LA SANG

BIOMEDICINA, 1r de Batxillerat
1. QUÈ ÉS LA SANG?
● Tipus de teixit conjuntiu líquid, lleugerament bàsic (pH =
7,4), viscós i de color vermell. Recorre tot l’organisme per
l’interior dels vasos sanguinis, gràcies al bombeig del
cor.
2. QUINES FUNCIONS FA LA SANG? (1)
● Transporta oxigen (O2) i nutrients (lípids, glúcids, proteïnes, sals minerals, vitamines)
a totes les cèl·lules del cos.

● Transporta el diòxid de carboni (CO2) resultant de la respiració cel.lular cap als

pulmons, i altres residus cap als ronyons, per tal que puguin ser eliminats.
2. QUINES FUNCIONS FA LA SANG? (2)
● Transporta hormones (molècules que actuen com a missatgers químics) que
transmeten informació a diferents parts del cos.
Ex: transport d’insulina per reduir la concentració de glucosa en sang.

● Transporta components que lluiten contra infeccions (glòbuls blancs) i altres que aturen
hemorràgies (plaquetes).

● Participa en la regulació de la temperatura corporal.

3. QUANTA SANG TENIM?
● Volèmia: volum total de sang en el sistema circulatori d'un individu.

● La volèmia suposa un 8% del pes corporal i depèn també del greix acumulat al cos
en una relació inversa: a més greix, menys sang.

● Un adult humà típic té una volèmia aproximada d'entre 4,7 i 5 litres, i a les dones és
generalment menor que als homes.

● Els estats de deficiència o excés

de volèmia es coneixen com a
hipovolèmia i hipervolèmia,
respectivament.
4. COMPONENTS DE LA SANG

Centrífuga
4. COMPONENTS DE LA SANG

Centrifugació
4.1 PLASMA
● Part líquida, que conté en suspensió les cèl·lules de la sang: glòbuls
vermells, glòbuls blancs i plaquetes.

● 92% aigua amb sals minerals, nutrients (aminoàcids, glucosa, lípids,

vitamines), substàncies de rebuig, hormones i proteïnes.
 PROTEÏNES DEL PLASMA MÉS IMPORTANTS
Tipus de proteïna Subtipus Lloc de síntesi Funcions

Albúmina Fetge -Mantenen la pressió osmòtica dels vasos

sanguinis.
-Transport de substàncies insolubles.

Proteïnes de coagulació: Fetge -Intervenen en la coagulació de la sang.

Fibrinogen i Protrombina

Proteïnes del complement Fetge -Intervenen en la destrucció de

(C1 i C9) microorganismes i en la iniciació de la
inflamació.

Gammaglobulines (inclouen les Cèl·lules del -Defensa immunològica de l’organisme contra

immunoglobulines = anticossos) plasma agents infecciosos o toxines.

Globulines Betaglobulines: Fetge -Transport d’hormones, ions metàl·lics, lípids i

-Transferrina vitamines liposolubles.
-Ceruloplasmina -Transferrina: transport de ferro
-Ceruloplasmina: transport de coure

Lipoproteïnes -Quilomicrons -Intestí -Transport de lípids.

-Lipoprot. d’alta densitat (HDL)
-Lipoprot. de baixa densitat (LDL)
-Lipoprot. de molt baixa densitat (VLDL)
-Fetge i intestí -HDL: recull l’excés de colesterol a la sang i el
-Fetge transporta al fetge per ser eliminat
-Fetge
-LDL: transporta i entrega colesterol a les
cèl·lules (“colesterol dolent”)
 4.2 COMPONENTS CEL·LULARS
Vist al microscopi òptic

Eritròcits

Vist al microscopi electrònic

Leucòcit
Leucòcit
Plaquetes Eritròcit

Plaqueta
 ERITRÒCITS = GLÒBULS VERMELLS = HEMATIES
● Cèl·lules més abundants de la sang (4-6 milions/mm3 de sang). Vida aprox.: 100-120 dies.
● No tenen orgànuls ni nucli (es perden durant la seva síntesi).
● Tenen forma de disc bicòncau, de 7,5 micròmetres de diàmetre.

M. òptic

M. electrònic
ERITRÒCITS = GLÒBULS VERMELLS = HEMATIES
● Citoplasma conté HEMOGLOBINA: proteïna que conté ferro (grup hemo).
L’oxigen dels alvèols s’uneix al grup hemo, i pot ser transportat a totes les cèl·lules del cos. El CO2
de la respiració cel.lular s’uneix també al grup hemo, i pot ser eliminat als alvèols
ERITRÒCITS = GLÒBULS VERMELLS = HEMATIES
● La seva estructura els hi permet ser molt
flexibles i deformables, per tal de circular sense
problemes per vasos sanguinis i capil·lars.
ERITRÒCITS = GLÒBULS VERMELLS = HEMATIES

● HEMATÒCRIT:
Percentatge en volum (%) de glòbuls
vermells a la sang.

● Valors normals: 35-55%.

Per disminució d’eritròcits Per augment d’eritròcits

o manca de ferro o disminució de volum de plasma
LEUCÒCITS = GLÒBULS BLANCS
● Proporció inferior a la dels eritròcits: 4.200-11.000/mm3 de sang.
● Sí tenen nucli i orgànuls. Vida aprox.: 4-30 dies.
● Funció principal: defensa de l’organisme contra les infeccions: destrueixen i eliminen organismes
infecciosos (ex: bacteris, virus) i teixits morts o alterats. Hi ha 5 tipus diferents::
LEUCÒCITS GRANULÒCITS

● Granulòcits: en el citoplasma hi ha granulacions visibles al microscopi òptic,

i tenen el nucli irregular amb diversos lòbuls.

● NEUTRÒFILS (o POLIMORFONUCLEARS):
- Nucli molt lobulat (3 o més lobulacions).
- Leucòcits més abundants (60-65%).
- Vida aproximada 6 hores.
- Molt mòbils, gran capacitat fagocítica:
digereixen bacteris i altres partícules estranyes
nocives.
- Un augment dels neutròfils pot indicar un procés
infecciós bacterià.
LEUCÒCITS GRANULÒCITS
● EOSINÒFILS:
- Nucli bilobulat (2 lobulacions).
- 1-3% del total dels leucòcits. Vida aproximada de 30 min a unes hores.
- S’observa un augment en processos al·lèrgics i en algunes malalties
parasitàries (eliminen els paràsits). També destrueixen cèl·lules
canceroses.

● BASÒFILS:
- Nucli irregular, difícil de veure degut a l’abundant granulació.
- Molt poc abundants en sang (< 1%). Vida aproximada 4-6 hores.
- Contenen grànuls plens d’histamina, una substància que participa en
reaccions al·lèrgiques: quan els basòfils troben al·lèrgens (antígens
que causen reaccions al·lèrgiques), alliberen histamina. La histamina
augmenta l'aportació de sang als teixits danyats, cosa que dóna lloc a
que aquest teixit s’inflami.
LEUCÒCITS AGRANULÒCITS
● Agranulòcits: en el citoplasma s’observa un citoplasma sense grànuls i tenen un nucli
poc lobulat.

● MONÒCITS:
- Són els leucòcits més grans.
- Nucli gran, amb un replegament central.
- 1-9% del total de leucòcits. Vida de mesos a anys.
- Fagociten cèl·lules mortes, i ajuden en la defensa
contra gran quantitat de microorganismos
infecciosos.
- Cèl·lules mòbils, són precursors dels macròfags:
quan apareix una infecció, els monòcits es desplacen
cap als teixits infectats, hi entren i es transformen en
macròfags, que digeriran els bacteris patògens i les
cèl·lules danyades.
LEUCÒCITS AGRANULÒCIT
● LIMFÒCITS:
- Són els leucòcits més petits. Vida de mesos a anys.
- Nucli rodó intensament tenyit, que ocupa la major part del volum cel·lular.
- 20-25% del total de leucòcits. El seu nombre augmenta quan hi ha infeccions víriques.
- Intervenen en el sistema de defensa immunològica. Principalment 3 tipus:
LEUCÒCITS AGRANULÒCITS
● LIMFÒCITS T:
Després de la seva primera trobada amb una cèl·lula infectada o anòmala (antigen),
els limfòcits T s'activen, es multipliquen i es converteixen en diferents tipus de
cèl·lules T, que buscaran i destruiran aquest tipus particular de cèl·lules anòmales.

Limfòcits T (vermell) atacant

una cèl·lula cancerosa (blau).
● LIMFÒCITS NATURAL KILLER (NK, o citolítics naturals):
se solen denominar cèl·lules assassines naturals perquè estan a punt per destruir quan es formen.
Reconeixen les cèl·lules infectades o canceroses, s'hi adhereixen, i les destrueixen. Són importants en la
defensa inicial davant de les infeccions víriques.

● LIMFÒCITS B:
Quan troben per primera vegada un element estrany (antigen), s’uneixen a ell mitjançant uns receptors que
tenen a la seva membrana. Llavors, bé es convertiran en limfòcits B de memòria (recordaran aquell antigen en
la propera infecció), o bé alliberaran anticossos específics per a aquell antigen, que s’uniran a ell per tal que
rebi un atac. Poden aprendre a reconèixer un nombre gairebé il·limitat de diferents antigens.
 SEQÜÈNCIA
D’ACTIVACIÓ
DELS
LIMFÒCITS B
4.3 PLAQUETES = TROMBÒCITS
● Fragments cel·lulars sense nucli, limitats per una membrana plasmàtica.
● Components més abundants després els eritròcits (125.000-450.000/mm3 de sang).
● Es produeixen a partir dels megacariòcits, unes cèl·lules de la medul·la òssia.
● Tenen un paper molt important en l’HEMOSTÀSIA:

- Procés mitjançant el qual el nostre cos aconsegueix que la sang es mantingui

dins d’un vas sanguini danyat.
- L’oposat a l’hemostàsia és l’hemorràgia.
- L’hemostàsia es desenvolupa en tres fases principals:

1. Vasoconstricció: contracció del vas sanguini danyat, que disminueix de forma temporal el
flux sanguini i la pressió dins del vas.
2. Formació d’una placa trombòtica: bloqueig temporal del trencament del vas sanguini amb
un tap de plaquetes, que s’adhereixen a les parets del vas danyat.
3. Coagulació: formació d’una malla de fibrina (un tipus de proteïnes) que estabilitza el tap
plaquetari per a formar un coàgul.
A la 3a fase, Els fils de fibrina formen una xarxa que atrapa més plaquetes i altres cèl·lules sanguínies,
produint un coàgul que tapona el trencament.

Diferència entre un
coàgul i un trombo

Infart degut a la
formació d’un
coàgul
Inici de la formació
d’un coàgul:
glòbuls vermells
(acolorits) i malla de
fibrina.
Microscopi electrònic
de rastreig.

Video:
Formació d'un coàgul