de textos orals i escrits: esquemes, resums, etc.
Produir textos narratius, descriptius, conversacionals, expositius de fets, ex-
plicatius didees i conceptes, instructius i argumentatius; usant procediments de
planificaci, elements lingstics per a la cohesi interna de les idees, registre
adequat i revisi.
Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil, precisi
lxica i laplicaci de frmules genunes, tant de lxic com modismes o proverbis.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci del propi aprenentatge i el
dels altres amb una actitud activa i de confiana en la prpia capacitat daprenen-
tatge i s de les llenges.
Participar en interaccions orals sobre temes coneguts utilitzant les estratgies
adequades per facilitar la continutat de la comunicaci i produir un discurs ente-
nedor i adequat a la intenci comunicativa.
Participar en interaccions orals bsiques per aconseguir comunicar de forma en-
tenedora, fent s destratgies per superar les interrupcions i per iniciar i concloure
intercanvis comunicatius.
Comprendre la informaci general i especfica de diferents textos escrits, en
suport i format de tipologia diversa, sobre temes relacionats amb els mbits edu-
catiu i personal.
Reconixer la idea principal i extreure informaci especfica i global de docu-
ments escrits senzills, en suport paper i digital, sobre continguts de diverses rees
de coneixement.
Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, canons).
Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa,
que siguin entenedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lxic adequat,
tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals dortografia
i de puntuaci.
Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organitzaci,
intercanvi i presentaci dinformaci.
Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estran-
gera en diferents contextos de comunicaci, com a instrument dautoaprenentatge
i dautocorrecci de les produccions prpies orals i escrites i per comprendre les
produccions dels altres.
MDULS COMUNS NIVELL II
Continguts
Disposicions
Literatura catalana i castellana i llenges, catalana i castellana III
Participaci activa i crtica en les interaccions orals, escrites i audiovisuals per
a la recerca i exposici dinformaci.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements
i de les idees, per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis
de tot procs daprenentatge, tant en activitats individuals com en les de treball
cooperatiu.
Valoraci de les normes de cortesia i els marcadors lingstics de relacions soci-
als, com ls i selecci de formes de tractament, convencions en el torn de paraula
i estratgies dinteracci.
Anlisi pautada i interpretaci dels diferents codis informatius que es troben en
un missatge audiovisual.
Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb
especial atenci als connectors tils per introduir un tema, relacionar idees, posar
mfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condici,
objecci, posicionament davant de diverses opcions.
Participaci en debats de temes actuals adequadament pautats i reglamentats.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment
i finalitzaci de les interaccions.
Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les
situacions de treball cooperatiu.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport
paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogrfiques, tipogr-
fiques i dels elements icnics utilitzats.
Detecci de les dificultats de comunicaci i s destratgies comunicatives de
resoluci de conflictes amb ls de recursos verbals i no verbals.
Coneixement de les diferncies entre les usos orals informals i formals de la
llengua i conscincia de les situacions comunicatives en qu resulten adequats.
Participaci activa i crtica en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que
sn necessries per a lorganitzaci, gesti de les tasques acadmiques i lexposici
de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents mbits curriculars.
comunicaci.
als interessos de lalumnat, amb atenci als textos predicatius, persuasius i gneres
periodstic, reconeixent les diferncies entre informaci i opini. Identificaci dels
camps lexicosemntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement
i domini del lxic nou, dels mecanismes de formaci de paraules i de frases fetes i
refranys, aix com el coneixement i domini de procediments de precisi i genunitat
lxica. s de diccionaris temtics i visuals.
Reconeixement dels elements que comporten una oraci: noms, verbs i comple-
ments, determinats, connectors. Funci de cada element en la comunicaci.
Reconeixement de lestructura dels diferents tipus de text i la seva relaci amb
els pargrafs. La puntuaci com a mecanisme organitzador dels textos escrits.
Deducci de lleis ortogrfiques a partir de lobservaci de les regularitats. Apren-
dre a utilitzar correctament formes menys regulars o irregulars de ms freqncia
en els textos.
Coneixement de les lleis ortogrfiques que comporten ms dificultat per aplicar-
les en els textos propis, fent especial atenci a les que suposen diferncies entre les
llenges que saprenen.
Disposicions
Producci de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives
diverses i de diferents contextos despai i temps: narratius, descriptius, expositius,
persuasius, predicatius i dels gneres periodstics, exposici de treballs i informes,
administratius respectant les normes adequades a cada situaci, text i suport.
s destratgies i tcniques de processament de la informaci, tant de captaci,
elaboraci i sntesi com dampliaci, i organitzaci de la informaci en fitxes, taules,
quadres i grfics, mitjanant recursos de les TIC.
s destratgies i tcniques danlisi del contingut de textos orals, escrits i audi-
ovisuals, identificaci de les idees principals i secundries, elaboraci desquemes
que estructurin visualment les idees.
Planificaci per aconseguir coherncia en les relacions internes i externes dels
continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. Cerca de documentaci, pluja
didees, i la seva selecci i ordenaci.
Adequaci dels textos als registres colloquial o formal i acadmic, segons ho
requereixi la situaci comunicativa del missatge, amb selecci del lxic i la sintaxi
adequats en cada situaci comunicativa.
s de la puntuaci del text escrit en relaci amb lorganitzaci oracional i amb
la forma del text.
s dels elements formals en els treballs, les citacions bibliogrfiques i daltres fonts
dinformaci. Lndex i la paginaci. Les referncies intertextuals i intratextuals.
Les notes al peu de pgina. Lorganitzaci dels ttols, els captols i els apartats.
Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge
de manera autnoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la cons-
trucci collectiva del coneixement.
Coneixement i sistematitzaci daquells aspectes ortogrfics i sintctics en qu
no coincideix ls en la llengua parlada i la normativa de lescrita.
Desenvolupament destratgies de correcci lingstica i revisi gramatical dels
textos mitjanant ls i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi de
textos, compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfiques.
s apropiat de frmules lingstiques i de comportament social associades a
situacions concretes de comunicaci: cortesia, acord o discrepncia.
CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES MBITS
Conscienciaci de levoluci de les relacions entre llenges en contacte i la di-
versitat de situacions que es produeixen.
Inters per conixer la lectura i audici de produccions tradicionals, orals i es-
crites, de la llengua.
Lectura i comprensi de textos literaris curosament seleccionats per la seva
adequaci en temtica i grau de dificultat.
Lectura, comprensi i valoraci del llenguatge del cmic.
Coneixement dobres significatives de la cultura literria catalana i castellana, a partir
de la lectura comentada de fragments, representacions teatrals, o recitals potics.
literari.
Desenvolupament progressiu dautonomia lectora i de la consideraci de la lectura
com a font de coneixement daltres persones, poques i cultures.
Llengua estrangera II i III
Disposicions
Participaci en converses pautades i controlades, relacionades amb continguts
daltres rees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les
necessitats de les activitats i amb ls destratgies de comunicaci per resoldre les
dificultats durant la interacci.
Incorporaci progressiva de recursos per a laprenentatge autnom, i participaci
activa en el treball en collaboraci.
Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llen-
ges, especialment amb les de lentorn ms prxim, i plantejar possibles solucions
verbals i no verbals per facilitar la comunicaci.
prxim, poble o barri, amb atenci preferent a les minoritries i a les poc va-
lorades socialment.
Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures,
i valoraci de les variacions lingstiques i culturals.
Conscienciaci que cada persona organitza el mn i expressa sentiments a partir de
la seva llengua, que aprendre una llengua s tamb assumir aquesta manera de veure
el mn i dentendre les relacions que sestableixen amb les persones i les coses.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, dentonaci
i accentuaci de paraules i frases.
Iniciativa per llegir i interpretar de forma autnoma textos relacionats amb els
propis interessos, de tota mena de format i tipus i dextensi diversa, llegits de forma
autnoma o collaborativa, com a font de plaer i de descoberta.
Comprensi global i especfica de textos orals, escrits o audiovisuals, en suport
i format de tipologia diversa, sobre temes dinters personals i general, i daltres
relacionats amb continguts curriculars daltres mbits.
Producci de textos escrits o audiovisuals amb s del registre apropiat a linter-
locutor a qui van dirigits.
Producci de textos, en suport paper i digital, que mostrin coherncia, amb correc-
ci ortogrfica i puntuaci adequada, i estructurats en pargrafs i amb presentaci
acurada, elaborats a partir de diverses intencions comunicatives, i prenent com a
referncia models treballats prviament.
Producci de textos orals, com ara canons, poemes i rimes, i de descripcions
i narracions sobre experincies i esdeveniments de lmbit personal o general, tot
tenint cura de la pronncia i entonaci adequades a la situaci.
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als in-
terlocutors en contextos multilinges dinteracci i per a superar les interrupcions
en la comunicaci.
Us dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes dinters personal i
general, quotidians i relacionats amb continguts curriculars.
Ser capa de produir converses senzilles en present, passat i futur.
Valoraci i inters per conixer, i per la lectura i audici de produccions tradici-
onals i actuals orals i escrites de la llengua estrangera.
Lectura i comprensi de textos literaris, curosament seleccionats dautors clau
de la literatura en la llengua estrangera.
Disposicions
Reconeixement i valoraci dels autors dels textos llegits.
Mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers la cultura i
formes de vida diferents a la prpia.
Dimensi plurilinge i intercultural
LLENGUA I LITERATURA, CATALANA I CASTELLANA I LLENGUA ESTRANGERA
Inters per conixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris
on es parla. Coneixement, mitjanant els enregistraments, de les varietats ms
rellevants del catal. Factors histrics i geogrfics explicatius de les varietats.
Coneixement de la diversitat de llenges que es parlen a Espanya i Europa.
Llenges que ens sn ms prximes i de les quals tenim coneixement, i llenges
que ens sn menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats.
Localitzaci en un mapa i recerca dinformaci a Internet les famlies lingstiques
ms conegudes.
Observaci dusos multilinges quotidians en els mitjans de comunicaci, al
carrer en la producci artstica.
Expressi democions, afectes i sentiments amb ls de diferents recursos verbals i no
verbals de diverses llenges i cultures, en especial en la llengua estrangera apresa.
Coneixement de diferents registres vulgar, colloquial, estndard, acadmic del
catal en diversitat de situacions i especialment en els mitjans de comunicaci.
Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llen-
ges, especialment amb les de lentorn ms prxim, i plantejar possibles solucions
verbals i no verbals per facilitar la comunicaci.
Criteris davaluaci
Literatura catalana i castellana i llengua catalana i castellana III
per a laprenentatge i per a les relacions socials i laborals amb ls dels recursos de
les TIC, identificant els problemes de comunicaci i sabent resoldre-les conveni-
entment.
Comprendre textos orals, escrits i audiovisuals, expositius per a la presentaci de
treballs i informes, conversacionals per a lobtenci dinformaci i administratius
per a la relaci formal amb ladministraci i amb el mn laboral.
Comprendre i sintetitzar seqncies audiovisuals, procedents dels mitjans de
comunicaci, relacionades amb diversa tipologia de textos.
Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i amb diferents formats: tre-
balls, informes i administratius; usant procediments de planificaci i elements
lingstics per a la cohesi interna de les idees (precisi lxica, connectors, signes
de puntuaci).
Conixer les caracterstiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos es-
mentats, posant especial atenci en el reconeixement de les formes verbals i en les
modalitats oracionals i la relaci amb el context.
Exposar una opini argumentada sobre la lectura de textos literaris diversos,
adequada a lalumnat adult; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls
del llenguatge i el punt de vista de lautor. Situar el sentit de lobra en relaci amb
el context histric i cultural i amb la prpia experincia.
Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus
o fragments, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracte-
rstiques del gnere, el valor simblic del llenguatge potic i la funcionalitat dels
recursos retrics del text.
Diferenciaci dels grans gneres literaris i reconeixement de les seves caracte-
rstiques principals a partir de les lectures.
Disposicions
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari
treballat a laula.
dels altres.
Llengua estrangera II i III
Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o
dinters personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convenci-
ons prpies de la conversa i les estratgies necessries per resoldre les dificultats
durant la interacci.
s de frmules caracterstiques del llenguatge formal i de linformal en les co-
municacions orals i escrites.
Comprendre la informaci general i lespecfica de diferents textos escrits, autntics
i adaptats, dextensi variada, i reconixer la seva intenci comunicativa.
Elaborar textos de tipologia diversa, orals o escrits, tenint cura del registre, el
lxic, les estructures, i alguns elements de cohesi i coherncia per marcar la relaci
entre idees i fer-los entenedors.
Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autnoma per buscar
informaci, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu
electrnic i per establir relacions personals orals i escrites.
dels altres.
MBIT CIENTIFICOTECNOLGIC
Un aspecte important del treball en lmbit cientificotecnolgic s la contextua-
litzaci dels continguts, la presentaci de la cincia lligada al mn real. Cal utilitzar
els principis i fets de la cincia per abordar temes que afecten la societat, com ara el
racisme, el canvi climtic, lenginyeria gentica... per prendre conscincia que els
avenos de la cincia i la tecnologia influeixen a la vida de les persones.
Dins de les matemtiques, s necessari donar a conixer les seves aplicacions,
s molt important relacionar-les amb leconomia, ja que s un tema que preocupa i
interessa a les persones adultes. Les matemtiques shan denfocar com un conjunt
de coneixements que poden ser fonamentals per a la participaci de les persones
adultes a resoldre problemes de la vida diria i laboral.
Sovint les persones adultes separen les matemtiques que utilitzen a la vida
diria de les matemtiques ms acadmiques i abstractes. Es tracta de valorar les
destreses que ja dominen i fer el pas cap a labstracci i el llenguatge matemtic.
Aix s important per millorar la confiana a lhora dafrontar el plantejament i
resoluci de problemes amb xit.
El desenvolupament dels continguts que fan referncia al camp de la tecnologia
al llarg de leducaci secundria obligatria per a les persones adultes, ha de per-
metre renovar els seus coneixements, habilitats i destreses i valorar el seu aspecte
canviant.
Les persones adultes disposen duns coneixements previs i bagatges diversos
depenent de la seva formaci, interessos i experincia. Per una altra banda, aquests
coneixements previs poden ser erronis i no basats en els procediments cientfics.
Un dels objectius de lmbit s posar-los en dubte, mitjanant el raonament cien-
tificomatemtic, daquesta manera, tamb sintrodueixen en les estratgies de la
investigaci cientfica, i com resoldre problemes o contrastar hiptesis.
Vivim en la societat de la informaci i saber-la seleccionar i processar s cabdal
perqu les persones es desenvolupin satisfactriament en el camp personal, laboral
i familiar. El desenvolupament curricular de lmbit pretn proporcionar les eines
adequades per analitzar i seleccionar crticament la informaci cientficomatemtica
Disposicions
a la qual la societat est sotmesa diriament.
La finalitat de lmbit s despertar linters davant dels fenmens que ens envolten,
saber utilitzar totes les eines i estratgies apreses per la seva interpretaci i resoluci,
i desenvolupar una actitud crtica que els permet prendre decisions.
Per tots els aspectes considerats, aix com pel procs densenyament-aprenentatge
s important la metodologia dins daquest mbit. Les lnies metodolgiques van
encaminades a:
Contextualitzar els objectius i els continguts de lmbit, de manera que els temes
es relacionin amb aspectes del mn actual.
Presentar la cincia com una disciplina oberta i interactiva.
Treballar els continguts de manera interrelacionada per evitar una visi com-
partimentada de la cincia.
Proporcionar situacions danlisi i de resoluci de problemes relacionats amb la
vida quotidiana i temes rellevants de la societat actual.
Utilitzar els mitjans de comunicaci i les noves tecnologies.
Possibilitar la participaci i la autonomia de lalumnat en el disseny, desenvo-
lupament i avaluaci del procs daprenentatge. En aquest sentit, cal destacar la
importncia de lautoavaluaci i de la coavaluaci.
Proporcionar situacions que potencien la reflexi i la participaci.
La competncia cientfica es defineix com la capacitat de buscar, processar i co-
municar informaci i transformar-la en coneixement. Est estretament relacionada
amb la competncia clau del coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Assolir la competncia cientfica comporta:
Desenvolupar habilitats per cercar, processar, comunicar informaci i transfor-
mar-la en coneixement, tot utilitzant diferents suports, entre els quals destaquen
les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Fer s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per resoldre problemes reals
de manera eficient.
Pensar cientficament a partir de construir i utilitzar versions elementals dels
models de la cincia. Aquests coneixements han de proporcionar estratgies tils
per descriure els fenmens relacionats amb problemes socialment rellevants.
Esdevenir persones autnomes, eficaces, crtiques i reflexives en la selecci,
tractament, utilitzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i
tecnologies.
Comunicar en llenguatge cientfic les dades, les idees i les conclusions utilitzant
diferents models comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista
diferents del propi.
Tenir actitud crtica, reflexiva i responsable en el procs dobtenci i comunicaci
de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui i respectant les normes de
conducta acordades socialment per regular ls de la informaci.
Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i entendre lenunciat, planificar i desen-
volupar estratgies de resoluci i verificar la validesa de les solucions.
Planificar i utilitzar estratgies per resoldre situacions problemtiques de la vida
personal o quotidiana com leconomia administrativa, laboral i domstica.
Utilitzar el coneixement cientfic per argumentar de manera fonamentada i
creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment
les relacionades amb la gesti sostenible del medi, la salut prpia i la comunitria,
i ls daparells i materials en la vida quotidiana.
Relacionar la cincia i la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvo-
lupament econmic i social, tot cercant propostes solidries i sostenibles.
Disposicions
El desenvolupament dels continguts de lmbit cientificotecnolgic contribueix a
lassoliment de les competncies bsiques de manera transversal tal com es detalla
a continuaci.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Lmbit cientificotecnolgic
contribueix en aquesta competncia aportant el coneixement del llenguatge de la
cincia descrivint els fets i els fenmens, argumentar-los i definir-los.
La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats,
que van des de laccs a la informaci fins a la seva transmissi, tot usant diferents
suports, incloent la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascun
dels mdul i mbits.
Ms enll de les seves aplicacions, laprenentatge de la cincia possibilita accedir
a formes dexplicar, de raonar, de valorar i actuar sovint des del sentit com.
Aprendre a aprendre implica la conscincia, gesti i control de les prpies ca-
pacitats i coneixements des dun sentiment de competncia o eficcia personal,
i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tcniques de treball. Tot aix es
desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatges conscients, tant individuals
com collectius.
Autonomia i iniciativa personal. Els continguts de lmbit permet preveure
situacions problemtiques de la vida quotidiana i saber trobar-ne lexplicaci o
valorar-ne les conseqncies duna manera autnoma i sent conscient de les prpies
capacitats.
Els avenos cientfics i tecnolgics ens mostren la rellevncia del treball en equip,
aix implica desenvolupar destreses socials cada cop ms necessries. Per tant,
el treball collaboratiu en cincia permet assolir la capacitat de treballar en grup i
desenvolupar les relacions socials.
La competncia social i ciutadana fa possible comprendre la realitat social en
qu es viu, cooperar conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat
plural. Si b aquesta competncia s ms de lmbit social, mobilitza recursos dels
altres mbits del currculum.
Estructura de lmbit
Lmbit cientificotecnolgic engloba les matries de: matemtiques, cincies i
tecnologia.
Mduls comuns
Nivell I
Matemtiques I
Matemtiques II
Fsica i qumica I
Cincies naturals
Educaci per la salut
Nivell II
Matemtiques III
Matemtiques IV
Fsica i qumica II
Tecnologia
Biologia i geologia
Mduls opcionals
Diettica i nutrici
Disposicions
Qumica i societat
Tecnologies de la informaci
Objectius de lmbit
Les matries de lmbit cientificotecnolgic de leducaci secundria obligatria
per a les persones adultes tenen com a objectius el desenvolupament de les capa-
citats segents:
1. Extreure les idees bsiques de textos cientfics i tecnolgics de mitjans au-
diovisuals i multimdia i comunicar-les amb el llenguatge cientfic, tecnolgic i
matemtic adequat.
2. Comunicar resultats, conclusions o idees, basades en el principis i fets de la
cincia, de manera clara i estructurada, tant oralment com per escrit, fent s de la
terminologia adequada.
3. Valorar la diversitat de plantejaments i opinions fonamentades en el coneixe-
ment cientfic i contextualitzar-los en el seu entorn cultural, social i histric.
4. Desenvolupar una actitud crtica enfront de la informaci que es rep i analit-
zar-la mitjanant els coneixements matemtics i cientfics.
5. Relacionar la tecnologia amb factors que determinen el desenvolupament
econmic i social, aix com la recerca de propostes solidries i sostenibles.
6. Utilitzar els diferents recursos que ens ofereixen les TIC i Internet com a eines
de treball habitual per a la resoluci dun problema concret o per a la representaci
i disseny dobjectes o processos.
7. Conixer, valorar i utilitzar els recursos comunicatius que ofereixen les TIC
per establir relacions interpersonals, potenciar el treball cooperatiu i potenciar la
interacci amb laltre.
8. Reflexionar entorn de ls i abs de les tecnologies i valorar la utilitzaci
responsable de les eines que ens ofereixen.
9. Comprendre i utilitzar el llenguatge matemtic per a la resoluci de problemes
i comunicaci de resultats.
10. Seleccionar i aplicar operacions aritmtiques i conixer les propietats que
les fonamenten per quantificar la realitat que ens envolta.
11. Acceptar la necessitat de canviar destratgia en la recerca de soluci quan
la situaci ho requereixi i actuar amb esperit de cooperaci valorant els avantatges
del treball en grup.
12. Utilitzar correctament els aparells i unitats de mesura i les magnituds ms
usuals, aix com saber canviar dunitat lexpressi numrica duna magnitud.
13. Llegir i interpretar informaci donada en forma de taules, grfiques o par-
metres estadstics i treuren conclusions.
14. Valorar la importncia de realitzar les activitats de forma sistemtica i me-
tdica per tal de consolidar els aprenentatges.
15. Assolir els coneixements fsics, qumics, geolgics i biolgics que ens per-
meten interpretar i interactuar amb lentorn de manera respectuosa.
16. Identificar i prevenir els riscos derivats de lactivitat humana i les seves re-
percussions ecolgiques per tal de prendre actituds de defensa de lentorn i crtica
al desenvolupament incontrolat a qu senfronta la societat en vistes a assegurar
un futur ms sostenible.
17. Valorar i conixer els hbits saludables tant individuals com collectius en
relaci amb lalimentaci, lesport, les addiccions, la sexualitat i la prevenci de
les malalties en general.
18. Aplicar conceptes i estratgies prpies del treball cientfic per plantejar
preguntes rellevants i obtenir conclusions amb la finalitat de comprendre i ajudar
a prendre decisions sobre canvis en la natura, produts o no per les persones.
Disposicions
Matemtiques I
Aquest mdul com permet la comprensi dels nombres, dels seus usos di-
versos, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el
qual sexpressen; tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les
relacions que hi ha entre unes i altres aix com la jerarquia entre elles. Treballa
els diferents grups de nombres: naturals, enters, reals i les seves representacions
i interpretacions.
Lenfocament daquest mdul est relacionat amb temes quotidians de les perso-
nes adultes que els permeti adquirir lautonomia i enfrontar amb xit els problemes
de la vida quotidiana, com el clcul de factures, comptes bancaris, aplicaci de
lIVA, calcular descomptes, proporcions i percentatges, clcul de distancies en un
plnol, etc.
Continguts del mdul
Nombres naturals
Nombres enters ordenaci i representaci.
Les operacions amb nombres enters, suma, resta multiplicaci i divisi.
Distinci de la funci dels signes + i en els nombres i en les operacions daddici
i de subtracci.
Utilitzaci correcta dels parntesis. Operacions combinades i jerarquia dope-
racions.
Resoluci de problemes que impliquin ls de nombres enters.
Concepte de mltiple i divisor, i les seves propietats. Divisibilitat.
Fraccions i clcul amb fraccions. Comparaci i ordenaci de fraccions.
La proporcionalitat aritmtica. Ra de proporcionalitat.
Aplicacions de la proporcionalitat aritmtica: interessos, descomptes i recrrecs.
El tant per cent
Concepte de potncia i arrels. Operacions amb potncies, arrels i operacions
combinades aplicant la jerarquia de les operacions.
Representaci de nombres racionals sobre la recta.
Clcul amb nombres racionals positius expressats de manera decimal, fraccio-
nria o com a percentatge.
Clcul mental aproximat o exacte.
Connexions amb altres matries de lmbit
Cincies naturals
Us i interpretaci de les dades relacionades amb les cincies naturals, com la
interpretaci de la concentraci de les dissolucions en percentatge, descales de
temperatura, canvi dunitats fent servir les proporcions.
Tecnologia
Interpretaci descales, clcul de mecanismes de transmissions per proporcions,
anlisis detiquetes de productes.
Continguts comuns amb els altres mbits
mbit de la comunicaci
Aportaci al coneixement del llenguatge de la cincia, que s indissoluble al del
propi coneixement cientfic.
mbit social
Interpretaci de les seqncies temporals, saber situar dates anteriors i posteriors a
la nostra era, interpretaci de plnols i clculs de distncies. Clcul de percentatges,
de tants per u, tant per mil. Aplicaci dimpostos.
Disposicions
Criteris davaluaci
Identificar, ordenar i representar diferents tipus de nombres; naturals, enters,
racionals, i les seves propietats, reconixer les diferents formes dexpressi; entera,
decimal, fraccionria, percentual, mixta, cientfica, i utilitzar-les per quantificar
situacions de la vida quotidiana.
Resoldre problemes de la vida quotidiana fent servir les operacions amb els
nombres enters, decimals, fraccionaris i valorant que el resultat obtingut sigui
lgic i coherent. Plantejar correctament, davant de situacions problemtiques,
expressions numriques que possibilitin la seva resoluci i efectuar els clculs que
sen derivin.
Emprar les unitats de mesura i les magnituds ms usuals utilitzant sobretot el
sistema internacional i tamb altres unitats ds quotidi. Saber canviar dunitat
lexpressi numrica duna magnitud, fent servir els coneixements apresos en les
proporcions.
Reduir problemes complexos a altres ms senzills que en facilitin la seva reso-
luci.
Utilitzar la calculadora de manera reflexiva, controlant-ne els resultats parcials
i finals, per resoldre de manera gil les tasques de clcul.
Reconixer diferents tipus de nombres en contextos no matemtics o en daltres
matries i utilitzar les seves caracterstiques i propietats per resoldre situacions
que apareixen en treballs per projectes realitzats des de la prpia rea o de manera
interdisciplinria.
Utilitzar nombres enters, fraccions, decimals i percentatges, les seves operacions
i les seves propietats per recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre
problemes relacionats amb la vida diria.
Utilitzar la proporcionalitat i la semblana per obtenir mesures indirectes en la
resoluci de problemes de la vida quotidiana com per exemple en lart i larquitec-
tura.
Matemtiques II
Aquest mdul com introdueix la geometria aplicada al clcul drees i volums
de figures senzilles, fent una introducci a la resoluci dequacions de primer grau
per poder resoldre problemes de geometria. La resoluci de problemes de triangles
i la seva aplicaci en el mn que ens envolta.
Es treballar mitjanant lestudi de figures geomtriques en dues i tres dimensions
fins a les relacions entre els costats de triangles i les relacions amb els seus angles i
costats (Pitgores, Thales), el clcul de les rees de les figures ms usuals aix com
el clcul de volums de figures senzilles.
Finalment introdueix la trigonometria, treballant els conceptes de sinus i cosinus
en els triangles rectangles i el seu s en la resoluci de problemes reals, amb el
reconeixement de figures geomtriques de dues i tres dimensions ds habitual i el
clcul de les seves rees i volums.
Continguts del mdul
Angles: classificaci i operacions.
Triangles: caracterstiques i classificaci. Punts i rectes notables dun triangle.
Els elements dun triangle i la seva mesura. Dibuix de punts i rectes notables
dun triangle.
Proporcionalitat de segments. Reconeixement de figures semblant Teorema de
Thales i les seves aplicacions.
Triangle rectangle. Teorema de Pitgores.
rea duna figura plana. La unitat de mesura drea. Utilitzaci de les unitats
de superfcies ms comuns, dels seus mltiples, dels submltiples i de la relaci
entre ells.
Disposicions
El quadrilter, polgon no rgid. Deformaci de quadrilters. Les propietats dels
quadrilters i la seva aplicaci a les mquines.
Figures poligonals ms freqents. Clcul de permetres i rees.
Clcul drees de figures planes compostes
La circumferncia i el cercle. Clcul de la longitud de la circumferncia i rea
del cercle.
Introducci dels cossos geomtrics. Elements fonamentals dels poledres: cares,
arestes, vrtexs. Concepte i clcul de volums. Volum dun cos geomtric.
Introducci de les equacions de primer grau fent servir les frmules dels per-
metres, rees i volums, allant la incgnita necessria.
Tecnologia
Identificaci i mesura de les diferents figures geomtriques aix com el seu s
en la fabricaci dobjectes o mquines.
Utilitzaci de diferents formes geomtriques per transmetre o transformar el
moviment, rodes, pinyons, eixos, politges, mquines simples.
Utilitzar la terminologia adient.
Fer servir el nom correcte de les diferents figures geomtriques depenent del
nombre dangles i costats, aix com els prefixos adients.
mbit social
Interpretaci i realitzaci de diagrames de sectors.
Interpretaci i clcul de dades a partir de diagrames de barres o pictogrames.
Interpretaci del fluxos horaris a partir de la divisi de la circumferncia ter-
restre.
Criteris davaluaci
Identificar relacions de proporcionalitat numrica i geomtrica i utilitzar-les
per resoldre problemes en situacions de vida quotidiana, clcul drees de ter-
renys, habitatges, capacitat de recipients aplicant els coneixements de permetres,
rees i volums. Interpretar representacions a escala i mesurar els elements que
contenen.
Definir conceptes geomtrics elementals, incorporar-los a la seva expressi i al
seu raonament i enunciar relacions entre ells i propietats senzilles.
Extrapolar aquests coneixements a fets de la vida diria com la lectura de plnols
i carrers, interpretaci desquemes, posici dobjectes a la natura.
Utilitzar models geomtrics per facilitar la comprensi de conceptes i propietats
daltres blocs de les matemtiques i, per a la resoluci de problemes en contextos
daltres disciplines com lart i larquitectura.
Identificar figures planes (cercles, polgons i sectors circulars) i espacials (pris-
mes, pirmides, cilindres, cons, esferes i poledres regulars) que ens poden trobar
en la via quotidiana.
Reconixer qu sn figures semblants i equivalents (en rea o volum) i els mtodes
que cal emprar per obtenir-les.
Utilitzar correctament aparells de dibuix i mesura (regle, transportador, escaire,
comps, programes informtics) per fer construccions geomtriques planes.
Enunciar i aplicar el teorema de Thales i les principals relacions mtriques dels
triangles rectangles del teorema de Pitgores.
lexpressi numrica duna magnitud.
Disposicions
Fsica i qumica I
Aquest mdul com del primer nivell proporciona a lalumnat les idees bsiques
sobre la matria, la seva estructura i propietats, i les reaccions qumiques.
Introdueix en els coneixements de lestructura de la matria i dels canvis qumics,
presents en lentorn quotidi, que permetr a lalumnat interpretar cientficament
aquests canvis.
Aquest mdul familiaritza a lalumnat en el treball cientfic, a travs de lestudi
de casos, el plantejament, la resoluci de problemes i lextracci de conclusions.
Tamb s important la planificaci i la realitzaci de recerca dinformaci a travs
de diferents fonts, destacant les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Continguts del mdul
Caracteritzaci de la matria per la seva massa i per ocupar un volum.
Diferenciaci de materials per la seva densitat. Clcul de la densitat de diferents
materials. s del concepte de densitat per interpretar diferents tipus de fenmens. s
del model cineticomolecular de la matria per interpretar diferents fets i fenmens:
pressi dels gasos, difusi, dilataci, estats de la matria i canvis destat.
Identificaci, en materials de la vida quotidiana, de diferents tipus de mescles
heterognies, colloides i solucions, i de substncies pures. Representaci
mitjanant el model cineticomolecular. Tcniques de separaci de mescles. Con-
centraci de les solucions.
Descripci de lestructura de ltom: interpretaci de les diferncies entre els
toms de diferents elements i entre istops dun element.
Utilitzaci del model atmic per descriure els diferents components estructurals
de la matria: toms, molcules i ions.
Interpretaci de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzats sobre
els organismes i en particular els ssers humans. Valoraci de mesures preventives
i protectores. Descripci daltres tipus de radiacions i les seves aplicacions.
Identificaci dels elements qumics bsics de la Terra i dels ssers vius. Clas-
sificaci dels elements en metalls i no metalls en funci de les seves propietats.
s de la taula peridica per obtenir dades de les propietats de diferents elements.
Reconeixement dels smbols dels elements ms abundants i del significat de les
frmules de les substncies compostes.
Caracteritzaci dels canvis fsics i dels canvis qumics.
Estudi qualitatiu de canvis qumics relacionats amb fenmens quotidians: re-
accions cid-base, doxidaci i combusti, de descomposici, de precipitaci, de
fermentaci i de putrefacci.
Estudi de lefecte dels catalitzadors en les reaccions.
Matemtiques
s dunitats de mesura de massa i volum.
Realitzaci doperacions combinades i percentatges.
s i interpretaci de grfiques.
Tecnologia
Utilitzaci dels dispositius TIC per a lobservaci, recollida i tractament de les
dades i presentaci i comunicaci de resultats.
s de diferents canals per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per
escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci, argumentaci.
Lectura crtica de textos amb contingut cientfic, obtinguts de fonts diverses.
mbit social
Disposicions
Quantitat delements qumics en la Terra.
Identificaci dactivitats humanes que incideixen o poden incidir sobre el
medi.
Criteris davaluaci
Calcular la densitat de diferents materials i expressar correctament el valor
obtingut. Interpretar diferents tipus de fenmens a partir del concepte de densitat.
Explicar alguns fenmens relacionats amb la variaci de la densitat de laigua.
Diferenciar mescla heterognia, soluci i substncia pura.
Dissenyar la separaci dels components duna mescla senzilla, i relacionar les
tcniques aplicades amb els mtodes de separaci de mescles utilitzats en contextos
quotidians o industrials.
Interpretar valors de concentracions de dissolucions.
Interpretar diferents fets i fenmens: pressi dels gasos, difusi, dilataci, estats
de la matria i canvis destat a partir del model cineticomolecular de la matria.
Descriure el model atmic actual.
Definir i treballar els conceptes delement qumic, istop, i, massa atmica,
nombre atmic i nombre mssic.
Definir i treballar el concepte de molcula.
Interpretar les radiacions radioactives, les seves aplicacions i els efectes sobre els
organismes i en particular els ssers humans. Descriure altres tipus de radiacions i
les seves aplicacions. Valorar mesures preventives i protectores de les radiacions.
Utilitzar la taula peridica per obtenir dades delements qumics. Conixer els
smbols dels principals elements qumics.
Diferenciar els canvis fsics dels canvis qumics.
Identificar canvis qumics en lentorn quotidi i en el cos hum, i justificar-
los qualitativament. Classificar els canvis segons el tipus de reacci (cid-base,
doxidaci i combusti, de descomposici, de precipitaci, de fermentaci i de
putrefacci).
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions qu-
miques, aix com la conservaci de la massa en sistemes tancats.
Identificar reaccions quotidianes en qu intervenen catalitzadors i explicar lefecte
dels mateixos en la velocitat de la reacci.
Utilitzar correctament els instruments (calculadora i recursos TIC, i de mesura)
i les magnituds de mesura.
Cincies naturals
Aquest mdul com del primer nivell proporciona a lalumnat les idees bsiques
sobre lestructura i funcionament dels ssers vius; lestructura i dinmica de la Terra
i del context del planeta en el sistema solar.
Lestudi de les cincies naturals permet, a travs dels coneixements cientfics,
comprendre el mn com a part de la cultura generada per la humanitat al llarg de
la histria. La revisi de polmiques histriques, com el canvi de model en qu la
Terra passa de ser el centre a esdevenir un planeta ms del sistema solar, posen
de manifest la importncia dels factors socials en la construcci del coneixement
cientfic.
Per altra banda, aquest mdul tamb pretn introduir a lalumnat en tot all que
no es veu a ull nu i que s com a lestructura de tots els ssers vius, la cllula i el
seu funcionament. Les diferncies entre la nutrici auttrofa i hetertrofa permeten
explicar els diferents papers que desenvolupen els ssers vius dins dun ecosistema
i, valorar les conseqncies de la seva alteraci.
Posar en dubte amb idees prvies incorrectes, molt arrelades, i oferir a lalumnat
una nova forma dinterpretar lentorn.
Lenfocament daquest mdul ha destar relacionat amb temes quotidians de les
persones adultes, que doni resposta a problemes de lentorn i que tingui en compte
Disposicions
les implicacions socials que comporten els coneixements i les aplicacions cient-
fiques actuals.
Continguts del mdul
Identificaci dels elements del sistema solar. Observaci de fenmens relacionats
amb moviments i posicions del sistema Sol-Terra-Lluna.
Interpretaci mitjanant models senzills de: el dia i la nit, les estacions, la durada
del dia al llarg de lany, les fases lunars i els eclipsis.
Analitzar el geocentrisme i lheliocentrisme com les dues explicacions histriques
per situar la Terra a lUnivers.
Reconeixement de la Terra com a sistema que cont els subsistemes: atmosfera,
hidrosfera, biosfera i geosfera que interaccionen entre ells.
Descripci dels components de latmosfera i de la seva variaci amb laltitud, i
justificaci de la importncia que t per a la vida a la Terra tant pel fet de possibi-
litar les combustions i la fotosntesi, entre daltres canvis, com per la seva funci
reguladora de la temperatura.
Caracteritzaci de la hidrosfera, aiges oceniques i continentals. Conceptualit-
zaci del cicle de laigua. Justificaci de la importncia de no malgastar laigua.
Descripci de la geosfera, estructura interna. Reconeixement dels materials que
formen lescora terrestre.
Anlisi dalguns impactes de lactivitat humana sobre latmosfera i la hidrosfera.
Identificaci de la cllula com a unitat estructural i funcional dels ssers vius.
Interpretaci de la diversitat de formes, dimensions i identificaci dalgunes es-
tructures cellulars i el tipus de funci que realitzen. Justificaci de la necessitat
cellular de nutrients i denergia per al creixement, per al manteniment de la vida i
per a la reproducci.
Caracteritzaci de la nutrici hetertrofa com a procs cellular dutilitzaci de
matria orgnica i oxigen del medi per obtenir energia i elaborar les seves estruc-
tures. Caracteritzaci de la respiraci com a procs de transferncia denergia a la
cllula.
Caracteritzaci de la nutrici auttrofa (fotosntesi) com a procs cellular duti-
litzaci de la matria inorgnica del medi i lenergia solar per elaborar les seves
estructures.
Diferenciaci entre la reproducci sexual i lasexual, a nivell individu, fent es-
pecial mfasi en si els descendents sn genticament idntics o diferents als seus
progenitors. Anlisi dalgun cicle biolgic representatiu.
Caracteritzaci de la funci de relaci com a la capacitat de les cllules de captar
estmuls i generar respostes.
Anlisi dun ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dels elements
que el configuren. Valoraci de les possibles conseqncies de la seva modificaci,
en termes de la transferncia de matria i energia.
Observaci i descripci cientfica destructures a lUnivers i a la Terra, ssers
vius i canvis en lentorn, utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.
Elaboraci dinformes sobre el treball realitzat, en els quals es justifiquin les
conclusions tant a partir de les dades recollides com de referents terics.
Matemtiques
Interpretaci de taules i grfics
Utilitzaci dunitats de mesura
Utilitzaci descales despai
Tecnologia
Establiment de relacions amb aplicacions tecnolgiques.
Disposicions
s dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment i
per escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci, argumentaci.
mbit social
Contextualitzaci de descobriments i teories cientfiques en el seu moment
histric.
Condicionaments socials i histrics del desenvolupament cientfic.
Interpretaci de variables que condicionen el temps atmosfric. Elaboraci de
grfics.
Identificaci dactivitats humanes que incideixen sobre el medi.
Criteris davaluaci
Plantejar preguntes a partir de lobservaci, identificar les variables que possibi-
liten aprofundir en la descripci del fenomen o sser viu, recollir dades de manera
sistemtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes, taules i histogrames, i
descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari cientfic.
Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la
durada del dia al llarg de lany, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.
Explicar amb idees cientfiques senzilles alguns fenmens meteorolgics i jus-
tificar les mesures de seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les
dades meteorolgiques en forma de taules i grfics, comparar les dades de diferents
estacions meteorolgiques i interpretar mapes del temps.
Argumentar amb criteris fonamentats cientficament la necessitat dutilitzar
sosteniblement laigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la
indstria i a lagricultura.
Reconixer, a partir dobservacions directes i indirectes, evidncies de cadascuna
de les caracterstiques dels ssers vius; es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen
i estan formats per cllules, utilitzar-les per justificar qu s un sser viu.
Analitzar un ecosistema representatiu de lentorn proper, els seus components, els
principals tipus dinteracci entre ells, les cadenes trfiques ms rellevants i el flux
de matria i energia que shi estableix, i tamb les possibles successions ecolgiques
causades per la modificaci real o terica de diferents variables del sistema.
Argumentar les causes i els impactes dalgunes activitats humanes en particular
sobre el cicle de laigua i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne
els efectes.
Educaci per a la salut
Lobjectiu principal daquest mdul s el desenvolupament destils de vida saludable,
per tant, promoure actituds i conductes relacionades amb la prevenci de malalties.
Per aix, sha de proporcionar els coneixements bsics danatomia i fisiologia del
cos hum, per entendre els avenos de la recerca en el camp de la biomedicina;
cllules mare, terpia gentica..., que permeten desenvolupar opinions prpies i
prendre les decisions adequades.
Continguts del mdul
Interpretaci de la funci de reproducci com a la transferncia de material
gentic.
Caracteritzaci dels aparells genitals femenins i mascul. Interpretaci del cicle
menstrual. Caracteritzaci del procs reproductiu. Reconeixement i valoraci de m-
todes de control de natalitat; anticonceptius i tcniques de reproducci assistida.
Identificaci de malalties de transmissi sexual i valoraci de mesures preventives.
Interpretaci de lalimentaci i la respiraci com a processos per obtenir matria
i energia per viure. Caracteritzaci de la digesti com a procs per transformar els
Disposicions
aliments en nutrients i de lassimilaci com a procs dabsorci de nutrients des de
medi extern al medi intern. Concepte dalimentaci equilibrada i conductes de risc
relacionades amb lalimentaci.
Caracteritzaci dels aparells, rgans i sistemes que aporten els nutrients a la cl-
lula i neliminen els residus; digestiu, respiratori, circulatori i excretor, fent mfasi
en els tipus cellulars caracterstics de cadascun dells.
Identificaci dels diferents estmuls, fsics i qumics, i les respostes que genera el
cos hum. Caracteritzaci dels diferents receptors cellulars que capten estmuls.
Conceptualitzaci de la neurona com a cllula especialitzada en la captaci i
transmissi destmuls i caracteritzaci dels centres nerviosos i dels nervis. Iden-
tificaci dels rgans del sistema nervis com a rgans coordinadors de diferents
respostes. Identificaci i avaluaci de factors que afecten la salut mental.
Caracteritzaci del sistema endocr com a efector de respostes del cos.
Caracteritzaci del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecci
de substncies alienes al cos. Anlisi i interpretaci de situacions determinades;
vacunaci, allrgies i trasplantaments.
Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoraci
dels efectes sobre la salut individual i collectiva de les conductes addictives. Valo-
raci de la incidncia de lentorn social en les conductes i en la salut.
Valoraci dhbits saludables com una bona alimentaci, el descans i lactivitat
fsica, i identificaci dhbits de risc.
Valoraci dels efectes negatius de determinats hbits sobre la condici fsica i la
salut. Actitud crtica envers aquests hbits.
Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat
dinterrelacionar models terics provinents de diferents disciplines per donar-hi
resposta.
Matemtiques
Expressi de la informaci recollida en forma de textos, taules i dibuixos.
Tecnologia
Establiment de relacions amb aplicacions tecnolgiques.
s dels diferents tipus de textos lingstics per comunicar i argumentar dades i
idees oralment i per escrit; descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci,
argumentaci.
mbit social
Valoraci dels beneficis socials que comporta el desenvolupament cientfic i
tcnic.
Criteris davaluaci
Seleccionar la millor conclusi en funci de les evidncies recollides en un procs
de recerca, identificar els supsits que shan assumit en deduir-la, i argumentar-la
tenint present raons a favor i en contra.
Explicar els processos de la digesti dels aliments i absorci dels nutrients,
respiraci, circulaci i excreci relacionant-los amb els aparells i rgans corres-
ponents i amb lintercanvi de matria i energia amb el medi. Justificar la impor-
tncia de lalimentaci equilibrada fent referncia a la necessitat de nutrients a
les cllules.
Disposicions
Identificar canvis qumics en lentorn quotidi i en el cos hum, i justificar-los
a partir devidncies observades experimentalment. Cercar informaci, avaluar-la
crticament i prendre decisions justificades sobre ls que fem dels materials en
lentorn proper.
Valorar la importncia del correcte funcionament del sistema nervis, endocr,
immunitari per a lequilibri del cos relacionant-ho amb la capacitat de les persones
de captar i respondre als estmuls del medi.
Explicar el funcionament dels rgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb
lovulaci i el perode frtil, i valorar leficcia dels mtodes per controlar la natalitat.
Diferenciar entre mtodes anticonceptius i mtodes de prevenci de les malalties
de transmissi sexual.
Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos hum per justificar
el risc del tabac, lalcohol i altres drogues. Valorar la importncia la higiene personal
i els hbits saludables com lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el
descans per a lequilibri i el bon desenvolupament personal.
MDULS COMUNS DE NIVELL II
Matemtiques III
Amb aquest mdul es pretn posar a labast de lalumnat aquells coneixements
que necessita per poder expressar un problema matemtic fent servir les expressi-
ons algebraiques, la finalitat de les quals ser la resoluci de problemes fent servir
equacions de primer grau i sistemes de dues equacions amb dues incgnites arribant
fins a les equacions de segon grau.
Lobjectiu fonamental de lensenyament de les tcniques que permeten transformar
expressions algebraiques s que es puguin fer autnomament, aix com utilitzar les
transformacions algebraiques per la resoluci dequacions.
Dins daquest mdul es tracten les equacions de primer i de segon grau. En aquest
sentit, el mdul fa mfasi en el fet que la resoluci dequacions ha danar lligada a la
resoluci de problemes on es treballar llgebra i la seva aplicaci a lhora de fer-la
servir en les funcions. Tamb es tracta la resoluci de problemes duna i dues equa-
cions. Es tracta de posar en prctica els coneixements adquirits per tal de resoldre
problemes reals, cosa que permet veure la finalitat de les matemtiques.
Finalitza amb una introducci a la trigonometria on es poden aplicar els co-
neixements algebraics per a la resoluci de problemes de triangles rectangles. Es
defineixen els conceptes de sinus i cosinus dun angle i les seves relacions en un
triangle rectangle. Finalitza amb laplicaci dels coneixements de trigonometria a
la resoluci de triangles rectangles.
Continguts del mdul
Traducci denunciats en llenguatge ordinari al llenguatge algebraic.
Transformaci de les expressions algebraiques. Monomis i polinomis.
Operacions amb polinomis senzills, factor com i reducci de termes semblants.
Valor numric dels polinomis.
Equacions de primer grau. Resoluci de problemes.
Sistemes dequacions. Resoluci pels diferents mtodes: substituci, igualaci
reducci. Resoluci de problemes.
Resoluci grfica dequacions de primer grau.
Resoluci grfica de sistemes dequacions.
Equacions de segon grau. Resoluci de problemes.
Raons trigonomtriques dun angle agut dun triangle rectangle. Concepte de
sinus, cosinus i tangent. Resoluci de problemes mitjanant laplicaci de les rela-
cions trigonomtriques.
Les raons trigonomtriques a la calculadora.
Disposicions
Cincies naturals
Expressi de nombres en forma de potncia com en lestudi de ltom i les reac-
cions qumiques. Clculs estequiomtrics. Distncies entre planetes i moviments
planetaris.
Caracteritzaci de la matria i relaci entre les diferents propietats caractersti-
ques de la matria. Fora i moviment, estudi de les forces dinteracci a distncia i
estudi de les diferents equacions dels moviments com tamb la resoluci daquestes.
Identificaci de les dades conegudes i les que manquen per decidir el mtode de
resoluci del problema.
Resoluci de problemes delectricitat, energies, potncies i totes les aplicacions
de llgebra en la utilitzaci de les diferents frmules que surten en els diferents
mbits de la cincia.
Tecnologia
Interpretaci i treball amb esquemes o plnols a escala.
Resoluci de totes les frmules de tecnologia aplicant els coneixements adquirits
amb llgebra. Identificaci de les variables conegudes dun problema tecnolgic i
decidir quin mtode fer servir per trobar aquelles que manquen.
Expressar en forma de potncia totes aquelles magnituds molt grans o molt petites.
Entendre llgebra en un llenguatge de comunicaci didees cientfiques.
Transformar un problema escrit en una expressi algebraica.
mbit social
Entendre i aplicar frmules bsiques de leconomia.
Aplicaci de llgebra a problemes de proporcionalitat directa o inversa.
Criteris davaluaci
Expressar per escrit raonaments, conjectures, relacions quantitatives observades i
informacions que incorporin elements matemtics, simblics o grfics i contrastar-
los amb els dels companys.
Operar amb expressions algebraiques de primer i segon grau.
Identificar equacions i sistemes i classificar-los segons el grau, el nombre din-
cgnites i el nombre de solucions.
Organitzar i interpretar informacions diverses mitjanant relacions de depen-
dncia en situacions quotidianes. Saber expressar de forma algebraica problemes
de la vida quotidiana.
Poder arribar a decidir el mtode ms adient de resoluci de problemes identificant
les variables conegudes i les desconegudes, fent servir els coneixements dlgebra
i poder avanar una soluci raonada als problemes.
Reduir problemes complexos a altres ms senzills que facilitin la resoluci buscant
relacions entres les diferents variables.
Afrontar situacions problemtiques mitjanant el plantejament i la resoluci
dequacions de primer i segon grau i sistemes per mtodes analtics o grfics.
Utilitzar la calculadora de manera reflexiva, controlant-ne els seus resultats
parcials i finals, per resoldre de manera gil les tasques de clcul.
Obtenir raons trigonomtriques dangles aguts per mtodes grfics o mitjanant
calculadores i, donada una ra trigonomtrica, saber trobar langle a qu correspon.
Aplicar-ho a la resoluci de triangles rectangles.
Matemtiques IV
En aquest mdul es treballar tot all relacionat amb el tractament de dades i les
seves formes de representaci. El mdul explica les diferents maneres de representar
Disposicions
les funcions, relacionant-les amb les expressions algebraiques que shan estudiat
a matemtiques II.
Lestudi del sistema cartesi i la seva construcci. La representaci es far fent
servir les taules de valors i amb la seva representaci es treballar el mtode de
resoluci grfica dequacions de primer grau i sistemes dequacions.
La primera part t com a finalitat lestudi de la representaci de funcions de
primer i segon grau, a partir de la creaci duna taula de valors aix com veure les
tendncies de diferents funcions i la seva interpretaci.
Es pretn, bsicament, millorar les capacitats de les persones per manipular conjunts
de dades organitzades en forma de taula, don extreure informaci i deduir dades
noves; i tamb, per interpretar i produir representacions grfiques per visualitzar
certes tendncies o poder fer comparacions, amb altres conjunts de dades.
La segona part del mdul treballa els conceptes bsics de lestadstica de
manera contextualitzada, per entendre i interpretar alguns conceptes propis de
les cincies socials, s un mtode que permet ajudar a tenir criteri sobre certs
fenmens que no tenen una nica causa al seu darrere i, per tant, es poden pren-
dre decisions que poden establir noves tendncies en el desenvolupament dels
fenmens estudiats.
Tamb inclou continguts referents a la probabilitat, ja que est relacionada amb
lestadstica.
El mdul permet que les persones que el cursin es familiaritzin amb algunes me-
sures estadstiques fonamentals per a lanlisi de la realitat social; en particular els
parmetres de centralitzaci i els parmetres de dispersi com la moda, la mitjana,
la desviaci estndard, la varincia.
Finalment sintrodueixen els continguts que fan referncia al clcul de proba-
bilitats.
Continguts del mdul
Sistema de referncia cartesiana, interpretaci i construcci. Representaci de
grfiques cartesianes.
Representaci de funcions de primer grau. Resoluci grfica dequacions de
primer grau.
Clcul del punt dintersecci de dues grfiques lineals: resoluci grfica dun
sistema dequacions.
Representaci grfica de funcions de segon grau. Altres funcions dinters.
Reconeixement dels perodes de creixement i de decreixement en un grfic.
Reconeixement de tendncies. Determinaci dels valors mxims i mnims.
Distinci entre el creixement lineal i exponencial.
Magnituds que varien en el temps. Elaboraci de grfics estadstics temporals.
Lectura i interpretaci de taules i grfiques temporals.
Variables discretes, contnues, qualitatives, quantitatives. Variables independents
diferents del temps.
Formes de representaci de les relacions entre magnituds: la taula i el grfic,
tipus de grfics. Lectura i interpretaci de grfiques estadstiques: diagrames de
barres i polgons de freqncies.
Obtenci dinformaci qualitativa i quantitativa a partir dels grfics i taules
estadstiques de variable discreta.
Organitzaci de les dades. Representaci grfica i tabular. Elaboraci de taules
de valors de doble entrada.
Identificaci de la poblaci objecte destudi i de la variable estadstica que shi
vol analitzar.
Distribuci duna variable: freqncia absoluta i freqncia relativa.
Parmetres de centralitzaci: mitjana aritmtica, mode i mediana.
Parmetres de dispersi: recorregut, desviaci mitjana i desviaci tpica.
Probabilitat terica i probabilitat experimental.
Disposicions
Freqncia absoluta i freqncia relativa.
Les lleis dels grans nombres.
Fsica i qumica
Interpretaci de les diferents grfiques de la cinemtica, per identificar els di-
ferents moviments.
Construcci de les grfiques velocitat-temps, posici-temps i acceleraci-
temps.
Calibratge de les molles per fer un dinammetre.
Cincies naturals
Lleis de lherncia, aspectes de la combinatria i probabilitat, lleis de Mendel i
els primers estudis de la gentica.
Tecnologia
Interpretaci de les diferents grfiques i taules que es pugin treballar, classi-
ficacions de materials per propietats caracterstiques, diagrames desforos de
materials, etc.
Resoluci de problemes tecnolgics.
mbit social
Lectura i interpretaci de taules estadstiques i grfics de lnies, de barres,
sectors.
Interpretaci de pirmides de poblaci.
Estudis estadstics relacionats amb leconomia.
Fonts estadstiques. Lectura descales grfiques.
Criteris davaluaci
Representar en un sistema de coordenades cartesianes fenmens en qu hi hagi una
dependncia lineal o af o quadrtica, a partir de parells de valors donats en una taula
o obtinguts de manera emprica o amb la utilitzaci de lexpressi algebraica.
Representar en un sistema de coordenades cartesianes, altres tipus de grfics
lligats a exemples concrets.
Relacionar dades recollides de manera ordenada en forma de taula; reconixer-
hi els conceptes i les relacions matemtiques que continguin, fent s de models
matemtics elementals i saber-les expressar mitjanant el llenguatge natural.
Aplicar algorismes de clcul amb la calculadora per trobar els resultats dex-
pressions aritmtiques, construir taules funcionals o explorar pautes i regularitats
numriques.
Interpretar informaci estadstica donada en forma de taules, grfiques o par-
metres i treuren conclusions.
Calcular parmetres de centralitzaci, mode, mitjana aritmtica i mediana, i de
dispersi, recorregut, desviaci mitjana i desviaci tpica, que facilitin lestudi duna
variable estadstica i la comparaci de la seva distribuci en poblacions diferents.
Construir taules de freqncies, representar grficament dades estadstiques i
emprar programes informtics adequats.
Llegir i interpretar informaci estadstica donada en forma de taules, grfiques
o parmetres i treuren conclusions.
Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir
oralment i per escrit el contingut duna explicaci oral o escrita senzilla, sempre
emprant el lxic propi de les cincies experimentals i tenint present la correcci
en lexpressi.
Disposicions
Construir taules de freqncies, representar grficament dades estadstiques i
emprar programes informtics adequats.
Fer recompte de possibilitats mitjanant diagrames en arbre, tcniques combi-
natries o altres mtodes.
Calcular probabilitats de successos a partir del coneixement de les principals
lleis i regles que hi fan referncia.
Fsica i qumica II
En aquest mdul com del segon nivell shi estudien les forces de la natura, aix
com els seus efectes, un dels quals s el moviment. Tamb shi treballa lenergia i
la seva relaci amb el canvi.
Sha de fer servir el llenguatge de la cincia, el qual s indissociable pel mateix
coneixement cientfic. Aquest llenguatge es concreta descrivint els fets, els fen-
mens, dexplicar-los i de justificar-los.
Sha de treballar el mdul a partir del plantejament de preguntes i la resoluci
de problemes, buscant sempre relacions amb lentorn quotidi a fi de transferir el
nou coneixement a la interpretaci daltres fenmens i a lactuaci conseqent i
responsable.
Continguts del mdul
Caracteritzaci de les forces com a interacci. Mesura i representaci grfica de
les forces. Diferenciaci entre diferents tipus de forces.
Reconeixement de la relaci entre fora i deformaci en els cossos elstics.
Caracteritzaci de la llei de la gravitaci universal i la seva aplicaci en lanlisi
del moviment de diversos tipus dastres i de les naus espacials. Identificaci de
problemes generats per la ingravidesa.
Identificaci del pes dels objectes i el seu centre de gravetat.
Identificaci de magnituds que descriuen els moviments.
Anlisi qualitativa dels moviments rectilinis i curvilinis.
Interpretaci de grfiques de moviment rectilini uniforme i de moviment rectilini
uniformement variat.
Anlisi de la pressi exercida per slids, lquids i gasos. Anlisi de fenmens de
la vida quotidiana que sexpliquen pel concepte de pressi.
Identificaci de les variables que influeixen en el valor de la pressi atmosfrica.
Caracteritzaci de les lleis de Newton i la seva aplicaci a la identificaci i anlisi
de moviments i forces en la vida quotidiana. Anlisi experimental de la caiguda
lliure i de la independncia de la seva acceleraci envers la massa.
Identificaci de lenergia i la seva relaci amb el canvi. Reconeixement de la
transferncia denergia en forma de calor i treball.
Diferenciaci entre energia cintica i potencial a partir danalitzar exemples.
Anlisi de la conservaci i dissipaci de lenergia en les transferncies energ-
tiques.
Matemtiques
s de nombres grans i molt petits; expressi de nombres en forma de potncia.
Resoluci dequacions lineals.
Realitzaci doperacions combinades, percentatges.
Utilitzaci dunitats de mesura.
s i representaci de grfiques.
Tecnologia
s racional i estalvi de materials.
Disposicions
s de diferents canals per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per
escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci, argumentaci.
mbit social
Anlisi del moviment dels astres.
Criteris davaluaci
Definir el concepte de fora i explicar de quines maneres poden actuar les for-
ces.
Descriure com es mesuren les forces, i quines sn les seves caracterstiques i
unitats.
Interpretar de forma senzilla els moviments dels astres i de les naus espacials.
Resoldre problemes de fora gravitatria i elctrica.
Diferenciar els conceptes de massa i pes i aplicar-los a la resoluci de proble-
mes.
Calcular la fora resultant que actua sobre un cos.
Definir i saber treballar amb els conceptes de moviment, reps, sistema de refe-
rncia, posici, trajectria, desplaament, velocitat i acceleraci.
Descriure i resoldre problemes del moviment rectilini uniforme i del moviment
rectilini uniformement variat i el moviment curvilini.
Conixer i poder interpretar grfiques de moviment rectilini uniforme i de mo-
viment rectilini uniformement variat.
Utilitzar les lleis de Newton per justificar, en casos quotidians, la relaci entre les
forces que actuen sobre un cos i les caracterstiques del seu moviment, incloent-hi
el cas de lequilibri.
Identificar la caiguda lliure com un exemple de moviment rectilini uniformement
variat.
Definir el concepte denergia i descriure la seva relaci amb el canvi.
Interpretar fenmens en termes de transferncia denergia en forma de treball
o calor.
Diferenciar lenergia cintica, la potencial i la mecnica.
Utilitzar el coneixement cientfic per identificar preguntes i obtenir conclusions,
a partir devidncies, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions
sobre el mn natural i els canvis produts per lactivitat humana.
Relacionar la cincia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament eco-
nmic i social tot cercant propostes solidries i sostenibles.
Utilitzar correctament els instruments, calculadora i recursos TIC, de dibuix i
de mesura, i les magnituds de mesura.
Dissenyar petites investigacions o recerques, a travs de les TIC i daltres fonts,
per donar resposta a preguntes i problemes relacionats amb els continguts del m-
dul. Mostrar les competncies comunicatives suficients per elaborar un informe
estructurat dels resultats de la investigaci. Argumentar les conclusions.
Biologia i geologia
Amb aquest mdul es posen a labast de lalumnat aquells coneixements que
proporcionen maneres de comprendre el planeta, la seva evoluci i els problemes
ms rellevants.
Els continguts estan distributs en quatre grans blocs:
En el primer bloc la geologia, que saborda a partir de lestudi de la histria de la
Terra i dels seus canvis a partir dintroduir la teoria de la tectnica de plaques.
En el segon bloc sestudia el fenomen de la transmissi hereditria dels ssers
vius duna generaci a una altra.
Disposicions
En el tercer bloc es tracta lorigen de la vida a la Terra i lorigen de la diversitat
dels organismes que lhabiten. Aquestes dues grans qestions permetran introduir
les teories evolucionistes, aix com conixer les diferents etapes de levoluci dels
homnids que han portat fins a lespcie humana.
El fet que cap altra espcie s capa de modificar el seu medi com ho fan els hu-
mans, ens conduir cap al darrer bloc de continguts que permetr analitzar crticament
els models dintervenci sobre les primeres matries, lenergia i els residus.
Continguts del mdul
Identificaci de principis i procediments que permeten reconstruir la histria
de la Terra. Reconeixement del temps geolgic: magnituds i datacions absolutes
i relatives. Caracteritzaci de les eres geolgiques i ubicaci de fets geolgics i
biolgics rellevants.
Identificaci de plaques litosfriques: moviments i lmits. Distribuci de volcans
i sismes. s descales de mesura de sismes: intensitat i magnitud. Interpretaci de
la histria dels continents i oceans.
Cerca dinformaci sobre riscos geolgics, propers o llunyans, associats a la
dinmica terrestre i anlisi de les mesures de predicci i prevenci.
Aproximaci a la conceptualitzaci de la Terra com un sistema que sautoregula.
Anlisi de les conseqncies dalgunes activitats humanes en funci de la teoria
Gaia.
Identificaci de la variabilitat de les persones: carcters hereditaris i no heredi-
taris. Definici de fenotip. Les cllules com a vehicle de transmissi dels carcters
hereditaris.
Caracteritzaci dels cromosomes com a estructura que es conserva, es duplica
i es transfereix per mitosi/meiosi. Identificaci dels cromosomes com a transmis-
sors de la informaci gentica. Similituds i diferncies entre la mitosi i la meiosi
a nivell general.
Identificaci de lADN com una de les substncies de les quals estan formats els
cromosomes: la seva composici, estructura i funcions biolgiques. Aproximaci
al concepte de gen. Anlisi dun cariotip. Conceptualitzaci de les mutacions.
Caracteritzaci de la teoria cromosmica de lherncia i transmissi dels carcters
hereditaris. Determinaci cromosmica del sexe.
Aproximaci histrica a la gentica: des de Mendel i els primers estudis de ge-
ntica fins al projecte genoma hum. Valoraci de les aplicacions de lenginyeria
gentica en diferents camps (els aliments transgnics, la clonaci i el genoma hum)
i de les repercussions en els ssers humans i en els ecosistemes.
Exposici i anlisi dalgunes teories sobre lorigen de la vida a la Terra.
Caracteritzaci de levoluci com a procs pel qual les espcies shan anat succe-
int a partir de canvis que es transmeten de generaci a generaci. Identificaci del
concepte despcie. Explicaci de levoluci a partir didentificar-ne proves.
Comparaci entre el lamarckisme, darwinisme i altres teories actuals generades
per la cincia per explicar lorigen, transmissi i selecci dels canvis.
Anlisi de la biodiversitat en la histria dels ssers vius: dels primers microor-
ganismes als organismes pluricellulars.
Identificaci de les principals etapes en el procs de levoluci dels homnids.
Anlisi de les causes, processos i conseqncies dalguns problemes ambientals,
com ara la generaci de residus, la pluja cida, la disminuci de la capa doz i
laugment del dixid de carboni atmosfric. Argumentaci de mesures preventi-
ves i correctores per afrontar alguns daquests problemes i concreci de propostes
dactuaci a lentorn proper.
Matemtiques
s de nombres grans i molt petits; expressi de nombres en forma de potncia.
Disposicions
Resoluci de problemes.
s de representacions grfiques amb diagrames de sectors i de barres.
Tecnologia
Valoraci de lestalvi de materials.
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci,
argumentaci.
mbit social
Reconeixement de variables socioeconmiques que condicionen canvis en el
medi, relleu i en el paisatge.
Reflexi tica sobre labast dalgunes propostes cientfiques amb incidncia
social.
Criteris davaluaci
Justificar alguns fenmens geolgics fent referncia a la teoria de la tectnica
de plaques.
Reconixer les caracterstiques bsiques del cicle cellular i descriure el procs
de la reproducci cellular, identificant les diferncies i similituds bsiques entre
la mitosi i la meiosi i el seu significat biolgic.
Interpretar la transmissi dalguns carcters hereditaris, incloent-hi certes ma-
lalties, mitjanant mecanismes gentics. Relacionar alguns mtodes denginyeria
gentica amb les seves bases cientfiques. Valorar les implicacions tiques dalgunes
daquestes tcniques.
Mostrar evidncies de levoluci de les espcies i argumentar alguns processos
que la fan possible, interpretant-les mitjanant teories evolutives actuals.
Identificar i valorar dalguns riscos derivats dels processos geolgics interns i
externs i la seva relaci amb algunes activitats humanes.
Cercar informaci, avaluar-la crticament i prendre decisions justificades sobre
alguns casos dels efectes de lactivitat humana en el medi: contaminaci, deserti-
ficaci, afebliment de la capa doz i producci i gesti dels residus.
Plantejar hiptesis justificades sobre el procs de formaci dun relleu deter-
minat.
Tecnologia
Un dels objectius bsics del mdul s apropar les persones al coneixement dels
diferents elements que formen part de lhabitatge i levoluci al llarg del temps.
Un segon objectiu s lestudi de lelectricitat i del corrent elctric, aix com dels
instruments i aparells ds quotidi. Inici en el dibuix tcnic.
s important el treball de les normatives especfiques que els diferents professi-
onals especialitzats han de conixer a lhora dintervenir en un projecte collectiu,
i cal destacar les normes de seguretat que shan de complir i la necessitat que les
diferents simbologies siguin prou internacionals perqu puguin ser utilitzades per
qualsevol collectiu professional.
Per altra banda, es pretn afavorir un sentit crtic respecte dels avantatges i els
inconvenients que ens reporta la tecnologia en una societat cada vegada ms tec-
nificada i on els aparells i les mquines formen part de la nostra vida quotidiana
i laboral.
Disposicions
Continguts del mdul
Interpretaci dels diferents elements que intervenen en la installaci dun ha-
bitatge.
Lectura, interpretaci i utilitzaci dels manuals dinstruccions daparells habi-
tuals a casa.
Fer el croquis dun objecte.
Dibuixar a escala la planta, lalat i el perfil dun objecte.
Clcul de les mides reals dun objecte a partir dun dibuix a escala.
Representaci i identificaci de smbols convencionals i delements i esquemes
elctrics.
Tria de les eines i instruments ms adients per a loperaci que sha de realitzar.
Identificaci i descripci dels components dun objecte.
Desmuntatge dun objecte en els seus elements i posterior muntatge.
Observaci de les relacions entre els elements que constitueixen un objecte.
Elaboraci de treballs i projectes i la seva divulgaci.
Tcniques de reparaci i conservaci de lhabitatge.
Evoluci de lhabitatge al llarg del temps.
Simbologia i normalitzaci en el dibuix tcnic.
Plans de projecci: alat, planta i perfil.
Funcionament dun circuit elctric i els seus components.
Matemtiques
Interpretaci de taules i grfics.
s dunitats de mesura.
Resoluci dequacions lineals.
Fsica i qumica
Utilitzaci de lenergia.
s de normes de seguretat.
idees oralment i per escrit: descripci, explicaci, definici, exposici, justificaci
i argumentaci.
Lectura crtica de textos amb contingut cientfic obtinguts de fonts diverses.
mbit social
Reconeixement de les necessitats humanes, aix com levoluci de lhabitatge al
llarg del temps.
Reconeixement de variables socioeconmiques que condicionen canvis en el
medi, relleu i en el paisatge.
Reflexi tica sobre labast dalgunes propostes cientfiques amb incidncia
social.
Criteris davaluaci
Reconeixement i valoraci de levoluci tecnolgica als habitatges.
Descriure i identificar els elements de les diferents installacions domstiques
per tal de comprendre el seu funcionament, el cost de la seva utilitzaci, aix com
les mesures de seguretat que cal preveure.
Proposar estratgies destalvi denergia i aigua a les llars aix com dautomatitzaci
aplicada a casos reals o simulats.
Descriure el funcionament i laplicaci de circuits electrnics senzills.
Utilitzar correctament els instruments de mesura i de dibuix.
Disposicions
MBIT SOCIAL
Lmbit social t com a finalitat ajudar les persones adultes a organitzar, estruc-
turar i ampliar la percepci del mn en qu es desenvolupen.
La percepci de lmbit social varia segons els coneixements previs, lambient
cultural, el nivell econmic, les relacions laborals i socials, el lloc de residncia i de
procedncia i multitud daltres factors, per un element important en aquest mbit
s la informaci que trameten els mitjans de comunicaci.
La finalitat de lmbit social s ajudar la persona adulta a desplegar plenament la
seva capacitat de ser membre de ple dret de la societat, amb coneixement del moment
i el lloc on viu, del bagatge histric i el seu paper com a actor social. Aquest mbit
inclou un conjunt de matries molt variades, per que tenen un punt de contacte
que s la seva presncia en la vivncia de la persona, en tant que ocupa un espai
fsic, t uns antecedents que es perden en el temps, forma part duna societat en el
desenvolupament de la qual participa activament i, a ms, t uns criteris esttics
que es manifesten en diferents formes artstiques.
Lmbit social ha de desenvolupar la conscincia ciutadana de lalumnat.
Aquesta conscincia els permetr donar sentit a les relacions entre el passat,
el present i el futur, i a la seva identitat territorial i cultural. La identitat ter-
ritorial i cultural permet, per la seva banda, ladquisici duna conscincia de
territorialitat, bsica per entendre la globalitzaci i per poder emetre judicis i
prendre decisions sobre limpacte territorial i ambiental de determinades de-
cisions poltiques i econmiques que afecten simultniament les realitats ms
properes i les ms distants.
La conscincia ciutadana s imprescindible perqu lalumnat pugui:
Intervenir en la vida laboral, social i poltica.
Prendre decisions en relaci amb la defensa del patrimoni cultural i natural i ls
sostenible del medi.
Participar en la millora de la convivncia democrtica.
Defensar la justcia social, la solidaritat i lequitat.
Aquest mn globalitzat exigeix la formaci duna ciutadania amb capacitat
danlisi i raonament que aprengui a buscar, seleccionar i utilitzar la informaci
de manera sistemtica i crtica i, alhora, que aprengui a desenvolupar la capacitat
dempatia per comprendre la diversitat existent en el mn.
Lmbit social ha dajudar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs
daprenentatge. Quan lalumnat pren conscincia del que sap o creu saber i s capa
de comunicar-ho, est en disposici de compartir-ho amb els altres i, si sescau, de
modificar-ho.
El coneixement de lmbit social contribueix al desenvolupament de les compe-
tncies bsiques en leducaci de les persones adultes.
Les competncies prpies de lmbit social estan estretament vinculades al bloc
de competncies bsiques centrades a conviure i habitar el mn.
Percebre, comprendre i interpretar lespai real i virtual, per situar-shi, orien-
tar-shi i desplaar-shi utilitzant croquis, plnols, mapes i altres representacions
cartogrfiques.
Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes dorganitzaci social, poltica
i econmica passats i presents per contribuir a la construcci duna societat ms
justa, solidria i democrtica.
Analitzar i interpretar la interacci que es produeix entre lentorn i lactivitat
humana, per percebre els canvis socials i ambientals com a resultat de la utilitzaci
del medi i els seus recursos per part de les societats.
Comprendre la interrelaci i interdependncia dels agents, els fets i els fenmens
socials, per conviure en un mn global i plural.
Disposicions
Contribuir en la construcci dun nou model de societat basat en els principis de
desenvolupament sostenible, afavorint les prctiques basades en ls responsable,
racional, solidari i democrtic dels recursos.
Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col-
lectiva, per enriquir la prpia identitat i afavorir la convivncia.
Desenvolupar un pensament crtic i creatiu, analitzant els problemes socials
rellevants i proposant solucions i alternatives a travs del dileg, lempatia i la
cooperaci.
Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i
collectius i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni
cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comu-
nitats de pertinena.
Lmbit social t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i habili-
tats per conviure i habitar el mn, per esbrinar els orgens i les causes dels problemes
socials actuals i aprendre a participar en la societat com a membre actiu.
Coneixement i anlisi sobre la societat actual.
La contribuci a lassoliment de totes les altres competncies bsiques s signi-
ficativa i se centra en els aspectes segents:
Les competncies comunicatives
Elaborar el discurs propi de les cincies socials a partir de les competncies
lingstiques, descripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci, per
donar sentit a la informaci i construir coneixement.
Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges, icnics, simblics, carto-
grfics, audiovisuals, informtics, etc., per comprendre i interpretar la realitat.
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les cincies socials per a la cons-
trucci dun discurs cientfic, precs i rigors.
Adquirir habilitats comunicatives en situacions dinteracci oral, dexposici i
comunicaci de resultats i de debats oberts o reglats.
Valorar les manifestacions artstiques, histriques i contempornies per desen-
volupar el sentit esttic i la capacitat democionar-se.
Les competncies metodolgiques
Buscar, obtenir, organitzar i interpretar la informaci a partir de fonts diverses,
directes i indirectes, escrites, grfiques, audiovisuals, i amb diferents suports,
especialment els relacionats amb les TIC.
Distingir entre informacions rellevants i anecdtiques i entre informacions ob-
jectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.
Contrastar la informaci a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de des-
envolupar un pensament crtic i creatiu.
Utilitzar els nombres i el clcul, la proporcionalitat, els percentatges, les taxes,
els ndexs, etc., aplicats a la cronologia i lanlisi de fenmens.
Utilitzar tcniques de representaci geomtrica per descriure, raonar i projectar
formes dels objectes i els espais.
Utilitzar amb propietat instruments i tcniques per dibuixar, mesurar i calcular.
Recollir, interpretar i comunicar informaci de taules i grfics.
Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crtic, creatiu i
amb capacitat de presentar alternatives.
Utilitzar i dominar tcniques i estratgies per organitzar i sistematitzar la infor-
maci, resums, esquemes, mapes conceptuals, bases dorientaci, etc.
Estructura de lmbit
Els continguts de lmbit sarticulen en dos cursos: el primer consta duna com-
binaci de coneixements histrics i geogrfics i el segon es destina prioritriament
a lorganitzaci econmica i geopoltica del mn contemporani i lensenyament de
la histria actual.
Disposicions
Atesa la riquesa i complexitat de fets, situacions i problemes geogrfics i his-
trics es fa necessria una selecci i una seqncia dels continguts que permeti a
lalumnat adquirir coneixements bsics i fonamentals per seguir aprenent i poder
desenvolupar un pensament histric, geogrfic i social autnom.
Lanlisi de problemtiques socials, utilitzant informacions de diferents fonts i
perspectives, i abordant els conflictes dinteressos entre els diversos agents socials
que intervenen, aix com la cerca de solucions per la via del consens.
Encara que en els ensenyaments de leducaci secundria per a les persones
adultes es presentin els continguts organitzats per mbits, per lassoliment de les
competncies bsiques s convenient establir relacions entre els diferents mbits
sempre que sigui possible.
La formaci del pensament histric suposa laprenentatge daquelles capacitats
que permetran a lalumnat donar sentit al passat: comprendre els fets i els problemes
objecte destudi de la histria, per desprs analitzar-los i contrastar-los.
El desenvolupament de la conscincia histrica haur de permetre a lalumnat
construir la seva historicitat com a conseqncia de les interrelacions entre el pas-
sat, el present i el futur, haur de ser capa de percebre la presencia del passat en el
present i poder projectarse del present cap al futur.
Lensenyament del coneixement geogrfic ha de convertir en intelligibles els
territoris propers i els ms allunyats, ha de permetre a lalumnat ubicar-se en
relaci amb les decisions espacials i socials i obtenir coneixement, habilitats
i actituds per actuar de manera responsable, individualment i collectiva en el
territori.
El coneixement geogrfic t com a objectiu ensenyar a pensar lespai en un mn
global. El raonament geogrfic, aplicat en un territori, ha de ser dinmic i contem-
plar una pluralitat descales. Implica aprendre a analitzar els diferents elements que
caracteritzen un territori, triant el nivell espacial ms adequat per a tractar cada
problema. La geografia permetr lalumnat vincular la idea de lloc amb la idea
de cultura, i la idea de globalitat amb la dinterdependncia i complexitat. Aix
podran entendre que la nostra quotidianitat ve determinada avui pels canvis que
tenen lloc arreu del planeta i el que succeeix en el nostre medi local influeix en el
desenvolupament daltres territoris allunyats. Per aix s molt important educar
en la responsabilitat envers les nostres accions individuals i collectives en la cons-
trucci del sistema-mn.
Mduls comuns
Nivell I
Cincies Socials I i educaci per a la ciutadania
Geografia I
Histria I
Nivell II
Geografia II
Histria II
Mduls opcionals
Arts i artistes
La globalitzaci
Orientacions metodolgiques
Lensenyament de les cincies socials sha de basar en ls de les fonts i recursos
diversos per obtenir informaci, per interpretar-la i comunicar-la de manera efica
Disposicions
i comprensible. Cal potenciar lobservaci directa i indirecta, la lectura de diferents
documents i fonts orals i, especialment, cal ensenyar-los a treballar amb les TIC i
els mitjans de comunicaci.
Shan de crear situacions que permetin a lalumnat expressar les seves represen-
tacions socials, geogrfiques i histriques amb lobjectiu danalitzar i valorar els
seus orgens i la seva racionalitat.
Sha de fomentar el lligam entre el passat, el present i el futur.
La comparaci de diferents situacions, problemes o fets, prviament contextu-
alitzats en la societat que els ha generat, i entre civilitzacions, cultures o societats
properes o allunyades en lespai i en el temps.
La construcci de models dexplicaci i interpretaci dels fets, problemes o
situacions socials, histriques i geogrfiques.
Els mtodes de treball orientats a formular hiptesis i explicacions precises,
exposar maneres de fer diferents, resoldre problemes, buscar possibles solucions i
alternatives, argumentar opinions sobre fets i idees, etc.
Lensenyament de les cincies socials ha dapostar, finalment, per un enfocament
interdisciplinari que integri manifestacions diverses de les societats humanes,
ubicades en lespai i en el temps, com ara la literatura, la cincia, la tcnica o el
pensament, possibilitant que lalumnat transvasi continguts entre els diversos
mbits.
Amb lavaluaci formativa, sha de potenciar lavaluaci en lacci, s a dir, lava-
luaci de lelaboraci i aplicaci de projectes dintervenci social en la comunitat
(problemes socials, patrimoni natural i cultural, memria histrica, sostenibilitat,
etc.).
Objectius de lmbit
1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els
elements bsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el
territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i
els recursos disponibles, valorant les conseqncies econmiques, socials i poltiques
i mediambientals que sen deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.
2. Reconixer les principals unitats paisatgstiques del mn, Europa, Espanya i
Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la
relaci entre elements fsics i humans.
3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelaci
entre fenmens poltics, econmics, socials i culturals. Conixer la multicausalitat
dels fets i les seves conseqncies i valorar el paper dels homes i de les dones com
a subjectes individuals i collectius dels processos.
4. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments
rellevants de la histria del mn.
5. Assolir una perspectiva global de levoluci de la humanitat que faciliti la
comprensi de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests co-
neixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat i la construcci
del futur.
6. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals i de
la igualtat de drets i deures dels individus, reconixer la diversitats com a element
enriquidor de la convivncia, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de
respecte cap a valors i opinions diferents del propi.
7. Valorar el patrimoni cultural com a herncia i llegat dels grups humans i
manifestaci de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bsics de les
manifestacions artstiques dins del seu context.
8. Expressar i comunicar els continguts de lmbit de forma personal i creativa,
seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitj de llenguatges
diversos (lingstics, numrics, grfics, multimdia i audiovisuals) i reflexionar
sobre el propi procs daprenentatge.
Disposicions
9. Utilitzar les llenges com a eina per a construir coneixement, per comunicar-
lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competncies
lingstiques prpies de lmbit (descripci, explicaci, justificaci, interpretaci
i argumentaci).
10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans dinfor-
maci i comunicaci com a eines per obtenir i processar informaci diversa per a
la resoluci de demandes especifiques, aplicant instruments danlisi de les fonts
utilitzades.
11. Distingir els trets fonamentals de les societats democrtiques i valorar les
consecucions de la democrcia i la vigncia dels drets humans individuals i collectius
i de les llibertats. Assumir els valors democrtics en la convivncia del centre i de
lentorn, rebutjant situacions injustes i discriminatries.
12. Identificar les causes dalguns conflictes al llarg de la histria i en lactua-
litat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir
els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant
una actitud responsable, solidria, participativa i dialogant.
13. Participar de forma cooperativa en la elaboraci, realitzaci i avaluaci de
projectes rellevants a parir del plantejament dinterrogants i problemes en relaci
amb la recuperaci de la memria histrica, la conservaci del patrimoni natural i
cultural i la vida social de lentorn.
Cincies socials I i educaci per a la ciutadania
Els continguts daquest mdul pretenen contribuir a la formaci com a ciutad de
lalumnat, ja que permetr conixer, analitzar i valorar la societat que els envolta. Es
fa mfasi en els temes del reconeixement del drets universals i la seva plasmaci en
el mn actual, aix com en els grans problemes a qu senfronta la humanitat a linici
del segle XXI. En aquest sentit, la utilitzaci crtica dels mitjans de comunicaci
com a font dinformaci adquireix una importncia clau.
Aquest mdul t continguts relacionats amb daltres mduls tant de primer com
de segon nivell.
El desenvolupament daquest mdul com resultar bsic per lassoliment de la
competncia social i ciutadana per a la inclusi en una societat global i multicul-
tural i en menor grau en la del coneixement i la interacci amb el mn fsic i per
la sostenibilitat.
Continguts del mdul
Interpretaci de la realitat que ens envolta a travs dels mitjans de comunicaci
i actitud crtica davant els seus missatges, inclosos els publicitaris.
Expressi de judicis i opinions de forma argumentada.
s de diferents canals, incloses les TIC, com a mitj dobtenci dinformaci
vlida.
Comunicaci i valoraci de les informacions a travs de diversos formats.
Constataci de lexistncia dantecedents a la Declaraci Universal dels Drets
Humans.
Anlisi de la Declaraci Universal dels Drets Humans i presa de conscincia de
la seva vigncia i necessitat.
Identificaci de situacions dincompliment daquests drets universals al mn
que ens envolta.
Identificaci i rebuig dactituds discriminatries per raons de gnere, tnia, religi,
o altres motius en diferents mbits relacionals.
Reconeixement de la diversitat social, cultural, afectiva i dopcions religioses i
laiques que es manifesten al nostre entorn.
Disposicions
Reconeixement de diversos tipus de rgims poltics.
Anlisi de rgims democrtics: orgens, models, principis, instruments, mecanismes
de participaci, organitzacions i la seva exemplificaci a Espanya i Catalunya.
Reconeixement dels trets bsics de la Constituci espanyola i lEstatut dauto-
nomia tot explorant els elements relatius al sistema poltic que preveuen i el reflex
dels drets humans dins dells.
Valoraci de les diverses administracions en les prestacions de serveis pblics i
de la participaci de la ciutadania en les institucions.
Anlisi de les causes i conseqncies dels conflictes a escala mundial en el mn
actual, identificant el paper dels organismes internacionals.
Coneixement de lestructura i funcionament de lONU i el seu paper en la reso-
luci de conflictes internacionals.
Reconeixement de les tasques desenvolupades per les organitzacions no gover-
namentals i tipificaci de la seva diversitat.
Defensa i cura de lentorn i coneixement de les repercussions que tenen a escala
global les accions humanes sobre el medi.
Identificaci de les principals amenaces i conseqncies mediambientals sobre
la humanitat.
Identificaci de prctiques alternatives en la gesti de recursos i destratgies de
consum responsable.
Participaci en debats per tal dexpressar opinions i judicis propis i crtics.
mbit cientificotecnolgic
Defensa i cura de lentorn.
Criteris davaluaci
Identificar situacions de violaci dels drets humans.
Conixer diferents formes poltiques i veure les seves similituds i diferncies.
Reconixer els principis de funcionament del sistema democrtic i la seva con-
creci a la Constituci espanyola i lEstatut de Catalunya.
Reconixer els principals serveis pblics de les diferents administracions del
nostre sistema democrtic.
Valorar les causes i conseqncies de conflictes internacionals davui.
Conixer la estructura bsica i el funcionament de la ONU.
Valorar lactuaci de les organitzacions internacionals, governamentals o no, en
els conflictes internacionals.
Conixer els principals problemes mediambientals dabast global i indicar i valorar
formes de gestionar els recursos naturals de forma responsable.
Geografia I
Aquest s un mdul com per al primer nivell que pretn oferir i consolidar els
coneixements bsics sobre aspectes de geografia fsica de lentorn de lalumnat.
Ofereix una visi de conjunt del relleu, la hidrografia i els paisatges i climes al
mateix temps que desenvolupa aquests continguts en uns espais ms concrets i
coneguts per lalumnat com sn la pennsula Ibrica i Catalunya. Daltra banda,
i responent a una preocupaci creixent de la nostra societat, sofereixen elements
danlisi de la intervenci de lhome sobre el medi i les conseqncies que sen
deriven.
Els continguts aqu presentats esdevindran una bona preparaci per al mdul
Geografia II del segon nivell, aix com per al mdul optatiu Viatjar per Catalunya,
i una base important per contextualitzar els continguts que es desenvoluparan en
els diferents mduls dhistria daquest ensenyament.
Disposicions
El mdul respon molt estrictament per a la competncia clau del coneixement
i la interacci amb el mn fsic i per la sostenibilitat, ja que dna elements bsics
pel coneixement de lentorn fsic. A ms, s un bon instrument per desenvolupar
competncies bsiques de carcter transversal, com la de tractament de la infor-
maci i competncia digital.
Continguts del mdul
Lectura i interpretaci de mapes, plnols i imatges de diferents caracterstiques
i suports.
s descales grfiques i numriques.
Identificaci i s de diferents tipus de fonts.
Coneixement del vocabulari geogrfic bsic.
Utilitzaci de les TIC com element de recerca i elaboraci dinformaci.
Coneixement dels diferents astres que componen el sistema solar.
Determinaci del conceptes de rotaci, translaci i eclipsi.
Coneixement de les diferents projeccions cartogrfics per representar la Terra.
Anlisi dels elements de localitzaci geogrfica: punts cardinals, latitud i lon-
gitud.
Descripci de lestructura del planeta Terra i de la seva dinmica: capes que la
conformen i tectnica de plaques.
Reconeixement de la distribuci en lespai de continents i oceans.
Tipificaci dels principals elements del relleu.
Localitzaci i identificaci de les principals unitats de relleu del mn, Espanya
i Catalunya, com a escenari de les activitats humanes.
Definici dels elements que conformen la hidrografia.
Localitzaci i identificaci de les principals unitats hidrogrfiques del mn,
Espanya i Catalunya.
Identificaci dels elements i factors bsics del clima.
Descripci i localitzaci de les principals varietats climtiques del mn per mitj
de lelaboraci i interpretaci de climogrames.
Localitzaci de les principals varietats climtiques a Catalunya i Espanya.
Anlisi de la incidncia de les activitats humanes sobre el clima.
Caracteritzaci de diferents paisatges, amb especial atenci al territori catal,
espanyol i europeu, analitzant i descrivint els elements naturals i humans que els
caracteritzen.
Distinci entre riscos naturals i antrpics.
Descripci dalguns casos dimpacte mediambiental derivats de lacci humana,
especialment a Catalunya, cercant causes i conseqncies.
Identificaci dels diferents tipus de recursos naturals renovables i no renovables.
Valoraci de les accions, tant individuals com collectives, que afavoreixen un
desenvolupament sostenible.
Producci de diversos tipus de textos orals, escrit i audiovisuals per compartir
idees i coneixements.
mbit cientificotecnolgic.
Orientaci i interpretaci de lespai. Lectura descales grfica i numrica.
Elaboraci i lectura de grfiques i taules estadstiques.
Identificaci dels elements del paisatge i de limpacte de lactivitat humana sobre
el medi.
Valoraci de la necessitat de preservar el patrimoni natural fent un s sostenible
dels recursos.
Utilitzaci dinstruments TIC en lelaboraci dinformacions.
Disposicions
Criteris davaluaci
Obtenir informaci de plnols de diferents caracterstiques i descales diverses
i reconixer elements del territori sota representacions espacials i grfiques diver-
ses.
Obtenir i analitzar informaci a partir de fonts de tot tipus, incloses les TIC i
transmetre-la en formats diversos: orals, escrits, audiovisuals o informtics.
Descriure la situaci del planeta Terra en lUnivers, i les seves caracterstiques
a escala global: moviments astronmics, dinmica interna, etc.
Situar els diversos elements que conformen el nostre entorn fsic: relleu i hidro-
grafia.
Distingir les principals condicions climtiques del planeta.
Comparar i analitzar els principals paisatges i distingir-los en funci dels elements
naturals i humans que interaccionen.
Diferenciar els recursos renovables dels no renovables i els riscos naturals i
antrpics. Identificar limpacte de lacci humana sobre el territori.
Histria I
Amb aquest mdul com del primer nivell sinicia lestudi de la histria. Per
aquest motiu s bo consolidar la base cronolgica necessria aix com els conceptes
de continutat i causalitat histrica.
A partir duna visi de conjunt de la histria, es desenvolupen les etapes de les
societat europea, especialment en els seves caracterstiques socioeconmiques.
Aquest mdul constitueix una base fonamental en lassoliment de la competncia
social i ciutadana en oferir instruments dinterpretaci de la realitat present a travs
del seu esdevenir histric.
Continguts del mdul
s de la perioditzaci convencional i anlisi de maneres de comptar el temps en
altres cultures.
Aplicaci de les nocions histriques de canvi, continutat i simultanetat en
diversos fenmens histrics.
Distinci i s de fonts documentals primries i secundries.
Exercitaci de lempatia histrica i establiment de relacions entre el passat i el
present.
Tipificaci i identificaci de diferents tipus de fonts.
Identificaci dels trets essencials del naixement de la humanitat i la seva pro-
gressiva conformaci.
Coneixement de les divisions de la histria.
Anlisi de les formes de vida dels pobles prehistrics.
Anlisi dalguns elements de lorganitzaci social, poltica i econmica de la
Grcia clssica.
Identificaci dels factors que van permetre la consolidaci de lImperi Rom i
dels que van provocar la seva crisi posterior.
Identificaci del llegat cultural del mn clssic i valoraci de les seves aporta-
cions.
Identificaci dels trets bsics de la societat, leconomia i els poders poltics a
lEuropa feudal, incidint en els elements referits a la desigualtat legal dels estaments
socials.
Aplicaci de les nocions histriques de canvi i continutat en la interpretaci de
lorigen i lexpansi de lIslam.
Anlisi dels canvis econmics i poltics de la Baixa Edat Mitjana, incidint espe-
cialment en la vida urbana i del comer i, en els conflictes al mn rural.
Anlisi del paper de lEsglsia en la cultura i la mentalitat medievals.
Disposicions
Identificaci dels estils artstics essencials de lpoca medieval.
Anlisi dels instruments de canvi de lpoca medieval a lpoca moderna.
Anlisis de levoluci social, econmica i poltica de lEdat Moderna, amb un
mfasi especial en temes com lampliaci del mn conegut pels europeus o els
conflictes religiosos que permetin cert grau de parallelisme amb situacions de
lactualitat.
Identificaci dels estils artstics essencials de lpoca moderna.
Representaci grfica de freqncies temporals.
mbit de la comunicaci.
Producci de textos orals, escrit i audiovisuals usant el vocabulari adient.
Criteris davaluaci
Distingir els perodes convencionals de la histria i representar-los grfica-
ment.
Valorar la relativitat cultural en les diferents maneres de comptar el temps.
Comunicar i valorar la documentaci histrica i artstica per diversos mitjans,
especialment a travs de treball cooperatiu.
Descriure alguns trets socials, econmics i culturals que caracteritzen el feu-
dalisme.
Reconixer els elements en levoluci del mn feudal fins laparici del mn
modern.
Reconixer el paper de les religions en la configuraci de les mentalitats de les
societats de lpoca medieval.
Distingir els trets fonamentals en la formaci i evoluci de lestat modern.
Analitzar alguns factors histrics de lpoca moderna, particularment les causes i
conseqncies de lampliaci del mn conegut i la reforma religiosa i relacionar-los
amb fet i situacions de lactualitat.
MDULS COMUNS NIVELL II
Els continguts daquest mdul pretenen donar una visi mplia i interdisciplin-
ria dels fenmens migratoris actuals, utilitzant els coneixements bsics dubicaci
espai-temps adquirits als mduls Geografia I i Histria I de primer nivell. Es fa un
reps histric i geogrfic als fenmens migratoris. Daltra banda, el mdul pretn
fer un treball de clarificaci de conceptes i processos, en tant que la temtica est
subjecta a valoracions quotidianes molt esteses socialment per poc rigoroses. Tota
aquesta visi geogrfica, histrica i terica est enfocada a permetre a lalumnat
fer una valoraci amb diversos elements de judici sobre els reptes de futur que
suposa el procs migratori que viu actualment el mn en general i en particular el
nostre pas.
Continguts del mdul
Obtenci dinformaci relativa a situacions i conflictes de lactualitat, a partir de
diversos mitjans de comunicaci, si sescau, dentrevistes i enquestes, tot analitzant
els seus antecedents histrics i establint relacions entre lmbit mundial i local.
s de diferents fonts dinformaci, especialment amb suport TIC, per contex-
tualitzar els conceptes generals a fets de lentorn proper, comunicant de forma
argumentada els resultats de la recerca.
Disposicions
Reconeixement dels drets individuals i collectius, identificaci i rebuig de les
situacions de desigualtat, injustcia i discriminaci que afecten persones i collectius
del mn actual.
Reflexi i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relaci amb la
convivncia i la cohesi social, fonamentant les opinions prpies i respectant les
dels altres.
diversos mitjans de comunicaci i, si sescau, dentrevistes i enquestes, tot analitzant
Identificaci, anlisi i interrelaci de les bases econmiques, socials i poltiques
dels processos de migraci.
Anlisi dels processos de migraci des dun vessant histric, interrelacionant
migraci amb sistemes econmics i nivells de desenvolupament.
Conixer el procs dimmigraci doccitans a Catalunya al segle XVII, aix com
les seves conseqncies en lmbit cultural, social i econmic, i valorar els seus
efectes a llarg termini.
Conixer el procs demigracions deuropeus a Amrica i Oceania al llarg del segle
XIX, valorant limpacte i les transformacions operades en aquests territoris.
Analitzar les conseqncies econmiques, socials i culturals del procs migratori
que visqu Catalunya a la meitat del segle XX.
Identificar les causes dels processos migratoris actuals.
Analitzar des duna ptica mundial les xifres dels processos migratoris actuals
i, identificant-ne les causes.
Conixer la dimensi dels processos migratoris actuals a Europa a partir de
lestudi de casos significatius o dactualitat.
Identificar el pes econmic, demogrfic, social i cultural de la immigraci actual
a Catalunya.
Valorar els reptes de futur que impliquen els actuals processos migratoris tant a
nivell econmic i social com a nivell cultural i religis.
Continguts comuns amb altres mbits
mbit comunicaci.
Domini de les tcniques argumentatives escrites bsiques: comentaris de text,
resums i expressi escrita dopinions argumentades.
Adquisici dhabilitats comunicatives en situacions dinteracci oral, com els
debats oberts i reglats.
s de fonts escrites del periodisme.
Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfics en suport convencional
i digital.
Criteris davaluaci
Dominar els procediments i conceptes de clcul demogrfic vinculats als pro-
cessos migratoris.
Identificar les causes dels processos migratoris i la seva mecnica demogrfica
i econmica.
Analitzar crticament els canvis socials, econmics i demogrfics viscuts en els
diferents grans processos migratoris tant a nivell mundial com a nivell catal.
Analitzar crticament les oportunitats i els problemes que planteja el moviment
migratori actual.
Valorar els reptes de futur plantejats pel moviment migratori actual mitjanant
el debat i el treball collaboratiu.
Geografia II
El mdul Geografia II representa un aprofundiment del mdul Geografia I,
sobretot en els aspectes socials i econmics de la geografia. Lobjectiu principal
Disposicions
daquest mdul s donar un seguit deines a lalumnat per tal de comprendre i valorar
crticament la informaci que reben per mltiples canals.
Els continguts daquest mdul responen a un enfocament ampli i humanstic de
la geografia, basat en conixer els diferents elements, la dinmica dels quals va
donant forma i alhora modifica les nostres societats.
El mdul Geografia II tamb serveix de punt de partida per al mdul opcional
la globalitzaci, i molts dels seus conceptes apareixen situats en un context hist-
ric tant al mdul Histria II com al mdul opcional Catalunya dins lEspanya del
segle XX.
Continguts del mdul
i suports, convencionals i digitals.
Distinci entre riscos naturals i antrpics. Descripci dalguns casos dimpacte
mediambiental derivats de lacci humana, especialment a Catalunya, cercant causes
i conseqncies. Identificaci dels diferents tipus de recursos naturals renovables
i no renovables.
argumentada els resultats de la recerca.
Anlisi de levoluci histrica de la poblaci a nivell local i mundial: poblament,
dinmiques demogrfiques i ritmes durbanitzaci al llarg de la histria. Identificaci
de les fonts per a lestudi de la poblaci, censos, padrons o registres.
Anlisi del fenomen migratori actual, quantificaci i localitzaci daquest feno-
men, tant a nivell mundial com local, identificaci de les seves causes i de les seves
caracterstiques especfiques.
Identificaci dels tres sectors econmics i comprensi de les seves dinmiques
internes i de la seva relaci amb els nivells de desenvolupament.
Identificaci de les principals zones industrials a nivell mundial i dels factors de
localitzaci industrial i la seva relaci amb les xarxes de comunicaci i transport.
Anlisi de levoluci de lactivitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.
Comprensi de la relaci entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu.
Classificaci i anlisi dalguns serveis a nivell mundial i local. Identificaci de la
tendncia a la terciaritzaci de les societats actuals.
Valoraci de les conseqncies de la globalitzaci de leconomia, entre les quals
la deslocalitzaci industrial i les noves formes de comer.
Identificaci de limpacte dels processos productius, dels moviments de poblaci
i del creixement urb sobre el territori.
Anlisi de les formes de vida, dels problemes i de la gesti de les ciutats actuals,
especialment a Catalunya i Espanya.
mbit comunicaci.
Domini de les tcniques argumentatives escrites bsiques: comentaris de text,
resums i expressi escrita dopinions argumentades.
debats oberts i reglats.
i digital.
Criteris davaluaci
Interpretar les dinmiques demogrfiques a partir de dades numriques i gr-
fiques.
Disposicions
Descriure i analitzar les causes i limpacte dels moviments migratoris actuals,
fent especial atenci al cas catal.
Localitzar i identificar les causes dels processos durbanitzaci actuals, i relaci-
onar-los amb el seu context regional i el nivell de desenvolupament.
Analitzar aspectes del funcionament de leconomia en el mn, destacant la
interdependncia entre pasos i el seu impacte en la realitat econmica de lentorn
proper.
Caracteritzar els principals sistemes dexplotaci agrria existents, identificant
i exemplificant en el cas catal algunes de les transformacions del mn rural. Ana-
litzar les relacions entre la producci daliments i la fam.
Comunicar les conclusions de forma organitzada i intelligible utilitzant els
recursos TIC.
Realitzar treballs de sntesi i recerca sobre aspectes demogrfics, urbans i eco-
nmics a Catalunya.
Histria II
Aquest mdul est pensat com a continuaci de la Histria I. Fa avanar el co-
neixement histric de lalumnat fins a situar-lo en el mn actual.
Per aconseguir aquest salt s important estructurar el mdul en diferents blocs i
definir els objectius de cada bloc.
Per poder cursar aquest mdul cal que lalumnat hagi superat el mdul de Histria
I. s aconsellable, encara que no imprescindible, que aquest mdul es complementi
amb el mdul opcional Catalunya dins lEspanya del segle XX ja que dna a
conixer una part del mateix perode dins la histria de Catalunya i Espanya.
Continguts del mdul
Anlisi dimatges com a documents histrics, referents esttics i interpretacions
de la realitat. Visualitzaci dalguns films documentals o de ficci i valoraci com
a fonts histriques i llenguatges expressius.
Identificaci dels elements de canvi i continutat entre lAntic Rgim i lpoca
contempornia.
Anlisi de les revolucions i transformacions poltiques que donen inici a lpoca
contempornia. Identificaci dels seus antecedents, entre els quals el reformisme
illustrat, i de les seves conseqncies socials fins al present. Anlisi de levoluci
histrica dEspanya i Catalunya al segle XIX i valoraci dins el context interna-
cional.
Valoraci dels canvis socioeconmics que implica la revoluci industrial i in-
terpretaci del fenomen de la multicausalitat. Anlisi de les formes de vida en les
ciutats industrials del segle XIX a partir dalgun exemple proper. Interpretaci de
la problemtica i de les aportacions dalgunes ideologies i revolucions analitzant
especialment els moviments socials i poltics de Catalunya.
Relaci de les causes i conseqncies que cada canvi produeix en altres aspectes
com lorganitzaci social o les transformacions culturals.
Comentari del significat de diversos temes histrics referits a la societat industrial
i aplicaci correcta daquests temes.
Preparaci i realitzaci de debats sobre les conseqncies socials de la indus-
trialitzaci.
Localitzaci geogrfica de lexpansi imperialista. Identificaci de les relacions
de causa i efecte entre limperialisme i la consolidaci del capitalisme.
Anlisis i utilitzaci crtica de fonts primries i secundries respecte a les causes
de lexpansi imperialista, per tal de comprendre la multiplicitat de factors que
determinen limperialisme.
Construcci de mapes conceptuals que incloguin la relaci entre el procs im-
perialista i la preparaci bllica, els punts de tensi, els interessos expansius i de
control.
Disposicions
Valoraci crtica de la situaci dinestabilitat poltica que va generar la rivalitat
entre els grans imperis a final del segle XIX i principis del segle XX per tal dapro-
piar-se de nous territoris.
Identificaci dels elements bsics de lordre poltic i social de la primera meitat
del segle XX, incidint en les lluites socials i els conflictes bllics.
Presa de conscincia de les repercussions demogrfiques, econmiques, poltiques
i socials que produeix tot conflicte bllic.
Valoraci de la importncia de la diplomcia i el dileg per a la resoluci pacfica
dels conflictes.
Anlisi i comparaci de les diferncies i les conseqncies del canvi histric que
van suposar per a Rssia les revolucions de febrer i octubre de 1917.
Valoraci del paper de les dones i dels homes com a subjectes de la histria i
del present. Exercitaci de lempatia histrica i establiment de relacions entre el
passat i el present.
Inters per conixer els canvis produts per la Revoluci Russa, per tal de com-
prendre levoluci poltica dels Estats que van optar posteriorment el mateix model
poltic.
Obtenci i anlisi dinformaci histrica a partir de la lectura de diferents fonts
respecte a les caracterstiques socials, poltiques i econmiques dels anys vint i
trenta.
Interpretaci desquemes, documents i textos sobre les causes de la crisi eco-
nmic.
Determinaci i anlisi de les causes que van originar la situaci dels fenmens
de canvi i transformaci politicoeconmica del perode dentreguerres.
Defensa dels valors de les poltiques democrtiques respecte als rgims totalitaris
pel que fa a les llibertats individuals i collectives dels ciutadans.
Identificaci de les causes que van donar lloc a lesclat de la Segona Guerra
Mundial.
Identificaci i classificaci de les conseqncies demogrfiques, econmiques,
territorials i poltiques de la guerra.
Anlisi del procs de reconstrucci de lordre poltic i econmic desprs dels
conflictes bllics. Valoraci de les intervencions dels organismes internacionals
com la ONU, en matria poltica mundial i de la seva vigncia. Caracteritzaci dels
models socioeconmics de postguerra.
Demostraci duna actitud crtica envers lenfrontament i la rivalitat de dos blocs
amb tendncies oposades.
Anlisi del procs de descolonitzaci i de les seves conseqncies. Valoraci
argumentada de la repercussi de limperialisme en lactual configuraci del mn,
analitzant algun cas del continent afric.
Identificaci dels factors, les poltiques i les actituds que van determinar les re-
lacions internacionals en aquest perode i els esdeveniments que van desencadenar
la fi de la Guerra Freda i la dinmica de Blocs.
mbit de comunicaci
Desenvolupament de competncies lingstiques per descriure, explicar, justificar,
interpretar i argumentar situacions i fenmens.
debats oberts o reglats.
mbit cientificotecnolgic
i digital.
Conceptes bsics deconomia.
Utilitzaci de recursos TIC per a la informaci, comunicaci i processament de
dades.
Disposicions
Representaci grfica de seqncies temporals.
Anlisi de la interacci entre lentorn, la tecnologia i la societat.
Criteris davaluaci
Interpretar diverses fonts dinformaci escrites, materials i iconogrfiques i co-
municar la informaci obtinguda de formes diverses, incloses les TIC i mitjanant
el treball cooperatiu i a travs de descripcions, sntesis i esquemes explicatius que
relacionin causes i conseqncies dels fets.
Reconixer elements patrimonials de lpoca contempornia a partir de la recerca
dinformaci en fonts diverses, incloses les TIC, i de lobservaci directa i indirecta
daquests elements, comunicant i valorant la documentaci histrica i artstica que
proporcionen.
Identificar variables temporals pel que fa a les grans transformacions i conflictes
mundials que caracteritzen lpoca contempornia (revolucions burgeses, revoluci
industrial...).
Reconixer alguns elements de canvi i continutat de lestat liberal respecte a
lAntic Rgim, a partir de levoluci poltica i econmica de Catalunya i Espanya
en relaci amb el context europeu.
Relacionar la consolidaci dels sistema capitalista amb lexpansi colonial i
valorar les seves repercussions actuals.
Distingir diferents tipus destats del mn segons les caracterstiques dels seus
rgims poltics, com tamb les grans rees geoeconmiques i el paper de les grans
potncies. Planificar i realitzar treballs individuals i en grup sobre algun focus
de tensi poltica o social en el mn, a partir dinformacions diverses, inclosos
els mitjans de comunicaci. Participar en debats, exposant opinions raonades
sobre canvis, continutats, aportant argumentacions basades en les cincies
socials, respectant les opinions dels altres i cercant lobtenci i comunicaci de
conclusions comuns.
MDULS OPCIONALS
MBIT COMUNICACI
Llengua estrangera, mdul 0
Aquest mdul opcional est concebut com una introducci a la llengua estran-
gera per a lalumnat que no en tinguin cap coneixement previ. T com a objectiu
fonamental facilitar el vocabulari i les estructures gramaticals ms elementals per
poder comprendre i produir missatges senzills en la llengua estudiada tant a nivell
oral com a nivell escrit.
Aquest mdul proporciona, a lalumnat que no ha estat mai en contacte amb la
llengua estrangera, uns coneixements bsics per a poder reeixir en el seguiment
dels tres mduls comuns de llengua estrangera. Encara que el mdul s principal-
ment de comprensi, safavorir ls de la llengua estrangera en interaccions que
es produeixen o es recreen a classe a partir de models donats.
Continguts
Anlisi i reflexi sobre ls i el significat de diferents formes lingstiques ade-
quades a diferents intencions comunicatives, mitjanant la comparaci i el contrast
amb les llenges que coneix lalumnat.
Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques acad-
miques per a lactivaci de processos cognitius, i el processament de la informaci:
ordenar, classificar i contrastar dades i informacions, i extreuren conclusions.
Anticipaci i formulaci dhiptesis del contingut general dall que sescolta
amb suport delements verbals i no verbals.
Disposicions
Comprensi dinstruccions i de missatges en situacions de comunicaci inter-
personal, reals i simulats.
Comprensi general i identificaci del tema i inferncia de significats dun text
oral, escrit o audiovisual: pel context visual, pels coneixements previs del tema,
i per la comparaci de paraules o frases similars en les llenges que coneixen
sobre diversos temes adequats a la seva edat i relacionats amb lmbit educatiu
i personal.
Formulaci de preguntes sobre accions i fets habituals en lentorn del centre.
s del coneixement lingstic de la llengua prpia, i daltres, per facilitar el nou
aprenentatge.
Transferncia del coneixement lingstic de la llengua prpia, i daltres, per
facilitar el nou aprenentatge.
Conixer per la lectura i audici de produccions tradicionals orals i escrites de
la llengua estrangera (rimes, canons, contes, llegendes).
Coneixement i valoraci de la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i
costums dels llocs dorigen de lalumnat nouvingut a les aules.
s de frmules de cortesia en els intercanvis socials.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
comunicatius.
Valoraci del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per
a la construcci collectiva del coneixement.
Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, canons).
Participaci activa en el treball en collaboraci.
Criteris davaluaci
Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prviament,
utilitzant les estratgies adequades per facilitar la continutat de la comunicaci i
produir un discurs entenedor i adequat a la intenci comunicativa.
Comprendre la idea general i les informacions especfiques de documents orals
senzills, emesos cara a cara o procedents de mitjans audiovisuals sobre temes
coneguts.
Reconixer la idea principal i extreure informaci especfica i global de docu-
ments escrits senzills, en suport paper i digital, sobre continguts de diverses rees
de coneixement.
Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicci que
siguin entenedors per a linterlocutor.
Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organitzaci,
intercanvi i presentaci dinformaci.
Mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers la llengua, la
cultura i les formes de vida diferents a les prpies.
Participar en lavaluaci de les produccions prpies i les dels altres.
Mostrar predisposici per al treball collaboratiu.
Aquest s un mdul opcional en llengua estrangera per aprofundir en la dimensi
literria i comunicativa de la llengua. Els objectius del mdul sn la producci i
comprensi de converses i la producci de textos aix com la lectura, entre altres, de
textos literaris. Tamb cal assenyalar la importncia de la comparaci de la llengua
estrangera amb altres llenges.
Ats que, com en qualsevol altra llengua, laprenentatge s acumulatiu, a
mode dintroducci o b alternadament es repassaran els continguts dels mdul
comuns.
Aquest mdul s idoni per potenciar lintercanvi entre estudiants de diferents
pasos.
Disposicions
Continguts
Ser capa de gaudir i entendre textos literaris senzills.
Ser capa de produir descripcions i narracions senzilles i correctes.
s dalgunes frmules que diferencien el llenguatge formal i informal en situa-
cions comunicatives caracterstiques de lentorn proper.
Utilitzaci de respostes espontnies i adequades, i iniciativa en la formulaci de
preguntes en les situacions de comunicaci a laula o lentorn educatiu.
Ser capa de treballar amb eines TIC per trobar informaci i augmentar conei-
xements tant individualment com en grup.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de ritme, dentonaci
i accentuaci de paraules i frases.
Participaci en converses pautades i controlades, formulant preguntes i respostes
adequades a les necessitats de les activitats i amb ls destratgies de comunicaci
per resoldre les dificultats durant la interacci.
Ser capa de produir converses senzilles en present, passat i futur.
Ser capa de llegir expressivament textos literaris senzills.
Producci de textos senzills, en suport paper i digital, que mostrin coherncia,
amb correcci ortogrfica i puntuaci adequada, i estructurats en pargrafs i amb
presentaci acurada, elaborats a partir de diverses intencions comunicatives, i
prenent com a referncia models treballats prviament.
s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als
interlocutors en contextos multilinges dinteracci i per superar les interrupcions
en la comunicaci.
Iniciativa per llegir i interpretar de forma autnoma textos relacionats amb els
seus interessos, de tota mena de format i tipus i dextensi diversa, llegits de forma
autnoma o collaborativa, com a font de plaer i de descoberta.
Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc
mant amb les llenges i cultures.
prxim: poble o barri, amb atenci preferent a les minoritries i a les poc va-
lorades socialment.
Criteris davaluaci
Mostrar inters pels textos literaris i capacitat de gaudir dels mateixos.
Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o
dinters personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convenci-
ons prpies de la conversa i les estratgies necessries per resoldre les dificultats
durant la interacci.
s de formules caracterstiques del llenguatge formal i de linformal en les co-
municacions orals i escrites.
Comprendre la informaci general i lespecfica de diferents textos escrits, autntics
i adaptats, dextensi variada, i reconixer la seva intenci comunicativa.
Elaborar textos de tipologia diversa, orals o escrits, tenint cura del registre, el
lxic, les estructures, i alguns elements de cohesi i coherncia per marcar la relaci
entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatries.
Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicaci variats, els coneixe-
ments adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera com a instrument
dautocorrecci i dautoavaluaci de les produccions prpies orals i escrites i per
comprendre les produccions dels altres.
Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autnoma per buscar
informaci, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu
electrnic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar inters pel
seu s.
Disposicions
Mostrar una actitud respectuosa, dinters i de descoberta envers la cultura i
formes de vida diferents a la prpia.
Participar en lautocorrecci i lavaluaci de les produccions prpies i les dels
altres, i mostrar una actitud activa i de confiana en la capacitat daprenentatge de
llenges.
Participar activament en el treball collaboratiu.
Aquesta mdul opcional est pensant com una introducci a les capacitats
expressives de lalumnat a travs de lescriptura. T com a principal objectiu la
consolidaci dels seus coneixements i habilitats per expressar-se per escrit duna
manera creativa. Per tal daconseguir-ho es treballar lanlisi i la producci de
textos, en especial, els literaris.
Es pot aprofitar per projectar la producci dels alumnes ja sigui a travs de la
revista del centre, publicacions venals o municipals, o mitjanant la creaci de
blocs literaris i altres formats. Es potenciar tamb la participaci en certmens
literaris i en lectures dramatitzades adreades a altres membres de la comunitat
com ara nens, gent gran i altres collectius.
Continguts
Participaci en les interaccions escrites o a travs de les TIC en lentorn social.
Coneixement de les normes de cortesia i els marcadors lingstics de relacions
socials, s i selecci de formes de tractament i estratgies dinteracci.
Comprensi i interpretaci de les informacions ms rellevants de textos escrits
i audiovisuals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci, del mn laboral
i de la vida acadmica.
Identificaci de lestructura comunicativa dels missatges, les intencions de
lemissor i lordre i jerarquia de les idees expressades.
Producci de textos escrits amb intencions comunicatives diverses i de diferents
contextos despai i temps: narratius i descriptius.
Utilitzaci desquemes senzills en lestructuraci dels textos orals, escrits i au-
diovisuals que ajudin a lestructuraci de les idees.
Textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos orals,
escrits i audiovisuals.
Adequaci dels textos als registres colloquial o formal i acadmic, segons ho
requereixi la situaci comunicativa del missatge.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de
les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals, connectors textuals bsics,
concordana dins del sintagma nominal i dins del sintagma verbal amb el temps
i persona.
s de la puntuaci del text escrit en relaci amb lorganitzaci oracional i amb la
forma del text (els pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees expressades).
Estructuraci del text en relaci amb els aspectes formals i seguiment de les
normes bsiques de presentaci dels treballs escrits.
Distingir les diferncies rellevants entre el discurs oral i escrit.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil,
s danfores i eliminaci de repeticions, i mitjanant la precisi lxica, eliminaci
de mots genrics. Aplicaci de frmules genunes, tant de lxic com modismes o
proverbis, amb especial atenci a les peculiaritats de cada llengua.
Reconeixement del pargraf com a unitat de sentit i de la puntuaci com a me-
canisme organitzador del text escrit.
Deducci de lleis ortogrfiques a partir de lobservaci de les regularitats.
Desenvolupament destratgies de correcci lingstica i revisi gramatical dels
textos mitjanant ls i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi de
textos, compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfiques.
Disposicions
s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci del procs de realitzaci i els
resultats de les produccions orals i escrites.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos
mitjanant ls i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi del text,
compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfiques.
Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals, en
especial amb msica i arts plstiques.
s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari
abans, durant i desprs de la lectura.
Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci,
versionat o elaboraci a partir de la reflexi i lanlisi de textos models, utilitzant
alguns aprenentatges adquirits a les lectures.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: la can i la seva relaci amb
la poesia com a gnere literari, a partir de lectures i audicions de textos coneguts o
propers als interessos i gustos de lalumnat.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent,
en contextos reals i funcions diverses. Intercanvis amb persones o en recerques
dinformaci en qualsevol dels formats possibles, audiovisual, Internet, material
de consulta.
Participaci activa en el treball en collaboraci.
Criteris davaluaci
Comprendre textos literaris seleccionats per la seva adequaci en temtica i grau
de dificultat.
Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius, con-
versacionals, expositius de fets, explicatius didees i conceptes, i argumentatius;
usant procediments de planificaci, elements lingstics per a la cohesi interna
de les idees, registre adequat i revisi.
Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o
audiovisuals.
Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa. Reconi-
xer el gnere, els elements caracterstics daquest gnere i lestructura de lobra.
Valorar ls del llenguatge, el punt de vista de lautor, i relacionar-ne el contingut
amb la prpia experincia, sempre amb el suport de pautes danlisi, models o
qestionaris.
Escriure i crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text
literari treballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci.
Llengua i TIC
Aquest mdul opcional pretn ser una introducci a ls de la llengua mitjanant
les TIC. Lobjectiu fonamental s treballar la comunicaci oral i escrita a travs
dInternet i la producci de textos de la vida quotidiana i laboral fent s deines
i recursos de comunicaci que ofereixen les TIC, ajudant aix a desenvolupar les
capacitats daprenentatge de lalumnat.
Els procediments constitueixen laspecte ms important, perqu s un mdul de
carcter instrumental, no obstant aix tamb shan tingut en compte continguts
conceptuals bsics dortografia i normativa de la comunicaci oral i escrita.
El carcter transversal daquest mdul, pel que fa al tractament de les habilitats
en TIC, requereix una coordinaci efectiva amb els altres mbits.
Per oferir aquest mdul s necessari que lestudiant tingui facilitat daccs a
Internet, aix com que el centre disposi deines audiovisuals mnimes.
Disposicions
Continguts
Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix
la construcci de la relaci social dins i fora del context formatiu.
Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb lentorn immediat
al centre i amb la societat en general, cartes al director, notcies a la premsa, rdio
local o web del centre.
comunicaci.
s destratgies comunicatives per als intercanvis dopini que tenen com a eix
la construcci de la relaci social a linterior de del centre.
Participaci en debats de temes acadmics pautats i reglamentats a travs dIn-
ternet.
nat, amb atenci a les caracterstiques especfiques dels narratius, descriptius,
expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius, argumentatius i els
que expressen opini raonada i amb atenci a lobtenci i comunicaci dinforma-
ci dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcci del saber propi de
cada disciplina.
als interessos de lalumnat, amb atenci als textos predicatius, persuasius i gneres
periodstics, reconeixent les diferncies entre informaci i opini.
s destratgies i tcniques de processament de la informaci, tant de captaci,
elaboraci i sntesi com dampliaci, i organitzaci de la informaci en fitxes, taules,
quadres i grfics, mitjanant recursos de les TIC.
s destratgies i tcniques de sntesi dels arguments i resultats duna conversa,
videoconferncia o debat a travs dInternet.
Creaci i utilitzaci desquemes quadres sinptics, diagrames i mapes conceptuals
en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats
amb mitjans audiovisuals.
s de la puntuaci del text escrit digital en relaci amb lorganitzaci oracional
i amb la forma del text.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport
paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogrfiques, tipogr-
fiques i dels elements icnics utilitzats.
s dels elements icnics en la producci dels discursos orals, escrits i de les
presentacions audiovisuals prpies de lmbit acadmic.
Elaboraci i organitzaci del missatge audiovisual. Combinaci del text i les
paraules amb els altres recursos visuals, icnics i sonors.
Presentacions orals, escrites i audiovisuals ben estructurades, amb suport multi-
mdia, tenint en compte els diferents llenguatges, amb atenci especial als elements
icnics necessaris per a una correcta comunicaci.
s dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogrfiques i daltres fonts
dinformaci. Lndex i la paginaci. Les referncies intertextuals i intratextuals.
Les notes al peu de pgina. Lorganitzaci dels ttols, els captols i els apartats. La
presentaci escrita dels resultats: polidesa, correcci, els marges, portada.
s de tcniques digitals de tractament textual: processadors de text per a lorganit-
zaci dels apartats i continguts. Programes de presentaci, programes de tractament
de la imatge per a la utilitzaci efica dels grfics i les illustracions. Processadors
de text, diccionaris electrnics, correctors i traductors.
resultats de les produccions orals i escrites i audiovisuals.
Disposici per utilitzar els coneixements de llenges, segons el domini diferent
que sen tingui, en contextos reals i funcions diverses.
Disposicions
Criteris davaluaci
per a laprenentatge i per a les relacions socials i laborals amb ls dels recursos de
les TIC, identificant els problemes de comunicaci i sabent resoldre-les conveni-
entment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius
per a lexpressi didees i raonaments expositius per a la presentaci de treballs i
informes, conversacionals per a lobtenci dinformaci i administratius per a la
relaci formal amb ladministraci i amb el mn laboral.
Realitzar exposicions orals sobre fets dactualitat dinters o continguts curriculars,
amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.
Utilitzar tcniques danlisi del contingut de textos orals i escrits mitjanant ls
deines informtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals. Aplicar les
estratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos.
Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari tre-
ballat a laula o realitzar-ne alguna transformaci senzilla.
Aquest mdul opcional est concebut com un mdul de consolidaci de les dife-
rents estratgies comunicatives. T com a principal objectiu que lalumnat practiqui
els seus coneixements i habilitats per expressar-se per escrit duna manera efectiva
i adequada a les diferents situacions comunicatives.
Es treballar bsicament la producci de textos escrits per millorar les habilitats
de lalumnat a lhora dexposar les seves idees. Es potenciar la incorporaci de les
TIC en la producci de textos escrits.
Aquest mdul es vertebrar al voltant dun treball basat en la lectura duna obra
completa de la literatura catalana, escollida segons els interessos i les caracterstiques
de lalumnat. Es relacionar la literatura catalana amb els aspectes de la literatura
universal que lhan influt al llarg de la histria literria.
Lobjectiu s dotar lalumnat dels coneixements i les eines suficients per poder
discernir entre informaci i opini i, sobretot, per presentar les seves prpies idees
i opinions duna manera raonada i entenedora.
Continguts
Reps de la variaci i els registres de la llengua: registres informals, registres
formals.
Participaci en les interaccions escrites i audiovisuals que tenen com a eix la
construcci de la relaci social.
Participaci en activitats de relaci social amb la societat en general (cartes al
director, notcies a la premsa, rdio local o per al web del centre).
comunicaci.
interlocutors en contextos multilinges dinteracci.
Participaci en debats de temes acadmics pautats i reglamentats.
nat, amb atenci a les caracterstiques especfiques dels narratius, descriptius,
expositius de fets, explicatius didees i conceptes, instructius, argumentatius i els
que expressen opini raonada.
Disposicions
Sntesi dels arguments i resultats duna conversa, colloqui, entrevista o debat.
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acad-
miques amb ls dels mitjans i tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb
atenci especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicaci
efica.
Utilitzaci autnoma de biblioteques virtuals, aix com de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci com a font dinformaci i de models per a la realitzaci
dels treballs escrits.
Aplicaci dels elements caracterstics del registre lingstic corresponent als
diferents mbits ds dels textos produts i selecci del lxic i la sintaxi adequats
en cada situaci comunicativa.
s de la puntuaci del text escrit en relaci amb lorganitzaci oracional i amb la
forma del text. Els pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees expressades.
Aplicaci de procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil,
s danfores i eliminaci de repeticions, i mitjanant la precisi lxica. Aplicaci de
frmules genunes, tant de lxic com modismes o proverbis, amb especial atenci
a les peculiaritats de cada llengua.
s de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposici,
adjectius i oracions de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi,
oracions coordinades i subordinades.
s destratgies per a la correcci lingstica i revisi gramatical dels textos
mitjanant ls i la consulta de diccionaris, eines informtiques de revisi del text,
compendis gramaticals i reculls de normes ortogrfiques.
resultats de les produccions orals i escrites i audiovisuals.
Elaboraci dopinions prpies i de treballs senzills sobre lectures literries.
Elaboraci de treballs crtics senzills sobre obres literries.
Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: el cinema i la seva relaci amb
obres literries a partir de lectures. Visionar i analitzar textos coneguts, propers
als interessos i gustos de lalumnat, o obres de significaci en la histria de la
cultura.
Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements
i de les idees, per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis
de tot procs daprenentatge, tant en activitats individuals com en les de treball
cooperatiu.
Criteris davaluaci
Participar activament i reflexivament en interaccions escrites i audiovisuals per
a laprenentatge i per a les relacions socials amb ls dels recursos de les TIC, iden-
tificant els problemes de comunicaci i sabent resoldre-les convenientment.
Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius
per a lexpressi didees i raonaments, expositius per a la presentaci de treballs i
informes, conversacionals per a lobtenci dinformaci i administratius per a la
relaci formal amb ladministraci i amb el mn laboral.
Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i amb diferents formats: predicatius,
persuasius, gneres periodstics informatius i dopini, argumentaci ideolgica,
treballs i informes i administratius; usant procediments de planificaci i elements
lingstics per a la cohesi interna de les idees.
Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil,
mitjanant la precisi lxica i laplicaci de frmules genunes, tant de lxic com
modismes o proverbis.
Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura duna obra completa.
Avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de
vista de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el context histric i cultural
i amb la prpia experincia.
Disposicions
Parlem de literatura
Aquest mdul opcional est pensat per consolidar els coneixements necessaris
per estudiar els textos literaris des del punt de vista formal. A la vegada, es potencia
ls de la comunicaci oral, no noms en el seu vessant interactiu, sin tamb pel
que fa a parlar formalment en pblic. Per tal dassolir aquests objectius, es proposa
treballar la literatura i comentari duna obra literria contempornia completa que
sigui leix per treballar destreses comunicatives, especialment orals.
La finalitat bsica del mdul s que lalumnat esdevingui pblic lector, capa de
gaudir i extreure conclusions dels textos literaris. Es tracta dampliar les referncies
culturals i conixer el context en qu sinscriuen les obres literries.
Quedar a consideraci de lmbit, dacord amb el projecte de centre, que lobra
correspongui a un autor/a en llengua espanyola o daltres literatures universals.
Continguts
interlocutors en contextos multilinges dinteracci.
Participaci en debats de temes acadmics o escolars pautats i reglamentats.
s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment i
finalitzaci de les interaccions i desenvolupament de les dificultats de comunicaci
amb ls delements verbals i no verbals que faciliten la realitzaci de les interaccions
necessries per aprendre.
Representaci mitjanant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la in-
terrelaci de les idees i els seus matisos. Sntesi dels arguments i resultats duna
conversa, colloqui, entrevista o debat.
Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals i escrits, tot
desenvolupant lanlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per
tal de fer possible la interpretaci del missatge des de diverses perspectives (nica,
mltiple i complementria).
Presentaci ordenada i clara dinformacions elaborades en les activitats acad-
miques amb ls dels mitjans i tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb
atenci especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicaci
efica.
Procediment de planificaci per aconseguir coherncia en les relacions internes
i externes dels continguts de textos orals: documentaci, pluja didees i la seva
selecci i ordenaci.
Creaci i utilitzaci desquemes i mapes conceptuals com a suport en les expo-
sicions orals, per tal de ser projectats amb format multimdia.
Textualitzaci i revisi per aconseguir coherncia dels continguts de textos
orals.
s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les
idees dins dels textos orals: connectors textuals, procediments per a la progressi
del discurs i adequaci dels registres lingstics a les funcions comunicatives, en
especial a les de les activitats acadmiques.
Coneixement de les modalitats oracionals i la relaci amb el context. Lestil
directe i indirecte.
Coneixement dobres i autors de literatura universal ms significatius en el temps,
a partir de fragments comentats. Visionar materials audiovisuals o vdeos, assis-
tncia a representacions teatrals, recitat de poesies, audicions de poemes musicats.
Relaci amb altres arts com arquitectura o pintura.
Contextualitzaci dels textos literaris treballats.
s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.
Disposicions
literari.
Lectura comentada i expressiva de contes, novelles, poemes i fragments dobres
de teatre.
Elaboraci dopinions prpies i de treballs senzills sobre lectures literries.
Participaci en lavaluaci i s destratgies dautoavaluaci i autocorrecci, de
les produccions orals, escrites i audiovisuals.
comunicatius i en el context de laula i fora daquesta.
Actitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci
i voluntat de superar els prejudicis.
Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les
situacions de treball compartit.
Criteris davaluaci
Comprendre textos literaris, propers als interessos de lalumnat o curosament
seleccionats per a la seva adequaci en temtica i grau de dificultat.
Realitzar exposicions orals sobre textos literaris, amb ajuda de mitjans audiovi-
suals i dels recursos de les TIC.
Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura duna obra completa;
avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de
vista de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el context histric i cultural
i amb la prpia experincia.
Mostrar coneixement dautors/es, obres i perodes ms significatius de la literatura
universal contempornia.
MDULS OPCIONALS
MBIT CIENTIFICOTECNOLGIC
Aquest mdul opcional t com a finalitat poder consolidar aspectes essencials de
clcul matemtic. Est adreat a les persones que arribin al segon nivell de leducaci
secundria obligatria sense la base suficient per poder assolir els coneixements
de matemtiques II, ja sigui perqu han arribat al segon nivell per convalidacions
o per no haver assolit completament els coneixements del mdul de matemtiques
I. Aquest mdul potencia la comprensi dels nombres, dels seus usos diversos, de
les seves formes de representaci i del sistema de numeraci en el qual sexpressen;
tamb la comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha
entre unes i altres aix com la jerarquia entre elles. Conixer els diferents grups de
nombres: naturals, enters, reals i les seves representacions i interpretacions.
Lenfocament daquest mdul ha destar relacionat amb temes quotidians dels
adults. Com que el contingut s similar al de Matemtiques I no shauria doferir
als alumnes que han superat amb escreix el mdul de Matemtiques I.
Continguts del mdul
Nombres naturals
Nombres enters ordenaci i representaci.
Les operacions amb nombres enters, suma, resta multiplicaci i divisi.
Disposicions
Distinci de la funci dels signes + i en els nombres i en les operacions dad-
dici i de subtracci.
Utilitzaci correcta dels parntesis. Operacions combinades i jerarquia dope-
racions.
Resoluci de problemes que impliquin ls de nombres enters.
Concepte de mltiple i divisor, i les seves propietats. Divisibilitat.
Fraccions i clcul amb fraccions. Comparaci i ordenaci de fraccions.
La proporcionalitat aritmtica. Ra de proporcionalitat.
Aplicacions de la proporcionalitat aritmtica: interessos, descomptes i recrrecs.
El tant per cent.
Concepte de potncia i arrels. Operacions amb potncies, arrels i operacions
combinades aplicant la jerarquia de les operacions.
Funcions de la calculadora: tant per cent, memria.
Representaci de nombres racionals sobre la recta.
Clcul amb nombres racionals positius expressats de manera decimal, fraccio-
nria o com a percentatge.
Clcul mental aproximat o exacte.
Criteris davaluaci
Identificar, ordenar i representar diferents tipus de nombres (naturals, enters,
racionals) i les seves propietats, reconixer les diferents formes dexpressi (entera,
decimal, fraccionria, percentual, mixta, cientfica) i utilitzar-les per quantificar
situacions de la vida quotidiana.
Resoldre problemes de la vida quotidiana fent servir les operacions amb els
nombres enters, decimals, fraccionaris i valorant que el resultat obtingut sigui
lgic i coherent. Saber plantejar correctament davant de situacions problemtiques
expressions numriques que possibilitin la seva resoluci i efectuar els clculs que
sen derivin.
Expressar per escrit raonaments i informacions que incorporin elements mate-
mtics, simblics o grfics.
lexpressi numrica duna magnitud, fent servir els coneixements apresos en les
proporcions.
Reduir problemes complexos a altres de ms senzills que en facilitin la resoluci.
Utilitzar la calculadora de manera reflexiva, controlant-ne els seus resultats
parcials i finals, per resoldre de manera gil les tasques de clcul.
Utilitzar nombres enters, fraccions, decimals i percentatges, les seves operacions
i les seves propietats per recollir, transformar i intercanviar informaci i resoldre
problemes relacionats amb la vida diria.
Utilitzar la proporcionalitat i la semblana per obtenir mesures indirectes en la
resoluci de problemes de la vida quotidiana com per exemple en lart i larquitec-
tura.
Diettica i nutrici
Els aliments sn elements essencials de la nostra supervivncia, perqu sn im-
prescindibles s important saber-los utilitzar i consumir-los adequadament.
Actualment aquest tema s despecial inters en els pasos desenvolupats, ja que,
entre els joves i els adults es donen problemes greus com ara lanorxia, la bulmia,
lobesitat... Estaria b fer una visi de la situaci en els pasos subdesenvolupats per
poder fer comparacions i situar el tema a diferents nivells.
Introdueix les novetats sobre els aliments, per tal de poder prendre les decisions
adequades. s el cas dels aliments transgnics, que es van introduint cada cop ms i
que susciten un debat en el qual hem de proporcionar informaci, des del punt de vista
cientfic, per tal que les persones adultes puguin decidir sobre el seu consum.
Disposicions
Continguts del mdul
Definici daliment i nutrient.
Els grups daliments bsics. Alimentaci sana. Taules de composici dels aliments.
Les proporcions dels diversos nutrients. Nutrients inorgnics i orgnics.
Necessitats nutritives dels ssers humans. Valor nutritiu i valor energtic dels
aliments.
Dietes hipocalriques, isocalriques i hipercalriques.
Problemes amb lalimentaci, obesitat, anorxia, bulmia.
Els aliments transgnics.
Valoraci de ladquisici dhbits alimentaris saludables.
Participaci i actitud responsable en el treball en grup.
Valoraci de la importncia dels avenos cientificotecnolgics pel que fa a lali-
mentaci, s de nous materials de fabricaci dobjectes, en la millora de la qualitat
de vida.
resposta.
Reconeixement de les limitacions de tot tipus, per especialment les dordre
socioeconmic, que condicionen tant les investigacions cientfiques com les seves
aplicacions.
Criteris davaluaci
Mostrar una actitud crtica enfront de la informaci que es rep i analitzar-la
mitjanant els coneixements matemtics i cientfics i les possibilitats de raonament
que es tinguin a labast.
Donar importncia a la planificaci i lordenaci del treball en equip, collaborant-
hi activament i respectant laportaci dels altres. Manifestar respecte i tolerncia
en la comunicaci amb les idees i amb les persones.
Conixer els aparells i sistemes relacionats amb la nutrici humana. Explicar
algunes malalties que shi relacionen tot promovent hbits alimentaris i dhigiene
saludables.
Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos hum per justificar
el risc de no alimentar-se adequadament. Valorar la importncia de fer una lali-
mentaci variada i equilibrada.
Conixer els hbits saludables tant individuals com collectius en relaci amb
lalimentaci, aix com els factors que alteren lequilibri de lorganisme.
Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment
i per escrit el contingut duna explicaci oral o escrita senzilla, sempre emprant el lxic
propi de les cincies experimentals i tenint present la correcci en lexpressi.
Seleccionar criteris de classificaci dutilitat prctica i comparar-los amb els
criteris reconeguts per la comunitat cientfica.
Saber interpretar la informaci ressenyada en els productes comercialitzats
abans de fer-ne s.
Extreure les idees bsiques de textos cientfics i tecnolgics senzills o de mitjans
audiovisuals i multimdia.
Aquest mdul optatiu se centra sobretot en la competncia en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic i per la sostenibilitat. A partir de lanlisi dels canvis que
provoca limpacte de lactivitat humana en la biosfera, posant especial atenci en el
canvi climtic, es pretn analitzar les conseqncies de les variacions que provoquen
desequilibris en latmosfera, la hidrosfera i els ecosistemes. Per tant, aquest s un
mdul dampliaci dels continguts treballats al mdul biologia i geologia referents
a lestructura i funcionament dels ecosistemes.
Disposicions
Es tracta de proporcionar eines i recursos per analitzat aquesta informaci des
dun punt de vista cientfic, per tal que siguin capaos dinteractuar amb el mn fsic
tant en els aspectes naturals com en els generats per lacci humana, de manera que
faciliti la comprensi de successos i la predicci de conseqncies.
Continguts del mdul
Identificaci de les reserves hdriques de la Terra en els diferents estats. Anlisi del
cicle de laigua a la biosfera. Reconeixement de limpacte de lactivitat humana en el cicle
de laigua. Valoraci de laigua com un recurs bsic per al desenvolupament de la vida.
Presa de conscincia de la importncia de desenvolupar una nova cultura de laigua.
Anlisi dalguns impactes de lactivitat humana sobre latmosfera i la hidrosfera.
Diferenciaci entre contaminaci i contaminant, i identificaci dalguns contami-
nants i el seu impacte en alguns medis.
Identificaci dalguns dels riscos derivats dels processos geolgics externs. Re-
coneixement de lactivitat humana com a afavoridor dalguns daquests processos.
Valoraci de limpacte i mesures per a la seva predicci i prevenci.
Caracteritzaci de les conseqncies de lactivitat humana sobre la biosfera a
partir danalitzar la modificaci dels cicles de matria i del flux denergia de la
natura. Identificaci dels mecanismes autoreguladors dels ecosistemes en els cicles
de matria i el flux denergia dun ecosistema proper.
Racionalitzaci de ls de lenergia i daltres recursos naturals. Presa de consci-
ncia de la importncia de lestalvi energtic.
Anlisi de les causes, processos i conseqncies dalguns problemes ambientals,
com ara: la generaci de residus, la pluja cida, la disminuci de la capa doz i
laugment del dixid de carboni atmosfric. Argumentaci de mesures preventives
i correctores per afrontar alguns daquests problemes i concreci de propostes
dactuaci a lentorn proper.
Identificaci dels factors que provoquen el canvi climtic. Reconeixements de
lactivitat humana com a accelerador daquest canvi. Valoraci de limpacte i me-
sures per a la seva predicci i prevenci.
Reflexionar sobre lactitud quotidiana personal envers problemes com ara la
generaci de deixalles, el mal s de lenergia i de laigua, la contaminaci i la limi-
taci dels recursos naturals, des de la perspectiva de voler trobar vies alternatives
que puguin comportar canvis dactituds. Prendre conscincia de la necessitat del
reciclatge de materials.
resposta.
Cerca de dades en diferents fonts i anlisi crtica de la informaci trobada.
s dels coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans dactuaci ori-
entats a minimitzar el consum de materials i el manteniment de la biodiversitat en
lentorn proper.
Criteris davaluaci
Seleccionar la millor conclusi en funci de les evidncies recollides en un procs
de recerca, identificar els supsits que shan assumit al deduir-la, i argumentar-la
tenint present raons a favor i en contra.
Identificar els recursos hdrics de la biosfera i analitzar els impactes de lactivitat
humana, prenent conscincia de la importncia de lestalvi de laigua per tal de
preservar-los.
Identificar les conseqncies de lactivitat humana en els cicles de la matria i
de lenergia en els ecosistemes. Argumentar, amb criteris ambientals, ls que es
fa de diferents fonts denergia per a determinades aplicacions.
Identificar i valorar dalguns riscos derivats dels processos geolgics interns i
externs i la seva relaci amb algunes activitats humanes.
Disposicions
Valorar la importncia del consum responsable i ls racional de lenergia i
daltres recursos naturals. Presa de conscincia de la importncia de lestalvi
energtic.
Qumica i societat
La sntesi de nous productes qumics s un dels pilars de la tecnologia moderna.
Cada dia sobtenen nous i millors materials sinttics, alguns dels quals competeixen
amb els productes naturals. Les indstries txtils, alimentria i farmacutica sn
alguns exemples del desenvolupament actual de la tecnologia qumica.
Els canvis qumics, no obstant aix, no noms es produeixen a gran escala en
la indstria qumica, sin que sn ben presents en la vida quotidiana. En alguns
daquests canvis hi interv lacci de lhome, per altres, com s el cas de loxidaci
dels materials, tenen lloc sense lacci daquest.
En aquest mdul es fa un estudi de la qumica contextualitzada en la societat
actual.
Continguts del mdul
Descripci del model atmic actual. Interpretaci de les diferncies entre els
toms de diferents elements.
Caracteritzaci dels enllaos qumics (inic, covalent i metllic).
Formulaci de compostos qumics presents en la vida diria.
Estudi qualitatiu de canvis qumics relacionats amb fenmens quotidians.
Interpretaci dels canvis mitjanant el model atomicomolecular. Representaci
dels canvis amb el llenguatge qumic.
Anlisi dalgun procs delaboraci de materials ds quotidi. Discussi sobre
els aspectes a tenir en compte per minimitzar limpacte en el medi del procs de
producci o del seu s.
Comprovaci de la conservaci de la massa dun sistema tancat abans i desprs
dun canvi qumic. Clcul de la massa de reactius i de productes en una reacci
qumica senzilla.
Predicci i estudi de la variaci de la velocitat duna reacci en funci de les
variables (temperatura, concentraci, grau de divisi dels reactius slids, presncia
de catalitzadors).
Interpretaci de la capacitat de ltom de carboni per formar enllaos. Identi-
ficaci dels hidrocarburs com a recursos energtics i dels problemes ambientals
relacionats amb el seu s.
Criteris davaluaci
Descriure el model atmic actual.
Definir i treballar els conceptes delement qumic, istop, i, massa atmica,
nombre atmic i nombre mssic.
Establir relacions entre lorganitzaci dels elements en la taula peridica i la seva
estructura electrnica.
Caracteritzar els enllaos qumics: inic, covalent i metllic.
Formular compostos qumics presents en la vida quotidiana.
Identificar canvis qumics en lentorn quotidi i en el cos hum, i justificar-los
a partir devidncies observades experimentalment. Cercar informaci, avaluar-la
crticament i prendre decisions justificades sobre ls que fem dels materials en
lentorn proper.
Diferenciar les propietats de les dissolucions cides i bsiques. Descriure el
concepte de pH.
Caracteritzar les reaccions qumiques de neutralitzaci.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions qu-
miques, aix com la conservaci de la massa en sistemes tancats.
Disposicions
Planificar algun experiment i fer prediccions sobre la influncia de diferents
variables en la velocitat de reacci. Descriure lefecte dels catalitzadors en reaccions
dinters quotidi.
Relacionar la cincia i la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvo-
lupament econmic i social tot cercant propostes solidries i sostenibles.
Interrogar-se davant fenmens i fets per buscar-ne lexplicaci cientfica i rebut-
jar-ne explicacions supersticioses o mtiques.
Tecnologies de la informaci i la comunicaci
Lensenyament i aprenentatge daquesta matria pretn fomentar i desenvolupar
les habilitats que permeten a lalumnat ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci, Internet i les comunitats virtuals com eines importants en aquest
procs.
Les tecnologies de la informaci i comunicaci influeixen positivament en el
rendiment si sen fa un s adequat, i subministren a lalumnat una eina que li permet
explorar totes les matries curriculars, consolidar coneixements i simular fenmens
i situacions noves que ajuden a aprendre a aprendre.
Continguts del mdul
Les TIC com a eina per a la integraci i la comunicaci de la informaci
Utilitzaci, funcionament i anlisi dels diferents dispositius TIC que aporten o recu-
llen informaci mitjanant lordinador: cmeres, dispositius de memria, PDA, telfons
mbils i interconnexi entre ordinadors. Reflexi sobre el seu s responsable.
Utilitzaci dels sistemes operatius per emmagatzemar, organitzar i recuperar
informaci de suports fsics o virtuals.
Utilitzaci de programes per a la creaci, edici, millora i presentaci de la do-
cumentaci i els treballs elaborats.
s dInternet: interpretaci de la seva terminologia, estructura i funcionament.
Utilitzaci de lordinador com a mitj de comunicaci individual i en grup: correu
electrnic, frum, xat i videoconferncia.
Utilitzaci deines i aplicacions per a la cerca, descrrega i intercanvi i publi-
caci dinformaci. Actitud crtica i responsable de la propietat i distribuci dels
programes i de la informaci.
Selecci de la informaci obtinguda per mitjans telemtics tenint en compte la
seva autoria, fiabilitat i finalitat.
s dels mitjans de presentaci de la informaci. Creaci i exposici de presen-
tacions dels treballs individuals i de grup.
Creaci i edici de continguts multimdia per a la publicaci de treballs indivi-
duals i de grup a Internet.
Criteris davaluaci
Conixer i utilitzar els diferents dispositius TIC per tal de realitzar transferncia
de dades.
Gestionar la informaci de forma lgica i utilitzar de forma gil programes i
aplicacions informtiques realitzant la seva installaci i manteniment.
Comunicar de forma oral i escrita els treballs quotidians i els projectes realitzats
utilitzant eines informtiques que integrin diferents mitjans de presentaci.
Utilitzar Internet de forma correcta per a comunicar-se, cercar, descarregar, in-
tercanviar i publicar informaci aix com conixer el seu funcionament, estructura
i terminologia.
Crear i presentar informaci mitjanant eines informtiques i entorns multimdia.
Resoldre i identificar problemes tecnolgics proposant una soluci que ha de
passar per la recerca dinformaci, el disseny, la planificaci, el desenvolupament
i lavaluaci daquesta soluci.
Disposicions
Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tcnic.
Conixer el funcionament bsic dels principals tipus de comunicaci a distncia
i reflexionar sobre el seu s i abs.
En la trajectria vital de les persones no es deixen de prendre decisions financeres:
realitzaci de despeses en funci dels ingressos i de la capacitat dendeutament,
decidir el lloc on collocar els estalvis, contractar assegurances, planificar la jubila-
ci, sollicitar un crdit per a una despesa a la qual no es pot fer front en el moment
actual i guardar diners per precauci per fer front a despeses extraordinries, en
sn exemples.
En les societats actuals hi ha una presncia creixent de les finances ja que les
persones tenen la necessitat dusar productes o serveis financers; cada cop s ms
difcil evitar-los i, fins i tot, es pot argir que no tenir-hi accs s una forma dex-
clusi social.
La finalitat daquest mdul s oferir els coneixements i desenvolupar les habili-
tats necessries per prendre decisions financeres adequades i ben informades. Les
tcniques elementals emprades en les finances, el marc normatiu vigent, els tipus
dagents i els tipus de productes i serveis financers que sofereixen en el mercat,
han ser la base daquests coneixements. Daltra banda, en tota decisi financera
hi ha dhaver una valoraci de riscos, de prdua o guany doportunitats i de la res-
ponsabilitat que poden comportar les obligacions que sadquireixen quan es pren
la decisi i quan sestableix una relaci contractual.
Es tracta dun mdul transversal: duna banda, fa referncia a lmbit cientifi-
cotecnolgic ja que les matemtiques i la tecnologia sn necessries per mesurar i
modelitzar escenaris futurs de despesa i destalvi i per comparar productes i serveis
financers diversos, i de laltra, les caracterstiques conjunturals i culturals del sis-
tema financer i els condicionants en la presa de decisions, formen part de lmbit
social. Tanmateix, tampoc pot oblidar-se que les finances es concreten bsicament
en anotacions i documents administratius i formals i amb una terminologia espe-
cfica a qu cal fer atenci, i que aquest aspecte est relacionat, tamb, amb lmbit
de la comunicaci.
En funci de lmfasi que es faci quan simparteixi aquest mdul en uns o altres
continguts, es pot considerar com un mdul de lmbit cientificotecnolgic, o com
un mdul de lmbit social. El mdul que es proposa, dacord amb els continguts
que sespecifiquen, sadscriuria a lmbit cientificotecnolgic.
Continguts del mdul
1. Anlisi de la situaci financera de la llar de lany anterior:
a) Classificaci dels fluxos de les entrades i les sortides de diners
b) Evoluci mes a mes de les entrades i sortides
c) Evoluci de lestalvi
d) Evoluci de lendeutament
2. Elaboraci dun pressupost anual de la llar:
a) Possibles canvis en els ingressos respecte lany anterior
b) Possibles canvis en les despeses respecte lany anterior
c) Previsi de tresoreria mes a mes
d) Capacitat destalvi: estalvi per precauci
e) Capacitat dendeutament: targetes de crdit, bestretes i crdit al consum
3. Oferta bsica de serveis i productes financers:
a) Comptes corrents i de dipsit en entitats financeres
b) Mitjans de pagament
c) Crdits i prstecs
d) Relaci entre risc i rendibilitat
e) Estalvi i inversi
Disposicions
4. Actitud i criteris personals quan es prenen decisions financeres:
a) Prioritzar les preferncies personals
b) Valorar lactitud davant del risc
c) Valorar lestalvi com a oportunitat futura
d) Incorporar el factor temps com a condicionant en la presa de decisions fi-
nanceres
e) Considerar aspectes com laltruisme i la transmissi de riquesa
f) Fer atenci als compromisos, deures i drets adquirits quan es pren una decisi
financera
g) Reconixer del nivell de coneixements financers amb objectivitat:
Mantenir-se al dia de les informacions.
Deixar-se assessorar, quan sigui necessari.
h) Previsi, prudncia, planificaci i disciplina per aconseguir mantenir lequi-
libri pressupostari
i) Elaborar un pla de sanejament per fer front a situacions dexcs dendeutament
j) Diversificar les inversions, s a dir, no dependre dels mateixos parmetres
Criteris davaluaci
Nivell de coneixements matemtics bsics per poder gestionar el pressupost
personal: operacions bsiques amb nombres enters i decimals, proporcions, clcul
de percentatges, augments i disminucions percentuals, taxes, indicadors, rtios i
estadstica descriptiva.
Saber seleccionar dades, saber disposar-les grficament i saber relacionar-les
correctament, per poder incorporar-les a documents amb formats tils per repre-
sentar la situaci financera i patrimonial.
Saber comparar diferents ofertes de productes i serveis financers bsics.
Comprendre i interpretar les informacions ms rellevants de textos orals, escrits
i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicaci prxims als
interessos de lalumnat relacionats amb les finances.
Elaborar documents bsics, per gestionar autnomament les finances de la llar,
fent mfasi en el format digital.
Comunicar resultats, conclusions o idees de manera estructurada i fent s de la
terminologia adequada.
MDULS OPCIONALS
MBIT SOCIAL
Arts i artistes
El mdul Arts i Artistes pretn oferir a lalumnat adult un primer acostament aca-
dmic al mn de lart. En aquest sentit, s objectiu del mdul dotar lalumnat dunes
pautes metodolgiques a lhora dobservar qualsevol manifestaci artstica. s per
aquest motiu que el mdul no sestructura com una narraci lineal de la totalitat de
la histria de lart, sin que sassenta sobre uns corrents artstics determinats com
a base per a una explicaci dels fonaments de les diverses disciplines artstiques.
Daltra banda, la vinculaci de lart amb els perodes histrics, aix com latenci
especfica que rep lart contemporani, van enfocats a una major comprensi de tot
all que envolta lart i el relaciona amb el seu entorn social. La voluntat daquest
mdul s que, un cop finalitzat, aconsegueixi enriquir substancialment la mirada
de lalumnat envers les manifestacions artstiques.
Continguts del mdul
Identificaci dalguns dels canvis, continutats i ruptures en el mn de la cultura,
de lart i de les mentalitats, a escala mundial i local, i interpretaci dins el context,
amb atenci especial als rols de gnere.
Disposicions
s de formes diversificades, tant escrites com orals, prioritzant els mitjans audi-
ovisuals i les TIC, per comunicar els resultats duna recerca individual o en grup.
Valoraci del concepte dart i identificaci de les diverses disciplines artsti-
ques.
Identificaci dels fonaments de lescultura, reconeixement dels elements bsics
de lescultura de la Grcia antiga i interpretaci dobres significatives daquest
perode.
Larquitectura romnica i gtica.
Identificaci dels fonaments arquitectnics, reconeixement dels elements bsics
que caracteritzen els estils arquitectnics a lpoca medieval, i interpretaci dobres
significatives de lmbit catal i europeu dins el seu context cultural.
Identificaci dels fonaments de la pintura, reconeixement dels elements bsics
que caracteritzen els estils pictrics de lpoca moderna i interpretaci dobres
significatives de lmbit europeu.
Valoraci dels canvis i ruptures en les formes i funcions de lart, per mitj de
lanlisi de lobra dalguns artistes representatius.
Criteris davaluaci
Conixer el significat del concepte dart i la seva diferenciaci daltres conceptes
similars.
Analitzar els principals aspectes tcnics i formals duna obra dart.
Relacionar una obra dart i el context histric en el qual es desenvolupa.
Conixer els principals moviments artstics i la seva seqenciaci en el temps,
relacionant-los amb les grans etapes de la histria.
Identificar les principals diferncies entre lart contemporani i els altres moviments
artstics, fent especial mfasi en laspecte representatiu.
Realitzar un treball de danlisi i recerca dinformaci al voltant duna obra
dart, i fer una contextualitzaci histrica, aix com relacionar-la amb la biografia
de lautor.
Es tracta dun mdul on sestudien els elements ms rellevants del medi geogrfic
catal, la seva organitzaci territorial i els aspectes centrals de la seva estructura
econmica i cultural (poblaci, recursos, sectors productius...).
El nivell daquest mdul ha de ser assequible a la major part de lalumnat, per
tant no sha dutilitzar un llenguatge gaire abstracte. La lectura de grfics, imat-
ges, estadstiques, i dels diferents recursos cartogrfics constituiran la base dels
continguts.
Aquest mdul ha de servir per fer a lalumnat ms sensible respecte a lentorn
geogrfic i cultural que lenvolta, per valorar el patrimoni i respectar-lo, prenent
conscincia de ls i cura de la natura.
Continguts del mdul
i suports (convencionals i digitals). s descales grfiques i numriques.
Observaci i processament dinformaci directa i indirecta de diferents paisat-
ges.
Aplicaci de tcniques dorientaci geogrfica convencionals i coneixement
dalgunes eines digitals dorientaci i localitzaci.
Identificaci i s de diferents tipus de fonts (materials, iconogrfiques, textuals,
orals, cartogrfiques, digitals...) valorant les seves aportacions al coneixement del
medi fsic i de les formes de vida en el present i el passat.
Valoraci de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural
com a herncia cultural dels grups humans i manifestaci de riquesa i diversitat.
Disposicions
argumentada el resultat de la recerca.
El relleu de Catalunya i la seva hidrografia: localitzaci, formes i caracterstiques
fonamentals.
Caracteritzaci de diferents paisatges del territori catal, analitzant i descrivint
els elements naturals i humans que el caracteritzen, copsant els canvis, i valorant
la necessitat de protegir-los.
Reconeixement de la distribuci en lespai de continents, oceans i mars i loca-
litzaci i identificaci de les principals unitats de relleu i unitats hidrogrfiques
de Catalunya.
Identificaci dels factors bsics del clima i les principals varietats climtiques per
mitj de lelaboraci i interpretaci de climogrames i de la incidncia de lactivitat
humana sobre el clima.
Distinci entre riscos naturals i antrpics. Descripci dalguns casos dimpacte
mediambiental derivats de lacci humana a Catalunya, cercant causes i conse-
qncies.
Valoraci de les accions, tant individuals com collectives, que afavoreixen un
desenvolupament sostenible. Aproximaci a poltiques de protecci mediambiental
(municipal, autonmic...).
Anlisi de lorganitzaci territorial de Catalunya. Identificaci dels factors de la
seva divisi territorial, entesa com a relaci interactiva entre home i territori.
Anlisi de levoluci histrica de la poblaci: poblament, dinmiques demogr-
fiques i ritmes durbanitzaci al llarg de la histria.
Localitzaci de les principals concentracions i buits demogrfics, identificant els
factors naturals i humans que expliquen la distribuci de la poblaci.
Aplicaci dels conceptes bsics de demografia a la comprensi de la dinmica
demogrfica actual de Catalunya (creixement demogrfic, migracions, esperana
de vida) analitzant i interpretant les seves causes i conseqncies.
Identificaci dels elements estructurals de la societat catalana actual (edat, sexe,
ocupaci, mobilitat) caracteritzant especialment alguns factors de desigualtat social
i diversitat cultural de la societat catalana i manifestant respecte per la diversitat i
riquesa de les manifestacions culturals.
Anlisi dels principals paisatges agraris a Catalunya, aix com de les activitats
que hi estan associades.
Anlisi de levoluci de lactivitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.
Criteris davaluaci
Reconixer elements del territori sota representacions espacials i grfiques
diverses, aplicant tcniques dorientaci.
Identificar les principals formes de relleu i els agents que han contribut i contri-
bueixen a formar-lo, modelar-lo i modificar-lo.
Descriure, a partir de lobservaci directa, de fotografies, mapes o textos,
la hidrografia i la climatologia, aix com les principals unitats paisatgstiques
de Catalunya, tot localitzant-ho espacialment i distingint diferents tipus de
paisatge segons la intensitat i el tipus dintervenci antrpica a qu hagin estat
sotmesos.
Localitzar Catalunya en el context territorial espanyol i europeu, i tamb la seva
divisi territorial, entesa com a relaci interactiva entre home i territori, tot situant
els territoris propers a Catalunya per raons de llengua, smbols o episodis histrics
comuns i descrivint les diferents aportacions culturals que han configurat la per-
sonalitat daquests territoris.
Localitzar les principals aglomeracions demogrfiques de Catalunya, tot in-
terpretant alguns dels factors naturals i humans que expliquen els desequilibris
territorials.
Disposicions
Descriure i analitzar les transformacions en les activitats i els espais industrials,
localitzant els principals centres de producci de Catalunya. Establir relacions entre
la deslocalitzaci industrial i la globalitzaci econmica.
Relacionar les xarxes viries i de transport de Catalunya amb el desenvolupament
econmic, aplicant criteris de sostenibilitat ambiental.
Utilitzar fonts diverses per obtenir informaci sobre fets econmics i socials
de lentorn i relacionar-los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de
forma organitzada i intelligible utilitzant recursos TIC.
Conixer els mecanismes de gesti urbana de lentorn local i les formes de par-
ticipaci ciutadana en la planificaci urbanstica. Proposar iniciatives de millora
que tinguin en compte la sostenibilitat mediambiental i la cohesi o convivncia
social, especialment, les que sn aplicables a Catalunya.
La globalitzaci
Aquest mdul es concep com un treball de sntesi i de reflexi sobre els continguts
globals de lmbit. En aquest sentit, pretn fer confluir tots els coneixements dels
altres mduls i proposar a lalumne de treballar-los a partir de casos prctics.
Per tot aix, es planteja la utilitzaci daquest mdul com un element per a
avaluar ladquisici de les competncies bsiques del conjunt del currculum dels
ensenyaments de leducaci secundria obligatria per a les persones adultes i, per
tant, es recomana que sigui dels darrers mduls a cursar. Alhora, aquest carcter
de treball de sntesi imposa que la metodologia avaluadora es basi prioritriament
en laplicaci prctica de coneixements terics previs.
Continguts del mdul
Cerca, anlisi i contrast dinformacions estadstiques, grfics i mapes, aix com
de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicaci. Contrast i
valoraci crtica dinformacions diferents sobre un mateix fet o fenomen, valorant
solucions i alternatives als problema.
del mn actual.
dels altres.
Identificaci, anlisi i interrelaci de les bases econmiques, socials i poltiques
del procs de globalitzaci.
Analitzar les conseqncies del procs de descolonitzaci i el neocolonialisme.
Identificar i valorar crticament les causes de les desigualtats Nord-Sud.
Identificar la relaci entre els recursos econmics i naturals i lesclat de conflictes
poltics i socials, a partir de casos significatius.
Diferenciar els aspectes socials, tnics i religiosos dels conflictes, i valorar el pes
real de cadascun daquests factors a partir de casos significatius.
Analitzar les causes i les conseqncies de les desigualtats internes dins dun
pas, a partir de casos significatius, i valorar els processos de conflicte-resoluci
daquests en circumstncies diferents.
Conixer el paper dels principals organismes internacionals i valorar crticament
la seva actuaci a partir de casos significatius.
Disposicions
Criteris davaluaci
Identificar les relacions entre conflicte i desigualtat a partir del treball amb
exemples concrets.
Reconixer i situar damunt dun mapa les principals rees en conflicte del mn
actual i identificar-ne les causes.
Interpretar la relaci entre conflictes locals i regionals, i la lluita pel control dels
principals recursos econmics i naturals.
Identificar la funci dels organismes internacionals i analitzar crticament la
seva actuaci.
Classificar els diferents aspectes dun conflicte en aspectes socials, econmics,
tnics i religiosos.
Realitzar treballs de sntesi i recerca sobre conflictes del mn actual, a partir
del plantejament dhiptesis o interrogants a resoldre. Utilitzar fonts diverses per
obtenir informaci i comunicar les conclusions de forma organitzada i intelligible
utilitzant recursos TIC.
El mdul optatiu Catalunya dins lEspanya del segle XX marca el punt darribada
pel que fa a coneixements histrics del currculum. En aquest mdul, el discurs
histric s estudiat en la seva mxima complexitat marcada als objectius dels
ensenyaments de leducaci secundria obligatria per a les persones adultes, fent
interaccionar les diverses variables i dinmiques a lalumnat.
Alhora, s concebut com un mdul de coneixement de la realitat ms prxima,
formant part del grup de mduls que acosta de manera definitiva la reflexi sobre
el nostre passat i el nostre futur com a societat, posant laccent en la complexitat
de les causes de levoluci histrica, la rapidesa dels canvis operats a nivell soci-
al al segle XX, i defugint les lectures maniquees o cofoistes de la nostra prpia
histria.
Continguts del mdul
Cerca, anlisi i contrast dinformacions estadstiques, grfics i mapes , aix com
de les informacions que ens proporciona els mitjans de comunicaci. Contrast i
valoraci crtica dinformacions diferents sobre un mateix fet o fenomen, valorant
solucions i alternatives als problema.
del mn actual.
dels altres.
Identificaci dels elements bsics de lordre poltic i social de la primera meitat
del segle XX. Reconeixement dels fonaments i evoluci dels moviments obrer i
catalanista dins el primer ter del segle XX.
Anlisi de les continutats i ruptures durant la II Repblica, especialment en els
seus aspectes socials i dautonomia per a Catalunya.
Identificaci, anlisi i valoraci de les causes de la Guerra Civil. Interpretaci
dels discursos dambds bndols, tant pel que fa al propi projecte com a la imatge
projectada de laltre, i confrontaci daquests discursos amb el context histric
europeu.
Identificaci de labast i magnitud de la repressi franquista i les seves conse-
qncies sobre la societat catalana.
Anlisi de levoluci del rgim franquista, tant a nivell intern com en relaci amb
els diversos rgims totalitaris europeus. Identificaci i anlisi de les conseqncies
del franquisme en la cultura catalana.
Disposicions
Anlisi de les transformacions econmiques i demogrfiques viscudes a Catalunya
entre 1950 i 1970.
Valoraci de la transici cap a la democrcia a Catalunya i Espanya. Identificaci
dels principals elements dautonomia de Catalunya i relaci daquests amb lorde-
nament constitucional espanyol.
Anlisi de les causes del fenomen migratori de finals de segle i comparaci amb
el fenomen migratori viscut entre 1950 i 1970.
Criteris davaluaci
Seqenciar temporalment les diverses etapes de la Histria de Catalunya al llarg
del segle XX.
Identificar lestructura de classes de la Catalunya de principis del segle XX, i
relacionar les diverses ideologies amb les contradiccions socials.
Reconixer els elements de canvi i de continutat que supos la II Repblica,
relacionant-los amb la confrontaci ideolgica i de classes socials.
Identificar i analitzar crticament els discursos dambds bndols de la Guerra
Civil utilitzant les principals expressions de propaganda poltica (discursos, car-
tellisme, canons).
Interpretar la relaci entre situaci poltica, economia i demografia en relaci amb
els canvis viscuts per la societat catalana entre 1950 i 1970. Interpretar la histria
familiar a partir de la confrontaci de la memria oral amb les lnies generals de
levoluci histrica de Catalunya i Espanya en aquells anys.
Conixer aspectes del franquisme i de la transici democrtica a Catalunya i Espanya
que permetin analitzar les diferncies estructurals entre ambds perodes histrics.
Identificar les semblances i les diferncies entre el procs migratori de 1950-1970
i el procs migratori de finals del segle XX.
ANNEX 5
Mduls C dels Programes de Qualiicaci Professional Inicial
Els mduls C dels Programes de Qualificaci Professional Inicial, que conduei-
xen a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria, estan constituts
pels segents mbits i mduls del graduat en educaci secundria obligatria per
a les persones adultes:
MBITS MDULS
mbit de la comunicaci Llengua catalana III
mbit cientificotecnolgic Matemtiques III
Matemtiques IV
1 mdul opcional (a triar entre els mduls
opcionals dels ensenyaments de leducaci
secundria per a les persones adultes i de la resta
de mduls de nivell II o dels mduls de nivell I)
La durada total dels mduls C s de 245 hores (7 mduls del currculum dels
ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes).
Lalumnat pot acreditar fins a 2 mduls, amb la qual cosa la durada mnima dels
mduls C a cursar ser de 175 hores.
A lalumnat que, en un o diversos mbits, presenti majors dificultats se lorientar
a cursar mduls de refor que contribueixin a lassoliment dels coneixements ne-
Disposicions
cessaris per cursar amb xit els mduls C i obtenir el ttol del graduat en educaci
secundria obligatria.
Lalumnat pot cursar fins a 4 mduls de refor, preferentment els de Llengua
catalana II, Llengua castellana II, Matemtiques I, Matemtiques II i Llengua estran-
gera I. Tamb poden ser mduls de refor els mduls de nivell I dels ensenyaments
de leducaci secundria per a les persones adultes, i els mduls que formin part
daltres ensenyaments que simparteixen en el centre.
Els i les alumnes que no hagin superat els mduls obligatoris dels Programes de
Qualificaci Professional Inicial per hagin superat un o ms mduls del currculum
dels ensenyaments de leducaci secundria per a les persones adultes dentre els
establerts per als mduls C dels Programes de Qualificaci Professional Inicial,
podran cursar la resta de mduls de nivell II dels ensenyaments de leducaci se-
cundria per a les persones adultes.
Els i les alumnes que cursin Programes de Qualificaci Professional Inicial poden
presentar-se a les proves lliures per a lobtenci del ttol de graduat en educaci
secundria obligatria, sempre que reuneixin els requisits exigits per fer-ho.
Lalumnat que superi els mduls obligatoris dels PQPI i obtingui una qualificaci
final de 6,5 o superior, no ha de cursar el mdul opcional dels mduls C i per aquest
mdul se li atorgar la qualificaci final obtinguda en el PQPI. Si s el cas, els seran
aplicables les convalidacions establertes a lannex 2 daquest Decret.
(09.294.021)
*

Decret GES PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Decret GES PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5496 2.11.

You might also like