Tema 5-Les reccions químiques

Anas Belahsen 3rB

Index:

1.Reflexions inicials…………………………………………………………………………………..2
2.Activitat inicial…………………………………………………………………………………….3/4
3.Transformació de la materia……………………………………………………………………....5
4.Cracteristiques de les reaccions químiques……………………………………………………..6
5.Teoria cinetomolecular……………………………………………………………………………..7
6.Modificacio de velocitat………………………………………………………………………….8/9
7.Tipus de reaccions quiques……………………………………………………....10/11/12-13-14
8.Reprsentació de la reacció……………………………………………………………………....15
9.Mapa conceptual……………………………………………………………………….. ………..16
10.Reflexions finals…………………………………………………………………………………17
11.Practiques+Punts extra……………………………………………………………………..17-26
 1. Reflexions Inicials:

Que se del tema? Les reaccions químiques es un tema molt interessant ja que
sempre m'ha agradat o me sentit atret per ell. Sempre e volgut saber com
funcionen, en quins casos sucedeixen, entre altres coses, però mai he tingut
l'oportunitat de averiguar´lo ja que a l’escola fins ara no ens havien dit res de
elles i buscant informació per mi mateix no hi havia manera de entendre res
perquè no tenia els basics. En conclusió es que es un tema del qual jo no sé res
de res, però estaré atent a classe per aconseguir el màxim possible.

Quines perspectives tinc? Les meves perspectives son intentar aconseguir el

bàsic per començar a entendre aquest magnífic mon de les reaccions químiques.

Que vull aprendre? Vull aprendre quines son les reaccions que tenims presents
dia a dia i no ens adonem, com s’obtenen les reaccions més importants i
habituals entre altres.

Que vull canviar o millorar? Vull millorar la meva manera de suministrar el

temps a cada cosa a mes de intentar ja que això si que es un canvi bastant
significant, ser constant a la feina.

Com me n’adorare que estic aprenent? Fàcil i senzill: treure més d’un 6’5 a
la nota del trimestre.

Que necessitaria? Una entrega de treball constant, concentració i el més

important: ganes.

Que m'ho impedirà? El perdre la concentració a classe i com no la mandra.

Com em sentire? No o se

2
Activitat inicial:

Que son les reaccions químiques? Una reacció química és un procés que
implica un canvi en l'estructura electrònica d'una més molècules, a través del
trencament i formació d'enllaços químics.

Perquè hem d’estudiar les reaccions químiques? Les reaccions químiques

son importants ja que sucedeixen dia a dia i ens envolten i les que tenim que
tenir en conta sempre i tot aixo, pero el més important es que les reaccions
qumuiques son uns dels futurs de la humanitat.

Són perilloses? Molta gent diu que si, ja que hi poden haver accidents,morts,
fins i tot desastres gegants que marquen un abans i un després com el cas de
chernobyl. Uns altres diuen que no, que son molt importants i que no tenen res
de perillós. En la meva opinió si son perilloses i molt, però al mateix temps son
necessaries.Vaig a posar un exemple més basic, conduir, es una cosa que tots
fem(no tots) i que es una cosa necessària, jo almeny no mi imagino la vida
sense el cotxe de la meva mare i el del meu pare, però sempre hi ha la
probabilitat de que vingui algú que nos sap de conduir i es choqui amb nosaltres,
o que estem a la carretera i el cotxe es descontroli o alguna cosa per l’estil.
Amb tot això vui que si son perilloses i es te que anar amb molt de compte amb
elles pero la vida sin elles seria pitjor.

Redacció noticia d'introducció:

En aquest accident es van fer coses bé i coses malament, crec que no es va tenir
tanta precauciò a aquesta fábrica, tenint en compte que es una fàbrica on es
manipulan químicos que si els donen mal us, pot afectar a molta gent, incluin
gent que no te res a veure amb la fàbrica, com és el cas del home que va morir
estant a quilòmetres del lloc on va succeir l’accident.
El que va passar no va ser culpa del mon químic, moltes vegades diem que la
química és molt perillosa pero com ja he dit unes quanes vegades, em d’asumir
el risc.
3
La culpa no es de la química,per mi el termini de ‘culpa’ en aquest tema no
s'hauria d’utilitzar, tornant a l'exemple del cotxe és la meva culpa que intentant
gira a l’esquerra la roda s’alla pinxat? No.
No van actuar a temps i quan ho van fer, no ho van fer de la millor manera?
si,pero van actuar suficientment bé per evitar un accident com el ocurrit a
chernobyl.

4
Transformació de la matèria:
CANVI FÍSIC: transformació que canvia el seu estat d’agregació o el seu aspecte,
però no canvia la naturalesa de la matèria. Els més habituals són els canvis
d’estat, canvis de posició, color...
En la majoria de casos es reversible.

CANVI QUÍMIC: transformació en la qual canvia la naturalesa de la matèria.

També s’anomena reacció química. Per exemple combustions, oxidacions o
descomposicions.
En la majoria de casos es irreversible(no veritat absoluta).
En una reacció sempre hi ha formació de noves substàncies. Ara bé, es pot
apreciar a simple vista o no (canvis que no podem capta a simpe vista).

En una reacción química hem de posar en quin estat està: Sòlid (s), líquid (l),
gasos (g), dissolució aquosa (aq).

5
Característiques de les reaccions químiques:

Llei de conservació de la massa o llei de Lavoisier:

La massa de les substàncies inicials (REACTIUS) és la mateixa que la massa de

les substàncies finals (PRODUCTES) en altres paraules, la massa mai canvia.

Intercanvi d’energies amb la naturalesa:

1. Reaccions exotèrmiques: desprèn calor, la temperatura de

l’entorn puja.(habitual ment produeix foc)
2. Intercanvi endotèrmiques: absorbeix calor, la temperatura de
l’entorn baixa.

Velocitat de reacció:

Perquè una reacció comenci necessita energia, aquesta es coneix amb el nom
d’energia d’activació.

La velocitat d’una reacció varia depèn de que reacció sigui i de les condicions
que tingui per exemple: una bomba en qüestió de segons i el petroli milions
d’anys.

6
Teoría cinètico molecular:
La materia es representa en boles, aquestes boles tenen un moviment random.
Quan temperatura tinguin mes moviment hi aura.
Els xocs representen reaccions → Teoria de les col·lisions.

(energia d’activació) L’aigua sempre busca llocs de meny energia.

7
Modificació dEe la velocitat de la reacció
química:

La teoria de les col·lisions explica de manera quantitativa la velocitats de les

reaccions químiques elementals en estat gasos. Una reacció química es produeix
al colisionar dues molècules amb la suficient energia que permeti la ruptura
d'enllaços entre els àtoms.

Les molècules han de xocar amb l’orientació i energia exacta per provocar la
ruptura i permetre que els àtoms es puguin combinar i formar nous productes.

Hi ha diversos factors que poden afectar la velocitat de l reaacció (agumentar o

disminuir.

Concentració

A més concentració dels reactius hi ha més possibilitat de xocs i per tant

augmenta la velocitat de reacció. Es com quan vas a una discoteca si la
discoteca esta plenaa tendras mes proabiltat de ligar que si esta buida.

8
Temperatura

● A temperatura alta la proabiltat de xoc es mallor que la si no hi ha calor.

Catalitzadors i enzims

Un catalitzador és una substància que pot alterar la velocitat de la seva

composició (no és un reactiu). Canvia el mecanisme de reacció reduint l’energia
d’activació. Els enzims son organics, el produeixen els essers vius(l’huma per
exemple)

● Els enzims NO alteren les reaccions ni les canvia, només les accelera.
● catalitzador NO es d’us infinit.

9
TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES:

Síntesi: Construir un composts, juntar dos cosas i fabricar una diferent → C+O2
= CO2
Descomposició: Tinc un composta i el separo amb els seus elements → NaCl=
Na+Cl

Desplaçament: Són aquelles en les quals un element es separa d'un altre i el

substitueix en aquest compost.
Ex: El ferro desplaça el coure d'una solució de sulfat de coure (II) i s'allibera en
forma de coure metàl·lic.
Fe (s) + CuSO4 (aq) → Cu(s) + FeSO4

Doble desplaçament: Són aquelles en les quals els àtoms o ions components de
les substàncies reaccionen i s'hi intercanvien la posició.
Ex: 2 KI (aq) + Pb(NO3)2 (aq)→ 2 KNO3 (aq)+ PbI2 (s) // AB + CD → AD + CB

Reaccions segons l'intercanvi de partícules:

Acidobàsiques: És un procés químic que es caracteritza perquè el catió

d’hidrogen H + intercanvia hidròxid entre dues substàncies neutres (com les
molècules d’aigua H2O i l’àcid acètic CH3CH2OH) o entre dues espècies
carregades (com el catió d’amoni NH4 + i els àtoms d’hidrogen).

Redox (oxidació-reducció):
És una reacció de transferència d'electrons. L'espècie que perd els electrons
s'oxida i la que els guanya es redueix. Es diu reductor a l'espècie que cedeix els
electrons i oxidant a la qual els capta.

Precipitació: consisteixen en la formació d'un compost insoluble, anomenat

precipitat, produït al barrejar dues dissolucions diferents, cadascuna de les quals
aportarà un ió a aquest precipitat, és a dir, una reacció de precipitació té lloc
quan un o més reactius, combinant arriben a generar un producte sòlid
insoluble.
10
Neutralització (Àcid-base):
És una reacció química que ocorre entre un àcid i una base produint sal. La
paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió provingui d'una base (Na +
de l'NaOH) i el anió provingui d'un àcid (Cl- de l'HCl).

Reaccions amb oxigen

Combustió: Es basa en la reacció química exotèrmica d'una substància o barreja

de substàncies anomenada combustible amb l'oxigen. És característica d'aquesta
reacció la formació d'una flama, que és la massa gasosa incandescent que emet
llum i calor, que està en contacte amb la substància combustible.
Respiració: La reacció química global de la respiració és la següent: C6 H12 O6
+ 6O2 → 6CO2 + 6H2O + energia (ATP). Tots els éssers humans vivim una
primera experiència a l'néixer. ... Tot l'organisme respira a través del pulmó.
Reaccions bioquímiques:
Reaccions fetes per sers vius per obtenir energia
11
Respiració: Com bé he dit abans, consisteix en captura l'oxigen i qui expulsa
l'anhídrid carbònic, per exemple.

Fotosíntesi: La fotosíntesi generalment es representa amb l'equació 6 CO2 + 6

H2O + light -> C6H12O6 + 6 O2. Durant aquest procés, els organismes com les
plantes realitzen les reaccions llum dependents i les llum independents per
convertir el diòxid de carboni i l'aigua en sucres i oxigen.
Fermentació: La fermentació és un procés catabòlic d'oxidació incompleta, que
no requereix oxigen, i el producte final és un compost orgànic.

Putrefacción: La putrefacció és un procés natural de descomposició. Els

microorganismes descomponen els materials orgànics. Generalment passa
després de la mort d'una planta o d'un animal.
REPRESENTACIÓ DE LA REACCIÓ
QUÍMICA:

Una equació química és la representació del canvi químic utilitzant simbología

pròpia de la química
En una reacció química els materials de partida es denominen reactius. Les
substàncies formades a conseqüència de les reaccions es denominen productes.
Per tant, una reacció química es pot resumir de la manera següent:
R1 + R2 → P1 + P2

Corrosió: oxidació dels metalls.

12
Respiració: Com bé he dit abans, consisteix en captura l'oxigen i qui expulsa
l'anhídrid carbònic, per exemple.

Fotosíntesi: La fotosíntesi generalment es representa amb l'equació 6 CO2 + 6

H2O + light -> C6H12O6 + 6 O2. Durant aquest procés, els organismes com les
plantes realitzen les reaccions llum dependents i les llum independents per
convertir el diòxid de carboni i l'aigua en sucres i oxigen.

Fermentació: La fermentació és un procés catabòlic d'oxidació incompleta, que

no requereix oxigen, i el producte final és un compost orgànic.

Putrefacción: La putrefacció és un procés natural de descomposició. Els

microorganismes descomponen els materials orgànics. Generalment passa
després de la mort d'una planta o d'un animal. El procés consta de molts passos.
El temps que total que pren depèn de diversos factors, com la disponibilitat
d'oxigen.
13
La putrefacció implica la fermentació. La putrefacció és important, perquè
elements com el nitrogen, el fòsfor i el sofre que estan lligats a la matèria morta
esdevenen una forma utilitzable per les plantes.

Neutralització (Àcid-base):
És una reacció química que ocorre entre un àcid i una base produint sal. La
paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió provingui d'una base (Na +
de l'NaOH) i el anió provingui d'un àcid (Cl- de l'HCl).

pH: és una mesura

de l’acidesa o
l’alcalinitat
(basicitat) d’una
substància,
en dissolució
aquosa.

14
Representació de la reacció
química:
Una equació química és la representació del canvi químic utilitzant simbología
pròpia de la química
En una reacció química els materials de partida es denominen reactius. Les
substàncies formades a conseqüència de les reaccions es denominen productes.
Per tant, una reacció química es pot resumir de la manera següent:
R1 + R2 → P1 + P2

Els àtoms que hi ha de cada element han

de ser els mateixos a l’esquerra i a la dreta
de l’equació.

Per igualar una equació química hem de posar uns COEFICIENTS

(números) davant de la fórmula, seguint els següents passos:
1r. Igualar els àtoms d’elements metàl·lics
2n. Igualar els àtoms dels elements no metàl·lics (excepte H i O)
3r. Igualar els àtoms d’hidrogen
4t. Per últim, igualar els àtoms d’oxigen

15
Mapa conceptual:

16
Reflexió final de Projecte:

De tot el que has fet , què és el que més t’ha servit per aprendre?
De tot el que he fer en aquest tema, la cosa que mes me ha servit a
comprendre han sigut les pràctiques ja que he pogut posar en pràctica
tota la informació que rebia, a mes de poder veure exemples visuals.
Com organitzaries els materials de la carpeta per a que tinguessin
sentit?
De més difícil a mes facil
Com saps que has millorat ?
Crec ue el diari que he fet aquest tema és millor que els altres, però això
crec que he millorat però no massa.
Quins materials t’han ajudat a planificar i organitzar-te la feina?
Perquè?
El clasroom ja que m'avisava d’enviar la feina atemps.
A partir del teu dossier , com explicaries als altres el que has
après i el que pots millorar?
.
Què t’ha costat més i perquè
Treballar dia a dia.
Has treballat de manera ordenada?
Crec que si, ja que anava enviant la feina dia a dia fins aquesta última
setmana que volia descansar.
Com avaluaries la teva feina?
De manera satisfactoria o fins i tot de manera notabla.

17
Practica 1:

Canvis: -calor-olor-despreniment de gasos-escalfament-refredament-aparició de

precipitat-color entre altres

Reacció 1: Cola + lleixiu= canvi de color.

Reacció 2: Àcid fosfòric + llet = aparició d’un precipitat = la proteïna està
desnaturalitzada.
Reacció 3: Vinagre + bicarbonat sòdic = CO2

CH3+NaHCo3 ⇗
Reacció 4: sucre + foc= fusió i carbonització

18
Pràctica 2:
Objectiu
Comprovar que hi ha factors que afecten la velocitat de reacció.
Demostrar la Llei de conservació de la massa en una reacció química o Llei de Lavoisier.

Fonament teòric
L'aigua oxigenada o peròxid d’hidrogen (H2O2) es descompon lentament en aigua i oxigen (2
H2O2 🡪 2 H2O + O2), però se'n pot augmentar la velocitat de descomposició afegint-hi un
enzim, la catalasa, que es troba a la sang i en molts vegetals, entre els quals la patata.

Qüestions prèvies
Quins factors coneixes que puguin influir en la velocitat?
● Eles catalzadors
●
●
●

Quina substància podries afegir per tal que s’augmentés la velocitat de reacció? Aquesta
substància és un reactiu de la reacció?

Material
- 6 tubs d’assaig - Gradeta - Globus
- Vas de precipitats - Pipeta - Ganivet
- Aigua oxigenada (H 2O2) - Patata (crua i cuita) - Aigua
- Comptagotes

Procediment experimental
REFERÈNCIA: TUB 1 (Aquest tub ens servirà de referència per fer les nostres
experiències)
1. S’omple el tub d’assaig amb 25 cm3 d’aigua oxigenada farmacèutica.
2. S’afegeix un cub de patata d’1 cm de costat i s’observa un bombolleig.

Què és aquest bombolleig?

O2

1) Efecte de la concentració de reactiu: TUB 2

1. S’omple un altre tub d’assaig amb 5 cm3 d’ agua oxigenada i 20 cm3 d’aigua.
2. S’afegeix un cub de patata i s’observa la intensitat del bombolleig que es produeix ara.
Digues a quin dels dos tubs (TUB 1 / TUB 2) s’observa més bombolleig i justifica el per què
passa.

19
En el tub 2, ja que hi ha més oxigen.

2) La superfície de contacte: TUB 3

1. S’omple un altre tub d’assaig amb 25 cm3 d’aigua oxigenada.
2. S’agafa un cub de patata i es trosseja amb molts cubets, encara que tinguin formes
irregulars.
3. S’afegeix el cub de patata fragmentat i s’observa la intensitat del bombolleig.

Ha augmentat o ha disminuït el bombolleig? Per què ha passat això?

Ha augmentat, ja que els trossos més petits.

3) Presència d’un enzim:

- TUB 4
1. S’omple un altre tub d’assaig amb 25 cm3 d’aigua oxigenada.
2. NO s’afegeix res més al tub i es comprova la intensitat del bombolleig.

Bombolleja amb la mateixa intensitat amb el cub de patata que sense? Quin dels dos casos
bombolleja més intensament i per què?

No bombolleja, ja que la reacció és molt lenta , en canvi amb la patata sí gràcies al midó
que té.

- TUB 5
1. S’omple un altre tub d’assaig amb 25 cm3 d’aigua oxigenada.
2. S’afegeix un cub de patata cuita al tub i es comprova la intensitat del bombolleig.

Bombolleja amb la mateixa intensitat el tub amb el cub de patata cuita i el tub amb el cub de
patata crua? Quin dels dos casos bombolleja més intensament i per què creus que passa?

Amb la patata cuita no bombolleja ja que no hi ha mido

5) Llei de Lavoisier (conservació de la massa): TUB 6
1. S’omple el tub d’assaig amb 15 g d’aigua oxigenada.
2. S’afegeix un cub de patata.
20
3. Immediatament es col·loca un globus tancant al tub d’assaig.

Què li ha passat al globus que has col·locat a la boca del tub d’assaig? Per què creus que
ha passat això?

Se ha inflat ja que s’a omplert d’ioxigen.

4. Treu el globus que has col·locat per tapar el tub d’assaig i espera 1 minut.

Si ara mesuréssim la massa creus que obtindríem la mateixa que teníem a l’inici? Per què?

Conclusions i valoració
Dona com a conclusió global algun concepte o fet que hagis après amb aquesta pràctica.

El midó serveix com a catalitzador, i gràcies a aquest.

Fes una valoració personal de la pràctica i del seu funcionament.

M’ha agradat per no molt perquè no s’ha inflat el globu i aixo em dona depressió.

21
 Departament de ciències naturals Física i química. 3r ESO B Curs 2020-2021

Professor: Pep Martos Data:23/04/2021

UD 4. Reaccions químiques (SIMULACRE) Qualificació:

Cognoms i nom de l’alumne: Anas Belahsen

1. Classifica els processos següents en canvis física o químics. Justifica la resposta.

[1,5 punts]
a) Fermentar l'ordi per obtenir cervesa.
Canvi químic

b) Dissoldre sal en aigua.

Canvi físic

c) Fregir un tall de carn

Es pot entendre com canvi fisic, pero jo crec és fisic.

d) Congelar oli.
Canvi físic.

e) Cremà butà en una estufa.

Canvi químic

f) Canviar un llibre de lloc.

Ninguna de less dos.

2. Què són els reactius i els productes d’una reacció química? [1,5
punts]
Son les molecules que i formen el resultat final.

A continuació escriu les següents reaccions químiques (igualades) i indica quins són els
reactius i els productes:
a) El sodi reacciona amb l’oxigen (O2) formant òxid de sodi (Na2O).
Na4 + O2 → Na2O

b) L’amoníac (NH3) es forma a partir de la combinació del nitrogen (N2) i de l’hidrogen

(H2).
N2 + H6 → NH3

c) C6H4 + O2 → CO2 + H2O

 Hidrur de carboni mes oxigen=Dioxid de carboni mes aigua.
d) CaCO3 + HCl → CaCl2 + CO2 + H2O
L’hidrur de carboni es suma amb Acid cohidric=Clorur de calci mes Dioxid de carboni mes
aigua.

3. Escull l'opció o opcions correctes. [1 punt; es restarà 0,05 per resposta

incorrecta]
- En totes les reaccions químiques sempre es conserva:
a) el nombre de molècules b) la massa
c) l’estat de les substàncies d) el volum

- Combustió, respiració i oxidació o corrosió del ferro són processos en què intervé l'aire.
Quin és el component de l'aire que realment intervé en els tres processos?
a) Nitrogen b) Hidrogen
c) Oxigen d) Diòxid de carboni

- Podem afirmar que hi ha hagut un canvi químic si observem...

a) un canvi de color b) un canvi de lloc
c) un canvi d’estat d) cap de les anteriors és correcta

- Per tal de modificar la velocitat de reacció de la descomposició de l’aigua oxigenada (2

H2O2 🡪 2 H2O + O2) vam utilitzar un enzim per accelerar la velocitat de reacció, la patata.
Aquest és un reactiu de la reacció?
a) No, no participa a la reacció b) No, és un producte de la reacció
c) Sí, és un reactiu però no s’escriu d) Sí, reacciona amb l’aigua oxigenada

4. Classifica les següents reaccions químiques segons siguin de síntesi, de desplaçament o

de descomposició. Justifica la resposta. [1,5 punts]
a) C (s) + O2 (g) → CO2 (g)
Sintesi
b) Zn (s) + 2HCl (aq) → ZnCl2 (aq) + H2 (g)
Desplaçament
c) Fe + CuSO4 → FeSO4 + Cu
Desplaçament
d) 2H2O → O2 + 2H2
Descomposició
e) Ag2O → 2Ag + ½ O2
Sintesi

5. Digues la diferència entre: [0,5 punts]

a) Sistema obert / sistema tancat
 El sistema obert pot entrar en conatcte am l’exterior i el tancat no.

b) 2CO / CO2

2CO son dues molecules de carboni i oxigen, acambi el CO2 es dioxid de carboni, que es un
element.

6. Digues si els següents enunciats són certs o fals. Corregeix-los si cal. [0,8
punts]
Una reacció química és una reorganització dels àtoms i enllaços, associada a un intercanvi
X F
d'energia.
C X Un canvi físic és el procés pel qual unes substàncies es transformen en unes altres.
Els catalitzadors són substàncies que acceleren les reaccions químiques perquè fan augmentar
X F
l'energia d'activació.
C X Tots els canvis d'estat indiquen que hi ha hagut un canvi químic.
Com més xocs eficaços es produeixin entre les molècules de reactius, més alta serà la velocitat
X F
de reacció.
X F Una reacció química que desprèn energia s’anomena reacció endotèrmica.

C X Per tal d’augmentar la velocitat de reacció podem diluir els reactius.

En tota reacció química el nombre i la classe d’àtoms que formen les substàncies inicials i finals
C X són diferents però agrupats de la mateixa manera.

8. Llegeix aquest text amb atenció i respon les preguntes que es plantegen.
[2 punts]
Els experiments dels Lavoisier

La matèria pot canviar d’estat. Els elements poden reaccionar i formar compostos. Què succeirà a la
massa de la matèria en un recipient amb aigua si es deixa exposat als rajos solars? En situacions com
aquesta, sembla que la massa desaparegui, però la seva desaparició és tan sols una il·lusió òptica.
La matèria pot canviar de forma: quan l’aigua del recipient absorbeix energia del Sol i s’evapora, es
converteix en vapor d’aigua a l’atmosfera. La matèria ha canviat de forma, però la massa total
segueix sent la mateixa: la massa dels elements és la mateixa abans i després del canvi de forma.
Quan es produeixen aquests canvis, la matèria ni es crea ni es destrueix.
Van haver de passar molts anys perquè la comunitat científica acceptés la llei de conservació de la
massa.

Els científics ja sospitaven que la matèria no es podia crear ni destruir, però cap d’ells no havia estat
capaç, encara, de dur a terme un experiment que ho confirmés.
Al final del segle XVIII, el químic francès Antoine Lavoisier i la seva dona Marie-Anne Paulze van fer
una sèrie d’experiments que testimoniaven la conservació de la massa. Antoine era conegut per la
precisió de les seves observacions i mesures. En aquest sentit, el químic solia utilitzar bàscules de
precisió per mesurar els canvis mínims de massa que es produïen durant el transcurs dels seus
experiments.
Molts dels experiments que feien els Lavoisier es duien a terme en recipients tancats hermèticament,
en què la matèria no podia escapar-se ni entrar. En un d’aquests experiments, Antoine va col·locar
una peça de fruita a dins d’un recipient ben tancat, en va mesurar la massa i el va deixar reposar en
un lloc càlid durant uns dies. La fruita es va podrir. En descompondre’s, es va alliberar gas i es van
formar gotetes d’aigua sobre el vidre del recipient, però no va sortir res del recipient. Es van produir
molts canvis, però la massa del recipient tancat hermèticament amb la fruita podrida equivalia
exactament a la massa mesurada al principi de l’experiment.
En altres experiments, Antoine va comprovar que, en escalfar elements en recipients tancats amb una
quantitat d’aire, es formaven substàncies noves, però el recipient i el seu contingut seguien tenint la
mateixa massa que abans d’escalfar-los. Quan va mesurar la massa de les noves substàncies sòlides
que s’havien format, es va adonar que pesaven més que els elements originals que havia escalfat.
D’aquesta manera va deduir que la massa s’incrementava amb l’aire que hi havial recipient. Lavoisier
va arribar a la conclusió que l’aire contenia diversos gasos, un dels quals era el que havia reaccionat
amb els elements de l’experiment. Aquest gas, el va anomenar oxigen.
El 1789, Antoine va escriure el millor llibre de text sobre química que mai s’havia escrit. El llibre
contenia una llei científica nova: la llei de conservació de la massa. Segons aquesta llei, la massa total
que es troba a dins d’un sistema tancat (bé sigui un recipient o bé, fins i tot, el mateix Univers) mai no
varia, per molt que es produeixin canvis a dins d’aquest sistema.
NSRC. «The Mass of Matter», Properties of Mat- ter,
http://www.propertiesofmatter.si.edu/ massofmatter.html# [Data de consulta: 23 de
febrer del 2016]. (Text adaptat)
a) De quins experiments duts a terme pels Lavoisier es parla en el text?

❑ La combinació de substàncies amb gasos de l’aire

❑ L’ebullició de l’aigua

❑ La combustió del paper

❑ La putrefacció de matèria orgànica

b) En quin tipus de sistemes feien els experiments?

❑ Sistemes oberts

❑ Sistemes tancats

c) Amb quines mesures era especialment curós el matrimoni Lavoisier?

❑ Amb les mesures de massa

❑ Amb les mesures de temperatura

❑ Amb les mesures de volum

❑ Amb les mesures de velocitat de reacció

d) En què consistien, a grans trets, els seus experiments?

 Provocaven [reaccions químiques / canvis físics] en recipients de vidre [hermètics
/ permeables / oberts] i mesuraven amb precisió [la massa / el volum / la
temperatura / la velocitat] [abans i després / abans / després] de la reacció.

e) Quines afirmacions estan d’acord amb la llei de conservació de la massa formulada

pels Lavoisier?
❑ La massa varia però les substàncies romanen inalterades

❑ La massa es conserva en qualsevol canvi químic.

❑ La matèria ni es crea ni es destrueix, es transforma.

❑ La massa de l’Univers roman inalterada.

❑ La matèria pot canviar de forma però la seva massa es conserva.