Apunts C.N.

Diccionari:
● Entorn: L’entorn es el que envolta a un ésser viu per medi i
altres éssers vius.
● Comportament: conjunt d’accions de cada persones
● Estímul: És qualsevol canvi en l’ambient intern o extern que
provoca un canvi en l’activitat.

Apunts

Procés de relació

Als processos de relació, hi ha canvis en les condicions del nostre

entorn interior. Per assegurar la nostra supervivència i per
poder-nos reproduir. Hi han tres etapes:
1. Captació de l'estímul: per òrgans receptors.
2. Transmissió i interpretació de l'estímul: als sistemes de
coordinacions.
3. Execució de la resposta: per òrgans efectors.

Òrgans receptors
Són les estructures que capten els estímuls.
Hi han tres tipus de receptors:

1. Interoceptors: obtenen informació sobre la condició interna

del nostre cos. També s’anomena receptor intern.

2. Exteroceptors: obtenen informació del nostre entorn per

tant, estan a les superfícies del cos. També s’anomenen
receptors externs. Son el que coneixem com els òrgans dels
sentit.

3. Propioceptors: obtenen informació de la nostra orientació

del cos i l’estat de moviments, a més de la posició relativa del
cos. La funció és mantenir l’equilibri i contrarestar els
moviments. Es troba al vestíbul de l’orella i a l’aparell
locomotor.
Sistemes coordinadors
Nosaltres necesitem que totes les celules funcionin de manera
organitzada, així es posible donar una resposta correcta als
canvis del nostre entorn i del nostre interior.

1. Rebre la informació
2. Interpretar la informació rebuda i elaborar una resposta
adequada.
3. Activars els òrgans efector per efectuar la resposta.

Hi han dos sistemes coordinadors que es regulen mútuament:

1. Sistema nerviós: està format per nervis i centres nerviosos,

procesa la informació i elabora una resposta rapida, la
informació es transmet mediant impulsos nerviosos.

2. Sistema endocrí: esta forma per glandules endocrines que

quan reben la informació, donen hormones corrent sanguini.
La sang transporta aquestes hormones cap als teixits, la
diferencia entre el sistema nerviós es que el sistema endocrí
elabora la resposta mediant la lliberació de senyals químics.
Aquesta resposta és més lenta i més duradora.

Efectors
Son els canvis o respostes que experimenten el nostre cos després
de la interpretació dels sistemes coordinador. Son òrgans, teixits o
células que executen la resposta. Hi han dos tipus de respostes
depenen si son executades per músculs o glàndules:

1. Motores: Respon el sistema muscular i esqueletic.

2. Secretores: Consisteix en la producció i secreció de

substàncies i les duen a terme glàndules.

Comportaments
A causa del desenvolupament del sistema nerviós, el
comportament és molt complex. Tot i que és molt complex, podem
identificar entre comportaments adquirits i innats:

1. Comportament adquirit: Es requereix un aprenentatge basat

en l'experiència i es pot modificar.

2. Comportament innat: Es el que heretem biològicament i no

es un comportament que s’hagi après. Dins del
comportaments innat hi han dos tipus:

2.1. Reflexos: Son respostes automàtiques, involuntaries i

immediates. En la majoria de casos són processades
per la medula espinal.

2.2. Instints: Son diferents davant de diferents estímuls, es

una resposta que es pot aturar, és més llarga en el
temps.

Òrgans dels sentits

La vista
Es el mecanisme fisiológic amb el que percebem estímuls lumínics.
L’ull és l'òrgan de la vista, conté fotoreceptors: cèl·lules que
detecten estímuls lumínics. I son transmesos al sistema nerviós.
Capta radiació electromagnètica. Nervi òptic, després de l’ull.

L’oïda
L’orella és l'òrgan de l’oïda que capta ones sonores que son
vibracions de l’aire. Les cèl·lules sensibles a les vibracions del medi
s’anomenen mecanoreceptors.
A l’orella hi trobem el sistema vestibular que mediant uns
propioceptors participen al sistema de l’equilibri.

*Timpà es una membrana que vibra quan capta les ones sonores,
sistema vestibular que conté els propioceptors.

L’olfacte
Es la capacitat fisiològica de detectar substàncies dissoltes en
l'aire. Les cèl·lules receptor dels estímuls olfactius són
quimioceptors. Es troben a l’interior de les fosses nasals i formen
part de la mucosa olfactòria. Tenim associat l’olfacte a la
respiració.

El gust
Ens permeten detectar substàncies químiques que només estan
als aliments. Les cèl·lules receptores son quimioceptors que es
distribueixen en agrupacions anomenades papil·les gustatives.

El tacte
El tacte ens permet rebre estímuls mediant el contacte físic amb
els elements de l’entorn. Els canvis de pressió i les vibracions son
detectades per mecanoreceptors. Els canvis de temperatura el
detecten els termoreceptors i els receptors del dolor que son
nociceptors.

El sistema nerviós
Es on es troben el gran nombre de cel·lules anomenades
neurones. De vegades el sistema nervios fa 4 de les 5 fases del
procés de relació. El sistema nerviós procesa la informació,
elabora una resposta i coordina els òrgans efectors per produirla.
El sistema nerviós té una part central i una periférica:

1. Part central: (Es visible a simple vista) Està format per

l’encèfal i la medul·la espinal. Es concentra la gran part de
neurones

1.1. L’encèfal: Es el centre del sistema nerviós. Està format

pel cervell, tronc de l’encèfal i cerebel. Tot això protegit
pel crani.

1.1.1. Cervell: És l'òrgan encarregat de interpretar la

informació, controla el moviment voluntari dels
músculs i possibilita les habilitats cognitives:
llenguatge, raonament, emocions i memòria.

1.1.2. Cerebel: Coordina l'acció de la musculatura.

1.1.3. Tronc de l’encèfal: Controla moltes accions

involuntàries: respiració, ritme cardíac…
 1.2. Medul·la espinal: Es un cordó de nervis de mig metre,
està protegit per la columna vertebral. Surten i arriben
nervis al tronc i a les extremitats.
1.3. Médula ósea: es una sustancia toba de color vermell
que està a l'interior dels ossos grans, que es on es
fabrica la sang.

2. Part periférica: (No es visible a simple vista) Es xarxa de

nervis que va al tronc i a les extremitats. Els nervis són parts
de neurons a través de les quals s’envia o rep informació.
Aquest enviament es diu impuls nervios. La part perifèrica té
dos parts:

2.1. Autònom: Conjunt de nervis els quals no tenim

conciencia de que hem de fer una acció. Innerven
glàndules, musculatura cardíaca o ritme cardíac i
musculatura llisa.

2.2. Somàtic: Es el que dóna ordres a la musculatura

esqueletica, regulen el funcionament en actes
voluntaris i reflexos.

Impuls nerviós
L’impuls nerviós es una senyal eléctrica que viatja a gran velocitat
pel sistema nerviós. L’impuls es transmet entre neurones.

1. L’impuls nervios viatja desde el sentit fins al sistema nerviós

central, mediant nervis sensitius.

2. Al sistema nerviós central es processa la informació, que, les

àrees responsables de cada estímul, elaboren una resposta.

3. Aquest nou impuls nervios viatja fins als òrgans a través de

nervis motors.
Les neurones

PARTS I FUNCIONS

● Soma (Nucli)
● Ramificacions (branques)
1. Dendrites (moltes de petites): Només transporten impulsos
nerviosos d’entrada.
2. Àxon (una gran, més llarga i gran): És la prolongació de
sortida pel qual emet un impuls nervios de sortida.
● Sinapsi → Estan a les puntes de les ramificacions. La unió
entre neurones.

El missatge o impuls nerviós arriba a la sinapsi de les dendrites,

transporta a través de la dendrita fins al soma. Al soma d’alguna
manera processa aquesta informació per enviarla o no. Si l’envia,
viatja per l’axón.

Sistema endocrí
Es un grup de glàndules que estan situades en parts del cos
diverses i alliberen substàncies a la sang que s’anomenen
hormones. Les hormones:

● Controlen el metabolisme de les cèl·lules

● Manté les condicions del cos
● Regula el creixement del cos.
La célula diana es la célula receptora de les hormones. Les
glàndules que secreten hormones son:

Parts del cos Posició Hormona Funció

(Glàndula)
Hipotàlem Encèfal Oxitocina Part
Hipòfisi Encèfal H. creixement Creixement
Pineal Encèfal Melatonina Regular cicle
dia/nit
Tiroide Coll H. Tiroïdal Activa la
despesa
energètica

Paratiroides Coll H. Parateroidal Regula el

nivell de
calci
G. Ronyó Adrenalina Ritme cor es
Suprarenals estres
Pàncrees Pàncrees Insulina Regula nivel
de glucosa
en sang
Ovaris Ovaris Progesterona Regulen
l’aparell
reproductor
femení
Testicles Testicles Testosterona Producció
d'espermatoz
ous.
Aparell Locomotor
Ens permet fer moviments. El conjunt d'ossos, articulacions i
músculs executen les respostes motores, el moviment.

Sistema esqueletic
Es el conjunt d’ossos del organisme, quan s’uneixen formen les
articulacions. Els ossos son organs durs i resistents a diferencia
dels músculs que son tous, a dins dels ossos es toba la medula
osia, als ossos més grans. La part de l’esquelet que correspon al
cap, al tronc es l’esquelet i costelles axial. La part de les
extremitats s’anomena apendicular. Hi han diversos tipus
d’articulacions:

1. Articulacions mòbils : Són cordons elàstics que permeten un

moviment. aquestes articulacions estan units mediant
lligaments. També hi han els discos de cartílag.

2. Articulacions semimòbils: estan unides per teixit cartilaginós

que permeten una mica de moviment.

3. Articulacions immòbils: Aquestes articulacions no tenen altre

funció que protegir els òrgans o teixits, tenen un mínim
moviment. Les del crani.

Ex. L’omoplat serveix per poder moure el braç, per tant forma par
de la part apendicular.

******Pregunta trampa: *******

¿Aquests dos OSSOS que estan connectats es mouen?

MENTIRA, perquè les articulacions son els punts de contactes

entre l’os, perquè així s’evita el fregament.

● Médula ósea: es una sustancia toba de color vermell que

està a l'interior dels ossos grans, que es on es fabrica la
sang.

Sistema muscular:

Està format per músculs, aquests músculs actuen sobre l'esquelet,

s’uneixen a l’esquelet per mitjans de tendons. Hi ha músculs que
no actuen sobre l’esquelet, que actuen sobre òrgans interns,
portant a terme moviments voluntaris i involuntaris. Els moviments
es fan per als músculs i els involuntaris.
 1. Múscul esquelètic: És el múscul que executa els seus
moviments sobre l’esquelet i son els unics musculs que
podem moure de forma voluntaria i involuntaria.

2. Múscul cardíac: Es el del cor, que no s’uneix a cap os.

Fa moviments involuntaris.

3. Múscul llis: No esta en contacte a cap os, es troba a les

partes dels tubs digestius, vasos sanguinis, vies respratories,
la bufeta de l’orina, i l’iris d’ull. Provoquen moviments
involuntaris.

Cèl·lules dianes: Les cèl·lules son totes dianes pero depèn del
missatge que volen enviar, els músculs agafen algunes especificas.