QUÍMICA 2n Batxillerat.

TEMA 3: CINÈTICA DE LES REACCIONS QUÍMIQUES.

1.- Introducció.
2.- Teories de les reaccions químiques
2.1.- Teoria de les col·lisions.
2.2.- Teoria de l’estat de transició.
3.- Velocitat de reacció i factors de què depèn
3.1.- Factors que afecten a la velocitat de reacció.
3.1.1.- Variació de la velocitat de reacció amb la temperatura.
4.- Ordre de reacció i equació de velocitat.
5.- Mecanisme de reacció
6.- Catàlisi
6.1.- Utilització de catalitzadors en processos industrials

1.- INTRODUCCIÓ.

La Cinètica Química és la part de la Química que estudia la velocitat amb la qual es produeixen les
reaccions químiques, dels factors que influeixen en elles i del mecanisme a través del qual els reactius es
transformen en productes.

2.- TEORIES DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

2.1.- TEORIA DE LES COL·LISIONS.

La teoria de les col·lisions va ser establida per Lewis, deriva de la teoria cineticomolecular. Esta teoria
proposa que les reaccions químiques es produeixen simplement a partir de xocs entre les molècules, àtoms o ions
dels reactius. Per tant, dependrà:
1.- la freqüència amb la qual xoquen dos molècules per unitat de volum, que es podrà calcular a partir de la teoria
cinètica dels gasos i depèn de les concentracions dels reactius, de les seues masses moleculars, de les
distàncies entre els centres moleculars en el moment del xoc i de la temperatura absoluta ja que a major
temperatura, l’energia cinètica augmenta, les molècules es mouen més ràpidament i xoquen més freqüentment.
2.- L’eficàcia del xoc que produirà la ruptura d’uns enllaços i la formació d’altres. En un xoc eficaç:
a) Les molècules, àtoms o ions dels reactius han de tindre l’energia cinètica suficient perquè es puguen
trencar els enllaços necessaris. Esta energia mínima s’anomena energia d’activació, Ea. La fracció de
E a
molècules amb energia igual o superior a l’energia d’activació la va calcular Boltzmann com e RT .
b) El xoc s’ha de produir amb l’orientació adequada
H2 + I2  2 HI
Xoc eficaç Xoc no eficaç

+   +   +

H2 I2 H2 I2
H2 + I2  (HI)2  2 HI
L’orientació dels xocs es fa més important com menys simètriques i més voluminoses siguen les molècules,
com s’aprecia en la reacció entre el iodur d’hidrogen i l’amoníac, els dos en estat gasós:
HCl + NH3  Cl + NH4+
Xoc eficaç Xoc no eficaç

+   +

+   + HCl NH3 HCl NH3

HCl NH3 Cl NH4+ +   +

HCl NH3 HCl NH3

Cinètica Química.- 1/7
 QUÍMICA 2n Batxillerat.

En general, cal indicar que com el nombre de xocs és baix, les reaccions entre ions són senzilles i directes,
perquè en col·lidir, l’atracció electrostàtica entre les càrregues de distint signe els manté units.

2.2.- TEORIA DE L’ESTAT DE TRANSICIÓ.

La teoria de les col·lisions va ser complementada per Eyring amb la introducció de l’anomena’t complex
activat o estat de transició que és una combinació de molècules formada en aproximar-se els reactius els enllaços
dels quals s’han debilitat al mateix temps que s’estan formant uns altres nous, és molt inestable ja que la seua
energia és superior a la de qualsevol molècula ja siga de reactiu o de producte de la reacció.
Només s’arriba a formar l’estat de transició si les molècules dels reactius posseeixen una energia igual o
superior a l’energia d’activació que és l’energia addicional que han d’absorbir les molècules dels reactius perquè en
col·lidir, arriben a formar el complex activat.
Normalment només una xicoteta part de les molècules que xoquen tenen prou energia com per a aconseguir
o superar l’energia d’activació. El que determina que una reacció siga ràpida o lenta és el valor de l’energia
d’activació. Quant major siga l’energia d’activació, menor serà, en general, la velocitat de reacció, ja que pocs xocs
seran eficaços. Al contrari, en reaccions amb baixa energia d’activació, el nombre de xocs serà major, i per tant, la
velocitat de reacció.
Representant gràficament l’energia potencial del sistema respecte l’avanç de la reacció, s’observa que el
camí més senzill passa per un màxim que correspon a l’estat de transició o complex activat.
Energia A B * Complex activat Energia A B * Complex activat
Potencial A B Potencial A B

Eareactius Eaproductes Eareactius Eaproductes

A2 + B2 HR<0 2 AB HR > 0

2 AB A2 + B2
Avanç de la reacció Avanç de la reacció
Reacció exotèrmica Reacció endotèrmica
E areactius  E a E areactius  E a
productes productes

HR  E areactius  E a 0 HR  E areactius  E a 0

productes productes

La diferència d’energies entre reactius i productes és una magnitud termodinàmica que representa
l’entalpia de la reacció
HR  E areactius  E a
productes

Els conceptes d’energia de reacció i energia d’activació, fan referència a aspectes distints d’una reacció
química:
- L’energia de reacció proporciona el balanç energètic que acompanya a una reacció química, independentment de
com es verifica la reacció, és una magnitud termodinàmica.
- L’energia d’activació es refereix a la barrera energètica que ha de vèncer perquè tinga lloc la reacció química,
és una magnitud cinètica que depèn del camí seguit.

3.- VELOCITAT DE REACCIÓ

La velocitat de reacció és una magnitud positiva que es defineix com la variació de la concentració de les
substàncies que intervenen en el procés en la unitat de temps. La velocitat de reacció es pot referir als productes
o als reactius de la reacció.
Considerem la reacció: a A + b B  c C + d D
La velocitat de reacció es pot expressar com a velocitat de desaparició d’un dels reactius o com a velocitat
de formació d’un dels productes.
1 A 1 B 1 C  1 D
La velocitat mitjana v m         
a t b t c t d t
El signe negatiu es deu al fet que les respectives concentracions disminueixen a mesura que transcorre el
Cinètica Química.- 2/7
 QUÍMICA 2n Batxillerat.

temps.
En general, les concentracions solen expressar-se en molaritat (mols/litre) i el temps en segons, les unitats
–1 –1
de la velocitat de reacció, v, seran mol·l ·s .
Normalment, el que interessa no és la velocitat mitjana, sinó [reactiu]
la velocitat instantània
1 d A  1 d B  1 d C  1 d D 
v         A 
a dt b dt c dt d dt
Per a això es representa la concentració en funció del temps i
per a determinar la velocitat en un punt es dibuixa la tangent a la
t temps
corba i es determina el pendent de la recta.

3.1.- FACTORS QUE AFECTEN A LA VELOCITAT DE REACCIÓ.

1.- Naturalesa dels reactius: substàncies diferents davant d’un reactiu determinat, es comporten de forma molt
distinta, unes reaccionen ràpidament i unes altres lentament. A Pesar de la dificultat que existeix per a extraure
conclusions generals, hui solen acceptar-se dos regles com a vàlides:
 Les reaccions en les quals es produeixen la ruptura d’enllaços covalents transcorren, en general, a
velocitats lentes a temperatures ordinàries.
 Les reaccions entre compostos iònics dissolts (que no necessiten trencar enllaços ja que en dissolució els
ions estan separats) tenen lloc a velocitats elevades a temperatures ordinàries.
2.- La concentració: si les substàncies estan en dissolució, pot observar-se, en general, que un augment de la
concentració dels reactius provoca un augment de la velocitat de reacció.
3.- Superfícies posades en contacte: perquè puga produir-se una reacció es necessita que les substàncies
reaccionants estiguen “en contacte”. En general, la velocitat de reacció augmenta en augmentar el grau de divisió de
les substàncies reaccionants. En els sòlids, quant major siga el grau de subdivisió de les substàncies, major serà
l’extensió de les superfícies posades en contacte. En líquids i gasos, en haver-hi màxim estat de subdivisió, hi ha la
màxima superfície de contacte i la velocitat de reacció és, en general, alta.
4.- La pressió: per a sistemes gasosos, la velocitat depèn de la pressió a la qual estan sotmesos els reactius i pot
deduir-se experimentalment que en augmentar la pressió parcial dels gasos en la mescla de substàncies
reaccionants augmenta la velocitat de reacció.
5.- Catalitzadors: algunes reaccions químiques sofreixen grans augments o disminucions de la velocitat quan es
produeixen en presència de xicotetes quantitats de certes substàncies (especials per a cada reacció) anomenades
catalitzadors (positius o negatius o inhibidors)
6.- La temperatura: en augmentar la temperatura augmenta sempre la velocitat de reacció. Experimentalment
s’ha arribat a la conclusió que aproximadament per cada 10ºC que augmenta la temperatura, la velocitat de reacció
es fa el doble. Si la temperatura augmenta, l’energia cinètica de les molècules augmenta, la qual cosa produeix un
augment del nombre de col·lisions i, per tant, un augment de la velocitat de la reacció.

3.1.1.- VARIACIÓ DE LA VELOCITAT DE REACCIÓ AMB LA TEMPERATURA.

La velocitat de la majoria de les reaccions és molt sensible a la temperatura, observant-se que la velocitat
augmenta amb la temperatura. L’equació d’Arrhenius facilita el valor de la constant de l’equació de la velocitat d’una
reacció química com
E a
k  A·e RT Equació d'Arrhenius.
on A és el factor de freqüència o preexponencial que està directament relacionat amb el nombre de xocs entre els
reactius, R és la constant dels gasos ideals, T és la temperatura absoluta i Ea l’energia d’activació.
Ea
Prenent logaritmes neperians ln k  ln A 
RT

Cinètica Química.- 3/7

 QUÍMICA 2n Batxillerat.

Ea ln k
o bé, en logaritmes decimals log k  log A 
2'303·RT
Si es representa ln k en funció d'1/T s’obté una recta amb pendent, –
Ea/R i l’ordenada en l’origen, ln A. Les unitats del factor de freqüència, A, són Ea
pendent  
R
les mateixes que les de la constant de velocitat, k, i depenen de l’ordre de
reacció i Ea és sempre positiva, ja que el pendent és negatiu (–Ea/R). El valor
positiu d’Ea indica que k augmenta amb la temperatura.
1
T

4.- LLEI DE VELOCITAT I ORDRE DE REACCIÓ.

La llei de velocitat és una equació que expressa la velocitat de reacció en funció de les concentracions de
les substàncies que formen part de la reacció. La forma de l’equació de velocitat d’una reacció no pot deduir-se a
partir dels coeficients de l’equació ajustada; ha de determinar-se experimentalment.
En general, quan tots els reactius es troben en una mateixa fase física (reaccions homogènies), la velocitat
de reacció és proporcional a les concentracions dels reactius (en mol·L -1) elevades cadascuna a una determinada
potència.
Per a una reacció del tipus a A + b B → Productes, la velocitat de reacció, en principi, pot expressar-se
mitjançant l’equació de la velocitat o llei de la velocitat de la reacció:
v  k A  B 
La constant de proporcionalitat, k, s’anomena constant de velocitat. No depèn de les concentracions dels
reactius. No obstant això, el seu valor varia amb la temperatura.
Els valors dels exponents α i β de l’equació de velocitat s’han de determinar experimentalment: no hi ha cap
motiu pel qual hagen de coincidir necessàriament amb els coeficients estequiomètrics de l’equació ajustada. Per
exemple:

 dHI
H 2 + I2  2 HI
  kH2   I2 
dt
dHBr kH2   Br2  2
1
H2 + Br2 

 2 HBr
 dt

k'HBr
1
Br2 
S’anomena ordre de la reacció respecte a un reactiu el valor de l’exponent a què esta elevada la
concentració d’aquest reactiu en l’equació de velocitat.
S’anomena ordre total de la reacció, o simplement ordre de la reacció, la suma de tots els exponents que
apareixen en l’equació de velocitat.
Així, una reacció l’equació de velocitat de la qual siga v  kA B és d’ordre α respecte al reactiu A,
d’ordre β respecte al reactiu B, i d’ordre total α + β.
Normalment, l’ordre de reacció és un nombre enter (0, 1, 2 ...) però també són possibles ordres fraccionaris
o negatius (un ordre negatiu implica que la concentració apareix en el denominador de la llei de velocitat).
Quan la llei de velocitat és del tipus v  kA , una manera d’esbrinar l’ordre de reacció és mesurar la
velocitat de reacció per a dues concentracions diferents:
v1  kA1 

v2 kA2  A2 

v2  kA2  dividint la segona velocitat per la    es podrà calcular α.
v1 kA1  A1 

primera

5.- MECANISME DE REACCIÓ

Algunes reaccions es produeixen en un únic pas o etapa; és a dir, els productes es formen després d’una
única col·lisió entre les espècies que reaccionen. Per exemple, es creu que l’ozó i l’òxid nítric reaccionen d’aquesta
manera:
NO (g) + O3 (g) → NO2 (g) + O2 (g)
S’anomenen reaccions elementals aquelles que tenen lloc en una sola etapa. Per exemple, la formació del
iodur d’hidrogen.

Cinètica Química.- 4/7

 QUÍMICA 2n Batxillerat.

S’anomena molecularitat d’una reacció elemental el nombre de molècules que participen en l’etapa única de
què consta la reacció.
Així, les reaccions elementals es classifiquen en unimoleculars, bimoleculars o trimoleculars segons que la
seua molecularitat siga, respectivament, u, dos o tres.
 En una reacció elemental, els exponents de la llei de velocitat coincideixen amb els coeficients de l’equació
corresponent a l’etapa elemental: és a dir, l’ordre de la reacció coincideix amb la molecularitat.
 Si la reacció no és elemental, els exponents de l’equació de velocitat han de determinar-se
experimentalment.
No obstant això, la majoria de les reaccions químiques impliquen una seqüència de passos o etapes. Aquest
és el cas de la reacció entre el NO i l’oxigen de l’aire:
2 NO (g) + O2 (g) → 2 NO2 (g)
Se sap que els productes no es formen directament com a resultat de la col·lisió de dues molècules de NO
amb una d’O2 perquè s’ha detectat la presència de N2O2 durant el curs de la reacció. Es pensa que es produeix
mitjançant les dues etapes elementals següents:
k1
 N O (g)
NO (g) + NO (g) 
Pas 1:  2 2 (lenta)
k 1
k2
Pas 2: N2O2 (g) + O2 (g))   2 NO2 (g) (ràpida)
S’observa que la suma de les etapes coincideix amb la reacció global. El N 2O2 és un intermediari de la
reacció: apareix en una etapa i desapareix en una altra de posterior. Generalment, els intermediaris tenen una vida
molt curta, per la qual cosa són molt difícils de detectar.
S’anomena mecanisme de reacció el conjunt d’etapes elementals que condueixen a la reacció global.
En general, quan una reacció ocorre en diverses etapes hi ha un pas que és molt més lent que els altres.
L’etapa més lenta és l’etapa determinant de la velocitat de reacció.

6.- CATÀLISI

Un catalitzador és una substància que modifica la velocitat d’una reacció química i, no obstant això, no es
consumeix en el transcurs d’aquesta. Generalment, es reserva la denominació de catalitzador per a les substàncies
que acceleren la velocitat de reacció. Si una substància disminueix la velocitat de reacció, s’anomena inhibidor o
catalitzador negatiu. L’acció d’un catalitzador rep el nom de catàlisi.
Un exemple de catàlisi és la descomposició de l’aigua oxigenada: H2O2 (aq) → H2O (l) + ½ O2 (g). Aquesta
reacció transcorre lentament en condicions normals. Però si s’afig un catalitzador, un poc de diòxid de manganès,
MnO2, ocorre quasi instantàniament. Tot el MnO2 es recupera una vegada acabada la reacció.

Propietats dels catalitzadors

 No és ni un reactiu ni un producte, per tant no apareix en l’equació química global. Són eficaços, fins i tot
en quantitat molt xicoteta.
 Es recupera al final del procés en un estat igual a l’inicial, és a dir, es pot tornar a utilitzar en un nou cicle
de catàlisi.
 No altera les variables termodinàmiques del procés, el catalitzador ni aporta ni consumeix energia. No
canvia ΔH, ΔS ni ΔG. És a dir, la presència d’un catalitzador no afecta de cap manera la calor de reacció ni
l’espontaneïtat del procés. Per tant, cap catalitzador pot fer que una reacció que siga no espontània passe,
en la seua presència, a ser espontània.
 Accelera per igual les reaccions directa i inversa.
 En general, els catalitzadors són específics, és a dir, activen una reacció en concret i no la resta de les
possibles reaccions.

Mecanisme general de la catàlisi

Els catalitzadors exerceixen un paper actiu en el procés formant compostos intermedis que condueixen
l’avanç de la reacció per un mecanisme més favorable en el qual les energies d’activació són menors.
El catalitzador no apareix en l’equació neta de la reacció, ja que es regenera en el transcurs d’aquesta
(encara que si que podria aparèixer en l’equació de la llei de velocitat).

Cinètica Química.- 5/7

 QUÍMICA 2n Batxillerat.

Encara que els catalitzadors no es consumeixen en la

reacció, hi exerceixen un paper actiu: canvien el mecanisme
de la reacció.
El catalitzador proporciona un camí de reacció
alternatiu, l’energia d’activació del qual és menor que la
corresponent a la reacció sense catalitzar.
Un catalitzador no modifica el valor de ΔH r de la
reacció química sobre la qual actua, ja que ΔH r. només depèn
de les entalpies dels reactius i dels productes. Per la
mateixa raó, un catalitzador no modifica els valors de ΔS r ni
de ΔGr

Tipus de catàlisis

Els distints tipus de catàlisis són:

1.- Catàlisi homogènia. En aquest cas, el catalitzador es troba en la mateixa fase que els reactius.
Per exemple, la reacció en fase gasosa: 3 SO2 (g) + O2 (g) → 2 SO3 (g) es catalitza afegint NO2 gasós
2.- Catàlisi heterogènia. En aquest cas, el catalitzador es troba en una fase diferent d’aquella en què es troben
els reactius. La catàlisi heterogènia s’utilitza en molts processos industrials importants. El seu mecanisme més
comú està basat en l’adsorció de les molècules reaccionants (generalment, gasos) en la superfície del catalitzador
(generalment, un sòlid). Així, la reacció ocorre sobre aquesta superfície.

Un exemple és la reacció
O2 (g) + 2 H2 (g) → 2 H2O (g)
sobre platí.

3.- Catàlisi enzimàtica. Els enzims són les substàncies que catalitzen les reaccions bioquímiques. Per exemple,
l’elevat nombre de complexes reaccions químiques que tenen lloc en el nostre cos poden realitzar-se a la
temperatura relativament baixa de l’organisme (37°C) gràcies a l’acció dels enzims, que són proteïnes d’elevada
massa molecular.

En la catàlisi enzimàtica, el reactiu (denominat substrat) encaixa perfectament en un punt específic de la

superfície de l’enzim, i es manté en aquesta posició per l’acció de forces intermoleculars. Després d’aquesta
adsorció, la configuració de l’enzim pot variar, de manera que es debilita l’enllaç clau del substrat i augmenta així la
velocitat de reacció.

6.1.- UTILITZACIÓ DE CATALITZADORS EN PROCESSOS INDUSTRIALS

A.-Síntesi d’àcid sulfúric: L’àcid sulfúric és un dels àcids més importants en la indústria i en el laboratori a causa
de la gran varietat d’aplicacions, tal és la seua importància que el seu consum és un bon índex per a mesurar el grau
de desenvolupament de la indústria d’un país. En la seua fabricació és distingeixen 3 etapes:
S (s) + O2 (g)  SO2 (g)
2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g)
SO3 (g) + H2O (l)  H2SO4 (aq)

Cinètica Química.- 6/7

 QUÍMICA 2n Batxillerat.

Com a catalitzadors és pot utilitzat platí finament dividit o una mescla de Fe2O3 i V2O5 que s’utilitza en la
segona etapa del procés

B.- Síntesi d’àcid nítric: L’àcid nítric és com l’àcid sulfúric un dels àcids més importants, i s’utilitza habitualment
en la indústria de fertilitzants, colorants, medicaments, explosius, etc.
Pt,/ Rh; 800C
4 NH3 (g) + 5 O2 (g)   4 NO + 6 H2O
2 NO (g) + O2 (g)   2 NO2 (g)
2 NO2 (g) + H2O (l)   HNO2 (aq) + HNO3 (aq)
Q
3 HNO2 (aq)   HNO3 (aq) + H2O (l) + 2 NO (g)
El NO que és forma és reciclat i oxidat de nou per produir més àcid nítric.

C.- Síntesi d’amoníac: L’amoníac és una substància molt important en la indústria dels fertilitzants i explosius. En
la indústria, l’amoníac es prepara per reacció directa dels seus elements, segons el procés de BOSCH-HAVER
 2 NH (g)
N2 (g) + 3 H2 (g)  3

La reacció és reversible. La reacció posseeix una elevada energia d’activació. per la qual cosa és necessari la
utilització d’un catalitzador (ferro molt pur amb un poc d’Al2O3 i hidròxids alcalins) que accelera el procés;
constituint una catàlisi heterogènia, ja que el catalitzador és sòlid i els reactius es troben en fase gasosa.
Per tant, mitjançant la utilització de catalitzadors adequats i regulant les condicions de pressió i
temperatura, s’aconsegueix rendiments satisfactoris per la producció industrial. Les condicions habituals són 500ºC
i 200 atm, es purifiquen els gasos ( H2 i N2 ) abans d’entrar en el reactor per no enverinar el catalitzador.

D.- Hidrogenació d’alquens i alquins

Ni, Pd o Pt
R-CH=CH-R’ + H2   R-CH2-CH2-R’
Pd o Pt
CH3-C  CH + H2  CH3-CH=CH2
Aquestes reaccions són molt lentes en condicions normals, encara que poden ser accelerades amb la
utilització de catalitzadors de níquel o platí. La funció principal del catalitzador és debilitat l’enllaç H-H, amb la
qual cosa facilita molt la reacció.
L’hidrogenació és un procés molt important en la indústria d’aliments, ja que en disminuir el nombre de
dobles enllaços poliinsaturats evita el seu enranciment ( l’oli es torne ranci per l’oxidació dels enllaços C=C)

E.- Catalitzadors d’automòbils: també s’anomenen catalitzadors catalítics

L’aire està format principalment per O2 i N2. A temperatura ambient, estos gasos no reaccionen entre sí.
Però per damunt dels 1000º C, com els que s’aconseguisquen en els processos de combustió (cilindres dels motors
d’explosió o dels forns de les centrals elèctriques que cremen carbó o petroli) es genera l’energia suficient per a
produir la reacció:
N2 (g) + O2 (g) ⇄ 2 NO (g) Hº = 180’8 kJ
Quan s’allibera a l’atmosfera el NO reacciona amb l’oxigen formant NO2, gas molt verinós i sufocant.


2 NO(g) + O2 (g) 
 2 NO2 (g) Hº < 0

d’ambdós òxids, el NO2 és el més perillós i en concentracions elevades pot danyar les vies respiratòries. És
precisament el NO2 el principal responsable de la contaminació atmosfèrica (“smog”).
El diòxid de nitrogen, junt amb les emissions de CO (g), fa que les emissions dels automòbils siguen
considerades com una font important de contaminació de l’aire. Actualment en els automòbils es col·loquen els
convertidors catalítics que per una part redueixen els gasos NO i NO2 a N2 i O2, i per una altra oxiden els
hidrocarburs no cremats’ i el CO produït, a CO2 i H2O.

Cinètica Química.- 7/7