TEMA 55. EL MEDI INTERN: sang, limfa i LÍQUIDS INTERSTICIALS.

HÀBITS SALUDABLES. PRINCIPALS MALALTIES.

GUIÓ DEL TEMA

0. INTRODUCCIÓ

1.EL MEDI INTERN

2.LA SANG A VERTEBRATS

2.1 PLASMA sanguini

2.2 ELEMENTS FORMES

2.3 hematopoesi

2.4 COAGULACIÓ SANGUÍNIA

2.5 GRUPS SANGUINIS

2.6 FUNCIONS DE LA SANG

3.LA limfa

4.LIQUÍDOS INTERSTICIALS

5.HÁBITOS SALUDABLES

6.PRINCIPALES MALALTIES

7. Bibliografia I WEBGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ

Aquest tema es correspon amb continguts curriculars de 3r ESO, 1r de Batxillerat de

Biologia i Geologia i continguts de la matèria optativa de Biologia Humana.

Té interès ja que els éssers vius pluricel·lulars, en tenir les seves cèl·lules separades del medi

ambient exterior necessiten un intermediari per a l'intercanvi nutritiu i l'abocament de

substàncies de rebuig entre les seves cèl·lules i el medi exterior. L'intermediari és el mitjà

intern.

1. EL MEDI INTERN

S'anomena medi intern al conjunt de líquids extracel·lulars que hi ha a l'interior de l'organisme

i que envolta les cèl·lula i als teixits. El medi intern posseeix les següents característiques:

A) És líquid

B) La seva concentració salina és semblant a l'aigua del mar.

C) Serveix de vehicle per a transportar, d'uns òrgans a altres, aliments, substàncies de rebuig,
hormones, gasos, etc.,
D) És un mitjà amb gran estabilitat. Posseeix mecanismes de regulació que corregeixen
possibles variacions

I) Posseeix un conjunt de cèl·lules i substàncies capaces de fer front a microorganismes i

compostos químics estranys.

En els invertebrat senzills el medi intern està constituït pel plasma intersticial que banya
directament totes les cèl·lules. A la resta dels animals un aparell circulatori realitza el transport
de substàncies. en general aquest aparell està format per un líquid circulatori, gots de diferent
calibre pels quals circula el líquid a totes les parts de l'organisme i un o diversos cors que
l'impulsen. El líquid circulatori és el mitjà líquid en el qual es transporta les diferents
substàncies, en dissolució o unides, com en el cas dels gasos, a determinats pigments
respiratoris. Hi ha diferents líquids de transport:

- La hidrolinfa. Característica d'equinoderms. És incolora amb una composició en sals molt

semblant a l'aigua del mar i algunes cèl·lules fagocitàries. No té funció transportadora de gasos
respiratoris.

- La hemolimfa. Típica d'artròpodes i mol·luscs. Conté amebòcits, cèl·lules amb funció

defensiva, i pigments respiratoris.

- La sang. Característica d'anèl·lids i vertebrats (continguda en els vasos sanguinis).

- La limfa. Exclusiva de vertebrats (continguda en els vasos limfàtics).

- El líquid intersticial o líquid titular contingut en l'interstici o espai entre les cèl·lules.

2. LA SANG A VERTEBRATS

La sang és un líquid viscós que està contingut en l'aparell circulatori, de color vermell, sabor
salat, lleugerament alcalí. Representa entre el 7 i 8% del pes corporal d'un adult, es correspon
amb uns 4 a 6 litres. La sang és considerada un tipus de teixit connectiu que presenta:

- Una fase líquida o fracció cel·lular (matriu) que és el plasma sanguini.

- Una fase sòlida integrada pels glòbuls blancs, els glòbuls vermells i les plaquetes.

La sang circula unidireccionalment pel sistema sanguini cap a gairebé tot el cos. És impulsada
pel cor en col·laboració amb els grans gots elàstics.

2.1 PLASMA sanguini

El plasma sanguini és la fracció líquida i acel·lular, suposa el 55% del volum de la sang. És salat
de color groguenc translúcid i més dens que l'aigua. El plasma sanguini presenta caràcters físics
i químics gairebé constants i aquesta regularitat possibilita el funcionament harmònic i unitari,
fet que es qualifica com a homeòstasi. El plasma sanguini és el component majoritari de la
sang, és una solució aquosa que conté una barreja de proteïnes, aminoàcids, lúcids, lípids, sals
minerals, hormones, enzims, anticossos, urea, àcid únic i gasos en dissolució. El plasma
sanguini a més de transportar les cèl·lules de la sang, també porta els aliments i les substàncies
de rebuig recollits d'elles. Els components del plasma es formen en el fetge (albúmina i
fibrinogen), en el ronyó (mantenen constant la concentració de aigua i soluts salins) i en les
glàndules endocrines (hormones). Els lípids són aportats pels col·lectors limfàtics i altres
substàncies són introduïdes per absorció intestinal.
2.2 ELEMENTS FORMES O CEL·LULARS

Els elements formis formen el restant 45% de la sang. Les cèl·lules sanguínies es formen a la
medul·la òssia vermella, un teixit situat a l'interior d'alguns ossos com el fèmur. Hi ha tres tipus
de cèl·lules sanguínies: eritròcits, leucòcits i plaquetes.

2.2.1. GLÒBULS VERMELLS O ERITRÒCITS

Són les cèl·lules sanguínies més nombroses. Tenen forma de disc bicòncau, no tenen nucli en la
majoria dels organismes superiors, excepte aus i anèl·lids i el seu citoplasma conté una
proteïna, anomenada en els vertebrats, hemoglobina responsable del seu color vermell. La
seva funció és transportar oxigen des dels pulmons fins a cada cèl·lula i diòxid de carboni des
les cèl·lules fins als pulmons per ser expulsat. La hemoglobina transporta l'oxigen i l'anhidrasa
carbònica transporta el diòxid de carboni. els glòbuls vermells també es denominen eritròcits,
hematies o normoblastos. Tenint en compte el diàmetre del disc bicòncau poden dir-
microcitos (si el diàmetre és menor 7,2 micròmetres) i macrocitos (si el diàmetre és major a
7,2 micròmetres). L'eritròcit és molt tou i flexible i pot canviar la seva forma per adaptar-se als
capil·lars. La seva forma es deu a l'hemoglobina, és sensible a les dissolucions hipertòniques
(es retreuen) i hipotòniques (S'inflen). La vida mitjana de l'eritròcit normal és de 100 a 120
dies, és destruït en la melsa i fetge. El nombre de glòbuls vermells és d'aproximadament
4500000 de cèl·lules per mil·límetre cúbic / 5000000 de cèl·lules per mil·límetre cúbic i per
sota del rang de referència resulta un estat denominat anèmia.

2.2.2. Glòbuls blancs o leucòcits

Són les cèl·lules sanguínies més grans. Tenen nucli, no contenen pigments i participen en
funcions defensives de l'organisme contra les infeccions. La seva vida mitjana és variable (des
d'algunes hores fins a mesos i fins a anys) i hi ha entre 5000 i 10000 leucòcits per cada
mil·límetre cúbic de sang. Els glòbuls blancs són cèl·lules mòbils de forma esfèrica quan estan
en suspensió en la sang i adquireixen moltes formes per l'emissió de pseudòpodes sobre
superfícies sòlides. S'originen en la medul·la òssia i en el teixit limfàtic. La seva mida varia de 8
a 20 micròmetres. Un excés de leucòcits es denomina leucocitosi.

Els glòbuls blancs segons la forma del seu nucli es classifiquen en:

- polimorfonuclears: amb nucli lobulat generalment en tres segments.

- monomorfonucleares: amb un nucli compacte i individualitzat.

Els glòbuls blancs es classifiquen segons la reacció dels seus grànuls citoplasmàtics davant el
colorant de giemsa i / o violeta de genciana a:

- Granulòcits: la seva grandària varia entre 9 i 12 micròmetres de diàmetre amb grànuls en el

seu citoplasma, amb nucli arrodonit i lobulat. Es formen en les cèl·lules mares de la medul·la
òssia. Es diferencien: els neutròfils, els eosinòfils i els basòfils. Els neutròfils tenen la funció de
fagocitar patògens (presenten lipases i altres enzims) i partícules estranyes a l'organisme. Amb
les infeccions la quantitat de neutrófilos augmenta fins a un 90-92%. Els neutròfils són les
primeres cèl·lules que acudeixen en cas de infección. Los eosinòfils fagociten proteïnes
estranyes i els complexos antigen-anticòs, però amb menor capacitat que els neutròfils.
Augmenta molt el seu nombre en processos d'al·lèrgia i paràsits, de tal manera que un
augment del 95% d'eosinòfils indica parasitosi. els basòfils poden alliberar histaminas, que és
un vasodilatador, i heparina, que és un anticoagulant; es pensa que hi participen, quan els
teixits han estat danyats, en la prevenció del tapament dels vasos sanguinis i en la defensa del
organisme en augmentar el flux sanguini cap a l'àrea danyada.

- Agranulòcits: la seva mida varia entre 6 a 20 micròmetres de diàmetre, no presenten grànuls

en el seu citoplasma. Es diferencien: els monòcits, limfòcits i els macròfags. Els monòcits
després d'un dia en la sang, penetren en els teixits, on creixen i maduren fins a esdevenir
macròfags que fagociten grans partícules, com restes cel·lulars, agents patògens, etc. els
limfòcits són els responsables de coordinar la resposta immune mediada per cèl·lules, així com
de realitzar funcions de cooperació perquè es desenvolupin totes les altres respostes
immunes. Existeixen diferents tipus segons les seves funcions i lloc de formació:

- Limfòcits grans granulars (LGL): entre ells hi ha les cèl·lules Natural Killer "assassina natural"
(NK), que maten cèl·lules infectades per virus i cèl·lules tumors.

- Limfòcits agranulares: entre ells destaquen els:

a) Limfòcits T. Es diferencien en l'estafa i tenen diverses funcions: uns destrueixen a les

cèl·lules amb antígens estranys, altres cooperen amb altres tipus de limfòcits i altres inhibeixen
la resposta immunològic.

b) Limfòcits B. Es diferencien en la medul·la òssia. D'ells depèn la immunitat mediada per

anticossos amb activitat específica de fixació d'antígens.

Aquestes cèl·lules en detectar un antigen que reconeixen com a estrany es transformen en

cèl·lules plasmàtiques, que produeixen anticossos contra ell.

2.2.3. Plaquetes o trombòcits

Les plaquetes són fragments cel·lulars petits (2-4 micròmetres de diàmetre), ovals, sense nucli
i amb una vida mitjana de 8 a 12 dies.

Es produeixen en la medul·la òssia. S'estima que existeixen entre 90000 i 150000 plaquetes per
mil·límetre cúbic en l'home i de 300000 a 400000 plaquetes per mil·límetre cúbic a la dona. Les
plaquetes intervenen en el procés de coagulació de la sang formant un tap que tanca els
trencaments petites de vasos sanguinis.

Actuen mitjançant dues funcions: adhesió plaquetària i agregació plaquetària sobre el vas
sanguini que es trenca.

2.3. hematopoesi

La hematopoesi és el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements formes

de la sang (eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d'un precursor comú i indiferenciat,
anomenat cèl·lula mare hematopoètica, pluripotencial o Stem Cell. Aquestes cèl·lules mares es
localitzen a:

-El fetge durant l'estat de fetus.

-La medul·la òssia (origen mieloide) i en el teixit limfàtic (origen limfoide) durant l'estat infantil
a adult.

La hematopoesi ve controlada pel microambient que envolta cada unitat formadora de colònia
de cada element formi, factors humorals d'estimulació i inhibició (conjunt de interleucines).

2.4. COAGULACIÓ SANGUÍNIA

La coagulació de la sang és un dels mecanismes de defensa que posseeix el cos per evitar o
aturar l'hemorràgia, la sang líquida passa a sòlida (coàgul). Intervenen les plaquetes mitjançant
adhesió i agregació plaquetària. Quan es trenca el got o es lesiona la pròpia sang es forma una
substància anomenada activador de protrombina que activa la formació de trombina. La
trombina actua com a enzim catalitzadora del pas de fibrinogen (proteïna soluble) a fibrina
(proteïna insoluble). En aquests processos són importants els factors de coagulació (Proteïnes
originals de la sang que participen i formen part del coàgul sanguini).

2.5. GRUPS SANGUINIS

Els grups sanguinis vénen determinats pels antígens presents en la superfície dels glòbuls
vermells i en el sèrum de la sang. En l'ésser humà es coneixen més de 16 grups d'antígens. Els
principals són: sistema ABO, factor Rh i sistema MN importants per la gravetat de les respostes
immunològiques. La sang seleccionada per a una transfusió ha de posseir els mateixos antígens
principals que els de la sang del receptor. Els "donants universals" són de tipus O ja que la seva
sang no té dels determinants A i B. Els "receptors universals" són de tipus AB, no tenen tant
d'anti-A com de anti-B.

2.6. FUNCIONS DE LA SANG

Les funcions de la sang serien:

- Mantenir l'estabilitat del medi intern del cos, per a això la sang manté les propietats físiques i
químiques.

- Subministrar a les cèl·lules i als teixits els nutrients i l'oxigen necessari per al creixement i
manteniment de les diferents activitats.

- Transportar materials de rebuig cap als òrgans excretares per on són eliminats a l'exterior.

- Defensar contra malalties i lesions.

- Contribuir al manteniment de la temperatura corporal, distribuint uniformement la calor

emmagatzemat en els líquids del cos.

- Transportar les hormones des del lloc de formació fins al lloc d'actuació en els teixits.

- Mantenir la seva pròpia integritat i composició, evitant la seva sortida del sistema circulatori.

3. La limfa

La limfa és un filtrat del plasma que passa a través dels capil·lars i que s'enriqueix en limfòcits a
passar pels òrgans limfoides a través dels vasos limfàtics. Els limfòcits de la limfa exerceixen un
paper important en la difusió i en la immunitat. La limfa té una concentració de proteïnes una
mica més baixa que la de la sang i conté una concentració alta en greix, ja que el sistema
limfàtic és una de les principals vies d'absorció d'aquests productes des del tub digestiu.

La major part del líquid que surt dels capil·lars arterials circula entre les cèl·lules i torna a els
capil·lars venosos, però hi ha una petita fracció que penetra en els vasos limfàtics i és
retornada a la sang pels capil·lars limfàtics. Això és molt important perquè pels vasos limfàtics
poden passar molècules de pes molecular més gran que els que poden passa pels capil·lars
venosos.
4. ELS LÍQUIDS INTERSTICIALS

El líquid intersticial és el líquid contingut en l'espai existent entre les cèl·lules. les

envolta i banya i suposa un mitjà de comunicació, de repartiment de materials i de transport

de deixalles. El líquid intersticial procedeix del filtrat del plasma provinent dels

capil·lars i en principi posseeix una composició similar a aquest però té una concentració

menor de proteïnes. No obstant la composició d'aquest fluid depèn dels intercanvis

entre les cèl·lules i la sang en els llocs on es trobi.

Alguns exemples de líquids intersticials són:

-El plasma intersticial, és la sang desproveïda d'elements formes que conté aigua i

proteïnes (albúmines, globulina i fibrinogen). Les funcions principals del plasma són:

transport de substàncies, regulació de la temperatura corporal i mantenir la pressió

osmòtica i el pH constants. Si al plasma se li treu el fibrinogen s'obté el sèrum.

-El líquid cefaloraquidi, situat entre les meninges i a l'interior del sistema nerviós.

-El líquid pleural, situat entre les pleures, pulmons i cavitat toràcica.

-Els Humors de l'ull: el vitri (situat entre la retina i el cristal·lí) i el aquós (situat

entre la còrnia i el cristal·lí).

-Els líquids de l'oïda: la perilimfa (situat entre el laberint ossi i membranes) i endolimfa

(Situat dins del laberint membranós)

5. HÀBITS SALUDABLES

És molt important una dieta equilibrada perquè no es produeixin mancances, ni de ferro, ni

d'àcid fòlic, ni d'algunes vitamines del complex vitamínic B, com la vitamina B12.

La higiene personal prevé de les malalties infeccioses.

L'exercici físic no pot faltar i s'ha de realitzar d'una forma periòdica per mantenir el to
muscular i el flux sanguini adequat.

És recomanable, a partir de certa edat, fer-se un anàlisi de sang senzill periòdicament on

apareguin els nivells de glucosa, colesterol, triglicèrids, albúmina, globulina, etc; que ajudaran
a detectar i fins i tot evitar malalties més greus en el futur.

En cas de persones hemofíliques, s'ha de delimitar les activitats per a evitar qualsevol ferida i
prendre mesures de precaució en intervenció dental i quirúrgica.

6.PRINCIPALES MALALTIES

6.1 ANÈMIA

L'anèmia es deu a una disminució del contingut d'hemoglobina a la sang, el que produeix una
reducció del transport d'oxigen a les cèl·lules dels teixits. L'anèmia es desenvolupa per una
forta hemorràgia, per producció insuficient de glòbuls vermells o per destrucció excessiva dels
mateixos. Segons l'OMS, es diu que hi ha anèmia quan el contingut d'hemoglobina en sang en
un adult és menor a 130 g / l en l'home i 120 g / l en la dona. Els símptomes més comuns de
l'anèmia són: pal·lidesa anormal, taquicàrdia, dificultat per respirar, fatiga, marejos, mal de
cap, irritabilitat, absència o retard de la menstruació, dolor o inflamació de la llengua, augment
de la mida de la melsa o del fetge, icterícia, curació lenta de ferides, etc.,

6.2 coagulopaties

Les coagulopaties són un grup de trastorns del sistema de coagulació de la sang per les quals el
sagnat és perllongat o excessiu. Un grup de coagulopatia són els diferents tipus d'hemofília.
L'hemofília és una malaltia hereditària que es caracteritza per la falta d'algun factor de
coagulació el que produeix hemorràgies després d'una lesió o accident.

6.3 TROMBOSI

La trombosi consisteix en la formació de trombes o coàguls intravasculars. Se solen produir per

alteracions en l'aparell circulatori o sobreproducció de plaquetes. Solen ser fatals si
s'obstrueixen gots fonamentals per a la vida (infarts de miocardi, embòlies cerebrals). Quan el
trombe s'instal·la en llocs distants a la seva formació es parla de embòlies.

6.4 LEUCÈMIES

És un càncer que afecta la medul·la òssia vermella i que produeix un augment incontrolat de
leucòcits, el que interfereix en la immunitat i en l'hematopoesi. També pot afectar a altres
cèl·lules sanguínies, per exemple disminueix el nombre de eritròcits. Hi ha diferents tipus de
leucèmia. El tractament més significatiu és el trasplantament de medul·la.

6.5 LIMFOMES

Els limfomes són tumors del teixit limfàtic, un exemple és el limfoma de malaltia de Hodgkin,
causada per un tipus de cèl·lules especials que produeixen inflamacions en el sistema limfàtic,
principalment en els ganglis i amb el temps impedeixen que el cos pugui combatre la infecció.
Les cèl·lules de la malaltia d'Hodgkin són un tipus maligne de limfòcits B.

7. Bibliografia I WEBGRAFIA

• Berkaloff i Cols (2004): Biologia i Fisiologia cel·lular. Barcelona: Omega.

• Piedrola, G (1999): Medicina preventiva i salut pública. Barcelona: Masson.

• Selkurt, EE (1994): Fisiologia bàsica per a la Ciències de la Salut. Barcelona: L'Ateneu.

• http: //www.anatomía.tripod.com/aparatocirculatorio.htm

• http://www.auxilio.com.mx/manuales/anato5.htm