TEMA 3: CINÈTICA QUÍMICA

1.VELOCITAT DE REACCIÓ

Velocitat de reacció: ​En una reacció química la velocitat d’una reacció depen de la variació de la
concentració d’un reactiu o d’un producte per unitat de temps.

Fòrmula: ​La velocitat de la reacció sempre s’expressa amb signe positiu.

v = l1/a · Δ[A]/tl

aA + bB → Cc + dD: ​Per representar una reacció en general escribim, fórmules dels reactius i productes,
els seus estats físics i davant de cada formula posem els coeficients estequiometrics necessaris per saber
la proporció en que reaccionem els reactius i els productes.

● Variació de la concentració d’una substancia al llarg del temps d’aquesta manera podem calcular la
velocitat de la reacció a partir de qualsevol reactiu o producte i sempre trobarem el mateix
resultat.

2. EQUACIÓ DE LA VELOCITAT

Per moltes reaccions homogènies, temperatura constant, la ​velocitat de la reacció ​no és constant sinó
que varia amb el temps i està relacionada amb la ​concentració dels reactius segons la llei de la velocitat
(llei d’acció de masses):

Fòrmula​:

v=k​
[A]​
m​
[B]​
n

La ​constant de variació K nomès depèn de la temperatura i s’ha de determinar experimentalment per cada
reacció. Les seves unitats depenen dels valors dels exponents, perquè globalment, les unitats a la dreta i a
l’esquerra de l’igual han de ser; mol/(L·s).

[A] ​
i ​[B]​​són les ​concentracions ​dels reactius en un instant determinat.
Els exponents ​m i ​n són nombres enters o semienters (0,½, 1, 3/2...) que normalment no coinsideixen amb els
coeficients de l’equació de la reacció. Cada exponent representa ​l’ordre parcial de la reacció respecte al
reactiu corresponent:

- Ordre 0: La concentració del reactiu no afecta a la velocitat de reacció.

- Ordre 1: La velocitat és directament proporcional a la concentració del reactiu (si es duplica la
concentració del reactiu, es duplica la velocitat de la reacció.)
- Ordre 2: Si es duplica la concentració del reactiu, la velocitat és multiplica per quatre.

La suma dels exponents de l’equació de la velocitat és l’​ordre total de la reacció.

En el cas particular de les ​reaccions elementals ​(en una sola etapa) n’hi ha prou que una molècula d’un
reactiu xoqui amb una molècula de l’altre reactiu perquè es formin els productes.

A les reaccions elementals l’ordre parcial de reacció coincideix amb el coeficient estequiomètric de cada
reactiu.
v=k​
[H​]​
2​
1​
[I​2​]​1

3. MODELS CINÈTICS DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

Perquè tingui lloc una reacció química, cal que es trenquin els enllaços que uneixen els àtoms dels
reactius i que es formin nous enllaços entre aquests àtoms que donin lloc als productes.
Per explicar com tenen lloc les reaccions químiques, hi ha dues teories que es complementen entre
elles:

A) teoria de les col·lisions: les particules tenen energía cinètica (E c = m·v 2 /2) perquè es mouen a
enormes velocitats i xoquen les unes amb les altres contínuament. L’energia cinètica mitjana de les
partícules depèn de la temperatura. Perquè el xoc sigui eficaç ha de tenir lloc:
- amb l’orientació adequada:

(en aquest cas no es produirà la reacció perquè l’orientació de les molècules no és

adequada)
 (en aquest cas sí que es produirà la reacció perquè l’orientació de les molècules és
l’adequada)

- amb una energia suficient, anomenada energia d’activació (p. 106, figura 5.13). L’energia d’activació
és més gran o més petita segons la força dels enllaços que calgui trencar. A una temperatura
donada, només les partícules amb més energia aconsegueixen trencar-se mútuament els enllaços
en xocar entre elles i així es poden formar els productes. Com més petita sigui l’energia d’activació,
més gran serà la velocitat de reacció.

B) teoria de l’estat de transició: les partícules dels reactius xoquen entre elles i, abans que es
transformin en productes, es forma un agregat intermedi (el complex activat) que té una energia
superior a la dels reactius i els productes. Per això és molt inestable, la seva vida és molt curta i
dona lloc als productes. Com més petita sigui l’energia que han d’assolir les partícules dels reactius
per arribar a l’estat de transició, més gran és la velocitat de la reacció.

4. MECANISME D’UNA REACCIÓ

El mecanisme d’una reacció és el conjunt d’etapes elementals successives a través de les quals transcorre
una reacció química.
Un intermedi de reacció és una substància química (àtom molècula, ió) que es forma en una de les etapes
d’una reacció, però que reacciona en una altra etapa. No apareix en la reacció global, ni com a reactiu ni
com a producte.
Un exemple:

L’àtom d’oxigen és un intermedi de reacció perquè es forma a la primera etapa i desapareix a la segona.

5. MOLECULARITAT
És el nombre de molècules que intervenen en una reacció química elemental, això té lloc en
una sola etapa. Normalment les reaccions elementals són unimoleculars o biomoleculars.
Segons la molecularitat, hi ha reaccions unimoleculars, biomoleculars o trimoleculars.
Ex: I​
2+ 2​ → 2HI
​ H​

S’ha format un mecanisme de reacció de 3 etapes:

ETAPA REACCIÓ ELEMENTAL MOLECULARITAT

1ª etapa I​2​→ 2I 1 (unimolecular)

2ª etapa I + H​2​→ H​2​I 2 (biomolecular)

3ª etapa H​2​I + I → 2HI 2 (biomolecular)

Reaccions trimoleculars molt extranyes perquè la probabilitat que xoquin simulaniament 3

molècules és molt petita.
Ex: 2NO + O​2​→ 2NO​2

6. FACTORS QUE AFECTEN LA VELOCITAT D’UNA REACCIÓ

- Naturalesa de les substàncies que reaccionen: l’energia d’activació serà més gran o més petita
segons la força dels enllaços que calgui trencar.
- Concentració dels reactius: la concentració és una mesura del nombre de partícules per unitat de
volum. Quan aguanta la concentració, els xocs entre les partícules són més freqüents i augmenta la
velocitat de reacció.
- Divisió dels reactius: si algun dels reactius és un sòlid, la velocitat de reacció serà més gran com
més dividit estigui el sòlid perquè així augmenta la superfície de contacte amb els altres reactius.
- Temperatura: la temperatura d’un sistema està directament relacionada amb l’energia cinètica
mitjana, de les seves partícules. Com més gran és la temperatura, més gran és la velocitat de les
partícules i això fa que els xocs entre elles siguin més frequents. Com més gran és la temperatura,
el nombre de les partícules activades és més gran i es produeixen més xocs eficaços.
Per aquestes dues raons, l’augment de temperatura provoca un augment de la velocitat de reacció.

- Presència d’un catalitzador​: els catalitzadors són substàncies que no consumeixen en una reacció
química però que en modifiquen la velocitat. Els catalitzadors no són capaços de provocar una
reacció química que no sigui termodinàmicament possible. En general, els catalitzadors augmenten
la velocitat de reacció de manera que l’energia d’activació és més petita.
També hi ha catalitzadors que disminueixen la velocitat de la reacció de manera que disminueixen
la velocitat de la reacció. En aquest cas s’anomenen inhibidors:
Les reaccions químiques, que tenen lloc en els éssers vius (reaccions bioquímiques) són
catalitzados per molècules de proteïnes de massa molar elevada (de 10 a la 4 a 10 a la 6 g/mol),
anomenades enzims.