Biologia I Unitat 11.

Homeòstasis

T. 11 L’HOMEÒSTASIS
1. L’homeòstasi
L’homeòstasi és el manteniment del medi intern en condicions més o menys estables.
Depèn del medi extern i de l’activitat metabòlica cel·lular.
2. Els sistemes fisiològics
- sensors
- sistemes de regulació (sistema nerviós i sistema endocrí)
- efectors
El sistema fisiològic està format per òrgans amb funcions específiques que a la seva
vegada estan constituïts per diferents teixits.

3. Els teixits
3.1 Teixit epitelial
Les cèl·lules estan densament empaquetades i creen barreres amb funció protectora i
d’absorció. Aquestes barreres filtren i transporten els ions i les molècules.

Cèl·lules escamoses - epiteli columnar - cèl·lules de l’epiteli

cuboidal
Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

Cèl·lules de l’epiteli cuboidal: tenen funció de secreció d’hormones, mocs, llet, enzims
digestius i suor. Són quimioreceptors de gust i de l’olfacte.
3.2 . El teixit muscular
El teixit muscular són cadenes llargues constituïdes per actina i miosina el
desplaçament dels quals permet la contracció. És el teixit més abundant i el que
requereix més consum energètic. Es caracteritza per estar format per cèl·lules
excitables que poden generar potencials d’acció a la seva membrana i produir la
contracció muscular. Aquesta contracció converteix l’energia emmagatzemada en
les molècules d’ATP en tensió, converteix l’energia química en mecànica. N’hi ha de
tres tipus:
- Teixit muscular esquelètic: forma l’aparell locomotor, el diafragma, la musculatura
dels ulls, etc. En tenim un control voluntari, el controla el sistema nerviós somàtic.
- Teixit del múscul cardíac: Presenta estriacions, que són miofibril·les contràctils.
Aquestes estriacions tenen bandes clares i fosques.
- Teixit muscular llis: no presenta estriacions però posseeix proteïnes contràctils.
Els dos últims són de contracció involuntària i els controla el sistema nerviós
autònom.

3.3 . El teixit connectiu

Són poblacions disperses de cèl·lules en una matriu extracel·lular que elles mateixes
secreten. Ni ha de dos tipus:
- Teixit reticular: constitueix una red, aporta forma i resistència. Són les fibres de
col·lagen i elastina.
- Teixit laxe: té baixa densitat i omple els espais entre òrgans.
- Teixit adipós: el teixit adipós o teixit gras té funcions de reserva energètica, de
suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
- Sang: és un teixit líquid que recorre l’organisme a través dels vasos sanguinis
transportant cèl·lules i tots els elements necessaris per dur a terme les seves
funcions.
Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

3.4. El teixit nerviós

El teixit nerviós coordina les accions corporals i transmet senyals entre les diferents
zones. N’hi ha de dos tipus:
- Neurones: transformen la informació en senyals elèctriques. Són molt important al
sistema nerviós central.
- Cèl·lules glies: aporten a la neurona tot allò que necessita.

4. El Q10 i la tassa de reacció

Els processos fisiològics són sensibles a la temperatura i es descriuen amb el factor
Q10 que és més alt a temperatures altes. No totes les reaccions bioquímiques tenen el
mateix factor i per tant s’ha de mantenir la homeòstasis per tal d’evitar els desajustos.

5. La termoregulació
La aclimatació és l’ajust bioquímic dels sistemes enzimàtics per compensar els efectes
de la temperatura. És més sensible a curt que a llarg termini.

5.1 Classificació segons la temperatura ambiental

- Homeoterms: tenen una temperatura corporal constant.
- Poiquiloterms: la temperatura corporal canvia segons la ambiental.

5.2 Classificació segons la font de calor:

- Ectodermes: depenen d’una font de calor externa.
- Endodermes: generen calor metabòlic i preveuen la pèrdua de calor.
- Heteroterms: regulen la seva temperatura corporal en determinats moments
(animals que hivernen).
Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

El llangardaix, ectoderm, si que pot mantenir la seva temperatura corporal més o

menys constant gràcies al seu comportament.
Els elefants mitjançant el seu comportament poden refrescar-se i baixa la temperatura.

6. Mecanismes d’intercanvi de calor

Cost energètic (Q Produït = Q perdut)  adaptacions
Q produït = TM + Rad absorbida
Q perdut = Rad emit + convecció + conducció + evaporació.

Els mecanismes d’intercanvi de calor:

- radiació: intercanvi d’energia infraroja amb el medi. Els objectes perden calor cap a
l’objecte fred. La radiació pot ser tant absorbida com emesa.
- convecció: pèrdua de calor que es produeix quan el fluid que ens rodeja és més
fred que el cos.
- conducció: transferència directa de calor d’una superfície càlida a una freda.
- evaporació: les molècules d’aigua passen d’estat líquid a gas.
Amb aquests mecanismes i amb la nostra tassa metabòlica podem calcular el cost
energètic del canvi de temperatura.
Mitjançant el flux sanguini podem controlar la tassa metabòlica. Vasodilatació.

Mecanismes de regulació:
Els homeoterms, endoterms i alguns poiquiloterms i ectoterms regulen el flux sanguini
cap a la pell per regular la seva temperatura.

6.1

Peixos de sang freda i de sang calenta

Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

Peixos de sang calenta: produeixen gran quantitat de calor metabòlic però la perden
amb facilitat.

Peixos de sang freda: són els endoterms-poiquiloterms.

6.2

Les abelles es mantenen temperades al hivern

Heterotermia: producció de calor en ectoterms.
- Regional: els músculs de vol dels insectes assoleixen els 35-40ºC abans de
començar el vol, ho aconsegueixen gràcies a la contracció muscular.
- Temporal: les abelles regulen la seva temperatura de la colmena en hivern
mitjançant la producció metabòlica de calor i l’agrupament.

6.3 La corba del ratolí-elefant

Els endoterms contesten als canvis de temperatura ambiental mitjançant canvis en el
consum d’energia i la producció de calor (tassa metabòlica) mesurada per calorimetria
directa o indirecta. A la zona termoneutra la TM és baixa i independent de la Tª
Taxa metabòlica basal: durant el repòs, l’ajuni i la zona termoneutra.
La taxa metabòlica està afectada per l’activitat. La temperatura ambiental,
l’alimentació, i el pes. A menor superfície més teixits poc metabòlicament actius.

6.4 La temperatura ambiental i les taxes

metabòliques dels mamífers.
Termoneutra: regula la temperatura per
mecanismes passius.
Temperatura crítica inferior: gasta energia per
produir calor. Termogènesis.
Temperatura crítica superior: gasta energia per
eliminar calor per evaporació, termòlisis.

7 El greix
Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

Els endoterms tenen respostes davant el fred.

- Adaptació
- Termogènesis: pot ser per tremolor o pel teixit adipós marró. TAM produeix calor
per fosforilació oxidativa dels àcids grassos desacoblats respecte al transport dels
electrons gràcies a la presència de termogenina o UCP-1. Es localitza en regions
anatòmiques específiques.
8.

Adaptacions al clima
8.1 Clima fred i calent
Clima càlid
- Augment del flux sanguini a la pell
- Zones sense pel
- Contacte amb l’aigua
- Suor.

Clima fred
- Menor superfície o volum
- Aïllament tèrmic
- Vasoconstricció

8.2 L’hipotàlem regula la temperatura corporal

Biologia I Unitat 11. Homeòstasis

8.3 La febre
La febre és la resposta adaptativa que ajuda a combatre els patògens. Pot ser causada
per una hipertèrmia causada per la resposta a pirògens que causen un augment del
valor de referència de la producció de calor.
Pirògens exògens: d’origen víric o bacterià.
Pirògens endògens: produïdes per les pròpies cèl·lules del sistema immunitari.

8.4 Heterotermia naturals

la Heterotermia temporal és la hipotèrmia regulada per sobreviure a períodes freds o
d’escasses d’aliments. Permet estalviar energia i aigua. Existeix el letàrgic, que és diari,
l’estivació i la hivernació.